xarxaddiaris@gmail.com

Com està el periodisme als Països Catalans?

Greatest Hits del periodisme nostrat

La xinxeta per RICARD SOLER

Venda de butlletes a Creu Roja Blanes

Venda de butlletes a Creu Roja Blanes

Creu Roja Girona fa una crida a participar en el Sorteig d’Or de l’entitat, que tindrà lloc el 26 de novembre. 

Imatge ESTRATEGIASDEINVERSION.COM
Nota de premsa de CREU ROJA 

Rebuda el 3/11/2020 

El Sorteig d’Or és fonamental per al desenvolupament de la tasca solidària de Creu Roja, recorda. És la principal via per aconseguir fons propis per a l’entitat després de les aportacions dels Socis. Aquest any, arran de les conseqüències provocades per la covid19, “encara queda molt per fer. Per això el sorteig és més important que mai”, avisa.

Segons la seva presidenta a Girona, Roser Llevat, 

“Amb la compra de deu butlletes podem cobrir les necessitats bàsiques d’una família afectada per la crisi generada per la covid-19, amb l’entrega d’un kit d’higiene i aliments”

Des de l’inici de la crisi, Creu Roja Girona ha intensificat la seva activitat treballant activament en l’emergència sanitària i social a través del seu Pla Creu Roja Respon atenent ja 52.000 persones a la demarcació de Girona, un 25 % de les quals han estat ateses per primera vegada.

A partir d’ara, queda un llarg camí cap a la recuperació de la població afectada. Ara més que mai, la solidaritat és cabdal perquè Creu Roja pugui seguir desenvolupant la seva tasca.

Per això aquest any el sorteig és una gran oportunitat per aconseguir més suport i fer que les coses canviïn», remarca l’entitat. Per primera vegada en els seus 40 anys d’història, el Sorteig d’Or ha ajornat la seva cita anual del juliol fins al proper 26 de novembre a causa de la pandèmia.

“Tenim un gran repte: cobrir les necessitats bàsiques de moltes famílies gironines”, remarca l’entitat.

Luz Casal, Amaia Salamanca, Pablo López y Vanesa Martín, han volgut sumar-se a la campanya “fentse fans de les persones que treballen perquè les coses canviïn”. 

https://youtu.be/l0P1u7POim4

Es pot col·laborar comprant les butlletes físicament a les 19 assemblees locals i comarcals, a l’oficina provincial de Girona, als equips de venda al carrer que aquests dies es desplacen per les comarques gironines, a les oficines d’establiments col·laboradors i també a través de la web: 

https://bit.ly/SorteigOr

Per què el Consell Comarcal reserva les actes CP?

Ciutadans denuncia que el Consell Comarcal de la Selva no fa públiques les actes de la Comissió Permanent impedint a l’oposició fiscalitzar l’acció de govern. 

El portaveu comarcal, Miguel Ángel González, reclama transparència al govern comarcal perquè és el Consell de Catalunya que té més pressupost i ha estat esquitxat per casos de corrupció. 

Imatge COLETAHONA.BLOGSPOT.COM

OPINIÓ DdB: Huy, huy, huy…

Nota de premsa de CIUTADANS 

Rebuda el 9/11/2020 

El grup de Ciutadans (Cs) al Consell Comarcal de la Selva ha denunciat que el govern de l’organisme comarcal (JxCat, IpS, PSC) no fa públiques les actes de la Comissió Permanent -l’equivalent a una Junta de Govern- impedint d’aquesta manera que l’oposició pugui realitzar la tasca de fiscalització corresponent. 

“La normativa és molt clara i especifica que la Comissió de Govern, passats deu dies de la seva reunió, ha d’enviar a tots els membres de la corporació una copia de l’acta, així ho contempla l’article 113.1b) del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals”ha explicat el portaveu comarcal de Ciutadans, Miguel Ángel González.

González va presentar divendres una instància al Consell Comarcal en la que dona cinc dies perquè li siguin trameses totes les actes de totes les reunions celebrades per la Comissió Permanent i de les seves reunions preparatòries durant el present mandat, iniciat l’11 de juliol de 2019. 

“És un escàndol i és indignant que des de l’inici de la legislatura els consellers de l’oposició no puguem disposar de cap de les actes de la Juntes de Govern, ho he denunciat en el plenari i no he rebut resposta així que m’he vist obligat a presentar la instància i tenen 5 dies per respondre’m, ni un dia més”, ha manifestat González.

