trescant pels cims

explorant el món natural


Cerví / Materhom.

Cerví / Materhom 4.478 m. Alps.

 

País: Suïssa.

 

 

Data: Del 11 al 15 de setembre de 1.990.

 

Participants (2): Baltasar Sánchez i Pere López.

 

Inici: Estació telefèric de Schwarzsee.

 

Final: Estació telefèric de Schwarzsee.

 

Circular: No.

 

Temps real: 14 hores.

 

Temps total: 18:30 hores.

 

Desnivell: 1.900 metres.

 

Desnivell acumulat: 2.400 metres.

 

Distància: 8,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Bastant difícil.

 

El dimarts dia 11 de setembre, Diada Nacional a Catalunya, sortim de Reus en direcció Xamonix (França), a on arribem per la tarda del mateix dia, i busquem un càmping a on passar la nit.

 

Pàrquing a Täsch

Pàrquing a Täsch

 

A l’endemà sortim en direcció a Zermat (Suiza). Arribem al poble de Täsch a on deixem el cotxe en un gran pàrquing i agafem allí mateix un tren que puja fins a Zermat, això és així perquè a Zermat està prohibit circular amb cotxes normals, només hi poden circular cotxes elèctrics o tirats per animals.

 

 Medis de transport a Xamonix.

Medis de transport a Xamonix.

 

Al baixar del tren travessem tot el poble i en uns quinze minuts arribem a un punt anomenat Winkelmatten, a on agafem un telefèric fins l’estany de Schwarzsee, els primers 950 els salvem fàcilment.

 

Estany de Schwarzsee.

Estany de Schwarzsee.

 

Al sortir del telefèric agafem en direcció O. Per un ample camí fins a la cara rocallosa del Hirli.

 

Paret rocallosa del Hirli.

Paret rocallosa del Hirli.

 

Aquí agafem primer cap a l’esquerra per després girar cap a la dreta i d’aquesta manera salvar l’esperó rocallós, més tard només cal pujar fins el refugi fent unes ziga-zagues. En dues hores i mitja arribem al Hotel – refugi de Hörli a on passem la nit.

 

 Hotel refugi de Hörli als peus del Cerví.

Hotel refugi de Hörli als peus del Cerví.

 

A l’endemà pujarem al Cerví per l’aresta de Hörli, la normal pel cantó de Suïssa.

 

Sortim del refugi quan encara es negra nit, amb la intenció de seguir algun guia, però la fatalitat fa que de seguida perdem la pista als guies que van pel davant i poc a poc ens desviem de la ruta bona cap l’E. Cosa que fa que perdem molt de temps i ens quedem dels darrers de la llarga cua de gent que hi puja.

 

 Cerví i l’aresta Hörli.

Cerví i l’aresta Hörli.

 

Més endavant tot això farà que ens trobem pujant i baixant molta gent tots per la mateixa via amb el conseqüent caos i perill a l’hora d’assegurar-nos.

 

 Punt de confluència de gent que puja i gent que baixa.

Punt de confluència de gent que puja i gent que baixa.

 

Poc a poc anem corregint la nostra direcció i ens anem acostant a l’aresta que separa la cara E. De la N., per on passa la via correcta.

 

Llossa anomenada Moseley-Platte (IIIº) i refugi Solvay al damunt.

Llossa anomenada Moseley-Platte (IIIº) i refugi Solvay al damunt.

 

Ja amb llum de dia i veient a la gent per on puja, anem arribant al refugi Solvay a 4.003 metres, l’arribada és bastant vertical, es fa per una llosa que li diuen la Moseley-Platte (IIIº), i la sortida del refugi és per la Moseley superior (per mi un IVº).

 

Moseley superior ( IVº).

Moseley superior ( IVº).

 

Al arribar al refugi hi entrem a descansar i menjar una mica per recuperar forces.

 

Tot el camí pràcticament és escalada relativament fàcil fins el Schulter (espatlla). Aquí s’acostuma a trobar neu i gel. A partir d’aquí es troben les Maromes, cordes gruixudes, que ajuden a pujar amb més facilitat fins a les rampes finals en les quals ja no cal fer servir les mans i arribem directament al cim.

 

Punt una vegada superada l'espatlla.

Punt una vegada superada l’espatlla.

