trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for the ‘Pirineus’


Cotiella 2.912 metres.

Cotiella 2.912 metres.

 

Localització: Pirineu aragonès.

 

Dates: 25 i 26 d’octubre de 2017.

 

Participants (3): Joan Gassol, Toni Coll i Pere López.

 

Inici: Pista de Barbarruens a Plan, quilòmetres 3,5 i a 1.420 metres d’alçada.

 

Final: Pista de Barbarruens a Plan, quilòmetres 3,5 i a 1.420 metres d’alçada.

 

Circular: No.

 

Temps real: 10 hores.

 

Temps total: Primer dia 01:50 hores, segon dia 09:50 hores, total 11:45 hores.

 

Desnivell: 1.492 metres.

 

Desnivell acumulat: 1.692 metres.

 

Distància: Primer dia 4,04 quilòmetres, segon dia 17,83 quilòmetres, total 21,87 quilòmetres.

 

Dificultat: Bastant difícil.

 

Punt de sortida on deixem el cotxe.

 

El dimecres vint-i-cinc d’octubre Joan i jo sortim de Reus i passem a buscar a Toni per Tarragona, d’aquí pugem fins a Barbarruens a Hosca.

 

Al arribar al poble i just abans d’entrar hi ha una pista a ma esquerra que porta fins al poble de Plan, l’agafem amunt.

 

Quan portem uns 3,5 quilòmetres trobem, en un gram tom a l’esquerra, una gran explanada on deixem el cotxe i des d’on surt el nostre camí.

 

Bonic bosc per on puja el camí.

 

Quan son les 14:50 hores comencem a caminar per un camí que de seguida, i amb una pujada molt forta i sostinguda, s’endinsa en el bosc.

 

A les 15:03 hores trobem un camí marcat amb el GR 5, l’agafem amunt i cap a l’esquerra. Deu minuts més tard retrobem la pista a on hem deixat el cotxe.

 

Pista que de mica en mica es transforma en camí.

 

La pista de seguida es transforma en camí i sobre les 15:25 hores trobem un barranc pel que baixa un rierol que dona al Salt del Gargalluso.

 

Rierol que dona al Salt de Gargalluso.

 

Més endavant creuem tres barrancs i el camí comença a pujar, i en un quart d’hora, després del quart barranc, arribem al Coll de l’Ibón, a 1.905 metres d’alçada.  Aquí tenim la primera vista del Cotiella que en aquest cas està enfarinat de neu.

 

Coll de l’Ibón a 1.905 metres.

 

El camí ara baixa fort gairebé fins arribar al Ibón d’Armeña, a 1.820 metres d’alçada. Tot baixant podem veure el refugi al fons.

 

Baixada i Ibón d’Armeña a 1.820 metres al fons.

 

Ibón d’Armeña.

 

Quan son les 16:45 hores arribem al refugi d’Armeña.  Es tracta d’un refugi lliure d’unes vint places, amb una taula i bancs, i un foc a terra al  entrar al refugi, i amb dos pisos amb somiers i matalassos.

 

Arribant al refugi d’Armeña.

 

Ens instal·lem i el primer que fem és anar a buscar aigua a la font de Riances, a uns vint-i-cinc metres al costat del refugi, i una mica de llenya per encendre el foc.

 

Agafant aigua a la font de Riances.

 

Sopem i dormim al refugi, per a l’endemà, després d’esmorzar una mica, i quan son dos quarts de vuit del matí sortim del refugi, i comencem a caminar per la part del darrera del refugi.

 

Comencem a caminar amb l’ajuda dels frontals.

 

El camí surt una mica en direcció NO, però de seguida gira cap a l’oest, per en franca pujada, per una tartera continuada, anar rodejant tot el circ d’Armeña fins anar a trobar el Coll de Cotiella, però abans d’arribar-hi es passa per Piedra Blanca, una zona preciosa on hi ha multitud de simes, unes més grans que altres, producte d’un procés erosiu càrstic.

 

Bonica imatge del crepuscle matutí.

 

El camí va serpentejant per salvar el laberint entre simes, però està molt ben marcat amb força fites.

 

Arribant a Piedra Blanca, començament del laberint de simes.

 

Anem fent petites parades per fer fotos, però quan son les deu del matí, parem a menjar i beure una mica.

 

Una mirada en darrera amb tota la tartera.

 

Sobre un quart d’onze reprenem el camí de pujada.

 

Després de superar aquesta part càrstica enfilem directes al Coll de Cotiella, que ja veiem clarament.

 

Coll de Cotiella al centre de la imatge.

 

Al final per arribar al coll hem de fer una petita grimpada, però res que no pugui superar qualsevol persona avesada a caminar per aquest tipus de terreny.

 

Quan son les 10:25 hores som dalt del Coll de Cotiella, ja posem veure el que ens queda, podem veure el Cotiella a la dreta, a l’esquerra el Cotielleta i al mig la colladeta, a la qual hem d’anar.

 

Som al Coll de Cotiella i Colladeta a l’esquerra.

