Meditació (18)

“En un vespre de tardor
mentres cau la pluja,
m’assec en zazen.

Sento el soroll de les gotes
caure sobre els teulats,
la remor de l’aigua
i la fressa del vent.

Lentament,
respiració rere respiració,
cos i esperit s’abandonen
i desapareixen en la pluja.

En el silenci del dōjō
ni tan sols hi ha pluja,
ni ningú que l’escolti.”

Albert Riera

img_0104

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Meditació (17)

“L’estiu,
com en un somni,
ja s’ha acabat.

Els núvols del matí
difuminen els càlids dies arran de mar
i la tramuntana
s’enduu algun amor passatger.

Com l’escuma d’una onada,
així són les alegries i les tristeses
dels éssers humans.

En una nit de lluna plena
prenc refugi en Buda
i m’assec en zazen.

És tan profunda la seva llum
que el vaivé de les aigües
no esborra mai el reflex.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Daigu Ryōkan. Poema (15)

“De nit,
en el profund de les muntanyes,
m’assec en zazen.
Els afers dels homes mai no arriben fins aquí:
tot és desert i plàcid,
l’encens se l’ha empassat la nit inacabable.
La meva roba de monjo s’ha tornat un vestit de rosada.
Incapaç de dormir,
m’endinso cap al bosc.
De sobte, per sobre el cim més alt,
apareix la lluna plena”.

Daigu Ryōkan (1758–1831)
poema de la seva obra “Gota de rosada en una fulla

image

Meditació (15)

“No és l’odi
el contrari de l’amor
sinó la por.

Perque la flor
no té mai por de florir,
sense per què
floreix.

Abandono la lluita
entre aferrament i rebuig
per abraçar la vida.

Impermanent,
l’existència em somriu”.

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

La pràctica de la Via: un acte polític?

“Calmar el nostre esperit és un acte polític”, va dir el mestre zen Thich Nhat Hanh.
Per sorprenent que pugui semblar a primera vista, aquesta afirmació no deixa de ser profundament certa. En efecte, què poden aportar de bo a la societat les accions inspirades per la cobdícia, la ira o l’odi?
Voler transformar la societat sense transformar-se un mateix és una il·lusió. Hi ha segles d’història per a demostra-ho. Les revolucions que es produeixen periòdicament en un o altre lloc del món, sovint amb la lloable intenció d’erradicar la injustícia, neixen de noves institucions polítiques, ràpidament gangrenades per la presència dels tres verins en el cor dels homes sense provocar renovació.
La nostra societat no necessita més invents tecnològics, ni més mitjans de comunicació, ni transports encara més ràpids. Necessita menys cobdícia, menys odi. Necessita que cadascú tingui menys ignorància sobre la seva veritable naturalesa. El primer deure de cadascú és pacificar la pròpia ment. El Buda ens ha transmès el mètode per a aconseguir-ho. A cadascú li correspon aplicar-ho. Quan més homes s’hi dediquin més la societat es transformarà positivament.
I tenint cura de nosaltres mateixos, tenim cura del món.
Parem de creure que cal escollir entre l’un o l’altre. Nosaltres i el món són tan indissociables com les dues cares d’un full de paper”.

Gerard Chinrei Pilet (1949)

image

Meditació (14)

“Després d’un llarg viatge,
asseure’s en zazen
és com tornar a casa.

Lluny queda l’alegria i la tristesa del passat.
Incerts són els somnis del futur.

Aquí en harmonia
i arreu on sigui.
Asseure’s i ésser,
només ésser.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Meditació (13)

“Mai seré mestre,
de res ni de ningú,
ni pretendré mai ser-ho.

Com l’ocell,
que no necessita anomenar-se
mestre de res
per a volar lliure.
Així camino per la Via,
que lluminosa és sota els meus peus.

Perquè les coses més importants de la vida no s’ensenyen
i per molt que els mestres
et mostrin la Via,
només et pertoca a tu de comprendre-la.

I si algú gosa anomenar-me mestre
em comportaré com un boig
o un cretí
i així fer bocins tota dualitat.

I si em trobo algú que s’anomena
ell mateix mestre,
el rebré a pedrades i bastonades.
I li diré que els meus mestres són
els gossos, els gats
i les flors seques que cauen de l’arbre florit.

Mai seré mestre,
de res ni de ningú,
ni pretendré mai ser-ho.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

La vertadera llibertat

“L’aigua pura penetra l’interior de la terra.
Per això, quan el peix neda en aquesta aigua,
té la llibertat del vertader peix.
El cel és vast i transparent fins els límits de l’univers.
Per això, quan l’ocell vola pel cel,
té la llibertat del vertader ocell”.

Eihei Dōgen (1200-1253)
“Zazen Shin” / “L’agulla d’acupuntura del Zen”, capítol del “Shōbōgenzo”

image

Sanshin o els Tres Esperits en el Zen

“Segons el meu mestre, Uchiyama Roshi, Sanhin és la forma en la que el nostre zazen funciona en la nostra vida quotidiana. Sanshin vol dir literalment tres esperits o ments i penso que aquests Tres Esperits són el contrari dels Tres Verins. Els Tres Verins són la ira, l’avidesa i la ignorància, i les Tres Ments, així Dōgen Zenji ens ho ensenya en el Tenzo Kyōkun, són l’esperit alegre, l’esperit patern i l’esperit magnànim. En japonès: kishin, roshin i daishin.
Kishin, l’esperit alegre, és evidentment el contrari de la ira i quan ens sentim plens d’alegria no tenim la necessitat de la ment alegre. En tenim necessitat només quan la nostra vida no és agradable. Quan la nostra vida és agradable podem simplement estar contents i no tenim necessitat de la ment alegre, però tenim la necessitat de percebre l’alegria quan ens trobem en una situació difícil. L’alegria, quan tenim dificultats, prové d’allò més profund del nostre cor, de la percepció de que vivim amb tots els éssers i no estem separats. La ment alegre és molt important i preciosa, és una joia.
L’esperit paternal o roshin en japonès (una altra traducció podria ser ment madura), és la ment dels pares. Un pare pot experimentar l’alegria ocupant-se dels altres, dels fills. Al contrari, els nens experimenten benestar només quan s’ocupen d’ells mateixos. Aquí rau la diferència entre la ment paternal i la ment infantil. La ment d’una persona madura pot igualment trobar l’alegria en oferir, en ocupar-se d’allò que cal fer, en lloc de demanar que només s’ocupin d’ell. I això, penso, és el contrari de l’avidesa; oferir, ocupar-se dels demés.
L’esperit magnànim, daishin, segons Dōgen Zenji, és la ment dels grans oceans i de les grans muntanyes. Els oceans i les muntanyes són imperturbables, no poden ser alterats. Les muntanyes permeten a tot tipus de plantes i d’animals d’estar aquí, i són el seu sosteniment sense cap discriminació. Els oceans accepten tots els tipus d’aigua, de tot tipus de rius, sense jutjar ni prejutjar, sense resistència, i fan un únic oceà sense cap separació. Això és la saviesa més enllà de la discriminació. La saviesa és un remei per a la ignorància. Així, penso que en la meva pràctica aquests tres esperits són la manera en la que zazen funciona en la vida quotidiana.
Aquestes tres ments han de ser la base de tota comunitat. En una comunitat zen, evidentment, zazen és la base. Però tenim també la necessitat de treballar per a sostenir la nostra pràctica. Quan treballem amb altres persones, o per a altres persones, aquestes tres actituds mentals són molt importants. Siguem a casa o a la feina, treballant amb altres, aquesta actitud és un gran ajut”.

Shōhaku Okumura (1948)

image

El gran silenci

“Una dona ve a practicar zazen. Es sorprèn de que romanguem asseguts, completament en silenci, durant una hora i vint minuts. No obstant, la meditació zen no és quelcom diferent a la pràctica del silenci. Un espai de meditació ofereix i garantitza el silenci.
Les persones venen i accepten aquesta proposta de silenci. Evidentment no parlen, però també guarden el silenci del cos, quedant-se immòbils, sense moure’s. Aparentment almenys, doncs l’ésser es resisteix per tots cantons al descobriment del silenci. Freqüentment, durant la meditació, “allò” pensa. Dit d’una altra manera, si conscientment s’accepta el silenci i ens conformem amb ell, inconscientment tot s’hi oposa en el nostre interior. La xerrameca mental ocupa tot l’espai interior, a vegades de forma molt articulada, a vegades menys. Fins i tot quan l’esperit es calma, s’és encara lluny d’abandonar-se al silenci.
Romandre en el silenci no és simplement callar-se, sinó la decisió de l’esperit, que davant de si mateix, trenca amb totes les estrategies, tant conscients com inconscients, per a omplir l’espai buit. Ens situem llavors en la nuesa i la puresa del cor”.

Éric Rommeluère (1960)

image

Taneda Santōka. Poema (4)

“On és la Via?”,
va preguntar un seguidor de Buda.
“Sota els teus peus. Justament aquí.
Ara mateix hi ets dempeus”,
va respondre Santōka.

“On és la ment?”,
va tornar a preguntar.
Santōka respongué:
“La ment de cada dia és la Via.
Quan et serveixen te, beu-lo,
quan et serveixen arròs, menja’l.
Respecta els teus pares
i tingues cura dels teus fills.
La ment no és ni dins ni fora”.

Taneda Santōka (1882-1940)

image

Meditació (12)

“Encara no sé per què escric poemes.
Els principiants
quan descobreixen el zen
escriuen profundes meditacions
i els grans mestres
fan llargs versos sobre la ignorància i el despertar.

Però en realitat,
no hi ha res per a dir,
ja que les coses més importants de la vida
no poden ser expressades.

Com el dit que apunta a la Lluna
el sentit
és més enllà de les paraules.
Quan la contemplo cara a cara,
no hi ha ningú que observa
ni cap Lluna per a observar.
Tot és en pau.
Llavors,
per què hauria d’escriure res?

Les flors floreixen cada dia
i no necessiten escriure versos
ni tractats sobre la florida.
La flor regala el nèctar
i l’abella el pren,
sense intenció.

El dia que jo sigui com la flor o l’abella
deixaré d’escriure sobre la vida i la mort.
Aquell dia
ja no em caldrà ni la Via
ni fugir de la ignorància
ni assolir el despertar.
Llavors cremaré tots els meus versos
i viuré com un ruc a la muntanya.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Daigu Ryōkan. Poema (13)

“En silenci,
vora la finestra buida,
m’assec en la postura justa vestint la roba de monjo.
Nas i melic alineats,
orelles paral.leles a les espatlles.
La llum de la lluna inunda la cambra;
la pluja amaina però la teulada encara regalima.
Perfecte aquest moment.
En la immensa buidor
la meva compassió s’aprofundeix”.

Daigu Ryōkan (1758-1831)
poema de la seva obra “Gota de rosada en una fulla de lotus”

image

Meditació (11)

“En un dia com avui
vaig néixer.
Qualsevol altre dia,
moriré.

He tastat la felicitat i la desgràcia,
l’amor i l’oblit
i cap de les passions humanes
m’és aliena.

Arribats a aquest punt de la vida,
fins i tot m’agraden els meus cabells,
cada dia més grisos
i veure com la impermanència
modela el meu cos
i en general,
tota la matèria de l’univers.

Però no sabeu quina immensa felicitat
em produeix saber
que la realitat no em necessita per a res
i que quan jo mori,
les flors seguiran brotant
i els ocells sacsejant les ales cada matí.

Dono gràcies a cada existència,
en l’espai i en el temps,
ja que sense elles jo no hi seria.
És la seva desgràcia i tristor
l’únic límit a la meva felicitat.
El consol que em queda
és saber que totes elles
són Budes
i encara que ho ignorin,
són unitat.

L’alegria que brolla de la saviesa
és la major felicitat.
La saviesa és un cos i una ment serens,
on no hi ha aferrament ni rebuig,
on no hi ha res per a buscar,
ni cap lloc on anar ni d’on fugir.

Bufa el vent
i fa sonar la petita campana
que hi ha al balcó.
Sense misteri,
l’encens flota al voltant de Buda.
No naixement,
no mort.
Tot és equànim.

En un dia com avui
vaig néixer.
Qualsevol altre dia,
moriré.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Asseure’s en silenci

“Asseure’s.
Només asseure’s.
Asseure’s en silenci.
D’això es tracta.
La columna vertebral ben dreta.
El cap sobre les espatlles busca el Cel.
Les cames, en posició de Lotus,
s’arrelen a la Terra.
Entre el Cel i la Terra un ésser viu,
respirant, sentint, alerta.
Els deu mil sorolls del món desapareixen,
el cor roman en pau,
la ment s’aquieta,
l’esperit aixeca el vol i s’expandeix sense límits.
La llibertat de l’instant present.
Després d’això…
les agulles dels pins són verdes,
el cel blau
i els teus ulls meravellosament brillants.
Vols experimentar-ho?”

Francisco Dokushō Villalba (1956)

image

Jijuyū Zanmai

“Què vol dir Jijuyū Zanmai?
Literalment, l’expressió significa “el Samâdhi de l’alegria del propi despertar”.
El terme alegria evoca més o menys conscientment el seu contrari, la tristesa, així com la paraula felicitat evoca la infelicitat o el sofriment. No obstant, amb Jijuyū Zanmai, no es tracta pas d’això. En efecte, l’alegria del Samâdhi del propi despertar no té cap contrari que li pugui ser aplicat. És una alegria més enllà de totes les dualitats. Això significa, concretament, que ella les engloba totes. És a dir, que l’alegria pròpia del despertar abraça totes les coses tals com el sofriment, la tristesa i la infelicitat.
L’alegria del despertar no té contrari i ella ho inclou tot. És per això que res la pot pertorbar i no depèn de res exterior a ella. Ella “és” i recull fonamentalment allò que Buda anomena el no-originat, el no-nascut.
Concretament parlant, això significa que l’alegria del despertar només es pot manifestar conjuntament amb una consciència àmplia i no dual, aquella que Eihei Dōgen va anomenar Hishiryō. Hishiryō abraça tant els bons pensaments com els dolents, les emocions alegres i les tristes, els sentiments exaltats i els depressius. Quan tots aquests contraris es manifesten sense pertorbar una consciència que els inclou tots, el camí és obert per tal que es realitzi Jijuyū Zanmai, «el Samâdhi de l’alegria del propi despertar». Tenir-ne l’experiència, és la vocació última de l’ésser humà; és també allò que fa que veritablement la vida valgui la pena de ser viscuda i allò que satisfà totes les mancances; és allò que finalment permet al Bodhisattva de viure els fenòmens sense ser endut per ells”.

Chinrei Gérard Pilet (1949)

image

Meditació (10)

“En realitat,
no en sé res de l’amor.
Només,
que dura
com la brisa del capvespre.

Centenars d’amants,
que abans tant s’estimaven,
són ara pols de cendra.
Les seves paraules
s’esmicolen
entre les meves mans
i els seus desitjos
es fonen
com la neu en el foc.

Potser passo massa temps en soledat
i per això,
no n’entenc de paraules d’amor.
No obstant,
et diré sincerament,
que mai estic sol.

Sento
que totes les existències estan connectades
i tenen, per tant,
el seu lloc.
Tinc compassió per elles
i així les estimo,
doncs la naturalesa de Buda
llueix arreu.

Tinc com a companys
els arbres,
el mar
i la llum del Sol.
I només tancant els ulls,
el calor de la gent que m’estimo
apareix davant de mi.

Visc senzillament
i en l’amor,
poc exigeixo;
només un segon del teu temps
serà per a mi un tresor.

En realitat,
no en sé res de l’amor.
Només,
que dura
com la brisa del capvespre.
No neix,
ni mor,
sinó que passa
i es transforma.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Taneda Santōka. Poema (2)

La meva religió

“Els meus Tres Preceptes:
No malgastis res.
No t’enfadis.
No et queixis.

Els meus Tres Vots:
No busquis l’impossible.
No t’empenedeixis del passat.
No et renyis a tu mateix.

Les meves Tres Joies:
Estudi.
Contemplació.
Haiku”.

Taneda Santōka (1882-1940)

image

Les cinc realitzacions del Bodhisattva de la Compassió

“L’estreta interdependència que existeix entre saviesa, amor i compassió, està enunciada clarament en el Sutra del Lotus a través de la descripció de les cinc realitzacions de Avalokiteshvara, el Bodhisattva de la Compassió Universal.
El primer èxit és veure: què és el que s’està alliberant de les projeccions egòtiques sobre la realitat i de les il·lusions que distorsionen la percepció.
El segon es refereix a la realització d’un esperit pur, és a dir, d’una ment lliure d’aferrament als conceptes i categories creadores d’un enfocament dualista de la realitat.
El tercer es basa en la viva comprensió de la vacuïtat a través de la realització plena i completa de la impermanència i interdependència dels fenòmens i les existències condicionades.
El quart és l’acompliment de la compassió. I es tradueix per una aguda sensibilitat davant el sofriment dels éssers i l’aspiració, concretada en accions, a ajudar de moltes maneres.
El cinquè i últim és l’amor. Aquest amor s’expressa en la bondat incondicional cap a tots els éssers per la visió de la unitat intrínseca que els connecta i l’abandonament de judicis de valor.
Aquests cinc acompliments, exposen les diferents facetes d’una realització única, que és el de la Via. Sense els tres primers relacionats amb la gran saviesa, el quart i el cinquè són impossibles i a l’inrevés: qui està desprovist d’amor i de compassió no pot assolir Prajña Paramita, la Suprema Saviesa.
No ens creguem pas que Avalokiteshvara ens és “extern”. Ell és la nostra veritable naturalesa i és el nostre Dharma, el qual, actualitzem a través de la pràctica de la Via en aquesta vida”.

Chinrei Gérard Pilet (1949)

image

Si us trobeu un Buda, mateu-lo

“Seguidors de la Via, si voleu assolir la comprensió d’acord al Dharma de Buda, mai us deixeu enganyar pels altres. Tant si mireu cap endins o cap enfora, sigui el que sigui el que trobeu, mateu-ho! Si us trobeu un Buda, mateu-lo. Si us trobeu un patriarca, mateu-lo. Si us trobeu un ésser il.luminat, mateu-lo. Si us trobeu els vostres pares, mateu-los. Si us trobeu un parent, mateu-lo.. Llavors, per primer cop obtindreu l’alliberament, no us aferrareu a les coses i podreu anar lliurement a qualsevol lloc on vulgueu”.

Linji Jixuan (xin.) / Rinzai Gigen (jap) (mort 866)

image

Daigu Ryōkan. Poema (12)

“Els antics Budes ensenyaren el Dharma
no per a ells mateixos sinó per a ajudar-nos.
Si realment ens coneguéssim a nosaltres mateixos
no hauríem de comptar amb els vells mestres.
El savi va directe a l’essència
i salta més enllà de les aparences;
el boig trosseja els detalls
i queda atrapat per paraules i signes:
gent així enveja allò que han obtingut els altres
i es mou febrosament per aconseguir les mateixes coses.
Aferra’t a la veritat i esdevindrà falsedat;
comprèn la falsedat i esdevindrà veritat.
Veritat i falsedat són dues cares de la mateixa moneda:
ni l’una ni l’altra acceptis ni rebutgis.
No malgastis el teu preciós temps en va
intentant calcular la profunditat de les vicissituds de la vida”.

Daigu Ryōkan (1758-1831)
poema de la seva obra “Gota de rosada en una fulla de lotus”

image

Daigu Ryōkan. Poema (11)

“La flor convida la papallona sense intenció;
la papallona visita la flor sense intenció.
La flor s’obre,
la papallona entra;
la papallona entra,
la flor s’obre.
No sé res dels altres,
els altres no saben res de mi.
Pel no saber seguim el curs de la natura”.

Daigu Ryōkan (1758-1831)
poema de la seva obra “Gota de rosada en una fulla de lotus”

image

Meditació (8)

“Nit de cap d’any.
El soroll i l’alegria
omplen la ciutat.
Però també
la tristesa
d’aquells a qui el destí
enguany no ha somrigut.

Desitjos,
anhels,
amor i soledat,
que algun dia el vent s’emportarà
com les fulles de l’arbre caduc.

De nit,
surto a la ciutat,
bec i em diverteixo
amb gent estimada.
Me n’alegro
de la seva joia i de la meva
i ploro
per aquells que ja no hi són.

L’endemà,
a la meva habitació,
m’assec en silenci
davant Buda
i deixo passar tota joia i aflicció.
El temps
es torna un paisatge de neu
després de la tempesta,
i l’espai,
la visió del clar cel
des d’un cim insondable.
No hi ha res on aferrar-se,
ni res a celebrar,
més que tot és en serenitat.

Com els arbres
i la boira del matí,
que ignoren el soroll de la ciutat,
jo tampoc no sé res del món.
Deixo anar alegries i tristeses
i com les muntanyes i els núvols
visc el camí de la ignorància.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Daigu Ryōkan. Poema (10)

“La bellesa fastuosa d’aquest món no té atractiu per a mi.
Els meus amics més íntims són muntanyes i rius,
els núvols engoleixen la meva ombra mentre camino
i quan m’assec en un cingle, els ocells em sobrevolen el cap.
Visito pobles freds amb sandàlies de palla cobertes de neu.
Penetra tan endins com puguis en la vida
i deixaràs de retenir-ne la florida”.

Daigu Ryōkan (1758–1831)
poema de la seva obra “Gota de rosada en una fulla de lotus”

image

Meditació (7)

“Hi ha dies
on tinc la sensació
de que la meva vida
és completament dominada
per l’avidesa,
com si el meu esperit
es consumís
pel foc de les il.lusions
i la ignorància.