 

El Cerví té dues puntes, la del costat suís de 4.478 metres, i la italiana de 4.476 metres i que té una creu.

 

Cerví - Matter-horn 4.478 m.

Cerví – Matter-horn 4.478 m.

 

Degut a l’hora que és, decidim que no ens hi arribem a punta italiana, i tirem avall només fer-nos les fotos de rigor.

 

La baixada la fem amb un seguit de ràpels tots seguits, però un altre cop la fatalitat fa que al segon o tercer ràpel perdi el meu vuit per la cara N. avall i que haguem de rapelar tots dos tan sols amb un vuit, cosa que també ens retarda més.

 

 Primers ràpels de baixada.

Primers ràpels de baixada.

 

A poc a poc es va fent de nit i de mica en mica deixem de trobar els punts a on col·locar els ràpels, cosa que ens fa decidir de passar la nit al ras, no fa gaire fred i anem ben equipats. Parem en una mena de rapissa a on ens podem encordar a la paret de manera que si ens adormim no tinguem un ensurt.

 

Preparant per passa la nit al ras.

Preparant per passa la nit al ras.

 

A mitja nit sento un dolor molt fort a la part de la ronyonada, penso que m’ha agafat fred a l’esquena, però més tard comprovaré que no és un fred, és un còlic nefrític, un vulgar atac de pedra que em fa veure a la padrina.

 

Amb les primeres llums veiem per on pugen la gent i comencem a davallar tan ràpid com els dolors intermitents m’ho permeten.

 

Al arribar al refugi prenc una pastilla contra el dolor i als deu minuts aquest desapareix com per art de màgia i cames ajudeu-me, que sortim corrents avall en direcció al telefèric.

 

 Baixant cap el telefèric.

Baixant cap el telefèric.

 

Al arribar al cotxe de nou, baixem a fer nit a Xamonix, en un petit hotelet, i a l’endemà tirem fins a Reus directament.

 

15 Diferents vies per pujar al Ceví.

Diferents vies per pujar al Cerví.

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

 

Aneto per la Canal Estasen.

 

ANETO PER LA CANAL ESTASEN.

 

Data: 13 i 14 de juny de 2009.

 

Participants (2): Joan Sentís i Pere López.

 

Itinerari: Refugi de Coronas, també dit de Pescadors, Barranc de Coronas, Pleta de Coronas, Ibón inferior de Coronas, Ibón del Medio de Coronas, Gelera de Coronas, Canal Estasen, Aneto, Punta Oliveras Arenas, Coll de Coronas, Ibón del Medio de Coronas i Refugi de Coronas.

 

Hores reals: nou hores.

 

Desnivell: 1434 m.

 

Desnivell acumulat: 1750 m.

 

Dificultat: Alta.

 

El dissabte dia 13 de juny de 2009 sortim el Joan i jo a les set del matí en direcció a Benasc. En tres hores arribem i sense aturar-nos ens dirigim als Plans de Senarta per tot seguit pujar, amb el cotxe, per la pista de Vallivierna fins el Refugi de Coronas, també dit de Pescadors, al que hi arriben prop de les dotze del migdia. Ens canviem i sobre les dotze comencem a caminar travessant el Pont de Coronas.

 

SONY DSC

Pont de Coronas.

 

Passem pel Refugi i enfilem amunt pel camí comú a les valls de Corones, per on pujarem, i la vall de Llosars. Als pocs minuts trobem el pal indicador que senyala les dues valls, nosaltres agafen el camí de l’esquerra que, travessant grans tarteres, puja pel Barranc de Corones fins la Pleta de Coronas, a la que hi arribem en cinquanta minuts.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Camí que puja a la Pleta de Coronas.

 

En aquest punt mengem una mica i continuem, girant a la dreta en direcció Est, per arribar fins a l’Ibón inferior de Coronas, a on girem a l’esquerra, un altre cop en direcció Nord, per anar a tota cresta fins l’Ibón del Medio de Coronas, a 2.757 m. joc on plantem la tenda per passar la nit.

 

Una vegada plantada la tenda anem a intentar pujar l¡agulla de Haurillon de 3.075 m. que es troba a la cresta de Cregüeña, prop del Pico Maldito.

 

SONY DSC

Camí de l’Agulla de Haurillon que la veiem al centre.

