trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for febrer, 2016


Mont-ral, Foradada de Mont-ral, Grau de la Cova (pas ferrat), Cova de la Monada, Mont-ral.

Mont-ral, Foradada de Mont-ral, Grau de la Cova (pas ferrat), Cova de la Monada, Mont-ral.

Data: diumenge dia 31 de gener de 2016

Participants (14): Tatiana Stupina, Pere López, Montse León, Joan Gassol, Amèlia Carrilero, Lluís Díaz, Maria Alias, Joan Marquès, Meritxell, Pau Marquès, Amèlia Salvat, Dani Ros, Pili Inostroza i Toni Coll.

A les vuit del matí ens trobem tots els companys a la plaça de l’ajuntament de Mont-ral i comencem a caminar en direcció als Montllats.

Trobada del grup davant l'ajuntament de Mont-ral.

Trobada del grup davant l’ajuntament de Mont-ral.

Pugem pel Serret dels Avencs, passem per la Punta Coroneta, Avenc de l’Os, Portell del Bosquetà i Foradada de Mont-ral.

Roca Foradada de Mont-ral.

Roca Foradada de Mont-ral.

En aquest punt passem per sota de la Foradada de Mont-ral i girem cap a la dreta en direcció al Portell de l’Abellera.

Cingles de l’abellera als Montllats i Punta Barrina al fons a l'esquerra.

Cingles de l’Abellera als Montllats i Punta Barrina al fons a l’esquerra.

Foradada Petita de Mont-ral.

Foradada Petita de Mont-ral.

Passem per la Foradada petita i tot seguit trobem una camí fitat que puja cap a la dreta, l’agafem ja que puja en direcció a la Cova de Mont-ral i al Grau de la Cova, per una llosa de roca grisa que ens porta a la base dels cingles de l’Abellera.

Pujada en direcció a la Cova de Mont-ral.

Pujada en direcció a la Cova de Mont-ral.

Primer ens dirigim cap els cingles on es troba l’entrada inferior de la Cova de Mont-ral, però de seguida el camí gira cap a la dreta tot pujant per salvar el contrafort que tenim al davant.

Cingle on hi l'entrada a la Cova de Mont-ral de baix.

Cingle on hi l’entrada de baix a la Cova de Mont-ral.

Una vegada superat el contrafort per la seva dreta, el camí gira a esquerra per anar a buscar l’entrada superior de la Cova de Mont-ral.

Pujant cap el Grau de la Cova.

Pujant cap el Grau de la Cova.

Quan ens trobem davant de l’entrada a al cova el camí gita a la dreta i de seguida trobem l’inici del pas ferrat.

Entrada de dalt de la Cova de Mont-ral.

Entrada de dalt de la Cova de Mont-ral.

En aquest punt una part del grup continua una mica més endavant i puja per un grau fàcil fins la part alta del pas ferrat, ja al Pla del Bosquetà o d’en Bruno, els altres ens posem el material per pujar ferrades i pugem pel pas ferrat, és molt curt però molt bonic i agradable de fer.

 

Inici del pas ferrat del Grau de la Cova.

Inici del pas ferrat del Grau de la Cova.

 

Tram intremig del pas ferrat del Grau de la Cova.

Tram intremig del pas ferrat del Grau de la Cova.

Tram final del pas ferrat del Grau de la Cova.

Tram final del pas ferrat del Grau de la Cova.

Sortida del pas ferrat del Grau de la Cova.

Sortida del pas ferrat del Grau de la Cova.

Una vegada dalt ens retrobem tots i fem un mos, però ràpid ja que fa vent i fred.

Esmorzant al Pla del Bosquetà o d'en Bruno.

Esmorzant al Pla del Bosquetà o d’en Bruno.

Quan reprenem el camí donem la volta al Pla d’en Bruno cap a l’esquerra fins on comença el Pla de la Picosa, aquí girem cap a la dreta en direcció al cingle Nord, i seguim el camí que segueix per la bora del cingle en direcció a Mont-ral.

En una mitja hora arribem a un punt marcar amb una fita, som al damunt mateix de la Cova de la Moneda.

La baixada a la cova sembla molt exposada, però de seguida s’acaba i no és tan difícil, i en dos minuts som a l’entrada de la cova.

Interior de la Cova de la Moneda.

Interior de la Cova de la Moneda.

La Cova de la Moneda és tota una descoberta per als companys que no la coneixien, és una cova molt maca i relativament fàcil, consta d’una entrada seguida d’una galeria, un ressalt equipat amb graons de plàstic que baixa uns cinc metres, segueix i trobem un altre ressalt d’uns tres metres però fàcil, i en total uns 165 metres de recorregut.

Quan sortim de la cova retornem al camí del cingle i el seguim fins trobar el camí del Serret dels Avencs, el qual el seguim de tornada cap a Mont-ral, on arribem sobre quars d’una del mig dia.

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

 

Reus – Castellvell – Camí de l’Aleixar – Pedrera del Còbic – Camí de Maspujols – Cinc Camins – Reus.

Reus – Castellvell – Camí de l’Aleixar – Pedrera del Còbic – Camí de Maspujols – Cinc Camins – Reus.

 

El dia dos de gener de 2016, quan son les 10:33 hores, sortim de la cantonada de l’avinguda Marià Fortuny amb el carrer de Ventura Gassol i comencem a caminar per aquest últim.

Sortida al carrer Ventura i Gassol.

Sortida al carrer Ventura i Gassol.

Arribem a una rotonda cantonada amb els carrers Ceferí Oliver i Martí Folguera i continuem pel mateix carrer en direcció a la urbanització Sant Joan passant per sota del pont de les vies del tren.

Primera rotonda cantonada amb els carrers Ceferí Oliver i Martí Folguera.

Primera rotonda cantonada amb els carrers Ceferí Oliver i Martí Folguera.

Carrer Ventura i Gassol amb el pont de la via del tren al fons.

Carrer Ventura i Gassol amb el pont de la via del tren al fons.

A les 10:40 hores arribem al final del carrer, hi ha una petita rotonda a la dreta de la qual hi ha la urbanització Sant Joan, recte continua el camí de la Selva, i a l’esquerra hi ha un petit carrer asfaltat a la cantonada del qual hi ha el Centre d’Educació Infantil i primària la Vitxeta.

Cantonada on hi ha les escoles la Vitxeta.

Cantonada on hi ha les escoles la Vitxeta.

Girem a l’esquerra i continuem fins el final on es troben les pistes de tenis del Reus Deportiu.

Entrada a les pistes de tenis del Reus Deportiu.

Entrada a les pistes de tenis del Reus Deportiu.

Aquí girem a la dreta i pugem pel camí dels Cinc Ponts, aquest camí està asfaltat.

Pont de la via del tren al camí dels Cinc Ponts.

Pont de la via del tren al camí dels Cinc Ponts.

A les 10:45 hores passem per sota el pont de les vies del tren.

A les 10:58 hores la pista asfaltada gira a l’esquerra i puja a la urbanització els Pins pel carrer del Penedès.

A l'esquerra surt el carrer del Penedès que puja a la urbanització els Pins.

A l’esquerra surt el carrer del Penedès que puja a la urbanització els Pins.