En moments així,
cremo encens a l’altar de Buda
i m’assec en zazen,
abandonant cos i esperit.
La respiració
es torna profunda
i l’esperit
ampli i serè.

Les flames de la meva avidesa s’apaguen
i com qui desperta d’un malson,
el foc que abans em cremava
apareix com una il.lusió,
impermanent i cega.
Dissipada la ignorància
la vida s’obre,
clara i transparent.

Dono gràcies
a la meva avidesa
i a les meves il.lusions,
ja que com més grans són,
més profund és el meu despertar.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Meditació (6)

“M’he passat molt de temps
intentant dilucidar els conflictes bàsics
de la meva existència.
Una guerra àrdua i sense fi
on una batalla em duia sempre a una altra.

Com el guerrer,
que amb la seva espasa
persegueix fantasmes al cel,
fruit només de la seva ment.
La vertadera Via del guerrer
en canvi,
és aquella on les batalles es vencen
sense necessitat de desenfundar el sabre.

Voler resoldre les contradiccions
tot optant per un dels extrems
és com intentar apagar el foc
insuflant-hi més aire.
La ment no troba mai el repòs.

En la Via del Zen,
no hi ha lloc per l’aferrament
ni pel rebuig.
Tot és en pau,
més enllà de la dualitat.
Durant zazen
la ment que busca
apareix com només una il.lusió
i tot abraçant els contraris
els conflictes es dissolen espontàniament.

Així doncs,
pel matí
cremo encens a l’altar de Buda
i abandono cos i esperit
en zazen.
Més tard,
al vespre,
m’abandono al plaer de l’amor
amb algun jove amant.

Sense avidesa,
tot té el seu lloc.
La vida i la mort,
el plaer i el dolor
són la Via de Buda.
Només cal abraçar-los.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Meditació (5)

“El camí és sota els teus peus.
Deixa de buscar mestres,
dins i fora.

Tots els Budes i els savis
són guies com ho són els astres del cel,
però no oblidis
que la llum que il.lumina l’univers
prové de tu.

Aquesta llum és el teu mestre,
que més enllà del teu jo individual
et guia a través de Budes i savis.
Buda és aquest mestre interior,
confia en ell.

Cada cop que realitzes la Via
la llum dels Budes i els savis és en tu.
Abandonar cos i esperit,
aquest és el teu mestre.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Meditació (4)

“Buda és només un nom
per a designar allò que no té nom ni forma,
però conté tots els noms i totes les formes.

Si t’aferres a qualsevol objecte
ja sigui intern o extern,
seu davant Buda
i no t’aixequis
fins que la teva avidesa no s’hagi dissolt.

Si t’aferres a Buda,
agafa un martell
i destrueix tots els ídols de Buda que hagis aixecat.

Si t’aferres als textos sagrats,
agafa una espasa
i trinxa totes les teories que hagis elaborat.

Si t’aferres al despertar,
encén un foc
i crema-hi el teu esperit.
Només així comprendràs.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Meditació (3)

“Desig infinit,
avidesa insaciable,
aquesta és l’essència il.lusòria de l’esperit.
Com un arc que no deixa d’estar tens
i no troba mai el repòs,
així manifesta l’esperit el seu anhel
en una recerca en la que res l’apaivaga.

Durant zazen aquest combat s’atura
i tota recerca es dissol espontàniament.
L’esperit retorna a la seva vertadera naturalesa,
la pau original i duradera,
on no es dóna resposta a cap de les preguntes,
sinó que aquestes es dissolen
com els núvols al cel.
No hi fa falta
ni hi sobra res.
És el despertar de la il.lusió,
el camí de la serenitat.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Meditació (2)

“Transparència:
interior i exterior són unitat.
Per molt que busco
no trobo cap misteri de l’existència,
ja que tot és serenitat.
Accepto la vida tal com és
i visc la mort sense por,
doncs tot passa i es transforma.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Meditació (1)

“Abandonar cos i esperit,
aquesta és la Via de la meditació silenciosa,
la porta del despertar.

La naturalesa de Buda
brilla dins teu de manera espontània.
No la busquis ni dins ni fora,
ja que en la meditació silenciosa
no hi ha res per buscar,
ni cap lloc d’on marxar.
La Via ja és perfecta sota els teus peus.

En la presència lluminosa
no hi ha ni aferrament
ni rebuig.
És l’espasa de la saviesa
que talla tota il.lusió.

Més enllà de les dualitats,
no et quedis fixe en cap dels extrems.
Transcendeix tot punt de vista,
doncs abraçant l’universal,
vacuïtat i compassió es donen la mà.

Abandonar cos i esperit,
aquesta és la Via de la meditació silenciosa,
la porta de la felicitat.”

Albert Riera

image

Llicència de Creative Commons
Meditacions de zencat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Daigu Ryōkan. Poema (9)

“Tot allò que neix del karma es fon quan el karma s’exhaureix.
Però on neix aquest karma?
D’on sorgeix la Causa Primera?
Aquí idees i paraules són inútils.
Pregunto a una vella dona de l’est sobre aquest tema,
però no li plau.
També el camarada de l’oest
arrufa les celles i se’n va.
Ho escric en un pastís d’arròs
i el dono a un quisso,
però fins i tot ell no el mossega.
I en comprendre com en són de desafortunades semblants paraules,
barrejo vida i mort en una píndola
i la dono a una colpida calavera.
Sobtadament la calavera s’alça,
canta i balla per a mi:
una balada magnètica que conté passat, present i futur,
una dansa sorprenent, saltironant a través del reialme del samsara.
Fins l’últim detall queda cobert per la calavera;
la lluna s’abat sobre Ch’ang-an i sento les campanes de mitjanit!
Algun dia jo seré una colpida calavera quieta damunt un coixí d’herbes,
a qui cantaran un o dos ocells desorientats.
Reis i plebeus acaben igual,
no duren més que el somni d’aquesta nit passada”.

Daigu Ryōkan (1758–1831)
poema de la seva obra “Gota de rosada en una fulla de lotus”

image

Zazen, la nostra veritable llar

“Quan ens asseiem en zazen ens bolquem completament en la postura i en l’expiració, no hi ha cap filtració, cap escletxa. La nostra postura, el nostre acte de plena presència aquí i ara ho engloba tot. És el camí per tornar-nos íntims amb el nostre veritable ésser. És el tema fonamental d’aquesta pràctica, és el punt fonamental de la nostra vida. Això és el que de vegades anomenem “la nostra veritable naturalesa de Buda”, si no trobem aquest veritable ser, si no intimem amb la nostra veritable naturalesa és difícil trobar la pau al nostre cor, la satisfacció plena, sempre ens falta alguna cosa però en realitat no falta res. El camí d’aquesta intimitat, el camí que ens porta a la nostra veritable llar se’ns obre d’instant a instant, a través de l’actualització de la plena consciència, de l’actualització de zazen, de l’actualització de cada expiració i cada gest. Zazen és un camí d’obertura, és obrir-nos al nostre veritable ser i és obrir-nos a l’univers, a la vida, al dharma i, alhora, és un camí d’abandonament, de despullament. Ens despullem de la nostra pell, del nostre ego, dels nostres aferraments. Ho deixem caure tot.
El zen és el camí per trobar i intimar amb el nostre veritable ésser, per seure en la nostra veritable llar. És el que sovint anomenem el despertar. Però, despertar a què? Despertar a la nostra veritable naturalesa, despertar a la realitat, és a dir, despertar el Buda que tots som. Buda sempre ha estat aquí però la nostra ment discriminatòria ens ho oculta. Si abandonem la nostra ment discriminatòria podem obrir-nos a la veritable realitat del nostre ésser, arribar a la nostra morada. A l’exili d’aquesta mai trobarem la satisfacció, la pau. Això que avui anomenem budisme o zen no és res més que el camí que ens porta a la consciència del nostre veritable ésser.
Això reflecteix dos aspectes de l’ensenyament totalment lligats, units, ja que el camí que ens porta cap al nostre propi ésser, cap a la comprensió, és el mateix camí que ens porta cap als altres, és el camí del compartir, de la compassió, del lliurament. No és el que el Dharma necessiti de nosaltres però si tallem tota dualitat no es pot fer res més. Des del nostre cos limitat, des de la nostra situació limitada, estem en unitat amb tot l’univers, amb la vida i amb el Dharma que s’expressa a través nostre.
Hi ha dos kanji que formen la paraula Dharma, són el kanji de l’aigua i el d’inici d’activitat, de fluïr. És l’aigua que flueix i que tot ho amara.
Buda teòricament podia haver-se quedat assegut al seu racó però no ho va fer sinó que va anar a trobar-se amb els altres. Després de l’experiència de la unitat si ens obrim totalment a ella, no podem fer res més que posar-nos a disposició de la vida, del Dharma. És l’origen i l’arrel de la veritable compassió, del veritable amor. És important instal·lar-nos en la nostra veritable llar, en el nostre veritable ésser. Actualitzar moment a moment aquest despertar. Aquest és el sentit i la realitat profunda de zazen”.

Pere Taiho Secorun (nascut 1955)

image

Poema del lloc de l’alegria pura

“Perseguint les formes i els sons,
en veritat ningú pot trobar la Via.
La font profunda de la Il.luminació
sorgeix de la constància,
l’alegria, la puresa
i d’arribar a ser un mateix.

La seva puresa és constant,
la seva alegria és la meva pròpia.
Ambdues depenen l’una de l’altra,
com la llenya i el foc.
L’alegria d’un mateix no s’esgota,
la puresa immutable no té fi.
L’existència profunda és més enllà de les formes.
La saviesa il.lumina l’interior de l’anell.

Dins de l’anell, l’un mateix desapareix,
ni existeix ni no-existeix.
Intimament transporta una energia espiritual
i subtilment fa girar un candau secret.
Quan aquesta frontissa misteriosa
troba el moment de donar la volta,
apareix la propícia llum original.

Quan els prejudicis de la ment
encara no han sorgit,
com es poden distinguir paraules i imatges?
Qui és capaç de distingir-ho?
Entén-ho clarament i coneix-ho per tu mateix.
Absoluta i total, la visió interior ho inclou tot,
no es veu afectada per cap pensament que discrimina.
Quan s’oblida tot pensament que discrimina,
és com la flor blanca brillant en la neu.

Un feix de llum atravessa l’Univers.
Un sol resplendor irradia totes les direccions.
Des de l’origen no ha estat ni ocult ni cobert.
Troba la seva raó per emergir
i s’expandeix entre totes les transformacions.
Mantenint-se en aquestes transformacions,
l’alegria pura és inamobible:
el cel la rodeja, l’oceà la tanca.

Cada instant és sense error.
En aquesta realització perfecta,
es fonen interior i exterior.
Tots els dharmes transcendeixen els seus límits,
totes les portes s’obren de bat a bat.
A través d’aquesta porta
hi passen els camins per on vagarem .
Abandonar els sentits i els objectes dels sentits
és com si anéssin desapareixent
les flors que hem mirat
i tot allò que hem sentit.
Mirar i sentir no són més que condicions llunyanes
de milers d’ulls i de mans.

Els altres moren per estar massa ocupats,
pero jo em mantinc en la meva determinació.
En la màgia de la determinació
no hi ha rastre de subtils significats.
En la puresa hi ha l’alegria,
en el silenci, el despertar perfecte.
La casa de la il.luminació silenciosa
és el lloc de l’alegria pura.
Morar en pau és oblidar les dificultats,
és abandonar tot allò fútil per a arribar a ser genuí.
Res s’obté amb les paraules,
heus ací l’essencial de la sinceritat.
L’ensenyament de Vimalakirti
atravessa la porta de la no-dualitat”.

Hongzhi Zhengjue (xin.) / Wanshi Shōgaku (jap.) (1091-1157)
Poema del lloc de l’alegria pura

image

La ment és vacuïtat

“Molta gent tem caure en el buit si deixa de pensar. No saben que la seva pròpia ment és ja vacuïtat. Els ignorants eviten els fenòmens però no els pensaments; els savis eviten els pensaments però no els fenòmens.”

Huang-po Hsi-yün (xin.) / Ōbaku Kiun (jap.) (mort 850)
fragment de la seva obra “Ensenyaments sobre la Ment Única”

image

Hōjōki

“El riu flueix de manera incessant, però la seva aigua mai és la mateixa. Les bombolles que suren en un rabeig del corrent ara desapareixen, ara es formen, però no per molt de temps; així també en aquest món són els homes i les seves cases.
Suposem que en aquesta bella capital les cases, grans i petites, que una al costat de l’altra rivalitzen en les seves teulades, unes més majestuoses que les altres, es conserven iguals generació rere generació, però si ens preguntem si això és cert, notem com en són de poques les que s’hi troben des de temps antics. Algunes es van incendiar l’any passat, per llavors reconstruir-se aquest any; altres cases grans es van desmoronar, convirtint-se en casotes: el mateix ha passat amb els seus habitants. És la mateixa ciutat, la gent més nombrosa que mai; però, d’entre aquells que solia conèixer des de fa temps, només n’arribo a contar un o dos d’entre vint o trenta. Alguns moren pel matí, altres neixen al capvespre, com les bombolles sobre l’aigua.
No sabem d’on ve ni a on va l’home, que neix per a morir. Tampoc sabem en profit de qui s’afanya en construir cases que amb prou feines s’aixecaran per un instant i per quina raó els seus ulls en elles es deleixen. La manera en que amos i cases rivalitzen en desaparèixer d’aquesta efímera vida s’assembla a l’exemple de la rosada en els pètals de la campaneta. Pot la rosada ben bé caure i la flor romandre, però romandre per a esvaïr-se amb el sol del matí. També pot la flor pensir-se i la rosada no evaporar-se, si bé, encara que no s’evapori, no esperarà al capvespre per a fer-ho”.

Kamo no Chōmei (1153-1216)
Hōjōki / Notes des de la meva cabana

image

El domini d’un mateix

“En l’esperit del Zen i en el del Budō (arts marcials), la vida quotidiana és el lloc de combat. S’ha de ser conscient a cada instant, rentant-se, treballant, menjant, anant a dormir. El domini d’un mateix es troba aquí”.

Taisen Deshimaru (1914-1982)
fragment de la seva obra “El Zen i les arts marcials”

image

Daigu Ryōkan. Poema (6)

“D’on ve la meva vida?
Cap a on va?
Aprop de les finestres de la meva tosca cabana
cerco el meu cor en profund silenci.
Tot i que busco i busco,
no trobo on va començar tot.
Com trobaré doncs el final?
Ni tan sols el moment present es pot copçar;
tot canvia, tot és buit:
aquest jo només existeix per un instant en la vacuïtat.
Com dir si una cosa és o no és?
És millor quedar-se amb aquests petits pensaments,
deixar que les coses segueixin el seu curs senzillament
i així, ser natural i tranquil”.

Daigu Ryōkan (1758-1831)
poema de la seva obra “Gota de rosada en una fulla de lotus”

image

No-aferrament i compassió

“El no-aferrament davant d’altri no condueix a la indiferència respecte ell com molts creuen, sinó a la veritable compassió.
En efecte, en absència d’aquest no-aferrament, veiem l’altre més en funció de les nostres expectatives que no pas en funció d’allò que ell realment necessita; ens estimem molt més a través d’ell que no pas l’estimem pel que ell és; ens ajudem molt més a través d’ell que no pas l’ajudem.
De la mateixa manera, sense no-aferrament, en presència del sofriment d’altri, ens conmovem com a conseqüència del record, conscient o inconscient, d’un patiment semblant que hem experimentat anteriorment; ens compadim de nosaltres mateixos creient experimentar compassió per l’altre; confonem, a vegades amb tota bona fe, experimentar compassió i sentir-nos personalment concernits pel sofriment d’altri. Aquesta pseudo-compassió no és cap ajuda per aquell qui pateix. La pena que sentim al mateix temps que ell, els plors que vessem amb els seus, l’alleugereixen de la seva pena?
En canvi quan parem la projecció del nostre jo en el patiment d’altri, una ajuda veritable pot ser posar-se en el seu lloc; car aleshores s’és capaç d’acompanyar-lo en el seu patiment quan es recolza en la seva pròpia força interior, fent cap a ell el pas necessari per sostenir-lo en la prova que travessa o guiar-lo en el camí que ha de recórrer per sortir-ne crescut.
Aquesta ajuda veritable no és espectacular. Pot fins i tot donar l’impressió d’una certa distanciació que pot semblar excessiva pel context en el que es dóna. Tanmateix, és aquesta ajuda, la que és realment eficaç i la que defineix l’autència compassió.
En la Via de Buda, l’arquetip espiritual d’aquesta complamentarietat entre no-aferrament i compassió, és Kannon, el bodhisattva de la Gran Compassió, qui sent, observa (kan) els sons (on) del món humà. La seva visió perfectament acomplida de la vacüitat de les existències i dels fenòmens, sinònim del no-aferrament, va lligat amb una compassió sense igual que el fa sensible a les queixes del món humà i el predisposa a respondre amb una ajuda benèvola.
Accedint a una autèntica compassió per la virtut del no-aferrament, esdevenim un dels múltiples braços de Kannon i obrem eficaçment en alleugerir el sofriment dels altres”.

Chinrei Gérard Pilet (1949)

image

El buit il.limitat de l’univers

“El buit il.limitat de l’univers és capaç de sustentar incomptables coses de diversos tamanys i formes, com el sol, la lluna, les estrelles, els oceans, les muntanyes, els rius, els boscos, la bondat o la maldat. L’espai abarca tot això tal com ho fa el buit de la nostra naturalesa. Diem que l’essència de la ment és gran perquè abarca totes les coses, ja que totes les coses són dins de la nostra pròpia naturalesa. Si no sentim cap aferrament, la nostra actitud mental serà sempre buida com l’espai.”

Hui Neng (xin.) / Enō (jap.) (638-713)

image

Aturar el combat

“Zazen ensenya aquesta gran veritat: oposant-nos a les forces internes que en travessen només fem que reforçar-les.
Així funcionen els pensaments: oposant-se a ells durant la asseguda silenciosa, només fem que alimentar-los l’energia i augmentar la puixança del seu flux. I a l’inrevés, deixant-los al seu moviment natural d’aparició i desaparició, sense apropiació ni rebuig, en disminueix l’energia necessària per a la seva manifestació i el seu flux s’esgota naturalment.
La rellevància d’aquesta veritat no es limita al temps de zazen ni a l’àmbit dels pensaments, es refereix a tots els aspectes de la pràctica. Així, per exemple, no és lluitant contra una tendència a paraules malicioses que la fem disminuir sinó que ho aconseguim desenvolupant la utilització de paraules sincerament benèvoles. No és lluitant contra una tendència a la cobdícia que la fem decréixer, sinó posant atenció al do i al servei desinteressat. I finalment, no és lluitant contra una baixa autoestima, sòlidament arrelada, que se la fa desaparèixer, sinó nodrint en un mateix la fe en la nostra naturalesa de Buda i en la nostra intrínseca dignitat.
Molts son els qui es desanimen en la seva pràctica (d’una o altra via espiritual) per ignorància d’aquesta gran veritat:
La lluita contra una força en un mateix identificada com a negativa i contraria a l’ideal que ens hem proposat, només fa que reforçar-la pel mecanisme de acció/reacció, amb virtut del qual, la potència de la tendència a la que ens oposem, fa augmentar proporcionalment la potència que posem en combatre-la.
I a l’inrevés, deixant créixer en un mateix les tendències adaptades a aquest ideal en fa, sense buscar, disminuir les tendències que se li oposen, de la mateixa manera que per la seva sola presència la llum dissipa la foscor.”

Chinrei Gérard Pilet (1949)

image

Conèixer la nostra ment

“Quan utilitzem la saviesa per a la introspecció, assolim la il.luminació interna i externa i podem conèixer la nostra pròpia ment. Conèixer la nostra ment és assolir l’alliberament, la qual cosa equival a l’absència de pensaments. Això ens permet conèixer totes les coses amb una ment lliure d’aferrament. Llavors, l’atenció ho abarca tot i no obstant no s’atura en res. Per a aconseguir-ho, tot el que hem de fer és purificar la nostra ment de manera que, en passar per les portes dels sentits la ment no s’adulteri ni s’aferri als objectes del món. Quan la nostra atenció funciona lliurement, sense trabes i en llibertat d’anar i venir, podem dir que hem assolit l’alliberament. En tal estat, es produeix l’absència de pensaments, que no té res a veure amb evitar pensar en res i suprimir els pensaments, que és una pràctica totalment equivocada.”

