100 Cims Montmalús 2.781 m. (Andorra)
Montmalús 2.781 m.
Pic de la Portella de Colells2.773 m.
Pic d’Envalira 2.827 m.
Pic Negre d’Envalira 2.822 m.
Cim: Montmalús, Pic de la Portella de Colells, Pic d’Envalira i Pic Negre d’Envalira.
Data: Dissabte 28 de juliol de 2018.
Participants(4): Maria Alías, Joan marqués, Tatiana Stupina i Pere López.
Inici: Aparcament de les pistes d’esquí de Grau Roig a Andorra.
Final: Aparcament de les pistes d’esquí de Grau Roig a Andorra.
Circular: si.
Temps real: 05:36 hores.
Temps total: o9:30 hores.
Desnivell: 692 metres.
Desnivell acumulat: 1.091 metres.
Distància: 13,7 quilòmetres.
Dificultat: Difícil. Recorregut d’alta muntanya, alguns trams de cresta son força aeris o exposats.
El passat dia 27 de juliol de 2.018 anem a dormir a uns apartaments al Pas de la Casa, a Andorra, amb la intenció de fer dos cims dels 100 Cims de la FEEC, el Montmalús i el Pic Negre d’Envalira.
L’itinerari d’avui ens permetrà observar la morfologia glaciar dels circs que envolten la zona de Grau Roig. Tenim el circ de Pessons, el de Montmalús i Colells que tots plegats formen la capçalera del riu Valira d’Orient, tot això al SE d’Andorra, a cavall de les fronteres entre Andorra, Catalunya (Espanya) i França.
Inici a Grau Roig.
Restaurant el Piolet.
El dissabte ens llevem d’hora i quan son les 08:20 hores ja ens trobem al pàrquing de les pistes de Grau Roig i comencem a caminar entrant a les pistes, trobem dues pistes i agafem la que puja amunt a l’esquerra.
Quan son les 08:35 hores i hem fet uns quatre-cents metres de recorregut trobem a ma esquerra i a uns quants metres el restaurant El Piolet, l’anem a veure i la zona és força bonica.
Retornem a la pista i continuem amunt, tot i que també es pot continuar amunt des del restaurant, però nosaltres hem escollit l’altre opció.
La pista puja donant toms i de tant en tant s’acosta a un telecadira, pel qual també es pot pujar, tot i que molt més dret, i per on va un GR.
Sobre les 09.10 hores s’acaba la pista, ens trobem al final del telecadira i hi trobem un petit estany, aquí el camí gira a l’esquerra.
Petit estany al final del telecadira.
Camí i Montmalús al fons.
El camí està molt ben traçat i no té cap pèrdua, passem al costat d’un monòlit en memòria d’Albert Viladomat que està fer de marbre negre.
Cap al final el camí es divideix en dos, un puja a la Collada de Montmalús i l’altre a un petit coll que es veu una mica més a l’esquerra.
Nosaltres agafem el de la dreta, que al mateix temps es divideix en dos, però tots dos fan cap a la Collada.
Quan son les 10:08 hores som dalt de la Collada de Montmalús a 2.747 metres, aquí girem cap a la dreta i en deu minuts som dalt del cim.
Som dalt del cim del Montmalús, a 2.781 metres, primer cim del dia i primer cim dels 100 Cims de la FEEC.
Collada de Montmalús.
Arribant al cim del Montmalús.
Montmalús 2.781 m.
Des del cim podem contemplar cap el nord oest el Circ de Pessons amb tots els seus estanys als seus peus, cap el nord est el Circ dels Colells amb els seus estanys també, i cap el sud oest el Refugi i l’Estany de Montmalús.
Deu minuts al cim i tornem a baixar a la Collada, a la qual hi arribem també en deu minuts.
Pic de Colells.
Pic de la Portella de Colells.
A la Collada esmorzem una mica i quan son les 10:56 sortim recte, deixant el cim a l’esquena, en direcció als pics de Colells.
El camí continua per la vessant sud oest del cim de Colells de 2.746 metre, sense arribar a les crestes ni baixar gaire, i va donant el tom al cim.
No hi ha gaire traça al camí, però es van trobant fites que ens orienten.
