trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for the ‘Africa’


Kilimanjaro 5.895 metres.

 

Kilimanjaro 5.895 metres.

Bonica vista del Kilimanjaro entre núvols.

Bonica vista del Kilimanjaro entre núvols.

Cims aconseguits:

Uhuru Peak 5.895 m.

Stella Point5.756 m.

Gilman’s Point5.685 m.

Meru (Socialist Peak)4.562 m.

Little Meru3.801 m.

Rhino Point3.800 m.

País: Tanzània.

Data: Del 01 al 18 de setembre de 2007.

Participants (10): Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Joan marqués, Joan Victor Marqués, Lluís Díaz, Montse Cedó, Pere López, Pilar Fargas, Pili Inostroza i Toni coll.

Itinerari Meru: Arusha National Park, Refugi Mirakamba, Refugi Saddle, Littel Meru, Rhino Point, Meru.

Inici: Momella Gate.

Final: Momella Gate.

Temps: Quatre dies, 4 hores el primer, 6 hores el segon, 13 hores el tercer i dues hores el quart.

Desnivell: 3.362 metres.

Distància: 34,6 quilòmetres.

Dificultat: Moderat.

Perfil dels tres volcans que formen el Kilimanjaro.

Perfil dels tres volcans que formen el Kilimanjaro.

Itinerari Kilimanjaro (ruta Marangu Gate): Kilimanjaro National Park, Refugi Mandara, Crater o caldera del volcà Maundi, Refugi Horombo,Zebra Rock, Last Water Point, Refugi Kibo, Bauma de Hans Meyer, Gilman’s Point, Stella Point i Uhuru Peak.

Inici: Marangu Gate.

Final: Marangu Gate.

Temps: Sis dies, 5 hores el primer dia, 7 hores el segon dia, 2 hores el tercer dia, 7 hores el quart dia, 14 hores el cinquè dia, sis hores el sisè dia, en total 41 hores.

Desnivell: 4.415 metres.

Distància: 74 quilòmetres.

Dificultat: Difícil.

Expedicionaris a l’aeroport de Barcelona.

Expedicionaris a l’aeroport de Barcelona.

Aquesta expedició consta de tres parts ben diferenciades.

La primera part es tracta de l’ascensió al  Meru (Socialist Peak) de 4.562 metres, Tercera cota més alta de Tanzània, i que vam fer per aclimatar abans de pujar al Kilimanjaro.

La segona part es tracta de l’ascensió al Uhuru Peak de 5.895 metres, punt culminat del Kilimanjaro.

La tercera part correspon a quatre dies de safari per parcs nacionals de Tanzània.

Al NO de Tanzània es troben els relleus més destacats del país, els grans volcans Ngorongoro, Rungwe, Meru i el Kilimanjaro, que amb els 5.895 metres al pic Uhuru del volcà Kibo és el punt culminant de Tanzània i de tot el continent africà.

El Kilimanjaro està compost de tres volcans, el Kibo de 5.895 metres, el Mawenzi de 5.149 metres i el Shira de 3.962 metres.

L’expedició va començar el dia u de setembre, però ja portàvem un any de preparació, tan física com de tràmits.

Vam començar el viatge anant fins l’aeroport de Barcelona, on agafarem un vol que ens porta fins a Amsterdam, a l’aeroport de Schiphol o vam enllaçar amb un vol regular fins a Nairobi, a Kenia, on arribaren el dia dos de setembre.

Aeroport Jomo Kenyatta a Nairobi.

Aeroport Jomo Kenyatta a Nairobi.

Aquí vam tenir l’únic entrebanc  del viatge, no ens va vindre a rebre ningú.

No sabíem què fer, i després de tres hores de trucades creuades entre nosaltres, l’agencia Muztag a Barcelona i l’agencia Zara a Tanzània, va aparèixer un microbús carregat de turistes on volien que ens hi encabíssim amb tot el material.

Al final ho van arreglar i ens hi vam encabir en el microbús, i vam començar un viatge ple d’incerteses, no sabíem qui ens portava ni si faríem cap a on havíem d’anar.

Pas fronterer a Kenia.

Pas fronterer a Kenia.

Pas fronterer a Tanzània.

Pas fronterer a Tanzània.

Vam recórrer els 160 quilòmetres fins a la frontera entre Kenia i Tanzània, creuant-la pel pas fronterer de Namanga.

Després de fer llargues cues i tramitar els visats a un costat i l’altre de la frontera viatgem fins a Moshi, fins a l’hotel Springlands, havíem fet 350 quilòmetres en unes dotze hores.

