trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for the ‘General’


La RAMBLA DE SELLUMBRES, Portell de Morella.

Magnífica excursió, sense cap dificultat per bons senders i ben senyalitzats, que ofereix un espectacle natural excepcional, l’engorjat de parets calcàries i el microclima, ha propiciat un paisatge vegetal únic i especial que agafa el seu màxim esplendor a la tardor.

Son 13 quilòmetres de ruta amb un desnivell positiu de 500 metres, es pot fer perfectament matinal i acabar amb un bon dinar a l’hostal del poble.

Sortim de la part alta del poble, a les primeres cases que trobem quan entrem per la carretera d’accés, un indcador ja ens porta per un camí asfaltat que fa baixada

Al final de la baixada, trobem una cruïlla i un indicador, a la tornada també farem cap aquí. Nosaltres girem a l’esquerra i anem planejant per camí ample

El sender transcorre per antics camps de conreu, avui abandonats, entre alzines i vegetació de garriga, trobem moltes construccions de pedra en sec

El camí desemboca a una pista, a tocar de la carretera. La seguim a la dreta per una plana creuada per marges de pedra en sec, si estem amatents, vora el camí i enmig dels arbres, hi veurem un cabana de pedra en sec molt ben conservada, amb passadís d’entrada.

La pista gira a l’esquerra i ja intuïm el cingle al final de la plana, hi ha un pal indicador. Nosaltres abandonem el camí i camp a través, anem a buscar la vora del cingle

Des d’on podrem contemplar l’espectacular meandre que forma la Rambla de Sellumbres en aquest punt i per on passarem després.

Tornem al punt anterior i al pal indicador i seguim per la pista,

aviat trobarem el camí que s’endinsa per una barrancada i ens baixarà a la Rambla.

El sender transcorre entre parets calcàries i en forta baixada, per terreny pedregós, rodejat de formacions rocalloses força espectaculars.

Arribats a la llera de la Rambla, girem a la dreta per camí ben marcat, el camí és planer amb els c`dols habituals de riera, i transcorre fondo clos entre grans parets, la vegetació és més pregona i l’harmonia dels colors omple els nostres sentits.

El barranc es comença a obrir, ens trobarem una cruïlla amb un indicador, és el punt on deixarem lam llera del barranc per sortir a la dreta per dins del bosc, per un sender que fa pujada. Hi ha un pal indicador.

Aquest sender fa amples ziga-zagues i es va enfilant pel cingle, passant per raconades espectaculars

Sortirem dal a la plana, per una balconada molt panoràmica, ara ja som a la planúria on s’assenta el poble de Portell de Morella.

Anem doncs, planejant per camí ben treballat i a voltes empedrat, tot travessant camps de conreu, molts abandonats, i aviat començarem a veure el poble.

Arribarem a la cruïlla d’on havíem sortit i d’allí al poble, on acabarem la nostra excursió.

Aquí tens una mica de mapa i si vols obtenir el trac de wikiloc, pica AQUÍ

Ribes del Segre, Aitona i Serós.

Quan arribem a Aitona agafem la carretera a la dreta que després de passar per uns magatzems fruiters arriba al pont que travessa el riu Segre, abans d’arribar al pont, baixem a l’esquerra i trobem gairebé sota el pont, un espai molt adequat per deixar el cotxe i començar la pedalada.

pont d’Aitona sobre el Segre

retornem al camí asfaltat i travessem el pont

Una vegada estem a l’altra riba, agafem a la dreta el camí asfaltat que passa entre conreus i l’anem seguint fins que arribem a un canal de desguàs que travessem per un altre pont

 

Seguint sempre pel camí principal, quan passem prop d’un mas el camí s’apropa al riu i ara va tocant la riba

Veiem Serós al fons

Quan arribem a la carretera de Maials, passem per sota i anem a trobar el pont vell de Serós, avui convertit en zona d’esbarjo i memorial de la Guerra Civil.

Travessem el riu pel pont i després de visitar la zona, travessem la carretera i passant per la vora d’una gravera, agafem riu amunt per la riba dreta, el camí de terra que seguim, va tota l’estona a tocar del riu.

anirem enllaçant camins agrícoles, agafant sempre el que va més prop de la riba del riu, però arriba un moment que entrem a una zona de bosc de ribera, on el camí es fa més perdedor i està força malmés. Aquest camí dona a un camí agrícola que haurem de seguir a l’esquerra tot allunyant-nos del riu.

Anirem buscant de seguir el més paral·lels possible al riu Segre, ara la nostra ruta es gairebé una línia recta, però seguim enllaçant camins.

