Coll del Guix, Vall de Massanes, Camí a la Torre de Fontaubella, Torre de Fontaubella, Canal del Mig, Mola de Colldejou, Canal del Morà i Coll del Guix.
EXCURSIÓ A LA MOLA DE COLLDEJOU 11-09-2012
Itinerari: Coll del Guix, Vall de Massanes, Camí a la Torre de Fontaubella, Torre de Fontaubella, Canal del Mig, Mola de Colldejou, Canal del Morà i Coll del Guix.
Quan son les 10:05 del matí, comencem el nostre recorregut al Coll del Guix, agafem la pista avall cap a la vall de Massanes.
Coll del Guix.
Al quart d’hora trobem, a ma esquerra, el camí que puja a Llaveria pels revolts, nosaltres seguim pista avall per on venim.
Quan portem 20 minuts passem al costat d’una bassa contra incendis, i poc més endavant trobem l’alzina de l’Escoda, força retallada, però es veu la seva importància per la soca
Alzina de l’Escoda a la vall de Massanes.
També una mica més endavant trobem a ma esquerra un camí que puja a Llaveria pels revolts, a on s’ajunta amb el que he trobat abans.
A les 10:35 hores passem pels Estrets i uns metres més endavant, i ma dreta, trobem la sortida del camí que volem fer, ja que no el coneixem, el camí que ens portarà fins a la Torre de Fontaubella, camí que va estar recuperat fa uns tres anys per la gent del Consorci de la Serra de Llaveria, és el camí de Massanes.
Entrada al camí de Massanes.
El camí comença amb forta pujada però dura poc, uns 5 minuts i uns 400 metres i passa per un bosc ombrívol.
Passem al costat de l’avenc de la Torniola i fem un parell de sifons per després davallar fins la font de Fontesaubelles.
Avenc de la Torniola.
Uns 25 metres abans de la font hi ha un pal indicador que ens diu que a la nostra dreta, segons el sentit de la marxa, hi ha el Pla de la Femada i la Torre de Fontaubella, i per on venim Massana, Llaveria i Colldejou.
Font de Fontesaubelles.
Tot seguint cap a la Torre de Fontaubella i a uns 100 metres de la font hi ha una altra bassa contra incendis a ma esquerra, per aquí la pista està cimentada.
Quan portem 1:20 hores parem un quart per descansar i menjar quatre avellanes que hi ha per terra, al costat d’una cabana de pedra seca molt ben integrada entre uns marges de pedra, estem gaire bé al Pla de la Femada.
Cabanes de pedra seca.
Una mica més endavant troben un encreuament de pistes amb un pla indicador, a l’esquerra està indicat com les Casotes, a la dreta la Torre de Fontaubella per pista i davant nostre el camí a la Torre de Fontaubella el qual seguim.
Més endavant una altra pista a l’esquerra que està indicada com Coll de l’Eudalda i Falset, nosaltres continuem cap a la Torre de Fontaubella passant pel Pla de la Femada.
Quan Portem 1:50 hores passem al costat de la depuradora d’aigües de la Torre de Fontaubella, i just abans d’entrar al poble hi un parell d’alzines que surten de la mateixa soca força espectaculars, el camí es bifurca per passar per ambdós costats de l’alzina.
Exemplar d’alzina abans d’entrar a la Torre de Fontaubella.
El camí arriba al poble per la riera de Fontaubella.
Entrem al poble, quan son les 12:10 hores, pel carrer de les Flors i sortim pel carrer de los Horts. La continuació d’aquest carrer ens porta per un camí cimentat entre mig de conreus i masies.
Sortida de la Torre de Fontaubella.
A la sortida del poble hi ha varis pals indicadors, nosaltres seguim les indicacions de la Mola de Colldejou per la Canal del Mig.
La imatge de la Mola que tenim davant és de que no es pot pujar per en lloc, que és inexpugnable, que s’ha de fer escalada per poder pujar. Però en realitat hi ha dues canals practicables i un tercer lloc, cap a l’esquerra de tot, pel que hi vaig pujar una vegada fa temps. A tall de comentari aprofito per comentar que a la Mola hi he pujat per 11 llocs diferents.
Vista de la Mola de Colldejou des de la Torre de Fontaubella.
Al començament el camí és planer, però als 10 minuts comença a pujar i creua la carretera, que va de la Torre de Fontaubella fins Colldejou, dues vegades, a la segona, a ma dreta surt el camí que puja a la Mola per la canal del Corb o Fosca.
Una vegada entrats al bosc i a l’ombra ja que fa molta calor, parem mitja hora per reposar i menjar una mica.
Des de la carretera el camí puja fort durant uns 25 a 30 minuts, fins que arriba dalt d’un contrafort que baixa de la Mola, i passem a l’altre costat d’aquest contrafort. Ja veiem la canal del Mig, tot i que continua veient-se inexpugnable.
El camí replana una mica, passem per una carbonera i de seguit torna a pujar.
La part que hem de fer ara és la més ingrata de tota l’excursió, el camí puja fent ziga-zagues per una tartera de pedruscalls amb forta pendent, hi ha cops que dones dues passes endavant i una endarrere.
En uns 35 minuts ens traiem del mig aquesta tartera i arribem als peus de la canal del Mig, ara si veiem que és practicable, i que amb relativa facilitat es pot pujar, tot i que s’han de fer servir les mans en més d’una ocasió.
Pujant per la Canal del Mig.
La canal no és curta, es triga en pujar fins dalt de 15 a 20 minuts, però és molt agraïda per la seva espectacularitat.
Vista de la Torre de Fontaubella des de la Canal del Mig.
Al sortir de la canal pugem dal de tot girant una mica cap a la dreta, sense anar cap a la Punta de Dalt, passem entre la Punta dels Coscolls i els Corralons.
Punta dels Coscolls.
Passem pel Toll del Galàpet i anem a agafar el camí, que passa per sota mateix del Toll, el de la Canal del Morà per on passa el GR 7-3, i que de cara avall ens porta directament al Coll del Guix, a on tenim el cotxe.
Baixant pel GR 7-3 per la canal del Morà.
Hem fer uns 11 km, un desnivell d’uns 580 metres i hem trigat 5 hores justes.