Primera vista del Kilimanjaro des de l’hotel a Moshi.

Primera vista del Kilimanjaro des de l’hotel a Moshi.

Una vegada instal·lats a l’hotel es van presentar els responsables de l’agència Zara, demanat disculpes per la descoordinació i ens conviden a un berenar de benvinguda i a sopar la primera nit.

Al berenar ens presenten el guia de l’expedició el Sr. Gody i el guia traductor d’espanyol el Sr. Ezequiel, que ens expliquen el programa a seguir els propers dies i que ens acompanyaran uns vint portadors, tres assistents i dos cuiners.

Per fer el Kilimanjaro primer pujarem al Meru de 4.562 metres per fer aclimatació, i per fer el Meru també primer pujarem el Little Meru de 3.801 metres.

Primera vista d'animals en estat salvatge.

Primera vista d’animals en estat salvatge.

Dia 03 de setembre de 2007.

Per fer el Meru anem primer fins Arusha National Park, pel camí tenim el primer contacte amb la natura d’aquesta contrada, uns boscos i unes prades verdes, on podem contemplar els primers animals en estat salvatge.

Ngongongare Gate porta d’entrada a l’Arusha National Park.

Ngongongare Gate porta d’entrada a l’Arusha National Park.

L’entrada al parc la fem per Ngongongare Gate, i a l’entrada mateix hi han unes oficines on hem d’inscriure’ns, al mateix temps que els guies s’encarreguen de repartir les càrregues entre els portadors.

Pesant les càrregues dels portadors.

Pesant les càrregues dels portadors.

Una vegada tots els tràmits estan fets comencem la pujada travessant la porta nomenada Momella Gate, que deu el seu nom al llac del mateix nom que es troba en aquest indret.

Per fer aquest cim, a part dels guies, també ens acompanya un Ranger que porta un fusell, això perquè travessem una zona on els animals campen lliurament i segons la situació poden ser perillosos.

Travessant la porta nomenada Momella Gate.

Travessant la porta nomenada Momella Gate.

Comencem per un camí que creua un riu i de seguida travessa uns prats on pasturen uns búfals i girafes.

Molt aviat el camí comença a pujar de valent, tenim que salvar uns 1.000 metres de desnivell, passant per boscúries frondoses i humides.

Selva en estat pur.

Selva en estat pur.

Triguem poc més de tres hores, el dia està tapat, però per uns moments i mirant en darrera podem veure al fons la imatge del Kili entre franges de núvols, una imatge espectacular.

Espectacular vista del Kilimanjaro.

Espectacular vista del Kilimanjaro.

Al arribar al refugi de Miriakamba a 2.514 metres, primer ens instal·lem i tot seguit anem al menjador on ens ofereixen begudes calentes i crispetes.

Sopant al refugi de Miriakamba.

Sopant al refugi de Miriakamba.

Refugi de Miriakamba a 2.514 metres.

Refugi de Miriakamba a 2.514 metres.

Dia 04 de setembre de 2007.

Al dia següent tot travessant la selva tropical pugem fins el refugi Saddle a 3.580 metres, salvant més de mil metres de desnivell.

Travessant la selva tropical.

Travessant la selva tropical.

El camí està força arranjat amb esgraons i troncs de fusta, cosa que agraïm

ja que el terreny és humit i amb la inclinació fora molt lliscós i difícil de fer.

El bosc és molt humit ja que ens trobem al que la gent del país anomena “rain forest”, bosc de pluja, ja que les pluges i les boires carregades d’aigua s’encarreguen de la humitat.

Travessant el rainforest, boscos de pluja.

Travessant el rainforest, boscos de pluja.

Passats els 3.000 metres el bosc canvia i es torna més sec.

Passats els 3.000 metres el bosc canvia i es torna més sec.

Hem entrat a la zona de calor (heat zone).

Arribant al refugi Saddle a 3.580 metres.

Arribant al refugi Saddle a 3.580 metres.

Triguem unes tres hores en pujar, descansem una mica i a la tarda, de cara a la aclimatació, pugem al cim del Little Meru de 3.801 metres.

Lobèlies africanes de pètals blaus (lobelia deckenii).

Lobèlies africanes de pètals blaus (lobelia deckenii).

Pujant al Little Meru.

Pujant al Little Meru.

No estem ni una hora que ja som dalt del cim, felicitacions, fotos i cants d’alegria per haver fet el primer cim de l’expedició.

Little Meru 3.801 m.

Little Meru 3.801 m.

La baixada la fem en poc més de mitja hora.