Poc abans d’arribar a la Portella de Colells passem una petita tartera, però hi traces de camí i es passa bé, i quan son les 11:30 hores estem a la Portella de Colells a 2.654 metres.
El camí continua, passem pel cim de la Portella de Colells de 2.762 metres i de mica en mica ens porta fins un collet que hi ha abans d’atacar la Serra Seca, al qual hi arribem quan son les 12:46 hores.
Pic de Serra Seca.
Deixant en darrera la Serra Seca.
Comencem a donar el tom al cim de la Portella de Joan Antoni o de Serra Seca de 2.775 metres, nosaltres li donem el tom pel costat dret, trobem fites i traces de camí.
Cap el final de la serra anem girant cap a l’esquerra, passant pel damunt d’una petita cresta força aèria per acabar baixant a la Portella de Joan Antoni a 2.676 metres, i a la que hi arribem quan son les 13:25 hores.
Portella de Joan Antoni.
Arribant a la Portella d’Engait.
Comencem a pujar per l’altre vessant de la Portella, estem pujant el cim de la Menera de 2.774 metres, però poc abans d’arribar dalt del cim trobem un camí que ve de l’esquerra i que està marcat amb el GR7, GR pirinenc.
Seguim aquest camí cap a la dreta i poc a poc ens mena fins la Portella d’Engait o d’Envalira de 2.700 metres, per la que hi passem quan son les 14:00 hores.
Passem aquesta portella, a la qual hi tornarem per agafar el camí de baixada a Grau Roig, i continuem donant el tom, sense pujar-hi, al Pic d’Engait de 2.780 metres, per anar a un collet que el separa del Pic d’Envalira, i tot seguit enfilar aquest últim cim, al qual arribem quan son les 14:28 hores.
Pic d’Envalira 2.827 m.
Som dalt del Pic d’Envalira de 2.827 metres, sostre del dia d’avui però que no pertany a la col·lecció dels 100 Cims de la FEEC, ens fem unes fotos i quan son les 14:53 hores sortim en direcció al cim que tenim al costat, el Pic Negre d’Envalira que aquest sí que pertany a la col·lecció i que és el nostre segon objectiu del dia.
Baixant del Pic d’Envalira.
Pujant al Pic Negre d’Envalira.
Salven la poca distància que hi ha entres els dos cims, uns tres-cents metres, i quan son les 15:07 Som dalt del Pic Negre d’Envalira de 2.822 metres. Cal destacar la diferència entre la vessant nord escarpada i rocallosa, amb la vessant sud herbosa i suau.
Pic negre d’Envalira 2.822 m.
Quan son les 15:13 hores sortim del cim pel mateix camí que hi hem pujat, però no passaré pel cim del Pic d’Envalira, poc abans d’arribat dalt ens decantem cap a l’esquerra anat a buscar directament la Portella d’Engait, a la qual hi arribem quan son les 15:50 hores.
Una vegada dalt de la Portella i mirant cap a baix, cap Grau Roig que el tenim als nostres peus, el camí surt cap a la dreta.
El camí baixa fort i constant, va a passar per sota el cims d’Envalira que he pujat i de mica en mica decanta vers les pistes d’equí de Grau Roig.
Deixant en darrera el cims.
Tartera de pedra vermella.
El camí té marques d’un GR, però molt desgastades com si fos d’un antic GR hores d’ara possiblement des homologat, i també està perfectament fitat.
Cap al final de la barrancada passem per una zona de roques vermelles que una vegada superada el camí ens deix en una pista quan son les 16:48 hores.
Seguim la pista cap a l’esquerra, passem a tocar d’un estany artificial, aquí tenim tres pistes, agafem recte per la del mig.
Aquesta pista ens mena a un pista d’esquí que està bordejada per uns pals amb uns animals de fusta a mode de tòtems.
Baixant cap a Grau Roig.
Arribant a Grau Roig.
Anem seguint un trac que ens fa deixar la pista d’esquí i va a donar el tom a un turó, per més tard retornar a la pista d’esquí per la que hi anàvem.
Just en aquest punt com que ja veiem la zona de pàrquing on tenis el cotxe, decidim baixar al recte per prats herbosos fins que quan son les 17:40 hores tornem a ser al cotxe.
Mapa de la zona, recorregut de color groc.
Si vols verre el trac a wikiloc clica AQUÍ