trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for maig, 2017


Tom de les Agulles a Montserrat.

Tom de les Agulles a Montserrat.

 

Zona: Muntanyes de Montserrat.

 

Data: Diumenge 14 de maig de 2017

 

Participants: 17 membres de l’Associació Excursionista la Picossa.

 

Inici: Punt d’informació Montserrat-Coll de Can Maçana.

 

Final: Punt d’informació Montserrat-Coll de Can Maçana.

 

Circular: Si.

 

Temps real: 03:10 hores.

 

Temps total: 04:45 hores.

 

Desnivell: 193 metres.

 

Desnivell acumulat: 418 metres.

 

Distància: 7.8 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

El passat diumenge dia 14 de maig, a proposta de la Mercè i el Genaro, vam fer una molt bonica excursió per les muntanyes de Montserrat, concretament per la zona de les Agulles.

 

Amb un autobús que sortia de Mora d’Ebre sobre les sis del matí, i amb una petita parada a Reus per recollir gent, ens desplacem fins el Coll de Can Maçana, situat en la zona més occidental del Macís de Montserrat, dins del Parc natural de la Muntanya de Montserrat creat al 1987.

 

Coll de Maçana.

Al baixar de l’autobús ens trobem al Punt d’informació Montserrat-Coll de Can Maçana, des d’aquest punt comencem a caminar quan son les 08:15 hores.

 

Comencem a caminar pel camí de l’Arrel, que si el seguíssim faríem cap al Monestir de Montserrat en unes quatre hores, però avui no és el cas.

 

Camí de l’Arrel.

 

En uns quinze minuts arribem al Mirador de Can Maçana, a on en un panell podem veure el nom de tot el que es pot contemplar.

 

Mirador de Can Maçana.

 

Molt a prop del mirador trobem un camí a la dreta que puja a Sant Pau Vell de la Guàrdia, església documentada al 1.084, hom creu que podria haver estat l’església del castell de Bonifaci o de la Guàrdia, del segle X, que s’alçava dalt del turó, documentat a l’any 931.

 

Església de Sant Pau Vell de la Guàrdia.

 

Al arribar a Sant Pau, fem una petita aturada per menjar alguna cosa, i tot seguit pugem dalt del turó on se suposa que hi havia el castell, actualment no més hi resten petits vestigis d’un parell de murs.

 

Dalt del Turó del Castell de Bonifaci o de la Guàrdia.

 

Dalt del turó hi arribem quan so les 09:05 hores i restem contemplant la vista uns deu minuts.

 

Vista des de el turó del castell,d’esquerra a dreta, Cadireta, Foradada, regió de les Agulles, Serra de la Portella amb la Portella i el Dau.

 

Tornem a baixar pel mateix camí i una vegada som al camí de l’Arrel girem cap a la dreta en direcció al Collet de Guirló al qual hi arribem quan son les 09:20 hores.

 

En aquest punt continuem en direcció a la Forada i la Cadireta, que tenim sempre al davant nostre.

 

Cadireta i Foradada des del camí.

 

A les 09:30 hores, i quan som sota mateix de la Foradada, trobem un camí a la dreta que hi puja fort, l’agafem i en uns quinze minuts arribem a la Foradada.

 

Foto de grup a la Foradada.

 

Aquesta Foradada va saltar a la fama mundial el dia 13 de maig de 2013, quan el Italo-noruec Alexander Polli va saltar des de un helicòpter i la va traspassar volant a més de 250 quilòmetres per hora. Aquest home-ocell va morir en un accident al estavellar-se al Corredor de l’Ensa, pro de Xamonix, als Alps francesos.

 

 

Espectacular vista des de la Foradada.

 

Les vistes des de la Foradada son realment espectaculars, gaudim de les mateixes, ens fem unes fotos i tornem a baixar quan son les 09:55 hores, fis al camí que portàvem, el qual agafem cap a la dreta per tombar per sota de la cadireta i seguir en direcció al coll del Port.

 

Impressionant paret sota de la Cadireta.

 

Vista dels Frares Encantats.

 

El camí passa tota l’estona per l’ombra i va sempre per sota dels penya-segats dels Frares Encantats, un camí encantador que primer va pla, i més tard va pujant de mica en mica, passant per la font del Coll del Port, fins arribar al coll del Port, al qual hi arribem quan son les 10:40 hores, estem a una alçada de 973 metres.

