Mytikas 2.918 m.
Mytikas 2.918 m.
País: Grècia.
Data: 17 i 18 de juliol de 2.016.
Participants (4): Joan Gassol, Montse León, Tatiana Stúpina i Pere López.
Inici: Pàrquing de Priónia.
Final: Pàrquing de Priónia.
Circular: No.
Temps real: 11:20 hores.
Temps total: 14:40 hores.
Desnivell: 1.870 metres.
Desnivell acumulat: 2.100 metres.
Distància: 18.0 quilòmetres.
Dificultat: Difícil.
Vista del massís de l’Olimp des del poble de Panteleimonas.
El dia 16 de juliol de 2016 ens agafem un vol que ens porta des de Barcelona a Atenes.
Arribem quan son a prop de les tres de la tarda.
Després de trobar el cotxe adequat que ja teníem llogat, iniciem el viatge per carretera, en direcció nord, de poc més de quatre-cents quilòmetres fins un llogaret anomenat Panteleimonas, un poble molt maco de muntanya, que es troba a uns 25 quilòmetres de Litójoro, últim poble abans de pujar al nostre cim, el Mytikas.
Cim del Mytikas de 2.918 metres.
El Mytikas és el cim més alt de Grècia, i es troba al massís de l’Olimp, a la serralada dels Balcans.
El nom de Mytikas vol dir “Nas”, té 2.918 metres i és un dels cims més alts d’Europa en termes de prominència.
En topografia, la prominència caracteritza a l’alçada d’una muntanya per la distància vertical entre el seu cim i la més baixa línia del contorn que l’envolta, però que no conté cim més alt dintre d’ell.
El dia disset sortim de Panteleimonas i anem fins Litójoro.
Una vegada sobrepassat el poble de Litójoro hi ha una carretera que surt a l’esquerra, està indicada com a Olimp, que amb uns 18 quilòmetres de carretera de muntanya asfaltada, excepte els últims cinc-cents metres que és de terra, ens deix al pàrquing de Priónia.
El pàrquing és el final de la carretera i aquí podem trobar un bar restaurant, una font d’aigua, uns rentadors de peus i WC.
Pàrquing de Priónia.
Quan son les 11:10 hores arribem al pàrquing, preparem tot el material i a les 11:40 hores comencem a caminar en direcció contraria a la que hem arribat.
El camí està perfectament indicat i és un camí molt ben conservat.
El camí està indicat com a “E4”.
Començament del camí E4 al pàrquing de Priónia.
Tot el camí fins al refugi està indicat amb senyalitzacions grogues.
El camí remunta la vall de Mavrologos.
Un dels mites grecs conta la història d’Orfeu, que afligit després de la mort de la seva dona Eurídice, va renunciar a les dones i no va reconèixer els misteris u orgies dionisíaques.
Per la falta de respecte al deu Dionís, aquest el va condemnar a mort.
L’ordre la van portar a terme les companyes de Dionís, les Menades, i les restes d’Orfeu van fer cap al riu de la vall de Mavrologos.
Els grecs diuen que amb una mica de sort, es poden escoltar els cants de les assassines d’Orfeu en aquest lloc.
El camí puja entre boscos d’avets, faigs i pins, amb força ombra.
Bonic camí entre boscos d’avets, faigs i pins, amb força ombra.
Quan son les 12:15 hores creuem un barranc, el camí continua pujant i quan portem una hora caminant arribem a la font de Pigadouli.
La font té una taula i dos bancs de pedra coberts per una teulada de fusta, on aprofitem per parar, descansar i refrescants una mica.
Font de Pigadouli.
Passats deu minuts continuem pujant i quan portem unes dues hores creuem un barranc de nou i parem uns tres quarts a descansar i menjar una mica, ens trobem sobre els 1.900 metres.
Creuant el barranc d’Aghirasta que vol dir Sempre Jove.
Continuem pujant i poc més endavant podem veure sobre nostre el refugi, encara queda una estona, i quan son les 15:35 hores hi arribem.
Arribant al refugi de Spilios Agapitos.