Considera el portaveu liberal que el Consell Comarcal de la Selva “hauria de ser el més transparent possible tant perquè és el que més pressupost té de tota Catalunya com perquè ha estat esquitxat per casos de corrupció”, ha manifestat. “Estan obligat a entregar-nos les actes”, ha sentenciat González.

5G a Blanes però NO és Stand Alone

Telefónica desplegarà el 5G a 63 municipis de les comarques gironines abans de finals d’any.

Imatge FUNDACIÓCARLOSSLIM.ORG

Contingut de l’agència ACN 

Rebut el 09/11/2020 

Telefónica desplegarà el 5G a 63 municipis de les comarques gironines abans de finals d’any. La companyia ha començat l’actuació a Girona i altres ciutats com Olot i Camprodon i s’anirà estenent progressivament a les altres poblacions fins assolir una cobertura del 67% de la població de la demarcació. En el desplegament, s’hi inclouen ciutats com Figueres, Blanes o Lloret de Mar però també municipis com Alp, Llers o Verges. El director territorial de Telefónica a Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears i la Regió de Múrcia, José Manuel Casas, afirma que Girona ha estat “des del principi un escenari prioritari pels desplegament del 5G” de la companyia.

“Avui fiancem el nostre compromís amb la societat gironina” i “esperem estendre’l a més zones properament”, afegeix.

Sobre la infraestructura de desplegament utilitzada a Girona i a tot Catalunya, Telefónica està treballant amb les últimes generacions de ràdio que permeten el doble ús 4G i 5G amb l’objectiu de fer arribar el 5G des del primer moment al màxim de població.

En aquesta fase es llança la xarxa 5G amb arquitectura NSA (Non Stand Alone) per a poder desplegar la xarxa 5G SA (Stand Alone) quan la tecnologia estigui plenament disponible després de l’estandardització. Així mateix, aquest desplegament inicial està fent ús dels emplaçaments i infraestructures actuals. En aquest sentit, la companyia es recolza en la seva xarxa de fibra òptica d’alta qualitat, de manera que les dues tecnologies es complementen per tenir la millor navegació en mobilitat.

Gràcies al 5G,

  • Els clients es podran descarregar una pel·lícula en segons, gaudir de retransmissions esportives en directe en què l’usuari tindrà una experiència 360º i podrà visionar qualsevol angle del partit com si estigués a la pista. Per als aficionats al ‘gaming’, podran gaudir d’una experiència similar a la que aporta la fibra òptica a la llar: sense interrupcions. Així, el 5G permetrà jugar amb el telèfon mòbil com si estigués davant de la pantalla de l’ordinador de casa o en una videoconsola.
  • Les empreses també gaudiran de diversos serveis que facilitarà la utilització dels recursos de la xarxa de manera més “eficaç”.

Telefónica es marca amb aquest llançament una nova “fita” en la implantació del 5G a Espanya, que ja va impulsar l’any 2018 amb el projecte ‘Ciutats Tecnològiques 5G’.


COMPLEMENT:

No todas las redes 5G son iguales: diferencias entre 5G NSA y 5G SA

2000 € en xapa i pintura per paperassa

L’Arxiu Municipal de Blanes recupera documents que testimonien l’ampliació territorial del 1603. 

Un dels 4 pergamins restaurats és l’ampliació del terme amb terrenys de Palafolls al segle XVII, i un mapa que representa la primera planificació moderna de principis del segle XX. 

Imatge AJUNTAMENT DE BLANES

OPINIÓ DE DdB: Foteu-los a internet que és per sempre i gratis. 

Nota de premsa de l’AJUNTAMENT 

Rebuda el 26/11/2020 

Una de les funcions inexcusables que han d’exercir els ajuntaments és conservar el seu patrimoni històric local i documental, un valuós llegat que enriqueix culturalment i identitàriament un municipi. Ja no tant pel valor material del què es conserva, sinó pel seu significat, pel contingut i la informació que atresoren els diferents documents com pergamins, còdexs, plànols o fotografies. Tots els elements que conformen la memòria històrica de Blanes.

En el cas de Blanes, la tasca de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament és cabdal per mantenir el patrimoni de la ciutat en bon estat de conservació i difusió. Per això, periòdicament es fa un repàs al material que cal tenir en bones condicions. Durant aquest darrer any, en què cal tenir en compte el gran impàs marcat per la pandèmia, l’Arxiu Municipal ha dut a terme cinc restauracions que s’han incorporat de tornada a les dependències d’aquest servei.