Recte amunt ara per pista de terra, i a uns cinquanta metres la pista gira a la dreta per anar a parar a la Riera del Roquís, però nosaltres girem a l’esquerra per un petit camí que ens porta al carrer Avinguda de la Vall d’Aran, el qual agafem cap a la dreta amunt.

Camí a l'esquerra per on pugem a la urbanització els Pins.

Camí a l’esquerra per on pugem a la urbanització els Pins.

 Av. Vall d'Aran.

Av. Vall d’Aran.

Al final del carrer arribem a l’avinguda de les Torres, girem a la dreta amunt. Quan s’acaba l’avinguda de les Torres que té un parterre amb cimen al mig, comença la avinguda del President Companys.

Av. de les Torres al fons primeres cases de Castellvell del Camp.

Av. de les Torres al fons primeres cases de Castellvell del Camp.

A les 11:10 hores trobem les primeres cases de Castellvell, la primera a l’esquerra son les escoles.

Dos minuts més tard creuem la carretera que surt de Castellvell i puja a Almoster.

Final del carrer Joan Maragall.

Final del carrer Joan Maragall.

Pugem pel carrer Joan Maragall i quan s’acaba girem a la dreta pel carrer Mestre Isidre Díez fins a la plaça Font Nova, continuem pel carrer Onze de Setembre amunt i de seguida sortim del poble pel carrer dels Recs, tenim a l’esquerra la paret de la muntanya sobre la qual es troba l’ermita de Santa Ana i un poblat Ibèric, i a la dreta el turó dels Pugets.

Deixalleries de Castellvell al davant i turó amb l'ermita de Santa Ana i Poblat ibèric al seu damunt.

Deixalleries de Castellvell al davant i turó amb l’ermita de Santa Ana i Poblat ibèric al seu damunt.

Passem pel davant de la deixalleria de Castellvell del Camp, i més endavant per la porta de l’industria Morella Nuts, al final de la qual trobem una cruïlla, a la dreta el carrer Camp de Futbol, a l’esquerra el camí que puja a Santana i recte el camí Ample, nosaltres continuem recte amunt.

Entrada a l'industria Morella Nuts.

Entrada a l’industria Morella Nuts.

Podríem pujar pel camí Ample fins trobar la cruïlla amb el camí de l’Aleixar, just on hi ha un dipòsit d’aigua i una antena de radio, per gira a l’esquerra pel camí de l’Aleixar, però quan pugem pel camí Ample, al trobar el primer carrer a l’esquerra hi girem, és el carrer Travessera de les Planes, i ens dirigim en direcció al turó el Puig.

 Inici del Camí Ample.

Inici del Camí Ample.

Deixem un primer carrer a la dreta, el carrer Boix, passem per un pont que salva un petit barranc, i al segon carrer a la dreta hi girem amunt, és el carrer de l’Argilaga.

Al final d’aquest carrer girem a l’esquerra pel carrer de l’Arbocer i tirem amunt. De seguida som al camí de les Planes del Puig.

Deixem a l’esquerra el carrer dels Tres Puigs, també deixem a l’esquerra el carrer del Roser i el carrer Cornudella.

Anem pujant per aquest camí que ara és de ciment, i trobem a la dreta el carrer d’Alcover, no l’agafem, continuem amunt.

Quan son les 11:40 hores trobem la pista o camí de l’Aleixar el qual agafem cap a l’esquerra, deixant cap a la dreta el dipòsit d’aigua i l’antena a la cruïlla amb el camí Ample.

A la dreta camí que porta al Salt.

A la dreta camí que porta al Salt.

A uns cent metres trobem a la dreta el camí que va al Salt, el deixem i continuem pel camí que hi anem que ara està cimentat.

A les 11:47 hores trobem una pista a l’esquerra, l’agafem i deixem el camí de l’Aleixar.

Cinc minuts més tard trobem una pista més ampla que la que portem que baixa cap a la dreta, nosaltres seguim recte amunt. Aquest camí té marques blaves.

S’incorporen a la pista que dona el tom al Puig.

S’incorporen a la pista que dona el tom al Puig.

Als dos minuts i a l’esquerra trobem una entrada dins la muntanya, podria ser una entrada a una mina o a un antic refugi excavat a la terra.

Entrada a un possible refugi.

Entrada a un possible refugi.

 Inerior del possible refugi.

Inerior del possible refugi.

A la dreta i al fons tenim una espectacular vista de la Mola de Colldejou i la Serra de Llaberia. Al fons vista de la Mola de Colldejou i Serra de Llaberia.

Al fons vista de la Mola de Colldejou i Serra de Llaberia.

Al fons vista de la Mola de Colldejou i Serra de Llaberia.

De seguida la pista gira a l’esquerra i en baixada, tenim la primera vista de la Pedrera del Còbic.

Primera vista de la Pedrera del Còbic.

Primera vista de la Pedrera del Còbic.

La pista baixa i dona el tom al Puig i a la pedrera del Còbic, deixant-la sempre a la nostra esquerra.

Quan son les dotze i un minut s’incorpora una pista per la dreta en diagonal, és el camí que va a Maspujols, nosaltres continuem baixant cap a l’esquerra passant pel mig de la pedrera.

 Se incorporem al camí de Maspujols que ve per la dreta.

Se incorporem al camí de Maspujols que ve per la dreta.

Passem al costat d’una construcció en forma de naus que semblen que penetrin dins la muntanya, hi posa COUBIT S.A. 1966. Ja es veu Reus i tota la plana, amb tota la línia de costa.

Arcades de possibles naus de l'empresa Coubit S. A. que daten del 1966.

Arcades de possibles naus de l’empresa Coubit S. A. que daten del 1966.

Vista de la plana del Baix Camp.

Vista de la plana del Baix Camp.

Sobre les 12:10 hores deixem el camí que indica el Puig, seguim avall pel camí de la pedrera del Còbic, el camí continua asfaltat.

A l'esquerra camí indicat com a Puig.

A l’esquerra camí indicat com a Puig.

Deu minuts més tard deixem a l’esquerra el camí indicat com Camí Cinc Camins, seguim a la dreta i avall cap a Reus.

A l'esquerra marxa el camí dels Cinc Camins.

A l’esquerra marxa el camí dels Cinc Camins.

Dos minuts després trobem la cruïlla de Cinc Camins, seguim cap a Reus girant a l’esquerra.

Arribant a la cruïlla dels Cinc Camins.

Arribant a la cruïlla dels Cinc Camins.

A les 12:30 hores ens creua el camí de Riudoms a Castellvell.

Cruïlla amb el camí de Riudoms a Castellvell.

Cruïlla amb el camí de Riudoms a Castellvell.

Dos minuts més tard deixem a la dreta el camí que baixa al Institut Pere Mata.

A les 12:44 hores arribem al carrer Barranc de la Mina i girem a l’esquerra pel Passeig Nord en direcció a la carretera que puja des de Reus a Castellvell.

12:48 hores deixem a l’esquerra el camí de les Ànimes i continuem recte vers la carretera que ja es veu.

A l'esquerra surt el camí de les Ànimes.

A l’esquerra surt el camí de les Ànimes.

12:50 hores creuem la carretera i continuem recte pel carrer Vinebre tot i que continua sent el Passeig Nord.

Arribant a la carretera de Reus a Castellvell del Camp.