 

Per arriba a la colladeta hem de fer una travessia quasi horitzontal, sense baixar ni pujar gaire, però que en algun moment és força compromesa.

 

Fent la travessa entre els dos colls.

 

Sobre les 10:50 som a la Colladeta, ja només ens queda girar a la dreta i pujar una gran pala de pedruscall.

 

Som a la Colladeta, ja tenim el cim a tocar.

 

Arribant al cim.

 

A les 11:25 hores som dalt del cim, som dalt del Cotiella, a 2.912 metres d’alçada, un gran cim.

 

Cotiella 2.912 metres.

 

Ens fem les fotos de rigor, gaudim de la impressionant vista que té aquest cim sobre gairebé la meitat del Pirineu. Podem contemplar a la nostra esquerra, tal com hem arribat al cim, la Peña Montañesa, el Monte Perdido, el pic de La Munia, el Bachimala, el Posets, el Perdiguero, tot el massís de la Maladeta amb l’Aneto, el Vallivierna i la Tuca de Culebras, tots cims de més de tres mil metres.

 

Massís de la Maladeta amb el Vallivierna i Tuca de Culebras a la dreta.

 

El cim del Cotiella és un dels llocs del Pirineu on la tradició ha ubicat la celebració d’aquerrales. La toponímia local te noms com la “Brecha de las Brujas (2.604 metres), que domina un coll a prop del cim, entre el Cotiella i el Pico de Espony, per on també es pot pujar al Cotiella.

 

A les 12:00 hores sortim del cim i tornem a baixar pel mateix recorregut, baixem fins a la Colladeta i a partir d’aquí, amb molt de conte anem fent la travessia fins al Coll de Cotiella pel que passem quan son les 12:43 hores.

 

Passem pel costat de grans simes.

 

També passem pel costat de simes més petites.

 

Anem fent petites parades per descansar, travessem tot el laberint de la zona càrstica i de mica en mica arribem al refugi quan son les 14:50 hores.

 

Al refugi dinem tranquil·lament, recollim tot el material que havíem deixat, carreguem les motxilles i comencem a baixar quan son les 15:35 hores.

 

Baixant per la pista abans d’arribar al cotxe.

 

Tornem a baixar pel mateix camí del dia anterior, però quan arribem al primer camí que vam agafar al sortir del cotxe, el deixem i continuem per la pista, molt més còmoda i quan son les 17:25 hores tornem a ser al cotxe.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat en negre.

 

Canigó 2.784 metres.

Canigó 2.784 metres.

 

Comarca: Rosselló.

 

Data: Diumenge 30 de juliol de 2017.

 

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

 

Inici : Pàrquing al Coll dels Cortalets.

 

Final: Pàrquing al Coll dels Cortalets.

 

Circular: No.

 

Temps real: 03:30 hores.

 

Temps total: 04:40 hores.

 

Desnivell: 729 metres.

 

Desnivell acumulat: 735 metres.

 

Distància: 7,5 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

La Pica del Canigó 2.784 metres.

 

 

El Canigó, en francès Canigou, és un macís muntanyós dels Pirineus, situat al Rosselló, Catalunya del nord o sud de França, entre les comarques de Conflent, Rosselló, Vallespir i Alt Empordà.

 

El Canigó és potser la muntanya més emblemàtica pels catalans.

 

Al seus peus, sota l’imperi Carolingi, va néixer Catalunya.

 

El Canigó s’ha convertit en senya d’identitat, ja que la Flama del Canigó és símbol de la llengua catalana, cada 23 de juny davalla del seu cim transportada per torxes, les quals traslladen la flama a tots els racons de Catalunya per encendre milers de fogueres de Sant Joan.

 

Temps enrere es creia que el Canigó era el cim més alt dels Pirineus, estre altres coses perquè es troba a uns cinquanta quilometres del mar i és el primer cim important que es pot veure, els pobles que estan prop d’ell es troben 2.500 metres per sota

 

Coll de Cortalets on deixem el cotxe.

 

El dia 29 de juny vam anar a dormir al petit poble de Ria que es troba a dos quilometres de Prades de Conflent.

 

A l’endemà després d’esmorzar agafem el cotxe en direcció a Prades, bonic poble de la Catalunya del nord, l’entravessem sense entrar al poble, i a la tercera rotonda que trobem, a ma dreta surt una carretera que va en direcció als Masos i que arriba fins al petit poble de Villerach, des d’on agafem una pista perfectament indicada, que després de recórrer vint-i-dos quilometres de pista apta per cotxes 4×4 tot i que se’n veuen de tota mena, arribem al coll de Cortalets a 2.055 metres, on trobem un petit pàrquing per una vintena de cotxes i on deixem el nostre.

 

Cota 2.601 metres i Canigó al fons.

 

En aquest punt la pista es divideix en dos, nosaltres comencem a caminar per la de l’esquerra que puja en direcció al refugi de Cortalets i cap el Canigó.

 

Quan portem vuit minuts caminant troben un panell que ens diu que per una pista a l’esquerra es puja al refugi de Cortalets, però seguint amunt per la pista que hi anem, és el camí directe al Canigó.

