trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for setembre, 2016


Kilimanjaro 5.895 metres.

 

Kilimanjaro 5.895 metres.

Bonica vista del Kilimanjaro entre núvols.

Bonica vista del Kilimanjaro entre núvols.

Cims aconseguits:

Uhuru Peak 5.895 m.

Stella Point5.756 m.

Gilman’s Point5.685 m.

Meru (Socialist Peak)4.562 m.

Little Meru3.801 m.

Rhino Point3.800 m.

País: Tanzània.

Data: Del 01 al 18 de setembre de 2007.

Participants (10): Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Joan marqués, Joan Victor Marqués, Lluís Díaz, Montse Cedó, Pere López, Pilar Fargas, Pili Inostroza i Toni coll.

Itinerari Meru: Arusha National Park, Refugi Mirakamba, Refugi Saddle, Littel Meru, Rhino Point, Meru.

Inici: Momella Gate.

Final: Momella Gate.

Temps: Quatre dies, 4 hores el primer, 6 hores el segon, 13 hores el tercer i dues hores el quart.

Desnivell: 3.362 metres.

Distància: 34,6 quilòmetres.

Dificultat: Moderat.

Perfil dels tres volcans que formen el Kilimanjaro.

Perfil dels tres volcans que formen el Kilimanjaro.

Itinerari Kilimanjaro (ruta Marangu Gate): Kilimanjaro National Park, Refugi Mandara, Crater o caldera del volcà Maundi, Refugi Horombo,Zebra Rock, Last Water Point, Refugi Kibo, Bauma de Hans Meyer, Gilman’s Point, Stella Point i Uhuru Peak.

Inici: Marangu Gate.

Final: Marangu Gate.

Temps: Sis dies, 5 hores el primer dia, 7 hores el segon dia, 2 hores el tercer dia, 7 hores el quart dia, 14 hores el cinquè dia, sis hores el sisè dia, en total 41 hores.

Desnivell: 4.415 metres.

Distància: 74 quilòmetres.

Dificultat: Difícil.

Expedicionaris a l’aeroport de Barcelona.

Expedicionaris a l’aeroport de Barcelona.

Aquesta expedició consta de tres parts ben diferenciades.

La primera part es tracta de l’ascensió al  Meru (Socialist Peak) de 4.562 metres, Tercera cota més alta de Tanzània, i que vam fer per aclimatar abans de pujar al Kilimanjaro.

La segona part es tracta de l’ascensió al Uhuru Peak de 5.895 metres, punt culminat del Kilimanjaro.

La tercera part correspon a quatre dies de safari per parcs nacionals de Tanzània.

Al NO de Tanzània es troben els relleus més destacats del país, els grans volcans Ngorongoro, Rungwe, Meru i el Kilimanjaro, que amb els 5.895 metres al pic Uhuru del volcà Kibo és el punt culminant de Tanzània i de tot el continent africà.

El Kilimanjaro està compost de tres volcans, el Kibo de 5.895 metres, el Mawenzi de 5.149 metres i el Shira de 3.962 metres.

L’expedició va començar el dia u de setembre, però ja portàvem un any de preparació, tan física com de tràmits.

Vam començar el viatge anant fins l’aeroport de Barcelona, on agafarem un vol que ens porta fins a Amsterdam, a l’aeroport de Schiphol o vam enllaçar amb un vol regular fins a Nairobi, a Kenia, on arribaren el dia dos de setembre.

Aeroport Jomo Kenyatta a Nairobi.

Aeroport Jomo Kenyatta a Nairobi.

Aquí vam tenir l’únic entrebanc  del viatge, no ens va vindre a rebre ningú.

No sabíem què fer, i després de tres hores de trucades creuades entre nosaltres, l’agencia Muztag a Barcelona i l’agencia Zara a Tanzània, va aparèixer un microbús carregat de turistes on volien que ens hi encabíssim amb tot el material.

Al final ho van arreglar i ens hi vam encabir en el microbús, i vam començar un viatge ple d’incerteses, no sabíem qui ens portava ni si faríem cap a on havíem d’anar.

Pas fronterer a Kenia.

Pas fronterer a Kenia.

Pas fronterer a Tanzània.

Pas fronterer a Tanzània.

Vam recórrer els 160 quilòmetres fins a la frontera entre Kenia i Tanzània, creuant-la pel pas fronterer de Namanga.

Després de fer llargues cues i tramitar els visats a un costat i l’altre de la frontera viatgem fins a Moshi, fins a l’hotel Springlands, havíem fet 350 quilòmetres en unes dotze hores.

Primera vista del Kilimanjaro des de l’hotel a Moshi.

Primera vista del Kilimanjaro des de l’hotel a Moshi.

Una vegada instal·lats a l’hotel es van presentar els responsables de l’agència Zara, demanat disculpes per la descoordinació i ens conviden a un berenar de benvinguda i a sopar la primera nit.

