trescant pels cims

Tavertet – Sant Corneli – Roca Llarga – Tavertet.

Zona: Collsacabra.

Data: Diumenge 09 d’abril de 2017.

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Tavertet.

Final: Tavertet.

Circular: Si.

Temps real: 04:10 hores.

Temps total: 04:35 hores.

Desnivell: 326 metres.

Desnivell acumulat: 344 metres.

Distància: 13,8 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

El diumenge nou d’abril de 2017 ens trobem al poble de Tavertet amb intenció pujar fins el cim de Roca Llarga i per fer-ho fem un circuit.

A les 09:00 hores sortim del poble pel carrer Camí del Puig, camí que porta a Cantonigròs.

La sortida del poble la fem per una plàcida pista que no comporta cap dificultat, va gairebé plana durant una bona estona, passa pel davant del mas Cabré, en runes, més endavant hi ha una bifurcació i agafem el camí que surt a la dreta.

Als trenta-dos minuts de la sortida passem pel davant del mas de Pontí, i tres minuts més tard deixem una pista a l’esquerra que va a la Quereda, però està barrada.

Quan son les 09:45 hores passem pel davant del mas Novelles d’Avall, i dos minuts més tard trobem un camí que puja a la dreta marcat com a Font de la Bena.

Hi pugem per aquest camí que ens portarà també a l’ermita de Sant Corneli.

Quan portem uns disset minuts per aquest camí trobem un altre a l’esquerra que senyala Sant Corneli.

Si no es vol pujar a Sant Corneli no més cal continuar recte, nosaltres hi pugem, i més tard tornarem a retrobar la pista per la que hi anem i que porta a la Font de la Bena.

Es pot pujar tot recte o agafar un petit desviament a l’esquerra que passa per una balma on hi ha una balconada amb vistes a tot el camí que hem fet i a Tavertet, i a la qual si arriba en cinc minuts de pujar.

Per continuar no més cal seguir el camí que portàvem, tot i al començament sembla que vulgui baixar, de seguida tomba a la dreta i va pujant per arribar directament a l’església de Sant Corneli.

Aquest santuari està datat al s. XIII però possiblement el seu origen és més antic.

El santuari ha tingut varies reformes, per exemple el portal de ponent data del 1717, el seu campanar del 1868, i al 1966 es va ensorrar l’atri i els veïns de Tavertet el van refer arranjant al mateix temps l’església.

A la part del darrera de l’església podem contemplar un Dolmen en runes.

Sortim de Sant Corneli quan son les 10:28 hores i ho fem per la pista que surt de la part de llevant de l’ermita i que va per un llom força ample i còmode.

Als tres minuts la pista es bifurca i agafem la de la dreta en lleugera pujada, anem trobant tanques de filferro que anem obrint i tancant al nostre pas.

Sobre les 10:50 hores trobem la pista que havíem deixat i que porta a la Font de la Bena.

Als dos minuts trobem una bifurcació, a la seva dreta veiem un toll d’aigua i pensem que es pot tractar de la Font de la bena per la qual cosa agafem la pista de la dreta pensant que som al collet de la Font de la Bena, però no, encara no havíem arribat, però continuem per la pista enllà que va a mitja alçada de la muntanya del Perer.

A les 11:25 arribem a un collet i veient que no érem on creiem, ens trobàvem al collet de la Rambla, aquí decidim tirar cap a l’esquerra en direcció al Pla de les Fosses i pujar fins el collet de Rajols.

Quan son al Pla de les Fosses decidim pujar recte fins a la carena, deixant el Pedró de Rajos a l’esquerra i baixant, ara ja pel GR 2, fins el Collet de Rajols.

A les 11:40 hores som al collet i continuem per un ample llom herbós que de mica en mica ens porta fins el Puig de Cortils de 1.196 metres.

Passem sense pena ni gloria pel cim més alt de la serra de Collsacabra, i a dos minuts continuant camí trobem la balma de Cortils la qual visitem.

Quan son les dotze del migdia sortim de fer la visita a la balma i continuem camí fins la Roca Llarga, a la que hi arribem en deu minuts.

Roca Llarga és una llossa de pedra que sobresurt de la cinglera uns vint metres, donant la sensació de que estàs com volant.

Després de gaudir de les meravelloses vistes i de fer unes fotos continuem el nostre recorregut baixant fins l’Avenc.

De la Roca Llarga sortim a les 12:20 hores i als dos minuts trobem un camí a l’esquerra que baixa fort, està marcat amb una gran fita, l’agafem.

El camí ens porta de cap al Puig de la Creu, però no hi pugem per pocs metres, just abans d’arribar girem avall i a la dreta per en pocs minuts arribar a l’Avenc.

Avui en dia l’Avenc de Tavertet és un conjunt d’apart-hotel, una combinació d’arquitectura del s. XVI amb elements moderns.