Ara ja tant sols queda arribar a la carretera d’Aitona, el camí ens deixa just al començament del pont que travessa el riu, allí on hem començat la nostra ruta i on ens espera el nostre cotxe.

Si vol baixar-te el trac d’aquesta ruta, ho pots fer AQUÍ

 

Amposta i Deltebre

Ruta circular que permet seguir les dues ribes del riu Ebre entre les poblacions d’Amposta i Sant Jaume d’Enveja – Deltebre. Es tracta d’una pedalada sense desnivell i un agradable passeig que permet contemplar diferents aspectes del riu i els seus contorns.

Deixarem el nostre vehicle als afores d’Amposta, sortint per la carretera TV-3405, en un aparcament condicionat per a bicicletes que serà el nostre punt de partida i d’arribada.

zona d’aparcament

Començarem a pedalar riu amunt, per un passeig que segueix la riba fins que arribem al

passeig vora el riu

pont d’Amposta, que travessarem

una vegada estem a l’altra riba, deixem la carretera pel primer camí que trobem i seguim pel camí entre camps d’arrossars, el riu ens queda una mica apartat, però més endavant ens hi podrem apropar i anirem per un camí a tocar del riu.

quan arribem a la riba del riu, la nostra ruta transcorre amb la vegetació de ribera a la dreta i els camps de conreu a l’esquerra.

Quan arribem a Sant Jaume d’Enveja, seguim per un passeig que segueix la riba fins que arribem a la vista del pont nou, Lo Passador, que hem de travessar. Al costat mateix hi veiem les barques del pas de barca que fins fa pocs anys feia el servei que ara fa el pont.

pugem a la carretera i travessem lo riu pel pont fins l’altra riba, la de Deltebre.

Una vegada passat el pont i just a l’altra riba, trobem un camí equipat com a passeig i ruta saludable que seguirem tot remuntant el riu en direcció a Amposta.

Aquest camí està condicionat com a ruta natural i diferents cartells ens informen de la fauna, la vegetació i les curiositats de la zona.

finalment arribem a la zona d’aparcaments d’on hem sortit i on acabem la nostra excursió. Aquest és el mapa de la ruta.

Si vols tenir el trac de la ruta, clica AQUÍ

MIRADORES DE REBILLA – ESCUAÍN

Magnífica excursió que recomanem fer a la tardor. Ens ofereix la possibilitat de veure el Trencalós i moltes aus carronyaires majorment, en el seu hàbitat natural. A part tant les panoràmiques com la vegetació de mitja muntanya, ja justifiquen per si sols l’excursió. Es tracta d’una ruta sense cap complicació de 5’2 Km i 428 m de desnivell acumulat.

Arribant a la població de Rebilla, just a l’últim tomb abans d’arribar al poble, hi trobem espai per deixar el cotxe i un panell informatiu que ens detalla les espècies animals que podem veure durant el recorregut. Aquí començarem a caminar.

Panell informatiu de fauna

Comencem a caminar per un sender ben traçat que tendeix a planejar. des del principi ja podem gaudir de la vegetació i de les panoràmiques dilatades.

El camí s’apropa al sota-cingle i aviat arribem a les runes de l’antiga ermita de Sant Lorién (San Lorenzo)

Runes de l’ermita de San Lorién

Un panell ens informa de la història i de l’arquitectura.

Panell informatiu

Retornem al camí i poc més endavant trobem el primer Mirador que s’aboca al barranc, la vista talla l’alé. Seguim la ruta i arribem a una cruïlla, seguim rectes però després retornarem a aquesta cruïlla, que és el camí que va des del refugi de Fontarruego a Rebilla. Tot seguit trobarem els Miradores de Angonés, son dos però estan separats. Son uns espectaculars balcons que s’aboquen al barranc, oferint una vista aèria i impressionant de les Gargantas d’Escuaín i el Rio Yaga. Molt probablement trobarem fotògraf amb càmeres molt profesionals intentant fotografiar algun ocell.

Mirador de Angonés

Retornem a la cruïlla i emprenem la forta pujada que tot i fer zig-zagues, es fa dura. Per sort no dura molta estona.

Cruïlla

A mesura que pugem anem guanyant panoràmica.

Arribats al pla de sobre el cingle, s’acaba la pujada i ara ja dominem molt més paisatge. La vegetació ja és més escadussera i esquerpa, més adequada pels vents i els freds i calines d’aquesta alçada.

En aquests trams el que domina son les muntanyes que en rodegen, dominant l’espai hi tenim la Peña Montañesa i l’espectacular Castillo Mayor, a part d’una multitud de cims que ens es impossible d’identificar.