Al berenar ens presenten el guia de l’expedició el Sr. Gody i el guia traductor d’espanyol el Sr. Ezequiel, que ens expliquen el programa a seguir els propers dies i que ens acompanyaran uns vint portadors, tres assistents i dos cuiners.

Per fer el Kilimanjaro primer pujarem al Meru de 4.562 metres per fer aclimatació, i per fer el Meru també primer pujarem el Little Meru de 3.801 metres.

Primera vista d'animals en estat salvatge.

Primera vista d’animals en estat salvatge.

Dia 03 de setembre de 2007.

Per fer el Meru anem primer fins Arusha National Park, pel camí tenim el primer contacte amb la natura d’aquesta contrada, uns boscos i unes prades verdes, on podem contemplar els primers animals en estat salvatge.

Ngongongare Gate porta d’entrada a l’Arusha National Park.

Ngongongare Gate porta d’entrada a l’Arusha National Park.

L’entrada al parc la fem per Ngongongare Gate, i a l’entrada mateix hi han unes oficines on hem d’inscriure’ns, al mateix temps que els guies s’encarreguen de repartir les càrregues entre els portadors.

Pesant les càrregues dels portadors.

Pesant les càrregues dels portadors.

Una vegada tots els tràmits estan fets comencem la pujada travessant la porta nomenada Momella Gate, que deu el seu nom al llac del mateix nom que es troba en aquest indret.

Per fer aquest cim, a part dels guies, també ens acompanya un Ranger que porta un fusell, això perquè travessem una zona on els animals campen lliurament i segons la situació poden ser perillosos.

Travessant la porta nomenada Momella Gate.

Travessant la porta nomenada Momella Gate.

Comencem per un camí que creua un riu i de seguida travessa uns prats on pasturen uns búfals i girafes.

Molt aviat el camí comença a pujar de valent, tenim que salvar uns 1.000 metres de desnivell, passant per boscúries frondoses i humides.

Selva en estat pur.

Selva en estat pur.

Triguem poc més de tres hores, el dia està tapat, però per uns moments i mirant en darrera podem veure al fons la imatge del Kili entre franges de núvols, una imatge espectacular.

Espectacular vista del Kilimanjaro.

Espectacular vista del Kilimanjaro.

Al arribar al refugi de Miriakamba a 2.514 metres, primer ens instal·lem i tot seguit anem al menjador on ens ofereixen begudes calentes i crispetes.

Sopant al refugi de Miriakamba.

Sopant al refugi de Miriakamba.

Refugi de Miriakamba a 2.514 metres.

Refugi de Miriakamba a 2.514 metres.

Dia 04 de setembre de 2007.

Al dia següent tot travessant la selva tropical pugem fins el refugi Saddle a 3.580 metres, salvant més de mil metres de desnivell.

Travessant la selva tropical.

Travessant la selva tropical.

El camí està força arranjat amb esgraons i troncs de fusta, cosa que agraïm

ja que el terreny és humit i amb la inclinació fora molt lliscós i difícil de fer.

El bosc és molt humit ja que ens trobem al que la gent del país anomena “rain forest”, bosc de pluja, ja que les pluges i les boires carregades d’aigua s’encarreguen de la humitat.

Travessant el rainforest, boscos de pluja.

Travessant el rainforest, boscos de pluja.

Passats els 3.000 metres el bosc canvia i es torna més sec.

Passats els 3.000 metres el bosc canvia i es torna més sec.

Hem entrat a la zona de calor (heat zone).

Arribant al refugi Saddle a 3.580 metres.

Arribant al refugi Saddle a 3.580 metres.

Triguem unes tres hores en pujar, descansem una mica i a la tarda, de cara a la aclimatació, pugem al cim del Little Meru de 3.801 metres.

Lobèlies africanes de pètals blaus (lobelia deckenii).

Lobèlies africanes de pètals blaus (lobelia deckenii).

Pujant al Little Meru.

Pujant al Little Meru.

No estem ni una hora que ja som dalt del cim, felicitacions, fotos i cants d’alegria per haver fet el primer cim de l’expedició.

Little Meru 3.801 m.

Little Meru 3.801 m.

La baixada la fem en poc més de mitja hora.

Al refugi aviat a sopar i a dormir ben d’hora que demà la primera part de l’ascensió al Meru es fa de nit.

Dia 05 de setembre de 2007.

Primeres llums pujant al Meru.

Primeres llums pujant al Meru.

Ens llevem quan encara no és mitja nit, mengem una mica i a dos quarts d’una de la matinada sortim del refugi direcció al Meru.

Crestejant amb les primeres llums.

Crestejant amb les primeres llums.

Quan son un quart de tres de la matinada trepitgem el cim del Rhino Point, un cim de 3.800 metres, continuem pujant per la carena gairebé a les fosques, il·luminats pels nostres frontals.