Hui Neng (xin.) / Enō (jap.) (638-713)

image

Coneix-te a tu mateix

“El mestre Deshimaru citava sovint aquesta frase inscrita sobre el frontó del Temple de Delfos: “Coneix-te a tu mateix”. Que la cités no té res d’estrany ja que conèixer-se a un mateix és indissociable de la pràctica de la Via.
Molta gent creu conèixer-se i tanmateix ignoren la seva veritable natura. Hi ha qui es coneix una mica més, el seu cor, el seu temperament, certs aspectes del seu caràcter i de la seva psicologia, però no se n’adona de la seva veritable natura. Adonar-se’n de la veritable natura suposa deixar caure tot el que habitualment considerem com el jo. I és per això que aquest “coneix-te a tu mateix” és en certa manera un dels grans koans de la Via. En efecte, per paradoxal que pugui semblar, és quan un s’oblida de si mateix que ens podem conèixer i realitzar la nostra veritable natura.
El Mestre Dogen ho va expressar molt bé en aquesta cèlebre frase del Genjo Koan:
“Estudiar la Via de Buda, és estudiar-se a un mateix.
Estudiar-se a un mateix, és oblidar-se d’un mateix”.
És precisament en aquest “oblidar-se d’un mateix” que retrobem obligatòriament la Via.
En efecte, aquest oblit d’un mateix és el cor de zazen: en zazen el cos no és el cos de tal o qual sinó un cos en postura i els pensaments que apareixen i desapareixen, són deixats a ells mateixos, no pertanyen a ningú. Quan cos i esperit són abandonats així, l’esperit més enllà del meu i del teu resplendeix amb tota la seva llum. És, el que anomenem en el Zen, l’esperit de Buda. És la nostra veritable natura.
La majoria dels homes defineixen això a partir d’una identificació amb el seu cos i la seva ment. Aquest error sobre la seva identitat els condemna a un sentiment d’insatisfacció crònica i de incompletud que Buda anomenà dukkha. Trobar la nostra veritable identitat, ser el que un és verdaderament és l’únic remei a dukkha, la sola via d’accés a la pau autèntica i a la felicitat inalterable.
Aquest “coneix-te a tu mateix” del que parlava sovint el mestre Deshimaru és el cor de la Via: és girar l’esguard cap a l’interior.
Es pot dir que en nosaltres hi ha tres persones: la primera és la que creiem ser, la segona la que els altres creuen que som i la tercera la que som verdaderament.
La primera persona –la que creiem ser- es produeix a partir de la il·lusió del jo i es nodreix del que Buda anomenava “aquesta falsa idea d’un jo”. Creiem que som el cos, els pensaments, les emocions, les sensacions, el caràcter, els gustos, el nom que portem, la professió que exercim, etc. A la pregunta “qui sóc jo”? la majoria del éssers humans responen a partir d’aquests criteris.
La segona persona –aquella que els altres creuen que som- és també una visió que emergeix de la il·lusió del jo. Els altres ens defineixen a partir dels nostres pensaments, dels nostres sentiments, de la nostra professió, del nostre caràcter, etc.
Finalment, hi ha el que som verdaderament, que no exclou ni l’aparença física ni els trets psicològics sinó que va bé més enllà. És la Via que ens obra a això, a conèixer aquest esperit de Buda vast com el cel i que res pot definir-lo. Només aquell qui ha realitzat el que verdaderament és pot veure als altres tal com fonamentalment són, és a dir, Buda”.

Chinrei Gérard Pilet (1949)

image

La incansable recerca de la ment

“Quan la teva ment comenci a vagar, no la segueixis. Veuràs com deixarà de vagar per si mateixa.
Encara que sentis l’irresistible desig de seguir-la a algun lloc, no ho facis, no enfoquis la teva atenció allà, veuràs com llavors la incansable recerca de la teva ment d’un lloc on aturar-se cessarà per si mateixa i sense tardar posseiràs una ment que no s’atura en res i que romandrà sempre en aquest estat.
Quan siguis plenament conscient de que la teva ment no s’atura enlloc, descubriràs que només existeix el fet d’aturar-se i que mai hi ha hagut res on aturar-se o no aturar-se.
Aquest complet despertar interior a una ment que no s’atura en cap cosa equival a tenir una clara percepció de la teva pròpia naturalesa original.
Una ment que no s’atura en cap cosa és la ment d’algú que s’ha alliberat, la ment no creada, no nascuda, il.luminada o desperta, on la naturalesa de totes les aparences és irreal.
Si encara no te n’has adonat, has d’insistir-hi i esforçar-te en assolir per tu mateix la comprensió interna que brolla d’una ment que s’atura en cap cosa i és alliberada tant de la il.lusió com de la realitat.”

Baizhang Huaihai (xin.) / Hyakujō Ekai (jap.) (720–814)

image

Zoso Royo. Poema

“He meditat els ensenyaments de Buda
durant vuitanta-quatre llargs anys.
Ara les portes se’m tanquen.
Mai ningú no ha estat aquí.
Qui és, doncs, aquell que és a punt de morir?
Per què lamentar-se de res?
Adéu!
La nit és clara,
la lluna brilla, serena,
el vent entre els pins
sona com una lira.
Sense mi i sense cap altre,
qui escolta el seu so?”

Zoso Royo (mort 1276)

image

Daigu Ryōkan. Poema (3)

“Observo les persones d’aquest món
malgastar les seves vides i córrer darrere les coses,
mai capaços de satisfer els seus desigs,
cauen en forts sofriments
i es torturen a si mateixos.
Fins i tot si obtenen el que volen
per quant de temps són capaços de gaudir-ne?
Per un plaer celestial
sofreixen deu turments de l’infern,
s’encadenen a si mateixos a la roda amb més força.
Les persones així són com simis,
intenten atrapar desesperadament la lluna damunt l’aigua
per caure després dins un remolí.
Una i altra vegada, de manera infinita,
queden atrapats en el sofriment d’aquest món efímer.
A despit de mi mateix, em preocupo per ells cada nit
i no puc retenir un torrent de llàgrimes”.

Daigu Ryōkan (1758–1831)
poema de la seva obra “Gota de rosada en una fulla de lotus”

image

El camí és sota els nostres peus

“No busqueu el camí en els altres,
en un lloc llunyà.
El camí és sota els nostres peus.
Ara viatjo sol,
però pots trobar-lo arreu.
Certament,
aquí i ara ell és jo,
aquí i ara jo sóc ell.
Així, quan trobo el que trobo,
puc obtenir la vertadera llibertat”.

Dongshan Liangjie (xin.) / Tōzan Ryōkai (jap.) (807–869)

image

Dhammapada

1. La condició humana està dirigida per la ment, predomina en ella la ment, està feta de ment. Si un parla o actua amb ment impura, la desgracia el segueix com la roda de la carreta segueix els passos del bou.
2. La condició humana està dirigida per la ment, predomina en ella la ment, està feta de ment. Si un parla o actua amb ment pura, la felicitat el segueix com la seva ombra que mai l’abandona.
3. Em va insultar, em va colpejar, em va vèncer, em va robar. No s’exhaureix l’agressivitat d’aquells que guarden aquests sentiments de rancúnia.
4. Em va insultar, em va colpejar, em va vèncer, em va robar. S’exhaureix l’agressivitat d’aquells que no guarden aquests sentiments de rancúnia.
5. Mai en aquest món l’odi s’extingeix amb l’odi; s’extingeix amb la compassió: aquesta és una llei eterna.
6. Els altres no saben que en aquest món hem de controlar-nos; s’exhaureix la dissensió en aquells que si ho saben.
7. Al qui viu buscant el plaer, descontrolat en els seu sentits, immoderat en el menjar, indolent i amb escassa energia, a aquest el doblega Mara, com el vent doblega un arbre dèbil.
8. Al qui viu sense buscar el plaer, ben controlat en els seu sentits, moderat en el menjar, ple de fe i inquebrantable energia, a aquest no el doblega Mara, com el vent no doblega una muntanya de roca.
9. Aquell que sense haver-se alliberat de les impureses, mancat de velocitat i autocontrol, vesteixi el mantell color safrà, aquest no és digne del mantell color safrà.
10. Però aquell, que ben apossentat en els preceptes de la disciplina moral, proveït de veracitat i autocontrol, ha llençat de si les impureses, aquest si és digne del mantell color safrà.
11. Aquells que consideren que hi ha realitat en allò irreal i els que veuen irrealitat en allò real, nodrits de falses idees, no arriben mai a la realitat.
12. Però els que jutgen allò real com a real i allò irreal com a irreal, aquests, nodrits d’idees vertaderes, si arriben a la realitat.
13. Com la pluja penetra en una casa mal ensostrada, així l’avidesa penetra en una ment indisciplinada.
14. Com la pluja no penetra en una casa ben ensostrada, així l’avidesa no penetra en una ment ben disciplinada.
15. El qui actua malament pateix en aquest món, pateix en l’altre, pateix en ambdós mons; sofreix, es tortura veient allò impur de les seves accions.
16. El qui actua bé gaudeix en aquest món, gaudeix en l’altre món, gaudeix en ambdós mons; gaudeix, s’alegra veient la puresa de les seves accions.
17. El qui actua malament es turmenta en aquest món, es turmenta en l’altre, es turmenta en ambdós mons; es turmenta pensant: He fet una mala acció, i es turmenta més a l’arribar a un estat de mísera existència.
18. El qui actua bé gaudeix en aquest món, gaudeix en l’altre món, gaudeix en ambdós mons; gaudeix pensant: he fet una bona acció; i gaudeix més a l’arribar a un estat de feliç existència.
19. L’home desidiós, per molt que reciti el Tipitaka, si no compleix els seus preceptes, com un vaquer que compta vaques alienes, no participa de la vida contemplativa.
20. Però aquell qui viu d’acord amb l’Ensenyança, havent eliminat l’avidesa, l’odi i l’error, dotat del vertader coneixement, amb la seva ment ben alliberada, sense res que el lligui a aquest món o a l’altre, aquest, per poc que reciti el Tipitaka, participa de la vida contemplativa.

Buda
“Dhammapada”, Capítol Primer, Versos bessons

image

La Ment Única

“Tots els Budes i tots els éssers vivents són la Ment Única; no hi ha cap més Dharma que aquest. Aquesta Ment que no té principi, no sorgeix a l’existència i no cessa en l’existència. No és ni blava ni groga, no té forma ni aspecte, no pertany a les categories de l’ésser i el no-ésser, no és ni vella ni nova; no és ni llarga ni curta, ni gran ni petita, doncs es troba fora de tota delimitació o designació, fora de tot intent per a ser percebuda o considerada com un objecte. És la realitat com a tal. Però a la mínima reflexió, cauràs en elucubracions. Sense límits, insondable, se la pot comparar amb l’espai buit.
Així doncs, aquesta Ment Única com a tal és Buda i entre Buda i els éssers vivents no hi ha cap diferència. No obstant, els éssers van sempre buscant a l’exterior, aferrant-se a tota classe de característiques, però amb aquesta classe de recerca només aconsegueixen omplir-se d’obscuritat. Presoners de les seves pròpies projeccions, confonen els conceptes sobre Buda amb el Buda real i la ment que busca amb la ment real, vagant així durant innombrables eons de forma completament inútil. Ignoren que Buda apareixeria naturalment davant d’ells amb només pacificar els pensaments i alliberar-se de la discriminació. D’aquesta manera, hem de saber que aquesta ment com a tal és Buda i Buda és la totalitat dels éssers vivents. Quan s’expressa com a “ésser vivent” aquesta ment no disminueix, quan apareix com a “Buda” no incrementa en res.
Respecte a les sis perfeccions i les infinites pràctiques similars, així com els mèrits tant nombrosos com els grans de sorra del riu Ganges, ja es troben reunits en tu d’una manera completa, sense que una pràctica temporal les hagi acumulat amb el pas del temps. Quan l’ocasió es presenti manifesta-les i quan no, roman en serenitat. Si no tens una fe ferma en que aquesta ment és Buda i prefereixes practicar aferrant-te a tota classe de trets particulars amb la intenció d’acumular mèrits, en aquest cas cauràs en una visió falsa que t’apartarà de la Via.
Aquesta ment com a tal és Buda i no hi ha cap altre Buda ni cap altra ment. Aquesta ment lluminosa i sense màcula s’assembla a l’espai buit, doncs no té cap característica o aparença concreta. Però produïr un estat mental particular a causa de la inclinació natural de la ment, és apartar-se de l’essència dels dharmes i aferrar-se a les seves característiques. No obstant, des dels temps sense inici mai ha existit un “Buda adherit a les característiques”. Practicar les sis perfeccions i la infinitat d’altres pràctiques amb la intenció de convertir-se en Buda és seguir un camí gradual, però des dels temps sense inici mai ha existit un “Buda per etapes”. N’hi ha prou amb despertar la Ment Única per a reconèixer que “ni el més ínfim Dharma és obtingut”.
Buda i els éssers vivents no es distingeixen de la Ment Única. Aquesta ment és com l’espai buit que mai es confon ni es degrada. Així, contempla el mode com el Sol il.lumina el món sencer. En aixecar-se, la seva llum s’expandeix sobre la terra sense que per això l’espai es torni més lluminós, i en la seva posta, quan les tenebres cobreixen la terra, l’espai tampoc s’obscureix. Encara que llum i obscuritat semblin forces antagòniques, contemplades des de la seva naturalesa, l’espai que les acull roman buit i immutable. Així succeeix amb la ment de Buda i dels éssers vivents.
Hi ha alguns que consideren a Buda dotat de característiques com puresa, lluminositat i llibertat, mentres que consideren als éssers vivents amb els trets particulars d’impuresa, obscuritat i encadenament al cicle de la vida i la mort, però aquells que segueixen tal plantejament mai assoliran la Il.luminació durant innombrables eons, doncs encara romanen aferrats a les característiques. Contràrianent, en aquesta Ment Única no hi ha el menor Dharma a obtenir, doncs aquesta ment és Buda. En l’actualitat, els practicants incapaços de despertar-se a aquesta ment en la seva essència, es dediquen a la proliferació conceptual, a buscar a Buda a l’exterior i a practicar aferrats a les característiques. Es tracta d’un camí erroni que res té a veure amb la Via de la Il.luminació”.

Huang-po Hsi-yün (xin.) / Ōbaku Kiun (jap.) (mort 850)
fragment de la seva obra “Ensenyaments sobre la Ment Única”

image

Contempla Buda arreu

“El Sutra de l’Ornament Floral diu:
“Si vols conèixer el regne de l’i.luminat has de netejar la teva ment i desfer-te de totes les fantasies subjectives i de tot allò al que t’aferres, fins a que la teva ment sigui tan transparent i oberta com l’espai”.
El regne del l’il.luminat no pertany al món dels atributs manifestos externs. La budeitat és el regne de la saviesa sagrada que mora en el nostre interior.
Per a assolir-lo no es precisa instrument, pràctica ni comprensió de cap tipus, sinó que n’hi ha prou amb alliberar-nos de la influència del patiment psicològic que hem anat acumulant en la nostra ment de de l’inici dels temps en la nostra relació amb el món extern.
Allibera’t dels aferraments de la consciència conceptual, de les falses idees i de las fantasies fins a que la teva ment sigui tan buida i ample com l’espai. En aquest estat, la ment podrà moure’s lliurement sense esforç i sense topar amb cap obstacle.
El Sutra de l’Ornament Floral diu:
“Contempla Buda arreu i no tratis de trobar-lo només en un fenomen, en una experiència, en un cos, en un ésser”.
Buda significa despert, és a dir, conscient en tot moment i arreu. Veure a Buda arreu significa també reconèixer al Buda natural innat que mora en allò més profund del nostre ésser.
No hi ha cap moment, lloc, fenomen, esdeveniment o experiència en la que la naturalesa de Buda no s’hi trobi present”.

Dahui Zonggao (xin.) / Daie Sōkō (jap.) (1089–1163)

image

Daigu Ryōkan. Poema (2)

“La pluja ha parat,
els núvols s’han esvaït,
el cel és novament serè.
Quan el cor és pur,
totes les coses de l’univers són pures.
Confiant el meu cos al curs de les coses,
he renunciat al món a fi de ser lliure.
Amb la lluna plena i les flors passaré la resta de la meva vida”.

Daigu Ryōkan (1758–1831)
poema de la seva obra “Gota de rosada en una fulla de lotus”

image

Deixa de buscar

“Si vols obtenir la comprensió essencial del Zen, el primer que has de fer és deixar de buscar-la. Qualsevol èxit assolit mitjançant l’esforç cau dins de l’esfera de l’intel.lecte.
El gran tresor del Zen sempre ha estat obert i a la vista i és, a més, la font del poder de totes les teves accions.
Només quan cessi el discórrer de la ment compulsiva assoliràs l’estat que es troba més enllà del naixement, arribaràs a l’altra riba i ja no cauràs en el sentimentalisme ni t’aferraràs a cap mena de concepte.
Llavors el Zen es manifestarà arreu amb tot el seu esplendor i miris on miris, no veuràs res més que els signes de la seva gran activitat.
Tot emana del teu propi cor. Això és allò que un ancià va denominar recuperar el tresor familiar.
En essència, el Zen no es basa en teories, sinó que apunta directament a la ment humana.
Per més oculta que es trobi rere la closca de la inconsciència, el Zen assenyala cap a la nostra essència més profunda. Quan responguis a les situacions amb la totalitat del teu ésser, seràs exactament igual que els savis de l’antiguitat.
Aquesta experiència es descobreix com la llum pura original de la nostra vertadera essència, que roman lliure dels sentits materials mentres inspira i expira la totalitat de l’univers.
Només experimentaràs directament el Zen en la teva vida quotidiana quan et desidentifiquis dels pensaments i dels sentiments pertorbadors, transcendeixis els paràmetres ordinaris i utilitzis inteligentment la teva capacitat perceptiva.
Va dir un antic mestre: “Aquells que han assolit el Zen es mantenen sempre lliures, independents i sense desitjos”.
Serena els teus pensaments. Fes-ho enmig de les perturbacions. Quan ho aconsegueixis podràs ascendir al més elevat i abismar-te en el més profund.
Abandona totes les teves fantasies, opinions, interpretacions i coneixements mundans, i renuncia a les racionalitzacions, a l’egoisme i a la competitivitat. Sigues com un arbre mort, com la freda cendra. Només quan cessin els sentiments que t’esclavitzen, deposis tota opinió i la teva ment es trobi neta i nua, es revelarà davant els teus ulls la realització del Zen.
Llavors, hauràs de mantenir la teva ment pura i lliure de tota contaminació per a consolidar aquesta experiència. Si tens el més petit dubte, no podràs transcendir el món
Avança amb resolució i assoliràs la vertadera pau. Quan no puguis ser qualificat ni com a savi, ni com una persona ordinària, seràs igual que l’ocell alliberat de la seva gàbia”.

Yuanwu Keqin (xin.) / Engo Kokugon (jap.) (1063-1135)

image

Daigu Ryōkan. Poema (1)

“De jove vaig abandonar estudis
en el desig d’esdevenir savi.
Duia una vida austera de monjo mendicant,
errabund d’ací d’allà una i altra primavera.
Finalment he tornat a casa
a instal.lar-me sota un cim escarpat.
Visc en pau dins una cabana d’herba,
escolto dels ocells la música.
Els núvols són el meu millor veí.
Més avall, hi ha una font pura
on refresco el cos i la ment;
més amunt, roures i pins com torres
que em regalen llenya i ombra.
Lliure, tan lliure, dia rere dia,
que mai penso en fugir”.

Daigu Ryōkan (1758–1831)
poema de la seva obra “Gota de rosada en una fulla de lotus”

image

Poema de la il.luminació silenciosa

“Quan les paraules es dissolen en el silenci,
apareix la llum.

El mirall és clar sense límit.
Quan ho experimentes reposes en allò sagrat.

Allò sagrat brilla per si sol.
En aquesta llum retornes al que és meravellós.

La lluna clara, la Vía Làctia.
Els pins nevats i els cims coberts de neu.

En les tenebres són més lluminosos,
en l’obscuritat brillen més.

La grua blanca somnia amb la boira gelada.
Un riu de tardor flueix en la llunyania.

Els infinits eons del temps son buits
i idèntics els uns als altres.

En el silenci emergeixen les mil meravelles,
en la llum s’oblida tot esforç.

On es troba aquesta meravellosa existència?
En l’estat de presència que dissol la confusió.

Aquesta és la Via
de la il.luminació silenciosa,
l’origen de la serenitat exterior i la subtilesa interior.

Quan es penetra la serenitat i la subtilesa,
una nau daurada travessa el teler de jade.

El que és complet depèn del que és incomplet,
llum i obscuritat s’interpenetren.

Llum i obscuritat intactuen lliurement
quan no depenen del subjecte ni de l’objecte.

Beu el remei de la visió correcta,
colpeja el tambor impregnat de verí.

Quan ambdós aspectes interactuen
matar o donar la vida depèn de tu.

Quan s’obre la porta interior,
les branques donen fruits.

Només el silenci és la paraula perfecta,
només la llum és la resposta universal.

La resposta no sorgeix de l’esforç,
la doctrina no s’escolta amb l’oïda.

Els deu mil fenòmens de l’univers
irradien llum i ensenyen la Llei.

Cadascun testimonia el seu despertar,
es pregunten i es responen els uns als altres.

Les preguntes i les respostes encaixen
perfectament les unes amb les altres.

Però si en la llum el silenci desapareix,
la visió es deteriora i apareix el desordre.

Les preguntes i les respostes encaixen
perfectament les unes amb les altres.

Però si en el silenci la llum desapareix,
la opacitat obscureix tot l’univers.

Quan la veritat de la llum i el silenci es realitzen
el lotus floreix i qui somnia desperta.

Cent rius desemboquen a l’oceà,
mil cims comtemplen la més alta muntanya.

Com la oca que prefereix la llet,
com l’abella que xucla el nèctar de les flors.

Un cop assolida la il.luminació silenciosa,
us hauré transmès la tradició dels meus mestres.

La il.luminació silenciosa dels meus mestres
abarca la totalitat de l’univers.

Donat que el cos és vacuïtat,
els braços formen el mudrā.

Des de l’inici fins el final, només hi ha una Llei:
deu mil formes diferents i sempre canviants.

El senyor He ofereix una pedra preciosa,
el senyor Xiangru assenyala el defecte de la pedra.