Al refugi aviat a sopar i a dormir ben d’hora que demà la primera part de l’ascensió al Meru es fa de nit.

Dia 05 de setembre de 2007.

Primeres llums pujant al Meru.

Primeres llums pujant al Meru.

Ens llevem quan encara no és mitja nit, mengem una mica i a dos quarts d’una de la matinada sortim del refugi direcció al Meru.

Crestejant amb les primeres llums.

Crestejant amb les primeres llums.

Quan son un quart de tres de la matinada trepitgem el cim del Rhino Point, un cim de 3.800 metres, continuem pujant per la carena gairebé a les fosques, il·luminats pels nostres frontals.

Cim del Meru tapat per les boires matinals.

Cim del Meru tapat per les boires matinals.

De mica en mica l’alçada es fa notar, però poc a poc anem superant les dificultats, i com qui no vol la cosa el dia es va aclarint, els primers rajos de sol comencen a il·luminar i podem contemplar un mar de núvols als nostres peus, metres pugem una mica en mig de la boira persistent.

Meru o Socialist Peak 4.562 metres.

Meru o Socialist Peak 4.562 metres.

A tres quarts de vuit del matí assolim el cim del Meru o Socialist Peak, som a 4.562 metres.

Baixant del Meru que veiem al fons a l’esquerra.

Baixant del Meru que veiem al fons a l’esquerra.

Una vegada fetes les fotos de rigor, les felicitacions i els cants, comencem a davallar pel mateix camí de pujada, però veient que no havíem vist a la pujada, la cresta pedregosa, les empinades vessants i parets del volcà, el con de cendra (ash cone), etc.

El con de cendra (ash cone).

El con de cendra (ash cone).

Camí polsos arribant al Rhino Point.

Camí polsos arribant al Rhino Point.

Rhino Point 3.800 m.

Rhino Point 3.800 m.

Al arribar al refugi de Saddle descansem, mengem una mica i recollim tot, ja que continuem baixant fins el refugi de Miriakamba, descendit 2.048 metres en aquesta jornada.

Els portadors al refugi de Miriakamba.

Els portadors al refugi de Miriakamba.

Dia 06 de setembre de 2007.

Al dia següent abans de baixar fins l’entrada del parc, els portadors volien cobrar, però no eren els tractes per la qual cosa el hi vam dir que cobrarien al final del camí.

Travessant un petit riuet.

Travessant un petit riuet.

Després de les discordances vam començar a baixar fins a l’entrada del parc.

El guia pagant als portadors.

El guia pagant als portadors.

Al arribar descansem i després dels tràmits de pagar els guies, ranger i portadors, ens fan entrega de diplomes amb el nostre nom, fent oficial la nostra conquesta del mont Meru.

Entrega de diplomes oficials de l’ascensió al mont Meru.

Entrega de diplomes oficials de l’ascensió al mont Meru.

Després de tots el tràmits oficials, ens venen a buscar i anem a dormir a la ciutat de Moshi.

Cantonada a la ciutat de Moshi.

Cantonada a la ciutat de Moshi.

La ciutat de Moshi és la tercera ciutat més gran de Tanzània, amb 144.000 habitants, després de Dar Es Salaam la capital, i d’Arusha.

Estació d’autobusos a la ciutat de Moshi.

Estació d’autobusos a la ciutat de Moshi.

Dia 07 de setembre de 2007.

Avui sortim amb un microbús de Moshi en direcció del Parc Nacional del Kilimanjaro, per començar l’ascensió  al Kilimanjaro.

La prominència del Kilimanjaro, desnivell mínim que hauríem de descendir des de el cim per arribar a un altra muntanya més alta, és de 5.885 metres, estant la quarta muntanya més prominent del mont, darrera de l’Everest, de l’Aconcagua i del McKinley.

El Kilimanjaro té un desnivell, des de la seva base a la vall del Rift, fins a la seu cim el Uhuru Peak, de 4.600 metres, el que ho converteix en el pic aïllat més alt del mont.

Impatiens Kilimanjari de color vermell viu, flor que és símbol del parc.

Impatiens Kilimanjari de color vermell viu, flor que és símbol del parc.

L’origen de la paraula Kilimanjaro no està clar.

Podria venir de la llengua Swahili volent dir Muntanya sagrada, o una barreja del Swahili Kiliman (mlima), i el Chagga Jaro (njaro), volent dir Muntanya de les caravanes, referint-se a que les caravanes prenien aquesta muntanya com a referència.

Arribada al Parc Nacional del Kilimanjaro.

Arribada al Parc Nacional del Kilimanjaro.