Cim del Meru tapat per les boires matinals.

Cim del Meru tapat per les boires matinals.

De mica en mica l’alçada es fa notar, però poc a poc anem superant les dificultats, i com qui no vol la cosa el dia es va aclarint, els primers rajos de sol comencen a il·luminar i podem contemplar un mar de núvols als nostres peus, metres pugem una mica en mig de la boira persistent.

Meru o Socialist Peak 4.562 metres.

Meru o Socialist Peak 4.562 metres.

A tres quarts de vuit del matí assolim el cim del Meru o Socialist Peak, som a 4.562 metres.

Baixant del Meru que veiem al fons a l’esquerra.

Baixant del Meru que veiem al fons a l’esquerra.

Una vegada fetes les fotos de rigor, les felicitacions i els cants, comencem a davallar pel mateix camí de pujada, però veient que no havíem vist a la pujada, la cresta pedregosa, les empinades vessants i parets del volcà, el con de cendra (ash cone), etc.

El con de cendra (ash cone).

El con de cendra (ash cone).

Camí polsos arribant al Rhino Point.

Camí polsos arribant al Rhino Point.

Rhino Point 3.800 m.

Rhino Point 3.800 m.

Al arribar al refugi de Saddle descansem, mengem una mica i recollim tot, ja que continuem baixant fins el refugi de Miriakamba, descendit 2.048 metres en aquesta jornada.

Els portadors al refugi de Miriakamba.

Els portadors al refugi de Miriakamba.

Dia 06 de setembre de 2007.

Al dia següent abans de baixar fins l’entrada del parc, els portadors volien cobrar, però no eren els tractes per la qual cosa el hi vam dir que cobrarien al final del camí.

Travessant un petit riuet.

Travessant un petit riuet.

Després de les discordances vam començar a baixar fins a l’entrada del parc.

El guia pagant als portadors.

El guia pagant als portadors.

Al arribar descansem i després dels tràmits de pagar els guies, ranger i portadors, ens fan entrega de diplomes amb el nostre nom, fent oficial la nostra conquesta del mont Meru.

Entrega de diplomes oficials de l’ascensió al mont Meru.

Entrega de diplomes oficials de l’ascensió al mont Meru.

Després de tots el tràmits oficials, ens venen a buscar i anem a dormir a la ciutat de Moshi.

Cantonada a la ciutat de Moshi.

Cantonada a la ciutat de Moshi.

La ciutat de Moshi és la tercera ciutat més gran de Tanzània, amb 144.000 habitants, després de Dar Es Salaam la capital, i d’Arusha.

Estació d’autobusos a la ciutat de Moshi.

Estació d’autobusos a la ciutat de Moshi.

Dia 07 de setembre de 2007.

Avui sortim amb un microbús de Moshi en direcció del Parc Nacional del Kilimanjaro, per començar l’ascensió  al Kilimanjaro.

La prominència del Kilimanjaro, desnivell mínim que hauríem de descendir des de el cim per arribar a un altra muntanya més alta, és de 5.885 metres, estant la quarta muntanya més prominent del mont, darrera de l’Everest, de l’Aconcagua i del McKinley.

El Kilimanjaro té un desnivell, des de la seva base a la vall del Rift, fins a la seu cim el Uhuru Peak, de 4.600 metres, el que ho converteix en el pic aïllat més alt del mont.

Impatiens Kilimanjari de color vermell viu, flor que és símbol del parc.

Impatiens Kilimanjari de color vermell viu, flor que és símbol del parc.

L’origen de la paraula Kilimanjaro no està clar.

Podria venir de la llengua Swahili volent dir Muntanya sagrada, o una barreja del Swahili Kiliman (mlima), i el Chagga Jaro (njaro), volent dir Muntanya de les caravanes, referint-se a que les caravanes prenien aquesta muntanya com a referència.

Arribada al Parc Nacional del Kilimanjaro.

Arribada al Parc Nacional del Kilimanjaro.

La ruta per la que ascendirem nosaltres és la ruta Marangu, també coneguda popularment com a ruta Coca-cola o ruta turística, degut a que és possible trobar xocolatines i refrescos en tot el seu recorregut.

Selecció dels portadors per les diferents expedicions.

Selecció dels portadors per les diferents expedicions.

SONY DSCLlargues esperes per aconseguir els permissos.

SONY DSCLlargues esperes per aconseguir els permissos.

Una vegada tenim tots els permisos comencem l’ascensió del nostre cim travessant la porta Marangu, ens trobem a 1.970 metres.

Entrada al parc per la porta Marangu.

Entrada al parc per la porta Marangu.

Passem per la rainforest zone, amb un terra vermellós.

Passem per la rainforest zone, amb un terra vermellós.