Quan el camí baixa, entrem altre vegada en l’espessorall d’aquests magnífics boscos que per la tardor estan tant espectaculars.

Finalment arribarem al poble de Rebilla, per la part alta, i trobarem primer que res l’església i el cementiri, com és ben habitual. Val la pena de visitar-los.

Esglesia

Ja només queda travessar el poble, tot aprofitant per visitar-lo i agafar el tram final de la carretera que ens portarà al nostre cotxe.

Esglesia

Aquí teniu el mapa de la ruta

Si voleu el track de la ruta, cliqueu AQUÍ

TOMB PER LA BASSA DE LES OLLES I L’ILLA DE MAR

11.58 Km sense desnivell apreciable. Es pot fer en BTT o també a peu.

Bonica ruta que permet gaudir de dos espais naturals del Delta de l’Ebre molt singulars i que combinats amb les vistes a la Badia del Fangar, fan d’aquesta ruta, un entorn privilegiat on poder gaudir de paisatge, de natura i de gran quantitat d’ocells. Recomanem portar uns binocles.

Des del passeig, vora mar, seguirem la costa en direcció al delta, tot seguit que sortim de la població, el camí es sense asfaltar, trobarem indicacions a la “Bassa de Les Olles” i arribem al final del camí on podem aparcar. Un panell informatiu ens explica deferents aspectes de l’indret natural que anem a passejar.

seguim sempre molt prop de la platja per una pista sense desnivell, on tant sols trobem algunes clotades de sorra fina que poden dificultar el nostre avenç. Aviat arribem a un primer observatori de fauna.

Observatori

Fotges, ànecs i Corbs marins

La Bassa de Les Olles, es va formar per un antic gorg que desaiguava les avingudes del riu Ebre, al ser un lloc sense treballar, ha mantingut el seu aspecte salvatge. Actualment els dret d’explotació de pesca el tenen els pescadors de La Ràpita i els de caça l’associació de l’Ampolla.

L’Ampolla i la Bassa de Les Olles

El desguàs de La Bassa, forma un canal que al desembocar al mar, conforma un hàbitat molt atractiu per les espècies marines i un bon punt de pesca.

desguàs de la Bassa i pescador

Aviat entrem en zona d’arrossars, que en aquesta època (octubre) estan inundats.

Arrossars

Desguàs dels arrossars

Ara ja entrem a l’Illa de Mar. Antigament era una explotació arrossera, per`se’n va abandonar el conreu per tal d’aprofitar l’espai i crear una bassa natural que actua com a filtre de les aigües que van a al mar. La vegetació de canyissar i joncs, filtren els nutrients i depuren l’aigua, aconseguint que la qualitat de l’aigua de la badia del Fangar hagi millorat molt en qualitat.

Badia del Fangar, al fons es veuen les muscleres.

vegetació de la llacuna de Illa de Mar.

Arts de pesca a primer terme i muscleres al fons. Badia del Fangar.

Un cop sobrepassada l’Illa de Mar, aviat veurem el port muscler de l’Illa de Mar. Aquest tram de camí el farem d’anada i tornada, per tant, si es vol, es pot obviar i seguir rodejant la llacuna per la dreta.

Port de l’Illa de Mar

Retornem a la llacuna de l’Illa de Mar i seguim rodejant-la.

Illa de Mar

A la nostra dreta tindrem la llacuna de l’Illa de Mar i a la nostra esquerra podrem contemplar els arrossars.

Arrossars

Un cop sobrepassada l’Illa de Mar seguim un tram de camí que ja haviem fet a l’anada, fins trobar la Bassa de Les Olles, que ara seguirem per la seva altra riba, tot rodejant-la.

tornarem a trobar un observatori de fauna i ja serem prop del final de la nostra ruta, ben aviat retrobarem el tram de camí on hem iniciat la nostra ruta.

Últim observatori de fauna que trobarem.

Arribats al nostre cotxe, ja donem per acabada la nostra excursió. Recordar que ben prop tenim molts restaurants i bars on podrem menjar. Només cal escollir.

Si et vols baixar la ruta del wikiloc, clica AQUI

mapa del recorregut

Raquetes als Rasos de Peguera.

Raquetes als Rasos de Peguera.

 Comarca: Berguedà.

Data: Diumenge 25 de febrer de 2017.

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.

Inici: Creu de Cabrer o Sant Crist (Antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera).

Final: Creu de Cabrer o Sant Crist (Antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera).

Circular: Si.

Temps real: 02:40 hores.

Temps total: 03:00 hores.

Desnivell: 155 metres.

Desnivell acumulat: 195 metres.