La ruta per la que ascendirem nosaltres és la ruta Marangu, també coneguda popularment com a ruta Coca-cola o ruta turística, degut a que és possible trobar xocolatines i refrescos en tot el seu recorregut.

Selecció dels portadors per les diferents expedicions.

Selecció dels portadors per les diferents expedicions.

SONY DSCLlargues esperes per aconseguir els permissos.

SONY DSCLlargues esperes per aconseguir els permissos.

Una vegada tenim tots els permisos comencem l’ascensió del nostre cim travessant la porta Marangu, ens trobem a 1.970 metres.

Entrada al parc per la porta Marangu.

Entrada al parc per la porta Marangu.

Passem per la rainforest zone, amb un terra vermellós.

Passem per la rainforest zone, amb un terra vermellós.

Exemplar dels petits camaleons que haviten aquesta zona.

Exemplar dels petits camaleons que haviten aquesta zona.

Tornem a travessar la selva tropical, potser la part més bonica de l’ascensió, en la que podem veure i es troba la major part de la fauna del Kilimanjaro, aus, primats i tot tipus de flora.

Hi ha llocs preparats per dinar.

Hi ha llocs preparats per dinar.

L'espectacle està garantit.

L’espectacle està garantit.

El camí es fa poc a poc i gaudint de tot el que ens envolta, i d’aquesta manera arribem al següent refugi, al Mandara Hut a 2.720 metres.

Arribant al Mandara Hut a 2.720 metres.

Arribant al Mandara Hut a 2.720 metres.

El Mandara Hut consta d’un conjunt de casetes de fusta, una més gran que fa les funcions de menjador, i d’altres més petites amb capacitat per a sis o vuit persones amb lliteres.

Veí del campament.

Veí del campament.

Dia 08 de setembre de 2007.

Al dia següent comencem a caminar més aviat, i quan portem una hora aproximadament, els guies ens diuen que si volem fer una petita desviació podem anar fins el crater del volcà Maundi, els hi diem que si i ens hi acostem.

Crater del volcà Maundi.

Crater del volcà Maundi.

Des de la bora del crater podem contemplar per primera vegada el volcà Kibo, el nostre objectiu tot i que una mica lluny encara, i el Mawenzi una mica més a prop.

El volcà Kibo a l'esquerra i el Mawenzi a la dreta.

El volcà Kibo a l’esquerra i el Mawenzi a la dreta.

Poc més endavant entrem a la zona seca o Heat zone.

Els portadors es guanyen bé el seu jornal.

Els portadors es guanyen bé el seu jornal.

El camí continua estant perfectament fressat i no fa gaire pujada, tot i que és llarg, ja que hem de fer uns dotze quilòmetres i un desnivell de mil metres.

Aturada per dinar.

Aturada per dinar.

Petit habitant d'aquests prats alpins.

Petit habitant d’aquests prats alpins.

A partir d’aquí ja comencem a trobar gent amb mal d’alçada que la baixen amb unes lliteres amb rodes i rodejades de portadors que les baixen a la carrera, nosaltres anem Pole – Pole, que vol dir poa a poc.

Hi ha moments que la realitat es fa present.

Hi ha moments que la realitat es fa present.

El corb de coll blanc (Corvus albicollis) endèmic del sud i est de l'Àfrica.

El corb de coll blanc (Corvus albicollis) endèmic del sud i est de l’Àfrica.

Lobèlies de pètals blaus.

Lobèlies de pètals blaus.

A mitja tarda arribem al refugi Horombo a 3.720 metres.

Arribant al Horombo Hut.

Arribant al Horombo Hut.

El conjunt de casetes de fusta del refugi Horombo és mol similar al del Mandara.

Aquest refugi es fa servir tant de pujada com de baixada, per això és molt més gran que els altres refugis, per encabir-hi a la gent que puja com a la que baixa.

Senecis gegants del Kilimanjaro.

Senecis gegants del Kilimanjaro.

Dia 09 de setembre de 2007.

El següent dia el fem servir per fer aclimatació, pugem tranquil·lament, després d’esmorzar, fins una alçada de 4.042 metres, a un lloc anomenat Zebra Rocks.

Zebra Rocks a 4.042m.

Zebra Rocks a 4.042m.

Més tard pugem una mica més, fins els 4.100 metres, a on podem contemplar els volcans Kibo i Mawenzi, i també tot el recorregut que farem a l’endemà.

El volcà Kibo de 5.862m.

El volcà Kibo de 5.862m.

El volcà Mawenzi de 5.149m.