Arribant a la carretera de Reus a Castellvell del Camp.

Al final del carrer baixem i creuem un petit barranc per arribar a la porta de les pistes del Reus Deportiu quan son les 13:01 hores, tancant la circular d’aquest recorregut.

Arribant a les instal·lacions de tenis del Reus Deportiu.

Arribant a les instal·lacions de tenis del Reus Deportiu.

Ara no més ens queda tornar pel mateix camí fins el punt de sortida al qual hi arribem quan son les 13:11 hores.

 

Punt final rotonda cantonada Av. Marià Fortuny amb el carrer de Ventura Gassol.

Punt final rotonda cantonada Av. Marià Fortuny amb el carrer de Ventura Gassol.

 

Tom a la Mola de Colldejou a peu de paret (primer nivell).

Tom a la Mola de Colldejou a peu de paret (primer nivell).

 

Itinerari: Colldejou – camí de la Torre de Fontaubella – bosc de la Font Freda – les Turmines – Rasa de la Cova – Font del Teix – Cingles del Motarro – Canal del Mig – Canal del Corb o Fosca – La Torniola – Recó dels Clavellers – Balma dels Forats – camí del Canal del Morà – Coll del Guix – Colldejou.

 

Data: Diumenge 8 d’octubre de 2006.

 

Participants (17): Dolors Boada, Toni Coll, Claro de Gregorio, Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Pilar Hidalgo, Pili Inostroza, Pere López, María Magro, Angus Robles, Dària Stúpina, Tatiana Stúpina. Invitats: Pep Batista, Joan Solé, Alba Solé, Tàngels Urgellès, Pepe Vázquez.

 

Temps real: 05 hores.

 

Temps total: 07 hores.

 

Distància: 10 quilòmetres.

 

Dificultat: Excursió llarga.

 

Ens trobem a la plaça del poble de Colldejou a les 8:00 h.

 

Sortint de Colldejou.

Sortint de Colldejou.

 

La sortida la fem pel camí que porta a La Torre de Fontaubella.  Als 15 ó 20 minuts deixem el camí que portem i agafem un camí que surt a la nostra esquerra, ja el coneixem, és el que vam fer servir per baixar l’any del Pessebre a la Mola, som al Collet de la Xuta.

 

Collet de la Xuta.

Collet de la Xuta.

 

El camí puja pel bosc de La Font Freda i agafa direcció al Coll de Freginals, continua girant a la dreta per saltar el contrafort que baixa de la Punta de Dalt i va a buscar la Rasa de la Cova.

 

Travessant el bosc de la font Freda.

Travessant el bosc de la font Freda.

 

Passant pels Pins Biguers del Polvorer.

Passant pels Pins Biguers del Polvorer.

Arribant a la Rasa de la Cova.

Arribant a la Rasa de la Cova.

Son les 09:40 hores i parem a esmorzar una mica.

 

Parada per esmorzar.

Parada per esmorzar.

En aquest punt girem a l’esquerra i pugem una mica seguint pel GR, pel camí que puja de la Font Seca a la Mola, per la Canal de la Cova.  A mitja Rasa la travessem, girant a la dreta, i anem a buscar la base de la paret dels cingles de l’altre costat.

 

Travessant la Rasa de la Cova.

Travessant la Rasa de la Cova.

 

A partir d’aquest punt ja no deixarem la base de les parets de la Mola, gairebé, fins que no haguem donat tot el tom a la mateixa, fins que no trobem el GR 7-3 que ens baixarà al Coll del Guix

 

Cingles del Motarro a la cara Nord de la Mola de Colldejou.

Cingles del Motarro a la cara Nord de la Mola de Colldejou.

 

Fins ara hem estat veient al costat esquerra la cara Est de la Mola i a l’altre la Punta de la Gallineta Cega, la Punta del Castell d’Escornalbou i la Serra de l’Argentera, a on estan col·locats els ventiladors generadors d’energia elèctrica, tot això com a més proper.  Ara girem i seguim, en tota la seva llargada, la cara Nord.

 

Racó i Font del Teix.

Racó i Font del Teix.

 

Passem  per la Font del Teix, resseguim els Cingles del Motarro, Passem per sota de la Roca del Llamp al serret de la Capsa, passem pel peu de la Canal del Mig, pel peu de la Canal del Corb o Fosca i seguim fins el Coll de la Torniola.  En aquest punt antigament baixava un camí a Marçà; potser algun dia tornarà a baixar.

 

Petit Portell abans de la Canal del Mig.

Petit Portell abans de la Canal del Mig.

 Foto de grup als peus de la Canal del mig.

Foto de grup als peus de la Canal del mig.

Aquí tornem a canviar de vesant, agafem tota la cara Oest, i podem observar tota la Vall de Massanes, des de Marçà fins al Recó de Llaberia.

 

Cingles de la cara oest de la Mola de Colldejou.

Cingles de la cara oest de la Mola de Colldejou.

 

Donem el tom als cingles de la Punta de Baix fins al Recó dels Clavellers.

 

 Cingles del Recó dels Clavellers.

Cingles del Recó dels Clavellers.

 

El Recó dels Clavellers és un gran balmat, en el que hi trobem una fonteta semblant a la font del Teix.  Hi ha un petit bassiol, fet segurament per caçadors o per pastors per que puguin beure els animals. El balmat és tan gran i la vall tan estreta que s’arriba a perdre la senyal dels telèfons mòbils i dels GPS.

 

Font del Recó dels clavellers.

Font del Recó dels Clavellers.

 

El camí continua a peu de paret, sempre girant la Mola, fins que girem al vessant sud, passem per una mena de plaça on trobem unes balmes amb uns forats molt curiosos, som a les Coves Altes

 

Coves Altes.

Coves Altes.

 

Continuem fins que trobem les canals del Portell de les Processons, una mica  més endavant passem per les Coves Nolles.

 

Coves Nolles.

Coves Nolles.

 

Ens trobem a la cara Sud i davant nostre podem contemplar els cingles de la Serra de Llaberia.  Podem veure el recó per on puja el camí dels Revolts, la Roca Foradada, La Miranda, la Creu i el Cavall Bernat.

 

A partir d’aquí deixarem les parets de la Mola per pujar fins un contrafort que es troba a tocar del camí, pel que puja el GR des de el Coll del Guix, el camí de la Canal del Morà.  Estem a uns 760 m. d’alçada.

 

 Fruit i flor de exemplar femenina de Teix.

Fruit i flor de exemplar femení de Teix.

 

Continuem  l’excursió baixant al Coll del Guix on parem a dina i descansar una mica.

 

Quan reprenem el camí només ens queda davallar per la pista fins a Colldejou, el nostre punt de patida, al qual arribem quan son les 15:30 hores.

Mapa de la zona. Recorregut puntejat amb vermell.

Mapa de la zona. Recorregut puntejat amb vermell.

 

 

Coll del Guix – Salt del Llop – Part de dalt del Recó dels Caragols – Runes del Castell – Pouet – Corralets – Canal del Morà – Coll del Guix.

MOLA DE COLLDEJOU

 

Recorregut: Coll del Guix – Salt del Llop – Part de dalt del Recó dels Caragols – Runes del Castell – Pouet – Corralets – Canal del Morà – Coll del Guix.