 

Font del Coll del Port.

 

Al coll restem uns deu minuts, metres uns fan un mos d’altres descansem i donem ànims a uns corredors que fan la cursa de la marató de les muntanyes de Montserrat.

 

Coll del Port.

 

Després del breu descans continuem camí en direcció al refugi Vicenç Barbé, que es troba a uns trenta-cinc minuts d’on som.

 

Vistes dels Frares Encantats.

 

El camí continua i veiem la zona del Frares Encantats des de l’altre costat que els veiem abans, podem contemplar clarament la figura del Bisbe, la del Lloro i la de la Monja entre tantes altres, tantes com la nostra imaginació vulgui.

 

Vista del Lloro al centre, davant la Monja i al darrera el Bisbe.

 

El camí ens porta fins el coll de la Partió o de les Agulles del Port, als peus de la Canal Ampla, i a pocs minuts del refugi.

 

Pedra gravada indicant el Coll d’Agulles de Port.

 

Al refugi hi arribem quan son les 11:54 hores, el que havia de ser trenta-cinc minuts ens ha costat una hora, però val a dir que hem tingut que aturar-nos a deixar passar el corredors de la cursa contínuament, i que a poc més de mig camí ens hem aturat a descansar uns deu minuts, mentre uns escalàvem un petit roc per veure i contemplar l’espectacle de figures a les roques de l’entorn.

 

Refugi Vicenç Barbé.

 

Una aturada de cinc minuts al refugi i continuem camí en direcció a la Portella, per la que passen quan son les 12:10 hores.

 

Baixant la Portella.

 

La Portella és una canaleta molt estreta i vertical, però si es baixa poc a poc i amb una mica de precaució no representa cap problema.

 

 

La Portella des de sota.

 

Serra de la Portella, a l’esquerra la Portella i a la dreta el Dau.

 

Després de la Portella el camí gaire bé és tot baixada fins el coll de Guirló, on al arribar no més cal girar a l’esquerra, seguir el camí que hem fet al matí, i arribar fins al punt de sortida, o sigui al Punt d’informació Montserrat-Coll de Can Maçana, lloc al que hi arribem quan son les 13:00 hores.

 

Bonica flor de Lli.

 

Mapa de la zona i ruta de color blau.

Podeu baixar-vos el track d’aquesta ruta clicant AQUÍ

Montsant: Sender de la Llibreria.

Montsant: Sender de la Llibreria.

 

Ermita Santa Magdalena – Pi de la Carabasseta – Toll de l’Ou – Barranc de la Pleta – Sender de la Llibreria – Pont Natural – Barranc del Vidalbar – Cova de l’Argamassa – Congost de Fraguerau – Codolles Fondes – Font de la Gleva – Coll del Prat – Ermita de Sant Antoni – Ermita Santa Magdalena.

 

Data: Dimarts 28 de març de 2017.

 

Participants (7): Joan Gassol, Joan Mª Boada, Joan Marquès, Josep Mariné, Sisco Anguera, Toni Coll i Pere López.

 

Inici: Ermita de Santa Magdalena.

 

Fina: Ermita de Santa Magdalena.

 

Circular. Si.

 

Temps real: 08:45 hores.

 

Temps total: 10:20 hores.

 

Desnivell: 320 metres.

 

Desnivell acumulat: 757 metres.

 

Distància: 14,8 quilòmetres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Ens trobem a l’ermita de Santa Magdalena, d’Ulldemolins, quan son les vuit del matí, i comencem a caminar pel GR-171 que puja dret pel grau del Pi de la Carabasseta.

 

Ermita de Santa Magdalena.

 

El camí puja dret i sense gaires concessions, passem per sota de la Punta de la Galera, i per sobre els nou-cents metres parem una estona a contemplar el meravellós paisatge que podem gaudir des de el Mirador del Grau, podem contemplar tota la vall, als nostres peus, entre boires i sobresortint al mig el poble d’Ulldemolins.

 

Ulldemolins.

 

Punta de la Galera.

