trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for octubre, 2017


MIRADORES DE REBILLA – ESCUAÍN

Magnífica excursió que recomanem fer a la tardor. Ens ofereix la possibilitat de veure el Trencalós i moltes aus carronyaires majorment, en el seu hàbitat natural. A part tant les panoràmiques com la vegetació de mitja muntanya, ja justifiquen per si sols l’excursió. Es tracta d’una ruta sense cap complicació de 5’2 Km i 428 m de desnivell acumulat.

Arribant a la població de Rebilla, just a l’últim tomb abans d’arribar al poble, hi trobem espai per deixar el cotxe i un panell informatiu que ens detalla les espècies animals que podem veure durant el recorregut. Aquí començarem a caminar.

Panell informatiu de fauna

Comencem a caminar per un sender ben traçat que tendeix a planejar. des del principi ja podem gaudir de la vegetació i de les panoràmiques dilatades.

El camí s’apropa al sota-cingle i aviat arribem a les runes de l’antiga ermita de Sant Lorién (San Lorenzo)

Runes de l’ermita de San Lorién

Un panell ens informa de la història i de l’arquitectura.

Panell informatiu

Retornem al camí i poc més endavant trobem el primer Mirador que s’aboca al barranc, la vista talla l’alé. Seguim la ruta i arribem a una cruïlla, seguim rectes però després retornarem a aquesta cruïlla, que és el camí que va des del refugi de Fontarruego a Rebilla. Tot seguit trobarem els Miradores de Angonés, son dos però estan separats. Son uns espectaculars balcons que s’aboquen al barranc, oferint una vista aèria i impressionant de les Gargantas d’Escuaín i el Rio Yaga. Molt probablement trobarem fotògraf amb càmeres molt profesionals intentant fotografiar algun ocell.

Mirador de Angonés

Retornem a la cruïlla i emprenem la forta pujada que tot i fer zig-zagues, es fa dura. Per sort no dura molta estona.

Cruïlla

A mesura que pugem anem guanyant panoràmica.

Arribats al pla de sobre el cingle, s’acaba la pujada i ara ja dominem molt més paisatge. La vegetació ja és més escadussera i esquerpa, més adequada pels vents i els freds i calines d’aquesta alçada.

En aquests trams el que domina son les muntanyes que en rodegen, dominant l’espai hi tenim la Peña Montañesa i l’espectacular Castillo Mayor, a part d’una multitud de cims que ens es impossible d’identificar.

Quan el camí baixa, entrem altre vegada en l’espessorall d’aquests magnífics boscos que per la tardor estan tant espectaculars.

Finalment arribarem al poble de Rebilla, per la part alta, i trobarem primer que res l’església i el cementiri, com és ben habitual. Val la pena de visitar-los.

Esglesia

Ja només queda travessar el poble, tot aprofitant per visitar-lo i agafar el tram final de la carretera que ens portarà al nostre cotxe.

Esglesia

Aquí teniu el mapa de la ruta

Si voleu el track de la ruta, cliqueu AQUÍ

TOMB PER LA BASSA DE LES OLLES I L’ILLA DE MAR

11.58 Km sense desnivell apreciable. Es pot fer en BTT o també a peu.

Bonica ruta que permet gaudir de dos espais naturals del Delta de l’Ebre molt singulars i que combinats amb les vistes a la Badia del Fangar, fan d’aquesta ruta, un entorn privilegiat on poder gaudir de paisatge, de natura i de gran quantitat d’ocells. Recomanem portar uns binocles.

Des del passeig, vora mar, seguirem la costa en direcció al delta, tot seguit que sortim de la població, el camí es sense asfaltar, trobarem indicacions a la “Bassa de Les Olles” i arribem al final del camí on podem aparcar. Un panell informatiu ens explica deferents aspectes de l’indret natural que anem a passejar.

seguim sempre molt prop de la platja per una pista sense desnivell, on tant sols trobem algunes clotades de sorra fina que poden dificultar el nostre avenç. Aviat arribem a un primer observatori de fauna.

Observatori

Fotges, ànecs i Corbs marins

La Bassa de Les Olles, es va formar per un antic gorg que desaiguava les avingudes del riu Ebre, al ser un lloc sense treballar, ha mantingut el seu aspecte salvatge. Actualment els dret d’explotació de pesca el tenen els pescadors de La Ràpita i els de caça l’associació de l’Ampolla.

L’Ampolla i la Bassa de Les Olles

El desguàs de La Bassa, forma un canal que al desembocar al mar, conforma un hàbitat molt atractiu per les espècies marines i un bon punt de pesca.

desguàs de la Bassa i pescador

Aviat entrem en zona d’arrossars, que en aquesta època (octubre) estan inundats.