Distància: 5,0 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

 

El dissabte 25 de febrer de 2017 ens proposem d’estirar les cames i decidim fer una mica de raquetes, per fer això en hi arribem als Rasos de Peguera que és també el nom de l’estació d’esquí alpí, actualment fora de servei, que es troba a la comarca del Berguedà.

 

Creu de Cabrer o Sant Crist (Antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera).

 

Al arribar trobem que hi ha molta gent i hem de deixar el cotxe abans d’arribar a la Creu del Cabrer, poca cosa, hi ens arribem al punt de sortida pujant per la carretera.

 

Baixant des de la Creu i a uns cinc minuts es troba una pista que surt a l’esquerra i amunt amb una tanca metàl·lica de color verd, aquí és on comencem a caminar, pujant per aquesta pista, quan son un quart d’una del migdia.

 

Pista a on deixem la carretera.

 

Anem per una pista que fa una lleugera pujada, però molt còmoda, travessant el bosc dels Gavatxos, fins arribar al Pla de l’Orri.

 

Travessant el bosc dels Gavatxos.

 

Quan portem una hora caminant amb les raquetes arribem al Pla de l’Orri o Collada dels Rasets (tot depèn del mapa que miris), i hi trobem un munt de trocs d’arbres tallats i apilats, amb uns cartells que diuen que pertanyen a un pla temporal de biomassa.

 

Arbres apilats que pertanyen a un pla temporal de biomassa.

 

El camí te tendència a baixar i fins aquí portem 2,5 quilòmetres fets.

 

Passem pel mig de la acumulació de troncs i enfilem recte i una mica cap a la dreta, pujant al cim que tenim al debat i en el qual es veuen unes antenes.

 

Pla de l’Orri o Collada dels Rasets.

 

Quan son les 13:35 hores som dalt del cim de la Torreta, segons quin mapa Roca d’Oró, de 1.985 metres.

 

Cim de la Torreta o Roca d’Oró de 1.985 metres.

 

La vista des de el cim és molt maca, podem veure quasi tot el Pirineu català nevat, sobresortint el macís del Puigmal que tenim molt a prop nostre.

 

Vistes del Pirineu nevat.

 

Al sortir del cim tornem al Pla de l’Orri i continuem recte amunt pel que sembla una pista que porta fins un petit coll on podem veure un petit estanyol, possiblement un lloc que li diuen les Fontetes, deixant a l’esquerra un turó que li diuen Rasos de Baix.

 

Remuntant des de el Pla de l’Orri.

 

Petit estany gelat.

 

Des de aquí continuem per un pista que puja una mica primer cap a l’esquerra i després a la dreta en direcció al Pedró o Rasos del Mig de 2.051 metres, aquí trobem marques de GR.

 

Pujant per la pista.

 

Quan son les 14:25 hores, tal com anem pujant, arriben a un gran coll, a on girem cap a l’esquerra i hi trobem un pal indicador, nosaltres seguim en la direcció a Rasos de Peguera pel PR C73.

 

Gran coll al cap d’amunt de la pista.

 

Al coll girem cap a l’esquerra.

 

Als cinc minuts trobem un monòlit que consisteix en una paret de pedra amb un escut sobre una senyera pintada, que commemora els cinquanta anys d’història del  CEB (Club Esquí Berguedà).

 

Monòlit que commemora els 50 anys del CEB.

 

Continuem cap a l’esquerra sense davallar i fem cap a un turó a 2.036 metres, a on trobem gent que es llacen amb parapents.

 

Començant a davallar per l’antiga pista d’esquí.

Nosaltres continuem cap a la dreta i avall per una antiga pista que baixa tot recte fins a la Creu de Cabrer o Sant Crist.

 

Arribant al final de la pista d’esquí.

 

No més ens cal davallar per la carretera uns deu minuts i quan son les 15:15 hores tornem a ser al cotxe.

 

Sant Crist a l’arribada.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb color verd.

 

El Meandre de Flix i el Camí de Sirga fins Móra d’Ebre

Bonica ruta, no gaire exigent físicament, però una mica complicada. El track i el GPS ens seran de molta ajuda per gaudir d’aquest recorregut, que sempre a ran de la riba del riu Ebre, ens ofereix fantàstiques vistes del riu i del bosc de ribera, al mateix temps que les cicatrius de la Batalla de l’Ebre, es fan evidents en diferents punts de la ruta. És pràcticament ciclable al 100%, depenent de les condicions físiques de cadascú i de l’experiència en aquest esport, però la major part transcorre per camins agraris amples i fins i tot asfaltats.

