trescant pels cims

explorant el món natural


Montblanc.

Montblanc 4.807m. Alps.

País: França.

Data: Del 03 al 14 de juliol de 1986.

Participants (2): Àngel Domènech i Pere López.

Inici: Nid d’Aguille,

Final: Nid d’Aguille.

Circular: No.

Temps real: 15 hores.

Temps total: 20 hores.

Desnivell: 2.435 metres.

Desnivell acumulat: 2.850 metres.

Distància: 18 quilòmetres.

Dificultat: Moderada.

Tot va començar al 1984 quan aquest pic a un altre company i a mi ens va entrar pel ulls, se’ns va posar al cap, va entrar dins el nostre cor, com una cosa que podíem fer. Vam començar a recopilar informació i a fer plans tot il·lusionant-nos, fins que va arribar el tres de juliol quan vam sortir de Reus, en un Renault-5, en direcció a Xamonix.

1 Xamonix festes del bicentenari 1ª ascensió al Montblanc

Xamonix en festes del bicentenari de la 1ª ascensió al Montblanc.

El dia quatre, cap el mig dia, arribem al pintoresc poble de les Houches, i ens instal·lem al campin Belle-Vue, el qual farem servir de campament base.

2 Gelera La Mer de Glace

Gelera de la Mer de Glace.

El dia cinc se’l prenem de descans i per a fer turisme, visitem la Mer du Glace, que és la gelera més llarga d’Europa, per la tarda anem a la gelera de Bossons, que té la cascada de gel més alta d’Europa, i fem pràctiques amb els grampons.

3 Gelera de Bossons

Gelera de Bossons.

Els dies sis i set son dies de mal temps, plou i no podem fer res, passegem per Xamonix, i a la tarda del set veiem, a la Casa des Guies. la predicció del temps i que comença una millora, però que en alçada persistirà el fort vent.

El dia vuit decidim sortir i tirar amunt.

A les Houches mateix agafem un telefèric fins a la Punta Belle-Vue a 1.786 metres, a on empalmem amb un trenet cremallera que ens porta fins el Nid d’Aguille a 2.372 metres, punt on comencem a caminar.

4 Nid d'Aguille 2.372m

Nid d’Aguille 2.372 m.

Comencem per un camí molt trillat i que ens porta pel coll de Rognes a 2.768 metres, per arribar en un temps de dues hores fins el refugi de Tête Rousse a 3.167 metres, a on fem nit tal i com tenim previst a la nostra estratègia, de cara a una millor aclimatació.

5 Refugi Tête Rousse 3.167 m

Refugi Tête Rousse 3.167 m.

A la part del darrera del refugi podem contemplar una de les vistes més impressionats de la cara nord de l’Agulla de Bionnassay de 4.052 metres.

El dia nou pugem fins al refugi de Goûter a 3.817 metres, però per arribar-hi primer passem pel famós Couloir, que deu la seva fama a la caiguda de pedres de la gent que puja i que han mort més d’un alpinista. El camí puja per una aresta força descomposta i quasi vertical. En unes tres hores fem els 650 metres de desnivell que hi ha entre els dos refugis, s’ho prenem amb calma, tenim tot el dia ja que fem nit al refugi de Goûter.

6 Refugi Goûter 3.817 m

Refugi Goûter 3.817 m.

El dia deu ens llevem sobre les dues de la matinada per esmorzar una mica i començar a caminar ben d’hora, en el nostre cas sobre les quatre de la matinada. Comencen a caminar amb els frontals i amb un fred que pela.

Tota la pujada és un camí de llumetes de la gent que va pel davant, sembla una processó de torxes per Setmana Santa.

A mida que pugem l’alçada es fa notar, la respiració es fa més feixuga, i el pas es fa més lent.

7 Refugi Vallot, Bosses i Montblanc 4.807 m.

Refugi Vallot, Bosses i Montblanc 4.807 m.

