trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for the ‘Sostres Comarcals de Catalunya’


Moianès.

Puig Rodó 1.056 metres.

 

Comarca: Moianès.

 

Data: Diumenge 27 de setembre de 2015.

 

Participants (4): Joan Gassol, Montse León, Tatiana Stúpina i Pere López.

 

Inici: Poble de l’Estany.

 

Final: Poble de l’Estany.

 

Circular: Si.

 

Temps real: 02:30 hores.

 

Temps total: 03:15 hores.

 

Desnivell: 175 metres.

 

Desnivell acumulat: 190 metres.

 

Distància: 10,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

Venint de Santa Mª d’Oló arribem a l’Estany pel nord, i a la mateixa entrada trobem les senyals del GR 3 i GR 177.

 

 

Entrada del poble i començament de l'excursió.

Entrada del poble i començament de l’excursió.

Comencem a caminar quan son les 09:45 hores, i ho fem travessant la carretera i anem a guaitar les entrades de la boca nord de la Mina de l’Estany, a on podem contemplar panells indicadors que mostren amb dibuixos com va ser la seva construcció.

 

Serrat de l'Horabona i cim a la dreta.

Serrat de l’Horabona i cim a la dreta.

Aquesta mina fou construïda al segle XVI per a dessecar l’estany que hi havia en aquest lloc, amb la intenció d’evitar malalties i molèsties típiques de zones pantanoses.

 

Entrades de la Mina de l'Estany.

Entrades de la Mina de l’Estany.

D’aquest estany ve el nom del poble i del monestir de Santa Maria de l’Estany.

 

Desprès de visitar la boca nord ens dirigim al Pedró del Pontarró que el tenim al costat mateix.

 

Pedró del Pontarró.

Pedró del Pontarró.

El Pedró és un monument erigit al costat del Pontarró al 1668 per Guillem de Rocafort, en agraïment a Santa Maria de l’Estany per no haver-se fet mal en caure daltabaix d’aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona.

 

Començament de la pista de pujada.

Començament de la pista de pujada.

Comencem seguint el GR 3 i GR 177 cap a la dreta i pujant per una pista cimentada, passem pel davant d’una casa que es diu La Roureda, tenim cases a dreta i esquerra, i als cinquanta metres la pista ja és de terra.

 

El camí puja per una pista molt ampla i per una roureda mol maca en direcció al Coll Subirà.

 

El camí transcorre per una bonica roureda.

El camí transcorre per una bonica roureda.

 

Anem pujant pel Serrat de l’Horabona, i de mica en mica podem veure cap a la dreta i a baix els camps, avui de conreu, que pertanyien a l’antic estany.

 

Als trenta minuts d’haver sortit, parant a fer fotos, i havent visitat la boca nord de la Mina, arribem a un gran tom que fa el camí cap a l’esquerra i que està empedrat , en aquest lloc surt una pista a la dreta, nosaltres seguim amunt cap a l’esquerra, un cartell diu que al cim hi queden dos quilòmetres encara.

 

 

Tom de la pista empedrat i encreuament de camins.

Tom de la pista empedrat i encreuament de camins.

Quan son les 10:35 trobem una pista a l’esquerra amb una cadena, la deixem, continuem per la pista marcada amb GR.

 

 

Turó del cim.

Turó del cim.

Quan la pista sembla que vulgui davallar una mica, estem en una recta i al començament d’una pineda, trobem un camí a la dreta que puja dalt del turó que tenim a la nostra dreta, és el nostre cim.

 

 

Entrada del camí que puja al Puig Rodó.

Entrada del camí que puja al Puig Rodó.

A l’entrada del camí hi ha un petit cartell amb el nom del cim que ens indica cap a la dreta, nosaltres deixem una fita a l’entrada del camí.

 

 

Arribant al cim.

Arribant al cim.

Ens queden uns dos-cents metres fins el cim, al principi el camí és ample, però de seguida s’estreny y puja fort.

 

 

 Puig Rodó a 1.056 m. Moianès.

Puig Rodó a 1.056 m. Moianès.

A tres quarts d’onze som dalt del cim del Puig Rodó a 1.056 metres, som dalt del cim més alt del Moianès.

 

Dalt del cim hi ha una caseta, unes antenes amb panells solars i el piló geodèsic, per cert que molt malmès.

 

 

ista parcial des de el cim.

Vista parcial des de el cim.

És un cim que té molt bones vistes, però no les vam poder gaudir ja que estava tot ennuvolat, però és un magnífic balcó del Moianès i del Vallès, de part del Pirineu, serralades litoral i prelitoral.

 

A les onze i cinc minuts sortim del cim pel mateix camí de pujada fins a la pista per la que hem pujat.

 

A la pista agafem a la dreta per anar a buscar el Dolmen del Puig Rodó.

 

Desviament a la dreta per anar al Dolmen del Puig Rodó.

Desviament a la dreta per anar al Dolmen del Puig Rodó.

A les onze i vint minuts trobem una pista que baixa a ma dreta, també hi un panell que indica Bassa Bombers.

 

Un minut baixant i trobem la bassa a ma dreta i el dolmen dalt d’un terraplè a ma esquerra. El dolmen data del Calcolític (2200 – 1800 aC.), però te una creu gravada al seu damunt.

 

Primera vista del dolmen del Puig Rodó.

Primera vista del dolmen del Puig Rodó.

 

Dolmen del Puig Rodó.

Dolmen del Puig Rodó.

 

 

Segons una bonica llegenda, diu que per les nits sortia del interior del dolmen una dona gran vestida de negre, i que es passejava amb un ramat de porcs negres. Els pagesos de la zona molt espantats van anar a buscar al rector de l’ermita de Ferrerons, i li demanaren que beneís el dolmen, diuen que va gravar al cap d’amunt una creu i que des de les hores mai més es va veure a la dona ni el seu ramat de pors negres.

 

Creu sobre el dolmen del Puig Rodó.

Creu sobre el dolmen del Puig Rodó.

Una vegada vist el dolmen decidim tornar al poble de l’Estany pel camí que baixa a toca de la bassa i que està indicat L’Estany 6 quilòmetres.

 

Quan son les onze i trenta minuts comencem a baixar el més ràpid que podem doncs comença a tronar i a ploure.

 

 

 Baixada amb pluja.

Baixada amb pluja.

A les dotze i cinc anem molt ràpids ja que plou amb ganes, i passem pel mig d’unes cases, son les masies de Comes Vell i la Casa Nova de l’Heura.

 

Al sortir d’aquestes masies trobem un cartell que ens diu L’estany 3 quilòmetres.

 

 

Desviament a la dreta a Cal Costa.

Desviament a la dreta a Cal Costa.

Poc abans d’arribar a la carretera, que ja es veu, trobem un cartell que diu que cap a la dreta l’Estany i Cal Costa, agafem cap a Cal costa, però ens adonem que el camí tira molt amunt, i tornem a baixar, per agafar cap a la carretera i per la mateixa arribar fins el poble.

 

 

 Anat per la carretera al fons el poble de l'Estany.

Anat per la carretera al fons el poble de l’Estany.

Anant per la carretera i anus cinc-cents metres del poble trobem la Creu de terme del segle XIV i restaurada el 1954.

 

Està situada al límit del terme del Monestir de Santa Maria de l’Estany, en el camí de transhumància que comunicava els Pirineus amb el Vallès.

 

 

Creu de Terme.

Creu de Terme.

Uns dos-cents metres abans d’arribar al poble passem per la Font del Mig del Prat, que va ser construïda al costat de la via que comunicava l’Estany amb Moià, per tal de disposar d’un punt d’aigua pels viatgers. Al 1075 va ser arranjada deixant-la com en la actualitat.

 

 

Font del Mig del Prat.

Font del Mig del Prat.

Quan son les tretze hores arribem de nou al cotxe, ens arrangem una mica i fem una visita al Monestir.

 

 

Arribant al poble de l'Estany.

Arribant al poble de l’Estany.

 

Església de Santa Maria de l'Estany.