Sortirem del polígon industrial de Flix, que trobem un cop passada la presa de l’embassament, tot seguint la C-12 en direcció a Maials i Lleida. Un monument i una placa metàl·lica ens expliquen la significació d’aquest indret en la Guerra Civil. Anem seguint un camí de passeig que va paral·lel a la carretera i per la vora del riu.

00

Panells explicatius en el punt de sortida

El camí ens porta a la carretera C-233, just davant d’una àrea de servei. Agafem la carretera a la dreta i la seguim uns metres fins arribar a un trencall, a l’entrada del que trobem un panell explicatiu del camí de l’Aumaec, el camí que rodeja el Meandre de Flix per la seva riba esquerra.

02

Panell explicatiu de la biodiversitat del Camí de l’Aumaec

Ara només ens cal seguir la ben treballada ruta, que ens proporciona variat terreny de rodadura, però sempre ciclable, protegit per baranes de troncs. Aquest camí espectacular, ens proporciona vistes excepcionals del riu, però també transcorre per un paratge natural de vegetació de ribera amb raconades de gran bellesa.

03

04

05

06

Una vegada hem completat el Meandre, arribem al Pas de Barca de Flix. Fins aquí hem fet un curt recorregut que fins i tot es pot fer a peu, amb poc desnivell i de poca dificultat i que, donat el cas, ens permetria acabar aquí l’excursió tot travessant el pas de barca i retornant al nostre punt d’inici un cop hem travessat el poble.

07

Pas de Barcs de Flix

En el nostre cas cal seguir ruta i ho fem deixant el camí ample que surt del transbordador i seguim recte, aigues avall, enmig del canyissar de ribera, per un sender ample però menys trillat, fins arribar a un camp de conreu abandonat, que travessem per trobar a l’altra banda un camí de servei dels conreus de fruiters, que seguim a la dreta tot planejant. No oblidem que estem en terreny privat i que cal ser MOLT RESPECTUÓS amb els arbres, la fruita i els conreus. Anirem enllaçant pistes i camins, fins que en franca baixada arribarem al camí principal.

08

En terme de Vinebre, ja veiem la central nuclear

Seguint el camí, arribarem a un mas senyorial, d’aspecte sumptuós a pesar de que avui està en ruïnes, es tracta del Mas del Compte, com el seu nom indica un espectacular mas d’un noble, amo i senyos d’aquestes contrades. Val la pena visitar-lo per fer-nos càrrec de la distància que separava abans aquests móns tant dispars. Des d’aquest sector, ja podem veure el poble d’Ascó.

09

Mas del Compte

10

Ascó

Seguirem camí avall fins que un trencall a la dreta ens permet apropar-nos a l’assut de la central. Des d’aquí seguim vora el riu, aigües avall fins passar sota el pont, per girar després a l’esquerra i pujar a la carretera. Tot aquest tram roda per dins d’un bell bosc de ribera que val la pena de contemplar.

11

Camí i bosc de ribera

Arribats a la carretera, la seguim per tal d’atènyer la passera que ens permet de travessar el pont per tal de poder entrar al poble d’Ascó.

12

Pont sobre el riu Ebre a Ascó

Travessem tot el poble i sortim per la carretera de Camposines, però al primer tomb, agafem un camí senyalitzat que ens apropa al riu, es tracta d’un camí ample, molt ben treballat i senyalitzat, al llarg del qual trobarem diferents indicacions que ens apropen a construccions de la Guerra Civil, amb els seus panells explicatius. Les vistes sobre el riu es multipliquen.

13

Riu Ebre

Anem entre la via del tren i el riu, tot buscant el Pas de l’Ase.

14

Edificació ferroviaria, que mostra els impactes dels trets de la Batalla de l’Ebre

Arribem al final de la Pista, on un sender que comença amb unes escales, mostra la senyalització que ens certifica el nostre camí. En aquest tram del Pas de l’Ase, el camí costerut, estret i pedregós es mostra més tecnic i dependrà de la tècnica i valentia de cadascú. És un tram aeri i de gran bellesa, on potser és millor prioritzar la contemplació del paisatge.

15

16

17

Una brusca baixada, ens porta a una pista ja més planera i agradable, que ens porta a l’antiga estació de Garcia. Seguim en direcció a Móra d’Ebre.

18

Tota la ruta transcorre molt propera al riu i ens ofereix paratges molt curiosos i molt bells.

19

Finalment, arribarem al Nàutic i seguidament a la Plaça de Baix, on està ubicat l’ajuntament de Móra d’Ebre.