 

Nosaltres seguim recte amunt i directes al Canigó, ja hi passarem a la tornada pel refugi.

 

Camí que puja directe al Canigó.

 

Deu minuts més tard veiem el refugi a la nostra esquerra i el camí que ve des d’allí i que s’uneix al nostre, és el GR10, el qual seguirem a partir d’ara.

 

Deixem el refugi de Cortalets a l’esquerra.

 

Agafem el camí que ve del refugi de Cortalets.

 

Quan son les 10:20 hores passem a tocar de l’Estanyol, som a 2.166 metres d’alçada.

 

L’Estanyol 2.166 metres.

 

Tenim davant nostre el circ format per les crestes i cims del Canigó i Barbet, i que encerclen les restes de la gelera del Canigó.

 

Gelera del Canigó, entre el pic Barbet a l’esquerra i el Canigó a la dreta.

 

Antigament el pic de Barbet portava el nom català del Puig de les Annuelles o Pic des Anneaux. Aquest nom prové d’una antiga llegenda tramesa de generació en generació dels pastors dels Pirineus.

 

Aquesta llegenda diu: Som a l’època del diluvi universal, amb Noé i la seva arca, intentant salvar la humanitat i repoblar la terra a la tornada del bon temps.

 

Cada nit Noé lligava l’arca amb unes grosses anelles (Annuelles) de ferro a les roques. Primer per sobre de Clara-Villerach, però després es va desplaçar més amunt, cap els cims, ja que el nivell de l’aigua anava pujant.

 

Totes les muntanyes de l’entorn quedaren submergides  excepte l’alt Canigó.

 

Un dia Noé posà el peu a terra al cim de l’esquerra del circ. Era la última oportunitat i es va dirigir al cel demanant clemència.

 

La seva oració va ser escoltada i la pluja parà, moment que Noé va aprofitar per lligar l’arca fortament a tot el llarg de la cresta de Barbet.

 

A l’endemà els animals abandonen l’arca i Noé ho fa l’últim.

 

L’arca restarà atrapada entre els pics del Canigó i el del Puig de les Annuelles, més tard serà presonera de les congestes de la glacera.

 

Els vells pastors us diran que encara està allí, esperant el nou diluvi.

 

Foto extreta d’un panell informatiu que hi ha al costat de l’Estanyol.

 

El camí continua anant cap a la dreta, com allunyant-se del Canigó, i anant a trobar el cim Le Joffre.

 

Surtin del bosc el camí gira a la dreta.

 

Quan portem deu minuts pujant suaument trobem un panell al mig del camí que separa el nostre camí a l’esquerra y el camí del tom al Canigó i que uneix diferents refugis, el primer que trobaríem si anéssim a fer el tom seria el refugi de Miralles.

 

Panell metàl·lic que senyala a l’esquera el Canigó i a la dreta el tom del Canigó.

 

Continuem pujant i en tres minuts trobem la font de la Perdiu, però totalment seca.

 

Font de la Perdiu.

 

Mar de núvols que cobreixen les valls.

 

Continuem pujant recte a la dreta i quan son les 10:45 hores arribem a un petit coll, a tocar del cim Le Joffre de 2.362 metres.

 

Coll i pic de Joffre.

 

Aquí el camí gira cap a l’esquerra i segueix tota la cresta fins el cim del Canigó.

 

 

El camí puja poc a poc seguint la forma de la cresta, però sense arribar a pujar dalt.

 

Crestejant vers la Portella.

 

Passem per sota de la punta de 2.601 metres, Roc dels Isards, cosa que no tinc clara ja que he trobat Roc dels Isards en tres jocs diferents, en diferents mapes.

 

Tot seguit el camí s’ajunta amb la creta en un punt anomenat la Portella, és una bretxa que es troba a la creta just abans de començar a pujar la piràmide somital del Canigó.

 

Quan son les 11:25 hores som a la Portella, ens queden uns dos-cents metres de desnivell fins el cim.

 

Arribant a la Portella.

 

Cim del Canigó des de la Portella.

 

Roc dels Isards des de la Portella.

 

Poc a poc i per un camí força arrenglerat, amb unes quantes llaçades, fem cap dalt del cim del Canigó, al qual hi arribem quan son les dotze en punt del migdia.

 

Arribant al cim del Canigó.

 

Cim del Canigó 2.784 metres.

 

Dalt del cim hi havia molta gent, massa gent i de tot tipus, però amb una mica de paciència fem les fotos de rigor i ens apartem una mica per descansar i menjar una mica.

 

Roseta dalt del cim.

 

La nostra primera idea era baixar per la Xemeneia, anar fins la Portella de Valmanya i pujar per la cresta de Barbet fer cap al refugi de Cortalets i al cotxe.

 

Detall dalt del cim del Canigó.

 

Vista de la part alta de la Xemeneia.

 

Pic de Barbet dels del cim del Canigó.

 

Al final vam decidir tornar pel mateix lloc, el meu cos no estava en plenes condicions, i quan son les 12:35 hores sortim del cim.

