trescant pels cims

explorant el món natural


Cerví / Materhom.

Cerví / Materhom 4.478 m. Alps.

 

País: Suïssa.

 

 

Data: Del 11 al 15 de setembre de 1.990.

 

Participants (2): Baltasar Sánchez i Pere López.

 

Inici: Estació telefèric de Schwarzsee.

 

Final: Estació telefèric de Schwarzsee.

 

Circular: No.

 

Temps real: 14 hores.

 

Temps total: 18:30 hores.

 

Desnivell: 1.900 metres.

 

Desnivell acumulat: 2.400 metres.

 

Distància: 8,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Bastant difícil.

 

El dimarts dia 11 de setembre, Diada Nacional a Catalunya, sortim de Reus en direcció Xamonix (França), a on arribem per la tarda del mateix dia, i busquem un càmping a on passar la nit.

 

Pàrquing a Täsch

Pàrquing a Täsch

 

A l’endemà sortim en direcció a Zermat (Suiza). Arribem al poble de Täsch a on deixem el cotxe en un gran pàrquing i agafem allí mateix un tren que puja fins a Zermat, això és així perquè a Zermat està prohibit circular amb cotxes normals, només hi poden circular cotxes elèctrics o tirats per animals.

 

 Medis de transport a Xamonix.

Medis de transport a Xamonix.

 

Al baixar del tren travessem tot el poble i en uns quinze minuts arribem a un punt anomenat Winkelmatten, a on agafem un telefèric fins l’estany de Schwarzsee, els primers 950 els salvem fàcilment.

 

Estany de Schwarzsee.

Estany de Schwarzsee.

 

Al sortir del telefèric agafem en direcció O. Per un ample camí fins a la cara rocallosa del Hirli.

 

Paret rocallosa del Hirli.

Paret rocallosa del Hirli.

 

Aquí agafem primer cap a l’esquerra per després girar cap a la dreta i d’aquesta manera salvar l’esperó rocallós, més tard només cal pujar fins el refugi fent unes ziga-zagues. En dues hores i mitja arribem al Hotel – refugi de Hörli a on passem la nit.

 

 Hotel refugi de Hörli als peus del Cerví.

Hotel refugi de Hörli als peus del Cerví.

 

A l’endemà pujarem al Cerví per l’aresta de Hörli, la normal pel cantó de Suïssa.

 

Sortim del refugi quan encara es negra nit, amb la intenció de seguir algun guia, però la fatalitat fa que de seguida perdem la pista als guies que van pel davant i poc a poc ens desviem de la ruta bona cap l’E. Cosa que fa que perdem molt de temps i ens quedem dels darrers de la llarga cua de gent que hi puja.

 

 Cerví i l’aresta Hörli.

Cerví i l’aresta Hörli.

 

Més endavant tot això farà que ens trobem pujant i baixant molta gent tots per la mateixa via amb el conseqüent caos i perill a l’hora d’assegurar-nos.

 

 Punt de confluència de gent que puja i gent que baixa.

Punt de confluència de gent que puja i gent que baixa.

 

Poc a poc anem corregint la nostra direcció i ens anem acostant a l’aresta que separa la cara E. De la N., per on passa la via correcta.

 

Llossa anomenada Moseley-Platte (IIIº) i refugi Solvay al damunt.

Llossa anomenada Moseley-Platte (IIIº) i refugi Solvay al damunt.

 

Ja amb llum de dia i veient a la gent per on puja, anem arribant al refugi Solvay a 4.003 metres, l’arribada és bastant vertical, es fa per una llosa que li diuen la Moseley-Platte (IIIº), i la sortida del refugi és per la Moseley superior (per mi un IVº).

 

Moseley superior ( IVº).

Moseley superior ( IVº).

 

Al arribar al refugi hi entrem a descansar i menjar una mica per recuperar forces.

 

Tot el camí pràcticament és escalada relativament fàcil fins el Schulter (espatlla). Aquí s’acostuma a trobar neu i gel. A partir d’aquí es troben les Maromes, cordes gruixudes, que ajuden a pujar amb més facilitat fins a les rampes finals en les quals ja no cal fer servir les mans i arribem directament al cim.