20

Plaça de Baix i Ajuntament de Móra d’Ebre

En definitiva, es tracta d’una pedalada molt variada, ideal per gaudir d’aquest paisatge únic sense patir excessivament. Si algú vol allargar-la, és força interessant de fer-ho des de Ribarroja i tot passant per la Illa de Sebes i el Mas del Director, una reserva natural de gran importància biològica.

Si voleu podeu baixar-vos el TRACK .

De Bot a Horta de St Joan per la Via Verda i tornada per les Olles de Bot

Una pedalada per fer en família o un dia de relax, que ens permet gaudir de la Via Verda de la Vall de Zafan i si és estiu, també podem fer un bany refrescant a l’espai idílic de les Olles de Bot, al riu Canaletes. Poc desnivell, bones panoràmiques i bons camins perfectament ciclables, fan d’aquesta ruta un plaer. En total son 19 Km de ruta i 311 m de desnivell positiu acumulats.

Sortirem de l’estació de la Via Verda de Bot, on actualment hi ha un tren automotor convertit en bar, on segons l’època de l’any i l’hora, podrem fer un esmorzar o almenys un cafè.

tren-bar de Bot "Lo Sarmentero"

tren-bar de Bot “Lo Sarmentero”

 

Anirem direcció Horta de Sant Joan, tot pujant suaument. El desnivell de tot el tram és força assequible i no ens donarà cap problema, el ferm és asfaltat en tot el recorregut fins Horta.

Aviat entrarem al primer túnel, un dels molts que passarem. Estan equipats amb llums de leds que donen suficient llum com per no tenir que preocupar-nos per portar llums a les bicis. Si Cal tenir en compte, que la major part de gent fa aquest tram de baixada, per tant anirem en direcció contrària a la majoria, tanmateix, la calçada és prou àmplia i no ofereix problemes de pas.

Entrada del primer túnel.

Entrada del primer túnel.

Sortint d'un túnel

Sortint d’un túnel

Entre els túnels passarem per espais on podrem gaudir de les magnífiques vistes sobre aquestes muntanyes i boscos tant espectaculars.

Muntanya de Santa Bàrbara i Roques de Benet

Muntanya de Santa Bàrbara i Roques de Benet

També passarem per ponts de vertigen, que salven barrancs profunds. En alguns punts hi trobem taules i bancs per fer un mos o una mica repós si s’escau.

Pont

Pont

Ja prop de l’estació d’Horta de Sant Joan, passarem per sota d’un pont i tot seguit després del pont, trobarem un camí a la dreta que hem d’agafar. Abans però, podem arribar-nos fins a l’estació que va ser una de les més importants de l’època.

Després d'aquest pont deixem la via i agafem un camí a la dreta.

Després d’aquest pont deixem la via i agafem un camí a la dreta.

Hem de seguir el camí principal, que al cap de 300 m fa un gir  a la dreta de 90º i segueix pujant amb decisió amb la clara intenció de creuar la via per damunt de l’últim túnel que hem passat. Cal dir que hi ha postes indicadors que ens ajudaran molt.

Indicadors

Indicadors

 

Camí i muntanya de Santa Bàrbara al fons

Camí i muntanya de Santa Bàrbara al fons

Aquest camí ens portarà a una cruïlla on hi ha els antics rentadors del poble d’Horta, si seguiem a la dreta aniriem a Horta o a Sant Salvador, nosaltres girem a l’esquerra tot baixant molt suau. El camí és ample i ben treballat.

Rentadors i cruïlla

Rentadors i cruïlla

Indicadors

Indicadors

Ara seguirem sempre la pista principal. Passarem per la vora de la Torre del Prior, un edifici històric que avui segueix funcionant com a mas.

Torre del Prior

Torre del Prior

Hem d’estar atents al paisatge que es desenvolupa al nostre entorn.

10

Arribarem a una cruïlla amb l’indicador de Les Olles. Val la pena entrar per contemplar el paratge fluvial i si s’escau aprofitar per fer un bany.

Indicador de les Olles

Indicador de les Olles

Les Olles son una successió de tolls molt macos, aquest és un.

Les Olles son una successió de tolls molt macos, aquest és un.

Retornats al nostre camí, recorrerem els últims metres fins arribar a la carretera, tot contemplant l’agulla de Bot i rodant entre camps de conreu.

Agulla de Bot al fons

Agulla de Bot al fons

Arribarem a la carretera de Prat de Compte que seguirem a l’esquerra tot pujant, ja veiem Bot. Després de passar per sota de la Via Verda per un pont, agafarem un camí pedregós que surt a l’esquerra i puja dreturer a la Via Verda que ja només caldrà seguir a l’esquerra per arribar a l’estació de Bot que veiem ben aprop. Arribats a l’estació, una beguda fresca i alguna cosa per picar, acabaran de fer d’aquesta sortida una experiència excel·lent.