 

Quan son les 13:00 hores tonem a ser a la Portella, i a les 14:00 al coll de Joffre, a on parem cinc minuts a descansar i beure una mica d’aigua.

 

Cim del Canigó des de l’Estanyol.

 

Refugi de Cortalets.

 

Vista del Canigó des del refugi de Cortalets.

 

Quan tornem a caminar, en deu minuts som al refugi de Cortalets on fem unes fotos de l’entorn i baixem directament al cotxe, al qual arribem quan son les 14:35 hores.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

Pic de Tristaina 2.878 metres.

País: Andorra.

Data: Dissabte 15 de octubre de 2016.

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Pàrquing final de les pistes d’esquí d’Ordino – Arcalís a 2.230 metres.

Final: Pàrquing final de les pistes d’esquí d’Ordino – Arcalís a 2.230 metres.

Circular: No.

Temps real: 05:00 hores.

Temps total: 06:00 hores.

Desnivell: 648 metres.

Desnivell acumulat: 688 metres.

Distància: 5,5 quilòmetres.

Dificultat: Moderada.

Sortida des de el pàrquing pistes d'esquí Ordino - Arcalís.

Sortida des de el pàrquing pistes d’esquí Ordino – Arcalís.

Quan son les onze i deu minuts del matí, ens trobem al pàrquing pistes d’esquí Ordino – Arcalís, al final de tot on es troba el restaurant La Coma.

Creuant la Costa de la Coma del Forat.

Creuant la Costa de la Coma del Forat.

Deixem el cotxe i comencem a caminar per un camí que surt darrera de les edificacions, nosaltres agafem una drecera que porta a aquest camí, el qual quan el trobem l’agafem cap a la dreta que en lleugera pujada, i en uns vint minuts, ens porta fins un collet on deixem la vall que portem a la nostra esquena i tenim al davant el circ de Tristaina, on podem contemplar per primera vegada el cim que volem fer.

Coll i primera vista del Pic de Tristaina al fons i al centre.

Coll i primera vista del Pic de Tristaina al fons i al centre.

Tenim a sota nostre l’estany del Mig. Baixem en la seva direcció i al poc trobem un pal indicador que senyala a l’esquerra Circ de Tristaina, nosaltres continuem recte baixant fins arribar a la bora de l’estany.

Baixant a l'Estany del Mig.

Baixant a l’Estany del Mig.

Abans d’arribar a l’estany del Mig podem veure a la nostra dreta l’estany Primer, que queda una mica més avall.

Vista de l'estany Primer.

Vista de l’estany Primer.

Vista de l'Estany del Mig.

Vista de l’Estany del Mig.

Sobre les 11:38 arribem a l’estany del Mig, i a la dreta hi ha el camí que puja des de l’estany Primer, i a cosa d’uns vint-i-cinc metres es troba la font de l’estany del Mig, s’hi acostem a veure-la.

Font de l'Estany del Mig.

Font de l’Estany del Mig.

Creuant la passarel·la y Font de l'Estany del Mig al nostre darrera.

Creuant la passarel·la y Font de l’Estany del Mig al nostre darrera.

Continuem el nostre camí vorejant l’estany del Mig per la nostra dreta i pujant de mica en mica cap a la dreta.

El camí va pujant de mica en mica fins que a la nostra esquerra ja podem veure el tercer estany, l’estany de Més amunt, a partir d’aquí el camí puja recte i una mica més fort, son les 11:55 hores.

Estany de Més Amunt i Cim de Tristaina a la dreta.

Estany de Més Amunt i Cim de Tristaina a la dreta.

Anem pujant recte fins arribar a un coll on trobem un petit pla, son les 12:10 hores, i tenim davant nostre el Port de l’Arbella de 2.601 metres, a la dreta el Pic de l’Arbella o Pic de les Planes, i cap a l’esquerra la piràmide somital del nostre cim.

Arribant al coll sota del Port de l'Arbella.

Arribant al coll sota del Port de l’Arbella.

Des de el coll el Port de l'Arbella al fons a la dreta.

Des del coll el Port de l’Arbella al fons a la dreta.

Fins aquest punt on es trobem tot el camí ha estat marcat per punts de color groc, i des de l’estany del Mig també per marques de PR blanques i vermelles, que venen pujant des l’estany Primer i que ara continuen pujant cap el Port de l’Arbella, nosaltres continuem girant una mica cap a l’esquerra seguint les marques de color groc que ens portaran fins el cim.

Vista del que queda fins el cim.

Vista del que queda fins el cim.

El camí s’encara directe cap els contraforts del Pic de Tristaina, seguin la direcció d’un pal indicador que hi diu “Camí molt difícil”, no hi hem de fer cas, és pels turistes que hi pugen fins aquí, per que no hi continuïn.

Quan son les 12:30 hores passem per una pedra on hi ha indicacions de que cap a la dreta el Pic de Tristaina, i cap a l’esquerra estanys i refugi del Forcat (França).