Església de Santa Maria de l’Estany.

L’Església de Santa Maria de l’Estany, és una ferma i senzilla església romànica de creu llatina i volta de canó, consagrada l’any 1133, cal destacar al seu interior l’escultura gòtica d’alabastre de la Mare de Deu de l’Estany en actitud d’alletament del segle XIV.

 

Entrada a la Església i Monestir de Santa Maria de l'Estany.

Entrada a la Església i Monestir de Santa Maria de l’Estany.

El monestir, que va començar a construir-se al segle XI i fundat al 1080 per canonges sota la regla de Sant agustí, és una de les principals abadies canonicals del país que ha mantingut el seu conjunt monumental molt sencer.

 

Part del claustre i campanar de l'església.

Part del claustre i campanar de l’església.

La part més moderna pertany al segle XIV, al seu interior hi ha un claustre amb 72 capitells, una meravella que fou declarada Monument Històric Artístic al 1931.

 

 

Part dels capitells del claustre.

Part dels capitells del claustre.

 

Mare de Deu de l'Estany donant el pit al Nen Jesús.

Mare de Deu de l’Estany donant el pit al Nen Jesús.

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

Alta Ribagorça.

http://blogscat.com/trescantpelscims/2015/09/29/alta-ribagorca/Comaloforno 3029 metres.

Comarca: Alta Ribagorça.

Data: Diumenge 05-07-2015.

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Pàrquing pressa de Cavallers.

Final: Pàrquing pressa de Cavallers.

Circular: No.

Temps real: 11:00 hores.

Temps total: 12:30 hores.

Desnivell: 1.300 metres.

Desnivell acumulat: 1.340 metres.

Distància 6,0 quilòmetres.

Dificultat: Alta.

El Comaloforno és una muntanya que es troba a la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça, i dins del parc nacional d’aigües Tortes i Estany de Sant Maurici.

Coma-lo-forno és coma de la forna. Una forna, en el país és una coveta o forat en la roca, com la que s’obre a la cresta d’aquest cim.

El cim de 3.029 metres, es troba en la cresta dels Besiberri, entre el Besiberri sud i la Punta Passet.

 

Vista de la paret per la que hi pujarem des de el pàrquing.

Vista de la paret per la que hi pujarem des de el pàrquing.

El dia cinc de juliol de 2015 deixem el cotxe a l’últim pàrquing sota mateix de la pressa de Cavallers, a la vall de Boí.

Quan son tres quars i cinc minuts de set del matí comencem a caminar sortint del pàrquing i pujant a la pressa, la qual travessem d’un costa a l’altre.

Quan travessem la pressa tenim una paret al davant que sembla inexpugnable, però en realitat puja un camí pel mig, és costerut i no ple de dificultats, però és el que seguirem.

 

Dalt de la Pressa de Cavallers.

Dalt de la Pressa de Cavallers.

Al final de la pressa comença un camí cap a la dreta que seguim.

Quan portem uns minuts caminant ens adonem que no anem bé, hauríem d’haver trobat un camí a l’esquerra per pujar, ens en tornem i poc abans d’arribar a la pressa el trobem, se l’havíem saltat. Hem perdut uns quinze minuts entre anar i tornar.

 Inicis del camí de pujada.

Inicis del camí de pujada.

Continuem amunt i de seguida arribem a un pas entre dues parets, la de l’esquerra és una escola d’escalada amb força vies.

Primer pas estret.

Primer pas estret.

En deu minuts des de que hem agafat aquest camí, arribem a la primera dificultat, el anomenat pas de l’os, un pas entre unes roques, que s’ha de grimpar i passar per un forat força estret.

Pas de l’Os.

Pas de l’Os.

Després d’aquest pas el camí puja per un bosc còmodament, fins que al sortir del bosc s’arriba a un gran pedregam. És una tartera composta de pedres grosses que s’ha de creuar en diagonal.

Tarteres que s’han de creuar.

Tarteres que s’han de creuar.

Nosaltres seguim unes fites que ens porten fins al peu de la quarta agulla de Comalestortes, però a la tornada ens adonem que és millor passar més avall, buscant els prats d’herba que porten fins un coll a l’esquerra del Bony de l’orri, també dit coll del pas de l’os.

Arribant al coll del Pas de l’Os.

Arribant al coll del Pas de l’Os.

Quan son les deu en punt del matí som al coll, a partir d’aquí el camí gira a l’esquerra, som a uns 2.470 metres, hem fet fins ara uns 690 metres de desnivell, i ens queden uns 560 metres fins el cim.

Quan son les deu trenta hores parem a descansar i menjar una mica. Som a uns 2.660 metres i estem just al damunt de l’estany de Comaloforno.

Estany de Comaloforno.

Estany de Comaloforno.

La vista és impressionant, tenim tots els Besiberri davant nostre.

Podem observar que hi ha força neu encara i que els estanys estan mig glaçats encara.

A les 10:45 hores tornen a caminar en direcció a l’estany glaçat de Comaloforno, sense baixar a l’altre estany ni perdre alçada.

Estany Gelat de Comaloforno.

Estany Gelat de Comaloforno.

Passem a toca de l’estany i girem a la dreta en direcció al nostre cim el més recte possible i aprofitant totes les llengües de neu que podem, ja que la neu està en perfectes condicions per caminar sense grampons.

Cresta de Comalestortes.

Cresta de Comalestortes.

Pujant per un caos de pedres.

Pujant per un caos de pedres.

Ens apropem a la cresta.

Ens apropem a la cresta.

Ens anem apropant de mica en mica a la paret final, anem en direcció a una portella o bretxa que hi ha entre el nostre cim i el Besiberri sud.

Tros final abans de pujar a la cresta.

Tros final abans de pujar a la cresta.

Però poc abans d’arribar dalt de la cresta un home que anava darrera nostre ens indica que el cim està una mica més a l’esquerra i que és millor pujar per un altre canal , baixem uns metres i el seguim, tenia raó molt millor, pugem per aquesta canal i al arriba dalt de la cresta ja veiem el cim a l’esquerra, baixem una mica i enfilem l’última grimpada al cim.

Pujant a la cresta.

Pujant a la cresta.

Dalt de la creta i cim.

Dalt de la creta i cim.

Quan son les 13:15 hores som dalt del Comaloforno.

Comaloforno 3.029 m. Alta Ribagorça.

Comaloforno 3.029 m. Alta Ribagorça.

La vista és impressionant en totes direccions, cap el nord tota la cresta dels Besiberri, cap el nord-oest el massís de la Maladeta amb tots els seus pics de tres mil metres amb el tot poderós Aneto al mig, cap a l’est la Punta Alta de Comalesbienes, cap el nord-est el Montardo, cap el sud la Punta Passet i la Punta Lequetre.

Besiberri sud, central i nord, amb el cim d’Avellaners a l’esquerra.

Massís de la Maladeta amb l’Aneto al mig.

Massís de la Maladeta amb l’Aneto al mig.

Montardo a l’esquerra i estany de Travessany a la dreta.

Montardo a l’esquerra i estany de Travessany a la dreta.

Multitud de cims i d’estanys.

L’únic que trobem a faltar és la típica creu que tants i tants anys hi ha hagut dalt del cim, sembla ser que ha desaparegut.

Quan son les 13:35 hores baixem pel mateix camí que de pujada.

19 Vista en darrera baixant per la neu.

Vista en darrera baixant per la neu.

Estany glaçat de Comaloforno.

Estany glaçat de Comaloforno.

Quan son les 15:40 hores som al mateix lloc on hem parat al matí a menjar, sobre els 2.660 metres, ara també parem descansar una mica, i quan son les 16:00 hores tornem a re emprendre la baixada.

Ja no parem fins baix de tot, i quan son les 19:20 hores tornem a ser al cotxe.

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

Garrigues.

PUNTA CURULL 1.023 M. 

Comarca: Garrigues.

Data: Diumenge 07 de juny de 2015.

Participants (4): Montserrat Jordà, Lluís Balsells, Tatiana Stúpina I Pere López.