En aquest lloc aprofitem per menjar i relaxar-nos una mica amb l’ambient de pau i silenci de la zona.

Quan son les 13:00 hores sortim del davant de les instal·lacions de l’Avenc arribant en pocs minuts al camí cimentat que porta a Tavertet.

Als dotze minuts des de l’Avenc trobem un pal indicador que senyal a l’esquerra Cingles de l’Avenc cinc minuts, però nosaltres no hi anem i continuem per la pista per la que hi anem.

A les 13:26 som al coll Savenc on trobem un camí a la dreta que talla una mica un tom que fa la pista, l’agafem.

Poc a poc ja anem veiem el poble de Tavertet al qual hi arribem quan son les 13:25 hores.

 

 

 

 

Rupit – Salt de Sallent – Sant Joan de Fàbregues – les Fosses – Santa Magdalena – Rupit.

 

Zona: Guilleries – Collsacabra.

 

Data: Dissabte 08 d’abril de 2017.

 

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

 

Inici: Rupit.

 

Final: Rupit.

 

Circular: Si.

 

Temps real: 03:00 hores.

 

Temps total: 03:35 hores.

 

Desnivell: 165 metres.

 

Desnivell acumulat: 218 metres.

 

Distància: 7,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

El dissabte vuit d’abril de 2017 sortim de Reus i ens arribem fins a Rupit, on al arribar deixem el cotxe en un gran aparcament que hi ha a l’entrada del poble.

 

Quan son les 15:00 hores comencem a caminar sortint de l’aparcament i anat cap el poble, passem pel davant del forn de pa l’Era i girem a la dreta per entrar al poble.

 

 

De seguida que entrem al poble trobem a ma esquerra un carrer estret que baixa per unes escales i que ens porta directament al pont penjant que creua la riera de Rupit.

 

 

Al pujar les escales que trobem a l’altre costat del pont, girem a la dreta i pugem pel carrer de l’Església.

 

Passem pel davant de l’església barroca de Sant Miquel i una mica més endavant hi ha la plaça Major.

 

 

Al costat de l’església surt un carreró que baixa, al seu final troben un pal indicador, per la dreta és per on arribarem, però ara girem a l’esquerra passant per sota d’uns porxos i sortim del poble en direcció al Salt de Sallent.

 

 

Al sortir de seguida trobem unes balmes al costa del camí, semblen habitades, si més no per guardar el ramat.

El camí va baixant fins trobar la llera de la riera de Rupit, son les 15:20 hores, i a partir d’aquí el camí puja, però abans travessem un petit rierol que alimenta d’aigua a la riera.

 

El camí puja poca estona, després va pla o baixa una mica.

 

Quan son les 15:30 hores passem a tocar de la riera un altre cop i podem veure el primer dels Saltants del Rodor.

 

 

A partir d’ara el camí baixa i en uns cinc minuts el camí es transforma en pista, i en aquest punt trobem la font de la Pomareda., Aquí perdem cinc minuts anant a veure el saltant de Sabaters, un salt d’aigua força interesant.

 

 

 

Continuem caminant per la pista  i al fons a la dreta podem veure l’Agullona, formació rocosa que sembla com si s’hagués separat de la paret.

 

En uns deu minuts des de la font trobem una cruïlla de camins amb un pal indicador que ens diu que som al Salt de Sallent, a la dreta tenim la capçalera del salt, però nosaltres continuem recte amunt uns cinc minuts més, fins trobar el mirador dels salt.

 

 

El mirador és una balconada amb una barana que té una vista espectacular tan sobre el salt de Sallent, com de la vall per la que corre la riera de Rupit fins arribar al pantà de Susqueda.

 

 

Pujar fins el mirador i tornar a baixar fins el pal indicador hem trigat uns tretze minuts, i al arribar un altre cop al pal hem continuat anat cap a la riera, la qual travessem just per la capçada del salt de Sallent.

 

El camí continua vorejant  els cingles fins arribar al recó del mirador del Roquer, que es troba al arribar al Pla de Fàbregues, lloc on aprofitem per gaudir de les vistes.

 

 

Quan son les 16:45 hores retornem a la pista i seguim amunt fins trobar la pista  carretera que va de Rupit fins a la pressa de Sau.

 

A la cruïlla hi un pal indicador que senyala a la dreta cap a Rupit.

 

La pista està cimentada i la seguim en direcció a Rupit uns dos-cents metres, fins trobar una pista que surt cap a l’esquerra i que puja a Sant Joan de Fàbregues que es troba molt prop.

 

 

Quan son les 16:55 arribem a l’església de Sant Joan de Fàbregues, església romànica que pertany al municipi de Rupit, és un monument protegit i inventariat dins del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

 

Val la pena d’arribar-s’hi per veure aquesta església del segle XI, que fou modificada al segle XV i restaurada als anys setanta, actualment la rectoria és una casa de colònies.