Es tracta d’actuacions molt especialitzades que no han significat un cost econòmic massa elevat –uns 2.000 euros en total- però que, en canvi, tenen una transcendència que va més enllà d’aquesta inversió tenint en compte el seu valor patrimonial, històric i arxivístic. Les actuacions de rescat les ha dut a terme una empresa lleidatana especialitzada en conservació i restauració de documents, ‘Grafia Conservació-Restauració’, que ha emès un informe amb les actuacions i recomanacions pertinents. 

Quatre pergamins

Dels quatre pergamins restaurats, el més destacat pel seu contingut és precisament aquest darrer, el què data del 1603. Recull l’ampliació del terme municipal de Blanes en direcció a La Tordera amb terrenys que fins llavors corresponien al terme del Castell de Palafolls. El document restaurat testimonia el privilegi feudal que va permetre guanyar aquesta superfície, una actuació que era molt complicat de realitzar i que va comportar plets a la Reial Audiència.

En definitiva, tal com explica l’arxiver municipal, Toni Reyes, és un document notarial amb les signatures del senyor feudal, i que testimonia aquesta ampliació que es va fer al segle XVII. Gràcies a aquest privilegi, Blanes va augmentar el seu terme cap a l’oest, fins La Tordera, ja que fins llavors el seu límit territorial acabava a la Riera de Blanes, l’actual Rambla Joaquim Ruyra, a tocar de la muralla que rodejava antigament la vila marinera.

Toni Reyes afirma que, sense cap mena de dubte, es tracta d’un dels documents més importants que es conserven avui dia a l’arxiu, per això es va decidir que calia restaurar-lo. L’actuació ha consistit en restituir les parts que estaven foradades pels efectes dels fongs i aturar la patologia que malmetia el document. Idèntica actuació s’hi ha fet en els altres tres pergamins que daten del segle XVI, més concretament dels anys 1541, 1579 i 1599 que inclouen privilegis –autoritzacions especials- i censals, que avui dia equivaldria a un crèdit. En l’actualitat, a l’Arxiu Municipal de Blanes s’hi conserven més de 300 pergamins datats entre els segles XIV i XVII.

Plànol de l’any 1908

Una altra de les actuacions en matèria de protecció i conservació de patrimoni documental blanenc, té a veure amb un mapa de grans dimensions -2’50 metres x 1’20 metres- que durant molts anys va estar penjat al rebedor del Despatx d’Alcaldia. Es tracta d’una peça molt important que data del 1908, i que representa la primera planificació urbana moderna del municipi, on s’alineaven i obrien medievals, i es proposaven zones d’eixample urbà per absorbir el creixement poblacional que començava a haver-hi.

És un plànol de gran format realitzat per l’arquitecte provincial Martí Sureda, i que a més a més es mantenia en bones condicions de conservació amb material adequat per a aquesta finalitat. Amb tot, recentment s’hi va detectar la presència de diversos forats deguts a l’actuació d’insectes –lepismes- així com d’altres patologies que van fer aconsellable fer-li un tractament de conservació.

Anteriorment a l’actuació que s’hi ha fet ara, ja s’havia fet una intervenció a la dècada dels anys 90 per garantir la seva conservació. Llavors es va dotar l’emmarcat d’una ventilació posterior, així com d’un paper especial que garantia la conservació del document. Ara, després que s’han restaurat el plànol i els 4 pergamins, romanen dipositats a l’Arxiu Municipal en les millors condicions de conservació que puguin garantir la seva perdurabilitat.

Convocat concurs de relats breus

Per promoure la creació literària.

Poden participar joves de 12 a 25 anys i el termini per presentar originals és des del 16 de novembre fins al 5 de desembre.

Imatge TODOCOLECCION.NET

Nota de premsa de l’AJUNTAMENT 

Rebuda el 5/11/2020 

L’Ajuntament de Blanes, a través de la Biblioteca Comarcal de Blanes, ha convocat la 12a edició del Concurs Literari ‘Bolleré’, que guardonarà els millors relats breus escrits per joves. Es tracta d’un certamen amb una tradició força arrelada al municipi on comença la Costa Brava, i que té per objectiu promoure els valors culturals de la literatura, així com incentivar la creació literària entre els joves.

El concurs està adreçat a un ample ventall d’edats, ja que abasta des dels 12 fins al 25 anys, aplegades en dues principals categories. La Categoria ‘A’ és per a joves que tinguin de 17 a 25 anys, i la Categoria ‘B’ per a nois i noies que tinguin de 12 a 16 anys. La temàtica dels treballs és lliure, i es poden escriure tant en llengua catalana com castellana.