Inici: Església de Sant Antoni de Pàdua a Vilanova de Prades.

Final: Església de Sant Antoni de Pàdua a Vilanova de Prades.

Circular: Si.

Temps real: 02:00 hores.

Temps total: 03:40 hores.

Desnivell: 140 metres.

Desnivell acumulat: 187 metres.

Distància: 6,5 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

El cim de la Punta Curull es troba a la Serra la Llena, serra que separa les comarques de la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat.

SONY DSC

Serra la Llena amb la Punta Curull a la dreta.

El dia set de juny de 2015 ens trobem a l’entrada del poble de Vilanova de Prades arribant de Montblanc.

Ens trobem quatre amics a l’església de Sant Antoni de Pàdua, també dita església del cementiri.

Església de Sant Antoni de Pàdua a Vilanova de Prades.

Església de Sant Antoni de Pàdua a Vilanova de Prades.

Quan son les deu del matí comencem a caminar entrant al poble i anant as buscar l’església de Sant Salvador.

Caminem pel carrer de Sant Antoni i el carrer Major, i al arribar a l’església de Sant salvador, agafem el carrer dels Cups, que es troba a la dreta de l’església tal com la veiem mirant-la de cara.

Església de Sant Salvador a Vilanova de Prades.

Església de Sant Salvador a Vilanova de Prades.

A les 10:12 hores agafem el carrer dels Cups amunt i al final d’aquest ja comença el camí que puja a la serra.

Carrer dels Cups.

Carrer dels Cups.

El camí està marcat amb PR i unes marques grogues amb forma de ferradura, les quals no deixarem fins la cova del Calaixos de l’Ereldo o de l’Home Fe.

Marques de part del recorregut.

Marques de part del recorregut.

El camí comença pujant i donant el tom al turó de la Roca del sentinella, i en uns set minuts arribem als plans dels Solans.

Deixant en darrere el poble.

Deixant en darrere el poble.

Pujant als Plans de Solans.

Pujant als Plans de Solans.

Arribant als Plans de Solans amb el Montsant al darrera.

Arribant als Plans de Solans amb el Montsant al darrera.

En aquest punt podem veure les parets de la cinglera i les antenes dels repetidors de ràdio i televisió per primera vegada de prop.

Plans de Solans.

Plans de Solans.

Parets sota mateix dels repetidors.

Parets sota mateix dels repetidors.

Quan son les 10:30 hores passem a tocar d’una paret, a la nostra esquerra, que està plena de vies d’escalada, parem uns breus instants per estudiar-les una mica i continuem el nostre camí.

Vies d'escalada en aquestes parets.

Vies d’escalada en aquestes parets.

Continuem a peu de paret passant a peu de la cinglera, per uns balmats amb un forat mes destacat que els altres, és l’anomenada Cova de les Bigues.

Passant a tocar de la cova de les Bigues.

Passant a tocar de la cova de les Bigues.

Pujant per la part solana de la serra.

Pujant per la part solana de la serra.

A les 10:40 hores som dalt de la serra i trobem el camí de la serra, és una pista que ve del poble i per la qual tornarem a ell.

Entrada al camí  que baixa a la cova dels Calaixos.

Entrada al camí que baixa a la cova dels Calaixos.

Creuem la pista i davallem pel camí marcat amb les ferradures de color groc.

Al mateix punt on creuem la pista i ha un pal indicador que senyala els Calaixos d’Ereldo 0,2 qm.

A mida que anem baixant sembla que entrem en un laberint de pedres i passos estrets.

Baixant al laberint dels calaixos.

Baixant al laberint dels calaixos.

Als quatre minuts baixant trobem una entrada marcada amb unes fletxes i una barra vertical tan de color groc com vermell.

Entrada a un petit laberint amb una petita cova al final.

Entrada a un petit laberint amb una petita cova al final.

Entrem i després de estrets passadissos entre roques arribem a una petita cova, val la pena entrar a veure-ho, però no es la cova dels Calaixos.

Pas entre el laberint de pedres.

Pas entre el laberint de pedres.

Pas estret abans de la petita cova.

Pas estret abans de la petita cova.

Foto feta des de el final de la petita cova.

Foto feta des de el final de la petita cova.

Tonen i continuem el camí marcat amb ferradures grogues.

Tornem al camí que dona a la cova dels Calaixos.

Tornem al camí que dona a la cova dels Calaixos.

En cinc minuts arribem a la Cova dels Calaixos d’Ereldo o de l’Home Fe, dita així perquè, segons conta la llegenda, durant les guerres carlines (tres guerres del 1883 al 1876), un home s’amagava en aquest lloc, de tant en tant sortia i des de la roca del Sentinella, just al damunt del poble, cridava: “gent de Vilanova, tingueu fe, que la guerra s’acabarà”.

L’entrada a la cova està indicada amb el nom pintat  a la paret.

Cova dels Calaixos.

Cova dels Calaixos.

L’entrada és un petit forat a ras de terra, pel qual s’ha d’entrar ajupit o reptant una mica, dintre et pots posar dret i no fa falta llanternes, lots o frontals, entra llum per un forat.

Petita entrada a la cova des de dins.

Petita entrada a la cova des de dins.

Entrant a la cova.

Entrant a la cova.

Interior de la cova.

Interior de la cova.

Interior de la cova.

Interior de la cova.

Sortint de la cova..

Sortint de la cova..

Quan son les 11:35 hores Sortim de la cova i tornem a pujar a la serra pel mateix camí que hem baixat.

Quan tornem a ser dal de la serra, a la pista, girem a la dreta en direcció al cim de la Cogulla.

Desviament cap el cim de la Cogulla.

Desviament cap el cim de la Cogulla.

Quan son les 11:55 son davant el cim de la Cogulla, la pista es bifurca i anem per la dreta, però de seguida la deixem i enfilem recte amunt per un camí que talla la pista que puja fins dalt.

Pujada al cim de la Cogulla.

Pujada al cim de la Cogulla.

Pugem dalt del cim de la Cogulla a 1.029 metres a on trobem una cabana de guaita dels forestals.

Cim de la Cogulla 1.029 metres.

Cim de la Cogulla 1.029 metres.

Les vistes sobre la plana de les Garrigues és extensa i sobre el Priorat, amb l’omnipresent Montsant, és molt maca.

Vista cap el pla de les Garrigues.

Vista cap el pla de les Garrigues.

Vista cap el Priorat.

Vista cap el Priorat.

Vista cap a la Conca de Barberà.

Vista cap a la Conca de Barberà.

Ens fem la foto de cim i tornem a baixar pel mateix camí i al arribar a la pista girem a l’esquerra i tornem per on hem vingut abans amb la intenció d’arribar a la Punta Curull.

Anem planejant per la pista i al final d’una llarga recta, just quan la pista gira fort a l’esquerra i davalla, trobem un pal indicador, un camí a la dreta marcat amb punts grocs i tenim un turó al davant.

Deixant el camí de la serra per anar cap a la Punta Curull.

Deixant el camí de la serra per anar cap a la Punta Curull.

Quan son les 12:16 hores deixem la pista i agafem aquest camí que està indicat com a Punta Curull.

El camí va donant el tom al turó que teníem al davant, i una vegada superat continua recte amunt seguint per damunt la cinglera, i en deu minuts arribem al cim.

Punta Curull al fons.

Punta Curull al fons.

A les 12:26 hores son dalt del cim més alt de les Garrigues, la Punta Curull de 1.023 metres.

Punta Curull 1.023 metres (Garrigues).

Punta Curull 1.023 metres (Garrigues).

Fem les fotos de rigor, gaudim de les vistes i quan son les 12:50 hores sortim del cim.

Vista del poble de Vilanova de Prades des del cim.

Vista del poble de Vilanova de Prades des del cim.

Primer sortim en direcció est, la contraria de per on hem arribat, en busca d’un camí que està indicat al mapa, però no el trobem, deu està molt brut.