Amb les primeres llums sobrepassem el Dôme de Goûter de 4.304 metres i ja podem veure per primera vegada el nostre objectiu.

Tenim una petita baixada fins el coll de Dôme, a on s’ajunta el camí de pujada al Montblanc pels Grans Mulets, i poc més endavant arribem al refugi bivac de Vallot a 4.362 metres.

8 Refugi bivac Vallot 4.362 m

Refugi bivac Vallot 4.362 m.

En aquest punt parem a descansar i mengem a mica per recuperar forces, i al mateix temps decidim que fem, si continuem o què, ja que baixa força gent dient que no es pot passar de les Bosses, que fa molt de vent i ningú puja.

9 Aresta de les Bosses

Aresta de les Bosses.

Nosaltres decidim seguir fins on puguem. Tenim sort i tot el fort vent que ens fa parar moltes vegades, continuem més enllà de les Bosses, de 4.513 i 4.547 metres, i enfilem la perillosa cresta final.

10 Aresta final al Montblanc

Aresta final al Montblanc.

Quan passen sis hores i quinze minuts des de la sortida, arribem al punt més alt d’Europa, al Montblanc de 4.807 metres.

11 Cim del Montblanc 4.807 m

Cim del Montblanc 4.807 m.

La vista dels Alps és complerta, estem cansats i ens trobem a -12ºC, amb una sensació de fred de -35ºC, però contents que malgrat les dificultats em assolit el cim en l’any del bicentenari de la primera ascensió.

12 De retorn a Xamonix

De retorn a Xamonix.

mapa-gouter

Mapa de la zona.

 

mapa-vallot

Mapa de la zona.

 

 

Aneto per la Canal Estasen.

 

ANETO PER LA CANAL ESTASEN.

 

Data: 13 i 14 de juny de 2009.

 

Participants (2): Joan Sentís i Pere López.

 

Itinerari: Refugi de Coronas, també dit de Pescadors, Barranc de Coronas, Pleta de Coronas, Ibón inferior de Coronas, Ibón del Medio de Coronas, Gelera de Coronas, Canal Estasen, Aneto, Punta Oliveras Arenas, Coll de Coronas, Ibón del Medio de Coronas i Refugi de Coronas.

 

Hores reals: nou hores.

 

Desnivell: 1434 m.

 

Desnivell acumulat: 1750 m.

 

Dificultat: Alta.

 

El dissabte dia 13 de juny de 2009 sortim el Joan i jo a les set del matí en direcció a Benasc. En tres hores arribem i sense aturar-nos ens dirigim als Plans de Senarta per tot seguit pujar, amb el cotxe, per la pista de Vallivierna fins el Refugi de Coronas, també dit de Pescadors, al que hi arriben prop de les dotze del migdia. Ens canviem i sobre les dotze comencem a caminar travessant el Pont de Coronas.

 

SONY DSC

Pont de Coronas.

 

Passem pel Refugi i enfilem amunt pel camí comú a les valls de Corones, per on pujarem, i la vall de Llosars. Als pocs minuts trobem el pal indicador que senyala les dues valls, nosaltres agafen el camí de l’esquerra que, travessant grans tarteres, puja pel Barranc de Corones fins la Pleta de Coronas, a la que hi arribem en cinquanta minuts.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Camí que puja a la Pleta de Coronas.

 

En aquest punt mengem una mica i continuem, girant a la dreta en direcció Est, per arribar fins a l’Ibón inferior de Coronas, a on girem a l’esquerra, un altre cop en direcció Nord, per anar a tota cresta fins l’Ibón del Medio de Coronas, a 2.757 m. joc on plantem la tenda per passar la nit.

 

Una vegada plantada la tenda anem a intentar pujar l¡agulla de Haurillon de 3.075 m. que es troba a la cresta de Cregüeña, prop del Pico Maldito.

 

SONY DSC

Camí de l’Agulla de Haurillon que la veiem al centre.