Premis de 500€ i 200€

Els Premis Bolleré destrien un primer premi i un finalista per a cadascuna de les dues categories. En la Categoria ‘A’ per a joves de 17 a 25 anys el primer premi està dotat amb 500€, així com 150€ pel finalista; i en la Categoria ‘B’ per a joves de 12 a 16 anys el primer premi es guardona amb 200€, i amb 50€ el relat triat com a finalista.

El termini de presentació dels treballs s’obrirà a partir del 16 de novembre vinent, i es tancarà el 5 de desembre, ambdós inclosos. Els relats hauran de tenir una extensió mínima de tres fulls, i una extensió màxima de sis fulls. Tots els treballs s’han de presentar en format Word escrits amb lletra Arial mida 12, interlineat 1,5, impresos a una sola cara i pàgines numerades.

Registre dels relats

Els treballs que optin al XII Concurs Literari Bolleré s’han de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Blanes –Passeig de Dintre, 29-, a l’oficina de l’AMIC, de dilluns a divendres, de 8’30 a 14’30 h, comunicant que es vol participar al XII Concurs Literari Bolleré, i mantenint les dades amb un pseudònim. Val a dir que per fer el registre d’entrada cal demanar cita prèvia d’atenció ciutadana: www.blanes.cat/citaprevia

Una altra opció és presentar el relat per correu postal certificat, una modalitat en què comptarà com a data de lliurament la que figuri al mata-segells. En tots dos casos, la presentació dels originals ha d’incloure dos sobres tancats: un de gran i un de petit. Al sobre gran ha d’haver-hi el relat aspirant (5 còpies), i escriure a l’exterior ‘XII Concurs Literari Bolleré’, el pseudònim de l’autor o autora, així com el títol del treball i la categoria a la qual opta. D’altra banda, al sobre petit s’hi ha d’incloure les dades personals dels i les participants: títol del treball, nom i cognom de l’autor/autora, fotocòpia del DNI o document acreditatiu, així com l’adreça postal, telèfon i e-mail per poder contactar.

Jurat i Lliurament de Premis

Els relats guanyadors i finalistes els escollirà un jurat compost per un responsable polític (l’alcalde o el regidor de Cultura); un/-a tècnic/-sa de la Biblioteca Comarcal, un/-a especialista en llengua i/o literatura; un/-a escriptor/-a de literatura juvenil; un/-a tècnic/-a d’un departament de l’Ajuntament de Blanes; i una persona guanyadora d’anys anteriors.

Els membres del jurat emetran un veredicte que serà inapel·lable, i està limitat a no poder declarar guanyador i finalista un mateix autor o autora. També es reserva el dret del jurat a declarar desert el concurs, premiar relats ex-aequo o desqualificar qualsevol treball que no sigui original, o bé que considerin que atempta contra la llibertat, l’ètica o el respecte a les persones.

La proclamació del veredicte del jurat i el lliurament de premis es farà en un Acte Públic que tindrà lloc a la Biblioteca Comarcal de Blanes l’any vinent, més concretament el 29 de gener, formant part dels actes de celebració de l’aniversari de la ‘Biblioteca Jove’. Val a dir, per últim que els treballs presentats tindran la propietat dels seus autors i autores, tot i que l’Ajuntament també es reserva els drets d’edició sobre les obres presentades o premiades.

RELACIONAT

La història de com la cançó “Bolleré” de Cathy Claret es va convertir en un himne cannábic

Blanes + especialitats x formació professional

Els consellers El Homrani i Bargalló avaluen l’èxit del Pla pilot d’FP Ocupacional als centres de secundària

  • Set instituts de Girona i les Terres de l’Ebre van impartir l’any passat aquesta formació, que permet oferir Certificats de Professionalitat a zones del país amb manca d’oferta en algunes especialitats
  • Enguany s’ha renovat el conveni per ampliar l’experiència a 26 nous centres de totes les demarcacions i 46 noves especialitats.
  • Aquest tipus de formació pilot d’FP ocupacional a secundària s’emmarca a dins de l’Estratègia de Formació i Qualificació Professionals 2020-2030.
    Imatge ACN
    Nota de premsa de la GENERALITAT 

    Rebuda el 6/11/2020 

    Els consellers de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i d’Educació, Josep Bargalló, han visitat aquest matí l’Institut La Garrotxa d’Olot. Aquest centre participa des del curs passat en un projecte pilot per impartir Formació Professional per a l’Ocupació (FPO) als instituts. Fins ara, aquest tipus d’ensenyament s’impartia exclusivament als centres propis del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) o bé a través d’entitats col·laboradores.