Tornem al cim i quan son les 13:00 hores tornem a sortir del cim però aquesta vegada tornant pel camí que hem arribat, però de seguida agafem un camí a ma dreta en direcció nord, que davalla ràpidament i en deu minuts tornem a ser a la pista que ve del cim de la Cogulla.

Retrobant el camí de la Serra.

Retrobant el camí de la Serra.

El camí que hem baixat, si el seguíssim creuant la pista, ens duria a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, però nosaltres tirem pista avall.

La pista planeja i davalla suaument fins a Vilanova de Prades, però quan portem uns deu minuts per la pista, agafem un camí a la dreta de roca de conglomerat, que talla un tros de pista i puja fins un collet on hi ha una gran fita.

Petit coll abans d'arribar al poble.

Petit coll abans d’arribar al poble.

Quan som dalt del collet ja podem veure davant nostre el poble.

El camí davalla paral·lel a la pista fins que torna a ajuntar-se amb ella uns sis minuts després de deixar-la.

Tal com anem arribant a ma dreta hi ha un càmping i a ma esquerra la, mal anomenada ermita de Sant Antoni, ja que és l’església de Sant Antoni de Pàdua o església del cementiri.

Arribant a Vilanova de Prades.

Arribant a Vilanova de Prades.

A les 13:40 hores tornem a ser al poble just al punt de sortida.

Mapa de la zona amb el recorregut de color blau.

Mapa de la zona amb el recorregut de color blau.

 

Si vols descarregar el track de la ruta pica AQUÍ

Maresme.

Turó d’en Vives 759m.

Comarca: Maresme.

Data: Diumenge 14-11-2010.

Participants (6): Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Joaquim M. Barriach, Pere López, Pilar Monje i Tatiana Stupina.

Inici: Ermita de Sant Martí de Montnegre.

Final: Ermita de Sant Martí de Montnegre.

Circular: No.

Temps real: 03:00 hores.

Temps Total: 05:10 hores.

Desnivell: 299 m.

Desnivell acumulat: 700 m.

Distància recorreguda: 16 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

El diumenge 14 de novembre sortim de Reus per la AP7, passat Barcelona cal agafar cap a Girona y sortir a San Celoni. Passat el peatge, de seguida a l’esquerra i tot seguit a la dreta cap a Sant Celoni i Hostalric. S’ha de seguir recte i no entrar a San Celoni. Al final d’una gran recta a la dreta podem veure un edifici de totxo que posa RENOLIT, aquí cal girar a la dreta, veurem els bombers, i una carretera que comença i travessa l’autopista. A les hores cal anar amunt per la pista de terra durant uns deu quilòmetres, fins a l’ermita de Sant Martí de Montnegre.

Al arribar el primer que es troba és un pàrquing comú, a la tornada estava ple a vessar, aquí es pot deixar el cotxe, uns metres més avall trobem el restaurant Montnegre, nosaltres deixem el cotxe al seu pàrquing particular per clients, doncs encomanem taula per dinar a la tornada, i uns metres més endavant s’hi troba l’ermita de Sant Martí de Montnegre, la qual visitem abans de començar l’excursió. 

Entrada a l'ermita de Sant Martí de Montnegre.

Entrada a l’ermita de Sant Martí de Montnegre.

Ermita de Sant Martí de Montnegre.

Ermita de Sant Martí de Montnegre.

Quan son dos quarts de deu del matí sortim de davant el pàrquing comú, per uns esgraons, pel GR-5 i de seguida el camí ens porta per un bosc preciós d’alzines sureres.

Sortida pel mig d'un bosc d'alzinar surer.

Sortida pel mig d’un bosc d’alzinar surer.

Alzina surera o Quercus suber.

Alzina surera o Quercus suber.

En poc més de deu minuts arribem a una altre pista a on hi ha un pal indicador del GR-92 i GR-5, el nostre camí segueix pel GR-5 pujant a l’esquerra tot seguint la pista. Arribar al coll de Basses a on hi ha unes alzines grosses. El camí continua recte segons hem arribat al coll. 

Pal indicador del GR-92 i GR-5.

Pal indicador del GR-92 i GR-5.

El camí passa per boscos de castanyers.

El camí passa per boscos de castanyers.

El camí és tot ell una catifa de fulles.

El camí és tot ell una catifa de fulles.

En mitja hora més arribem al coll de Basses a on hi ha unes alzines grosses. El camí continua recte segons hem arribat al coll.

Les alzines del coll de Basses.

Les alzines del coll de Basses.

A partir d’ara canviem de vessant i de comarca, deixem el Vallès Oriental i entrem al Maresme. En molt poca estona, uns tres minuts, arribem a un lloc anomenat Faigs d’en Preses, aquí deixem una pista a l’esquerra per la qual pujarem més tard al Turó Gros, però ara seguim pujant a la dreta i en uns cinc minuts arribem a un coll, a on deixem el GR-5 que marxa avall a l’esquerra, i seguim recte per la pista fins arribar a un petit pla que li diuen Prat Perelló, a on hi ha un faig gros.

Pista a l'esquerra baixant del Prat Perelló.

Pista a l’esquerra baixant del Prat Perelló.

En aquest punt la pista davalla però tot seguit, a uns deu o quinze metres, surt una pista a l’esquerra, l’agafem fins al final, no és molt llarga, uns cinquanta o cent metres i finalitza en una mena de collet a on trobem uns avellaners molt grans abandonats, estem just al peu del Turó d’en Vives.

Punt on s’acaba la pista i a la dreta comença el camí fina al Turó d’en Vives.

Punt on s’acaba la pista i a la dreta comença el camí fina al Turó d’en Vives.

No més en resta pujar cap a la dreta buscant unes fites grosses i unes fites de terme que ens indica un corriol que en deu minuts ens deix al cim.

Turó d'en Vives, 759m, Maresme.

Turó d’en Vives, 759m, Maresme.

Poc a poc i amb unes tes hores, després d’haver fet unes marrades acumulant uns dos-cents metres de desnivell més del conte, arribem al nostre destí, al Turó d’en vives, de 759m d’alçada i que és el cim més alt de la comarca del Maresme.

És un cim que es troba al mig d’un bosc i no té cap mena de vista, no més hi trobem lligats en un arbre un cartell amb el nom i una bústia de piuades.

Però com que ens trobem a la serra del Montnegre, decidim pujar també al punt més alt, el turó Gros, de 766m. Per fer-ho desfem el camí de pujada fins el lloc anomenat Faigs d’en Preses i agafem la pista, que ara la trobem a la dreta, el camí de pujada a aquest turó és preciós, el fem travessant un bosc de roures africans i de fulles grans, que son dues especies de roures que hi conviuen en aquesta serra.

Pujant al Turó Gros.

Pujant al Turó Gros.

Des de la cruïlla de camins fins el Turó hi ha uns cinc-cents metres i uns seixanta de desnivell.

Arribant al punt culminat de la Serra del Montnegre, el Turó Gros.

Arribant al punt culminat de la Serra del Montnegre, el Turó Gros.

 

Turó Gros.

Turó Gros.

Turó Gros de 766m punt culminant de la serra del Montnegre al Vallès Oriental.

Turó Gros de 766m punt culminant de la serra del Montnegre al Vallès Oriental.

Turó Gros.

Turó Gros.

Una vegada al Turó Gros fem les fotos de rigor i baixem pel mateix camí de pujada, la intenció era anar fins l’ermita de Santa Maria de Montnegre i tornar pel GR-92 fins el cotxe, però degut a la boira i al tard que és tornem pel mateix camí, arribant al cotxe quan son les dues i quaranta minuts de la tarda. 

Vista des de l’ermita de Sant Martí de Montnegre del Turó de l'Home, Les Agudes i el Matarranya (d'esquerra a dreta).

Vista des de l’ermita de Sant Martí de Montnegre del Turó de l’Home, Les Agudes i el Matarranya (d’esquerra a dreta).

Bonics bolets de tardor.

Bonics bolets de tardor.

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

Pla d’Urgell.

LO TOSSAL 348 M.

Comarca: Pla d’Urgell.