El volcà Mawenzi de 5.149m.

Tornem a baixar fins el Horombo Hut a sopar i dormir.

Com que és una jornada de descans pels portadors, ens regalen un concert de cants dels país a capela, al mateix temps que els acompanyen amb danses al compàs de les cançons.

Els nostres portadors donant-nos un concert de cançons i balls.

Els nostres portadors donant-nos un concert de cançons i balls.

Dia 10 de setembre de 2007.

Bonica vista del volcà Kibo.

Bonica vista del volcà Kibo.

Avui ens llevem d’hora i després d’esmorzar comencem a caminar amb intenció d’arribar a dormir al refugi Kibo, a 4.700 metres, la qual cosa vol dir que farem mil metres de desnivell i uns deu quilòmetres.

El recorregut entre els dos refugis passa per l’altiplà que hi ha entre els volcans Kibo i Mawenzi, que es troba a més de 4.500 metres d’altitud.

Per fer aquest recorregut hi ha dues rutes, l’alta i la baixa. L’alta més pedregosa i feixuga, que passa més a prop del Mawenzi, i la baixa que passa més a l’esquerra segons pugem, i que és un camí més còmode, aquest darrer és el que nosaltres seguim.

Últim lloc on es troba aigua per aquesta ruta.

Últim lloc on es troba aigua per aquesta ruta.

Quan som a 4.130 metres passem per un lloc anomenat Last Water Point, el darrer punt d’aigua, aquí fem una parada i aprofitem per menjar i hidratar-nos una mica mentre veiem passa els portadors carregant grans i pesats embalums.

En el dia d’avui passem per una zona semi desèrtica, on al de dia la temperatura pot ser molt alta i a les nits tot el contrari.

Zona totalment desèrtica.

Zona totalment desèrtica.

La part més dura del camí serà aclimatar-se bé, acostumar-se a la falta d’oxigen que ja es fa notar, per això és molt important caminar a poc a poc i hidratar-se correctament.

Arribant al refugi Kibo a 4.770 metres.

Arribant al refugi Kibo a 4.770 metres.

Espectacular vista del Mawenzi des de el refugi Kibo.

Espectacular vista del Mawenzi des de el refugi Kibo.

Sobre les dues de la tarda arribem als 4.700 metres, on es troba el refugi Kibo, i ens instal·lem en una de les habitacions que té.

Descansem i preparem l’equip per atacar el cim, sobre les cinc de la tarda sopem i després a dormir una mica fins a dos quarts d’onze de la nit.

D'esquerra a dreta, els tres assistents, el guia de parla castellana i el guia de l’expedició al refugi Kibo.

D’esquerra a dreta, els tres assistents, el guia de parla castellana i el guia de l’expedició al refugi Kibo.

A dos quarts d’onze de la nit ens llevem, esmorzem una mica, ens preparem i sobre un quart de dotze de la nit sortim del refugi.

Comencem a caminar tan sols il·luminats per la llum dels nostres frontals, poc a poc i un darrera l’altre precedits pel guia que ens porta pel bon camí.

El camí ja no és com el que uneix els refugis, és menys traçat i més pedregós.

De mica en mica passa el temps, arribem a un punt anomenat Cova de Hans Meyer, és una balma on van fer nit els primers conqueridors del Kilimanjaro.

Cova de Hans Meyer.

Cova de Hans Meyer.

Fem una petita parada, però curta, fa fred i no ve de gust estar parats.

A partir d’aquest punt el camí zigzagueja per superar una inclinada tartera que fa més dura l’ascensió, però poc a poc arribem al fina d’aquesta dura pujada, per l’erosió del terreny i per l’alçada, i sobre les cinc del matí arribem al Gilman’s Point, som a 5.681 metres.

Gilman’s Point a 5.681 metres.

Gilman’s Point a 5.681 metres.

Ens felicitem, em arribat a un dels punts mítics del Kilimanjaro, som en una de les puntes del crater del volcà, però encara ens queda un bon tros per arribar a la punta més alta, al Uhuru Peak.

El camí ara és més suau, però encara hem de superar més de dos-cents metres de desnivell, resseguir una carena que voreja el crater anomenat Reusch i passar per la zona de les neus eternes del Kili, però en unes dues hores ho fem.

Poc més en davant passem per un altre punta anomenada Stella Point, a 5.756 metres, punta que es troba al mig de la carena.

Mentre fem aquest últim esforç, surt el Sol i ens regala unes vistes impressionats pintant de color rosat les parets de glaç que tenim al davant.

Primeres llums sobre les Neus del Kilimanjaro.