 Pedra on es bifurca el camí, a l'esquerra Estanys i refugi del Forcat a França, a la dreta i amunt Pic de Tristaina.

Pedra on es bifurca el camí, a l’esquerra Estanys i refugi del Forcat a França, a la dreta i amunt Pic de Tristaina.

En aquest punt el camí puja amunt i una mica més endavant gira cap a l’esquerra.

En el dia d’avui hem agafat les primeres nevades d’enguany caigudes aquesta setmana, i a partir d’aquí els gruixos de neu ja son prou importants com per a posar-se els paraneus, parem uns minuts i se’ls col·loquem.

Una mirada en darrera.

Una mirada en darrera.

Anem pujant fent ziga-zagues i quan son les 13:10 hores trobem una pedra amb una senyal groga que ens fa girar cap a l’esquerra i amunt per pujar directament al llom del contrafort per on pujarem fins a la cresta.

Punt on el camí gira per pujar al llom que puja fins a la cresta.

Punt on el camí gira per pujar al llom que puja fins a la cresta.

Al arribar al llom el camí gira a la dreta i amunt, ja estem molt a prop de la canal per la que es guanya la creta, la tenim al davant mateix.

Des de el llom ja podem veure davant nostre la canal per la que es puja fins a la cresta.

Des de el llom ja podem veure davant nostre la canal per la que es puja fins a la cresta.

A les 13:40 hores comencem a grimpada per la canal, Alguns l’anomenen “xemeneia”, a l’entrada mateix hi un pas que el podem catalogar de segon grau, però molt senzill, alguns el cataloguen de primer grau com a molt senzill, però t’has d’aferrar amb les dues mans i fer força amb les cames per superar el pas, però realment és fàcil si tens certa pràctica.

Entrant a la canal, punt on es troba el pas més difícil (segon grau).

Entrant a la canal, punt on es troba el pas més difícil (segon grau).

La resta de la canal fins a la cresta és un camí fàcil entre pedres i fent ziga-zagues.

La resta de la canal fins la cresta és fàcil.

La resta de la canal fins la cresta és fàcil.

A les 14:00 hores som dalt de la cresta que està marcada per una gran fita.

Arribant a la cresta.

Arribant a la cresta.

Dalt de la cresta bufa el vent amb ganes, però no tant com per no fer els cinquanta metres que queden.

La cresta és aèria, però fàcil de fer tot i que amb el vent que fa hem d’anar amb compta.

Cresta final fins el cim.

Cresta final fins el cim.

Quan son les 14:05 hores som dalt del cim del Pic de Tristaina de 2878 metres.

El cim és fronterer, per un costat és Andorra i per l’altre és França.

Cim del Pic de Tristaina 2.878 metres.

Cim del Pic de Tristaina 2.878 metres.

 

Val la pena pujar aquest cim, te unes vistes espectaculars, Per un costat tenim els estanys de Tristaina i per l’altre els del Forcat i d’altres més.

Els cims que es poden veure son incomptables, un be de Deu de muntanyes.

Pic de l'Estany Forcat 2.859 metres, molt a prop del nostre.

Pic de l’Estany Forcat 2.859 metres, molt a prop del nostre.

Vista del recorregut des de el cim.

Vista del recorregut des de el cim.

Vista de la vessant francesa amb els estanys del Forcat.

Vista de la vessant francesa amb els estanys del Forcat.

Detall dels Estanys del Forcat i refugi al mig.

Detall dels Estanys del Forcat i refugi al mig.

Quan son les 14:22 hores sortim del cim i comencem a davallar pel mateix camí que de pujada.

Desfem la creta fins a la gran fita i tirem avall per la cana.

 Baixant per la cresta.

Baixant per la cresta.

Arribant a la fita que senyala la canal per la que hem pujat.

Arribant a la fita que senyala la canal per la que hem pujat.

Part final de la canal on es troba el pas de segon grau.

Part final de la canal on es troba el pas de segon grau.

 Des grimpant el pas de segon grau.

Des grimpant el pas de segon grau.

Després de des grimpar la canal el camí és més fàcil i podem gaudir de l’espectacle de les vistes que tenim al davant.

Vista de l'Estany de Més Amunt.

Vista de l’Estany de Més Amunt.

Caprici de la natura, sembla una sargantana entrant a l'aigua.

Caprici de la natura, sembla una sargantana entrant a l’aigua.

A les 15:45 som a la pedra que bifurca el camins i fem una aturada per menjar una mica.

Mitja hora després tornem a emprendre la baixada i quan son les 16:42 tornem a creuar la passarel·la a l’estany del Mig.

Detall de tardor a l'Estany del Mig.

Detall de tardor a l’Estany del Mig.

No més ens queda remuntar uns quaranta metres de desnivell fins el coll que tenim al davant i baixar fins el cotxe, al qual hi arribem quan son les 17:10 hores.

Camí de baixada fins el cotxe.

Camí de baixada fins el cotxe.

Mapa de la zona, recorregut puntejat de vermell.

Mapa de la zona, recorregut puntejat de vermell.