Data: Dissabte 26-10-2013

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.

Inici: Cal Comes a Claravalls.

Final: Cal Comes a Claravalls.

Circular: Si.

Temps real: 01:30 hores.

Temps total: 02:00 hores.

Desnivell: -10 metres.

Desnivell acumulat: 68 metres.

Distància: 5,3 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

El dissabte 26 d’octubre de 2013 ens arribem fins el poble de Claravalls.

SOPoble de Claravalls.

SOPoble de Claravalls.

Arribant des de Tàrrega, just abans d’entrar al poble, surt una pista a ma esquerra que puja fins a la part de dalt del poble.

Punt on deixem el cotxe.

Punt on deixem el cotxe.

Una mica més enllà deixant el poble enrere, a on trobem unes runes i una casa que sembla un magatzem a ma dreta, i una tanca de formigó amb una porta de ferros corredora a ma esquerra, aquí deixem el cotxe i comencem a caminar.

Punt de sortida.

Punt de sortida.

Quan son les dotze i deu hores del mig dia comencem a caminar recte per la pista que hem arribat, deixant la que va cap a la dreta.

La pista va baixant suaument.

La pista va baixant suaument.

A uns cinquanta metres el camí gira a l’esquerra, deixem el que va recte que serà per on arribarem a la tornada.

El paisatge és molt monòton, tot és molt pla i tot son conreus.

Aviat podem veure Lo Tossal al fons a l’esquerra.

Aviat podem veure Lo Tossal al fons a l’esquerra.

El camí comença de seguida amb una lleugera baixada.

Als quinze minuts trobem un tros tancat amb plaques solars a la nostra esquerra.

Plaques solars a la nostra esquerra.

Plaques solars a la nostra esquerra.

Una mica més endavant trobem un lloc on acumulen fems per adobar i des de aquí repartir-los pels camps.

Explanada de fems.

Explanada de fems.

Uns metres més endavant trobem una cruïlla de camins, nosaltres hem de continuar recte i davallant.

Cruïlla de camins amb Lo Tossal al fons.

Cruïlla de camins amb Lo Tossal al fons.

El camí fa una ziga-zaga i trobem el canal d’Urgell que porta l’aigua a totes aquestes terres.

 

Acostant-nos al Canal d'Urgell.

Acostant-nos al Canal d’Urgell.

Arribant al Canal d'Urgell

Arribant al Canal d’Urgell

Trobem un pont per creuar el canal, no el creuem i girem a la dreta per continuar per una pista més vella.

Canal d'Urgell, el camí a la dreta i Lo Tossal al fons.

Canal d’Urgell, el camí a la dreta i Lo Tossal al fons.

Al girar tenim el nostre objectiu al davant i al fons, Lo Tossal.

Tenim Lo Tossal al davant mateix.

Tenim Lo Tossal al davant mateix.

Seguim paral·lels al canal que va recte fins que fa un tom a l’esquerra de noranta graus, seguim uns cinquanta metres més pel camí, i és aquí quan decidim deixar-ho per pujar cap a la dreta i camp a través al cim, sempre intentant passar pels marges dels camps conreats.

 

Tram final de Lo Tossal.

Tram final de Lo Tossal.

Pujant el tram final de Lo Tossal.

Pujant el tram final de Lo Tossal.

Quan és l’una de la tarda som dalt del cim.

Lo Tossal 347 m. Pla d'Urgell.

Lo Tossal 347 m. Pla d’Urgell.

Dalt del cim no hi ha més remei que trepitjar els conreus, ja que el cim és un pla i està tot ell conreat.

El cim és un pla conreat.

El cim és un pla conreat.

Fem les fotos de rigor i per baixar sortim per l’altre costat d’on hem arribat, també ho fem camp a través fins trobar una pista que està als peus del turó.

A l'esquerra camí al que ens dirigim al baixar.

A l’esquerra camí al que ens dirigim al baixar.

Al arribar a la pista l’agafem cap a la dreta uns cent cinquanta metres fins un punt on gira noranta graus a la dreta, la seguim cap a la dreta deixant un altra que segueix recte.

 

Bifurcació de camins.

Bifurcació de camins.

Última vista de Lo Tossal.

Última vista de Lo Tossal.

Arribant al punt de sortida, el camí de la dreta és per on hem anat a l’anada.

Arribant al punt de sortida, el camí de la dreta és per on hem anat a l’anada.

Seguim aquesta pista fins el seu final, on trobem un altre a la qual ens incorporem anat cap a la dreta, fins que quan son les dues de la tarda i deu minuts tornem a ser al cotxe.

Mapa de la zona, l'anada puntejat amb color vermell i la tornada amb blau.

Mapa de la zona, l’anada puntejat amb color vermell i la tornada amb blau.

Garraf.

PUIG DE LA MOLA 534,7 m.

 

Comarca: Garraf.

 

Data: Dimarts 24-06-2008.

 

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: La figuera, veïnat del poble de Olesa de les Bonesvalls.

 

Final: La figuera, veïnat del poble de Olesa de les Bonesvalls.

 

Circular: No.

 

Temps real: 03:30 hores.

 

Temps total: 04:00 hores.

 

Desnivell: 274 metres.

 

Desnivell acumulat: 280 metres.

 

Distància: 8,5 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

Avui parlarem del cim més alt de la comarca del Garraf, el Puig de la Mola de 534,7 m., i que es troba a la serra de les Conques, al massís del Garraf de la serralada litoral. El massís del Garraf és Parc Natural des de el 1986.

 

El dia vint-i-quatre de juny de dos mil vuit, sortim de Reus en direcció a Vilafranca del Penedès. Fem uns cinc km. en direcció N per la N-340 i trobem una desviació a la dreta, som a la BV-2411 que ens portaria a Gavà. A uns set km. trobem un encreuament, a l’esquerra queda Olesa de les Bonesvalls, aquí deixem el cotxe, en una esplanada que hi ha al costat mateix del restaurant el Cau.

 

La figuera, veïnat del poble de Olesa de les Bonesvalls.

La figuera, veïnat del poble de Olesa de les Bonesvalls.

 

Sortim a les dues del migdia en direcció contraria a Olesa, travessant el veïnat de la Figuera, sortint per un camí marcat amb el GR5, han passat cinc minuts.

 

Sortida de la figuera pel GR5.

Sortida de la figuera pel GR5.

 

Al sortir del poble trobem la llera de la riera de Begues, el camí segueix la llera i a uns quinze minuts de la sortida trobem una pista la qual travessem i al mateix temps deixem la riera. Continuem pel GR5.

 

GR5 direcció a l’avenc de l’Esquerrà i Sitges.

GR5 direcció a l’avenc de l’Esquerrà i Sitges.

 

Als cinc minuts de deixar la llera de la riera, trobem un pla i hem de triar el camí de la dreta, recte no porta en lloc.

 

En uns cinc minuts més ja podem veure la torre de vigilància que hi ha dalt del cim, sembla prop, però no, encara hi trigarem una bona estona.

 

Al fons del tot treu el cap la torre de guaita que hi dalt del cim.

Al fons del tot treu el cap la torre de guaita que hi dalt del cim.

 

Quan portem uns quaranta minuts caminant, deixem el barranc i el camí puja una mica.

 

Continuant el camí, en uns deu minuts, trobem una pista que la seguim recte, cap a la dreta, sempre seguint el GR5.

 

Als cinc minuts la pista gira a l’esquerra i puja, mentre que el GR continua recte. El camí bo és seguir sempre el GR, fins trobar un camí a l’esquerra marcat amb GR92-3 Mediterrani, i pujar per aquest nou GR directament fins el cim. Nosaltres, seguint unes instruccions bastant confuses, seguim per la pista que puja a l’esquerra. Més endavant la pista es fa camí, després es transforma en corriol, i cada vegada més brut fins que desapareix i hem d’anar una mica camp a través, en direcció que creiem que està el cim. De tant en tant trobem fites, cosa que ens fa pensar que no anem molt malament. De cop trobem un pou artesià, semblant al que podem trobar a dalt de tot de la Mola de Colldejou. A partir del pou anem trobant cada vegada més fites però sense camí. El bosc s’aclareix i ja veiem la torre de vigilància conta incendis de dalt del cim.