El refugi té una capacitat per a 110 persones i es troba sobre els 2.100 metres, rodejat d’un paratge de pins dels Balcans o pins de Bòsnia.
Al arribar al refugi, i a ma dreta, hi ha un exemplar de dues branques força espectacular.
Entrada al refugi Spilios Agapitos.
Avui fem nit al refugi al qual hi havíem reservat plaça per correu electrònic.
(refugea.2100@gmail.com Tel. 0030-23520/81800).
El refugi té el nom de Spilios Agapitos, primer president de la federació grega de muntanya, i arquitecte e enginyer del primer edifici del refugi, però també se’l coneix per Zolota ja que des del 1954 fins el 2001 el va regentar Kostas Zolota, i des de les hores per la seva filla Maria.
El dilluns dia 18 ens llevem aviat i anem a esmorzar a l’edifici central, volem sortir el més aviat possible ja que la jornada serà llarga.
Sortint del refugi Spilios Agapitos cap el cim.
Quan son les 07:15 hores sortim del refugi en direcció nord, som tres membres del grup, ja que Montse decideix quedar-se a esperar-nos en el refugi.
El camí comença amb forta pujada durant uns cinc minuts, que és quan trobem un camí a la dreta que ens portaria al refugi C. Kakalos, al mateix temps creuem un barranc i el camí es suavitza una mica respecte a la pujada, al mateix temps que gira cap a l’esquerra.
A les 07:45 hores arribem a un collet on trobem un banc de pedra, és per seure i contemplar la vista que se’ns obre davant nostre sobre totes les muntanyes que ens envolten.
Collet on el camí gira a la dreta.
Aquí el camí gira a la dreta i s’enfila pel llom tot passant pel mig d’un preciós bosc de pins.
Ja podem veure el cim al que volem pujar, és espectacular.
Tot el camí està perfectament marcat per marques grogues del camí E4, i té una traça que no es pot perdre.
Primeres vistes del cim del Mytikas.
Quan son les 08:05 hores trobem un altre banc de pedra on es pot fer una aturada i contemplar el paisatge, descansem cinc minuts.
Banc de pedra on fem un glop d’aigua.
El camí continua pujant, ara ja sense bosc, i al fons podem veure un pal indicador.
Camí que porta al refugi Y. Apostolidis.
En deu minuts arribem al pal que veiem, hi ha un camí que marxa a la dreta i que porta al refugi Y. Apostolidis.
Aquest camí també ens portaria al cim, però pujant per una canal molt dreta i amb un cert risc de caiguda de pedres.
Nosaltres continuem rectes en direcció a un gran coll, en aquest punt el camí gira a la dreta i amunt.
Desviament cap a la punta Skala que ja veiem al fons.
Ja veiem la punta Skala de 2.866 metres, però ens queda encara 1,5 quilòmetres, els quals els fem poc més d’una hora.
El camí ha canviat, es tot pedruscall i la inclinació ha augmentat.
Arribant a la Punta Skala.
Quan son les 09:25 hores arribem a la punta Skala, descansem una mica tot contemplant el que ens queda, ja que aquí ja es veu el cim que volem fer.
Podem contemplar l’espectacular vessant nord i la no menys espectacular cresta que ens resta fins el cim.
Vista del Mytikas des de el Skala.
El camí fins aquí ha estat còmode i fàcil, però a partir d’ara el que queda és una cresta difícil i perillosa, els grecs l’han batejada com “Kakoskala”, que vol dir “Els mals Passos”.
Per la mitologia grega l’Olimp era la llar dels deus, dels principals del Panteó grec que estava presidit per Zeus, pare dels deus i dels homes, deu dels cels i del tro.
Diuen que els deus de l’Olimp eren dotze, entre ells a Afrodita, deessa de la bellesa, de l’amor, del desig i la reproducció.
Doncs dalt del Skala vam trobar a Zeus amb el seu llamp, i a Afrodita que li feia companyia, i ens donaven la benvinguda, i la seva aprovació per trepitjar la seva llar, i trepitjar el cim més alt de l’Olimp.