 

Data: Divendres 25-12-2009 dia de Nadal.

 

Lloc: Mola de Colldejou, Baix Camp.

 

Participants: Tatiana Stupina i Pere López.

 

Temps real: 01:30 hores.

 

Temps total: 2:00 hores.

 

Desnivell: 305 metres.

 

Ahir vam fer el sopar de Nit Bona amb la família i ens retirarem tard, per la qual cosa avui hem sortit tard de casa i hem començat a caminar a les 11h 50’.

 

Grau del Salt del Llop.

Grau del Salt del Llop.

 

Des de Colldejou agafem la pista que ens porta al Coll del Guix, a on deixem el cotxe.

 

Hem pujat, al començament pel GR 7-3, però als set minuts l’hem deixat i hem girat a la dreta per pujar pel bonic grau del Salt del Llop, seguint les marques blaves i vermelles, d’un recorregut del Sr. Ramón Cuadrada, que ens porta a passar per la bonica part alta del Recó dels Clavellers, el qual hem tingut de salvar pel damunt ja que el camí normal està ple de neu i és impossible passar sense arriscar una caiguda al buit.

 

Part de dalt del Recó dels Caragols.

Part de dalt del Recó dels Caragols.

 

En cinquanta minuts hem arribat a dalt de tot de la Mola, a la Punta de Dalt on es troben les runes d’un Castell, una torre de vigilància, de l’època dels Carlins.

 

Bonica vista de les muntanyes del sud, Serra de Pàndols i el Caro al fons.

Bonica vista de les muntanyes del sud, Serra de Pàndols i el Caro al fons.

 

Hem fet unes fotos i a l’hora de baixar un noi i unes noies ens han preguntat les alternatives per baixar a la Torre de Fontaubella, m’han dit que havien pujat pel Tall del mig, els hi he corregit la Canal del mig, i després de parlar una estona amb ells, com que els he vist molt perduts, els hi he aconsellat baixar pel mateix lloc que han pujat.

 

Vista de les Basses, al turó del mig els Corralets i al fons la Punta dels Coscolls.

Vista de les Basses, al turó del mig els Corralets i al fons la Punta dels Coscolls.

 

Com es pot sortir a la muntanya sense cap ressenya i sense conèixer els camins pels que hi has d’anar?

 

Corralets i Punta del Coscolls al fons.

Corralets i Punta del Coscolls al fons.

 

Una vegada els hem deixat davant de la Canal del mig, ja que tampoc sabien trobar el camí per on havien pujat, em continuat el nostre camí.

 

La font del Pouet.

La font del Pouet.

 

Hem anat a veure els Corralets, tot pujant al llom de la Mola, i seguidament hem anat a buscar  el GR 7-3 que passa per sota mateix, i avall per la Canal del Morà, tot seguint el GR fins el coll del Guix.

 

En quaranta minuts tornem a ser al Coll del Guix, al qual hem arribat dues hores després de sortir.

 

Recorregut d’anada en puntejat blau i el de tornada en taronja.

Recorregut d’anada en puntejat blau i el de tornada en taronja.

Coll del Guix, Vall de Massanes, Camí a la Torre de Fontaubella, Torre de Fontaubella, Canal del Mig, Mola de Colldejou, Canal del Morà i Coll del Guix.

EXCURSIÓ A LA MOLA DE COLLDEJOU 11-09-2012

 

 

Itinerari: Coll del Guix, Vall de Massanes, Camí a la Torre de Fontaubella, Torre de Fontaubella, Canal del Mig, Mola de Colldejou, Canal del Morà i Coll del Guix.

 

Quan son les 10:05 del matí, comencem el nostre recorregut al Coll del Guix, agafem la pista avall cap a la vall de Massanes.

 

Coll del Guix.

Coll del Guix.

 

Al quart d’hora trobem, a ma esquerra, el camí que puja a Llaveria pels revolts, nosaltres seguim pista avall per on venim.

 

Quan portem 20 minuts passem al costat d’una bassa contra incendis, i poc més endavant trobem l’alzina de l’Escoda, força retallada, però es veu la seva importància per la soca

 

Alzina de l’Escoda a la vall de Massanes.

Alzina de l’Escoda a la vall de Massanes.

 

També una mica més endavant trobem a ma esquerra un camí que puja a Llaveria pels revolts, a on s’ajunta amb el que he trobat abans.

 

A les 10:35 hores passem pels Estrets i uns metres més endavant, i ma dreta, trobem la sortida del camí que volem fer, ja que no el coneixem, el camí que ens portarà fins a la Torre de Fontaubella, camí que va estar recuperat fa uns tres anys per la gent del Consorci de la Serra de Llaveria, és el camí de Massanes.

 

Entrada al camí de Massanes.

Entrada al camí de Massanes.

 

El camí comença amb forta pujada però dura poc, uns 5 minuts i uns 400 metres i passa per un bosc ombrívol.

 

Passem al costat de l’avenc de la Torniola i fem un parell de sifons per després davallar fins la font de Fontesaubelles.

 

Avenc de la Torniola.

Avenc de la Torniola.

 

Uns 25 metres abans de la font hi ha un pal indicador que ens diu que a la nostra dreta, segons el sentit de la marxa, hi ha el Pla de la Femada i la Torre de Fontaubella, i per on venim Massana, Llaveria i Colldejou.

 

Font de Fontesaubelles.

Font de Fontesaubelles.

Tot seguint cap a la Torre de Fontaubella i a uns 100 metres de la font hi ha una altra bassa contra incendis a ma esquerra, per aquí la pista està cimentada.

 

Quan portem 1:20 hores parem un quart per descansar i menjar quatre avellanes que hi ha per terra, al costat d’una cabana de pedra seca molt ben integrada entre uns marges de pedra, estem gaire bé al Pla de la Femada.

 

Cabanes de pedra seca.

Cabanes de pedra seca.

 

Una mica més endavant troben un encreuament de pistes amb un pla indicador, a l’esquerra està indicat com les Casotes, a la dreta la Torre de Fontaubella per pista i davant nostre el camí a la Torre de Fontaubella el qual seguim.

 

Més endavant una altra pista a l’esquerra que està indicada com Coll de l’Eudalda i Falset, nosaltres continuem cap a la Torre de Fontaubella passant pel Pla de la Femada.

 

Quan Portem 1:50 hores passem al costat de la depuradora d’aigües de la Torre de Fontaubella, i just abans d’entrar al poble hi un parell d’alzines que surten de la mateixa soca força espectaculars, el camí es bifurca per passar per ambdós costats de l’alzina.

 

Exemplar d’alzina abans d’entrar a la Torre de Fontaubella.

Exemplar d’alzina abans d’entrar a la Torre de Fontaubella.

 

El camí arriba al poble per la riera de Fontaubella.

 

Entrem al poble, quan son les 12:10 hores, pel carrer de les Flors i sortim pel carrer de los Horts. La continuació d’aquest carrer ens porta per un camí cimentat entre mig de conreus i masies.

 

Sortida de la Torre de Fontaubella.

Sortida de la Torre de Fontaubella.

 

A la sortida del poble hi ha varis pals indicadors, nosaltres seguim les indicacions de la Mola de Colldejou per la Canal del Mig.