 

 

Descoberta per la Ball d’Estós. Gaudint de l’alta muntanya als Pirineus.

Benàs, és el santuari per excel·lència del Pirineu. La zona de la Vall d’Estós, aglutina la major concentració de tresmils i els tresmils més potents del Pirineu. Però també amaga rutes de mitja-alta muntanya d’una bellesa excepcional, espais naturals íntims i místics, amb panoràmiques úniques, que transcorren per microclimes de vegetació espectacular, immersos en la pedra càrstica que caracteritza aquests monstres que clouen les valls. El blanc de la neu, es fon en el gris clar de la roca, que llisa i brillant, destaca com un espill per sobre dels boscos ufanosos de pi roig i pi negre. Per sota, el faig amaga els seus ombrívols racons d’un verd canviant que sadolla les seves arrels amb un exèrcit de rierols  que dringuen entre els roquissers amb escumes rialleres i silencis entollats. Tot un regal pels sentits que ningú es pot deixar perdre.

La nostra ruta comença a caminar a la pista que s’endinsa per la Ball d’Estós (sí, Ball amb “B”, tal com s’escriu amb Patué, la llengua del contorn), on trobem uns aparcaments habilitats per als que s’endinsen a la vall.

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_

Zona d’aparcament i punt de sortida i arribada

Comencem a caminar tot enfilant le pista de la vall d’Estos que en tot moment voreja el riu Estós.

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_3

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_5

Travessem el riu per la “palanca” i seguim riu amunt…

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_6

Després de passada la cabanya de Santa Ana, trobem una font molt ben condicionada. seguim per la pista.

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_7

Arribem a una bifurcació i agafem a l’esquerra seguint la indicació de Batisielles, ara el nostre camí puja tot seguint el barranc de Batisielles en una pujada constant.

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_9

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_10

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_11

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_13

Arribarem a l’ibonet de Batisielles, cruïlla de camins. El nostre seguiria per la dreta tot buscant planejar en direcció al refugi d¡Estós, però si anem sobrats de força, podem pujar pel camí de Batisielles, saltar al d’Escarpinosa i retornar a la cruïlla, on reprendrem la ruta prevista (aquesta marrada pot allargar la nostra excursió en 1:30 hores aproximadament.

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_19

Ibonet de Batisielles

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_20

Reprenem la nostra ruta, tot pujant una estona, fins assolir un collet, el camí és ben traçat i no té pèrdua. després ja planejarem amb curtes baixades i alguna petita pujada tot buscant la capçalera de la vall.

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_22

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_23

Quant arribem a les envistes del refugi d’Estòs, el paratge ens domina, un rosari de cims de més de tres mil metres, ens corprèn i ens transporta als jardins de pedra, les solitàries pedreres que cal trescar per assolir aquests monstres.

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_24

El refugi d’Estòs, sota del Pico de Gías i els Clarabida.

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_25

Cruïlla que indica la baixada al refugi

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_28

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_29

arribant al refugi

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_32

Refugi de la Vall d’Estós

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_33

Marxem del refugi, per la coneguda “Rompechulos”, ruta normal d’accés al refugi que segueix en tot moment el curs del riu.

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_34

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_36

Arribem a la Palanca de Turmo i a la Cabanya que porta el mateix nom, lloc on mor la pista de la Vall.

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_37

Palanca de Turmo

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_40

Cabanya de Turmo

Ja tant sols ens queda seguir la pista en descens. Aviat arribarem a la cruïlla de Batisielles i seguirem pista avall tot passant per la Cabanya de Santa Ana per arribar finalment a l’aparcament.

09082015La_Ball_d_Est_s_amb_la_Picossa_M_42

Si teniu ocasió, seguiu aquesta ruta, si pot ser amb un bona mapa que us permeti jugar a reconèixer els tres-mils que graonen la vall, un rosari espectacular que arrela en la història més antiga de les conquestes pirenaiques i que ens parla de pastors i contrabandistes, de supervivència i de bellesa. Contrasts que sempre son presents en aquestes terres on sobreviure era la heroïcitat diària.

Si en voleu aconseguir el track, cliqueu AQUÍ

Aquesta excursió va ser realitzada per membres de l’Associació Excursionista La Picossa, el 9 d’agost de 2015-

Aneto per la Canal Estasen.

 

ANETO PER LA CANAL ESTASEN.

 

Data: 13 i 14 de juny de 2009.

 

Participants (2): Joan Sentís i Pere López.

 

Itinerari: Refugi de Coronas, també dit de Pescadors, Barranc de Coronas, Pleta de Coronas, Ibón inferior de Coronas, Ibón del Medio de Coronas, Gelera de Coronas, Canal Estasen, Aneto, Punta Oliveras Arenas, Coll de Coronas, Ibón del Medio de Coronas i Refugi de Coronas.

 

Hores reals: nou hores.

 

Desnivell: 1434 m.

 

Desnivell acumulat: 1750 m.

 

Dificultat: Alta.