Primeres llums sobre les Neus del Kilimanjaro.

Poc abans d’arribar al cim passem per una zona de petits penitents formats pel fred i el vent.

Petits Penitents abans d’arribar al cim del Uhuru.

Petits Penitents abans d’arribar al cim del Uhuru.

Avui onze de setembre de 2007 i quan son quarts de vuit del matí som dalt del cim del Uhuru Peak, sostre del continent d’Àfrica.

Uhuru Peak a 5895 metres, cim principal del Kilimanjaro i sostre d’Àfrica.

Uhuru Peak a 5895 metres, cim principal del Kilimanjaro i sostre d’Àfrica.

Crits i llàgrimes d’alegria tot es barreja, ens fem les fotos de rigor i celebrem la Diada de Catalunya desplegant senyeres i cantant l’himne dels Segadors.

Crater Reusch del volcà Kibo al Kilimanjaro.

Crater Reusch del volcà Kibo al Kilimanjaro.

Després de les felicitacions i abraçades comencem a desfer el camí de pujada, tornem pel mateix lloc per on hem pujat, desfem els cinc quilòmetres de pujada i els 1.195 metres de desnivell fins el refugi Kibo.

Darrera les parets de glaç podem veure la figura del volcà Shira.

Darrera les parets de glaç podem veure la figura del volcà Shira.

Forta baixada fins el refugi Kibo el qual veiem al fons.

Forta baixada fins el refugi Kibo el qual veiem al fons.

Al refugi una parada per descansar, menjar una mica i continuem camí de baixada, avui la jornada és molt llarga ja que baixem fins el refugi Horombo a dormir, encara ens queden quinze quilòmetres i mil metres més de desnivell.

Baixant el llarg camí fins el refugi Horombo amb el Mawenzi al fons.

Baixant el llarg camí fins el refugi Horombo amb el Mawenzi al fons.

Dia dotze de setembre de 2007.

Avui abans de començar a caminar els guies i els portadors ens fan una manifestació de cants i balls com a felicitació per haver aconseguit el cim.

Aquesta jornada també és llarga ja que baixem fins al punt d’inici, passant primer pel refugi Mandara i fins a la porta Marangu, fem uns dinou quilòmetres i mil vuit-cents metres de desnivell.

Al refugi Mandara parem a descansar i al mateix temps s’aprofita per pagar les propines a tots els col·laboradors, des de els guies fins als portadors, d’aquesta manera ells al arriba a baix ja poden marxar i no cal que ens esperin.

Curiositats de la natura.

Curiositats de la natura.

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

A l’entra del parc tornem a agafar un autobús que ens porta fins l’hotel Springlands a Moshi.

A la nit sopar de celebració, cants cava i xerinola, mentre els guies ens reparteixen uns diplomes que acrediten que hem pujat al Uhuru Peak uns i al Gilman’s Point d’altres.

Entrega de diplomes a l’hotel Springlands a Moshi.

Entrega de diplomes a l’hotel Springlands a Moshi.

Celebracions pel èxit aconseguit per l’expedició.

Celebracions pel èxit aconseguit per l’expedició.

Els quatre dies següents els dediquem a fer turisme de safari fotogràfic pels quatre grans parcs del nord de Tanzània.

El Lake Manyara National Park que es troba a la vall del Rift, amb búfals, elefants, hipopòtams,  lleons que pugen als arbres, i multitud d’aus.

Lleona dormint dalt d’un arbre..

Lleona dormint dalt d’un arbre..

El Serengueti National Park, plana immensa plena de tot tipus d’animals com les zebres i nyus que fan les famoses migracions.

Nyus anat un darrera l’altre en busca de menjar.

Nyus anat un darrera l’altre en busca de menjar.

El Ngorongoro Conservation Area, crater que conté al seu interior un ecosistema únic al mon.

Família d’elefants.

Família d’elefants.

El Tarangire National Park, molt famós pels Baobabs gegants i per la gran quantitat d’elefants que hi conté.

Baobabs, Arbre de la Vida, arriben a viure més de cinc mil anys i poden emmagatzemar dintre seu fins a cent mil litres d’aigua.

Baobabs, Arbre de la Vida, arriben a viure més de cinc mil anys i poden emmagatzemar dintre seu fins a cent mil litres d’aigua.

També visitem un poblat Massai en el que ens reben amb cants i danses típiques d’aquestes tribus; i la zona d’Olduvai, amb jaciments arqueològics i paleontològics, també es coneix oficiosament com el bressol de la humanitat pels les restes trobades d’homínids de més de dos milions d’anys.