Arrossars

Desguàs dels arrossars

Ara ja entrem a l’Illa de Mar. Antigament era una explotació arrossera, per`se’n va abandonar el conreu per tal d’aprofitar l’espai i crear una bassa natural que actua com a filtre de les aigües que van a al mar. La vegetació de canyissar i joncs, filtren els nutrients i depuren l’aigua, aconseguint que la qualitat de l’aigua de la badia del Fangar hagi millorat molt en qualitat.

Badia del Fangar, al fons es veuen les muscleres.

vegetació de la llacuna de Illa de Mar.

Arts de pesca a primer terme i muscleres al fons. Badia del Fangar.

Un cop sobrepassada l’Illa de Mar, aviat veurem el port muscler de l’Illa de Mar. Aquest tram de camí el farem d’anada i tornada, per tant, si es vol, es pot obviar i seguir rodejant la llacuna per la dreta.

Port de l’Illa de Mar

Retornem a la llacuna de l’Illa de Mar i seguim rodejant-la.

Illa de Mar

A la nostra dreta tindrem la llacuna de l’Illa de Mar i a la nostra esquerra podrem contemplar els arrossars.

Arrossars

Un cop sobrepassada l’Illa de Mar seguim un tram de camí que ja haviem fet a l’anada, fins trobar la Bassa de Les Olles, que ara seguirem per la seva altra riba, tot rodejant-la.

tornarem a trobar un observatori de fauna i ja serem prop del final de la nostra ruta, ben aviat retrobarem el tram de camí on hem iniciat la nostra ruta.

Últim observatori de fauna que trobarem.

Arribats al nostre cotxe, ja donem per acabada la nostra excursió. Recordar que ben prop tenim molts restaurants i bars on podrem menjar. Només cal escollir.

Si et vols baixar la ruta del wikiloc, clica AQUI

mapa del recorregut

Descoberta de Graus a la Mola de Colldejou.

2017-10-03 Descoberta de Graus a la Mola de Colldejou.

 

Comarca: Baix Camp i Priorat.

Data: Dimarts 03 d’octubre de 2017.

Participants (5): Joan Gassol, Joan Marqués, Josep Mariné, Toni Coll i Pere López.

Inici: Començament del camí de les Miloques.

Final: Començament del camí de les Miloques.

Circular: Si.

Temps real: 04:45 hores.

Temps total: 06:00 Hores.

Desnivell: 378 metres.

Desnivell acumulat: 725 metres.

Distància: 10,9 quilòmetres.

Dificultat: Moderada.

Sortim de Colldejou per la pista que porta al Coll del Guix, al poc la pista es bifurca, agafem la de la dreta, per l’altre hi tornarem. Quan estem a prop de mig camí del Coll del Guix trobem una pista que arriba per la dreta, ve de la font Freda i del coll de Freginals, per on tornarem. Hi pugem per aquesta pista i al primer gran tom a la dreta hi deixem el cotxe, doncs des d’aquí comença el camí per on volem començar la nostra excursió d’avui.

Quan son les 09:00 hores sortim pel camí que puja cap a la Mola pel camí de les Miloques.

Com que pensàvem que aquest camí estaria bastant brut, degut al seu desús, em portat alguna eina per netejar-ho, degut a això perdem una mica de temps, però no molt ja que l’hem trobat millor del que creiem.

Inici del camí de les Miloques.

Als deu minuts trobem un camí que ve per l’esquerra, el deixem i continuem amunt.

 

Camí que arriba per l’esquerra.

Quan portem poc més de mitja hora pujant trobem un camí que se’n va a la dreta, el deixem i fem una travessa a l’esquerra.

Cinc minuts més i estem davant les Miloques, el camí continua amunt deixant una gran Miloca a la nostra dreta, just en aquest punt i a ma esquerra trobem l’avenc Niu de la Miloca.

Gran Miloca davant nostre i a la dreta.

L’avenc del Niu de la Miloca, també dit de l’Escletxa de l’Escoda, és un avenc d’uns seixanta-set metres de fondària i uns cent vint metres de recorregut, consta de dues boques, la superior que és la que nosaltres veiem i un altre uns vint-i-tres metres per sota.

Avenc del Niu de la Miloca.

Parem un moment a guaitar el forat de l’avenc i continuem pujant una mica per la tartera que tenim al davant fins unes roques, uns deu minuts pujant, on parem a menjar i recuperar forces, son quasi les deu del matí.

Pujant per la tartera tenim al davant el Recó dels Caragols y a l’esquerra la Canaleta del Bondia.

Quan son un quart d’onze del matí tornem a pujar per la tartera i podem veure davant nostre una gran entrada o tall en la cinglera, es tracta del Recó dels Caragols, i a l’esquerra la Canaleta del Bondia, a on ens dirigim per pujar-hi.