 

Punt una vegada superada l'espatlla.

Punt una vegada superada l’espatlla.

 

El Cerví té dues puntes, la del costat suís de 4.478 metres, i la italiana de 4.476 metres i que té una creu.

 

Cerví - Matter-horn 4.478 m.

Cerví – Matter-horn 4.478 m.

 

Degut a l’hora que és, decidim que no ens hi arribem a punta italiana, i tirem avall només fer-nos les fotos de rigor.

 

La baixada la fem amb un seguit de ràpels tots seguits, però un altre cop la fatalitat fa que al segon o tercer ràpel perdi el meu vuit per la cara N. avall i que haguem de rapelar tots dos tan sols amb un vuit, cosa que també ens retarda més.

 

 Primers ràpels de baixada.

Primers ràpels de baixada.

 

A poc a poc es va fent de nit i de mica en mica deixem de trobar els punts a on col·locar els ràpels, cosa que ens fa decidir de passar la nit al ras, no fa gaire fred i anem ben equipats. Parem en una mena de rapissa a on ens podem encordar a la paret de manera que si ens adormim no tinguem un ensurt.

 

Preparant per passa la nit al ras.

Preparant per passa la nit al ras.

 

A mitja nit sento un dolor molt fort a la part de la ronyonada, penso que m’ha agafat fred a l’esquena, però més tard comprovaré que no és un fred, és un còlic nefrític, un vulgar atac de pedra que em fa veure a la padrina.

 

Amb les primeres llums veiem per on pugen la gent i comencem a davallar tan ràpid com els dolors intermitents m’ho permeten.

 

Al arribar al refugi prenc una pastilla contra el dolor i als deu minuts aquest desapareix com per art de màgia i cames ajudeu-me, que sortim corrents avall en direcció al telefèric.

 

 Baixant cap el telefèric.

Baixant cap el telefèric.

 

Al arribar al cotxe de nou, baixem a fer nit a Xamonix, en un petit hotelet, i a l’endemà tirem fins a Reus directament.

 

15 Diferents vies per pujar al Ceví.

Diferents vies per pujar al Cerví.

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

 

Montblanc.

Montblanc 4.807m. Alps.

País: França.

Data: Del 03 al 14 de juliol de 1986.

Participants (2): Àngel Domènech i Pere López.

Inici: Nid d’Aguille,

Final: Nid d’Aguille.

Circular: No.

Temps real: 15 hores.

Temps total: 20 hores.

Desnivell: 2.435 metres.

Desnivell acumulat: 2.850 metres.

Distància: 18 quilòmetres.

Dificultat: Moderada.

Tot va començar al 1984 quan aquest pic a un altre company i a mi ens va entrar pel ulls, se’ns va posar al cap, va entrar dins el nostre cor, com una cosa que podíem fer. Vam començar a recopilar informació i a fer plans tot il·lusionant-nos, fins que va arribar el tres de juliol quan vam sortir de Reus, en un Renault-5, en direcció a Xamonix.

1 Xamonix festes del bicentenari 1ª ascensió al Montblanc

Xamonix en festes del bicentenari de la 1ª ascensió al Montblanc.

El dia quatre, cap el mig dia, arribem al pintoresc poble de les Houches, i ens instal·lem al campin Belle-Vue, el qual farem servir de campament base.

2 Gelera La Mer de Glace

Gelera de la Mer de Glace.

El dia cinc se’l prenem de descans i per a fer turisme, visitem la Mer du Glace, que és la gelera més llarga d’Europa, per la tarda anem a la gelera de Bossons, que té la cascada de gel més alta d’Europa, i fem pràctiques amb els grampons.

3 Gelera de Bossons

Gelera de Bossons.

Els dies sis i set son dies de mal temps, plou i no podem fer res, passegem per Xamonix, i a la tarda del set veiem, a la Casa des Guies. la predicció del temps i que comença una millora, però que en alçada persistirà el fort vent.

El dia vuit decidim sortir i tirar amunt.