Exemplar dels petits camaleons que haviten aquesta zona.

Exemplar dels petits camaleons que haviten aquesta zona.

Tornem a travessar la selva tropical, potser la part més bonica de l’ascensió, en la que podem veure i es troba la major part de la fauna del Kilimanjaro, aus, primats i tot tipus de flora.

Hi ha llocs preparats per dinar.

Hi ha llocs preparats per dinar.

L'espectacle està garantit.

L’espectacle està garantit.

El camí es fa poc a poc i gaudint de tot el que ens envolta, i d’aquesta manera arribem al següent refugi, al Mandara Hut a 2.720 metres.

Arribant al Mandara Hut a 2.720 metres.

Arribant al Mandara Hut a 2.720 metres.

El Mandara Hut consta d’un conjunt de casetes de fusta, una més gran que fa les funcions de menjador, i d’altres més petites amb capacitat per a sis o vuit persones amb lliteres.

Veí del campament.

Veí del campament.

Dia 08 de setembre de 2007.

Al dia següent comencem a caminar més aviat, i quan portem una hora aproximadament, els guies ens diuen que si volem fer una petita desviació podem anar fins el crater del volcà Maundi, els hi diem que si i ens hi acostem.

Crater del volcà Maundi.

Crater del volcà Maundi.

Des de la bora del crater podem contemplar per primera vegada el volcà Kibo, el nostre objectiu tot i que una mica lluny encara, i el Mawenzi una mica més a prop.

El volcà Kibo a l'esquerra i el Mawenzi a la dreta.

El volcà Kibo a l’esquerra i el Mawenzi a la dreta.

Poc més endavant entrem a la zona seca o Heat zone.

Els portadors es guanyen bé el seu jornal.

Els portadors es guanyen bé el seu jornal.

El camí continua estant perfectament fressat i no fa gaire pujada, tot i que és llarg, ja que hem de fer uns dotze quilòmetres i un desnivell de mil metres.

Aturada per dinar.

Aturada per dinar.

Petit habitant d'aquests prats alpins.

Petit habitant d’aquests prats alpins.

A partir d’aquí ja comencem a trobar gent amb mal d’alçada que la baixen amb unes lliteres amb rodes i rodejades de portadors que les baixen a la carrera, nosaltres anem Pole – Pole, que vol dir poa a poc.

Hi ha moments que la realitat es fa present.

Hi ha moments que la realitat es fa present.

El corb de coll blanc (Corvus albicollis) endèmic del sud i est de l'Àfrica.

El corb de coll blanc (Corvus albicollis) endèmic del sud i est de l’Àfrica.

Lobèlies de pètals blaus.

Lobèlies de pètals blaus.

A mitja tarda arribem al refugi Horombo a 3.720 metres.

Arribant al Horombo Hut.

Arribant al Horombo Hut.

El conjunt de casetes de fusta del refugi Horombo és mol similar al del Mandara.

Aquest refugi es fa servir tant de pujada com de baixada, per això és molt més gran que els altres refugis, per encabir-hi a la gent que puja com a la que baixa.

Senecis gegants del Kilimanjaro.

Senecis gegants del Kilimanjaro.

Dia 09 de setembre de 2007.

El següent dia el fem servir per fer aclimatació, pugem tranquil·lament, després d’esmorzar, fins una alçada de 4.042 metres, a un lloc anomenat Zebra Rocks.

Zebra Rocks a 4.042m.

Zebra Rocks a 4.042m.

Més tard pugem una mica més, fins els 4.100 metres, a on podem contemplar els volcans Kibo i Mawenzi, i també tot el recorregut que farem a l’endemà.

El volcà Kibo de 5.862m.

El volcà Kibo de 5.862m.

El volcà Mawenzi de 5.149m.

El volcà Mawenzi de 5.149m.

Tornem a baixar fins el Horombo Hut a sopar i dormir.

Com que és una jornada de descans pels portadors, ens regalen un concert de cants dels país a capela, al mateix temps que els acompanyen amb danses al compàs de les cançons.

Els nostres portadors donant-nos un concert de cançons i balls.

Els nostres portadors donant-nos un concert de cançons i balls.

Dia 10 de setembre de 2007.

Bonica vista del volcà Kibo.

Bonica vista del volcà Kibo.

Avui ens llevem d’hora i després d’esmorzar comencem a caminar amb intenció d’arribar a dormir al refugi Kibo, a 4.700 metres, la qual cosa vol dir que farem mil metres de desnivell i uns deu quilòmetres.

El recorregut entre els dos refugis passa per l’altiplà que hi ha entre els volcans Kibo i Mawenzi, que es troba a més de 4.500 metres d’altitud.

Per fer aquest recorregut hi ha dues rutes, l’alta i la baixa. L’alta més pedregosa i feixuga, que passa més a prop del Mawenzi, i la baixa que passa més a l’esquerra segons pugem, i que és un camí més còmode, aquest darrer és el que nosaltres seguim.

