trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for the ‘Europa’


Mytikas 2.918 m.

Mytikas 2.918 m.

País: Grècia.

Data: 17 i 18 de juliol de 2.016.

Participants (4): Joan Gassol, Montse León, Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Pàrquing de Priónia.

Final: Pàrquing de Priónia.

Circular: No.

Temps real: 11:20 hores.

Temps total: 14:40 hores.

Desnivell: 1.870 metres.

Desnivell acumulat: 2.100 metres.

Distància: 18.0 quilòmetres.

Dificultat: Difícil.

Vista del massís de l’Olimp des del poble de Panteleimonas.

Vista del massís de l’Olimp des del poble de Panteleimonas.

El dia 16 de juliol de 2016 ens agafem un vol que ens porta des de Barcelona a Atenes.

Arribem quan son a prop de les tres de la tarda.

Després de trobar el cotxe adequat que ja teníem llogat, iniciem el viatge per carretera, en direcció nord, de poc més de quatre-cents quilòmetres fins un llogaret anomenat Panteleimonas, un poble molt maco de muntanya, que es troba a uns 25 quilòmetres de Litójoro, últim poble abans de pujar al nostre cim, el Mytikas.

Cim del Mytikas de 2.918 metres.

Cim del Mytikas de 2.918 metres.

El Mytikas és el cim més alt de Grècia, i es troba al massís de l’Olimp, a la serralada dels Balcans.

El nom de Mytikas vol dir “Nas”, té 2.918 metres i és un dels cims més alts d’Europa en termes de prominència.

En topografia, la prominència caracteritza a l’alçada d’una muntanya per la distància vertical entre el seu cim i la més baixa línia del contorn que l’envolta, però que no conté cim més alt dintre d’ell.

El dia disset sortim de Panteleimonas i anem fins Litójoro.

Una vegada sobrepassat el poble de Litójoro hi ha una carretera que surt a l’esquerra, està indicada com a Olimp, que amb uns 18 quilòmetres de carretera de muntanya asfaltada, excepte els últims cinc-cents metres que és de terra, ens deix al pàrquing de Priónia.

El pàrquing és el final de la carretera i aquí podem trobar un bar restaurant, una font d’aigua, uns rentadors de peus i WC.

Pàrquing de Priónia.

Pàrquing de Priónia.

Quan son les 11:10 hores arribem al pàrquing, preparem tot el material i a les 11:40 hores comencem a caminar en direcció contraria a la que hem arribat.

El camí està perfectament indicat i és un camí molt ben conservat.

El camí està indicat com a “E4”.

Començament del camí E4 al pàrquing de Priónia.

Començament del camí E4 al pàrquing de Priónia.

Tot el camí fins al refugi està indicat amb senyalitzacions grogues.

El camí remunta la vall de Mavrologos.

Un dels mites grecs conta la història d’Orfeu, que afligit després de la mort de la seva dona Eurídice, va renunciar a les dones i no va reconèixer els misteris u orgies dionisíaques.

Per la falta de respecte al deu Dionís, aquest el va condemnar a mort.

L’ordre la van portar a terme les companyes de Dionís, les Menades, i les restes d’Orfeu van fer cap al riu de la vall de Mavrologos.

Els grecs diuen que amb una mica de sort, es poden escoltar els cants de les assassines d’Orfeu en aquest lloc.

El camí puja entre boscos d’avets, faigs i pins, amb força ombra.

Bonic camí entre boscos d’avets, faigs i pins, amb força ombra.

Bonic camí entre boscos d’avets, faigs i pins, amb força ombra.

Quan son les 12:15 hores creuem un barranc, el camí continua pujant i quan portem una hora caminant arribem a la font de Pigadouli.

La font té una taula i dos bancs de pedra coberts per una teulada de fusta, on aprofitem per parar, descansar i refrescants una mica.

Font de Pigadouli.

Font de Pigadouli.

Passats deu minuts continuem pujant i quan portem unes dues hores creuem un barranc de nou i parem uns tres quarts a descansar i menjar una mica, ens trobem sobre els 1.900 metres.

Creuant el barranc d’Aghirasta que vol dir Sempre Jove.

Creuant el barranc d’Aghirasta que vol dir Sempre Jove.

Continuem pujant i poc més endavant podem veure sobre nostre el refugi, encara queda una estona, i quan son les 15:35 hores hi arribem.

Arribant al refugi de Spilios Agapitos.

Arribant al refugi de Spilios Agapitos.

El refugi té una capacitat per a 110 persones i es troba sobre els 2.100 metres, rodejat d’un paratge de pins dels Balcans o pins de Bòsnia.