Una capacitat així té les seves regles,
la Gran Funció actua sense esforç.

L’emperador roman en els seus dominis,
el general, en les zones frontereres.

La questió essencial de la nostra tradició
apunta vers el correcte.

Transmeteu aquesta doctrina en les deu direccions,
dense esperar cap benefici”.

Hongzhi Zhengjue (xin.) / Wanshi Shōgaku (jap.) (1091-1157) “Mozhaoming” / “Poema de la il.luminació silenciosa”

image

El combat espiritual i l’intel.lecte

“Som massa egocèntrics. La closca de l’ego, en la que vivim, és duríssima per a créixer. Ens sembla portar-la sempre sobre l’esquena, des de l’infantesa fins el temps en que, finalment, morim. No obstant, tenim moltes oportunitats per a traspassar aquesta closca, i la primera i màxima de totes té lloc quan arribem a l’adolescència. Aquest és el primer cop en què l’ego arriba realment a reconèixer “l’altre”. Em refereixo al despertar de l’amor sexual. Llavors un ego, íntegre i indivís, comença a sentir una mena de partició de si mateix. L’amor, profundament adormit fins llavors en el cor, aixeca el cap i provoca una gran commoció en aquest. Doncs l’amor, ara sacsejat, exigeix immediatament l’afirmació de l’ego i la seva aniquilació. L’amor fa que l’ego es perdi en l’objecte que estima, però al mateix temps vol tener l’objecte estimat com si fós de la seva propietat. Això és una contradicció, i una gran tragèdia vital. Aquest sentiment elemental és un dels medis divins pels que l’home és interpelat a avançar en la seva marxa ascendent. La divinitat ens serveix les tragèdies per a perfeccionar l’home. La major part de tota la literatura produïda en el món té com a tema fonamental l’amor, i mai ens cansem d’ell. Però no és aquí la questió que ens ocupa. El que vull ressaltar en aquest aspecte es que, a través del despertar de l’amor, entreveiem la infinitud de les coses, i que aquesta senyal impulsa el jove cap al Romanticisme o el Racionalisme, segons el seu temperament, ambient i educació.
Quan la closca de l’ego es trenca i s’assumeix l’altre en el seu propi cos, podem dir que l’ego es nega o que l’ego dóna els seus primers passos cap a l’infinit. En l’àmbit espiritual té lloc un combat entre allò finit i allò infinit, entre l’intel.lecte i un poder superior, o, més clarament, entre la carn i l’esperit. Aquest és el problema dels problemes que posa molts joves en mans de Satanàs. Quan un home madur recorda aquests temps no deixa de sentir una espècie d’estremiment que recorre tot el seu ésser. El combat segueix sincerament fins els trenta anys d’edat, època en que segons Confuci ja sabem on estar. Llavors la consciència espiritual desperta, i es busca amb més fervor en totes direccions tots els medis possibles per a escapar de la lluita o de dur-la a terme. Es llegeixen llibres, s’assisteix a dissertacions religioses, s’accepten sermons àvidament, experimentant diversos exercicis o disciplines religioses. I naturalment també s’indaga en el Zen.
Com resol el Zen el problema de problemes?
En primer lloc, el Zen proposa la solució apel.lant, de mode directe, als fets de l’experiència personal i no al coneixement llibresc. La naturalesa del propi ésser on aparentment té lloc la lluita entre finit i infinit es capta mitjançant una facultat superior a l’intel.lecte. Car el Zen diu que és aquest últim el que primer ens va fer formular la pregunta que no pot respondre’s per si, i que per tant s’ha d’apartar per a deixar pas a quelcom superior i més esclaridor. Doncs l’intelecte té en si una qualitat peculiarment perturbadora. Tot i que planteja preguntes suficients com per alterar la serenitat mental, amb massa frequència és incapaç de donar respostes satisfactòries a aquelles. Sobresalta la benaventurada pau de la ignorància però no restaura l’estat anterior de les coses oferint quelcom més. Perquè assenyala la ignorància sovint se’l considera esclaridor, mentres el fet és que perturba, sense procurar, necessàriament i sempre, llum sobre el seu camí. No és final, espera quelcom superior a ell mateix per a la solució de totes las preguntes que planteja, sense entrar a considerar las consequències. Si fós capaç de procurar un nou ordre dins de la perturbació i d’establir-lo definitivament, no hagué calgut més filosofia després d’haver estat sistematitzat per un gran pensador, por un Aristòtil o per un Hegel. Però la història del pensament demostra que cada nova estructura aixecada per un home d’intel.lecte extraordinari és segur que serà derruida més tard. Aquest constant derruir i construir està molt bé en l’àmbit de la filosofia; doncs la naturalesa inherent de l’intel.lecte, tal com ho veig, ho exigeix, i no podem detenir el progrés de la indagació filosòfica així com no podem fer-ho amb la nostra respiració. Però quan s’arriba a la questió de la vida mateixa, no podem esperar la solució última que ens ofereixi l’intel.lecte, tot i que ho pogués fer. No podem suspendre ni tan sols un instant la nostra activitat vital per a la filosofia, per a esclarir els seus misteris. Que els misteris segueixin tal com estan, però hem de viure. La fam no pot esperar fins a obtenir una anàlisi complerta de l’aliment i determinar el valor nutritiu de cada element. Pels morts no té cap valor el coneixement científic de l’aliment. Per tant, el Zen no confia en l’intel.lecte per a la solució dels problemes més profunds.
Amb l’experiència personal s’arriba al fet de primera mà i no a través d’intermediaris, siguin els que siguin. La seva analogia favorita és: es necessita un dit per a assenyalar la lluna, però no confonguis el dit amb la lluna! Està bé un cistell per portar el peix a casa, però quan el peix és ja sobre la taula, per què preocupar-nos eternament pel cistell? Aquí tenim el fet, agafem-lo amb les mans nues, no sigui que se’ns escapi; això és el que el Zen proposa que fem.
Així com la naturalesa evita al buit, el Zen evita tot allò intermedi entre el fet i nosaltres mateixos. Segons el Zen no hi ha pugna en el fet mateix, tal com entre finit i infinit, entre carn i el esperit. Aquestes són distincions ocioses, ideades per l’intel.lecte pels seus propis interesos. Aquells que les prenen massa seriosament o aquella que tracten de llegir-les dins del fet mateix de la vida són els que confonen el dit amb la lluna. Quan tenim gana, mengem; quan tenim son, dormim; i on encaixa aqui infinit i finit? No som complets en nosaltres mateixos, i cadascú en si mateix? N’hi ha prou amb la vida tal com la vivim. Només quan l’intel.lecte perturbador ingressa i procura asessinar-la, deixem de viure i ens imaginem mancats de quelcom. Deixem en pau l’intel.lecte; té la seva utilitat en la seva pròpia esfera, i millor que no interferim el fluïr de la corrent vital. Si tenim temptació de mirar-hi, fem-ho mentres la deixem fluïr. El fet de fluïr, sense cap circumstància s’ha de detenir ni interferir; les nostres mans estan submergides en aquella corrent, la seva transparència s’altera, cessa de reflectir les nostres imatges, pròpies des de l’inici, i que així ho seguiran sent fins la fi del temps”.

D. T. Suzuki (1870-1966)
“Assaigs sobre Budisme Zen”, vol.I

image

Poema de lloança a zazen

“Tots els éssers, des del principi, són Budes,
passa com amb l’aigua i el gel: no hi ha gel sense aigua,
i separats dels éssers vius no hi ha Budes.
No sabent que la veritat és tan a prop,
els éssers la cerquen lluny. Quina llàstima!

S’assemblen als qui estant enmig de l’aigua
criden demanant aigua;
assedegats s’assemblen al fill del ric,
que caminava errant entre els pobres.
Les criatures travessen els sis mons,
perduts en les tenebres de la ignorància,
vaguen de foscor en foscor.
Com podran alliberar-se alguna vegada del naixement i la mort?

En el zen, segons l’ensenya el Mahayana,
no hi ha lloança que esgoti els seus mèrits.
Les perfeccions, com donar almoina, seguir els preceptes, etc., i les altres bones obres,,
com la invocació del nom de Buda, el penediment, etc.,
totes brollen de zazen.

El mèrit de zazen, encara que practicat un sol cop,
esborra la culpa incalculable acumulada en el passat.
On són els camins del mal que ens desvien?
El paradís de la Terra Pura no pot ser lluny.
Qui ple d’humilitat, encara que una sola vegada,
escolta aquesta veritat,
l’enalteix i la segueix confiadament,
assoleix felicitat il·limitada.
Si reculls la mirada cap endins
i verifiques la realitat de la naturalesa pròpia,
la naturalesa pròpia que és una no-naturalesa,
transcendeixes el pensar intel·lectual.

La porta s’obre i causa i efecte son u,
el camí és directe, no hi ha dos, ni tres.
La teva forma és la forma de la no-forma;
el teu anar i venir no té lloc més que on ets.

El teu pensament és el pensament del no-pensament,
el teu cantar i ballar no són més que la veu del Dharma!
Que n’és d’il·limitat i lliure el cel del Samadhi!
Que n’és de clara i deliciosa la lluna de la quàdruple saviesa!
En aquest instant, què et cal buscar?
Se’t manifesta el Nirvana,
el lloc on ets és el paradís del Lotus.
Tu ets el cos de Buda”.

Hakuin Zenji (1686-1769)
“Zazen Wasan” / “Poema de lloança a zazen”

image

Unitat de relatiu i absolut

“Empesa pel vent la superfície del mar es comença a moure, potser per un corrent profund xoca de sobte en una elevació del terreny i comença a formar-se l’onada, l’inici és suau però depenent de les circumstàncies pot fer-se gran, prendre una forma o una altra depenent d’on vingui el vent, de si està a prop o no de la costa, però al final hi ha una massa d’aigua que s’eleva, es manifesta, pren una forma que a cada moment canvia, es transforma, perquè cada moment és transitori . Si aquesta manifestació tingués consciència podria pensar moltes coses sobre si mateixa, sobre les altres ones o sobre el món. En aquest interval entre que neix i desapareix també podria comprendre que mai ha estat separada de l’oceà i que la seva forma relativa està totalment impregnada per l’absolut del mar. El relatiu i l’absolut en realitat no estan separats, és la nostra ment dual la que crea la diferència. No obstant això, és a través d’aquesta ment dual, a través de l’esdevenir de la cadena de causes i efectes, que podem comprendre que l’onada i el mar no estan separats. Això és exactament el despertar de Buda, però si ens identifiquem amb cada petita forma, amb cada elevació, amb l’escuma, amb el remolí o amb el que sigui, ens separem de la veritable visió que ens permet comprendre i veure que l’oceà ho engloba tot, que no hi ha onada fora del mar, que no hi ha separació. Podem veure el món del relatiu com estrangers perquè el nostre veritable ésser pertany a l’oceà i sempre ha estat allà.

No hi ha res a buscar, no hi ha res a rebutjar, la realitat és tal com és. Per això es diu que quan una persona comprèn això és el moment d’entrar en el corrent, és a dir, deixar-se portar, harmonitzar-se amb aquesta força primera de la qual hem sorgit. D’una manera o altra això s’intueix.

En la nostra tradició fem el gest i manifestem, aquí i ara d’una manera objectiva i relativa, l’acte de voler seguir el corrent que tot ho envolta, l’acte de demanar l’ordenació de bodhisattva. En realitat, sempre hem estat allà, no hi ha distància, no hi ha diferència, ja que la distància és una il · lusió que nosaltres creem. Quan fem gassho, quan fem sampai, obrim el cor i l’onada travessa el món del relatiu, el món del manifestat, amb la plena consciència de pertànyer al món de l’absolut.

No hi ha més por. No hi ha més dubte”.

Pere Taiho Secorún (nascut 1955)

image

Poema del despertar immediat

“Amic meu,
¿no veus aquest home despert,
que ha deixat d’estudiar i viu sense esforç?
No rebutja les il·lusions i ja no busca la veritat.
La veritable naturalesa de la nostra ignorància,
no és altra que la naturalesa de Buda.
El nostre cos buit i il·lusori, és el cos de la Llei de Buda.
Quan despertem al cos de la Llei de Buda, ja no hi ha res.
La nostra pròpia naturalesa original és el pur Buda.
Els núvols dels cinc agregats suren aquí i allà, en va.
Les bombolles dels tres verins pugen i esclaten, buides.

Quan comprenem la realitat tal com és,
ja no hi ha ni home, ni Llei de Buda.
El karma infernal queda instantàniament destruït.
I si això fos mentida, que caigui eternament sobre meu
el càstig de la llengua arrencada.

De sobte, en el mateix instant en què fem realitat el Zen de Buda,
els sis paramites i les deu mil pràctiques
s’acompleixen perfectament en el nostre cos.
En el somni, distingim clarament els sis reialmes de la il·lusió,
però quan despertem, ja no hi ha res,
ni tan sols hi ha l’univers.

No hi ha desgràcia, ni felicitat, ni pèrdua, ni guany.
Res a cercar en la pau de l’extinció absoluta.
Fins ara, la pols s’ha acumulat en el mirall.
Ara és el moment de retrobar la seva brillantor.

Qui és sense pensament? Qui és no produït?
Si realment hi ha no producció, no hi ha ni producte, ni productor.
Pregunta-li a un titella
si acumulant mèrits es pot esdevenir un Buda.

Abandona els quatre elements, sense retenir res.
En la pau de l’extinció absoluta, beu i menja a voluntat.
Tots els fenòmens són efímers, tot és buit.
Així és el gran i perfecte despertar de Buda.

Reconeixerem el monjo autèntic per la determinació del seu discurs.
Qui no hi estigui d’acord, que ho comprovi per si mateix.
La virtut d’un Buda és que talla directament les arrels.
De què serveix desfullar un arbre i buscar les branques?

Molts ignoren la preciosa perla mani,
oculta en la nostra naturalesa de Buda.
Les meravelloses facultats dels sis sentits
són buides i no buides al mateix temps.
La perfecta llum de la perla és un fenomen, i a la vegada no ho és.

En purificar els cinc tipus de visió, adquirim els cinc poders.
Qui fa realitat el despertar, coneix l’inconcebible.
No és difícil veure una forma en el mirall.
Però com podríem agafar el reflex de la lluna en l’aigua?

Sempre van sols, sempre caminen sols,
només acompanyats pel que també la realitzen.
Des de temps antics,
tenen una puresa d’esperit que els dóna una noblesa natural.
Llurs cares xuclades, amb pòmuls marcats,
els fan passar desapercebuts.

Als fills de Shakya se’ls coneix per ser pobres.
En realitat, la seva aparença és pobra, però el seu esperit no ho és.
Vesteixen modestament, perquè són pobres.
Però són rics, perquè tenen en si mateixos un tresor inestimable.

I aquest inestimable tresor, per molt que s’utilitzi, mai s’esgota.
Per això el poden prodigar als altres, segons llurs necessitats.
Els tres cossos de Buda i les quatre savieses,
es fan realitat en llur cos.
Els vuit alliberaments i els sis poders sobrenaturals
estan gravats en llur esperit.
L’esperit elevat pot comprendre-ho tot d’un sol cop.
L’esperit ordinari ho analitza tot i dubta molt.
Despullem-nos d’aquesta roba bruta,
però no ens enorgullim del nostre progrés davant dels altres.

Acceptem crítiques i calúmnies.
Voler incendiar el cel és cansar-se inútilment.
Escoltem-les i assaborim el seu nèctar dolç.
Es dissoldran a l’instant i entraran en l’inconcebible.

Si reflexionem sobre les paraules calumnioses,
es convertiran en mèrits, que ens guiaran per la Via.
Si una crítica ens fa sentir odi,
com podrem fer realitat els poders il·limitats
de la compassió i la paciència?

La comprensió de l’origen i la comprensió de l’ensenyament
van sempre junts.
Quan la concentració i la saviesa són perfectament clares,
ja no ens estanquem en el buit.
Però jo no sóc l’únic que ho ha comprès,
tots els budes, incomptables com els grans de sorra del Ganges,
ho han comprès.

La doctrina de la no-por és com el rugit del lleó:
fa vibrar el crani dels animals que l’escolten.
Fins i tot l’elefant perd la seva dignitat,
només el drac celestial l’escolta en silenci.

He travessat llacs i oceans, he creuat rius i muntanyes.
Cercant la Via, he interrogat mestres i he practicat zazen.
Però des que vaig trobar el camí de la muntanya Sokei,
sé que la vida i la mort ja no em preocupen.

Caminar és zen, seure és zen.
Parlar, callar, moure’s, restar immòbil, el cos està en pau.
Fins i tot davant d’una espasa, l’esperit es manté tranquil.
Fins i tot davant del verí, l’esperit roman impertorbable.
El meu mestre va conèixer el Buda Nentô,
i fa nombrosos kalpes va ser l’asceta Ninniku.

Quantes vegades hem nascut? Quantes vegades hem mort?
La vida i la mort van i vénen sense fi.
Quan, de sobte, comprenem el no-naixement,
ja no ens alegren els elogis, ni ens turmenten les crítiques.

Retirat a la muntanya profunda, visc en una petita ermita,
sota un gran pi, dalt d’un cim escarpat, suspès sobre l’abisme.
Faig zazen sense preocupacions, en la meva humil morada,
en silenciós recolliment i senzillesa serena.

Quan despertem, comprenem que els mèrits no existeixen.
Tot és diferent del món condicionat.
Donar amb la motivació de renéixer en el cel,
és com disparar una fletxa enlaire.

Quan s’esgota la seva força, la fletxa torna a caure a terra,
i això pot causar karma advers per al futur.
Com podríem comparar-ho a la porta de la realitat incondicionada,
que travessem d’un salt, per entrar a la terra de Buda?

Arribar fins a l’arrel, sense preocupar-nos de les branques,
és com captar el reflex de la lluna en una joia pura.
Ara sé que aquesta perla de la llibertat veritable,
és un tresor inesgotable per a mi, i per als altres.

La lluna brilla en l’aigua del riu, el vent bufa entre els pins:
pur crepuscle d’una llarga nit. Per què tot això?
La naturalesa de Buda, tresor dels preceptes,
està gravada al fons del nostre esperit.
La boira i la rosada, la broma i els núvols, vesteixen el nostre cos.

El bol del monjo ha sotmès els dracs,
i el bastó ha separat els tigres.
Els anells de metall lligats a la punta del bastó,
dringuen amb nitidesa.
No portem aquests emblemes en va,
són les traces del bastó de Buda, que ens segueixen íntimament.

No busquem la veritat, no tallem les il·lusions,
comprenguem que les dues són buides i sense substància.
L’absència de substància no és ni vacuïtat, ni no vacuïtat,
és la veritable realitat de Buda.

El brillant mirall de la ment il·lumina sense obstrucció,
la seva immensa llum penetra tot l’univers.
La infinitud de fenòmens s’hi reflecteixen,
és una perla de llum perfecta, sense dintre, ni fora.

La vacuïtat revelada abruptament ens pot fer creure
que ja no hi ha relació entre causa i efecte,
i això provoca confusió i desordres, que atrauen la desgràcia.
Rebutjar els fenòmens per aferrar-se a la vacuïtat, és encara pitjor,
és com llançar-se al foc, per evitar caure a l’aigua.

Renunciar a les il·lusions per buscar la veritat,
denota una ment que discrimina, que condueix a falses conclusions.
La manca de discerniment de l’estudiant que practica amb aquest esperit,
és com el que adopta un lladre per a fer-ne el seu fill.

Si utilitzem el pensament discriminatiu,
malgastem el tresor del Dharma i perdem els seus mèrits.
És per això que el deixeble zen l’abandona,
per entrar immediatament en el satori del no-naixement.
Aquest és el poder de la veritable saviesa.

El gran home pren l’espasa de la saviesa,
que té el tall de prajnâ i flama diamantina.
No només talla l’esperit herètic,
també aniquila les astúcies de Mâra.

Fa tronar l’ensenyament de Buda i toca el tambor.
Estén un núvol de compassió i vessa una pluja d’ambrosia.
Dracs i elefants ho celebren, reparteixen les seves benediccions infinites,
i desperten tots els éssers dels tres vehicles i de les cinc famílies.
L’herba hini de la muntanya de les neus no és una barreja,
d’ella s’obté la mantega pura, que és el meu únic aliment.
Una naturalesa penetra totes les naturaleses,
una fenomen conté tots els fenòmens.
Una única lluna es reflecteix en totes les aigües,
tots els reflexos de lluna provenen d’una única lluna.
El cos del Dharma de tots els budes penetra la meva naturalesa.
La meva naturalesa i Buda són un.
En travessar un llindar, tots són travessats.
No hi ha cos, ni ment, ni pràctica.
Un sol instant, i els vuitanta mil ensenyaments són acomplerts,
un sol instant, i els tres grans kalpes han passat.
Xifres i paraules no són xifres ni paraules.
Què podem dir del nostre meravellós despertar?

No es pot criticar, ni elogiar,
el seu cos és buit, com l’espai infinit.
Sempre és aquí, clar i tranquil.
Amic, si el busques, no el trobaràs mai.

No el podem perseguir, ni rebutjar,
és només en el cor de l’inassolible que el podrem assolir.

Quan el silenci és paraula, i la paraula és silenci,
la gran porta del do s’obre, i ja no hi ha obstacle.
Si algú em pregunta en quin principi em baso,
responc: «En el poder de la gran saviesa.»
Què és el bé? Què és el mal? Ningú no ho sap.
És avançar o és recular? Ni tan sols el cel ho pot mesurar.
La meva pràctica va començar fa molt de temps,
i ha travessat molts kalpes.
Jo no sóc un pallasso que parla a la lleugera.