Últim lloc on es troba aigua per aquesta ruta.

Últim lloc on es troba aigua per aquesta ruta.

Quan som a 4.130 metres passem per un lloc anomenat Last Water Point, el darrer punt d’aigua, aquí fem una parada i aprofitem per menjar i hidratar-nos una mica mentre veiem passa els portadors carregant grans i pesats embalums.

En el dia d’avui passem per una zona semi desèrtica, on al de dia la temperatura pot ser molt alta i a les nits tot el contrari.

Zona totalment desèrtica.

Zona totalment desèrtica.

La part més dura del camí serà aclimatar-se bé, acostumar-se a la falta d’oxigen que ja es fa notar, per això és molt important caminar a poc a poc i hidratar-se correctament.

Arribant al refugi Kibo a 4.770 metres.

Arribant al refugi Kibo a 4.770 metres.

Espectacular vista del Mawenzi des de el refugi Kibo.

Espectacular vista del Mawenzi des de el refugi Kibo.

Sobre les dues de la tarda arribem als 4.700 metres, on es troba el refugi Kibo, i ens instal·lem en una de les habitacions que té.

Descansem i preparem l’equip per atacar el cim, sobre les cinc de la tarda sopem i després a dormir una mica fins a dos quarts d’onze de la nit.

D'esquerra a dreta, els tres assistents, el guia de parla castellana i el guia de l’expedició al refugi Kibo.

D’esquerra a dreta, els tres assistents, el guia de parla castellana i el guia de l’expedició al refugi Kibo.

A dos quarts d’onze de la nit ens llevem, esmorzem una mica, ens preparem i sobre un quart de dotze de la nit sortim del refugi.

Comencem a caminar tan sols il·luminats per la llum dels nostres frontals, poc a poc i un darrera l’altre precedits pel guia que ens porta pel bon camí.

El camí ja no és com el que uneix els refugis, és menys traçat i més pedregós.

De mica en mica passa el temps, arribem a un punt anomenat Cova de Hans Meyer, és una balma on van fer nit els primers conqueridors del Kilimanjaro.

Cova de Hans Meyer.

Cova de Hans Meyer.

Fem una petita parada, però curta, fa fred i no ve de gust estar parats.

A partir d’aquest punt el camí zigzagueja per superar una inclinada tartera que fa més dura l’ascensió, però poc a poc arribem al fina d’aquesta dura pujada, per l’erosió del terreny i per l’alçada, i sobre les cinc del matí arribem al Gilman’s Point, som a 5.681 metres.

Gilman’s Point a 5.681 metres.

Gilman’s Point a 5.681 metres.

Ens felicitem, em arribat a un dels punts mítics del Kilimanjaro, som en una de les puntes del crater del volcà, però encara ens queda un bon tros per arribar a la punta més alta, al Uhuru Peak.

El camí ara és més suau, però encara hem de superar més de dos-cents metres de desnivell, resseguir una carena que voreja el crater anomenat Reusch i passar per la zona de les neus eternes del Kili, però en unes dues hores ho fem.

Poc més en davant passem per un altre punta anomenada Stella Point, a 5.756 metres, punta que es troba al mig de la carena.

Mentre fem aquest últim esforç, surt el Sol i ens regala unes vistes impressionats pintant de color rosat les parets de glaç que tenim al davant.

Primeres llums sobre les Neus del Kilimanjaro.

Primeres llums sobre les Neus del Kilimanjaro.

Poc abans d’arribar al cim passem per una zona de petits penitents formats pel fred i el vent.

Petits Penitents abans d’arribar al cim del Uhuru.

Petits Penitents abans d’arribar al cim del Uhuru.

Avui onze de setembre de 2007 i quan son quarts de vuit del matí som dalt del cim del Uhuru Peak, sostre del continent d’Àfrica.

Uhuru Peak a 5895 metres, cim principal del Kilimanjaro i sostre d’Àfrica.

Uhuru Peak a 5895 metres, cim principal del Kilimanjaro i sostre d’Àfrica.

Crits i llàgrimes d’alegria tot es barreja, ens fem les fotos de rigor i celebrem la Diada de Catalunya desplegant senyeres i cantant l’himne dels Segadors.

Crater Reusch del volcà Kibo al Kilimanjaro.

Crater Reusch del volcà Kibo al Kilimanjaro.

Després de les felicitacions i abraçades comencem a desfer el camí de pujada, tornem pel mateix lloc per on hem pujat, desfem els cinc quilòmetres de pujada i els 1.195 metres de desnivell fins el refugi Kibo.

Darrera les parets de glaç podem veure la figura del volcà Shira.

Darrera les parets de glaç podem veure la figura del volcà Shira.

