trescant pels cims

explorant el món natural


Aneto per la Canal Estasen.

 

ANETO PER LA CANAL ESTASEN.

 

Data: 13 i 14 de juny de 2009.

 

Participants (2): Joan Sentís i Pere López.

 

Itinerari: Refugi de Coronas, també dit de Pescadors, Barranc de Coronas, Pleta de Coronas, Ibón inferior de Coronas, Ibón del Medio de Coronas, Gelera de Coronas, Canal Estasen, Aneto, Punta Oliveras Arenas, Coll de Coronas, Ibón del Medio de Coronas i Refugi de Coronas.

 

Hores reals: nou hores.

 

Desnivell: 1434 m.

 

Desnivell acumulat: 1750 m.

 

Dificultat: Alta.

 

El dissabte dia 13 de juny de 2009 sortim el Joan i jo a les set del matí en direcció a Benasc. En tres hores arribem i sense aturar-nos ens dirigim als Plans de Senarta per tot seguit pujar, amb el cotxe, per la pista de Vallivierna fins el Refugi de Coronas, també dit de Pescadors, al que hi arriben prop de les dotze del migdia. Ens canviem i sobre les dotze comencem a caminar travessant el Pont de Coronas.

 

SONY DSC

Pont de Coronas.

 

Passem pel Refugi i enfilem amunt pel camí comú a les valls de Corones, per on pujarem, i la vall de Llosars. Als pocs minuts trobem el pal indicador que senyala les dues valls, nosaltres agafen el camí de l’esquerra que, travessant grans tarteres, puja pel Barranc de Corones fins la Pleta de Coronas, a la que hi arribem en cinquanta minuts.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Camí que puja a la Pleta de Coronas.

 

En aquest punt mengem una mica i continuem, girant a la dreta en direcció Est, per arribar fins a l’Ibón inferior de Coronas, a on girem a l’esquerra, un altre cop en direcció Nord, per anar a tota cresta fins l’Ibón del Medio de Coronas, a 2.757 m. joc on plantem la tenda per passar la nit.

 

Una vegada plantada la tenda anem a intentar pujar l¡agulla de Haurillon de 3.075 m. que es troba a la cresta de Cregüeña, prop del Pico Maldito.

 

SONY DSC

Camí de l’Agulla de Haurillon que la veiem al centre.

 

Després d’una hora de camí ens troben al peu de l’agulla, mirem de pujar pel SO al coll que separa l’agulla de Haurillon de la de Cregüeña, no ho veiem clar, donem el tom a l’agulla i ho intentem pel NE, per la vesant que baixa del Pico Maldito.

 

SONY DSC

Escalant l’Agulla Haurillon.

 

Pugem fins a una mica més de la meitat de l’agulla, però veient les dificultats i l’hora que és, decidim rapelar i tirar avall.

 

SONY DSC

Rapelant l’Agulla Haurillon.

 

Tornem a la tenda a on sopem i a les nou del vespre ens disposem a dormir.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Sopant a l’Ibón del Medio de Coronas.

 

A mitja nit ens desperta una tempesta amb llamps i trons com poques vegades es pot sentir. Els tros s’ajuntaven uns amb els altres i tenien una durada entre trenta i quaranta segons, brutal, impressionant.

 

Son les cinc del matí del diumenge catorze de juny, sona el despertador i ens llevem per menjar una mica, prepara les motxilles i cap a les sis del matí sortim en direcció al coll de Coronas. El dia es presenta gris i amenaça pluja. Travessem la gelera de Coronas, la neu està sopa, no ha gelat durant la nit i al damunt ha plogut.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Pujant les primeres rampes en direcció al Coll de Coronas.

 

A la mitja hora de sortir comença a ploure. Ens posem el gore i tapem les motxilles amb les seves capelines. Continuem amunt i a l’hora i mitja d’haver sortit de la tenda ja son al peu de la canal Estasen, plou però decidim continuar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Primeres rampes de la Canal Estasen mirant avall.

 

SONY DSC

Primeres rampes de la Canal Estasen mirant amunt.

 

Al començament la canal és força dreta, però hi ha una bona traça que ens ajuda a pujar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Les primeres rampes son les més fortes.

 

El perill més real d’aquesta canal és la caiguda de pedres i per corroborar-lo el meu piolet va rebre un impacte d’una d’elles, la sort va estar del nostre costat.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Els rocs que cauen no son petits.

 

Cap a mitja canal la pendent es suavitza una mica i la pluja també va afluixar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Ara som a mitja Canal Estasen.

 

Al cap damunt la canal es divideix en dos, con una y, i nosaltres agafem cap a l’esquerra ja que anem directament cap l’Aneto, sense fer les dues puntes de tres mil metres, les agulles Daviu i Escudier, que es troben al cal damunt de la canal, però feia mal temps i l’important és sortir el més aviat possible.

 

Exif_JPEG_PICTURE

A l’esquerra branca que puja a l’Aneto, al mig canal Petit Black a l’Agulla Daviu i la dreta branca que puja a l’Agulla Escuder.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Cap damunt de la Canal Estasen amb l’Agulla Daviu coronant-la.

 

Al arribar a dalt de la canal girem a l’esquerra, però en contes de pujar per la cresta, com que hi ha neu i traça feta, donem el tom a la cresta i pugem directament a l’Aneto.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Aneto 3.404 m.

 

Hem trigat dues hores i mitja en fer tot el camí, bon horari.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Baixant pel Pas de Mahoma.