 

Després d’una hora de camí ens troben al peu de l’agulla, mirem de pujar pel SO al coll que separa l’agulla de Haurillon de la de Cregüeña, no ho veiem clar, donem el tom a l’agulla i ho intentem pel NE, per la vesant que baixa del Pico Maldito.

 

SONY DSC

Escalant l’Agulla Haurillon.

 

Pugem fins a una mica més de la meitat de l’agulla, però veient les dificultats i l’hora que és, decidim rapelar i tirar avall.

 

SONY DSC

Rapelant l’Agulla Haurillon.

 

Tornem a la tenda a on sopem i a les nou del vespre ens disposem a dormir.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Sopant a l’Ibón del Medio de Coronas.

 

A mitja nit ens desperta una tempesta amb llamps i trons com poques vegades es pot sentir. Els tros s’ajuntaven uns amb els altres i tenien una durada entre trenta i quaranta segons, brutal, impressionant.

 

Son les cinc del matí del diumenge catorze de juny, sona el despertador i ens llevem per menjar una mica, prepara les motxilles i cap a les sis del matí sortim en direcció al coll de Coronas. El dia es presenta gris i amenaça pluja. Travessem la gelera de Coronas, la neu està sopa, no ha gelat durant la nit i al damunt ha plogut.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Pujant les primeres rampes en direcció al Coll de Coronas.

 

A la mitja hora de sortir comença a ploure. Ens posem el gore i tapem les motxilles amb les seves capelines. Continuem amunt i a l’hora i mitja d’haver sortit de la tenda ja son al peu de la canal Estasen, plou però decidim continuar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Primeres rampes de la Canal Estasen mirant avall.

 

SONY DSC

Primeres rampes de la Canal Estasen mirant amunt.

 

Al començament la canal és força dreta, però hi ha una bona traça que ens ajuda a pujar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Les primeres rampes son les més fortes.

 

El perill més real d’aquesta canal és la caiguda de pedres i per corroborar-lo el meu piolet va rebre un impacte d’una d’elles, la sort va estar del nostre costat.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Els rocs que cauen no son petits.

 

Cap a mitja canal la pendent es suavitza una mica i la pluja també va afluixar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Ara som a mitja Canal Estasen.

 

Al cap damunt la canal es divideix en dos, con una y, i nosaltres agafem cap a l’esquerra ja que anem directament cap l’Aneto, sense fer les dues puntes de tres mil metres, les agulles Daviu i Escudier, que es troben al cal damunt de la canal, però feia mal temps i l’important és sortir el més aviat possible.

 

Exif_JPEG_PICTURE

A l’esquerra branca que puja a l’Aneto, al mig canal Petit Black a l’Agulla Daviu i la dreta branca que puja a l’Agulla Escuder.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Cap damunt de la Canal Estasen amb l’Agulla Daviu coronant-la.

 

Al arribar a dalt de la canal girem a l’esquerra, però en contes de pujar per la cresta, com que hi ha neu i traça feta, donem el tom a la cresta i pugem directament a l’Aneto.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Aneto 3.404 m.

 

Hem trigat dues hores i mitja en fer tot el camí, bon horari.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Baixant pel Pas de Mahoma.

 

 

No perdem temps, fem fotos i sortim del cim pel Pas de Mahoma, esmorzem una mica a recer, i de baixada cap el Coll de Coronas aprofitem per fer la Punta Oliveras Arenas de 3.292 m.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Punta Oliveras Arenas de 3.292 m. Amb l’Aneto al darrera.

 

Baixem pel Coll de Coronas, i per la gelera agafem el camí de pujada pe arribar a la tenda.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Coll de Coronas.

 

 

Pleguem la tenda, recollim tots les coses, i avall pel mateix camí de pujada fins el cotxe, al qual arribem en un parell d’hores.

 

 

Exif_JPEG_PICTURE

Sortida de l’Ibón del Medio de Coronas amb l’Aneto al fons.

 

Maladeta

Mapa de la zona.

 

El pic Des Moines i la Cresta de Escalar des d’Astún

Bonica ascensió a un cim del Pirineu que és un PÚLPIT des d’on podem contemplar una extensa panoràmica de cims del Pirineu, liderats per un omnipresent Midi d’Osseau. La posició isolada del cim permet una panoràmica de 360º de les més espectaculars que he vist mai.