Al arribar al refugi, i a ma dreta, hi ha un exemplar de dues branques força espectacular.

Entrada al refugi Spilios Agapitos.

Entrada al refugi Spilios Agapitos.

Avui fem nit al refugi al qual hi havíem reservat plaça per correu electrònic.

([email protected]   Tel. 0030-23520/81800).

El refugi té el nom de Spilios Agapitos, primer president de la federació grega de muntanya, i arquitecte e enginyer del primer edifici del refugi, però també se’l  coneix per Zolota ja que des del 1954 fins el 2001 el va regentar Kostas Zolota, i des de les hores per la seva filla Maria.

El dilluns dia 18 ens llevem aviat i anem a esmorzar a l’edifici central, volem sortir el més aviat possible ja que la jornada serà llarga.

Sortint del refugi Spilios Agapitos cap el cim.

Sortint del refugi Spilios Agapitos cap el cim.

Quan son les 07:15 hores sortim del refugi en direcció nord, som tres membres del grup, ja que Montse decideix quedar-se a esperar-nos en el refugi.

El camí comença amb forta pujada durant uns cinc minuts, que és quan trobem un camí a la dreta que ens portaria al refugi C. Kakalos, al mateix temps creuem un barranc i el camí es suavitza una mica respecte a la pujada, al mateix temps que gira cap a l’esquerra.

A les 07:45 hores arribem a un collet on trobem un banc de pedra, és per seure i contemplar la vista que se’ns obre davant nostre sobre totes les muntanyes que ens envolten.

Collet on el camí gira a la dreta.

Collet on el camí gira a la dreta.

Aquí el camí gira a la dreta i s’enfila pel llom tot passant pel mig d’un preciós bosc de pins.

Ja podem veure el cim al que volem pujar, és espectacular.

Tot el camí està perfectament marcat per marques grogues del camí E4, i té una traça que no es pot perdre.

Primeres vistes del cim del Mytikas.

Primeres vistes del cim del Mytikas.

Quan son les 08:05 hores trobem un altre banc de pedra on es pot fer una aturada i contemplar el paisatge, descansem cinc minuts.

Banc de pedra on fem un glop d’aigua.

Banc de pedra on fem un glop d’aigua.

El camí continua pujant, ara ja sense bosc, i al fons podem veure un pal indicador.

Camí qDesviament cap a la punta Skala que ja veiem al fons.ue porta al refugi Y. Apostolidis.

Camí que porta al refugi Y. Apostolidis.

En deu minuts arribem al pal que veiem, hi ha un camí que marxa a la dreta i que porta al refugi Y. Apostolidis.

Aquest camí també ens portaria al cim, però pujant per una canal molt dreta i amb un cert risc de caiguda de pedres.

Nosaltres continuem rectes en direcció a un gran coll, en aquest punt el camí gira a la dreta i amunt.

Desviament cap a la punta Skala que ja veiem al fons.

Desviament cap a la punta Skala que ja veiem al fons.

Ja veiem la punta Skala de 2.866 metres, però ens queda encara 1,5 quilòmetres, els quals els fem poc més d’una hora.

El camí  ha canviat, es tot pedruscall i la inclinació ha augmentat.

Arribant a la Punta Skala.

Arribant a la Punta Skala.

Quan son les 09:25 hores arribem a la punta Skala, descansem una mica tot contemplant el que ens queda, ja que aquí ja es veu el cim que volem fer.

Podem contemplar l’espectacular vessant nord i la no menys espectacular cresta que ens resta fins el cim.

Vista del Mytikas des de el Skala.

Vista del Mytikas des de el Skala.

El camí fins aquí ha estat còmode i fàcil, però a partir d’ara el que queda és una cresta difícil i perillosa, els grecs l’han batejada com “Kakoskala”, que vol dir “Els mals Passos”.

Per la mitologia grega l’Olimp era la llar dels deus, dels principals del Panteó grec que estava presidit per Zeus, pare dels deus i dels homes, deu dels cels i del tro.

Diuen que els deus de l’Olimp eren dotze, entre ells a Afrodita, deessa de la bellesa, de l’amor, del desig i la reproducció.

Doncs dalt del Skala vam trobar a Zeus amb el seu llamp, i a Afrodita que li feia companyia, i ens donaven la benvinguda, i la seva aprovació per trepitjar la seva llar, i trepitjar el cim més alt de l’Olimp.

Dos alpinistes disfressats de Zeus i Afrodita dalt de la Punta Skala.

Dos alpinistes disfressats de Zeus i Afrodita dalt de la Punta Skala.