Dos alpinistes disfressats de Zeus i Afrodita dalt de la Punta Skala.
Quan son les 09:35 hores comencem a anar des de el Skala al Myticas, i comencem baixant per una petita canal, per anar davallant fins un coll que talla la respiració.
Canal de sortida del Skala cap el Mytikas.
Tot el camí fins el cim està marcat amb punts vermells, cosa que s’agraeix ja que el camí és complicat i escollir el millor per passar és molt important.
Davallant el primer sifó.
Al començar a baixar, Joan no es troba bé i decideix retornar fins la punta del Skala i esperar el nostre retorn per baixar junts fins el refugi.
A les 09:56 son en aquest coll que és com un pas de cavall, amb una caiguda brutal per les dos vessants.
Mirant cap el primer coll que hem passat.
Pujada d’una altra sifonada.
Continuem cap el cim, passem quatre sifonades, unes vegades grimpant i d’altres des grimpant, però poc a poc ens anem acostant al final.
Des grimpant un pas complicat.
Pujant la penúltima sifonada.
Arribant al cim del Mytikas.
Quan son les 10:30 hores trepitgem el cim més alt de Grècia, som al Mytikas de 2.918 metres, cim culminat de l’Olimp, i segona cota més alta dels Balcans.
Mytikas de 2.918 metres, cim culminat de l’Olimp, de Grècia, i segona cota més alta dels Balcans.
Fem les fotos de rigor, descansem una mica i quan son les 10:55 hores comencem el retorn pel mateix camí que de pujada.
Skolio de 2.912 metres des de el Mytikas.
Tornem a grimpar i des grimpar tot el camí fins el Skala, al qual arribem quan son les 11:40 hores, i ens retrobem amb Joan.
Joan es troba millor i decidim arribar-nos fins el proper Skolio de 2.912 metres, segona cota de l’Olimp.
Tatiana decideix quedar-se a esperar-nos, i així la deixem amb les motxilles per anar sense pes, no més amb les càmeres de fotos.
Quan son les 11:52 comencem a anar al Skolio per un camí que segueix la carena que uneix les dues puntes.
Mytikas entre núvols des de mig camí entre el Skala i el Skolio.
A mig camí ens girem per contemplar la cara nord del Mytikas, els núvols de convenció ja estan pujant i comencen a tapar el cim.
Arribant al Skolio.
Tretze minuts més tard ja som al Skolio, ens fem unes fotos i la fem petar amb uns grecs que coneixien el nostre país.
Skolio de 2.912 metres, segona cota de l’Olimp.
A les 12:33 hores tornem a estar a la punta del Skala i ens retrobem a Tatiana, agafem les motxilles i comencem a davallar pel mateix camí de pujada.
Camí de baixada cap el refugi.
Sobre les 13:00 hores tornem a ser al encreuament del camí que porta al refugi Y. Apostolidis.
Quan son les 13:45 hores tornem a ser al refugi i ens retrobem els quatre de nou.
Descansem, ens hidratem amb unes bones birres i demanem una sopa de verdures al mateix refugi, que ens serveix per dinar i recuperar-nos una mica millor.
Després de menjar recollim tot el material, i comencem a baixar quan son les 14:35 hores. Tornem pel mateix camí que vam pujar el dia abans.
Quan son les 16:20 hores tornem a ser a la font Pigadouli, aprofitem per refrescar-nos i descansar uns quinze minuts.
Lloc sota teulada a la font Pigadouli.
Tornem a davallar ja sense aturades llargues fins gairebé arribar al pàrquing de Priónia, perquè uns minuts abans d’arribar ens desviem uns metres per visitar una petita cascada.
Petita cascada abans d’arribar al pàrquing de Priónia.
Per fi arribem al pàrquing quan son les 17:40 hores, donant per finida l’expedició a la muntanya, seu del deus de la mitologia grega.
Rosalia alpina es una espècie de cerambícid de gran mida y coloració característica, coleòpter trobat pujant cap el refugi.
Capricis de la natura.
Mapa de la zona.