14

Aquest seria el mapa de la ruta.

Documents

Si vols el Track de la ruta punxa AQUÍ

BOSCOS DE POBLET, Castellfollit i Mola d’Estat o de Quatre Termes

Excursió del tot recomanable que transcorre pels afamats Boscos de Prades. Prop del Monestir de Poblet, aquesta antiga construcció de Castell follit, va ser bandera i exemple de la desapareguda ICONA, l’organisme feixista que en temps de la dictadura “liderava” els moviments ecologistes institucionals. Tanmateix, l’indret és de gran bellesa i un magnífic punt de partença de moltes excursions per aquests boscos que sempre ens corprenen.

Aquesta ruta es pot fer en qualsevol època de l’any, però recomanaria la primavera o la tardor com a èpoques més excepcionals. Les imatges que teniu aquí son de la tardor del 2015.

La ruta no ofereix cap dificultat, son 7,5 Km de recorregut i es totalitzen 400 metres de desnivell.

Espai de lleure de Castellfolit, punt de partença i arribada

Espai de lleure de Castellfolit, punt de partença i arribada

Sofrtirem de Castellfollit seguint la pisat en suau pujada, tot travessant un magnífic bosc de gran varietat vegetal i de gran bellesa.

02

Caminant per la pista

Caminant per la pista

Seguirem l’itinerari Micològic, el número 4, que de moment guiarà les nostres passes, però el nostre primer objectiu és el Coll de La Caldereta.

Cartell indicador

Cartell indicador

Deixem doncs la pista seguint aquest curiós catàleg de bolets pintats als arbres, que pretén fer-nos experts en l’art de caçar bolets.

Representació de Peu de Rata en els troncs de tres pins. Només es fa visible en estar alineats

Representació de Peu de Rata en els troncs de tres pins. Només es fa visible en estar alineats

I aquí l'explicació magistral que l'acompanya

I aquí l’explicació magistral que l’acompanya

Seguim caminant pel bosc i quan trobem una pista la seguim breument a l’esquerra fins que retrobem el sender que surt a l’esquerra en direcció al Coll de la Caldereta.

Per dins del bosc

Per dins del bosc

La pujada és continua però suau i agradable de fer. Arribem així al Coll de La Caldereta, ja dalt de la llomada, on trobem el GR171.

Coll de La Caldereta

Coll de La Caldereta

Seguim la direcció que indica Mola d’Estat-Rojals, tot planejant seguint el GR. Aviat arribem al Collet de La Cova Fumada, que cau ben aprop i podem anar a veure.

Collet de la Cova Fumada

Collet de la Cova Fumada

Seguim la nostra ruta cap a la Mola d’Estat, per sender franc i ben marcat, i després de pujar un grauet arribem al punt culminant de la Mola d’Estat o de Quatre Termes, indicat per un pal de ferro.

Cim de la Mola d'Estat

Cim de la Mola d’Estat

Ben prop trobem les creus de ferro que abans eren tres, però ara una està desapareguda.

10

11

Si estem amatents, prop veurem un sistema de llisera i cisterna de recollida d’agua de pluja que va estar restaurat per membres del La Secció Excursionista del Club de Fútbol del Reus Deportiu. D’allí seguim el camí, a trobar la pista de Rojals que seguim a l’esquerra i ben aviat veurem la Taula dels Quatre Batlles, punt de confluència dels quatre termes municipals i suposat lloc de trobada dels edils.

Taula dels Quatre Batlles

Taula dels Quatre Batlles

Seguim la pista fins arribar a un pla, important cruïlla de camins, és el Clot del Llop i un indicador ens aclareix les diferents opcions que podem seguir. Aquí deixarem el Gr i nosaltres agafarem una pista que surt direcció sud, que baixa suaument i no sembla tant trillada com la que hem seguit fins ara.

Tòtem indicador del Clot del Llop

Tòtem indicador del Clot del Llop

Seguirem una estona baixant per la pista, gaudint de l’excel·lent paisatge i de les belles panoràmiques, però sempre tenint en compte que hem d’estar atents a trobar un corriol, antic ròssec forestal, que serà el nostre baixador.

14

15

Una vegada hem localitzat el corriol, recentment recuperat pel personal del parc, el seguim. Ara anem per forta pendent, però la traça intel·ligent i ben treballada, el fa de bon seguir fins que arribem a una pista, que seguirem a la dreta.