Quan son les 09:35 hores comencem a anar des de el Skala al Myticas, i comencem baixant per una petita canal, per anar davallant fins un coll que talla la respiració.

Canal de sortida del Skala cap el Mytikas.

Canal de sortida del Skala cap el Mytikas.

Tot el camí fins el cim està marcat amb punts vermells, cosa que s’agraeix ja que  el camí és complicat i escollir el millor per passar és molt important.

Davallant el primer sifó.

Davallant el primer sifó.

Al començar a baixar, Joan no es troba bé i decideix retornar fins la punta del Skala i esperar el nostre retorn per baixar junts fins el refugi.

A les 09:56 son en aquest coll que és com un pas de cavall, amb una caiguda brutal per les dos vessants.

Mirant cap el primer coll que hem passat.

Mirant cap el primer coll que hem passat.

Pujada d’una altra sifonada.

Pujada d’una altra sifonada.

Continuem cap el cim, passem quatre sifonades, unes vegades grimpant i d’altres des grimpant, però poc a poc ens anem acostant al final.

Des grimpant un pas complicat.

Des grimpant un pas complicat.

Pujant la penúltima sifonada.

Pujant la penúltima sifonada.

Arribant al cim del Mytikas.

Arribant al cim del Mytikas.

Quan son les 10:30 hores trepitgem el cim més alt de Grècia, som al Mytikas de 2.918 metres, cim culminat de l’Olimp, i segona cota més alta dels Balcans.

Mytikas de 2.918 metres, cim culminat de l’Olimp, de Grècia, i segona cota més alta dels Balcans.

Mytikas de 2.918 metres, cim culminat de l’Olimp, de Grècia, i segona cota més alta dels Balcans.

Fem les fotos de rigor, descansem una mica i quan son les 10:55 hores comencem el retorn pel mateix camí que de pujada.

Skolio de 2.912 metres des de el Mytikas.

Skolio de 2.912 metres des de el Mytikas.

Tornem a grimpar i des grimpar tot el camí fins el Skala, al qual arribem quan son les 11:40 hores, i ens retrobem amb Joan.

Joan es troba millor i decidim arribar-nos fins el proper Skolio de 2.912 metres, segona cota de l’Olimp.

Tatiana decideix quedar-se a esperar-nos, i així la deixem amb les motxilles per anar sense pes, no més amb les càmeres de fotos.

Quan son les 11:52 comencem a anar al Skolio per un camí que segueix la carena que uneix les dues puntes.

Mytikas entre núvols des de mig camí entre el Skala i el Skolio.

Mytikas entre núvols des de mig camí entre el Skala i el Skolio.

A mig camí ens girem per contemplar la cara nord del Mytikas, els núvols de convenció ja estan pujant i comencen a tapar el cim.

Arribant al Skolio.

Arribant al Skolio.

Tretze minuts més tard ja som al Skolio, ens fem unes fotos i la fem petar amb uns grecs que coneixien el nostre país.

Skolio de 2.912 metres, segona cota de l’Olimp.

Skolio de 2.912 metres, segona cota de l’Olimp.

A les 12:33 hores tornem a estar a la punta del Skala i ens retrobem a Tatiana, agafem les motxilles i comencem a davallar pel mateix camí de pujada.

Camí de baixada cap el refugi.

Camí de baixada cap el refugi.

Sobre les 13:00 hores tornem a ser al encreuament del camí que porta al refugi Y. Apostolidis.

Quan son les 13:45 hores tornem a ser al refugi i ens retrobem els quatre de nou.

Descansem, ens hidratem amb unes bones birres i demanem una sopa de verdures al mateix refugi, que ens serveix per dinar i recuperar-nos una mica millor.

Després de menjar recollim tot el material, i comencem a baixar quan son les 14:35 hores. Tornem pel mateix camí que vam pujar el dia abans.

Quan son les 16:20 hores tornem a ser a la font Pigadouli, aprofitem per refrescar-nos i descansar uns quinze minuts.

Lloc sota teulada a la font Pigadouli.

Lloc sota teulada a la font Pigadouli.

Tornem a davallar ja sense aturades llargues fins gairebé arribar al pàrquing de Priónia, perquè uns minuts abans d’arribar ens desviem uns metres per visitar una petita cascada.

Petita cascada abans d’arribar al pàrquing de Priónia.

Petita cascada abans d’arribar al pàrquing de Priónia.

Per fi arribem al pàrquing quan son les 17:40 hores, donant per finida l’expedició a la muntanya, seu del deus de la mitologia grega.

Rosalia alpina es una espècie de cerambícid de gran mida y coloració característica, coleòpter trobat pujant cap el refugi.