Per aixecar la bandera de la Llei de Buda,
i establir l’ensenyament de la nostra escola,
el veritable llinatge de Buda
es transmet a través del monjo de la muntanya Sokei.
Mahakashyapa, el primer, ha transmès la flama.
El seu llinatge compta vint-i-vuit generacions a l’Índia.

Travessant rius i oceans, el Zen ha arribat a aquesta terra.
Bodhidharma va ser el primer patriarca.
Sabem que sis generacions es van transmetre el kesa.
Innombrables seguidors seus van assolir el despertar.

La veritat no té fonaments, i la il·lusió s’origina en el buit.
Tant si parlem d’existència, com de no-existència,
la no-vacuïtat és vacuïtat.
Les vint portes de la vacuïtat són sense substància.
La naturalesa de Buda és única i el seu cos també.

La ment és l’arrel i els fenòmens, la pols.
L’una i l’altra deixen traces sobre el mirall.
Un cop net, retroba la seva brillantor original.
Quan l’activitat del pensament i dels fenòmens cessa,
la veritable realitat apareix.

Ai las! La llei de Buda està en declivi, regna el mal en aquesta època,
els homes són poc virtuosos i difícilment es controlen.
Com més s’allunyen de la santedat, més se submergeixen en l’heretgia,
els dimonis es fan forts, la Llei de Buda feble, i l’odi causa estralls.
I quan escolten la doctrina del despertar sobtat de Buda,
voldrien esmicolar-la com una teula.

Les accions provenen de la ment, i els mals provenen del cos,
no cal lamentar-se’n, ni culpar els altres.
Si no vols atraure un karma de sofriments interminables,
no parlis malament de l’ensenyament de la veritable Llei de Buda.

En el bosc de sàndal no hi creix cap altre arbre,
el lleó viu en la seva profunda densitat.
Passeja sol, en el silenci i la tranquil·litat del bosc.
Tots els animals han volat o han fugit, i se’n mantenen allunyats.

Només els cadells de lleó el segueixen,
amb tres anys el seu rugit ja és eixordador.
Si els xacals volguessin imitar el rei de la llei,
encara que fossin cent mil, cridarien en va.

No hi ha desviacions en la perfecta doctrina sobtada.
Si tens cap pregunta que vulguis resoldre,
parlem-ne immediatament.
L’humil monjo de muntanya que sóc,
no té punts de vista personals,
perquè temo que la meva pràctica pugui caure en la rutina
de l’eternalisme, o del nihilisme.

Bé i mal no són ni bé, ni mal.
Però si ens desviem tan sols el gruix d’un cabell,
ens allunyem milers de quilòmetres.
En el bé, esdevenim Buda, com la princesa del rei dels dracs.
En el mal, anem de cap a l’infern vivent, com el monjo Zensho.
Durant molts anys, he adquirit coneixements,
he estudiat els comentaris, i he interpretat els sutres.
He analitzat paraules i conceptes sense descans,
m’he esgotat inútilment comptant els grans de sorra del fons del mar.
Les advertències de Buda eren molt severes,
de què serveix comptar els tresors dels altres?
M’he perdut en carrerons sense sortida,
i he sentit la futilitat dels meus esforços.
Tants anys perduts vagarejant per res, en aquest món polsegós!

Quan un llinatge espiritual s’ha pervertit,
el coneixement i la comprensió són erronis,
i no permeten accedir al despertar perfecte de Buda.
L’Hinayana té l’energia, però no té l’esperit de la Via.
Els heretges tenen intel·ligència, però no tenen saviesa.
És ximple o ingenu, aquell que es deixa seduir
per un puny buit o un índex,
i pren per la lluna el dit que la senyala, sense entendre res.
A partir dels fenòmens que perceben els seus sentits,
es forja estranyes quimeres.
Aquell que no veu només un aspecte del fenomen, és idèntic a Buda,
i mereix veritablement ser anomenat Kanjizai.
Quan la comprensió és clara, sembla que
els grillons del karma s’esvaeixen,
i sinó, haurem de pagar els nostres deutes.
Tenen fam, però no mengen del banquet reial que se’ls ofereix;
malalts, consulten el millor dels metges, però no es guareixen.
El poder de la saviesa i de la visió
permet practicar el Zen en el món dels desigs.
El lotus que creix en el foc és indestructible.
Després de cometre una falta greu, Yuse comprengué el no-naixement.
Immediatament es va convertir en un Buda, i encara ho segueix essent.

El lleó rugeix una doctrina sense por.
Ai! Quina llàstima, aquests esperits confosos i intolerants!
Només entenen que les faltes greus
són una obstacle per a la il·luminació,
i són incapaços de penetrar en el secret de Buda.
Dos monjos van ser culpables de luxúria i d’assassinat.
Upali, amb menys llum que una cuca de llum,
només fa que agreujar la seva culpa.
El gran Vimalakirti dissipà immediatament els seus dubtes,
com el gebre i la neu sota un sol ardent.

El poder de l’alliberament és inconcebible,
els seus efectes són il·limitats i meravellosos,
incomptables com els grans de sorra del Ganges.
Com podem deixar de donar-li les quatre pertinences,
quan ni deu mil peces d’or serien suficients?
Reduir els nostres ossos a pols, o tallar el nostre cos en bocins,
no seria suficient per pagar-ho.
Un sola paraula ben compresa val més que deu mil milions de paraules.

És el rei de totes les existències, res no el supera.
Tots els Budes, tan nombrosos com els grans de sorra
del Ganges, així ho testimonien.
Ara entenc què és la perla mani,
que sadolla tots els que la reben amb fe.

És clar que no hi ha res: ni home, ni Buda.
Les miríades de mons són bombolles en l’oceà;
els savis i els sants, llampecs en el cel.
Fins i tot si una espasa brandés sobre el nostre cap,
la perfecta llum de la concentració i la saviesa no desapareixerien.

Encara que el sol es refredés, o la lluna s’escalfés,
les hordes de Māra no podrien destruir la veritable doctrina.
El gran carro tirat per l’elefant avança lentament,
com podria un plegamans desviar-lo del seu camí?
El gran elefant no freqüenta el camí dels conills,
al gran despertar no l’afecten els petits detalls.
No jutgis la immensitat del cel,
mirant-lo a través d’una palla,
Amic meu, deixa’m que t’expliqui allò
que encara no has entès amb claredat”.

Yongjia Xuanjue (xin.) / Yoka Daishi (jap.) (665-713)
“Zhengdaoge” / “Shōdōka” / “Poema del despertar immediat”

image

El samadhi del mirall preciós

“Sense error, sense dubte, així és la Llei de Buda.
Buda i els mestres de la transmissió no n’han parlat.
Però vosaltres el feu realitat ara mateix.
Per això, us ho prego, protegiu-lo amb força.

Els flocs de neu es dipositen sobre la safata de plata.
La claror de la lluna embolcalla l’agró blanc a la llacuna.
Són imatges similars, però no idèntiques,
quan ens hi apropem en veiem la diferència.

El significat no és en les paraules,
és el moment decisiu el que el fa aparèixer.
Si ens aferrem a les paraules, caiem en la seva trampa.
Si evitem les paraules, quedem estancats en el dubte.
Refusar o aferrar-se a les paraules és un error,
perquè són com un foc encès: útils i perilloses.

Descriure-ho literalment és embrutir-ho.
En la foscor de la nit brilla intensament,
però queda ocult a la llum del dia.
És la font que tot ho origina,
la que talla l’arrel del sofriment.

Encara que no hagi estat creat,
ni transcendeixi les paraules,
és com el mirall preciós,
la forma i el reflex es miren.
Vosaltres no sou el reflex,
però el reflex sou vosaltres.

Com el nadó quan arriba al món,
proveït amb els cinc sentits:
ni ve, ni se’n va,
ni apareix, ni es queda,
ta-ta-ta…vol dir alguna cosa?
Realment no ho diu,
el seu llenguatge no és precís.

Quan el trigrama “foc” es dobla,
Les línies internes i externes interactuen,
posades l’una sobre l’altra són tres,
transposades esdevenen cinc
com els gustos de la planta chisso (dels cinc gustos)
o els braços de vajra.

Harmoniosament units pel mig,
el cant i el tambor s’acompassen.
Tornem-nos íntims amb la font,
entreguem-nos a la Via,
contemplem el paisatge,
i gaudim del camí.

Respectem-ho sense refusar-ho,
és natural i subtil,
no és ni ignorància, ni despertar,
contra causes i circumstàncies
es manté serè i lluminós.

És tan pur que entra on no hi ha espai,
és tan vast que transcendeix tota dimensió.
Només que ens desviem el gruix d’un cabell
perdem l’harmonia de la ment.

Hi ha l’escola del despertar abrupte,
i la del despertar gradual,
i es diferencien perquè cada una
té el seu mètode, la seva ensenyança.

Tant si comprenem com no
els ensenyaments i les seves doctrines,
la realitat no deixa de fluir.

En calma sense les regles,
en excitació quan les tenim.
És com ser un cavall al carruatge
o una rata oculta en la foscor.

Els antics mestres, en compadir-se dels homes,
els han ofert la Llei de Buda,
perquè a causa de la seva visió errònia,
confonen el blanc amb el negre.
Quan la il·lusió s’esvaneix, en aquell mateix instant,
cadascú pot comprendre per si mateix.

Si desitgeu seguir
i harmonitzar-vos amb les antigues traces transmeses;
us ho prego, observeu amb atenció
l’exemple dels savis antics.
Un arbre que es remunta a més de deu kalpes.

Es com la feblesa del tigre,
o la coixesa del cavall.
Els que senten la mancança,
es compren roba i objectes cars.
D’altres, amb una visió més àmplia,
es veuen a si mateixos com un bou blanc.

El mestre Hiei, per la seva tècnica elevada,
podia encertar un ull de bou a cent metres.
Però quan les fletxes topen en ple vol,
pot tractar-se només de tècnica elevada?

L’home de fusta comença a cantar,
la dona de pedra s’alça i balla.
Els ministres serveixen el seu rei,
el fill obeeix el seus pares.
Desobeir és contrari al deure filial,
els que no segueixen no són veritables ministres.

Practiqueu discretament, sense exhibir-vos,
encara que sembleu bojos o idiotes.
Continueu així i esdevindreu mestres de mestres”.

Dongshan Sanmeige (xin.) / Tozan Ryōkai (jap.) (807-869)
“Baojing Sanmeige” / “Hōkyō Zanmai” / “El samadhi del mirall preciós”