 

Metres finals abans d’arribar al cim.

Metres finals abans d’arribar al cim.

 

A les quinze cinquanta, una hora i cinquanta minuts des de la sortida, i una mica esgarrinxats, arribem al cim més alt del Garraf, al Puig de la Mola.

 

Puig de la Mola 534.7m. (GARRAF). 24-06-2008.

Puig de la Mola 534.7m. (GARRAF). 24-06-2008.

 

Dalt del cim aprofitem per fer fotos, descansar, recuperar una mica de forces i per parlar amb el vigilant de la torreta.

 

Per tornar ho fem baixant per la pista. Als dos minuts trobem el camí que surt a la dreta marcat com a GR92-3 Mediterrani.

 

Camí de baixada marcat amb GR92-3 Mediterrani.

Camí de baixada marcat amb GR92-3 Mediterrani.

 

Baixem per aquest camí i en divuit minuts arribem a la pista per la que hauríem d’haver arribat. Som al encreuament dels dos GR, el 5 que amunt tira fins a Sitges i avall fins a Olesa de les Bonesvalls, i el 92-3 que va des de Santa Susanna al Puig de la Mola.

 

Encreuament dels GR92-3 i del GR5.

Encreuament dels GR92-3 i del GR5.

 

Nosaltres girem a la dreta en direcció a l’Avenc de l’Esquerrà i a Olesa de Bonesvalls, sempre seguint el GR5 fins el cotxe.

 

Als deu minuts trobem l’Avenc de l’Esquerrà, té uns ferros posats a terra per que la gent no hi passi per error, ja que l’avenc és un forat que s’obre al terra. Té un primer pou de seixanta-cinc metres de caiguda lliure, i una profunditat total de tres cens metres.

 

Avenc de l’Esquerrà.

Avenc de l’Esquerrà.

 

Tornant a la pista, als cinc minuts la deixem per agafar un camí a la dreta, i en cinc minuts més trobem el punt a on hem deixat el GR a la pujada.

 

Desfem tot el camí que hem fet de pujada i a les sis de la tarda, arribem al cotxe.

 

Arribada a la Figuera

Arribada a la Figuera

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

 

Mapa de la zona. Recorregut puntejat amb punts vermells.

Mapa de la zona. Recorregut puntejat amb punts vermells.

Ribera d’Ebre.

LA XÀCARA O CREU DE SANTOS 942 m

 

Comarca: Ribera d’Ebre.

 

Data: diumenge 08 de febrer de 2009.

 

Participants (14): Mª Alias, Joan Marqués, Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Mª Cinta Prats, Josep Mariné, Amelia Salvat, Dani Ros, Antonio López, Tatiana Stupina, Dària Stupina, Pedro Merelo, Josep Massana i Pere López.

 

Inici: Balneari del Cardó.

 

Final: Balneari del Cardó.

 

Circular: Si.

 

Temps real: 05:30 hores.

 

Temps total: 07:15 hores.

 

Desnivell: 452 metres.

 

Desnivell acumulat: 560 metres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Distància: 11,5 quilòmetres.

 

El dia era asoleiat, però ventós, les ràfagues de vent van ser molt fortes, sobre tot a la part final del cim. Val a dir que pels Ports es feien diferents excursions a diferents cims, i els únics que aconseguirem cim vam ser nosaltres.

 

L’excursió estaba guiada pel company Josep Massana, que amb la seba manera d’explicar les coses i els seus acudits, ens va fer l’excursió molt més amena del que la climatològia ens ho hagués fet.

 

La sortida la fem des de el Balneari del Cardó, a 512m., a les nou treinta del matí. Sortim per un camí ampla en direció E. De seguida veiem l’ermita de la Columna, just a dalt d’un pilar de roca.

 

Ermita De la columna.

Ermita De la columna.

 

Ens hi acostem, i pujem a guaitar ja que és un balcó excepcional sobre el Carcó. Als peus de l’ermita hi esmorcem, per més tard retornar al camí de Tibenys i seguir fins el coll de Mortero a 640M. En aquest punt la vista cambia, tenim debant nostre tota la vessant del Baix Ebre.

 

Just passat el coll girem a ma esquerra i per un desdibuixat corriol reseguirem els dos kilòmetres de creta i els trecents metres de desnivell que ens separen del cim. A mig camí del cim passem pel costat d’una curiosa formació de pedra, en Josep li diu el Tornillo, d’altres li diuen el Turmo.

 

El Turmo (el Tornillo).

El Turmo (el Tornillo).

 

Arribats a l’ultim coll, abans del cim, hem de girar una mica a la dreta per anar a vuscar la carena E, i amb forta pujada fer els últims vint-i-cinc minuts fins el cim, al que hi arrbem a tres quarts d’una del mig dia.

 

Creu de Santos o Xàcara 942m. Ribera d’Ebre.

Creu de Santos o Xàcara 942m. Ribera d’Ebre.

 

La baixada, en contes de fer-la direta al balneari, la fem careneixant fins el Coll Pelat, a on al girar, a ma esquerra, hi podem veure la cova Ll`brega. Seguim camí fins la font del Teix.

 

Font del Teix.

Font del Teix.

 

La font brotlla a 750m., als peus d’un teix milenari, la soca del qual fa 3,80m. de perímetre. A pocs metres s’hi troba el refugi de la Font del Teix. Ens hi refugiem del fort vent i aprofitem per fer un moç, son quasi dos quarts de tres de la tarda.

 

Refugi del Teix.

Refugi del Teix.

 

Al sortir del refugi ens dirigim al Portell de Cardó, tot passant per un bosc de teixos, és la més gran reserva de teixos del país, n’hi ha contabilitzats 220.

 

Des de el portell baixem pel camí de les ermites i en 25 minuta arribem de nou al balneari finalitzan l’escursió a dos quazrts de cin de la tarda.

 

Conjunt arquitectonic de l’antic convent i balneari de Cardó.

Conjunt arquitectonic de l’antic convent i balneari de Cardó.

 

Mapa de la zona, recorregut punteixat en grog.

Mapa de la zona, recorregut punteixat en grog.

Ripollès.

PUIGMAL 2.913 m.

 

Comarca: Ripollès.

 

Data: Diumenge 23-07-2006

 

Participants (3): Daria Stupina, Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Santuari de Nuria.

 

Final: Santuari de Nuria.

 

Circular: No.

 

Temps real: 03:50 hores.

 

Temps total: 04:30 hores.

 

Desnivell: 946 metres.

 

Desnivell acumulat: 971 metres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Distància: 9,5 quilòmetres.

 

Avui us parlarem d’un cim que molts el coneixeu, el Puigmal, que amb els seus 2.913 m. és el cim més alt de la província de Girona, del Ripollès, i al mateix temps de la part oriental dels Pirineus.

 

El dia 22 de juliol de 2.006, varem sortir de Reus en direcció a Ribes de Freser, a on dormirem, amb la intenció de a l’endemà agafar el primer trenet cremallera que puja fins el Santuari de Núria.

 

Estació del tren cremallera a Ribes de Freser.

Estació del tren cremallera a Ribes de Freser.

  
 El dia 23 agafem el tren cremallera a Ribes, també es pot agafar una mica més amunt a Queralbs, que salvant un desnivell de 1.000 m., i en poc més de dotze km., ens deix al Santuari de Nuria, a 1.967 m.

 

Una vegada arribats a Núria, la vista és meravellosa, amb el Santuari tot envoltat de muntanyes i rierols que baixen fins l’estany artificial que es troba als seus peus. Nosaltres travessem totes les instal·lacions i sortim per l’altre costat, en direcció NO-O per la vall del rierol de Finestrelles.

 

Vall del rierol de Finestrelles.  Al fons instal·lacions del Santuari de Núria.