Forta baixada fins el refugi Kibo el qual veiem al fons.

Forta baixada fins el refugi Kibo el qual veiem al fons.

Al refugi una parada per descansar, menjar una mica i continuem camí de baixada, avui la jornada és molt llarga ja que baixem fins el refugi Horombo a dormir, encara ens queden quinze quilòmetres i mil metres més de desnivell.

Baixant el llarg camí fins el refugi Horombo amb el Mawenzi al fons.

Baixant el llarg camí fins el refugi Horombo amb el Mawenzi al fons.

Dia dotze de setembre de 2007.

Avui abans de començar a caminar els guies i els portadors ens fan una manifestació de cants i balls com a felicitació per haver aconseguit el cim.

Aquesta jornada també és llarga ja que baixem fins al punt d’inici, passant primer pel refugi Mandara i fins a la porta Marangu, fem uns dinou quilòmetres i mil vuit-cents metres de desnivell.

Al refugi Mandara parem a descansar i al mateix temps s’aprofita per pagar les propines a tots els col·laboradors, des de els guies fins als portadors, d’aquesta manera ells al arriba a baix ja poden marxar i no cal que ens esperin.

Curiositats de la natura.

Curiositats de la natura.

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

A l’entra del parc tornem a agafar un autobús que ens porta fins l’hotel Springlands a Moshi.

A la nit sopar de celebració, cants cava i xerinola, mentre els guies ens reparteixen uns diplomes que acrediten que hem pujat al Uhuru Peak uns i al Gilman’s Point d’altres.

Entrega de diplomes a l’hotel Springlands a Moshi.

Entrega de diplomes a l’hotel Springlands a Moshi.

Celebracions pel èxit aconseguit per l’expedició.

Celebracions pel èxit aconseguit per l’expedició.

Els quatre dies següents els dediquem a fer turisme de safari fotogràfic pels quatre grans parcs del nord de Tanzània.

El Lake Manyara National Park que es troba a la vall del Rift, amb búfals, elefants, hipopòtams,  lleons que pugen als arbres, i multitud d’aus.

Lleona dormint dalt d’un arbre..

Lleona dormint dalt d’un arbre..

El Serengueti National Park, plana immensa plena de tot tipus d’animals com les zebres i nyus que fan les famoses migracions.

Nyus anat un darrera l’altre en busca de menjar.

Nyus anat un darrera l’altre en busca de menjar.

El Ngorongoro Conservation Area, crater que conté al seu interior un ecosistema únic al mon.

Família d’elefants.

Família d’elefants.

El Tarangire National Park, molt famós pels Baobabs gegants i per la gran quantitat d’elefants que hi conté.

Baobabs, Arbre de la Vida, arriben a viure més de cinc mil anys i poden emmagatzemar dintre seu fins a cent mil litres d’aigua.

Baobabs, Arbre de la Vida, arriben a viure més de cinc mil anys i poden emmagatzemar dintre seu fins a cent mil litres d’aigua.

També visitem un poblat Massai en el que ens reben amb cants i danses típiques d’aquestes tribus; i la zona d’Olduvai, amb jaciments arqueològics i paleontològics, també es coneix oficiosament com el bressol de la humanitat pels les restes trobades d’homínids de més de dos milions d’anys.

Danses rituals Massais.

Danses rituals Massais.

Zona d’Olduvai, amb jaciments arqueològics i paleontològics.

Zona d’Olduvai, amb jaciments arqueològics i paleontològics.

El dia disset de setembre , al vespre, agafem un vol que ens porta fins al aeroport de Barcelona, al qual hi arribem el dia divuit, i on ens retrobem amb amics i família, donant per acabada l’expedició.

Tots els membres de l'expedició.

Tots els membres de l’expedició.

Montardo 2.833 m. (per la pressa de Cavallers).

Montardo 2.833 m. (per la pressa de Cavallers).

 

Localització: Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

 

Data: Divendres 26 i dissabte 27 d’agost de 2016.

 

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

 

Inici: Pàrquing embassament de Cavallers.

 

Final: Pàrquing embassament de Cavallers.

 

Final: Pàrquing embassament de Cavallers.

 

Circular: No.

 

Temps real: 09:40 hores.

 

Temps total: 11:25 hores.

 

Desnivell: 1.050 metres.

 

Desnivell acumulat: 1.120 metres.

 

Distància: 19,3 quilòmetres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Pressa de l'estany de Cavallers.

Pressa de l’estany de Cavallers.

El divendres 26 d’agost de 2016 sortim de casa sobre les quatre de la tarda, arribem al segon pàrquing sota la pressa de l’estany de Cavallers, quan son les set passades del vespre.

 

Ales 07:15 hores comencem a caminar remuntant un caminet fins la part superior de la pressa, tenim la intenció d’arribar a dormir al refugi de Ventosa i Calvell abans de que es faci nit fosca.