 

La imatge de la Mola que tenim davant és de que no es pot pujar per en lloc, que és inexpugnable, que s’ha de fer escalada per poder pujar.  Però en realitat hi ha dues canals practicables i un tercer lloc, cap a l’esquerra de tot, pel que hi vaig pujar una vegada fa temps. A tall de comentari aprofito  per comentar que a la Mola hi he pujat per 11 llocs diferents.

 

Vista de la Mola de Colldejou des de la Torre de Fontaubella.

Vista de la Mola de Colldejou des de la Torre de Fontaubella.

 

Al començament el camí és planer, però als 10 minuts comença a pujar i creua la carretera, que va de la Torre de Fontaubella fins Colldejou, dues vegades, a la segona, a ma dreta surt el camí que puja a la Mola per la canal del Corb o Fosca.

 

Una vegada entrats al bosc i a l’ombra ja que fa molta calor, parem mitja hora per reposar i menjar una mica.

 

Des de la carretera el camí puja fort durant uns 25 a 30 minuts, fins que arriba dalt d’un contrafort  que baixa de la Mola, i passem a l’altre costat d’aquest contrafort.  Ja veiem la canal del Mig, tot i que continua veient-se inexpugnable.

 

El camí replana una mica, passem per una carbonera i de seguit torna a pujar.

 

La part que hem de fer ara és la més ingrata de tota l’excursió, el camí puja fent ziga-zagues per una tartera de pedruscalls amb forta pendent, hi ha cops que dones dues passes endavant i una endarrere.

 

En uns 35 minuts ens traiem del mig aquesta tartera i arribem als peus de la canal del Mig, ara si veiem que és practicable, i que amb relativa facilitat es pot pujar, tot i que s’han de fer servir les mans en més d’una ocasió.

 

Pujant per la Canal del Mig

Pujant per la Canal del Mig.

 

La canal no és curta, es triga en pujar fins dalt de 15 a 20 minuts, però és molt agraïda per la seva espectacularitat.

 

Vista de la Torre de Fontaubella des de la Canal del Mig.

Vista de la Torre de Fontaubella des de la Canal del Mig.

 

Al sortir de la canal pugem dal de tot girant una mica cap a la dreta, sense anar cap a la Punta de Dalt, passem entre la Punta dels Coscolls i els Corralons.

 

Punta dels Coscolls.

Punta dels Coscolls.

 

Passem pel Toll del Galàpet i anem a agafar el camí, que passa per sota mateix del Toll, el de la Canal del Morà per on passa el GR 7-3, i que de cara avall ens porta directament al Coll del Guix, a on tenim el cotxe.

 

Baixant pel GR 7-3 per la canal del Morà.

Baixant pel GR 7-3 per la canal del Morà.

 

Hem fer uns 11 km, un desnivell d’uns 580 metres i hem trigat 5 hores justes.

Coma Pedrosa

 

COMA PEDROSA 2.939 m. Andorra.

Data: Diumenge 12 de juliol de 2009.

Participants (3): Dària Stúpina, Tatiana Stúpina i Pere López.

Temps real: 7 hores i 15 minuts.

Temps total: 9 hores.

El dissabte dia onze de juliol de 2009 sortim de Reus en direcció a Andorra, després de sis hores de botigues, anem a dormir al bonic hotel Husa Xalet Verdú, que es troba a Arinsal.

El diumenge dia dotze esmorzem al hotel i sortim del poble en direcció NO per la carretera i passat un pont, seguim a la dreta fins que s’acaba el carrer, allí mateix deixem el cotxe.

En aquest punt surt una pista, marcada amb el GR-11i amb uns punts de color groc que ens portaran fins el mateix cim de Coma Pedrosa.

Sortida d’Arinsal.

Sortida d’Arinsal.

Comencem a caminar a les vuit i quaranta minuts.  Al principi la pista puja costeruda.  Als cinc minuts trobem una barrera que impedeix el pas als cotxes, i allí mateix surt un camí a la dreta que també dona accés al Parc Natural de les Valls de Coma Pedrosa, nosaltres continuem per la pista.

Pal que barra el pas als cotxes.

Pal que barra el pas als cotxes.

Als deu minuts de caminar la calor ja ens fa suar i ens em de treure roba.

Als vint-i-cinc minuts arribem a un replà a on trobem un cartell que ens indica que seguint recte anem cap el Coma Pedrosa i a la dreta podem anar al Pla d’Estany, als Forcats i als Estanys de Montmantell.  Estem sobre els 1.700m d’alçada, i deixem la pista per seguir per un camí molt fresat.

Punt on es deix la pista que continua fins el Pla de l’Estany.

Punt on es deix la pista que continua fins el Pla de l’Estany.

El camí passa per un bosc ombrívol i ple de vegetació.

El camí passa per un bosc ombrívol i ple de vegetació.

Als quinze minuts creuem un pont sobre el riu d’Areny, i un minut després creuem un altre sobre el riu de Coma Pedrosa.

Pont sobre el riu d’Areny.

Pont sobre el riu d’Areny.

Pont sobre el riu de Coma Pedrosa.

Pont sobre el riu de Coma Pedrosa.

En una hora em pujat tres-cents metres de desnivell, el camí és fàcil i de bon caminar, a la vegada que molt maco, fa ziga-zagues entre rododèndrons en flor que fan el camí molt agradable.

El camí fa ziga-zagues entre rododèndrons en flor.

El camí fa ziga-zagues entre rododèndrons en flor.

A l’hora i mitja de caminar, en un petit replà just abans de pujar l’última pala abans del collet de coma pedrosa, creuem les aigües del riuet que baixa de l’estany de les Truites, que es troba pel damunt del refugi de Coma Pedrosa.

Aigües que baixen de l’estany de les Truites.

Aigües que baixen de l’estany de les Truites.

En deu minuts som dalt del collet, som a 2.250m. i em fet uns sis-cents metres de desnivell.

Petita pujada fins el Refugi de Coma Pedrosa.

Petita pujada fins el Refugi de Coma Pedrosa.

Descansem una mica i decidim que Dària es quedi  al refugi, que està a cinc minuts damunt nostre, esperant-nos a Tatiana i a mi que continuem fins el cim.

Plans de Coma Pedrosa des de el Collet del mateix nom.

Plans de Coma Pedrosa des de el Collet del mateix nom.

Davant nostre podem contemplar gaire bé tot el camí fins el cim, i a la nostra dreta es pot veure una cabana de pedra, de pastors, que en moments de dificultats pot servir de refugi.

Cabana de pastors als Plans de coma Pedrosa.

Cabana de pastors als Plans de coma Pedrosa.

El camí no puja gaire durant uns quinze minuts, és l’únic descans que dona aquest cim en tot el recorregut.

Final del plans de Coma Pedrosa.

Final del plans de Coma Pedrosa.

E camí va agafant més inclinació a la vegada que va girant una mica a la dreta fins un lloc que li diuen les Canyorques.  En aquest punt hi ha la surgència d’aigües que venen de l’estany Negre.

Canyorques. En aquest punt hi ha la surgència d’aigües que venen de l’estany Negre.

Canyorques. En aquest punt hi ha la surgència d’aigües que venen de l’estany Negre.

Aquí parem un quart d’hora per menjar una mica i agafar forces per la forta pujada que estem apunt de fer, ens trobem a 2.450m.