Rosalia alpina es una espècie de cerambícid de gran mida y coloració característica, coleòpter trobat pujant cap el refugi.

Capricis de la natura.

Capricis de la natura.

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

 

 

Coma Pedrosa

 

COMA PEDROSA 2.939 m. Andorra.

Data: Diumenge 12 de juliol de 2009.

Participants (3): Dària Stúpina, Tatiana Stúpina i Pere López.

Temps real: 7 hores i 15 minuts.

Temps total: 9 hores.

El dissabte dia onze de juliol de 2009 sortim de Reus en direcció a Andorra, després de sis hores de botigues, anem a dormir al bonic hotel Husa Xalet Verdú, que es troba a Arinsal.

El diumenge dia dotze esmorzem al hotel i sortim del poble en direcció NO per la carretera i passat un pont, seguim a la dreta fins que s’acaba el carrer, allí mateix deixem el cotxe.

En aquest punt surt una pista, marcada amb el GR-11i amb uns punts de color groc que ens portaran fins el mateix cim de Coma Pedrosa.

Sortida d’Arinsal.

Sortida d’Arinsal.

Comencem a caminar a les vuit i quaranta minuts.  Al principi la pista puja costeruda.  Als cinc minuts trobem una barrera que impedeix el pas als cotxes, i allí mateix surt un camí a la dreta que també dona accés al Parc Natural de les Valls de Coma Pedrosa, nosaltres continuem per la pista.

Pal que barra el pas als cotxes.

Pal que barra el pas als cotxes.

Als deu minuts de caminar la calor ja ens fa suar i ens em de treure roba.

Als vint-i-cinc minuts arribem a un replà a on trobem un cartell que ens indica que seguint recte anem cap el Coma Pedrosa i a la dreta podem anar al Pla d’Estany, als Forcats i als Estanys de Montmantell.  Estem sobre els 1.700m d’alçada, i deixem la pista per seguir per un camí molt fresat.

Punt on es deix la pista que continua fins el Pla de l’Estany.

Punt on es deix la pista que continua fins el Pla de l’Estany.

El camí passa per un bosc ombrívol i ple de vegetació.

El camí passa per un bosc ombrívol i ple de vegetació.

Als quinze minuts creuem un pont sobre el riu d’Areny, i un minut després creuem un altre sobre el riu de Coma Pedrosa.

Pont sobre el riu d’Areny.

Pont sobre el riu d’Areny.

Pont sobre el riu de Coma Pedrosa.

Pont sobre el riu de Coma Pedrosa.

En una hora em pujat tres-cents metres de desnivell, el camí és fàcil i de bon caminar, a la vegada que molt maco, fa ziga-zagues entre rododèndrons en flor que fan el camí molt agradable.

El camí fa ziga-zagues entre rododèndrons en flor.

El camí fa ziga-zagues entre rododèndrons en flor.

A l’hora i mitja de caminar, en un petit replà just abans de pujar l’última pala abans del collet de coma pedrosa, creuem les aigües del riuet que baixa de l’estany de les Truites, que es troba pel damunt del refugi de Coma Pedrosa.

Aigües que baixen de l’estany de les Truites.

Aigües que baixen de l’estany de les Truites.

En deu minuts som dalt del collet, som a 2.250m. i em fet uns sis-cents metres de desnivell.

Petita pujada fins el Refugi de Coma Pedrosa.

Petita pujada fins el Refugi de Coma Pedrosa.

Descansem una mica i decidim que Dària es quedi  al refugi, que està a cinc minuts damunt nostre, esperant-nos a Tatiana i a mi que continuem fins el cim.

Plans de Coma Pedrosa des de el Collet del mateix nom.

Plans de Coma Pedrosa des de el Collet del mateix nom.

Davant nostre podem contemplar gaire bé tot el camí fins el cim, i a la nostra dreta es pot veure una cabana de pedra, de pastors, que en moments de dificultats pot servir de refugi.

Cabana de pastors als Plans de coma Pedrosa.

Cabana de pastors als Plans de coma Pedrosa.

El camí no puja gaire durant uns quinze minuts, és l’únic descans que dona aquest cim en tot el recorregut.

Final del plans de Coma Pedrosa.

Final del plans de Coma Pedrosa.

E camí va agafant més inclinació a la vegada que va girant una mica a la dreta fins un lloc que li diuen les Canyorques.  En aquest punt hi ha la surgència d’aigües que venen de l’estany Negre.

Canyorques. En aquest punt hi ha la surgència d’aigües que venen de l’estany Negre.

Canyorques. En aquest punt hi ha la surgència d’aigües que venen de l’estany Negre.