A les Houches mateix agafem un telefèric fins a la Punta Belle-Vue a 1.786 metres, a on empalmem amb un trenet cremallera que ens porta fins el Nid d’Aguille a 2.372 metres, punt on comencem a caminar.

4 Nid d'Aguille 2.372m

Nid d’Aguille 2.372 m.

Comencem per un camí molt trillat i que ens porta pel coll de Rognes a 2.768 metres, per arribar en un temps de dues hores fins el refugi de Tête Rousse a 3.167 metres, a on fem nit tal i com tenim previst a la nostra estratègia, de cara a una millor aclimatació.

5 Refugi Tête Rousse 3.167 m

Refugi Tête Rousse 3.167 m.

A la part del darrera del refugi podem contemplar una de les vistes més impressionats de la cara nord de l’Agulla de Bionnassay de 4.052 metres.

El dia nou pugem fins al refugi de Goûter a 3.817 metres, però per arribar-hi primer passem pel famós Couloir, que deu la seva fama a la caiguda de pedres de la gent que puja i que han mort més d’un alpinista. El camí puja per una aresta força descomposta i quasi vertical. En unes tres hores fem els 650 metres de desnivell que hi ha entre els dos refugis, s’ho prenem amb calma, tenim tot el dia ja que fem nit al refugi de Goûter.

6 Refugi Goûter 3.817 m

Refugi Goûter 3.817 m.

El dia deu ens llevem sobre les dues de la matinada per esmorzar una mica i començar a caminar ben d’hora, en el nostre cas sobre les quatre de la matinada. Comencen a caminar amb els frontals i amb un fred que pela.

Tota la pujada és un camí de llumetes de la gent que va pel davant, sembla una processó de torxes per Setmana Santa.

A mida que pugem l’alçada es fa notar, la respiració es fa més feixuga, i el pas es fa més lent.

7 Refugi Vallot, Bosses i Montblanc 4.807 m.

Refugi Vallot, Bosses i Montblanc 4.807 m.

Amb les primeres llums sobrepassem el Dôme de Goûter de 4.304 metres i ja podem veure per primera vegada el nostre objectiu.

Tenim una petita baixada fins el coll de Dôme, a on s’ajunta el camí de pujada al Montblanc pels Grans Mulets, i poc més endavant arribem al refugi bivac de Vallot a 4.362 metres.

8 Refugi bivac Vallot 4.362 m

Refugi bivac Vallot 4.362 m.

En aquest punt parem a descansar i mengem a mica per recuperar forces, i al mateix temps decidim que fem, si continuem o què, ja que baixa força gent dient que no es pot passar de les Bosses, que fa molt de vent i ningú puja.

9 Aresta de les Bosses

Aresta de les Bosses.

Nosaltres decidim seguir fins on puguem. Tenim sort i tot el fort vent que ens fa parar moltes vegades, continuem més enllà de les Bosses, de 4.513 i 4.547 metres, i enfilem la perillosa cresta final.

10 Aresta final al Montblanc

Aresta final al Montblanc.

Quan passen sis hores i quinze minuts des de la sortida, arribem al punt més alt d’Europa, al Montblanc de 4.807 metres.

11 Cim del Montblanc 4.807 m

Cim del Montblanc 4.807 m.

La vista dels Alps és complerta, estem cansats i ens trobem a -12ºC, amb una sensació de fred de -35ºC, però contents que malgrat les dificultats em assolit el cim en l’any del bicentenari de la primera ascensió.

12 De retorn a Xamonix

De retorn a Xamonix.

mapa-gouter

Mapa de la zona.

 

mapa-vallot

Mapa de la zona.

 

 

El pic Des Moines i la Cresta de Escalar des d’Astún

Bonica ascensió a un cim del Pirineu que és un PÚLPIT des d’on podem contemplar una extensa panoràmica de cims del Pirineu, liderats per un omnipresent Midi d’Osseau. La posició isolada del cim permet una panoràmica de 360º de les més espectaculars que he vist mai.

La ruta és fàcil de seguir i tant sols podem advertir d’uns pocs passos de poca dificultat que exigeixen alguna curta grimpada un tant aèries.