    Per aquesta raó, a determinades zones del país s’havia detectat manca d’oferta en algunes especialitats ja que no hi havia centres acreditats. Aquesta situació va motivar els Departaments de Treball, Afers Socials i Famílies (a través del SOC) i Educació a impulsar un projecte per impartir FPO als centres de secundària allà on no es poguessin cursar determinades especialitats demandades pel mercat de treball. Aquest fet permetrà doncs oferir als alumnes Certificats de Professionalitat en centres de Formació Professional Inicial.

    Així, l’any passat es va signar un conveni de col·laboració entre els dos departaments per desenvolupar un Pla pilot d’oferta integrada de Formació Professional a set instituts de les comarques de Girona:

    • Olot
    • Blanes
    • Figueres
    • Roses

    i les Terres de l’Ebre:

    • Flix
    • Gandesa)

    indrets on històricament s’havia detectat dèficit d’oferta.

    Després de resoldre diverses qüestions tècniques (acreditació de centres, dedicació dels equips, coneixement de la normativa del SOC o dels sistemes de gestió, entre d’altres) el curs passat es va posar en marxa el Pla pilot.

    El Homrani: “És un exemple d’integració del sistema de Formació Professional”

    Segons ha explicat avui durant la visita el conseller de Treball, Chakir El Homrani, “teníem detectat que aquí a la Garrotxa no omplíem tota la Formació Professional per a l’ocupació i que ens mancaven operadors per poder-ho fer. Quin treball hem fet? Hem aprofitat que tenim els centres d’FP del Departament d’Educació que tenen l’expertesa, el coneixement i que poden ser operadors d’aquesta formació”. D’aquesta manera, ha afegit el conseller, “hem desenvolupat aquesta experiència entorn al manteniment electromecànic, que ha funcionat molt bé i que ens ha permès, a més a més, generar confiances, treballs conjunts, que també és un valor de cara al futur”.

    El Homrani ha valorat molt positivament “el treball conjunt entre l’oficina de Treball d’Olot, el centre de formació, amb el teixit empresarial, amb les persones que demanden ocupació”. Segons ha afegit, “és aquesta la línia, més enllà de la feina que s’està fent de creació de l’agència de qualificació professional, el que busquem. És un exemple concret d’aquesta integració del sistema de formació professional”.

    Aquest tipus de formació pilot d’FP ocupacional a secundària s’emmarca a dins de l’Estratègia de Formació i Qualificació Professionals 2020-2030 que ha estat elaborada en base a un procés de concertació entre els departaments implicats, les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de Catalunya, les entitats municipalistes i el Consell General de Cambres de Catalunya.

    Josep Bargalló: “És una aposta decidida de Govern que no té marxa enrere”

    En aquest sentit, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha ressaltat que aquesta iniciativa “és una aposta de Govern, que pivota entre aquests dos departaments, que són els que tenim la majoria de competències en accions de Formació Professional”. Bargalló ha afegit que és “una aposta de govern decidida, que no té marxa enrere, perquè mai no podrem tornar a entendre la Formació Professional com un conjunt de calaixos estancs que no estan interconnectats”.

    El conseller d’Educació ha subratllat també que “és una eina que serveix per a tots els tipus de Formació Professional i Inicial, no per a un tipus de feina o per a una comarca concreta”. Segons ha explicat, “aquesta integració de la Formació Professional en un únic servei, en un únic servei públic, és una fita de modernitat. I una fita de servei al teixit econòmica i al desenvolupament territorial”. I ha recordat que la voluntat del Govern d’aquesta legislatura és “desenvolupar la llei de Formació Professional en tota la seva amplitud”.

    130 alumnes amb una mitjana de 36 anys

    El curs passat un total de 130 alumnes (20 a l’Institut La Garrotxa) van cursar algunes de les especialitats que es van impartir als set centres de secundària que participaven del Projecte pilot. La mitjana d’edat va ser de 36 anys i majoritàriament es tractava de persones aturades. En el cas del centre olotí, a més, també s’hi van inscriure joves sense referents adults.