image

Recomanacions per a la pràctica de zazen

“Zazen fa que la nostra ment veritable desperti directament, i ens manté tranquil·lament al nostre veritable lloc. És el que s’anomena revelar el nostre jo veritable, i manifestar els aspectes de la nostra condició original.
En zazen, cos i ment són abandonats. És estar sense aferrament, tant si estem asseguts, com estirats.
Així, ens alliberem de les consideracions sobre el bé i el mal, i podem transcendir el que és ordinari i el que és sagrat. Zazen està més enllà de qualsevol concepció sobre la il·lusió o el satori. Traspassa els límits entre budes i éssers sensibles.
Així, en acabar amb qualsevol preocupació, en abandonar qualsevol aferrament, en no fer res de res, i amb els sis sentits en repòs, ¿qui és aquell el nom del qual mai s’ha conegut, el cos i la ment del qual mai han estat considerats? Quan intentem pensar-hi, el pensament s’esvaeix, quan intentem parlar-ne, les paraules s’esgoten. És com un ximple, o com un ignorant. És com una muntanya tan alta que no en podem veure el cim, o com una mar tan profunda que no podem arribar al seu fons. Brillant sense pensar, la font és clara i dóna una explicació silenciosa.
El seu cos tot sol es manifesta ocupant el cel i la terra. És com una persona immensament gran, com algú completament mort, amb els ulls no velats per res, amb els peus que no descansen sobre res. On hi ha la més petita engruna de pols? Quin és l’obstacle?
L’aigua clara mai no té ni dret, ni revés; l’espai no té mai ni interior, ni exterior. Igual que el cristall clar i naturalment lluminós, abans que la forma i el buit fossin separats; com pot existir el més mínim objecte, i el més mínim saber?
Això sempre ha estat amb nosaltres, però mai no ha tingut nom. El tercer patriarca, Sosan, que fou un gran mestre, l’anomenà de manera provisional, la ment; el venerable Nagarjuna l’anomenà provisionalment, el cos. En veure l’essència i la forma del despert, un dia va manifestar el cos de tots els budes. La forma de la lluna plena que va mostrar és perfecta, sense res que hi falti, ni res de superflu.
Aquesta és la ment que s’il·lumina a si mateixa. La llum de la pròpia ment que llampega en el passat i que brilla en el present. Representada per Nagarjuna, que adopta la forma de la lluna plena. Apareix en el samadhi de tots els budes. La ment és sense dualitat, mentre que el cos es distingeix per l’aparença. La ment i el cos no són ni diferents, ni idèntics.
La ment es transforma en cos, i quan el cos apareix, són diferents. Des del moment que s’origina una onada, deu mil onades la segueixen; des del moment que apareix una discriminació en el mental, miríades d’objectes sorgeixen de diferents maneres.
Els quatre elements i els cinc agregats es combinen, els quatre membres i els cinc sentits apareixen sobtadament, així com les trenta-sis parts del cos i les dotze baules de la cadena de les causes i els efectes, que formen l’existència. Circulen i tornen a néixer, d’un estat a l’altre. Això només existeix per la combinació de molts elements.
Així doncs, la ment és com l’oceà, i el cos com les onades. Com que no hi ha onades sense aigua, ni aigua sense onades, l’aigua i les onades no estan separades, el moviment i la immobilitat no són diferents. Així, es diu: “És la veritable persona que ve i que va, que viu i que mor. Els quatre elements i els cinc skandes formen aquest cos immortal”.
Zazen condueix directament a l’oceà del satori, i manifesta així el cos de tots els budes. La ment original increïblement clara es revela de sobte, i la llum original brilla finalment per tot arreu. Dins l’oceà no hi ha ni augment, ni disminució, i les onades no tornen mai enrere.
Els budes només apareixen en aquest món amb l’únic objectiu de permetre als homes de fer realitat la saviesa i la visió del despertar. La transmeten a través del zazen perfectament tranquil, que és el samadhi, rei de totes les concentracions. Si practiquem aquest samadhi, encara que només sigui durant una hora, despertem directament la nostra ment, i comprenem que és la porta principal del satori.
Els que desitgen despertar la seva ment, han d’abandonar el cúmul de coneixements i les interpretacions complicades, han d’abandonar les teories profanes i les teories budistes, han de tallar tots els sentiments il·lusoris i manifestar la vertadera ment real. Aleshores els núvols de la il·lusió es dissipen i la lluna de la ment brilla de nou.
Buda diu: “Aprendre i pensar és com estar fora de la porta; seure en zazen és tornar a casa, seure en pau”. Com n’és de cert això! Com més aprenem i pensem, menys podem aturar les nostres opinions, la ment està sempre aferrada. Per això diu que és com quedar-se a fora de la porta. Però en zazen tot està en repòs i penetreu per tot arreu. És com tornar a casa i asseure’s en pau.
Els sofriments dels cinc obstacles vénen tots de la ignorància, i la ignorància vol dir no comprendre’ns a nosaltres mateixos. Zazen és comprendre’s a si mateix, despertar. Encara que hagueu eliminat els cinc obstacles, si no heu eliminat la ignorància, no sou ni un Buda, ni un patriarca. Si voleu eliminar la ignorància, zazen és el secret més essencial per a comprendre la via.
Un antic mestre va dir: “Quan s’atura la confusió, arriba la tranquil·litat, apareix la saviesa, i quan apareix la saviesa, es veu la realitat”. Si voleu posar fi a les vostres il·lusions, heu de deixar de pensar en el bé i en el mal, aturar qualsevol aferrament a l’activitat. El punt essencial és tenir la ment sense pensament, i el cos immòbil. Quan s’aturen els aferraments il·lusoris, la il·lusió desapareix; i quan la il·lusió desapareix, es revela l’essència immutable, i en sou sempre clarament conscients. No és la calma absoluta, tampoc és l’activitat.
Heu d’evitar les arts i els artificis, les prescripcions mèdiques i les arts endevinatòries, així com les cançons, la dansa, la música, les disputes, les discussions inútils, els honors i el profit. Encara que la poesia i el cant puguin ser una ajuda per a clarificar la ment, no heu d’apassionar-vos-hi, ni complaure-vos-hi. Renunciar a escriure i a fer cal·ligrafia, són bons exemples donats pels antics mestres, i la millor manera d’harmonitzar la ment.
No us heu d’aferrar ni als vestits refinats, ni us heu d’aferrar tampoc a anar esparracats. Els vestits elegants generen la cobdícia i la por dels lladres. Per tant, són un obstacle per a qui practica la Via. Refusar-los quan ens els ofereixen és un exemple admirat, posat en pràctica des de l’antiguitat. Encara que tingueu roba bonica, no us ha de preocupar que us la robin, si els lladres se l’emporten, no hi correu darrere, i no en lamenteu la pèrdua. Heu de portar roba vella sargida i rentada amb cura.
Si no us desfeu de la immundícia, agafareu fred i us posareu malalts, i això també és un obstacle per a la Via. Per bé que no heu d’estar angoixats per la vostra salut, si el son, la roba i l’aliment són insuficients, és el que s’anomenen les tres insuficiències causa de regressió.
No heu de menjar res que estigui viu, que sigui dur, brut o impur. És difícil fer zazen quan ens fan soroll els budells, o quan tenim febre, o molèsties al cos, o a la ment. No us deixeu seduir per una alimentació massa refinada, ja que no només us causarà molèsties al cos i a la ment, sinó que voldrà dir que sou àvids. Mengeu l’aliment just per a viure i no us aferreu al seu sabor. Si feu zazen després d’haver menjat bé, us adonareu que això pot causar malalties. Després dels àpats, tant si són moderats com copiosos, no feu zazen immediatament, és millor que espereu una estona.
En general, els monjos mendicants han de ser moderats en el menjar, reduir la seva ració, menjar només les dues terceres parts i deixar-ne la tercera. Tots els remeis usuals, tals com el sèsam, el nyam silvestre, etc., poden ser consumits. És la tècnica essencial per harmonitzar el cos.
En zazen, no us recolzeu a la paret, ni en un paravent, ni en cap suport de meditació. No segueu mai en un lloc exposat al vent, o de massa alçada. Tot això és font de malalties.
En zazen, podeu sentir el cos calent o fred, incòmode o confortable, a vegades encarcarat, a vegades relaxat, a vegades pesat, a vegades lleuger, i a vegades el cos es pot despertar amb un sobresalt. Tot això es deu al fet que la respiració no està harmonitzada i s’ha d’acordar millor. Per harmonitzar la vostra respiració, al principi de zazen heu de respirar unes quantes vegades per la boca, llargament o breument i, en qualsevol cas, seguint la durada de la vostra respiració i deixant que s’harmonitzi. Seguiu-la durant una estona. Quan apareix la vigilància, la respiració es torna harmoniosa. A continuació, deixeu que l’aire entri i surti naturalment pel nas.
En zazen, a vegades la ment s’enfosqueix en kontin, o a vegades flota en sanran, a vegades sembla obscura, a vegades sembla lúcida. A vegades veieu l’exterior des de dins de l’habitació, a vegades podeu veure a través del vostre cos, a vegades veieu formes de budes i bodhisattves. A vegades compreneu les escriptures i els textos. Aquest tipus de fenòmens extraordinaris són malalties causades per la falta d’harmonia entre la consciència i la respiració. Si durant zazen us passen coses així, heu de situar la ment al baix ventre. Si caieu en la somnolència, situeu la ment entre les celles. Si la ment està distreta o dispersa, situeu-la a la punta del nas o al baix ventre.
En general, quan feu zazen, heu de posar la ment a la mà esquerra. Quan faci molt de temps que practiqueu zazen, fins i tot sense fer cap esforç per calmar la ment, aquesta es mantindrà sense distraccions. Pel que fa als ensenyaments dels antics, encara que són consells donats pels patriarques del Zen, no n’heu de llegir massa, ni escriure’ls, ni estudiar-los massa, perquè això pertorbaria la vostra ment. Fer massa esforços físics o intel·lectuals, és causa de malaltia.
No us heu d’asseure en zazen en llocs exposats als incendis, o a les inundacions, o als lladres, ni prop del mar, o al costat de tavernes, o de cabarets; ni en un lloc on visqui una vídua, una verge o una cantant. No freqüenteu reis, alts funcionaris, persones poderoses, persones plenes de desig i àvides de fama, o gent que explica històries. Encara que les grans cerimònies budistes i els grans projectes constructius siguin coses bones, aquells que es concentren només en zazen, les han d’evitar.
No vulgueu predicar o ensenyar, perquè de fer-ho en resulten la distracció i els pensaments dispersos. No us complagueu en ficar-vos enmig de la multitud, i no busqueu deixebles.
No estudieu, ni practiqueu massa coses. No us assegueu en llocs massa lluminosos, ni massa foscos, ni massa càlids, ni massa freds, ni llocs on visqui gent ociosa, o prostitutes. Podeu quedar-vos en un monestir on hi hagi un autèntic mestre, a les muntanyes profundes o a les valls retirades. Prop de les aigües blaves, o de les muntanyes verdes, són llocs idonis per caminar en meditació; a la vora dels torrents, o sota els arbres, són llocs bons per clarificar la ment. Observeu la impermanència, no us n’oblideu mai: estimula la voluntat de buscar el despertar.
Utilitzeu un zafutó espès per asseure-us còmodament. El lloc on practiqueu ha d’estar sempre net. Cremeu encens cada dia i oferiu flors: els bons esperits que protegeixen l’ensenyament veritable, i també els budes i els bodhisattves, projectaran la seva ombra sobre aquest lloc i el protegiran. Si hi col·loqueu alguna imatge de Buda, de bodhisattva o de sant, cap dimoni o mal esperit us posseirà.
Mantingueu-vos sempre en la gran compassió, i dediqueu el poder il·limitat de zazen a tots els éssers vivents. No sigueu vanitosos, ni estigueu satisfets de vosaltres mateixos, pel fet de seguir una pràctica espiritual, com ho són els heretges i les persones ordinàries. Recordeu-vos el vot de posar fi al sofriment i de fer realitat el despertar.
Simplement seure, sense fer res de res, aquesta és la pràctica essencial per a penetrar en el Zen. Abans de zazen, renteu-vos sempre els ulls i els peus. El cos i la ment còmodes, el comportament harmoniós, abandoneu els pensaments d’aquest món i no us aferreu a la Via.
Tot i que no s’ha de refusar el fet d’ensenyar, no parleu de l’ensenyança, a no ser que us preguntin. Després que us ho hagin demanat tres vegades, podeu predicar el Dharma. De deu coses que voldríeu dir, calleu-ne nou. Amb la molsa al voltant de la boca, com un ventall a l’hivern, com una campana suspesa en l’aire, sense qüestionar el vent de totes les direccions, així és l’home de la Via.
Seguiu només els principis de l’ensenyança, no us preocupeu de la persona. Camineu per la Via i no us elogieu a vosaltres mateixos, aquest és el punt important que heu de retenir.
Zazen no té res a veure amb l’ensenyança, la pràctica o la comprensió, tanmateix conté en si aquests tres aspectes. Dir que la comprensió depèn del satori, no és l’esperit vertader de zazen. Dir que la pràctica està fonamentada en una dedicació seriosa a l’exercici, no és l’esperit de zazen. Que l’ensenyament es basi en el fet d’eliminar el mal i cultivar el bé, no és l’esperit de zazen.
Per bé que l’ensenyament estigui inclòs en el zazen, no és un ensenyament ordinari; és senyalar directament, comunicar senzillament la Via, és parlar amb el cos, i això no es pot expressar amb paraules; aquí les idees s’acaben, la raó s’exhaureix i una sola paraula inclou les deu direccions, sense ser mostrat del tot ¿No és aquest el veritable ensenyament de budes i patriarques?
Si bé parlem de pràctica, és una pràctica sense acció. És a dir, que el cos no fa res, la boca no diu res, la ment no pensa res, els sis sentits són naturalment purs i clars, i res no els afecta. No són les setze pràctiques dels deixebles del budisme, o les dotze pràctiques d’aquells que tenen el satori a través de la comprensió de la causalitat, o les sis vies de la pràctica transcendental dels bodhisattves. No fer res de res, s’anomena, doncs, budeïtat, l’estat de satori. ¿És que quedar-se simplement en la concentració experimentada per tots els budes, i actuar lliurement seguint les quatre pràctiques pacífiques i felices dels bodhisattves, no és la pràctica profunda i inconcebible dels budes i els patriarques?
Encara que es pugui parlar de comprensió, això és la comprensió sense comprensió, la concentració, el samadhi del rei dels samadhis, l’estat de despertar, en què descobriu el no-naixement, el coneixement absolut i el coneixement espontani. És la porta de la il·luminació, a través de la qual es fa realitat la saviesa del Tathagata. Tot això es produeix a través de la pràctica tranquil·la de zazen. Està més enllà de les nocions de sant o d’ordinari, de confusió i de comprensió; ¿és que potser no és la realització del gran despertar innat?
Igualment, zazen no té res a veure amb els preceptes, la concentració o la saviesa; però sí que conté aquests tres elements.
Així com amb els preceptes prevenim l’error i aturem el mal, en zazen veiem tot el cos com a no-dualitat, deixem anar els milers de preocupacions i calmem totes les complicacions. Aquell que fa zazen no s’ocupa ni del budisme, ni del món, abandona qualsevol aferrament a la Via i al món; no afirma, ni nega, sense bé, ni mal. És que potser hi ha alguna cosa que s’hagi d’evitar o d’aturar?
Els preceptes del Zen són sense forma i basats en la ment. Samadhi significa concentració sense dualitat; en zazen ens despullem del cos i la ment, abandonem la confusió i la comprensió; ens alliberem del canvi i de l’agitació; no fem res, ens tornem com un idiota, com un ignorant, com una muntanya, com un oceà; no apareix cap rastre de moviment, o d’immobilitat. Concentrats sense aparença de concentració, perquè la concentració no té forma, per això s’anomena la gran concentració.
La saviesa es considera “discriminació i comprensió perfecta”; en zazen el coneixement desapareix per ell mateix, la ment i la consciència discriminatives s’obliden per sempre. Quan el cos sencer es torna l’ull de la saviesa, ja no hi ha res més a discernir o a comprendre. Aleshores podem veure clarament la naturalesa de Buda i no tornem a caure en la confusió. Tallem les facultats mentals; és la saviesa sense forma de saviesa, que s’expandeix i brilla clarament per tot arreu; en no tenir cap aparença de saviesa, s’anomena la gran saviesa.
Els ensenyaments exposats pels budes durant llurs vides, estan continguts en la seva totalitat en els preceptes, la concentració i la saviesa. En aquest zazen, no hi ha precepte que no sigui preservat, no hi ha concentració que no sigui cultivada, no hi ha saviesa que no sigui feta realitat. Vèncer els dimonis, obtenir la Via, fer girar la roda del Dharma i fer realitat el nirvana: tot això depèn del poder de zazen. Els poders sobrenaturals i llurs funcions inconcebibles, l’emanació de la llum i la predicació del Dharma, són l’acció de zazen. Practicar el Zen, sanzen, és asseure’s en zazen.
Si voleu asseure-us en zazen, busqueu primer un lloc tranquil i poseu-hi un coixí espès; no deixeu que hi entri el vent, el fum, la pluja, o la rosada. Mantingueu net el lloc on us asseieu, amb espai suficient per a posar els genolls a terra. Encara que antigament hi va haver qui es va asseure sobre seients de diamant i sobre grans pedres, tots ells tenien un zafu. El lloc on seieu no ha de ser massa lluminós durant el dia, ni massa fosc a la nit; ha de ser temperat a l’hivern, i fresc a l’estiu. Aquest és el mètode just.
Abandoneu la ment, l’intel·lecte i la consciència, atureu les reflexions, el pensament i l’observació. No intenteu convertir-vos en Buda, no us interesseu ni pel vertader, ni pel fals. No perdeu el temps: com si volguéssiu apagar un foc que cremés damunt el vostre cap. Buda estava assegut amb l’esquena ben dreta, Bodhidharma estava assegut de cara a la paret, concentrat, sense cap preocupació. Sekito era com un arbre mort, Nyojo amonestava els seus deixebles quan s’adormien durant zazen. Deia: “Només fareu realitat la Via amb shikantaza, només zazen. No és necessari cremar encens, fer prosternacions, recitar el nom de butsu, confessar-se, llegir o cantar els sutres.”
Quan feu zazen, us heu de posar el kesa (excepte a l’última i primera part de la nit, quan el programa del dia no està en vigor), no ho negligiu. El zafu (30 cm de diàmetre i 90 cm de circumferència) no ha d’estar completament sota les cuixes, sinó que ens hi hem d’asseure al damunt, fent-hi descansar la meitat de les cuixes, fins a la base de la columna vertebral. És així com seien els budes i els patriarques. Podeu seure en lotus o semilotus. Si és en lotus, poseu el peu dret sobre la cuixa esquerra, i el peu esquerre sobre la cuixa dreta. Que la roba no us estrenyi, i que estigui ben posada. A continuació, poseu la mà dreta sobre el peu esquerre, i la mà esquerra sobre la mà dreta, els polzes es toquen i se situen a l’alçada del melic. Seieu amb l’esquena ben dreta, sense inclinar-vos ni a esquerra ni a dreta, ni endavant, ni endarrere –les orelles i les espatlles en el mateix pla, el nas i el melic alineats. La llengua contra el paladar, i respirem pel nas. La boca està tancada, els ulls oberts, ni massa oberts, ni massa tancats. Un cop instal·lats en aquesta postura, respireu profundament unes quantes vegades per la boca. Un cop us heu quedat asseguts ben rectes, inclineu el cos d’esquerra a dreta, set o vuit vegades, amb moviments d’amplitud decreixent. Llavors mantingueu-vos asseguts ben rectes i atents.
Ara penseu en no pensar. Com fer-ho? Sense pensar. És l’art essencial de zazen. Heu de depassar qualsevol sofriment i fer realitat el despertar. Quan us hagueu d’aixecar, poseu les mans sobre els genolls, balancegeu-vos set o vuit vegades, amb moviments cada vegada més amples, obriu la boca i expireu, poseu les mans a terra i aixequeu-vos delicadament del zafu.
Camineu suaument en cercle. Si us arrossega la somnolència o la torpor durant zazen, moveu el cos i obriu molt els ulls, porteu la ment entre les celles. Si encara no us desperteu, fregueu-vos els ulls o el cos. Si tot això no és suficient per a desvetllar-vos, aixequeu-vos i camineu cap a la dreta. Quan hagueu fet un centenar de passos, la somnolència ha d’haver desaparegut. La manera de caminar és avançant una distància de mig pas a cada respiració. Camineu tan a poc a poc, que sembli que estigueu immòbils. Si no us desperteu després d’haver caminat així, us hauríeu de rentar els ulls, o refrescar el front, o recitar el prefaci dels preceptes dels bodhisattves, o alguna cosa semblant. Simplement trobeu la manera de no adormir-vos. Heu de veure que la vida i la mort és un assumpte important, i que la impermanència és ràpida. Què feu dormint, quan el vostre ull de la Via encara no és clar? Si la torpor i la somnolència us dominen sovint, heu de dir aquesta pregària: “Els meus hàbits estan profundament arrelats, i és per això que m’envaeix la somnolència. Quan desapareixerà la meva torpor? Prego perquè els budes i els patriarques siguin prou compassius i m’alliberin de la meva foscor i de la meva misèria.”
Si la vostra ment està dispersa, situeu l’atenció a la punta del nas i al baix ventre, i compteu les inspiracions i expiracions. Si això no atura la vostra distracció, aleshores penseu en un koan i concentreu-vos-hi per tal de despertar. Per exemple: “Què és això?”; “Un gos no té la naturalesa de Buda”; “Quan no apareix cap pensament, ¿falta encara alguna cosa?”; “La muntanya Everest!”; “Quin significat té la vinguda de Bodhidharma de l’oest?”; “El xiprer en el jardí.” Frases insípides com aquestes són totalment apropiades. Si malgrat això no desapareix la distracció, quedeu-vos asseguts i concentreu-vos en el punt en què la respiració s’acaba, i en quan els ulls es tancaran per sempre, o bé concentreu-vos en la pregunta “On es troba l’embrió abans de la seva concepció?”, sense que es produeixi cap pensament. Quan de sobte apareix el doble buit (el de la persona i el de les coses), amb seguretat la ment dispersa es calmarà.
Després d’haver sortit de la immobilitat, quan empreneu les vostres activitats sense pensar, allò que apareix en el moment present és el koan; quan acompliu pràctica i comprensió, sense barrejar-les, aleshores el que arriba en l’instant present és el koan. Allò que és, abans que cap senyal aparegui, allò que hi ha a l’altre costat del temps de la vacuïtat, la capacitat espiritual de tots els budes i els patriarques, és just aquesta cosa única. Només us heu de quedar tranquils, freds, deixar passar milions d’anys com si fossin un instant, tornar-vos cendra freda, un arbre mort, un pot d’encens en un vell santuari, un trosset de seda blanca. Aquesta és la meva pregària”.

Keizan Jōkin (1268–1325)
“Zazen Iojinki” / “Recomanacions per a la pràctica de zazen”

image

La realitat manifesta

“Quan entenem tots els fenòmens des de l’ensenyament de Buda, hi ha il·lusió i despertar, pràctica i experiència, vida i mort, budes i éssers sensibles.
Quan veiem que tots els fenòmens són sense substància, no hi ha ni il·lusió ni despertar, ni budes ni éssers sensibles, ni naixement ni extinció.
Originalment, la Via de Buda transcendeix tota plenitud i tota mancança, hi ha vida i mort, il·lusió i despertar, éssers sensibles i éssers desperts. I tot i ser així, diem: encara que les estimem, les flors es marceixen; encara que l’odiem, la mala herba segueix creixent.
Practicar i experimentar la infinitud de fenòmens des de la consciència personal és una il·lusió. Quan la infinitud de fenòmens practiquen i experimenten en nosaltres, això és el despertar.
Els que desperten de les seves il·lusions, són budes. Els que es fan il·lusions sobre el despertar, són gent ordinària. També hi ha els que desperten encara més en el despertar, i els que es fan il·lusions dins de les il·lusions.
Quan els budes són veritables budes, no els fa falta reconèixer-se conscientment com a budes; i no obstant això, són budes, perquè experimenten el despertar i continuen fent realitat el despertar amb la seva pràctica.
Quan mirem, concentrats en cos i ment, les formes; quan escoltem, concentrats en cos i ment, els sons, encara que els percebem directament, no és com el reflex d’una imatge en un mirall, ni com el reflex de la lluna en l’aigua. Mentre experimentem un costat, l’altre es manté ocult.
Estudiar la Via de Buda, és estudiar-se un mateix. Estudiar-se un mateix, és oblidar-se d’un mateix. Oblidar-se d’un mateix, és ser experimentat per la infinitud de fenòmens. Ser experimentat per la infinitud de fenòmens, és abandonar cos i ment, el propi cos i ment, i el dels altres. És oblidar qualsevol traça d’aquest despertar. Oblidar el despertar, és practicar-lo inconscientment.
En el moment en què busquem la Via, ens allunyem d’ella; però quan rebem la transmissió autèntica, som éssers humans en la nostra naturalesa original.
Quan algú viatja en vaixell, i mira la riba, pot malinterpretar que és la terra que es mou. Si, en canvi, fixa la mirada en el propi vaixell, veu que en realitat és el vaixell que avança. De la mateixa manera, quan tractem de comprendre la infinitud dels fenòmens basant-nos en confuses assumpcions sobre el cos i la ment, cometem l’error de creure que la nostra pròpia ment, o la nostra pròpia essència, és permanent. Si seguim íntimament la pràctica justa i tornem al nostre origen, veurem amb evidència que la infinitud de fenòmens no tenen substància pròpia.
Quan la llenya es converteix en cendra, ja no pot tornar a ser llenya, i no obstant això, no considerem que la llenya sigui un abans, i la cendra un després. La llenya és una expressió fenomènica de llenya, amb un abans i un després. Encara que hi hagi un abans i un després, hi ha un tall entre aquest abans i aquest després. La cendra és una expressió fenomènica de cendra, amb un abans i un després. La llenya, un cop convertida en cendra, ja no pot tornar a ser llenya. Igualment, l’ésser humà, un cop mort, ja no pot tornar a la vida. Aprenem de l’ensenyament de Buda a no dir que la vida es converteix en mort, per això parlem de no-naixement. L’ensenyament de Buda també estableix que la mort no es converteix en vida, i en diem no-extinció.
Vida i mort són tan sols posicions en el temps, com l’hivern i la primavera. No pensem que l’hivern es converteix en la primavera, tampoc diem que la primavera es converteix en l’estiu.
Quan l’ésser humà fa realitat el despertar, és com el reflex de la lluna en l’aigua. La lluna es reflecteix en l’aigua, però no es mulla; l’aigua no s’altera per aquest reflex. La llum de la lluna il·lumina fins a l’infinit. Il·lumina tota la Terra. Per àmplia i vasta que sigui la seva llum, pot ser continguda en una petita gota de rosada. Així com la lluna no altera l’aigua, el despertar tampoc és un obstacle per a l’individu. L’individu no és un obstacle per al despertar, igual que la gota de rosada no és un obstacle per a la lluna o el cel. La profunditat del despertar és com l’alçada de la lluna.
La longitud o brevetat d’aquest moment, manifesta la grandària de la gota d’aigua que reflecteix la vasta llum del cel i la lluna.
Quan encara no comprenem plenament el Dharma amb cos i ment, tendim a creure que ja l’hem assolit completament. En canvi, quan el Dharma està totalment actualitzat en el cos i la ment, som conscients de les nostres insuficiències. És com si, trobant-nos en un vaixell enmig de l’oceà, en no veure terra a la vista, miréssim en les quatre direccions: l’oceà semblaria circular. No obstant això, el gran oceà no és ni rodó ni quadrat, les seves qualitats són il·limitades. Per als peixos és com un palau, per als déus, un collaret de perles.
Però fins allà on arriba la nostra vista, sembla ser rodó. El mateix passa amb totes les coses. Tant en aquest món de pols, com més enllà, totes les coses presenten múltiples aspectes, però nosaltres les veiem i comprenem només fins on arriba l’ull del nostre estudi i pràctica. Si volem captar la naturalesa vertadera de les coses, hem de tenir present que més enllà de la seva aparença quadrada o rodona, les qualitats de mars i muntanyes són inesgotables, com hi ha mons en les quatre direccions. Hem de saber que no només el que ens envolta és així, sinó que el moment present i una simple gota d’aigua, també són així.
Els peixos neden en l’aigua, però per lluny que nedin, l’aigua no té límits, és infinita. Els ocells volen en el cel, però per lluny que volin, el cel no té límits, és infinit. Al mateix temps, ni els ocells, ni els peixos han deixat mai el cel o l’aigua. Simplement, quan la seva activitat és gran, el seu ús és gran; quan la seva necessitat és petita, el seu ús és petit. En actuar d’aquesta manera, utilitzen cada aspecte al màxim, lliurement.
No obstant això, si un ocell deixés el cel moriria, si un peix sortís de l’aigua, moriria. Hem de comprendre que l’aigua és la vida per al peix, que el cel és la vida per a l’ocell, que els peixos són vida, i els ocells són vida. La vida és ocell, la vida és peix, i així podríem continuar infinitament. Això mateix passa amb la pràctica i el despertar.
No obstant això, si un ocell o un peix volguessin arribar al més profund de l’oceà, o al més elevat del cel, no trobarien cap camí, ni cap lloc on anar. Quan trobem aquest lloc, totes les nostres accions expressen el despertar, quan trobem aquest camí, totes les nostres accions expressen el despertar. Aquest camí, aquest lloc, no és gran, ni petit, ni objectiu, ni subjectiu, ni es fa realitat abans, ni després, sinó Ara. Així és tal com és.
Quan practiquem així i fem realitat la via de Buda, entendre l’ensenyament de Buda és penetrar l’ensenyament de Buda, enfrontar-se a la pràctica és dur a terme la pràctica.
Aquest és el lloc i la Via és perfecta, la raó per la qual no podem conèixer els seus límits, és simplement perquè el coneixement apareix junt amb la pràctica, junt amb l’ensenyament de Buda.
No pensem que en assolir-ho n’haguem de ser forçosament conscients, ni que el nostre intel·lecte sigui capaç de reconèixer-ho. Tot i que el despertar es manifesta immediatament, no sempre es realitza complet. La seva manifestació supera el nostre enteniment.
El mestre zen Hotetsu, de la muntanya Mayoku, s’estava ventant, i un monjo li va preguntar: -Si la naturalesa de l’aire és sempre present, i no hi ha cap lloc on no pugui arribar, per què, mestre, fas servir un ventall? El mestre li contestà: -Tu només saps que la naturalesa de l’aire és sempre present, però encara no comprens què significa que no hi ha cap lloc on no pugui arribar. El monjo li va dir: -I què significa que no hi ha cap lloc on la naturalesa de l’aire no pugui arribar? Per tota resposta, el mestre es va continuar ventant, i el monjo es prosternà respectuosament.
L’experiència de la realització de l’ensenyament de Buda, la Via de l’autèntica transmissió, és així. Si algú diu que no cal un ventall, perquè la naturalesa del vent és sempre present, i que sentirem el vent encara que no ens ventem, és perquè no comprèn què significa ser sempre present, ni comprèn quina és la naturalesa del vent.
Com que la naturalesa del vent és sempre present, el vent de la naturalesa de Buda transforma la vasta terra en or, i els llargs rius en llet dolça i fresca”.

Eihei Dōgen (1200-1253)
“Genjō Kōan” / “La realitat manifesta”, capítol del “Shōbōgenzo”

image

Poema de la fe en l’esperit

“Penetrar la Via no es fàcil ni difícil,

només cal que no hi hagi amor ni odi,

ni elecció ni rebuig.

Només cal que no hi hagi amor ni odi

per a que la comprensió apareixi, 

espontàniament clara, 

com la llum del dia en una caverna.

Però si en l’esperit es crea una particularitat,

per ínfima que sigui,

el cel i la terra queden separats

per una distància il.limitada.

Si realitzem el despertar aquí i ara,

les idees de just i fals

no penetren més en el nostre esperit.

La lluita entre just i fals,

en la nostra conciència, 

condueix a la malaltia de l’esperit.