El camí gira, en un angle de noranta graus, cap a la dreta, puja per una zona herbosa, en un pendent molt costerut, però que guanya metres molt ràpidament.

A 2.570m. hi ha un petit collet en que hi ha un bivac.  A uns trenta metres més amunt ens trobem en coll amb un pal indicador i en el que podem veure una de les basses de l’estany Negre.

Basses de l’estany Negre.

Basses de l’estany Negre.

El camí gira amunt per un pas estret entre la bassa i la muntanya, per en cinc minuts trobar un cartell que ens indica, per un costat que el GR-11 continua recte, per anar fins l’estany Negre, i per un altra que el nostre camí, amb marques grogues, puja amunt cap a la dreta, en direcció a la cresta fins el coma Pedrosa.

El camí puja i l’estany Negre queda sota a l’esquerra.

El camí puja i l’estany Negre queda sota a l’esquerra.

Sobre les dotze hores i quaranta-cinc minuts som a 2.725m. i arribem al cap damunt de la cresta, la qual seguim cap a l’esquerra.

Una vegada dalt de la creta es pot veure el que resta fins el cim.

Una vegada dalt de la creta es pot veure el que resta fins el cim.

La cresta te unes deu o dotze puntes que es van salvant amb relativa facilitat.

Vista del refugi de Coma Pedrosa i l’estany de les Truites des de la cresta.

Vista del refugi de Coma Pedrosa i l’estany de les Truites des de la cresta.

Salvant una de les puntes de la cresta.

Salvant una de les puntes de la cresta.

Sobre els 2.900m. salvem l’últim pollegó per arribar al coll abans del cim, a on hi ha un altre bivac, son la una i trenta minuts de la tarda.

Salvant l’última punta i cim al fons.

Salvant l’última punta i cim al fons.

Deu minuts més i som al cim més alt  d’Andorra, al Coma Pedrosa, de 2,939m. hem trigat cinc hores justes des de l’aparcament.

Cim de Coma Pedrosa 2.939m. Andorra.

Cim de Coma Pedrosa 2.939m. Andorra.

Fem les fotos de rigor.  La vista és de les que paguen l’esforç que es fa per pujar.

La vall del riu Pollós d’Arinsal i refugi amb l’estany de les Truites a la dreta.

La vall del riu Pollós d’Arinsal i refugi amb l’estany de les Truites a la dreta.

Per un costat tenim tot Andorra als nostres peus, veient Arinsal, la Massana i Escaldes-Engordany; per un altre gairebé tot els Pirineus, tenint quasi a tocar la Pica d’Estats, i veient clarament l’Aneto, etc.

Sotllo, Pica d’Estats i Montcalm d’esquerra a dreta.

Sotllo, Pica d’Estats i Montcalm d’esquerra a dreta.

Per baixar hi ha varies possibilitats, una és continuar per la cresta fins la Portella de Baiau, pudent fer l’Agulla del mateix nom de 2.863m., girar a la dreta per la collada del Forat dels Malhiverns i arribar fins el refugi del Pla de l’Estany i tirar avall fins trobar el GR-11 en el punt que he indicat abans, sobre els 1.700m.

Baixant per la tartera.

Baixant per la tartera.

Un altra possibilitat és tornar pel mateix camí de pujada, i un altra i la més ràpida que és la que nosaltres agafem, baixar fins el collet abans del cim, i en contes de seguir recte per la cresta, girar a la dreta i baixar per una gran tartera fins torbar el GR-11 just al cap damunt de l’estany Negre, a 2.730m.  aquesta baixada ens costa quinze minuts.

Punt on es troba el GR-11 amb tartera i cim al fons.

Punt on es troba el GR-11 amb tartera i cim al fons.

En aquest punt tenim tota la cresta a la nostra esquerra i podem confirmar que té dotze puntes.

Tenim l’estany Negre als nostre peus.

Tenim l’estany Negre als nostre peus.

L’estany Negre està encara mig gelat, i el salvem baixant pel seu costat esquerra, ara per neu, ara per pedres.  Passat l’estany hi ha una canal estreta tota plena de neu fins les basses de l’estany Negre, a on empalmem amb el camí de pujada, tot aquest tros ens costa uns vint-i-cinc minuts.

Salvem l’estany Negre pel seu costat esquerra.

Salvem l’estany Negre pel seu costat esquerra.

En el coll de les basses tornem a recuperar forces, mengem una mica i descansem uns quinze minuts.

La baixada és força ràpida i en quaranta-cinc minuts som al collet de Coma Pedrosa una altra vegada.  Pujo fins el refugi a buscar a Dària i tornem a baixar.

Refugi de Coma Pedrosa.

Refugi de Coma Pedrosa.

El camí és tan bonic de baixada com de pujada.

El camí és tan bonic de baixada com de pujada.

Petit salt d’aigua al riu Coma Pedrosa, a l’obaga del mateix nom.

Petit salt d’aigua al riu Coma Pedrosa, a l’obaga del mateix nom.

En una hora i mitja tornem a ser al cotxe, no sense abans haver parat a collir uns quans Vaccinium myrtillus, o el que és el mateix en català nabius (encastellà: arándanos).  Hem fet nou hores i un desnivell d’uns 1.400m.

Nabiu autèntic del país.

Nabiu autèntic del país.

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

Aconcagua.

 

Aconcagua 6.959 m. (Andes) Argentina.

Data: Del 03 al 28 de gener de 1997.

Participants (10): Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Joan Marqués, Joan Porta, Josep Fàbregas, Juan Luís Benítez, Lluís Díaz, Pere López, Rosa Feliu i Toni Coll.

Inici: Puente de Inca.

Final: Puente de Inca.

Temps real: 60 hores.

Temps total: 90 hores.

Desnivell: 4.329 metres.

Desnivell acumulat: 7.200 metres.

Distància: 107 quilòmetres.

Dificultat: Difícil.

Cara Oest de L’Aconcagua.

Cara Oest de L’Aconcagua.

L’Aconcagua amb els seus 6.959 metres és un dels grans, és un cim que pertany a la col·lecció dels Seven Summits, els cims més alts de cada continent.

És el cim més alt d’Amèrica, i es troba a la serralada dels Andes, a la República d’Argentina, província de Mendoza, departament de Las Heras, i tot ell es troba en territori argentí.

Per fer un cim d’aquesta magnitud, abans s’ha de preparar amb molta antelació, i comporta una gran complexitat.

Primer s’ha de formar el grup, potser això és el més fàcil, s’han de coordinar molts aspectes, materials, viatges, estades, preparació física, infraestructura, contractació de guies, documentació, permisos, patrocinadors, etc.

Fent preparació física.

Fent preparació física.

Nosaltres vam muntar un grup de deu expedicionaris molt complert i amb molta experiència en alta muntanya.

Tot va començar un any i mig abans amb moltes reunions, visites a possibles patrocinadors, viatges als Pirineus i Alps, i tot amanit amb molta il·lusió.

Presentació de l’expedició al medis de comunicació.

Presentació de l’expedició al medis de comunicació.

Vam decidir programar el viatge pel gener de 1997, data en que es commemorà el primer centenari de la primera ascensió.

Al gener en aquelles contrades és estiu, tot el contrari que aquí que és ple hivern, ja que es troba a l’hemisferi austral, al hemisferi Sud.