    Les especialitats formatives que es van cursar van ser:

    • ‘Operacions auxiliars de muntatge d’instal·lacions electrotècniques i de telecomunicacions en edificis’
    • ‘Activitats de gestió administrativa’
    • ‘Gestió comptable i gestió administrativa per a auditoria’
    • ‘Confecció i publicació de pàgines web’
    • ‘Socorrisme en instal·lacions aquàtiques’

    L’èxit d’aquest Pla pilot ha dut els Departaments de Treball, Afers Socials i Famílies i Educació a renovar el conveni i ampliar l’experiència a 26 nous centres que impartiran 46 especialitats de Certificat de Professionalitat durant el curs 2020-2021. El pressupost que es destinarà és de 3 milions d’euros aproximadament.

    Aquesta oferta de formació s’amplia també a d’altres zones com el Pirineu (la Pobla de Segur i Sort), Catalunya Central (Igualada i Tona) i les Terres de l’Ebre (Tortosa i Amposta). També el Camp de Tarragona (Tarragona i Valls), Ponent (les Borges Blanques, Mollerussa i Lleida), comarques gironines (Palafrugell, Girona i Banyoles), i municipis de la conurbació barcelonina com Mollet, Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat o la mateixa ciutat de Barcelona.

    Les especialitats formatives que s’impartiran abasten un ampli ventall que va des de l’audiovisual, la informàtica o la mecànica a la rebosteria, l’enologia, el socorrisme o el lleure, per citar només alguns exemples.

    En paral·lel a aquest procés d’ampliació, els Departaments de Treball, Afers Socials i Famílies i Educació avancen conjuntament en el procés per compartir i coordinar aspectes estructurals de l’FP com la detecció de necessitats, l’orientació, la promoció, la qualitat així com la planificació de l’oferta.

Proves PCR Panther Blanes queda al marge

El Laboratori Clínic de l’ICS Girona pot analitzar 3.000 proves PCR diàries gràcies a la incorporació d’un nou robot.

Imatge HOLOGIC

Contingut de l’agència ACN 

Rebut el 05/11/2020 

El Laboratori Clínic Territorial de l’ICS Girona té capacitat, des d’aquest dijous, per analitzar fins a 3.000 proves PCR diàries, gràcies a l’adquisició d’un nou robot Panther d’última generació. El mes de setembre el laboratori ja va incorporar noves màquines per augmentar la capacitat d’anàlisis i aleshores va passar de fer-ne un miler al dia el mes de juliol a poder assumir-se fins a 2.000.

Cal tenir en compte, a més, que des de la setmana passada s’ha incorporat un nou mètode de determinació de presència de la covid-19 amb els tests ràpids antigènics, que es fan des dels CAP i als hospitals. Aquests tests s’utilitzen per a persones simptomàtiques i contactes estrets i permeten tenir resultats en 15 minuts.

Malgrat això, l’evolució de la pandèmia ha fet créixer notablement el volum de peticions i, en els darrers dies, el laboratori està rebent unes 3.000 mostres al dia que cal processar. Aquest increment havia provocat un alentiment en els resultats, que podien trigar un mínim de 48 hores a obtenir-se. Amb la posada en funcionament del nou robot, que suposarà també la incorporació d’un nou tècnic de laboratori, s’agilitza tot el procés, es poden assumir més proves i s’escurçarà el termini d’obtenció dels resultats.

El laboratori processa mostres diagnòstiques del coronavirus de tota la Regió Sanitària de Girona (dels hospitals Dr. Josep Trueta, Santa Caterina, Palamós, Figueres, Olot i Campdevànol -Blanes i Calella deriven a Barcelona-, d’altres hospitals i centres de salut complementaris i també de tota l’atenció primària).

Des de l’ICS remarquen que, en el moment actual, tant la compra d’equipament electromèdic com de reactius per fer PCR és “complexa i difícil” perquè es tracta de materials amb una gran demanda a nivell internacional.

Mercat de teixits plantada de paradistes

L’Ajuntament de Blanes estudia la possibilitat que el Mercat dels Teixits torni al passeig amb un 50% de les parades.

L’Ajuntament va decidir traslladar el mercat a l’esplanada del pavelló per guanyar superfície i adaptar-se a les mesures COVID, i avui s’ha reunit amb els marxants per valorar una alternativa.