Aquí parem un quart d’hora per menjar una mica i agafar forces per la forta pujada que estem apunt de fer, ens trobem a 2.450m.

El camí gira, en un angle de noranta graus, cap a la dreta, puja per una zona herbosa, en un pendent molt costerut, però que guanya metres molt ràpidament.

A 2.570m. hi ha un petit collet en que hi ha un bivac.  A uns trenta metres més amunt ens trobem en coll amb un pal indicador i en el que podem veure una de les basses de l’estany Negre.

Basses de l’estany Negre.

Basses de l’estany Negre.

El camí gira amunt per un pas estret entre la bassa i la muntanya, per en cinc minuts trobar un cartell que ens indica, per un costat que el GR-11 continua recte, per anar fins l’estany Negre, i per un altra que el nostre camí, amb marques grogues, puja amunt cap a la dreta, en direcció a la cresta fins el coma Pedrosa.

El camí puja i l’estany Negre queda sota a l’esquerra.

El camí puja i l’estany Negre queda sota a l’esquerra.

Sobre les dotze hores i quaranta-cinc minuts som a 2.725m. i arribem al cap damunt de la cresta, la qual seguim cap a l’esquerra.

Una vegada dalt de la creta es pot veure el que resta fins el cim.

Una vegada dalt de la creta es pot veure el que resta fins el cim.

La cresta te unes deu o dotze puntes que es van salvant amb relativa facilitat.

Vista del refugi de Coma Pedrosa i l’estany de les Truites des de la cresta.

Vista del refugi de Coma Pedrosa i l’estany de les Truites des de la cresta.

Salvant una de les puntes de la cresta.

Salvant una de les puntes de la cresta.

Sobre els 2.900m. salvem l’últim pollegó per arribar al coll abans del cim, a on hi ha un altre bivac, son la una i trenta minuts de la tarda.

Salvant l’última punta i cim al fons.

Salvant l’última punta i cim al fons.

Deu minuts més i som al cim més alt  d’Andorra, al Coma Pedrosa, de 2,939m. hem trigat cinc hores justes des de l’aparcament.

Cim de Coma Pedrosa 2.939m. Andorra.

Cim de Coma Pedrosa 2.939m. Andorra.

Fem les fotos de rigor.  La vista és de les que paguen l’esforç que es fa per pujar.

La vall del riu Pollós d’Arinsal i refugi amb l’estany de les Truites a la dreta.

La vall del riu Pollós d’Arinsal i refugi amb l’estany de les Truites a la dreta.

Per un costat tenim tot Andorra als nostres peus, veient Arinsal, la Massana i Escaldes-Engordany; per un altre gairebé tot els Pirineus, tenint quasi a tocar la Pica d’Estats, i veient clarament l’Aneto, etc.

Sotllo, Pica d’Estats i Montcalm d’esquerra a dreta.

Sotllo, Pica d’Estats i Montcalm d’esquerra a dreta.

Per baixar hi ha varies possibilitats, una és continuar per la cresta fins la Portella de Baiau, pudent fer l’Agulla del mateix nom de 2.863m., girar a la dreta per la collada del Forat dels Malhiverns i arribar fins el refugi del Pla de l’Estany i tirar avall fins trobar el GR-11 en el punt que he indicat abans, sobre els 1.700m.

Baixant per la tartera.

Baixant per la tartera.

Un altra possibilitat és tornar pel mateix camí de pujada, i un altra i la més ràpida que és la que nosaltres agafem, baixar fins el collet abans del cim, i en contes de seguir recte per la cresta, girar a la dreta i baixar per una gran tartera fins torbar el GR-11 just al cap damunt de l’estany Negre, a 2.730m.  aquesta baixada ens costa quinze minuts.

Punt on es troba el GR-11 amb tartera i cim al fons.

Punt on es troba el GR-11 amb tartera i cim al fons.

En aquest punt tenim tota la cresta a la nostra esquerra i podem confirmar que té dotze puntes.

Tenim l’estany Negre als nostre peus.

Tenim l’estany Negre als nostre peus.

L’estany Negre està encara mig gelat, i el salvem baixant pel seu costat esquerra, ara per neu, ara per pedres.  Passat l’estany hi ha una canal estreta tota plena de neu fins les basses de l’estany Negre, a on empalmem amb el camí de pujada, tot aquest tros ens costa uns vint-i-cinc minuts.

Salvem l’estany Negre pel seu costat esquerra.

Salvem l’estany Negre pel seu costat esquerra.

En el coll de les basses tornem a recuperar forces, mengem una mica i descansem uns quinze minuts.