Sortirem de peu de pistes del complex d’esquí d’Astún, on de ben segur trobarem força lloc d’aparcament, seguint una pista que puja suaument.

A mesura que anem pujant deixem enrere les instal·lacions d'Astún

A mesura que anem pujant deixem enrere les instal·lacions d’Astún

Aviat seguim un sender ben trillat que puja suaument pels prats tot seguint el Barranco de Escalar per la seva riba esquerra.

Seguim un sender molt ben trillat que segueix el curs del rierol.

Seguim un sender molt ben trillat que segueix el curs del rierol.

Arribem al Ibon de Escalar (també s’anomena de Las Ranas) que rodegem per dirigir-nos al Coll Des Moines.

Arribem al ibon de Escalar i el rodegem per l'esquerre.

Arribem al ibon de Escalar i el rodegem per l’esquerre.

Vista de ll'estany amb la cresta de Escalar al fons

Vista de l’estany amb la cresta de Escalar al fons

 

Aviat arribarem al Coll des Moines, on podrem contemplar les espectaculars vistes. Deixem el sender i girem a l’esquerra tot seguint la llomada per un sender no tant marcat. Arribarem a un avantcim on conflueixen les tres arestes: la que seguim, la del cim que ja veiem proper i la que seguirem de baixada. Ens dirigim al cim que presenta alguns ressalts rocallosos on tindrem de grimpar algun tram.

Arribant al Coll

Arribant al Coll

Tram final de l'ascensió al pic, on es pot observar els ressalts que caldrà grimpar.

Tram final de l’ascensió al pic, on es pot observar els ressalts que caldrà grimpar.

 

Arribem al cim, força petit i molt aeri. Val la pena desplegar el mapa i fer un reconeixement de la gran quantitat de cims que ens rodegen. Després retornem fins a la cruïlla anterior on seguirem baixant per l’altra aresta.

Últimes grimpades abans d'assolir el cim

Últimes grimpades abans d’assolir el cim

Davant la impossibilitat de posar una panoràmica que faci justícia, aquí queda aquesta esplèndida vista de el Castillo d'Acher.

Davant la impossibilitat de posar una panoràmica que faci justícia, aquí queda aquesta esplèndida vista de el Castillo d’Acher.

Els culpables no s'amaguen

Els culpables no s’amaguen

Estem baixant per la cresta de Escalar, en algun indret haurem de desgrimpar una mica, però en general el sender està força ben traçat i no ofereix cap problema. Quan arribem a una ampla collada des de la que veiem bastant proper l’ibón, abandonem la cresta i baixem ja sense camí a trobar el desguàs de l’estany.

Vista general de la cresta on s'aprecia perfectament el sender que seguirem

Vista general de la cresta on s’aprecia perfectament el sender que seguirem

Algun tram més aeri pot obligar-nos a apoiar les mans per mes seguretat.

Algun tram més aeri pot obligar-nos a apoiar les mans per mes seguretat.

Un cop deixem la cresta, una ampla vallada ens condueix al desaigua del ibon.

Un cop deixem la cresta, una ampla vallada ens condueix al desaigua del ibon.

Un cop travessem el rierol, baixem un tram pel mateix camí que hem pujat. Podríem seguir-lo fins al punt d’inici, però nosaltres vam preferir tornar a travessar el riu i baixar per la seva dreta orogràfica, per un sender força visible. Cal dir que ja prop de l’arribada, la traça es confon i es perd i llavors caldrà buscar el millor pas (sense dificultats mencionables) per arribar al punt de partida.

Seguim baixant per la mateixa vall que hem pujat al principi, els senders son molt clars i podem escollir baixar pel marge dret de la vall.

Seguim baixant per la mateixa vall que hem pujat al principi, els senders son molt clars i podem escollir baixar pel marge dret de la vall.

El sender ha desaparegut però veiem ben prop el nostre cotxe aparcat, només cal buscar el baixador més còmode.

El sender ha desaparegut però veiem ben prop el nostre cotxe aparcat, només cal buscar el baixador més còmode.


Si voleu fer l’ascensió, podreu baixar-vos el track clicant el següent enllaç:    El pic Des Moines i la Cresta de Escalar des d’Astún