Imatge AJUNTAMENT DE BLANES

 

Nota de premsa de l’AJUNTAMENT 

Rebuda el 2/11/2020 

L’Ajuntament de Blanes estudia una alternativa que, en cas que sigui factible, podria permetre retornar-lo de nou a la franja marítima del municipi, on se solen ubicar les parades del Mercat dels Teixits tots els dilluns. La decisió es prendrà en funció d’un nou estudi de superfície que corrobori l’opció que puguin continuar instal·lant-se al llarg de tot el passeig, però amb diverses modificacions respecte el què habitualment solen fer.

La primera premissa és que estarien ubicades al costat que dóna a mar –igual que es va fer inicialment, des del mes de juny-, i la segona que només hi haurà un 50% de les parades, alternant-se cada setmana. D’aquesta manera, hi hauria dos grups de paradistes del total de 158 amb què compta el mercat per guanyar superfície i donar compliment a les mesures de seguretat. L’estudi que s’ha de realitzar ha de corroborar que, d’aquesta manera, es guanya suficient espai entre parades per complir la nova directiva que indica que només pot haver un 30% de l’aforament.

Reunió a Alcaldia

La decisió de fer un nou estudi s’ha pres aquest matí, després que hi ha hagut una reunió a l’Ajuntament de Blanes de l’alcalde, Àngel Canosa, i la tinenta d’alcalde responsable dels Mercats, Rosa Aladern, amb un representant del Mercat dels Teixits, on s’ha tractat aquesta possibilitat. Després de la trobada, els participants s’han emplaçat per a una nova reunió, quan el nou estudi de superfície s’hagi enllestit.

La reunió ha tingut lloc després que, per tercera setmana consecutiva, els responsables de les parades del Mercat dels Teixits que es fa cada dilluns al matí a Blanes, no han volgut instal·lar-se al nou emplaçament que l’Ajuntament els va indicar fa tres setmanes que havien d’utilitzar provisionalment en compliment de les mesures COVID-19 decretades a mitjans d’octubre Diversos marxants s’han desplaçat fins l’Ajuntament de Blanes i han demanat reunir-se amb l’alcalde, qui ha rebut un representant triat entre els mateixos marxants, acompanyat de la tinenta d’alcalde.

Ubicació provisional

El passat 15 d’octubre, davant les noves directrius decretades per la Generalitat que s’haurien d’aplicar amb caràcter immediat per prevenir l’expansió de la COVID-19, el consistori va comunicar als marxants que s’havien de traslladar a un nou emplaçament. Es tracta de l’esplanada del costat de l’antic pavelló d’esports, així com la zona d’aparcament dels antics camps de futbol, deixant tota la zona frontal que dóna a mar perquè hi continués estacionant la ciutadania.

Des de fa tres setmanes Policia Local i tècnics de l’Ajuntament han estat informant els ciutadans, i han guarit l’espai necessari perquè els dilluns tot estigués a punt. Ara bé, malgrat les directius marcades des del consistori –que té la potestat de decidir aquest extrem davant la situació d’excepcionalitat per la COVID-19 que s’està vivint-, els marxants no van veure de bon ull aquest trasllat, mantenint que volien continuar ubicats al Passeig de Mar.

Lavabos Mòbils

L’esplanada del costat de l’antic pavelló d’esports és on l’any passat ja s’hi va allotjar la Fira d’Atraccions, i és on acostumen a acollir-s’hi d’altres esdeveniments lúdics i fires comercials. Per facilitar la nova ubicació, des de l’Ajuntament de Blanes es van prendre diverses mesures. Una d’elles ha estat la instal·lació de lavabos mòbils per facilitar aquest servei ja que, amb els Bars i Restaurants tancats, ja no s’hi pot anar.

La mesura del 30% de l’aforament no vol dir que s’hagin anul·lat parades: continuen havent-hi les mateixes que fins ara, però amb una nova distribució que permet una major separació entre elles. Hi ha 158 parades on s’hi venen ofertes de roba, bijuteria, parament de la llar, productes de perfumeria, música i una variada gama de productes que fan les delícies dels qui s’hi firen a la recerca d’una peça o pel senzill plaer de passejar-se.

Mercat popular

Durant aquesta passada primavera el popular Mercat dels Teixits que es munta cada dilluns al matí va romandre inactiu durant gairebé tres mesos, d’ençà que es va decretar el primer Estat d’Alarma. Les seves parades es van tornar a instal·lar al llarg del Passeig de Mar l’1 de juny passat, variant en diverses ocasions la seva distribució per adaptar-se de la millor manera possible a les mesures de seguretat per prevenir el contagi del coronavirus.