Vall del rierol de Finestrelles. Al fons instal·lacions del Santuari de Núria.

 

Als pocs minuts el travessem i per la vessant dreta de la vall pugem fins trobar, a la nostra esquerra, la vall de la Coma de l’Embut.

 

Habitants naturals d’aquesta vall.

Habitants naturals d’aquesta vall.

 

Pujant per la vall del rierol de Finestrelles. Al fons, a l’esquerra, la vall de la Coma de l’Embut.

Pujant per la vall del rierol de Finestrelles. Al fons, a l’esquerra, la vall de la Coma de l’Embut.

 

Aquí trobem un pal indicador. Pujant per aquesta vall passem pel Pla de L’ortigar, la Coma de l’Embut.

 

En aquets punt deixem la vall que hi pujàvem i girem a l’esquerra per entrar a la vall de la Coma del Embut.  Instal·lacions de Núria al fons.

En aquets punt deixem la vall que hi pujàvem i girem a l’esquerra per entrar a la vall de la Coma del Embut. Instal·lacions de Núria al fons.

 

Fauna salvatge d’aquesta vall.

Fauna salvatge d’aquesta vall.

 

Coma de l’Embut.

Coma de l’Embut.

 

En aquest punt el camí no puja tant, es suavitza, però més endavant, a l’alçada d’un pluviòmetre, i sempre per camí ben fressat, tot fent ziga-zagues, torna a enfilar-se fins dalt de tot dels 2.913 m. del Puigmal.

 

Passada la Coma de l’Embut ja es veu la forta pujada fins el cim.

Passada la Coma de l’Embut ja es veu la forta pujada fins el cim.

 

Pujant els últims revolts.  Al Fons la Coma de l’Embut.

Pujant els últims revolts. Al Fons la Coma de l’Embut.

 

Em fet 946 m. de desnivell i em trigat dues hores i dos quars.

 

Puigmal. 2.913 m. Ripollès.

Puigmal. 2.913 m. Ripollès.

Després de menjar, fer fotos i descansar una mica, baixem pel mateix camí en una hora i mitja.

 

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

 

Vallès Occidental.

La Mola de Sant Llorenç del Munt 1.104m.

 

Comarca: Vallès Occidental.

 

Data: Diumenge 12-03-2006.

 

Participants (35): Agrupació Excursionista la Picossa, gent de Manresa, Mora d’Ebre i Reus.

 

Inici: Coll d’Estenalles.

 

Final: Coll d’Estenalles.

 

Circular: No.

 

Temps real: 03:30 hores..

 

Temps total: 05:30 hores.

 

Desnivell: 236 metres.

 

Desnivell acumulat: 260 metres.

 

Distància: 9,5 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

El diumenge dotze de març de 2006 ens trobem tota la gent a Manresa per anar tots plegats fins el coll d’Estenalles, al qual arribem per la BV-1221, que va de Terrassa a Talamanca, amb la intenció de pujar la Mola de Sant Llorenç del Munt, que es troba al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a la Serralada Prelitoral catalana. El coll d’estenalles separa les dues serres, la de la Mola i la de l’Obac.

 

Coll d’Estenalles.

Coll d’Estenalles.

 

Al arribar al coll deixem els cotxes en un dels dos llocs habilitats i comencem per fer la visita a les oficines del Centre d’interpretació del Parc.

 

Sortida des de el Centre d’Interpretació del Parc.

Sortida des de el Centre d’Interpretació del Parc.

 

Sobre les dotze del migdia comencem a caminar per la pista asfaltada seguint sempre unes marques de color taronja. Al poc de sortir deixem un camí a ma esquerra que porta al Montcau de 1.054m., nosaltres continuem pel mateix camí fins el coll d’Eres.

 

El camí va donant el tom per la base del Montcau, per arribar al coll d’Eres al qual arribem en uns vint-i-cinc minuts.

 

Montcau al fons.

Montcau al fons.

 

En aquest punt el camí deix d’estar asfaltat i passa a ser un bon camí de terra.

 

Sobre els trenta minuts des de el coll trobem un camí a l’esquerra que està marcat com Les Pinasses, aquí el camí es torna més pla, som al Pla dels Ginebrons.

 

Vista de Montserrat al fons.

Vista de Montserrat al fons.

 

Una mica més tard el camí es torna més pedregós i davalla per arribar a un altre pla en el que trobem un camí a l’esquerra que ens porta als Òbits, construccions aprofitant els balmats de les parets, possiblement fetes servir per fer enterraments, més que res pel nom. Aquí descansem una mica i aprofitem per fer una petita visita a aquets òbits.

 

Els Òbits.

Els Òbits.

 

El camí continua en bon estat, però de mica en mica passa a ser més pedregós, i va pla pel damunt de la Cinglera de Sescorts. Des d’aquest indret podem contempla perfectament la Mola davant nostre.

 

Visa de la Mola des de la Cinglera de Sescorts.

Visa de la Mola des de la Cinglera de Sescorts.

 

A partir d’aquest punt el camí baixa fort fins un coll al costat del Morral del Drac, nosaltres continuem cap el sud, per un camí marcat amb pintades blanques.

 

Pujant a la cinglera de la Mola.

Pujant a la cinglera de la Mola.

 

De seguida arribem a la cinglera de la Mola, que tenim a la nostra esquerra, i per una canal també a l’esquerra pugem fins el plans de la Mola.

 

Plans de la Mola.

Plans de la Mola.

 

Ja no més ens queda fer els darrers metres i en unes dues hores som dalt de la Mola de sant Llorenç del Munt, a 1.104,3 m. punt culminant del Vallès Occidental. Em fet un desnivell de 234 m.

 

Dalt del cim s’hi troba el monestir benedictí de Sant Llorenç.

Dalt del cim s’hi troba el monestir benedictí de Sant Llorenç.

 

Part del davant del Monestir.

Part del davant del Monestir.

 

Capella a l’interior del Monestir.

Capella a l’interior del Monestir.

 

La Mola té unes vistes impressionants, tenim a tocar les muntanyes de Montserrat, la serra de Collserola, el Port de Comte, el Montnegre, el Cadí, el Garraf i gairebé mitja Catalunya.

 

Vistes de les muntanyes de Montserrat des de el cim.

Vistes de les muntanyes de Montserrat des de el cim.

 

A les escales del monestir dinem, tot i que hi ha un restaurant, ho fem del que portem nosaltres.

 

Dinant a les escales del Monestir.

Dinant a les escales del Monestir.

 

Una vegada reposats ens apleguem per fer-nos la foto de grup.

Una vegada reposats ens apleguem per fer-nos la foto de grup.

 

Sortida de la Mola pel mateix camí de pujada.

Sortida de la Mola pel mateix camí de pujada.

 

Camí de tornada amb el Montcau al fons.

Camí de tornada amb el Montcau al fons.

 

Comencem el descens pel mateix camí que de pujada, arribant als cotxes en una hora i mitja.

 

Mapa del Parc.

Mapa del Parc.

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

Vallès Oriental.

Turó de l’Home 1.706,4 m.

 

Comarca: Vallès Oriental.

 

Data: Diumenge 25-10-2009.

 

Participants (7): Dària Stupina, Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Joan Sentís, , Montse Rodrínez, Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Coll de Ferreres.

 

Final: Font de Passavets.

 

Circular: No.

 

Temps real: 4hores i 25 minuts.

 

Temps total: 5hores i 40 minuts.

 

Desnivell: 503 m.

 

Desnivell acumulat: 560 m.

 

Distància: 9,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Per fer l’excursió d’avui anem fins el coll de Ferreres que es troba al Montseny, entre el Matagalls i Les Agudes. Per arribar-hi sortim de Reus i agafem l’autopista en direcció a Barcelona i més tard en direcció a Girona. L’autopista la deixem a Sant Celoni, a on agafem la BV-5114, que passa per Campins i Santa Fe de Montseny, fins arribar al nostre destí. Al coll de Ferreres hi ha una zona de pàrquing habilitada.