 

Després d’una hora de camí ens troben al peu de l’agulla, mirem de pujar pel SO al coll que separa l’agulla de Haurillon de la de Cregüeña, no ho veiem clar, donem el tom a l’agulla i ho intentem pel NE, per la vesant que baixa del Pico Maldito.

 

SONY DSC

Escalant l’Agulla Haurillon.

 

Pugem fins a una mica més de la meitat de l’agulla, però veient les dificultats i l’hora que és, decidim rapelar i tirar avall.

 

SONY DSC

Rapelant l’Agulla Haurillon.

 

Tornem a la tenda a on sopem i a les nou del vespre ens disposem a dormir.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Sopant a l’Ibón del Medio de Coronas.

 

A mitja nit ens desperta una tempesta amb llamps i trons com poques vegades es pot sentir. Els tros s’ajuntaven uns amb els altres i tenien una durada entre trenta i quaranta segons, brutal, impressionant.

 

Son les cinc del matí del diumenge catorze de juny, sona el despertador i ens llevem per menjar una mica, prepara les motxilles i cap a les sis del matí sortim en direcció al coll de Coronas. El dia es presenta gris i amenaça pluja. Travessem la gelera de Coronas, la neu està sopa, no ha gelat durant la nit i al damunt ha plogut.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Pujant les primeres rampes en direcció al Coll de Coronas.

 

A la mitja hora de sortir comença a ploure. Ens posem el gore i tapem les motxilles amb les seves capelines. Continuem amunt i a l’hora i mitja d’haver sortit de la tenda ja son al peu de la canal Estasen, plou però decidim continuar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Primeres rampes de la Canal Estasen mirant avall.

 

SONY DSC

Primeres rampes de la Canal Estasen mirant amunt.

 

Al començament la canal és força dreta, però hi ha una bona traça que ens ajuda a pujar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Les primeres rampes son les més fortes.

 

El perill més real d’aquesta canal és la caiguda de pedres i per corroborar-lo el meu piolet va rebre un impacte d’una d’elles, la sort va estar del nostre costat.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Els rocs que cauen no son petits.

 

Cap a mitja canal la pendent es suavitza una mica i la pluja també va afluixar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Ara som a mitja Canal Estasen.

 

Al cap damunt la canal es divideix en dos, con una y, i nosaltres agafem cap a l’esquerra ja que anem directament cap l’Aneto, sense fer les dues puntes de tres mil metres, les agulles Daviu i Escudier, que es troben al cal damunt de la canal, però feia mal temps i l’important és sortir el més aviat possible.

 

Exif_JPEG_PICTURE

A l’esquerra branca que puja a l’Aneto, al mig canal Petit Black a l’Agulla Daviu i la dreta branca que puja a l’Agulla Escuder.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Cap damunt de la Canal Estasen amb l’Agulla Daviu coronant-la.

 

Al arribar a dalt de la canal girem a l’esquerra, però en contes de pujar per la cresta, com que hi ha neu i traça feta, donem el tom a la cresta i pugem directament a l’Aneto.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Aneto 3.404 m.

 

Hem trigat dues hores i mitja en fer tot el camí, bon horari.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Baixant pel Pas de Mahoma.

 

 

No perdem temps, fem fotos i sortim del cim pel Pas de Mahoma, esmorzem una mica a recer, i de baixada cap el Coll de Coronas aprofitem per fer la Punta Oliveras Arenas de 3.292 m.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Punta Oliveras Arenas de 3.292 m. Amb l’Aneto al darrera.

 

Baixem pel Coll de Coronas, i per la gelera agafem el camí de pujada pe arribar a la tenda.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Coll de Coronas.

 

 

Pleguem la tenda, recollim tots les coses, i avall pel mateix camí de pujada fins el cotxe, al qual arribem en un parell d’hores.

 

 

Exif_JPEG_PICTURE

Sortida de l’Ibón del Medio de Coronas amb l’Aneto al fons.

 

Maladeta

Mapa de la zona.