La baixada és força ràpida i en quaranta-cinc minuts som al collet de Coma Pedrosa una altra vegada.  Pujo fins el refugi a buscar a Dària i tornem a baixar.

Refugi de Coma Pedrosa.

Refugi de Coma Pedrosa.

El camí és tan bonic de baixada com de pujada.

El camí és tan bonic de baixada com de pujada.

Petit salt d’aigua al riu Coma Pedrosa, a l’obaga del mateix nom.

Petit salt d’aigua al riu Coma Pedrosa, a l’obaga del mateix nom.

En una hora i mitja tornem a ser al cotxe, no sense abans haver parat a collir uns quans Vaccinium myrtillus, o el que és el mateix en català nabius (encastellà: arándanos).  Hem fet nou hores i un desnivell d’uns 1.400m.

Nabiu autèntic del país.

Nabiu autèntic del país.

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

Cerví / Materhom.

Cerví / Materhom 4.478 m. Alps.

 

País: Suïssa.

 

 

Data: Del 11 al 15 de setembre de 1.990.

 

Participants (2): Baltasar Sánchez i Pere López.

 

Inici: Estació telefèric de Schwarzsee.

 

Final: Estació telefèric de Schwarzsee.

 

Circular: No.

 

Temps real: 14 hores.

 

Temps total: 18:30 hores.

 

Desnivell: 1.900 metres.

 

Desnivell acumulat: 2.400 metres.

 

Distància: 8,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Bastant difícil.

 

El dimarts dia 11 de setembre, Diada Nacional a Catalunya, sortim de Reus en direcció Xamonix (França), a on arribem per la tarda del mateix dia, i busquem un càmping a on passar la nit.

 

Pàrquing a Täsch

Pàrquing a Täsch

 

A l’endemà sortim en direcció a Zermat (Suiza). Arribem al poble de Täsch a on deixem el cotxe en un gran pàrquing i agafem allí mateix un tren que puja fins a Zermat, això és així perquè a Zermat està prohibit circular amb cotxes normals, només hi poden circular cotxes elèctrics o tirats per animals.

 

 Medis de transport a Xamonix.

Medis de transport a Xamonix.

 

Al baixar del tren travessem tot el poble i en uns quinze minuts arribem a un punt anomenat Winkelmatten, a on agafem un telefèric fins l’estany de Schwarzsee, els primers 950 els salvem fàcilment.

 

Estany de Schwarzsee.

Estany de Schwarzsee.

 

Al sortir del telefèric agafem en direcció O. Per un ample camí fins a la cara rocallosa del Hirli.

 

Paret rocallosa del Hirli.

Paret rocallosa del Hirli.

 

Aquí agafem primer cap a l’esquerra per després girar cap a la dreta i d’aquesta manera salvar l’esperó rocallós, més tard només cal pujar fins el refugi fent unes ziga-zagues. En dues hores i mitja arribem al Hotel – refugi de Hörli a on passem la nit.

 

 Hotel refugi de Hörli als peus del Cerví.

Hotel refugi de Hörli als peus del Cerví.

 

A l’endemà pujarem al Cerví per l’aresta de Hörli, la normal pel cantó de Suïssa.

 

Sortim del refugi quan encara es negra nit, amb la intenció de seguir algun guia, però la fatalitat fa que de seguida perdem la pista als guies que van pel davant i poc a poc ens desviem de la ruta bona cap l’E. Cosa que fa que perdem molt de temps i ens quedem dels darrers de la llarga cua de gent que hi puja.

 

 Cerví i l’aresta Hörli.

Cerví i l’aresta Hörli.

 

Més endavant tot això farà que ens trobem pujant i baixant molta gent tots per la mateixa via amb el conseqüent caos i perill a l’hora d’assegurar-nos.

 

 Punt de confluència de gent que puja i gent que baixa.

Punt de confluència de gent que puja i gent que baixa.

 

Poc a poc anem corregint la nostra direcció i ens anem acostant a l’aresta que separa la cara E. De la N., per on passa la via correcta.

 

Llossa anomenada Moseley-Platte (IIIº) i refugi Solvay al damunt.

Llossa anomenada Moseley-Platte (IIIº) i refugi Solvay al damunt.

 

Ja amb llum de dia i veient a la gent per on puja, anem arribant al refugi Solvay a 4.003 metres, l’arribada és bastant vertical, es fa per una llosa que li diuen la Moseley-Platte (IIIº), i la sortida del refugi és per la Moseley superior (per mi un IVº).

 

Moseley superior ( IVº).

Moseley superior ( IVº).

 

Al arribar al refugi hi entrem a descansar i menjar una mica per recuperar forces.