Vam contractar viatges, estades i el servei de guies i mules de la companyia Aymarà pel transport del gros del material fins el camp base.

Preparant el material de l’expedició.

Preparant el material de l’expedició.

L’Aconcagua és un cim que es troba a l’Argentina, a la província de Mendoza, al departament de Las Heras. És un cim que es troba totalment en territori argentí, però molt a prop de la frontera amb Xile.

L’Aconcagua tot i la seva forma, no és un volcà, si no que és un pedestal de sediments marins recoberts per una massa volcànica.

Al seu entorn trobem cims de més de cinc mil metres, però tots més de mil metres per sota seu.

L’Aconcagua vist des de la sortida.

L’Aconcagua vist des de la sortida.

Sobre l’origen del seu nom hi han diferents opinions, una diu que pot venir del nom del Aymerans “KON KAWA”, que vol dir “Muntanya Nevada”, un altre del nom dels Auracans, que és una població xilena, “ACONCA-HWE”, que vol dir “Ve de l’Altre Costat”, però l’expressió dels Quítxues “AKON-KAHUAK”, ÉS POTSER LA MÉS EXTENSA, I SIGNIFICA “Sentinella de Pedra”.

L’Aconcagua te dos cims, el Nord i el Sud, separats per una cresta, “La Cresta del Guanaco”, de prop d’un quilòmetre, la punta més alta és la Nord amb 6.959 metres i la Sud en te 6.930 metres.

Tots el membres de l’expedició a l’aeroport de Barcelona.

Tots el membres de l’expedició a l’aeroport de Barcelona.

El divendres dia 03 de gener de 1997 comencem l’expedició sortint de l’aeroport de Barcelona fins a Madrid, on fem transbord a un vol transoceànic fins l’aeroport de Rio de Janeiro i d’aquest un altre fins a Santiago de Xile.

Poc abans d’arribar a Santiago de Xile podem contemplar per primera vegada l’Aconcagua a través de les finestretes de l’avió, l’emoció ens omple a tots.

L’Aconcagua vist des de l’avió.

L’Aconcagua vist des de l’avió.

El dissabte dia 04 arribem a l’aeroport internacional Comodoro Arturo Merino Benítez, o simplement aeroport Arturo Merino Benítez, també conegut com aeroport de Santiago – Pudahuel, que està ubicat a l’Oest de la ciutat de Santiago de Xile, a la comuna de Pudahuel, d’aquí l’antic nom de aeroport de Pudahuel.

El Palacio de La Moneda, normalment conegut com La Moneda, és la seu del presiden de la República de Xile.

El Palacio de La Moneda, normalment conegut com La Moneda, és la seu del presiden de la República de Xile.

Anem directament a la ciutat de Santiago de Xile i s’hostatgen a l’hotel Tupahué. La resta del dia fem una visita trística per la ciutat, metres la companyia Aymarà recupera part de l’equipatge que havíem enviat pel davant i restava en un magatzem.

Furgoneta que ens portarà fins a Puente de Inca.

Furgoneta que ens portarà fins a Puente de Inca.

El diumenge dia 05 carreguem l’equipatge (disset bidons, quatre grans bosses i deu motxilles), en una gran furgoneta i comencem el viatge en direcció a la frontera xilena-argentina.

Creuem la serralada andina pel túnel del Coll de Crist Redentor fins arribar a la duana, passem els tràmits legals i continuem fins la petita població de Puente de Inca.

Les quatre cases del llogaret que és Puente d’Inca.

Les quatre cases del llogaret que és Puente d’Inca.

Puente de Inca és una localitat que deu el seu nom a una formació rocallosa que te forma de pont natural sobre el riu Las Cuevas.

En aquest punt també es pot visitar les runes d’un antic hotel d’aigües termals al mateix temps que es pot veure com l’aigua, que es considera medicinal, porta mols minerals i sals, qualsevol objecte que es deix sota l’aigua es pot treure petrificats amb una capa ferruginosa en menys de quaranta dies.

Part de les runes d’un hotel d’aigües termals a Puente d’Inca.

Part de les runes d’un hotel d’aigües termals a Puente d’Inca.

Puente d’Inca es troba a 2.700 metres, entre els “Cerros Banderita Norte i Sur”, i és des de on sortirem caminant per pujar l’Aconcagua.

Ens hostatgem a un lloc anomenat  l’Alberg.

Primer sopar a l’Alberg de Puente d’Inca.

Primer sopar a l’Alberg de Puente d’Inca.

El dilluns dia 06 comen per classificar i repartir tot el material, ja que una part anirà directament al refugi del camp base amb mules, i l’altre part amb nosaltres els propers tres dies, fins que arriben al refugi del camp base.

Deixem enrere Puente d’Inca.

Deixem enrere Puente d’Inca.

Sobre les nou del matí comencem a caminar i el primer lloc pel que passem és la porta del Parc Provincial Aconcagua, on es troba l’oficina on s’han de treure els permisos d’estada i ascensió, en el nostre cas uns 80$, però com que ja els portàvem pagats del dia abans a Mendoza per la companyia Aymarà, doncs els tràmits van ser ràpids.

Instal·lacions de la porta del Parc Provincial Aconcagua i cara S de l’Aconcagua al fons.

Instal·lacions de la porta del Parc Provincial Aconcagua i cara S de l’Aconcagua al fons.

Sobre les tres de la tarda arribem a Confluencia a 3.200 metres, punt on es troben les aigües que baixen dels barrancs d’Horcones Superior i Inferior, i on la gent munta un primer campament.

Nosaltres , assessorats pels nostres guies, continuem pujant una mica més en direcció a Plaça França, pel barranc d’Horcones Inferior i a uns 3.300 metres muntem el primer campament, el qual anomenem Camp Zero.

Camp 0 a la vall d’Horcones Inferior.

Camp 0 a la vall d’Horcones Inferior.

El dimarts dia 07 pugem pel barranc d’Horcones inferior fins a les rodalies de Plaça França (camp base de la gent que vol escalar la paret sud de l’Aconcagua), i parem quan estem sobre els 4.300 metres.

Impressionant paret S de L’Aconcagua.

Impressionant paret S de L’Aconcagua.

Ens hi quedem una hora per aclimatar metre contemplem la meravellosa vista dels 3.000 metres de la paret sud de l’Aconcagua, i per distreure’ns una mica intentem fer un petit castell de dos de tres, ho aconseguim al tercer intent, ens falta l’aire i l’alçada es fa notar.

Detall de l’última part de la paret i la punta S.

Detall de l’última part de la paret i la punta S.

Una vegada feta l’aclimatació retornem al camp zero a dormir.

El dimecres dia 08 pleguem el campament, baixem fins a Confluència i remuntem per la vall d’Horcones Superior fins el camp de Plaza Mulas i després fins el nostre camp base a l’Hotel Refugi de Plaza Mulas a 4.300 metres.

Vista del camp Confluencia.

Vista del camp Confluencia.

Per fer això passem per Playa Ancha, Piedra Grande o Colorada, Quebrada de los Horcones, Playa Chica, runes dels refugi Columbia, Subida Brava, Plaza Mulas Inferior i Refugi.

Playa Ancha i Cerro de los Dedos de 5.018 metres al fons.