 

Camí que boreja l'estany de Cavallers.

Camí que boreja l’estany de Cavallers.

 

Una vegada dalt de la pressa el camí continua recte, vorejant l’estany, i quan es supera, el camí puja una mica fins arribar als plans o pleta de Riumalo.

 

Tot el camí està senyalat amb fites i unes estaques amb la part de dalt pintada de groc.

 

Vista de l'estany de Cavallers.

Vista de l’estany de Cavallers.

 

Arribats als plans trobem un pal indicador que assenyala el camí cap a l’esquerra, que una vegada passat un pont el camí gira cap a la dreta, mentre que cap a l‘esquerra ens portaria pel barranc de Malavessina en direcció als Besiberris, al mateix temps podem veure el Besiberri Nord al fons del barranc.

 

Inici de la Pleta de Riumalo amb el barranc de Malavessina i Besiberri Nord al fons.

Inici de la Pleta de Riumalo amb el barranc de Malavessina i Besiberri Nord al fons.

 

Passant l'última palanca i Llastres de la Morta al fons.

Passant l’última palanca i Llastres de la Morta al fons.

 

El camí serpenteja entre aiguamolls i rierols, els quals es salven amb unes palanques o passarel·les de fusta.

 

Al final de la pleta de Riumalo trobem un paredó, es tracta de les Llastres de la Morta, és una paret de pedres arrodonides que es supera fent grans llaçades en ziga-zagues.

 

Pujant per les Llastres de la Morta.

Pujant per les Llastres de la Morta.

 

Al cap d’amunt el camí gira en direcció est i ens porta directament fins el refugi, al qual arribem quan son les 21:20 hores, just abans de que es faci nit fosca, tal com volíem, però això ens a costat forçar el pas de valent, doncs hem fet dues hores i cinc minuts, quan normalment es triga dos hores i trenta minuts.

 

Arribant al refugi Ventosa i Calvell.

Arribant al refugi Ventosa i Calvell.

 

Al arribar al refugi sopem el que portem nosaltres ja que l’hora del sopar al refugi és de set a vuit del vespre.

 

A les deu de la nit tanquen els llums del refugi, poc més tard ens anem a dormir fins a l’endemà que entre set i vuit del matí donen l’esmorzar.

 

Esmorzem i quan son les 08:20 hores sortim del refugi i comencem a caminar en direcció al Montardo.

 

Vista de l'estany Negre des de el refugi Ventosa i Calvell.

Vista de l’estany Negre des de el refugi Ventosa i Calvell.

Als peus del refugi tenim l’estany Negre, dit així pel color fosc de les seves aigües, doncs és un estany estret i d’una fondària de quaranta metres.

 

Petit estany que trobem a ma esquerra amb el Montardo al fons a l'esquerra.

Petit estany que trobem a ma esquerra amb el Montardo al fons a l’esquerra.

El camí puja sempre en direcció nord, fent petites llaçades per anar sortejant un reguitzell d’estanys i bassots, una desena a tocar del camí, però a la bora i rodalies més d’una trentena.

 

Agulles de Travessany amb el cim de Travessany a l'esquerra.

Agulles de Travessany amb el cim de Travessany a l’esquerra.

Sobre el refugi i a ma dreta tenim les impressionants Agulles de Travessany, amb el pic de Travessany de 2.754 metres.

 

Estany de Travessany amb els Besiberris, Punta d'Harlé, Pa de Sucre i Tumenèia, d'esquerra a dreta.

Estany de Travessany amb els Besiberris, Punta d’Harlé, Pa de Sucre i Tumenèia, d’esquerra a dreta.

 

Creuament de camins.

Creuament de camins.

 

Petits estanys amb el Tuc de la Ribereta a l'esquerra i el Tuc deth Cap deth Pòrt a la dreta.

Petits estanys amb el Tuc de la Ribereta a l’esquerra i el Tuc deth Cap deth Pòrt a la dreta.

 

Estany de Mangades.

Estany de Mangades.

 

Estany de Monges amb el tuc de Monges al centre.

Estany de Monges amb el tuc de Monges al centre.

A mida que anem pujant el primer estany que trobem es troba a l’esquerra i és l’estany de Travessany, més tar i més amunt trobem l’estany de Mangades, i tot seguit l’estany de Monges, el més gran de tots els que trobarem, entre mig de els estanys també anem trobant un seguit de bassots, uns més secs i d’altres amb aigua.

 

Estany de Monges, a l'esquerra el coll de Güellcrestada i al seu damunt el petit Montardo amb el Montardo al darrera.

Estany de Monges, a l’esquerra el coll de Güellcrestada i al seu damunt el petit Montardo amb el Montardo al darrera.

 

Una vegada superat l’estany de Monges arribem al coll de Crestada, Güellcrestada, o també dit Port de Collcrestada i que està a una alçada de 2.425 metres.