 

El dissabte dia 13 de juny de 2009 sortim el Joan i jo a les set del matí en direcció a Benasc. En tres hores arribem i sense aturar-nos ens dirigim als Plans de Senarta per tot seguit pujar, amb el cotxe, per la pista de Vallivierna fins el Refugi de Coronas, també dit de Pescadors, al que hi arriben prop de les dotze del migdia. Ens canviem i sobre les dotze comencem a caminar travessant el Pont de Coronas.

 

SONY DSC

Pont de Coronas.

 

Passem pel Refugi i enfilem amunt pel camí comú a les valls de Corones, per on pujarem, i la vall de Llosars. Als pocs minuts trobem el pal indicador que senyala les dues valls, nosaltres agafen el camí de l’esquerra que, travessant grans tarteres, puja pel Barranc de Corones fins la Pleta de Coronas, a la que hi arribem en cinquanta minuts.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Camí que puja a la Pleta de Coronas.

 

En aquest punt mengem una mica i continuem, girant a la dreta en direcció Est, per arribar fins a l’Ibón inferior de Coronas, a on girem a l’esquerra, un altre cop en direcció Nord, per anar a tota cresta fins l’Ibón del Medio de Coronas, a 2.757 m. joc on plantem la tenda per passar la nit.

 

Una vegada plantada la tenda anem a intentar pujar l¡agulla de Haurillon de 3.075 m. que es troba a la cresta de Cregüeña, prop del Pico Maldito.

 

SONY DSC

Camí de l’Agulla de Haurillon que la veiem al centre.

 

Després d’una hora de camí ens troben al peu de l’agulla, mirem de pujar pel SO al coll que separa l’agulla de Haurillon de la de Cregüeña, no ho veiem clar, donem el tom a l’agulla i ho intentem pel NE, per la vesant que baixa del Pico Maldito.

 

SONY DSC

Escalant l’Agulla Haurillon.

 

Pugem fins a una mica més de la meitat de l’agulla, però veient les dificultats i l’hora que és, decidim rapelar i tirar avall.

 

SONY DSC

Rapelant l’Agulla Haurillon.

 

Tornem a la tenda a on sopem i a les nou del vespre ens disposem a dormir.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Sopant a l’Ibón del Medio de Coronas.

 

A mitja nit ens desperta una tempesta amb llamps i trons com poques vegades es pot sentir. Els tros s’ajuntaven uns amb els altres i tenien una durada entre trenta i quaranta segons, brutal, impressionant.

 

Son les cinc del matí del diumenge catorze de juny, sona el despertador i ens llevem per menjar una mica, prepara les motxilles i cap a les sis del matí sortim en direcció al coll de Coronas. El dia es presenta gris i amenaça pluja. Travessem la gelera de Coronas, la neu està sopa, no ha gelat durant la nit i al damunt ha plogut.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Pujant les primeres rampes en direcció al Coll de Coronas.

 

A la mitja hora de sortir comença a ploure. Ens posem el gore i tapem les motxilles amb les seves capelines. Continuem amunt i a l’hora i mitja d’haver sortit de la tenda ja son al peu de la canal Estasen, plou però decidim continuar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Primeres rampes de la Canal Estasen mirant avall.

 

SONY DSC

Primeres rampes de la Canal Estasen mirant amunt.

 

Al començament la canal és força dreta, però hi ha una bona traça que ens ajuda a pujar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Les primeres rampes son les més fortes.

 

El perill més real d’aquesta canal és la caiguda de pedres i per corroborar-lo el meu piolet va rebre un impacte d’una d’elles, la sort va estar del nostre costat.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Els rocs que cauen no son petits.

 

Cap a mitja canal la pendent es suavitza una mica i la pluja també va afluixar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Ara som a mitja Canal Estasen.

 

Al cap damunt la canal es divideix en dos, con una y, i nosaltres agafem cap a l’esquerra ja que anem directament cap l’Aneto, sense fer les dues puntes de tres mil metres, les agulles Daviu i Escudier, que es troben al cal damunt de la canal, però feia mal temps i l’important és sortir el més aviat possible.

 

Exif_JPEG_PICTURE

A l’esquerra branca que puja a l’Aneto, al mig canal Petit Black a l’Agulla Daviu i la dreta branca que puja a l’Agulla Escuder.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Cap damunt de la Canal Estasen amb l’Agulla Daviu coronant-la.

 

Al arribar a dalt de la canal girem a l’esquerra, però en contes de pujar per la cresta, com que hi ha neu i traça feta, donem el tom a la cresta i pugem directament a l’Aneto.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Aneto 3.404 m.

 

Hem trigat dues hores i mitja en fer tot el camí, bon horari.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Baixant pel Pas de Mahoma.

 

 

No perdem temps, fem fotos i sortim del cim pel Pas de Mahoma, esmorzem una mica a recer, i de baixada cap el Coll de Coronas aprofitem per fer la Punta Oliveras Arenas de 3.292 m.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Punta Oliveras Arenas de 3.292 m. Amb l’Aneto al darrera.

 

Baixem pel Coll de Coronas, i per la gelera agafem el camí de pujada pe arribar a la tenda.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Coll de Coronas.