Ens dirigim a la Canaleta del Bondia.

 

Inici de la Canaleta del Bondia.

 

La Canaleta del Bondia és estreta i força vertical, però al mateix temps divertida i curta, en uns deu minuts s’acaba.

 

Final de la Canaleta del Bondia.

Al sortir de la Canaleta del Bondia fem una gran fita per identificar el lloc, pugem una mica i de seguida trobem el camí de la Canal del Morà, el qual agafem avall quan son tres quarts d’onze.

Fem una gran fita per poder identificar de lluny la Canaleta del Bondia.

Als deu minuts baixant pel camí que portem, el deixem i ens desviem a l’esquerra per anar a trobar el Portell del Llamp.

Punt on deixem el camí de la Canal del Morà.

En el punt on comença el Portell del Llamp fem una gran fita per identificar-lo i que es pugui veure de lluny, son les onze del matí.

El Portell del Llamp és una canal que té forma de Y, amb dues entrades o sortides per la part de dalt i una a la part de baix.

Una de les dues entrades al Portell del Llamp.

El Portell és curt, només triguem en baixar-ho uns vuit minuts, i al sortir per baix hi ha una tartera, després de la qual el camí continua cap a la dreta.

Sortida del Portell del Llamp.

Als cinc minuts d’haver deixar endarrere el Portell del Llamp trobem el camí del Salt del Llop, l’agafem amunt i fem una petita grimpada per superar un ressalt que fa la paret.

Una vegada superat aquest petit grau el camí gira a l’esquerra i amunt fins que trobem de nou el camí de la Canal del Morà, son les onze i vint minuts.

 

Davant nostre el petit ressalt que s’ha de grimpar.

Una vegada al camí de la Canal del Morà davallem en direcció al Coll del Guix, però uns set minuts abans d’arribar-hi trobem el camí de la Canal de les Professons, el que està marcat amb el GR 7-3, passen dos minuts de tres quarts de dotze.

Punt on es troben els camins de les canals del Morà, marcat amb blau, i la de les Professons, marcat amb el GR7-3.

Quan som al camí de la Canal de les Professons girem a la dreta i tornem a pujar en direcció a la Mola.

Inici del camí de la Canal dels Clavellers.

Sobre les dotze i cinc minuts estem a uns vuit-cents metres d’alçada, a ma esquerra y ha un contrafort, trobem una gran fita, som a l’entrada del camí de la Canal dels Clavellers, girem a l’esquerra i el seguim.

El camí està una mica brut i perdedor, però després de tretze minuts som al inici de la Canal dels Clavellers.

Canal dels Clavellers.

Aquesta canal també fa una Y, el començament és el mateix però a mitja canal pots saltar a l’altra branca o seguir pujant per la que ho fem, nosaltres continuem recte per la que hi anem.

Només triguem set minuts en pujar aquesta canal, després continuem rectes en direcció a la Punta dels Coscolls, a la qual li donarem la volta per l’esquerra amb intenció de pujar pel darrera, pel camí que puja de la Canal Fosca, camí que trobem quan son les dotze i quaranta nou hores.

Punt on trobem el camí que puja de la Canal Fosca.

Quan som en aquest camí girem a la dreta i amunt per arribar a la Punta dels Coscolls, a la qual arribem a l’una en punt de la tarda.

Punta dels Coscolls, 888 m.

A la Punta dels Coscolls descansem uns deu minuts, els quals aprofitem per beure una mica i escriure quelcom al llibre de piulades.

Quan tornem a camina ho fem en direcció oest per la cresta fins anar al Toll del Galàpet, gairebé sempre sec.

Toll del Galàpet.

Des de el Toll del Galàpet pugem als Corralots i baixem fins el Pouet.

Els Corralots.

Des de el Pouet ens arribem a coronar la màxima alçada de la Mola, el castell a 921 metres, al qual arribem quan son les tretze i quaranta hores i ens fem una foto de grup.

Foto de grup al Castell de la Mola de Colldejou.

Després de les fotos decidim baixar pel Portell de la Cova, passar per la cova i per a continuació baixar pel GR 7-3 uns cinc minuts fins trobar a ma dreta el camí que baixa pels Pins Biguers del Polvorer.

Portell de la Cova vist des de dalt.

Inici del camí que baixa pels Pins Biguers del Polvorer.

Tot baixant per aquest camí quan son dos quarts de tres de la tarda arribem al Coll de Freginals, on trobem la pista que ma esquerra aniríem a la Font Freda i a ma dreta ens portaria fins el Coll del Guix.

Pista al Coll de Freginals.

Una vegada a la pista agafem la direcció del Coll del Guix i en una mitja hora tornem a ser al cotxe.

Mapa de la zona, recorregut marcat en groc.

Si vols descarregar-te el trac clica AQUÍ