 

Al coll arribem quan son les 09:50 hores, portem una hora i mitja caminant, però tot contemplant el meravellós paisatge i fent fotos, els temps ens ha passat volant.

 

El camí no arriba ben bé al coll, passa una mica per sobre d’aquest.

 

Arribats a aquest punt el camí gira cap a la dreta en direcció est, trobem un pal indicador que dirigeix cap el refugi de Colomers, però pocs metres més endavant trobem un altre pal indicador que ens diu que cap a l’esquerra i amunt el Montardo.

 

Deixant al darrera el coll de Güellcrestada i Montardo al fons a l'esquerra.

Deixant al darrera el coll de Güellcrestada i Montardo al fons a l’esquerra.

 

A partir d’aquí el camí no més està senyalat amb fites, però la traça continua sent molt bona, tenim poc més de tres-cents metres de desnivell per superar.

 

Montardo Petit a l'esquerra i Montardo a la dreta.

Montardo Petit a l’esquerra i Montardo a la dreta.

El camí s’enfila fort amunt fins arribar al coll de Montardo, coll que separa a l’esquerra el Petit Montardo, i a la dreta el Montardo.

 

Arribant al coll de Montardo.

Arribant al coll de Montardo.

 

Coll de Montardo.

Coll de Montardo.

 

Petit estany de Montardo.

Petit estany de Montardo.

 

Arribant al Montardo.

Arribant al Montardo.

 

Seguim cap a la dreta també per forta pujada i quan son les 11:10 hores ja som al cim.

 

Montardo 2.833 metres, cim emblemàtic de la Vall d'Aran, i vall d’Arties als nostres peus.

Montardo 2.833 metres, cim emblemàtic de la Vall d’Aran, i vall d’Arties als nostres peus.

El Montardo tot i la seva alçada, 2.833 metres, és potser el cim del Pirineu amb millor vista de tots els grans cims.

 

Estany deth Cap deth Pòrt, el de la Restanca, el de Mar i e de Rius, amb el Besiberri Nord a l'esquerra i la Maladeta al fons.

Estany deth Cap deth Pòrt, el de la Restanca, el de Mar i e de Rius, amb el Besiberri Nord a l’esquerra i la Maladeta al fons.

 

Es podria dir que podem contemplar més de la mitat de tot el Pirineu.

 

Massís dels Besiberris.

Massís dels Besiberris.

Tenim a tocar la serra de Tumenèia, amb els seus cims de Tumenèia, Pa de Sucre, la Punta Harlé i els Besiberris al darrera, amb la Punta Alta de Comalesbienes a l’esquerra i entre mig l’estany de Cavallers.

 

Una mica més enllà i cap a la dreta trobem l’estany de Mar, amb la seva característica illa al mig.

 

Darrera podem veure el massís de la Maladeta, amb l’imponent l’Aneto al mig, una mica més a la dreta el Perdiguero i el Cabrioules.

 

Tot el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici gairebé al complert.

Tot el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici gairebé al complert.

Si anem girant podem contemplar una corrua de cims, molts d’ells que s’hi acosten als tres mil metres, fins arribar al massís de la Pica d’Estats, i una mica més a prop tots els cims del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, tancant el cercle.

 

La Pica d'Estats al fons a la dreta.

La Pica d’Estats al fons a la dreta.

 

Punta del Tumenèia a la dreta, Pa de Sucre al centre i Punta d'Harlé a l'esquerra.

Punta del Tumenèia a la dreta, Pa de Sucre al centre i Punta d’Harlé a l’esquerra.

Quan son les 11:30 hores comencem a davallar pel mateix camí de pujada.

 

Remullant els peus a l'estany de Monges.

Remullant els peus a l’estany de Monges.

Al arribar a l’estany de Monges fem un descans, mengem una mica i refresquem els peus a les tranquil·les aigües de l’estany.

 

Bonica panoràmica de l'estany de Travessany amb els Besiberris al fons.

Bonica panoràmica de l’estany de Travessany amb els Besiberris al fons.

Continuem davallant i quan son les 14:35 hores arribem al refugi.

 

ascada a les Llastres de la Morta.

ascada a les Llastres de la Morta.

 

Descansem una mica, recollim el material que havíem deixat, i quan son les 15:05 hores tornem a davallar ara ja fins el cotxe, al qual arribem quan son les 17:40 hores.

 

Groselles trobades pel camí.

Groselles trobades pel camí.

 

La ruta que hem fet no és difícil, però la pujada de les Llastres de la Morta, i la pujada final des de el coll de Güellcrestada al cim, son força feixugues.

 

La ruta és molt concorreguda ja que forma part del recorregut dels Carros de Foc, forma part de les etapes entre els refugis de Colomers, la Restanca i el Ventosa i Calvell.

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.