Si no penetrem en l’origen de les coses

el nostre esperit s’esgotarà inútilment.

La Via és rodona, pacífica,

àmplia com el vast cosmos, perfecta,

res li falta ni li sobra.

Volem atrapar o rebutjar,

en veritat,
 aquesta és la raó per la que no som lliures.

No correu rere els fenòmens,

no romangueu en la vacuïtat.

El nostre esperit, quan roman tranquil 
s’esvaeix espontàniament.

Si aturem tot moviment

el nostre esperit es tranquilitzarà.

I aquesta tranquilitat, a continuació

provocarà novament el moviment.

Si quedem aturats en un dels dos extrems,

com podrem comprendre l’altre?

Si no ens concentrem en l’origen

perdrem els mèrits dels dos extrems.

Si abracem únicament l’existència,

perdrem la vacuïtat.

Si abracem només la vacuïtat,

perdrem l’existència.

Tot i que les nostres paraules siguin justes,
tot i que els nostres pensaments siguin exactes,

això no és encara pròpiament la veritat.

L’abandonament del lenguatge i del pensament

ens conduirà més enllà de tot.

Si no es pot abandonar el lenguatge ni el pensament,

com resoldre la Via?

Retornant a l’arrel original toquem l’essència.

Seguint els reflexes perdrem l’origen.

En il.luminar-nos en totes les direccions,

encara que només sigui per un instant,

superem la vacuïtat ordinària.

L’aparició de la vacuïtat ordinària

depèn del naixement de les il.lusions.

No busqueu la veritat.

Contenteu-vos amb no tenir prejudicis.

No us atureu en cap dels dos extrems.

No busqueu el dualisme.

Si la noció de just o de fals roman,

encara que sigui dèbilment,

el nostre esperit s’obscurirà en la confusió.

El dos depèn de l’u,

però no us aferreu ni tansevols a l’u.

Si l’esperit no es manifiesta,

els fenòmens seran sense error.

Sense error no hi ha Llei de Buda.

Sense Llei de Buda no hi ha esperit.

El subjecte desapareix seguint l’objecte.

L’objecte s’obscureix seguint el subjecte.

L’objecte pot realitzar-se en tant que vertader objecte

a través de la interdependència amb el subjecte.

El subjecte pot realitzar-se en tant que vertader subjecte
 a través de la interdepèndencia amb l’objecte.

Si vols comprendre el subjecte i l’objecte

heu de ser conscients de que, en definitiva

els dos són vacuïtat.

Una vacuïtat idèntica a un i a l’altre

inclou tots els fenòmens

No discrimineu entre subtil i groller.

No prengueu partit.

La substància de la Gran Via és generosa,

no es difícil ni fàcil.

Les persones que tenen un esperit fort

cauen en el dubte.
Si ens aferrem a un esperit mesquí

perdem toda mesura

i caiem en la via de l’error.

Si ho expressem lliurement som naturals.

En el nostre cos no hi ha lloc a on anar i romandre. 



Confiant en la naturalesa

podem estar en harmonia amb la Via.



Ken hen s’oposa a la veritat,

Kontin s’escapa d’ella.



Si volem anar, 
agafant el vehicle suprem,

no hem de detestar les sis taques.


Si no detestem les sis taques

podem assolir el vertader estat de Buda.



L’home savi no actua.

L’home estúpid estima i odia,

encadenant-se ell mateix.



En la Llei de Buda no hi ha cap distinció,

però l’home estúpid s’encadena ell mateix



Servir-se de l’esperit amb l’esperit,

és gran confusió o harmonia?



Els estats ken hen i kontin

sorgeixen del dubte.


L’amor i l’odi no existeixen

en la conciència del despertar.



Fem massa consideracions

sobre els dos aspectes de tot element.



Com un somni, un miratge, una flor de vacuïtat,

així és la nostra vida.

Per què patim intentant atrapar aquesta il.lusió?



El guany, la pèrdua, allò just, allò fals,

us ho prego,

abandoneu-los.



Quan els nostres ulls no dormen

tots els nostres somnis desapareixen.



Quan l’esperit no és sotmès a les discriminacions

totes les existències del Cosmos es tornen unitat.



Quan el nostre cos experimenta profundament la unitat

podem tallar instantàniament totes les relacions.

Si 

observem totes les existències amb equanimitat

Elles mateixes retornen a la seva naturalesa original.



Si examinem això

res s’hi pot comparar.



Quan cessa el moviment

apareix la immobilitat.


Quan la immobilitat es mou
apareix el moviment.



Tot i que ambdós no poden coexistir,
com es podria donar un sense l’altre?

Per últim, en definitiva,

no hi ha reges ni lleis.



Quan l’esperit s’unifica amb si mateix,

tota activitat cessa.



En no existir els dubtes de la guineu

les passions s’extingeixen completament 
i,
de sobte, apareix la fe.



No hi ha res que no flueixi,
no hi ha res que romanguu en la memòria.



Il.luminar la pròpia interioritat amb la llum de la vacuïtat

no requereix cap esforç de l’esperit.



El savi roman en el no-pensament,
ja que ni el coneixement ni els sentiments
poden copçar aquesta veritat.



En el món de la realitat tal i com és

no hi ha ego ni cap altra diferència.



Experimentar l’u

només és possible en el no-dualitat.



En la no-dualitat,

totes les coses són idèntiques, semblants,

i les contradiccions tolerades.



Els savis, toda la humanitat sencera,

viuen d’acord a la doctrina de la font original.


En ella, un moment de conciència equival a deu mil anys.



Ni existència ni no-existència

arreu davant els nostres ulls.



Allò mínim és idèntic a allò màxim,

quan es borren les fronteres dels llocs.



Allò infinitament gran és igual a allò infinitament petit,

ningú no pot veure la manifestació completa.



L’existència mateixa és no-existència.

La no-existència mateixa és existència.



Si això és així,

no hi ha res on aferrar-se.



L’u és tot.

Totes les coses són u.



Si això és així,

per què és necessari preocupar-se de l’infinit?


La fe és no-dos.

No-dos és la fe.



Finalment, les argúcies del nostre llenguatge

cessen completament
i passat, present i futur deixaran de ser limitats”.

Jianzhi Sengcan (xin.) / Kanchi Sosan (jap.) (mort 606)
“Xinxinming” / “Shin jin mei” /”Poema de la fe en l’esperit”

image

La vertadera vida de zazen

“El nostre zazen no busca la disminució de la il·lusió i la seva extinció definitiva. Si algú pren aquesta extinció, aquest nirvana, aquest satori del Theravada, per l’última realitat de la vida humana, vol dir que la veritat de la vida és la no-vida, la mort. En el budisme Theravada, els desigs de la vida humana són les raons del sofriment; les destruïm i cerquem la beatitud del nirvana. Tanmateix, la recerca en vista aconseguir la benaurança del nirvana no serà també un desig? una cobdícia?
La veritable vida de zazen és diferent. Fins i tot els desigs i les cobdícies són una manifestació de la força vital; és per això que, simplement, no és necessari de evitar-les ni de provar de destruir-les. Tanmateix no cal arribar a un punt on el desig i la cobdícia ens dominin i ens omplin per complet, car aleshores la vida es destruïda.
Només hi ha una sola cosa que importi, que la nostra vida no quedi enterbolida pels pensaments. Considerem tots el nostres pensaments i tots els nostres desigs com elements vitals, però deixem-los en el seu context i no ens deixem violentar per ells. Per això, no cal un esforç especial. Una sola cosa és necessària: retornar a la realitat de la vida.
En efecte, aquell que practica zazen arriba de tot cor a concebre que, els pensaments que no fan sinó que aparèixer i desaparèixer, són buits, sense un fons real. Tanmateix, no ho sabreu comprendre fàcilment si no féu molt seriosament zazen.
Les meves paraules poden semblar extremadament pretensioses. També vaig a intentar explicar-ho. Generalment ens és impossible de reconèixer que tot el que passa en el nostre cap és un anar i venir buit. Estem ben submergits en les nostres reflexions i vivim massa bé en un món així. Des que desitgem alguna cosa, suposem que el sol fet de desitjar aquesta cosa ja conté la seva realització. Ens sentim obligats a buscar aquesta cosa. Sense parar, hi correm darrera i a la fi només en resta desigs i irritacions desordenades. En altres termes, l’activitat de la nostra vida quotidiana està quasi completament orientada per l’esforç a realitzar les idees. La nostra acció està totalment determinada per les il·lusions i els desigs.
Fins i tot podem dir que els homes s’hi llencen generalment sense n’hi adonar-se’n. Un home que beu alcohol es deixa emportar per la seva imaginació; encara que sàpiga que està begut. Però si arriba a un estat on l’alcohol beu l’alcohol i encara més lluny, on l’alcohol beu el bevedor, aleshores aquest home es deixa emportar per la seva borratxera i actua en conseqüència. No és més que un exemple que val per quasi totes les situacions en el món. L’ individu i la societat estant acompanyades i emportades pel corrent del desig i de la il·lusió.
D’aquí se’n deriva l’alt significat del nostre zazen. Si despertem gràcies a zazen, aleshores experimentem que tot allò que es desenvolupa en el nostre fur interior pot desaparèixer en un sol instant, ja no som més dominats pels somnis que, altrament, venen i van.
Tant com vivim en aquest món hi ha felicitat i desgràcia, avinences i contrarietats; certes coses ens atrauen, d’altres ens rebutgen; riem i plorem. Tot això té lloc en un nivell que anomenem l’escenari de la vida. Aquell qui es deixa emportar cegament perd l’equilibri. Però en despertant-nos en zazen, esdevenim capaços de reconèixer el veritable valor o el no-valor de tot allò que envaeix la nostra vida.
Aquí, retornem al jo, el que està condicionat per les seves relacions amb els altres i podem, a partir d’ara, reconèixer que aquest jo, que depèn de l’exterior, omple indegudament l’escenari de la nostra vida, del nostre jo mateix. Però de fet la realitat de la meva vida es manté darrera d’aquestes aparences.
Però, tanmateix, és la causa d’aquesta última, sense deixar-se influenciar per ella,
El zazen fon la vida i la seva realitat, ell és el veritable despertar a un mateix”.

Kōshō Uchiyama (1911-1998)

image

Poema de la cabana del sostre de palla

“He construït una cabana de palla on no hi ha res de valor.
Després de menjar em relaxo i faig un cop de cap.
Quan la cabana va quedar acabada, van aparèixer les males herbes.
Ara s’hi han instal·lat i ho cobreixen tot.
L’home viu plàcidament en la cabana, sense traves ni interiors ni exteriors.
No vol viure on viu la gent corrent.
No li agrada el que li agrada a la gent corrent.
Malgrat que la cabana sigui petita, conté tot l’univers.
En deu peus quadrats un vell il·lumina les formes i la seva essència.
Un bodisatva del Gran Vehicle té fe absoluta.
Els homes corrents no poden deixar de dubtar: aquesta cabana desapareixerà o no?
Perible o no, el mestre original està present i no resideix ni en el nord ni en el sud, ni a l’est ni a l’oest.
Arrelat en la perseverança, això no pot superar-se.
Una finestra brillant sobre els pins verds no pot comparar-se ni als palaus de jade ni a les torres de plata daurada.
Romandre assegut amb el cap cobert. Tot roman en repòs.
Així, aquest monjo de les muntanyes no comprèn res de res.
Viu allà on està i ja no fa esforços per alliberar-se.
Qui podria orgullosament disposar de llocs per seduir a deixebles?
Dirigiu la vostra llum cap a l’interior i doneu mitja volta.
No es pot afrontar ni evitar la font infinita e inconcebible.
Aneu a veure als vells mestres i sigueu íntims amb el seu ensenyament.
Treneu les herbes per a construir una cabana i no renuncieu mai.
Deixeu passar els segles i relaxeu-vos completament.
Obriu les mans i camineu innocentment.
Els milers de mons i la infinitud dels conceptes existeixen només per alliberar-vos de les vostres traves.
Si voleu conèixer el que és immortal dins la cabana, aquí i ara no escapeu d’aquest sac d’ossos”.

Shitou Xiqian (xin.) / Sekito Kisen (jap.) (700-790)
“Caoanke” / “Soanka” / “Poema de la cabana del sostre de palla”

image

Principis universals per a la pràctica de zazen

“La Via és fonamentalment perfecta. Ho penetra tot. Com podria dependre de la pràctica i de la realització? El vehicle del Dharma és lliure i està desproveït d’entrebancs. Per què s’haurien de fer esforços? En realitat, el Gran Cos està més enllà de la pols del món. Qui podria creure que hi ha alguna manera de treure’n la pols? Mai no és diferent de ningú, sempre és exactament on és. Per què anar amunt i avall per practicar? Tanmateix, si es crea una separació, per fina que sigui, la Via restarà tan lluny com el cel de la terra. Si es manifesta la més petita preferència o rebuig, l’esperit es perd en la confusió. Imagineu una persona que presumeix de comprendre i que es fa il·lusions sobre el seu propi despertar: entreveient la saviesa que penetra totes les coses, segueix la Via i aclareix el seu esperit i fa néixer el desig d’escalar fins al cel. Aquesta persona ha començat l’exploració inicial i limitada de les zones frontereres però la seva acció encara és insuficient per a la Via vital de l’emancipació absoluta.

Considerem Buda. Encara que en néixer ja estava en possessió del coneixement, es poden veure les traces de les set setmanes que va estar assegut en lotus en immobilitat total. I Bodhidarma, la transmissió del segell ha conservat fins avui el record dels nou anys que va restar assegut davant d’una paret. Si els savis de l’antiguitat eren així, com poden els éssers humans d’avui deixar de practicar la Via? Per tant, heu d’abandonar una pràctica fonamentada en la comprensió intel·lectual, anant darrere les paraules i agafant-les al peu de la lletra. Heu d’aprendre a fer la mitja volta que dirigeix la vostra llum cap a l’interior per il·luminar la vostra naturalesa veritable. El cos i l’esperit s’esvairan per si mateixos i el vostre rostre original apareixerà. Si voleu arribar a despertar heu de practicar el despertar sense entretenir-vos.

Per fer zazen convé una cambra silenciosa. Mengeu i beveu sòbriament. Abandoneu tot afany i allunyeu tota preocupació. No penseu: “Això està bé, això està malament.” No prengueu partit a favor o en contra de res. Atureu tots els moviments de l’esperit conscient. No jutgeu els pensaments ni les perspectives. No tingueu cap desig d’arribar a ser Buda.

Zazen no es limita a la posició asseguda o estirada. En el lloc on tingueu costum de seure, poseu-hi una estora espessa i un coixí a sobre. Asseieu-vos-hi en lotus o en mig lotus. En la postura de lotus, poseu primer el peu dret sobre la cuixa esquerra i el peu esquerre sobre la cuixa dreta. En la postura de mig lotus, acontenteu-vos de posar el peu dret sobre la cuixa esquerra. Afluixeu-vos la roba i el cinturó. Que quedin ben posats. Aleshores poseu la mà dreta sobre la cama esquerra i la mà esquerra (girada cap amunt), sobre la mà dreta. Les puntes dels polzes es toquen. Seieu amb la columna ben dreta, en l’actitud corporal correcta, ni inclinats cap a l’esquerra ni cap a la dreta, ni cap endavant ni cap enrere. Assegureu-vos que les orelles estan en el mateix pla que les espatlles i que teniu el nas en línia vertical amb el melic. Poseu la llengua a la part frontal del paladar. La boca està tancada; les dents, en contacte. Els ulls han d’estar sempre oberts i heu de respirar suaument pel nas.

Quan estigueu en la postura correcta, respireu profundament una vegada: inspireu i expireu. Inclineu-vos a la dreta i a l’esquerra i immobilitzeu-vos en una posició asseguda estable. Penseu des del fons del no-pensament. Com es pensa des del fons del no-pensament? És el més enllà del pensament (hishiryo). Aquest és en si l’art essencial del zazen. El zazen de què parlo no és l’aprenentatge de la meditació. No és més que el Dharma de la pau i de la felicitat, la pràctica-realització d’un despertar perfecte. Zazen és la manifestació de la realitat última. Les trampes i les xarxes de l’intel.lecte no la poden atrapar. Quan hagueu conegut la seva essència sereu semblants al tigre quan penetra a la muntanya o al drac quan es submergeix a l’oceà. És necessari saber que quan es practica zazen el veritable Dharma es manifesta i que des del principi cal descartar la relaxació física i mental així com la distracció. Quan us aixequeu, moveu-vos suaument i sense pressa, pausadament, deliberadament. No us aixequeu de sobte ni amb brusquedat. Quan es mira el passat, s’observa que transcendir al mateix temps la il·luminació i la no-il·luminació, que morir asseguts o drets, sempre ha depès del vigor de zazen.

D’ altra banda, el despertar provocat per un dit, una bandera, una agulla, un mall; o la realització efectiva gràcies a un espantamosques, un puny, un bastó o un crit, això no pot ser entès pel pensament dualista. Encara menys es pot conèixer amb la pràctica de poders sobrenaturals. Està més enllà del que es veu i es sent. ¿No es tracta, més aviat, d’un principi anterior als coneixements i a les percepcions? Dit això, tant se val que se sigui intel·ligent o no. No hi ha diferència entre el llest i el beneit. Si es fa un esforç concentrat i decidit, això ja és practicar la Via. La pràctica-realització és pura per naturalesa. Avançar és una qüestió de quotidianitat. En general, tots els éssers dels tres mons respecten el segell de Buda. La particularitat del nostre llinatge és la devoció per zazen, simplement seure immòbil, amb una entrega total. Encara que es digui que hi ha tantes ànimes com éssers humans, tots realitzen la Via de la mateixa manera, practicant zazen. Per què abandonar el lloc que teniu reservat a casa i vagar per les terres polsegoses d’altres regnes? Un sol pas en fals i us separareu de la via recta traçada davant vostre.

Vosaltres heu tingut la sort única de prendre forma humana. No perdeu el temps. Aporteu la vostra contribució a l’obra essencial de la Via de Buda. Qui es complauria amb la guspira vana i fugaç d’una pedra foguera? Forma i substància són com la rosada sobre l’herba, el destí és com un llamp que s’esvaeix en un instant. Us ho prego, honorables deixebles del zen: fa molt temps que esteu acostumats a palpar l’elefant en la foscor, no tingueu por ara del veritable drac. Consagreu les vostres energies a la Via que apunta directament a l’absolut. Respecteu els que han arribat més enllà i estan lliures d’esforços; harmonitzeu-vos amb la il·luminació de tots els Budes; succeïu a la legítima nissaga dels patriarques, comporteu-vos sempre així i sereu com ells. La vostra cambra del tresor s’obrirà per ella mateixa i vosaltres en gaudireu lliurement”.

Eihei Dōgen (1200-1254)
“Fukanzazengi” / “Principis universals per a la pràctica de zazen”, fragment de la seva obra “Shōbōgenzo”

image

L’harmonia entre identitat i diferència

“L’esperit del gran savi de l’Índia s’ha transmès
íntima, directa, secretament
d’ Oest a Est.

En els caràcters humans, les sensacions
i les intel.ligències difereixen,
però en la Via
no hi ha patriarques “del Sud” o “del Nord”.

La font espiritual és pura i brillant;
només els afluents tèrbols baixen en l’obscuritat.

Aferrar-se als fenòmens és del tot il·lusori;
romandre en la vacuïtat no és el vertader despertar.

Els objectes i els sentits actuen i no actuen l’un sobre l’altre;
quan actuen l’un sobre l’altre es produeix la interpenetració.
I tot i així, romanen en el seu propi espai.

Les formes són bàsicament diferents en matèria i aparença,
els sons són fonamentalment diferents en qualitat agradable o estrident.
Les paraules refinades i les comuns no es diferencien en la foscor.
Però en la llum les frases clares i les obscures es distingeixen.

Els quatre elements tornen a la seva pròpia naturalesa
com un infant torna a la seva mare.
El foc escalfa, el vent es mou, l’aigua mulla, la terra és sòlida.
Ull i forma, oïda i so; nas i olor, llengua i gust.
Tots el fenòmens depenen d’aquestes arrels,
són com les fulles d’un arbre.

L’origen i la fi brollen de la mateixa font: la vacuïtat.
L’origen i la fi tornen al no-res.
El “sagrat” i el “profà” són només formes d’expressió.

En la llum hi ha foscor, no la vegis només com a foscor;
en la foscor hi ha llum, no la vegis només com a llum.

Llum i obscuritat s’oposen,
però depenen l’una de l’altra,
com el peu dret i el peu esquerre en caminar.

Totes les existències tenen la seva funció.
És una qüestió d’ús en la situació apropiada.
Els fenòmens i la vacuïtat encaixen perfectament;
aquest principi concorda com dues puntes de fletxa que es troben en ple vol.

Sentint aquestes paraules hauries d’entendre el seu significat;
no t’estableixis en concepcions egoistes i errònies.

Si no entens la Via quan apareix davant dels teus ulls,
com la reconeixeràs quan hi caminis?

La pràctica no és una qüestió de lluny o de prop,
però, si et confons,
muntanyes i rius barraran el teu camí.

A vosaltres que estudieu la Via,
us demano humilment :
no perdeu el moment present.”

Shitou Xiquian (xin.) / Sekito Kisen (jap.) (700-790)
“Candongqi” / “San do kai” / “L’ harmonia entre identitat i diferència”

image

La lluna i els núvols

“La naturalesa de Buda es troba present en tots els éssers vius, de la mateixa manera que la lluna brillant en el cel nocturn. Són els densos núvols la única cosa que enterboleix la seva presència.”