La ruta és fàcil de seguir i tant sols podem advertir d’uns pocs passos de poca dificultat que exigeixen alguna curta grimpada un tant aèries.

Sortirem de peu de pistes del complex d’esquí d’Astún, on de ben segur trobarem força lloc d’aparcament, seguint una pista que puja suaument.

A mesura que anem pujant deixem enrere les instal·lacions d'Astún

A mesura que anem pujant deixem enrere les instal·lacions d’Astún

Aviat seguim un sender ben trillat que puja suaument pels prats tot seguint el Barranco de Escalar per la seva riba esquerra.

Seguim un sender molt ben trillat que segueix el curs del rierol.

Seguim un sender molt ben trillat que segueix el curs del rierol.

Arribem al Ibon de Escalar (també s’anomena de Las Ranas) que rodegem per dirigir-nos al Coll Des Moines.

Arribem al ibon de Escalar i el rodegem per l'esquerre.

Arribem al ibon de Escalar i el rodegem per l’esquerre.

Vista de ll'estany amb la cresta de Escalar al fons

Vista de l’estany amb la cresta de Escalar al fons

 

Aviat arribarem al Coll des Moines, on podrem contemplar les espectaculars vistes. Deixem el sender i girem a l’esquerra tot seguint la llomada per un sender no tant marcat. Arribarem a un avantcim on conflueixen les tres arestes: la que seguim, la del cim que ja veiem proper i la que seguirem de baixada. Ens dirigim al cim que presenta alguns ressalts rocallosos on tindrem de grimpar algun tram.

Arribant al Coll

Arribant al Coll

Tram final de l'ascensió al pic, on es pot observar els ressalts que caldrà grimpar.

Tram final de l’ascensió al pic, on es pot observar els ressalts que caldrà grimpar.

 

Arribem al cim, força petit i molt aeri. Val la pena desplegar el mapa i fer un reconeixement de la gran quantitat de cims que ens rodegen. Després retornem fins a la cruïlla anterior on seguirem baixant per l’altra aresta.

Últimes grimpades abans d'assolir el cim

Últimes grimpades abans d’assolir el cim

Davant la impossibilitat de posar una panoràmica que faci justícia, aquí queda aquesta esplèndida vista de el Castillo d'Acher.

Davant la impossibilitat de posar una panoràmica que faci justícia, aquí queda aquesta esplèndida vista de el Castillo d’Acher.

Els culpables no s'amaguen

Els culpables no s’amaguen

Estem baixant per la cresta de Escalar, en algun indret haurem de desgrimpar una mica, però en general el sender està força ben traçat i no ofereix cap problema. Quan arribem a una ampla collada des de la que veiem bastant proper l’ibón, abandonem la cresta i baixem ja sense camí a trobar el desguàs de l’estany.

Vista general de la cresta on s'aprecia perfectament el sender que seguirem

Vista general de la cresta on s’aprecia perfectament el sender que seguirem

Algun tram més aeri pot obligar-nos a apoiar les mans per mes seguretat.

Algun tram més aeri pot obligar-nos a apoiar les mans per mes seguretat.

Un cop deixem la cresta, una ampla vallada ens condueix al desaigua del ibon.

Un cop deixem la cresta, una ampla vallada ens condueix al desaigua del ibon.

Un cop travessem el rierol, baixem un tram pel mateix camí que hem pujat. Podríem seguir-lo fins al punt d’inici, però nosaltres vam preferir tornar a travessar el riu i baixar per la seva dreta orogràfica, per un sender força visible. Cal dir que ja prop de l’arribada, la traça es confon i es perd i llavors caldrà buscar el millor pas (sense dificultats mencionables) per arribar al punt de partida.

Seguim baixant per la mateixa vall que hem pujat al principi, els senders son molt clars i podem escollir baixar pel marge dret de la vall.

Seguim baixant per la mateixa vall que hem pujat al principi, els senders son molt clars i podem escollir baixar pel marge dret de la vall.

El sender ha desaparegut però veiem ben prop el nostre cotxe aparcat, només cal buscar el baixador més còmode.

El sender ha desaparegut però veiem ben prop el nostre cotxe aparcat, només cal buscar el baixador més còmode.


Si voleu fer l’ascensió, podreu baixar-vos el track clicant el següent enllaç:    El pic Des Moines i la Cresta de Escalar des d’Astún