 

A les 17:07 hores tornem a ser a la pista cimentada i la seguim uns metres fins trobar el Cobert del Roquer, a uns vint-i-cinc passat el Cobert trobem un camí a l’esquerra amb un pal indicador que senyala Sender del Bassís.

 

 

Agafem aquest camí que fa una bona pujada, però és un camí molt maco i val la pena de pujar.

 

El camí està marcat amb senyals de color vermell i alguna de color grog, va pujant i quan son les 17:25 hores passem a tocar per dues tombes pisciformes antropomòrfiques, una mica abans d’arribar al mirador del Bassís.

 

Aquestes  tombes son d’origen medieval, es creu que poden datar  del segle X, i estan orientades els peus cap a l’est i el cap cap a ponent.

 

 

Continuem pujant pel camí i en dos minuts som dalt del Mirador del Bassís, amb una vista espectacular de tot el camí que hem fet fins ara, dels cingles i de les valls.

 

 

El mirador és un gran roquís i a la seva part baixa hi ha un parell de petroglifs, un que representa un pantocràtor i l’altre una serp.

 

 

 

El camí continua seguint el cingle, ara va més pla fins arribar a una cruïlla, on si seguíssim recte aniríem al Pla de la Palomera, nosaltres girem a la dreta i avall en direcció a Rupit.

 

 

El camí baixa i passa per un bosc anomenat  l’Avellaneda i ens porta a la pista cimentada que havíem deixat, a la qual arribem quan son les 17:55 hores.

 

Una vegada a la pista la seguim a l’esquerra en direcció a Rupit, i de seguida travessem el barranc del Rec del Sabaters.

 

Continuant per la pista passem pel davant de la casa Els Solans i molt a prop trobem el camí que surt a la nostra dreta i que ens porta fins l’ermita de Santa Magdalena.

 

A l’ermita arribem quan son les 18:02 hores i ens refresquem en una font que trobem al arribar.

 

 

 

Continuem pel camí que surt del davant de l’ermita i que baixa fins a la riera de Rupit, la creuem per un pont de pedra i comencem a pujar fins el poble que tenim molt a prop.

 

 

L’arribada al poble és per un empedrat que comença tot just passar el pont de pedra i entrem pel mateix carrer pel que hem sortit al començar aquest circuit.

 

 

Travessem el poble pels mateixos carrers que al matí fi finalitzem l’excursió a l’aparcament on tenim el cotxe quan son les 18:35 hores.

 

 

 

Coll del Guix – Camí de l’Ull del Bou- Canal Fosca – Punta dels Coscolls – Castell – Portell del Llamp – Coll Guix.

Zona: Mola de Colldejou.

Data: Diumenge 21 de maig de 2017.

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Coll del Guix.

Final: Coll del Guix.

Circular: Si.

Temps real: 02:30 hores.

Temps total: 02:56 hores.

Desnivell: 294 metres.

Desnivell acumulat: 340 metres.

Distància: 5,8 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

Quan son les onze del matí ens troben al coll del Guix i comencem a caminar pujant pel GR 7-3 en direcció a la Mola, amb la intenció de trobar un camí recentment obert i dit de l’Ull del Bou, suposo per que es passa per una zona on es veu, a la paret de la Mola, un gran forat rodó que recorda a un ull de bou o un ull d’un bou.

Quan portem uns sis minuts pujant, trobem una fita més gran del normal i guaitem per allí, cap a l’esquerra sembla sortir un camí, el seguim i de mica en mica anem veient fites i camí net, hem trobat el camí que buscàvem.

El camí segueix una diagonal cap a l’esquerra i amunt, però puja poc i suaument, passa per unes carboneres i es va acostant a les parets de la Mola, donant el tom a la mateixa per sota de la Punta de Baix, però sense arribar a tocar de les parets.

Als quaranta-cincs minuts d’haver sortit som sota mateix de la Punta de Baix de la Mola, trobem un camí que ve per l’esquera pujant i que segueix cap a la dreta fent alguna petita baixada.

Agafem aquest camí cap a la dreta i en uns deu minuts trobem el que puja cap a la Canal Fosca, l’agafem i pugem.

Sobre les dotze del migdia som pujant per la Canal Fosca, al arribar a dalt continuem recte amunt fins la Pinta dels Coscolls, on s’hi troba un pessebre. Hi arribem quan son les dotze i quart.

Tenim davant nostre tota la parts de dalt de la Mola, la qual travessem passant pel Pouet, fins arribar al castell, al que hi arribem quan son les 12:40 hores.

Ens fem unes fotos al Recó dels Caragols, mengem una mica i continuem camí, ara de baixada en direcció al Coll del Guix, però quan portem uns deu minuts baixant, girem cap a l’esquerra per anar a trobar el Portell del llamp, pel que passem quan son les 13:10 hores.