 

 

No perdem temps, fem fotos i sortim del cim pel Pas de Mahoma, esmorzem una mica a recer, i de baixada cap el Coll de Coronas aprofitem per fer la Punta Oliveras Arenas de 3.292 m.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Punta Oliveras Arenas de 3.292 m. Amb l’Aneto al darrera.

 

Baixem pel Coll de Coronas, i per la gelera agafem el camí de pujada pe arribar a la tenda.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Coll de Coronas.

 

 

Pleguem la tenda, recollim tots les coses, i avall pel mateix camí de pujada fins el cotxe, al qual arribem en un parell d’hores.

 

 

Exif_JPEG_PICTURE

Sortida de l’Ibón del Medio de Coronas amb l’Aneto al fons.

 

Maladeta

Mapa de la zona.

 

El pic Des Moines i la Cresta de Escalar des d’Astún

Bonica ascensió a un cim del Pirineu que és un PÚLPIT des d’on podem contemplar una extensa panoràmica de cims del Pirineu, liderats per un omnipresent Midi d’Osseau. La posició isolada del cim permet una panoràmica de 360º de les més espectaculars que he vist mai.

La ruta és fàcil de seguir i tant sols podem advertir d’uns pocs passos de poca dificultat que exigeixen alguna curta grimpada un tant aèries.

Sortirem de peu de pistes del complex d’esquí d’Astún, on de ben segur trobarem força lloc d’aparcament, seguint una pista que puja suaument.

A mesura que anem pujant deixem enrere les instal·lacions d'Astún

A mesura que anem pujant deixem enrere les instal·lacions d’Astún

Aviat seguim un sender ben trillat que puja suaument pels prats tot seguint el Barranco de Escalar per la seva riba esquerra.

Seguim un sender molt ben trillat que segueix el curs del rierol.

Seguim un sender molt ben trillat que segueix el curs del rierol.

Arribem al Ibon de Escalar (també s’anomena de Las Ranas) que rodegem per dirigir-nos al Coll Des Moines.

Arribem al ibon de Escalar i el rodegem per l'esquerre.

Arribem al ibon de Escalar i el rodegem per l’esquerre.

Vista de ll'estany amb la cresta de Escalar al fons

Vista de l’estany amb la cresta de Escalar al fons

 

Aviat arribarem al Coll des Moines, on podrem contemplar les espectaculars vistes. Deixem el sender i girem a l’esquerra tot seguint la llomada per un sender no tant marcat. Arribarem a un avantcim on conflueixen les tres arestes: la que seguim, la del cim que ja veiem proper i la que seguirem de baixada. Ens dirigim al cim que presenta alguns ressalts rocallosos on tindrem de grimpar algun tram.

Arribant al Coll

Arribant al Coll

Tram final de l'ascensió al pic, on es pot observar els ressalts que caldrà grimpar.

Tram final de l’ascensió al pic, on es pot observar els ressalts que caldrà grimpar.

 

Arribem al cim, força petit i molt aeri. Val la pena desplegar el mapa i fer un reconeixement de la gran quantitat de cims que ens rodegen. Després retornem fins a la cruïlla anterior on seguirem baixant per l’altra aresta.

Últimes grimpades abans d'assolir el cim

Últimes grimpades abans d’assolir el cim

Davant la impossibilitat de posar una panoràmica que faci justícia, aquí queda aquesta esplèndida vista de el Castillo d'Acher.

Davant la impossibilitat de posar una panoràmica que faci justícia, aquí queda aquesta esplèndida vista de el Castillo d’Acher.

Els culpables no s'amaguen

Els culpables no s’amaguen

Estem baixant per la cresta de Escalar, en algun indret haurem de desgrimpar una mica, però en general el sender està força ben traçat i no ofereix cap problema. Quan arribem a una ampla collada des de la que veiem bastant proper l’ibón, abandonem la cresta i baixem ja sense camí a trobar el desguàs de l’estany.

Vista general de la cresta on s'aprecia perfectament el sender que seguirem

Vista general de la cresta on s’aprecia perfectament el sender que seguirem

Algun tram més aeri pot obligar-nos a apoiar les mans per mes seguretat.

Algun tram més aeri pot obligar-nos a apoiar les mans per mes seguretat.

Un cop deixem la cresta, una ampla vallada ens condueix al desaigua del ibon.

Un cop deixem la cresta, una ampla vallada ens condueix al desaigua del ibon.

Un cop travessem el rierol, baixem un tram pel mateix camí que hem pujat. Podríem seguir-lo fins al punt d’inici, però nosaltres vam preferir tornar a travessar el riu i baixar per la seva dreta orogràfica, per un sender força visible. Cal dir que ja prop de l’arribada, la traça es confon i es perd i llavors caldrà buscar el millor pas (sense dificultats mencionables) per arribar al punt de partida.

Seguim baixant per la mateixa vall que hem pujat al principi, els senders son molt clars i podem escollir baixar pel marge dret de la vall.

Seguim baixant per la mateixa vall que hem pujat al principi, els senders son molt clars i podem escollir baixar pel marge dret de la vall.

El sender ha desaparegut però veiem ben prop el nostre cotxe aparcat, només cal buscar el baixador més còmode.

El sender ha desaparegut però veiem ben prop el nostre cotxe aparcat, només cal buscar el baixador més còmode.


Si voleu fer l’ascensió, podreu baixar-vos el track clicant el següent enllaç:    El pic Des Moines i la Cresta de Escalar des d’Astún