 

Tot el camí pràcticament és escalada relativament fàcil fins el Schulter (espatlla). Aquí s’acostuma a trobar neu i gel. A partir d’aquí es troben les Maromes, cordes gruixudes, que ajuden a pujar amb més facilitat fins a les rampes finals en les quals ja no cal fer servir les mans i arribem directament al cim.

 

Punt una vegada superada l'espatlla.

Punt una vegada superada l’espatlla.

 

El Cerví té dues puntes, la del costat suís de 4.478 metres, i la italiana de 4.476 metres i que té una creu.

 

Cerví - Matter-horn 4.478 m.

Cerví – Matter-horn 4.478 m.

 

Degut a l’hora que és, decidim que no ens hi arribem a punta italiana, i tirem avall només fer-nos les fotos de rigor.

 

La baixada la fem amb un seguit de ràpels tots seguits, però un altre cop la fatalitat fa que al segon o tercer ràpel perdi el meu vuit per la cara N. avall i que haguem de rapelar tots dos tan sols amb un vuit, cosa que també ens retarda més.

 

 Primers ràpels de baixada.

Primers ràpels de baixada.

 

A poc a poc es va fent de nit i de mica en mica deixem de trobar els punts a on col·locar els ràpels, cosa que ens fa decidir de passar la nit al ras, no fa gaire fred i anem ben equipats. Parem en una mena de rapissa a on ens podem encordar a la paret de manera que si ens adormim no tinguem un ensurt.

 

Preparant per passa la nit al ras.

Preparant per passa la nit al ras.

 

A mitja nit sento un dolor molt fort a la part de la ronyonada, penso que m’ha agafat fred a l’esquena, però més tard comprovaré que no és un fred, és un còlic nefrític, un vulgar atac de pedra que em fa veure a la padrina.

 

Amb les primeres llums veiem per on pugen la gent i comencem a davallar tan ràpid com els dolors intermitents m’ho permeten.

 

Al arribar al refugi prenc una pastilla contra el dolor i als deu minuts aquest desapareix com per art de màgia i cames ajudeu-me, que sortim corrents avall en direcció al telefèric.

 

 Baixant cap el telefèric.

Baixant cap el telefèric.

 

Al arribar al cotxe de nou, baixem a fer nit a Xamonix, en un petit hotelet, i a l’endemà tirem fins a Reus directament.

 

15 Diferents vies per pujar al Ceví.

Diferents vies per pujar al Cerví.

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

 

Montblanc.

Montblanc 4.807m. Alps.

País: França.

Data: Del 03 al 14 de juliol de 1986.

Participants (2): Àngel Domènech i Pere López.

Inici: Nid d’Aguille,

Final: Nid d’Aguille.

Circular: No.

Temps real: 15 hores.

Temps total: 20 hores.

Desnivell: 2.435 metres.

Desnivell acumulat: 2.850 metres.

Distància: 18 quilòmetres.

Dificultat: Moderada.

Tot va començar al 1984 quan aquest pic a un altre company i a mi ens va entrar pel ulls, se’ns va posar al cap, va entrar dins el nostre cor, com una cosa que podíem fer. Vam començar a recopilar informació i a fer plans tot il·lusionant-nos, fins que va arribar el tres de juliol quan vam sortir de Reus, en un Renault-5, en direcció a Xamonix.

1 Xamonix festes del bicentenari 1ª ascensió al Montblanc

Xamonix en festes del bicentenari de la 1ª ascensió al Montblanc.

El dia quatre, cap el mig dia, arribem al pintoresc poble de les Houches, i ens instal·lem al campin Belle-Vue, el qual farem servir de campament base.

2 Gelera La Mer de Glace

Gelera de la Mer de Glace.

El dia cinc se’l prenem de descans i per a fer turisme, visitem la Mer du Glace, que és la gelera més llarga d’Europa, per la tarda anem a la gelera de Bossons, que té la cascada de gel més alta d’Europa, i fem pràctiques amb els grampons.

3 Gelera de Bossons

Gelera de Bossons.

Els dies sis i set son dies de mal temps, plou i no podem fer res, passegem per Xamonix, i a la tarda del set veiem, a la Casa des Guies. la predicció del temps i que comença una millora, però que en alçada persistirà el fort vent.

El dia vuit decidim sortir i tirar amunt.

A les Houches mateix agafem un telefèric fins a la Punta Belle-Vue a 1.786 metres, a on empalmem amb un trenet cremallera que ens porta fins el Nid d’Aguille a 2.372 metres, punt on comencem a caminar.

4 Nid d'Aguille 2.372m

Nid d’Aguille 2.372 m.