Al acabar la canal girem a la dreta fins trobar el camí que baixa del Salt del Llop, el qual agafem a l’esquerra per davallar fins el Coll del Guix, al qual hi arribem quan son les 13:56 hores, donant per acabada aquesta bonica sortida.

 

 

Zona: Collsacabra.

Data: Diumenge 02 d’abril de 2017

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.

Inici: Solell del Masnou junt al Camp de la Roureda, a uns 250 metres de l’hotel        La Riba.

Final: Solell del Masnou junt al Camp de la Roureda, a uns 250 metres de l’hotel La Riba.

Circular: Si.

Temps real: 02:40 hores.

Temps total: 03:10 hores.

Desnivell: 390 metres.

Desnivell acumulat: 410 metres.

Distància: 8,0 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

El diumenge dia dos d’abril de 2017, ens arribem fins l’hotel La Riba, una mica més amunt de la presa del pantà de Sau, amb la intenció de deixar el cotxe allí, però veient molta gent  decidim continuar uns dos-cents cinquanta metres més i deixem el cotxe on es troba el rierol anomenat Rec de Sant Sadurní i a tocar del Camp de la Roureda.

Quan son les 09:35 hores del matí comencem a caminar per la pista que surt just on hem deixat el cotxe, està marcada com a GR 151 i GR 2, ens trobem en un lloc que li diuen Solell del Masnou.

En uns deu minuts arribem a un petit coll on trobem un camí marcat de groc que surt cap a l’esquerra, Els GR continuen a la dreta per la pista, però nosaltres seguim amunt cap el Grau del Castell, ens trobem al Peu dels Cingles del Pla de Dalt.

El camí puja primer suaument i en diagonal cap a l’esquerra en busca de les parets dels cingles.

De mica en mica el camí va pujant més fort i comença a fer revolts, ja tenim les parets més a prop i al revolt numero tretze topem amb una paret de pedra blanca, tot i que totes les parets que anàvem veient fins a les hores eren de color vermell.

Continuem pujant fent revolts, uns més llarg i d’altres més curts, i al que fa disset trobem una furgoneta de la marca Citroën estimbada, pel que sembla ja fa uns quants anys.

Quan portem una hora caminant i vint-i-dos revolts fets, arribem a dalt del Pla de dalt, parem a descansar cinc minuts i continuem recte fins trobar la pista , que a ma dreta porta a Tavertet, i a ma esquerra tenim el Castell i darrera seu el Turó del mateix nom.

Al arribar a la pista trobem un pal indicador, i d’allí mateix surt un camí que porta a Tavertet però per la bora dels cingles.

Nosaltres agafem aquest últim camí, que està ple de flors grogues, narcisos, que fan el camí molt més agradable.

En dies clars la vista té que ser espectacular, però avui el dia de moment està emboirat i no podem gaudir de les vistes.

Aquesta pista va donant el tom i resseguint la vora dels cingles fins que decanta cap a l’esquerra i torna fins la pista que anava directa a Tavertet.

Al arribar a la pista la seguim cap a la dreta fis que trobem un pal indicador que senyala a la dreta Muralla Ibérica de Tavertet amb una explicació, ens hi arribem.

El camí puja fins un turó des del qual podem contemplar els cingles de Tavertet i el poble a sota nostre.

El camí segueix baixant fortament per arribar de nou a la pista que porta a Tavertet, la tornem a agafar cap a la dret i en uns deu minuts ja arribem al poble.

Una vegada arribats al poble continuem rectes i fem cap fins l’església romànica de Sant Cristóbal o Sant Cristòfol, que ja apareix documentada a l’any 1070 com a possessió del vescomte de Cardona.

Després de fer una petita visita a l’església ens acostem a un punt on es pot contemplar unes impressionants vistes, en aquest punt hi ha un panell en relleu on podem identificar tot el que veiem.

En aquest punt aprofitem per fer un descans i menjar una mica i quan son un quart de dues del migdia tornem a caminar, ara sortint del poble per la mateixa pista per la que havíem arribat.

Als cinc minuts de sortir del poble trobem un camí, senyalat amb un pal indicador que ens diu que som al cingle Moltorer, que baixarem pel GR 2 i que som a 2,5 quilòmetres de l’hotel La Riba.

Baixem per aquest camí que al mapa està marcat com Les Gotes, deixant el cingle Moltorer a l’esquerra.

La baixada per aquest amí també és força espectacular, passant per unes balmes de gran envergadura.

La baixada és força ràpida i vertical, fins que cap el final arribem al pla i de mica en mica arribem fins el cotxe.

Quan son les 14:20 hores tornem a ser al cotxe acabant la bonica i espectacular excursió d’avui.