Fenyang Shanzhao (xin.) / Funyō Zenshō (jap.) (942-1024)

image

La ment i els fenòmens

“La ment és la facultat; els fenòmens, les dades. Ambdós són com simples rallades en la superfície d’un mirall.
Quan un mirall està net de pols i de rallades el seu reflexe és impol.lut.
En el moment en que oblidis la ment i els fenòmens, brillarà la teva vertadera naturalesa.”

Yangqui Fanghui (xin.) / Yōgi Hōe (jap.) (992-1049)

image

La saviesa i les passions

“El fonament i la font de tota existència sensible és l’oceà de la saviesa. La substància del fluxe de la consciència és el cos mateix de la realitat. Però quan en la nostra vida quotidiana apareixen les passions i romanem ignorants de la vertadera realitat, la saviesa s’obscureix. Per aquesta raó, tot i el continu canvi de les imatges mentals i de la incessant transformació dels objectes, seguim encadenats inevitablement a les nostres rutines.”

Huanglong Huinan (xin.) / Ōryu Enan (jap.) (1002-1069)

image

La respiració universal

“Allò que anomenem “jo” no és més que una espècie de porta de vaivé que es mou quan inhalem i quan exhalem.
Quan practiquem zazen, la ment s’adapta sempre al ritme de la nostra respiració. En inhalar, l’aire penetra en el món interior. En exhalar, l’aire surt al món exterior. El món interior és il.limitat, i també ho és l’exterior. Diem “món interior” i “món exterior”, però, en realitat, només hi ha el món sencer.
En aquest món il.limitat la nostra gola és com una porta de vaivé. L’aire entra i surt com quan es passa per una porta d’aquella espècie. Quan un pensa “jo respiro”, el “jo” està de més. No hi ha cap “u” per a dir “jo”. Allò que anomenem el “jo” no és més que una espècie de porta de vaivé que es mou quan inhalem i quan exhalem. És simplement quelcom que es mou. Quan la ment és bastant pura i calmada per a seguir aquest moviment, no hi ha res, ni “jo”, ni món, ni ment, ni cos, sinó simplement una porta de vaivé.
Per això, quan practiquem zazen tot allò que existeix és el moviment de la respiració, però sempre som conscients d’aquest moviment. Mai hem de tenir la ment distreta. Però ser conscient del moviment no significa ser conscient del petit jo personal, sinó més aviat de la nostra naturalesa universal, de la naturalesa de Buda. Aquesta classe de mera conciència és molt important perquè en general ens inclinem a ser unilaterals. La nostra comprensió habitual de la vida és dualista: tu i jo, això i allò, bo i dolent. Però en realitat aquestes distincions són, de per si, la conciència de l’existència universal. “Tu” significa que un és conscient de l’univers en forma de “tu”, i “jo” significa conciència del mateix univers en forma de “jo”. “Tu” y “jo” no són més que portes de vaivé. Aquesta classe de comprensió és necessària. Més encara, no l’hauriem d’anomenar comprensió, perquè en realitat és la vertadera experiència de la vida a través de la pràctica del Zen.
Això vol dir que quan es practica zazen no existeix la idea de temps ni la d’espai. Potser podem dir “ens assentem en aquesta habitació a les sis menys quart”. D’aquesta manera, es té alguna idea del temps (les sis menys quart) i certa idea de l’espai (en aquesta habitació). No obstant, en realitat, allò que fem és simplement sentar-se i ser conscients de l’activitat universal. Res més. En aquell moment, la porta de vaivé s’obre en una direcció i després s’abre en direcció oposada. Moment rer moment la persona repeteix la mateixa operació, sense la menor idea de l’espai. El temps i l’espai són una mateixa cosa. Acostumem a pensar “he de fer tal tal cosa aquesta tarda”, però en realitat no hi ha tal “aquesta tarda”. Les coses es fan una rere l’altra. Res més. No existeixen un temps tal com “aquesta tarda”, ni “la una”, ni “les dues”. A la una dinem. El dinar és de per si la una. Podem ser a qualsevol lloc, però al lloc no se’l pot separar de la una. Per a qui apreciï la vida, les dues coses són la mateixa. A vegades, quan la vida ens cansa, ens diem “no hauria d’haver vingut a aquest lloc, hauria sigut molt millor haver anat a algun altre per a dinar, aquest lloc no és molt bo”. Ens creem en la ment una idea del lloc separat del temps real.
O bé ens diem “això no està bé, per tant no hauria de fer-ho”. La veritat és que quan diem “no hauria de fer-ho”, està fent el no fer en aquell precís moment. Per tant, no es pot escollir. Quan es separen la idea del temps i la de l’espai ens sentim como si poguéssim escollir. Però, en realitat, hem de fer quelcom o sinó, hem de no-fer. No-fer és fer quelcom. Bé i mal existeixen només en la ment. Per això no hem de dir “això està bé” ni “això està malament”. En comptes de dir malament hem de dir “no-fer”! Si un pensa “això està malament” es crearà certa confusió. De manera que en el camp de la pura religió, no hi ha confusió del temps i de l’espai, ni del bé, ni del mal. La única cosa que cal fer és fer les coses tal com venen. Facin alguna cosa! Sigui el que sigui, hem de fer-ho, encara que consisteixi en no fer quelcom. Hem de viure el moment. Així doncs, quan ens assentem hem de concentrar-nos en la respiració i ens convertim en una porta de vaivé i en fer quelcom que hem de fer, quelcom que cal fer. Aquesta és la pràctica del Zen. En aquesta pràctica no hi ha confusió. Quan s’estableix aquest sistema de vida no hi ha confusió de cap tipus.
Tozan, un famós mestre Zen, va dir: “La muntanya blava és la mare del núvol blanc. El núvol blanc és el fill de la muntanya blava. Tot el dia una depèn de l’altra sense ser mútuament depenents. El núvol blanc és sempre el núvol blanc. La muntanya blava segueix sent sempre la muntanya blava”. Aquesta és una clara i pura interpretació de la vida. Pot haver-hi moltes coses com el núvol blanc i la muntanya blava: l’home i la dona, el mestre i el deixeble. En cada cas un depèn de l’altre. Però el núvol blanc no s’ha de preocupar per la muntanya blava, ni la muntanya pel núvol blanc. Són dos entitats completament independents, però, no obstant, dependents. Així és com vivim i com practiquen zazen.
Quan arribem a ser vertaderament nosaltres mateixos, ens convertim en aquella porta de vaivé que vaig esmentar, ens mantenim independents de tot i, al mateix temps, dependents de tot. Sense aire no es pot respirar. Cada un de nosaltres és enmig de miríades de mons. És sempre en el centre del món en tot moment. Per això, cadascú és completament dependent i independent. Quan passem per aquesta classe d’experiència, aquesta classe d’existència, gaudim d’independència absoluta, res ens preocupa. Per això, quan es practica zazen hem de concentrar la ment en la respiració. Aquesta classe d’activitat és la fonamental de l’ésser universal. Sense aquesta experiència, aquesta pràctica, és impossible d’assolir la llibertat absoluta.”

Shunryu Suzuki (1904-1971)
fragment de la seva obra “Ment Zen, ment de principiant”

image

Estudiar la Via de Buda

“Estudiar la Via de Buda és estudiar-se a si mateix. Estudiar-se a si mateix és oblidar-se de si mateix. Oblidar-se de si mateix significa ser tot u amb totes les existències. Ser tot u amb totes les existències significa despullar-se de l’ego d’un mateix i del de totes les existències. Despullar-se de l’ego d’un mateix i del de totes les existències significa oblidar la il·luminació. Oblidar la il·luminació és despertar”.

Eihei Dōgen (1200-1253)
fragment de la seva obra “Shōbōgenzo”

image

El Buda interior

“En el món no hi ha res estable. És com una casa en flames, on no és possible descansar. El dimoni cruel de la impermanència es presenta sense previ avís i no distingeix entre classes altes o baixes, entre persones grans o joves.
Si vols ser com els Budes i els mestres Zen, deixa de mirar fora de tu.
La llum pura de qualsevol moment de consciència és l’essència mateixa del Buda que viu dins teu. La llum no discriminativa de qualsevol moment de consciència és la saviesa del teu Buda interior. La llum indiferenciada de qualsevol moment de consciència és la manifestació del Buda que viu en tu”.

Linji Yixuan (xin.) / Rinzai Gigen (jap.) (mort 866)

image

La Saviesa Immutable de tots els Budes

“Immutable”, significa immòbil.
“Saviesa”, significa el saber de l’esperit.
Tot i que a la saviesa se la qualifica d’immutable, això no vol dir que sigui quelcom inanimat, com la fusta o la pedra. Es mou tal com es mou habitualment la ment: cap endavant o cap enrere, cap a l’esquerra o cap a la dreta, en les deu direccions i cap els vuit punts. La ment que mai s’atura és anomenada “Saviesa Immutable”.
La figura de Fudo Myō* sosté una espasa a la mà dreta i subjecta una corda a la mà esquerra. Ensenya les seves dents i els seus ulls llancen raigs de còlera. La seva forma revela la firmesa per a derrotar els esperits malèfics que poguessin obstruir la llei budista. Això no és quelcom que quedi ocult en cap religió. La seva forma representa la configuració d’un protector del Budisme, en tant que la seva encarnació és la de la Saviesa Immutable. I això és allò que es mostra als éssers vius.
Quan l’home comú veu aquella forma, s’assusta i es questiona tornar-se un enemic del Budisme. L’home que és aprop de la il.luminació, comprèn que es tracta d’una manifestació de la Saviesa Immòvil que allunya tota il.lusió. Per a l’home que sap com fer aparent aquesta Saviesa Immutable i que és capaç de practicar físicament aquesta veritat mental tan bé com Fudo Myō, els esperits malèfics deixaran de proliferar. Es diu que allò que s’anomena Fudo Myō és una ment immòbil i un cos al que no se li podem fer lloances. “Un cos al que no se li poden fer lloances” significa que no és aturat per res.
Entreveure quelcom és no parar la ment, és allò que s’anomena “immutable”. Car quan la ment s’atura en quelcom, quan el pit s’omple de pensaments varis, a la ment hi volten diferents moviments. Quan aquests moviments cessen, la ment aturada es mou, però no es mou de cap manera.
Quan deu homes, cadascun amb una espasa, envesteixen contra tu sostenint les seves espases, si esquives a cada espasa, sense parar la ment en cada acció i passes d’una a la següent; no et mancarà l’acció adequada per a cada un dels deu atacants.
Encara que la ment actui deu vegades contra deu homes, si no s’atura en cap d’ells i es reacciona contra un i després l’altre; et mancarà l’acció adequada?
Però si la ment es para davant d’un d’aquests homes, encara que esquivis un cop de la seva espasa, quan arribi el següent home, el moment de l’acció correcta haurà passat”.

*Fudo Myō: divinidat budista integrada en la categoria dels “Reis de la Saviesa”, ferotges protectors dels ensenyaments de Buda que guien als éssers vius pel camí de la rectitud. A Fudo Myō se’l representa amb una espasa, que talla les arrels de la ignorància i de la il.lusió i amb una corda a través de la qual subjecta a aquells que estan sotmesos a passions i a emocions violentes. La seva apariença temible, simbolitza la força de la voluntat en la lluita contra el mal, tot i que tingui una naturalesa essencialment compassiva i persegueixi com a últim objetiu la pau i la felicidat

Takuan Sōhō (1573-1645)
fragment de la seva obra “El Registre Misteriós de la Saviesa Immòbil”

image

El Zen i les arts marcials

“Vosaltres i jo som diferents. Si no podeu trobar solucions per a la vostra vida arribareu a un atzucac! Aquí i ara, com crear la nostra vida? Es projecta una pel•lícula i si s’atura, la imatge es converteix en fixa, immòbil. Les arts marcials i el Zen tenen en comú la creació i la concentració de l’energia. Concentrant-se “aquí i ara” i exterioritzant la veritable energia del nostre cos, es pot observar i recarregar. Quan s’obre la mà, es pot pot aconseguir tot. Si es tanca la mà, no es pot rebre res. En les arts marcials s’han de penetrar els elements, els fenòmens i no passar per sobre d’ells. Les arts marcials són, doncs, essencialment virils, ja que l’home penetra a la femella. Però en el nostre temps tothom vol guardar la seva energia i viu a mitges. Sempre es viu incomplet. La gent viu a mitges, tebis com l’aigua del bany.
Hem d’aprendre a penetrar la vida.
Així, el secret de les arts marcials és aprendre a dirigir l’esperit, Ryu Gi. Aquesta és la base de les tècniques corporals. L’esperit s’ha de convertir en substància. L’esperit és la substància, sense forma, però de vegades té una forma. Quan l’activitat de l’esperit omple tot el cosmos sencer, aquest esperit aprofita les ocasions, té una oportunitat d’evitar els accidents i pot atacar les deu mil coses en una. Això significa que durant un combat el nostre esperit no hauria de ser influenciat per cap moviment de l’adversari, per cap de les accions del seu cos i del seu esperit. El nostre esperit ha de ser lliure, no tenir l’esperança d’atacar l’adversari, ni deixar de prestar-li atenció. S’ha d’estar plenament atent d’instant a instant.
En la nostra vida quotidiana és el mateix. Algunes persones només pensen en els diners, ja que aquest permet de satisfer tot. Ara bé, per ell, perden el seu honor. Altres només volen honors i perden els diners. Alguns es concentren només en l’amor, perden els diners i la seva energia. “Però la nostra felicitat no rau només en un cantó”.
Hem de crear la nostra vida, ser lliures, sense aferrar-se a res, només atents a l’aquí i ara: tot es troba aquí.
“El reflexe de la lluna en el riu està sempre en moviment. No obstant, la lluna existeix i no s’envà d’allà.” Es queda però es mou. És un poema molt curt sobre el secret del Zen i de les arts marcials, un gran koan. La corrent d’aigua no torna mai enrere. L’aigua passa, passa… però la lluna no es mou. Durant un combat, l’esperit ha de ser com la lluna, però el cos i el temps passen, passen com la corrent. L’instant present no torna mai més. Durant zazen, cada una de les nostres inspiracions i expiracions és la d’ara, i no torna mai. És possible rebutjar la respiració, però la d’ara no és la d’abans. La respiració de després no és mai com la d’abans. Ahir era ahir. Avui és avui. És diferent. Jo dic sempre que ens hem de concentrar “aquí i ara”, crear “aquí i ara”. D’aquesta manera, un pot tornar-se “fresc”, nou. El zazen d’avui no és el mateix que el d’ahir. El zazen ha de ser sempre fresc, “aquí i ara”. No us heu de relaxar durant zazen, ni durant l’entrenament en les arts marcials. Fer-ho a mitges no és bo. S’ha de fer tot i fins el fons, donar-se totalment. No hem de retenir les sobres d’energia. Concentrar-se significa la sortida completa, la descarga total d’energia. Això ho hem de trobar en cada un dels actes de la nostra vida.
En el món modern, veiem tot el contrari; els joves viuen a mitges i estan morts a mitges. Tenen una sexualitat incompleta. I durant la feina o durant zazen pensen en el sexe, i inversament: així passa en tots els actes de la vida.
Però si es descarrega totalment l’energia, es pot absorvir energia fresca que flueix com la corrent d’aigua.
Durant un combat, si s’economitzen les sobres d’energia, no es pot guanyar. Aquest és un secret de les arts marcials. No hem de dependre de wasa, de la tècnica. Hem de crear. Si un home ric dóna diners al seu fill, aquest no aprèn a guanyar-lo. I, inversament, el fill d’un home pobre sabrà crear el mètode per a obtenir-lo. Les arts marcials no són un teatre ni un espectacle. Això no és el vertader Budo. El secret de les arts marcials, deia sempre Kodo Sawaki, és que no hi ha victòria ni derrota. No es pot vèncer ni ser vençut! L’esport i les arts marcials són diferents. En l’esport hi ha temps. En les arts marcials no hi ha res més que l’instant. Per exemple, en el baseball, el batejador espera la pilota, existeix el temps: l’acció no es produeix en l’instant. El mateix passa al tennis, el rugby, en el futbol i en tots els esports. El temps passa i permet pensar en quelcom durant un moment mentres s’espera. En les arts marcials no hi ha el temps d’espera. La victòria i la no-victòria, la vida o la no-vida es decideixen en un instant. Cal viure en l’instant: és aquí on la vida i la mort es decideixen totalment”.

Taisen Deshimaru (1914-1982)
fragment de la seva obra “El Zen i les arts marcials”

image

La ment recta i la ment confosa

“La ment recta, és la ment que no roman en cap lloc concret, és la ment que s’extén a través de tot el cos i de tot l’ésser.
La ment confosa, és la ment que en pensar en qualsevol cosa, s’hi immobilitza.
Quan la ment recta, s’immobilitza i s’estableix en un lloc, es torna una ment confosa. Quan la ment recta es perd, deixa de funcionar aquí i allà. Per aquest motiu és important no perdre-la.
Sense romandre en cap lloc, la ment recta és com l’aigua. La ment confosa és com el gel, que no serveix per a rentar-se les mans o el cap. Quan el gel es fon, es converteix en aigua, que flueix arreu i serveix per a rentar-se les mans, els peus o qualsevol cosa.
Si la ment s’immobilitza en un lloc i roman en qualsevol cosa, és com l’aigua congelada i no pot ser usada lliurement, és com el gel, que no es pot emprar per a rentar-se les mans o els peus.
Quan la ment es torna fluïda, s’utilitza com l’aigua, s’extén a través del cos i pot ser enviada allà on es vulgui.
Aquesta és la ment recta”.

Takuan Sōhō (1573-1645)
fragment de la seva obra “El registre misteriós de la Saviesa Immòbil”

image

El teu alliberament s’esvaeix

“Si un monjo zen confiés en que el seu satori* d’ahir fós encara vàlid avui, s’estaria fent massa il·lusions.
Cada instant és el primer de la teva vida.
Cada instant és l’últim de la teva vida. La veritat canvia a cada instant i, al mateix temps, la veritat és la vida eterna.
Vas experimentar un cop el satori i des de llavors està tot en ordre? No, malhauradament no és tan simple.
El satori només té validesa en aquest precís instant.
En el següent instant ja ha passat, ha mort.
Com més t’estires per a assolir el budisme, més s’allunya de tu; com més et trenques el cap amb ell, més difícil serà que l’entenguis.
“Anar més enllà del Buda” significa anar al fons de les profunditats sense fons: no hi ha un punt final per a assolir.”

* satori: el despertar de Buda, il. luminació.

Kōdō Sawaki (1880-1965)
fragment de la seva obra “El Zen és el major engany de tots els temps”

image

El Sutra de la Gran Saviesa

MAKA HANNIA HARAMITA SHINGUIO
El Sutra de la Gran Saviesa

“Avalokitesvara, el Bodisatva de la Vertadera Llibertat,
gràcies a la pràctica profunda de la Gran Saviesa,
comprèn que els cinc agregats són vacuïtat
i, gràcies a aquesta comprensió, ajuda tots els que pateixen.
O Sariputra,
els fenòmens no són diferents de la vacuïtat.
La vacuïtat no és diferent dels fenòmens.
Els fenòmens són vacuïtat.
La vacuïtat és fenomen.
La matèria, la percepció, el pensament, la volició i la memòria són també vacuïtat.
O Sariputra,
totes les existències són vacuïtat.
En la vacuïtat no hi ha naixement ni mort.
Ni puresa ni impuresa.
Ni creixement ni decreixement.
Ni cinc agregats.
Ni òrgans sensorials,
ni objectes sensorials,
ni consciències sensorials,
ni consciència de la consciència.
Ni ignorància ni extinció de la ignorància.
Ni vellesa ni mort, ni extinció de la vellesa i de la mort.
Ni patiment, ni causa del patiment, ni alliberament del patiment, ni via que meni a l’alliberament del patiment.
Ni coneixement, ni obtenció, ni res per a obtenir.
Aquest és el motiu pel qual, en l’esperit del bodisatva, gràcies a aquesta Gran Saviesa,
no hi ha xarxes ni obstacles, ni causa d’obstacles.
Ni por ni temença, ni causa de la por ni de la temença. D’aquesta manera, s’allibera de les pertorbacions, de les il·lusions i dels aferraments i arriba a la darrera etapa de la vida: el nirvana.
Tots els Budes dels tres temps
han obtingut el Suprem Alliberament
gràcies a aquesta Gran Saviesa.
Per tant, Hannia Haramita
és el mantra universal, el mantra resplendent,
el mantra més elevat, el mantra incomparable,
aquell que extingeix tota mena de patiments.
És la veritat sense error.
Aquest mantra proclamat per Hannia Haramita es recita així:
Aneu, aneu,
aneu junts.
Aneu junts més enllà del més enllà
fins a la darrera consumació”.

image

Dissoldre les il.lusions

“És imprescindible que et desidentifiquis tant de l’aferrament com del rebuig, de l’ésser i del no-ésser. Només així assoliràs la confiança, la tranquil·litat, el buit, el silenci, la calma i la pau. Llavors podràs confiar plenament en la ment veritable, pura i inefable i quan t’enfrontis a situacions compromeses de la vida quotidiana constataràs que no et deixes emportar per elles. Només el treball sostingut i intens sobre tu mateix en un estat de vacuïtat i llibertat completes et permetrà dissipar les il.lusions i aprofundir en la teva intuïció.”

Yuanwu Keqin (xin.) / Engo Kokugon (jap.) (1063-1135)

image