Danses rituals Massais.

Danses rituals Massais.

Zona d’Olduvai, amb jaciments arqueològics i paleontològics.

Zona d’Olduvai, amb jaciments arqueològics i paleontològics.

El dia disset de setembre , al vespre, agafem un vol que ens porta fins al aeroport de Barcelona, al qual hi arribem el dia divuit, i on ens retrobem amb amics i família, donant per acabada l’expedició.

Tots els membres de l'expedició.

Tots els membres de l’expedició.

Djebel Toubkal 4.167 m. Atles.

Djebel Toubkal 4.167 m. Atles.

País: Marroc

Data: del vint-i-set de juliol al tres d’agost de 1.997.

Participants (3): Aleix López, Sergi López i Pere López.

Inici: Al poble de Imlil.

Final: Al poble de Imlil.

Circular: No.

Temps real: 16:00 hores.

Temps total: 18:00 hores.

Desnivell: 2.427 metres.

Desnivell acumulat: 2.600 metres

Distància: 32,5 quilòmetres.

Dificultat: Moderada.

El diumenge vint-i-set de juliol sortim de Reus amb tren en direcció al aeroport de Barcelona, a on agafen un vol directe a Marrakech, al Marroc, amb les línees aèries oficials d’aquest país, la Royal Air Marroc.

1 Aeroport de Barcelona.

Aeroport de Barcelona.

 

Al arribar al aeroport de Marrakech agafem un taxi dels que estan a fora al carrer, no fem cas de les ofertes de dins l’aeroport, tal i com em van aconsellar. Anem directes al hotel Semiramis de cinc estels, que representa un de tres en el nostre país, i en el qual ens instal·lem.

Piscina a l’hotel Semiramis. Marrakech.

Piscina a l’hotel Semiramis. Marrakech.

A l’endemà, a la recepció de l’hotel, demano un guia oficial per poder visitar la ciutat amb tranquil·litat i confiança. Quan arriba el guia ell mateix m’ofereix llogar un taxi de confiança per tot el dia, com que el preu és molt raonable així ho fem, i dediquem tot el dia a visitar la ciutat i part del seu voltant.

3 Encantadors de serps a la plaça Jamaa el Fna. Marrakech.

Encantadors de serps a la plaça Jamaa el Fna. Marrakech.

4 Típic aiguader a la plaça Jamaa el Fna. Marrakech.

Típic aiguader a la plaça Jamaa el Fna. Marrakech.

Per la nit anem a una festa amb autobús a fora de Marrakech, anomenada Marrakech Fantasia, en la qual veiem curses de cavalls que el genets disparen una mena de trabucs, veiem danses populars, i també ens donen un sopar típic, amb cuscús inclòs, dintre d’una “Jaima” (tenda àrab).

5 Servint el te a la Festa Marrakech Fantasia.

Servint el te a la Festa Marrakech Fantasia.

A l’endemà dia vint-i-nou, amb el mateix taxista, anem fins a Imlil, poble que es troba a seixanta-quatre qm de Marrakech.

6 Pàrquing de mules en un mercat setmanal berber.

Pàrquing de mules en un mercat setmanal berber.

A mig camí parem per visitar un mercat setmanal berber, impressionant, de cop em sento transportat dos mil anys enrere, és com si la gent vinguda de totes les parts, de les muntanyes de les valls, tots ells amb les seves mules i les seves càrregues, no haguessin evolucionat.

7 Perruquer al mig d’un mercat berber.

Perruquer al mig d’un mercat berber.

Després de visitar el mercat, que es trobava al mig del camp, continuem fis a Imlil, poble des don sortim caminant, però primer el mateix taxista ens presenta la persona que ens lloga un parell de mules per pujar els paquets fins el refugi, punt on pensem acampar.

Negociant el preu de les mules a Imlil.

Negociant el preu de les mules a Imlil.

Abans de sortir caminant pacto amb el taxista que ens vingui a buscar el dia u d’agost per tornar a Marrakech.

Quan les mules estan enllestides amb les càrregues comencem a caminar per un camí entre nogués, som a 1.740 metres d’altitud.

Sortida d’ Imlil entre nogués.

Sortida d’ Imlil entre nogués.

Anem remuntant la val del riu Ait Mizane, i quan portem uns tres quarts d’hora de camí passem a prop del poble Aroumd, em fet uns dos cents metres de desnivell.

Poble d’Aroumd.

Poble d’Aroumd.

Ara anem pujant per la vall del riu Assif n Isougouane per un paratge àrid i pedregós, i en dues hores arribem a Sidi Camcharouch a 2.350 metres.