De fet, el Mercat de Blanes va ser pràcticament el primer que va tornar a l’activitat arreu de Catalunya amb el 100% de les seves parades després del confinament, gràcies a les facilitades aportades des del consistori. Compta amb clients fidels tant de Blanes com de poblacions de les rodalies o inclús de molt més lluny, tant de la Catalunya Nord com de l’interior del país. Precisament un dels trets que el caracteritza és que, faci fred o calor o sigui un dia laborable o festiu, el ‘Mercat dels Dilluns’ sempre ha estat fidel a la seva tradició de muntar les parades, i només quan les condicions meteorològiques són molt adverses no ho fan.

La mascareta de la Nylstar ho peta

La Nylstar de Blanes desenvolupa una mascareta contra el COVID-19 que inhibeix virus, bacteris i fongs, i és 100% reciclable.

El teixit és 100% reciclable, de manera que és totalment ecològica i ajuda a acabar amb el problema que l’excés de mascaretes està suposant pel medi ambient.

 

 

 

Comunicat de COMUNICACIÓN&MÁS 

Rebut el 3/11/2020 

La companyia espanyola Nylstar ha desenvolupat una mascareta fabricada 100% amb el seu teixit Meryl© Skinlife Force i que compta amb protecció HeiQ Viroblock permanent, el que permet protegir completament enfront de la proliferació de bacteris, virus i fongs en el teixit.

Es tracta d’una innovació important, assenyalen des de Nylstar, perquè la gent toca la seva cara un cop cada 3 minuts (20 vegades per hora). Molts contagis es produeixen, així, al passar de la mascareta a les mans, ja que les mascaretes convencionals no inhibeixen la proliferació de virus i bacteris, i alliberen microfibres contaminades per aquests organismes, que s’escampen per l’aire o acaben a l’interior de l’ usuari.

Per això, la mascareta de Nylstar està dissenyada per no alliberar microfibres contaminades a la boca o els pulmons dels usuaris, ni generar pelusses que puguin escampar el virus per l’aire.

El teixit de Nylstar compta amb una tecnologia pròpia basada en l’ocupació de ions de plata que s’insereixen en la matriu del teixit, inhibeix i impedeix la proliferació de bacteris, virus i fongs en el mateix teixit. Gràcies a aquesta tecnologia, el teixit elimina també qualsevol tipus d’olor i pot rentar-se fins a 100 vegades sense que perdi propietats. A més, com que és 100% reciclable i sense acabats químics, aquesta innovació 100% made in Spain afavoreix l’anomenada economia circular.

Des Nylstar expliquen que la major part de les mascaretes i d’altres peces anti-COVID estan fetes amb teixits altament contaminants que deixen anar molta microfibra en l’aire i l’aigua quan es renten. Quan el seu ús s’estén, com està passant amb proteccions sanitàries i mascaretes, l’impacte pel medi ambient pot ser altíssim.

Alfonso Cirera, propietari, president i CEO de Nylstar assenyala: “Vam començar a observar que la lluita contra el virus estava generant uns nivells de residus sanitaris (i no sanitaris) impossibles de gestionar si no es feia res. Nosaltres portem molts anys investigant la reducció de microfibres tallades en tot tipus de teixits i robes per a millorar el seu impacte ambiental, i vam veure que amb la COVID aquests residus es podien disparar”.

Per això, des Nylstar, van optar per crear tota una gamma d’aquests productes amb material molt menys contaminant i, a més, van crear un servei perquè quan el producte ja hagués complert la seva funció, pogués ser recollit i reciclat al 100% en la pròpia fàbrica de Nylstar per a generar un altre producte similar que tornarà així al mercat sense haver deixat una petjada ecològica negativa.

Sobre Nylstar

Nylstar és una empresa tecnològica de la indústria tèxtil, líder en la fabricació de fils i teixits Premium, creats a força de poliamida 6.6. (6 àtoms de carboni + 6 àtoms d’hidrogen).

L’objectiu de Nylstar és, amb la seva tecnologia, permetre construïr una futura economia del teixit ecològicament sostenible i totalment circular, oferint a poc a poc teixits capaços de substituir progressivament els teixits actuals altament contaminants, des del polièster fins el cotó, amb zero ús d’aigua , pesticides, químics, dissolvents i zero de contaminació de microfibres en l’aire i en l’aigua.

Agència Catalana de Notícies

L’Agència Catalana de Notícies (ACN) és una entitat pública i multimèdia.

BlogsCat

BlogsCat és una plataforma de creació de blogs i webs en català amb capacitat il·limitada.