Comencem per un camí molt trillat i que ens porta pel coll de Rognes a 2.768 metres, per arribar en un temps de dues hores fins el refugi de Tête Rousse a 3.167 metres, a on fem nit tal i com tenim previst a la nostra estratègia, de cara a una millor aclimatació.

5 Refugi Tête Rousse 3.167 m

Refugi Tête Rousse 3.167 m.

A la part del darrera del refugi podem contemplar una de les vistes més impressionats de la cara nord de l’Agulla de Bionnassay de 4.052 metres.

El dia nou pugem fins al refugi de Goûter a 3.817 metres, però per arribar-hi primer passem pel famós Couloir, que deu la seva fama a la caiguda de pedres de la gent que puja i que han mort més d’un alpinista. El camí puja per una aresta força descomposta i quasi vertical. En unes tres hores fem els 650 metres de desnivell que hi ha entre els dos refugis, s’ho prenem amb calma, tenim tot el dia ja que fem nit al refugi de Goûter.

6 Refugi Goûter 3.817 m

Refugi Goûter 3.817 m.

El dia deu ens llevem sobre les dues de la matinada per esmorzar una mica i començar a caminar ben d’hora, en el nostre cas sobre les quatre de la matinada. Comencen a caminar amb els frontals i amb un fred que pela.

Tota la pujada és un camí de llumetes de la gent que va pel davant, sembla una processó de torxes per Setmana Santa.

A mida que pugem l’alçada es fa notar, la respiració es fa més feixuga, i el pas es fa més lent.

7 Refugi Vallot, Bosses i Montblanc 4.807 m.

Refugi Vallot, Bosses i Montblanc 4.807 m.

Amb les primeres llums sobrepassem el Dôme de Goûter de 4.304 metres i ja podem veure per primera vegada el nostre objectiu.

Tenim una petita baixada fins el coll de Dôme, a on s’ajunta el camí de pujada al Montblanc pels Grans Mulets, i poc més endavant arribem al refugi bivac de Vallot a 4.362 metres.

8 Refugi bivac Vallot 4.362 m

Refugi bivac Vallot 4.362 m.

En aquest punt parem a descansar i mengem a mica per recuperar forces, i al mateix temps decidim que fem, si continuem o què, ja que baixa força gent dient que no es pot passar de les Bosses, que fa molt de vent i ningú puja.

9 Aresta de les Bosses

Aresta de les Bosses.

Nosaltres decidim seguir fins on puguem. Tenim sort i tot el fort vent que ens fa parar moltes vegades, continuem més enllà de les Bosses, de 4.513 i 4.547 metres, i enfilem la perillosa cresta final.

10 Aresta final al Montblanc

Aresta final al Montblanc.

Quan passen sis hores i quinze minuts des de la sortida, arribem al punt més alt d’Europa, al Montblanc de 4.807 metres.

11 Cim del Montblanc 4.807 m

Cim del Montblanc 4.807 m.

La vista dels Alps és complerta, estem cansats i ens trobem a -12ºC, amb una sensació de fred de -35ºC, però contents que malgrat les dificultats em assolit el cim en l’any del bicentenari de la primera ascensió.

12 De retorn a Xamonix

De retorn a Xamonix.

mapa-gouter

Mapa de la zona.

 

mapa-vallot

Mapa de la zona.

 

 

Índex d’ascensions

Índex d’ascensions a cims d’arreu del món. Estan classificats per comunitats o paisos i si cliqueu damunt del nom del cim accedireu directament a l’entrada.

PIRINEU ARAGONÉS

PIC D’ANETO (per la Canal Estasen) ………………………….Benasc.

PIC DES MOINES (de Los Monjes) …………………………….Astún-Candanchú.

AFRICA

DJEBEL TOUBKAL, 4167 m. ……………………………………..Atlas – Marroc.

KILIMANJARO 5895 m.,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,Nord est de Tanzània.

EUROPA

MONTBLANC, 4808 m. ……………………………………………..Alps – França.

CERVÍ / MATERHORN, 4478 m. ………………………………..Alps – Suïssa/Itàlia.

COMA PEDROSA 2939 m. …………………………………………Pirineu – Andorra.

MYTIKAS 2918m. ……………………………………………………Balcans – Grècia.

PIC DE TRISTAINA 2.878 m. ...…………………………………  Pieineu – Andorra.

AMÉRICA

ACONCAGUA 6959 m. ……………………………………………..Andes – Sudamérica.

PREPIRINEU CATALÀ

PEDRAFORCA 2.507 m. (pel Mirador de Gressolet). …Saldes