Mirant enrere prop del poble Sidi Camcharouch.

Mirant enrere prop del poble Sidi Camcharouch.

Aquest poble diuen que és sant perquè hi ha enterrat un sant local, no es pot visitar, una de les zones del poble està prohibida als no musulmans. El santuari el veiem de lluny i és en un gran roc pintat de blanc.

12 Zona prohibida al entorn del Santuari a Imlil.

Zona prohibida al entorn del Santuari a Sidi Camcharouch.

En aquest poble parem a descansar i a prendre unes begudes.

13 Carrer central del poble Sidi Camcharouch.

Carrer central del poble Sidi Camcharouch.

A partir d’ara seguim el marge dret del riu Ait-Mizane i en unes tres hores arribem al refugi Neltner, a 3.207 metres i propietat del Club Alpin Français de Casablanca. Té una capacitat per a trenta persones i fou construït al 1981.

14 Pujant pel marge dret del riu Ait-Mizane.

Pujant pel marge dret del riu Ait-Mizane.

En aquest punt descarreguem les mules i quedem emplaçats perquè ens vinguin a buscar tres dies més tard.

15 Pujant cap el refugi de Neltner.

Pujant cap el refugi de Neltner.

16 Al centre podem veure el refugi Neltner.

Al centre podem veure el refugi Neltner.

Busquem un bon lloc per a acampar i plantem la tenda. Reconeixem una mica el terreny i de seguida a sopar i dormir.

17 Campament a la bora del refugi Neltner.

Campament a la bora del refugi Neltner.

18 Refugi Neltner, a 3.207 metres.

Refugi Neltner, a 3.207 metres.

El dia següent el dediquem a descansar i fer una mica d’aclimatació, estem tot el dia prop de la zona del refugi.

A l’endemà matinem una mica, esmorzem i comencem a caminar amb la intenció de pujar al cim.

19 Salt d’aigua del rierol al costat del Refugi Neltner.

Salt d’aigua del rierol al costat del Refugi Neltner.

Sortim del darrera del refugi, creuem el salt d’aigua del rierol, i per un camí molt evident comencem a pujar en direcció Est, per pendents força dretes i de rocam.

20 Pujant al cim deixem a sota el refugi.

Pujant al cim deixem a sota el refugi.

21 El refugi va quedant enrere.

El refugi va quedant enrere.

El pendent es suavitza i caminem sempre sobre blocs inestables fins arribar al fons del barranc que pugem, l’Ikhibi Sud, llavors es va girant en diagonal cap a la dreta fins arribar la coll Tizi n Toubkal.

22 Pujant al coll Tizi n Toubkal.

Pujant al coll Tizi n Toubkal.

Aquí tornem a girar cap l’esquerra, per anar per un camí molt traçat cap el cim, sempre sense arribar a la cresta, fins que s’arriba al plató somital a on ja veiem la piràmide metàl·lica que hi ha dalt cim, a la qual hi arribem en dos minuts, hem trigat no més dues hores i mitja des de la sortida.

23 Pujant el tram final des de el coll Tizi n Toubkal.

Pujant el tram final des de el coll Tizi n Toubkal.

Som al cim més alt de l’Àfrica del Nord, de la serralada de l’Atlas i del Marroc.

Som dalt del Djebel Toubkal a 4.167 metres.

24 Djebel Toubkal 4.167 m. Atlas. Marroc.

Djebel Toubkal 4.167 m. Atlas. Marroc.

La baixada, també molt ràpida, la fem pel mateix camí fins a la tenda, i descansem la resta del dia.

A l’endemà dia u d’agost, arriben les mules i quan estan carregades avall fins a Imlil, a on ens retrobem amb el taxista, que ens porta primer a casa del cap de la companyia de mules, que al mateix temps també de guies de muntanya, a on som invitats a menjar un cuscús molt bo, per després portar-nos de nou fins el mateix hotel a Marrakech.

25 Menjant cuscús amb el cap de la companyia de guies i mules.

Menjant cuscús amb el cap de la companyia de guies i mules.

El dia dos el passem a l’hotel gaudint de les seves instal·lacions i descansant.

26 Aleix i Sergi amb el Taxista.

Aleix i Sergi amb el Taxista.

27 Aeroport de Marrakech. Pujant a l’avió de tornada a Barcelona.

Aeroport de Marrakech. Pujant a l’avió de tornada a Barcelona.

El dia tres tornem amb avió fins a Barcelona i en tren de nou fins a Reus.