17

Ara ja seguirem la pista tota l’estona, és hora de relaxar-nos i dedicar-nos a contemplar i gaudir d’aquest esplendorós paisatge natural…

16

03A

02

I arribem al llogarret de Castellfollit, on ens espera el cotxe i on també podem descansar una estona tot fruint de l’indret i potser d’un bon dinar de motxilla.

00

I aquí tens el mapa de la ruta

Castellfollit mapa

Si vols repetir la ruta i disposes d’un dispositiu GPS, punxa AQUÍ

 

TOMB A LES LLACUNES DE LA TANCADA I L’ENCANYISSADA DES DE RIET VELL.

Imprescindible volta pel cor del Delta, tot seguint els seus paratges més emblemàtics i amb més possibilitats d’observació d’ocells. Planera i gairebé sense desnivell, per camins amples i sense cap dificultat. Fàcil de seguir. El recorregut total son 29,37 Km.

Comencem a l’espai anomenat Riet Vell, un centre d’interpretació del Delta i i llacuna amb dos miradors que contemplen aquesta reserva. Val la pena fer-hi una visita a l’acabar la ruta. Just a l’entrada tenim un bon indret on aparcar el vehicle i soports per a les bicis.

Caseta del Riet Vell

Caseta del Riet Vell

Travessem la carretera per on hem vingut (TV.3405) i gairebé davant agafem un camí ample i gairebé recte. Aviat tindrem a la nostra dreta la llacuna de la Tancada

Llacuna del Tancat

Llacuna del Tancat

i arribarem al primer dels observatoris que trobem durant la ruta, el Mirador de La Tancada, de visita obligada.

Cabana típica

Cabana típica

Seguim la mateixa pista fins al final, l’anomenat Racó d’en Terra, on comença el Trabucador, lloc d’excel·lents vistes. Aquí girem a la dreta, de cara a terra ferma i travessem les Salines de Sant Antoni

Braç de desaigue

Braç de desaigüe

Seguim per la pista principal sense problemes, al llarg del recorregut anirem trobant indicadors que ens permeten guiar-nos i ens suggereixen alguna variant interessant del recorregut. Seguim vorejant La Tancada.

Grup de Flamencs a La Tancada

Grup de Flamencs a La Tancada

Passarem vora el Poble Nou del Delta que podem vorejar o simplement passar-lo pel costat seguint el track.

8

Travessem lo Canal de Sant Pere, on val la pena fer una parada per contemplar l’indret, i a la següent cruïlla girem a la dreta cap al Mirador de Patrau.

9

Estem vorejant la part més occidental de l’Encanyissada, preneu-vos-ho amb calma i gaudiu de l’experiència.

Llacuna de l'Encanyissada

Llacuna de l’Encanyissada

11

El Poble Nou del Delta al fons

El Poble Nou del Delta al fons

Una vegada hem deixat enrere el mirador de Patrau, el nostre camí gira a la dreta encarant-se a la costa. Ara seguim els indicadors de La Casa de Fusta.

Ànecs a l'Encanyissada

Ànecs a l’Encanyissada

14

Arribem a la Casa de Fusta, important centre d’interpretació del Delta amb exposicions, mapes caseta d’informació i un excel·lent restaurant on si voleu menjar és interessant fer reserva. Vora el camí hi tenim el Mirador, que val la pena visitar ja que ofereix una de les millors panoràmiques i on és habitual veure-hi molts ocells.

Mirador de la Casa de Fusta

Vista del Mirador de la Casa de Fusta

16

Seguim el nostre camí, sempre vorejant l’Encanyissada i passarem pel Mirador de l’Embut. Després travessarem un canal i tot seguit trobarem un camí travesser que seguirem a la dreta, fins la propera cruïlla on girarem a l’esquerra per trobar tot seguit els primers aiguamolls de la Tancada. A partir d’aquí seguirem La Tancada, sempre vora l’aigua. Seguirem atents a la llacuna on sempre podem veure alguna au.

Un magnífic regal, el flamenc ni s'immuta al nostre pas.

Un magnífic regal, el flamenc ni s’immuta al nostre pas.

 

Un canal

Un canal

Arribem a una cruïlla molt ampla, per aquest punt ja hi hem passat al començament de la nostra ruta. Ara girarem a l’esquerra en direcció al Riet Vell, final de la ruta.

Entrada al Riet Vell

Entrada al Riet Vell

Una ruta molt maca i carregada d’interès, màxim exponent del Delta, que recomanem fer en calma i gaudint de cada racó. Si vols pots baixar-te el track des de Wikilok punxa AQUÍ

0216 21 BTT per l'Encanyissada i el Tancat