 

Abans d’arribar al coll de Ferreres fem un parada a Can Casades per contemplar unes secuolles monumentals (sequolla sempervirens) portades d’un país sud-americà per un indià a principis del segle passat.

 

Can Casades i secuolles gegants.

Can Casades i secuolles gegants.

 

Serra dels castellets.

Serra dels castellets.

 

El camí que farem avui antigament estava marcat amb pintura de color lila, però actualment, ha estat repintat amb marques de color vermell.

 

Marques liles velles i vermelles noves.

Marques liles velles i vermelles noves.

 

Quan son les deu hores i deu minuts comencem a caminar, de seguida el camí agafa una forta pujada, però als deu minuts aproximadament, ens dona un petit descans som al pla d’en Mon, cinc minuts més de pujada i son al pla de Socarrat.

 

Començament del camí al coll de les Ferreres

Començament del camí al coll de les Ferreres

 

Sobre els 1340 m. trobem els primers bolets del dia, tot i que no en veurem gaires. Als deu minuts de pujada i sobre els 1.375 m. ens trobem al pla de Lliga Moltons, aquí el camí fa unes ziga-zagues i agafa un camí pel mig del bosc amb suau pujada fins el coll de Ciureda.

 

Arribada a la cresta dels Castellets, al coll de Ciureda, i al fons la Roca de L'Escala.

Arribada a la cresta dels Castellets, al coll de Ciureda, i al fons la Roca de L’Escala.

 

Em arribat a la cresta dels Castellets, som a uns 1.390 m. i a partir d’ara anirem salvant els castellets per un costa o altre, o directament crestejant-los, tan mateix des de aquí podem veure el més alt que és la Roca de l’Escala. Darrera nostre tenim, altiu i poderós el cim del Matagalls.

 

Preciosa vista del Matagalls.

Preciosa vista del Matagalls.

Camí que dona el tom al primer Castellet.

Camí que dona el tom al primer Castellet.

Primera grimpada a un coll entre Castellets.

Primera grimpada a un coll entre Castellets.

Sobre els 1.490 m., i quan son les onze hores, ens trobem a un collet entre el segon i tercer castellet, a partir d’aquí grimpem fent un flanqueig, aquest punt potser és el més delicat del dia, ja que passem per un punt a on hi ha instal·lada una cadena, i el pati és impressionant.

 

Flanqueig delicat habilitat amb una cadena.

Flanqueig delicat habilitat amb una cadena.

 

Quan son les onze hores i trenta-cinc minuts ens trobem a 1.540 m. i parem mitja hora per esmorcar.

 

Després de recuperar forces reprenem la marxa tot crestejant pel camí marcat amb color vermell.

 

Fort descens entre Castellets.

Fort descens entre Castellets.

 

Sobre el 1.600 m. trobem marques de color groc que continuen per la cresta i les marques de color vermell continuen cap a la dreta en busca del coll de les Agudes per pujar a aquest cim per l’altre costat del que estem. Nosaltres continuem per la cresta que, en principi, no requereix grans esforços per superar-la.

 

Camí marcat amb grog per pujar a tota cresta.

Camí marcat amb grog per pujar a tota cresta.

Crestejant abans de la Roca de L'Escala.

Crestejant abans de la Roca de L’Escala.

Arribant al cim de les Agudes.

Arribant al cim de les Agudes.

Quan son la una de la tarda ens trobem al cim de les Agudes de 1.706 m.. i que és el cim comarcal de La Selva.

 

Les Agudes de 1.706 m. cim comarcal de La Selva.

Les Agudes de 1.706 m. cim comarcal de La Selva.

 

El cim està ple de gent que acostuma a venir des de el Turó de l’Home, ens fem les fotos de rigor i en poc més de deu minuts sortim en direcció a la nostra propera fita, el Turó de l’Home, el qual el tenim a la vista, com qui diu a un cop de pedra.

 

Baixant al coll de les Agudes i Turó de l'Home al fons.

Baixant al coll de les Agudes i Turó de l’Home al fons.

 

Els dos cims estan units pel GR 5.2

Els dos cims estan units pel GR 5.2

 

Al sortir del cim baixem fins el coll de les Agudes a on trobem el GR 5.2 el qual seguim, i faldejant per sota del Puig de la carbassa, del serrat dels Pous, del serrat Salabra, del serrat del Sot Mal i del Tº de Catiu d’Or, arribem al coll de les Basses, a on trobem la pista per la que es pot pujar en cotxe, i que ve de la BV-5114, la qual està asfaltada gràcies a que hi havia una guarnició militar, i actualment un observatori meteorològic, que al mateix temps és un dels més antics de Catalunya ja que hi ha registres des de 1880.

 

Anant cap el coll de les Basses al peu del Turó de l'Home.

Anant cap el coll de les Basses al peu del Turó de l’Home.

 

Continuem pel camí fins el Turó de l’Home, al que hi arribem quan son les dues de la tarda. Som a 1.706,4 m. i estem al cim comarcal del Vallès Oriental.

 

Turó de l'Home de 1.706,4 m. cim comarcal del Vallès Oriental.

Turó de l’Home de 1.706,4 m. cim comarcal del Vallès Oriental.

 

Dalt del cim hi ha una caseta en la qual s’hi pot prendre alguna cosa calenta o un refrigeri, al turonet del costat hi ha les antenes de TV i l’observatori meteorològic, i una mica més endavant el Turó Gros.

 

Per la pista de l'esquerra baixarem fins la Font de Passavets.

Per la pista de l’esquerra baixarem fins la Font de Passavets.

 

Del Turó de l’Home sortim a les dues i mitja de la tarda per una pista que passa per sota del Turó Gros, que està marcada amb unes estaques de color verd, i en una hora i quart en deixarà a la font de Passavets.

 

Baixant pel mig de la fageda.

Baixant pel mig de la fageda.

 

La pista per la que baixem també és espectacular, ja que travessem una gran fageda, en la qual hi podem veure un parell de pous de gel.

 

Gran fageda als peus de les Agudes.

Gran fageda als peus de les Agudes.

En aquestes contrades el bosc d'avets i la fageda es combinen perfectament.

En aquestes contrades el bosc d’avets i la fageda es combinen perfectament.

Pou de gel al mig de la fageda.

Pou de gel al mig de la fageda.

La pista fa moltes ziga-zagues, les quals tallem baixant al recte, camp a traves, pel mig del bosc, el qual està, en aquesta època del any, folrat com amb una catifa de fulles de colors grocs, vermells i marrons, tot un espectacle.

 

La fageda està preciosa en aquesta època de l'any.

La fageda està preciosa en aquesta època de l’any.

 

Ja a les acaballes de l’excursió podem dir que dins el Par Natural del Montseny es nota que està cuidat, que netegen, vigilen i ho tenen tot controlat, si exceptuen la part alta sobre tot al cim de les Agudes que degut a la quantitat de gent que hi havia estava una mica més descuidat.

 

Estem al Parc Natural del Montseny i està tot controlat!!!.

Estem al Parc Natural del Montseny i està tot controlat!!!.

 

Bonic rierol al arribar a la font de Passavets.

Bonic rierol al arribar a la font de Passavets.

 

Quan son les tres hores i cinquanta minuts arribem a la font de Passavets. Al costat de la font hi ha un rierol molt maco que porta les seves aigües fins al barranc de Santa Fe, que porta les aigües nascudes entre els cims de les Agudes i el Matagalls, i que formen el naixement del riu Tordera.

 

Font de Passavets.

Font de Passavets.

 

A la mateixa font de Passavets tenim un cotxe per anar a recuperar el que tenim al coll de Ferreres, i d’aquesta manera domen per finalitzada aquesta excursió.

 

Detall de tardor.

Detall de tardor.

 

Mapa de la zona dels dos cims amb el recorregut puntejat de vermell.

Mapa de la zona dels dos cims amb el recorregut puntejat de vermell.

 

Mapa de la zona dels dos cims amb el recorregut puntejat de vermell.

Mapa de la zona dels dos cims amb el recorregut puntejat de vermell.