 

Continuem pujant fins el Pi de la Carabasseta, i al arribar continuem recte pel

Barranc del Madalenec, també pel GR-171, i prop de l’aiguabarreig amb el Barranc del Parral ens deturem per menjar una mica.

 

Pi de la Carabasseta.

 

En aquest lloc normalment baixa poca aigua o cap, però veient la que baixa, ja ens podem fer una idea del que trobarem al Toll de l’Ou, als barrancs i al riu Montsant.

 

Després de menjar una mica continuem camí i passem a tocar les parets de La Mola, per de seguida baixar al Toll de l’Ou.

 

Toll de l’Ou.

 

Al arribar al Toll quasi no podem passar pel darrera de la cascada degut a la quantitat d’aigua que baixa.

 

Passant pel darrera de la cascada del Toll de l’Ou.

 

L’espectacle és dels que es poden gaudir en poques ocasions, i degut a això s’hi entretenim força contemplant i fent fotos.

 

Foto de grup al Toll de l’Ou.

 

Una vegada decidim sortir del lloc, tornem al GR-171 i el seguim una estona, fins entroncar amb el Camí de la Pleta, el qual agafem cap a la dreta.

 

Una mica més endavant creuem el Barranc del Comellar de la Cova de l’Ós, on trepitgem una de les últimes congestes de les darreres nevades, seguim una estona més pel Camí de la Pleta, fins que trobem a la nostra dreta el camí de la Llibreria.

 

Creuant el Barranc del Comellar de la Cova de l’Ós.

 

Aquest camí és desconegut per quasi tots, però és dels que paguen un viatge per fer-ho, és un camí en el que et vas trobant recons espectaculars, com una gran cova, i vaumes espectaculars.

 

Sender de La Llibreria.

Gran bauma al camí de La Llibreia.

 

Gran cova al camí de La llibreria.

 

Arribant al Pont Natural.

 

Al final del camí fem cap al Pont Natural en el qual ens fem una altra foto de grup, amb el fons de la muntanya dels Ventadors.

 

Foto de grup al Pont Natural amb els Ventadors al fons.

 

Per continuar, tal com hem arribat i passat per sota del pont, continua un corriol, més que camí, cap a la dreta que baixa força dret pel Barranc del Vidalbar.

 

Baixant pel Barranc del Vidalbar i arribant al riu Montsant.

 

Al mig del barranc passem a tocar d’una cascada molt maca, mentre anem baixant, alguns cops mig penjats entre branques i pedres, i amb més d’una relliscada, per arribar al final del barranc, a uns plans prop de l’aiguabarreig del Barranc del Vidalbar, el dels Pèlags i el riu Montsant.

 

Són les tres de la tarda i parem al costat del riu a menjar i descansar una mica.

 

Dinant al costat del riu Montsant.

 

Quan reprenem el camí ho fem en direcció nord, sempre seguint el curs del riu, passem de seguida per la cova de l’Argamassa, més endavant per la cova del Sapo, fins arribar a un pont penjat que si el travesséssim arribaríem en un quart d’hora a l’ermita de Sant Bertomeu de Fraguerau,  nosaltres continuem recte i a partir d’ara pel GR-65.5.

 

Cova de l’Argamassa.

 

A mida que avancem, anem veient formacions rocalloses com el Cap de Mort, el Camell, els Tres Jurats, el Cap de Turc, i tantes formacions com la nostra imaginació ens il·lumini , estem passant pel Congost de Fraguerau.

 

La Tortuga.

 

Cap de Mort.

 

Cap de Turc.

 

Tres Jurats.

 

Cap el final del Congost trobem unes baranes, som al mirador de les Codolles Fondes, les quals podem contemplar al fons, sota mateix dels nostres peus.

 

Codolles Fondes.

 

El camí continua pel GR passant per la font de la Gleva i continua, retallant algun que altre tom de la pista, fins el coll del Prat, per en poca estona més arribar a l’ermita de Sant Antoni, on parem una estona a fer unes fotos.

 

Font de la Gleva.

 

Pujant al Coll del Prat.

 

Ermita de Sant Antoni.

 

El camí continua pel GR per arribar en poc més de deu minuts a l’ermita de Santa Magdalena on donem per finida l’excursió quan son les sis i vint de la tarda.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb color verd.