 

 

Pleguem la tenda, recollim tots les coses, i avall pel mateix camí de pujada fins el cotxe, al qual arribem en un parell d’hores.

 

 

Exif_JPEG_PICTURE

Sortida de l’Ibón del Medio de Coronas amb l’Aneto al fons.

 

Maladeta

Mapa de la zona.

 

El pic Des Moines i la Cresta de Escalar des d’Astún

Bonica ascensió a un cim del Pirineu que és un PÚLPIT des d’on podem contemplar una extensa panoràmica de cims del Pirineu, liderats per un omnipresent Midi d’Osseau. La posició isolada del cim permet una panoràmica de 360º de les més espectaculars que he vist mai.

La ruta és fàcil de seguir i tant sols podem advertir d’uns pocs passos de poca dificultat que exigeixen alguna curta grimpada un tant aèries.

Sortirem de peu de pistes del complex d’esquí d’Astún, on de ben segur trobarem força lloc d’aparcament, seguint una pista que puja suaument.

A mesura que anem pujant deixem enrere les instal·lacions d'Astún

A mesura que anem pujant deixem enrere les instal·lacions d’Astún

Aviat seguim un sender ben trillat que puja suaument pels prats tot seguint el Barranco de Escalar per la seva riba esquerra.

Seguim un sender molt ben trillat que segueix el curs del rierol.

Seguim un sender molt ben trillat que segueix el curs del rierol.

Arribem al Ibon de Escalar (també s’anomena de Las Ranas) que rodegem per dirigir-nos al Coll Des Moines.

Arribem al ibon de Escalar i el rodegem per l'esquerre.

Arribem al ibon de Escalar i el rodegem per l’esquerre.

Vista de ll'estany amb la cresta de Escalar al fons

Vista de l’estany amb la cresta de Escalar al fons

 

Aviat arribarem al Coll des Moines, on podrem contemplar les espectaculars vistes. Deixem el sender i girem a l’esquerra tot seguint la llomada per un sender no tant marcat. Arribarem a un avantcim on conflueixen les tres arestes: la que seguim, la del cim que ja veiem proper i la que seguirem de baixada. Ens dirigim al cim que presenta alguns ressalts rocallosos on tindrem de grimpar algun tram.

Arribant al Coll

Arribant al Coll

Tram final de l'ascensió al pic, on es pot observar els ressalts que caldrà grimpar.

Tram final de l’ascensió al pic, on es pot observar els ressalts que caldrà grimpar.

 

Arribem al cim, força petit i molt aeri. Val la pena desplegar el mapa i fer un reconeixement de la gran quantitat de cims que ens rodegen. Després retornem fins a la cruïlla anterior on seguirem baixant per l’altra aresta.

Últimes grimpades abans d'assolir el cim

Últimes grimpades abans d’assolir el cim

Davant la impossibilitat de posar una panoràmica que faci justícia, aquí queda aquesta esplèndida vista de el Castillo d'Acher.

Davant la impossibilitat de posar una panoràmica que faci justícia, aquí queda aquesta esplèndida vista de el Castillo d’Acher.

Els culpables no s'amaguen

Els culpables no s’amaguen

Estem baixant per la cresta de Escalar, en algun indret haurem de desgrimpar una mica, però en general el sender està força ben traçat i no ofereix cap problema. Quan arribem a una ampla collada des de la que veiem bastant proper l’ibón, abandonem la cresta i baixem ja sense camí a trobar el desguàs de l’estany.

Vista general de la cresta on s'aprecia perfectament el sender que seguirem

Vista general de la cresta on s’aprecia perfectament el sender que seguirem

Algun tram més aeri pot obligar-nos a apoiar les mans per mes seguretat.

Algun tram més aeri pot obligar-nos a apoiar les mans per mes seguretat.

Un cop deixem la cresta, una ampla vallada ens condueix al desaigua del ibon.

Un cop deixem la cresta, una ampla vallada ens condueix al desaigua del ibon.

Un cop travessem el rierol, baixem un tram pel mateix camí que hem pujat. Podríem seguir-lo fins al punt d’inici, però nosaltres vam preferir tornar a travessar el riu i baixar per la seva dreta orogràfica, per un sender força visible. Cal dir que ja prop de l’arribada, la traça es confon i es perd i llavors caldrà buscar el millor pas (sense dificultats mencionables) per arribar al punt de partida.

Seguim baixant per la mateixa vall que hem pujat al principi, els senders son molt clars i podem escollir baixar pel marge dret de la vall.

Seguim baixant per la mateixa vall que hem pujat al principi, els senders son molt clars i podem escollir baixar pel marge dret de la vall.

El sender ha desaparegut però veiem ben prop el nostre cotxe aparcat, només cal buscar el baixador més còmode.

El sender ha desaparegut però veiem ben prop el nostre cotxe aparcat, només cal buscar el baixador més còmode.


Si voleu fer l’ascensió, podreu baixar-vos el track clicant el següent enllaç:    El pic Des Moines i la Cresta de Escalar des d’Astún