Playa Ancha i Cerro de los Dedos de 5.018 metres al fons.

Runes dels refugi Columbia i Subida Brava cap a la dreta.

Runes dels refugi Columbia i Subida Brava cap a la dreta.

El dijous dia 09 el dediquem a descansar i hidratants tant com podem per aclimatar el millor possible.

Hotel Refugi Plaza Mulas a 4.370 metres.

Hotel Refugi Plaza Mulas a 4.370 metres.

Entrada a l’Hotel Refugi de Plaza Mulas.

Entrada a l’Hotel Refugi de Plaza Mulas.

El divendres dia 10 baixem a Plaza Mulas Inferior i participem, representat a la FEEC oficialment, en els actes commemoratius del primer centenari de la conquesta de l’Aconcagua, conquesta feta pel guia suís Matthias Zürbriggen la tarda del 14 de gener de 1897.

Baixant al camp base de Plaza Mulas Inferior.

Baixant al camp base de Plaza Mulas Inferior.

Als actes de la celebració acudiren, a part de les màximes autoritats de la regió i dels militars, familiars de Matthias Zürbriggen vinguts dels Estats Units i de Suïssa, dos nets i dos besnéts.

Familiars del guia suïs Matthias Zürbriggen.

Familiars del guia suïs Matthias Zürbriggen.

Familiars de Matthias Zürbriggen amb el grup i amb la placa commemorativa.

Familiars de Matthias Zürbriggen amb el grup i amb la placa commemorativa.

El dissabte dia 11 continuem descansant i fent passejades fins les glaceres que baixen del Cerro Cuerno de 5.462 metres, a veure els Penitents, formacions de glaç força espectaculars.

Gelera dels Penitents que baixa del Cerro Cuerno de 5.462 metres.

Gelera dels Penitents que baixa del Cerro Cuerno de 5.462 metres.

Final de la gelera dels Penitents.

Final de la gelera dels Penitents.

El diumenge dia 12 fem una primera traginada o portament de material fins a Nido de Cóndores on muntarem el camp 1 , per això passem per camp de Plaza de Mulas Inferior, continuem pujant per un camí molt trillar, primer en direcció NE i després a l’E.

Pujant al camp 1 a fer un primer portament de material i aclimatar.

Pujant al camp 1 a fer un primer portament de material i aclimatar.

Passem pel Semàfor i per Roques Conway a 5.000 metres.

En aquest punt em començo a trobar malament i decideixo tornar-me, l’estiu passat als Alps vaig patir de mal d’alçada, per això i per precaució reparteixo el material que portava entre la resta de companys i començo el retorn fins el Refugi.

Punt molt a prop de Cambio de Pendiente.

Punt molt a prop de Cambio de Pendiente.

Els companys continuen amunt fins un punt on la forta inclinació decreix, son a Cambio de Pendiente a 5.150 metres, per aquesta zona hi ha molta gent que muntar el camp 1, però en aquest lloc hi de caigudes de pedres del Gran Acarreo, per aquest motiu els companys continuen, ara en direcció E, fins a Nido de Cóndores a 5.300 metres, que es troba en un coll entres el Cerro Manso de 5.357 metres i l’Aconcagua.

Cambio de Pendiente.

Cambio de Pendiente.

A Nido de Cóndores els companys fan un niu de material, aclimaten més d’una hora i tornen a baixar fins el Refugi.

El dilluns dia 13 fem descans i hidratació. Aquesta nit passada el company Lluís no s’ha trobat bé, s’ofegava al llit, i al matí l’ha vist un metge i l’hi ha diagnosticat principi de d’un edema pulmonar, per la qual cosa ha tingut que abandonar l’expedició i baixar el més possible, fins a Mendoza acompanyat de la companya Rosa.

Telèfon públic que funcionava segons les hores que passava el satèl·lit.

Telèfon públic que funcionava segons les hores que passava el satèl·lit.

El dimarts dia 14 fem unes passejades per l’entorn i preparem el material d’alçada per fer l’atac al cim.

El dimecres dia 15 agafem tot el material per muntar els campaments d’alçada i comencem a caminar quan son les onze del matí, amb intenció de no tornar a baixar fins després de aconseguir el cim.

Punt de sortida des de el camp base de Plaza Mulas Inferior.

Punt de sortida des de el camp base de Plaza Mulas Inferior.

Anem força carregats i el pas és lent però segur. Al pas de Cambio de Pendiente les emanacions sulfuroses que es desprenen de l’entorn no ajuden, fan que encara es noti més l’escassetat d’oxigen.

Sobre dos quarts de sis de la tarda arribem a Nido de Cóndores, retrobem el niu de material deixat feia dos dies i muntem el camp1. Muntem dues tendes Nord Face i una Wild Country.

Camp 1 a Nido de Cóndores.

Camp 1 a Nido de Cóndores.

El dijous dia 16 pel matí ens anem aclimatant, desfem neu per poder ingerir el màxim de líquid que podem, i quan son dos quarts de dues de la tarda els companys fen un portament de material fins el següent campament, a Berlin, que serà el camp 2, a prop de sis mil metres d’alçada.

Malauradament la meva aclimatació és més lenta i no puc acompanyar-los, resto al camp 1 fent descans.

Camí que puja entre Nido de Cóndores i Berlin.

Camí que puja entre Nido de Cóndores i Berlin.

Els companys deixen una tenda i material al camp 2 i quan son dos quarts de cinc de la tarda retornen al camp 1 en tan sols mitja hora.

El divendres dia 17 el temps canvia a pitjor, ens passa un front d’inestabilitat, bufa el vent i arrossega  núvols negres que no porten res agradable.

Malgrat el mal temps que es gira dos companys, Joan Porta i Juan Luís Benítez realitzen un segon portament de material fins a Berlin i s’hi queden per aclimatar i passar la nit.

Nido de Cóndores a l’endemà de la tempesta.

Nido de Cóndores a l’endemà de la tempesta.

Al camp 1 cauen mes de deu centímetres de neu i el termòmetre davalla per sota dels 10º C. negatius.

Restem  les tendes pensant en els dos companys son al camp 2.

El dissabte dia 18 sembla que el cel s’aclareixi, però bufa el vent huracanat que s’emporta tota la neu caiguda el dia abans.

Camí que puja entre Nido de Cóndores i Berlin però després de la tempesta.

Camí que puja entre Nido de Cóndores i Berlin però després de la tempesta.

Joan Gassol no es troba bé i decideix baixar, junt amb Encarna Hidalgo  que l’acompanya, fins el camp base, fins el refugi.

A mig matí baixen els dos companys del camp 2, estan esgotats, no han pogut dormir gens ni mica, entre tots els hi fem lloc per que descansin.

Aprofitant que estic més aclimatat i per fer una mica d’exercici decideixo arribar-m’hi fis el proper Cerro Manso de 5.357 metres.

Cerro Manso de 5.357 metres.

Cerro Manso de 5.357 metres.

A mida que avança el dia sembla que el tems millori, i sobre les sis de la tarda, i des de el camp base per ràdio, ens comuniquen que venen quaranta-vuit hores de bon temps, i que podria ser la nostra oportunitat de fer cim.

El diumenge dia 19 sembla que surti millor i que les previsions eren bones. Prenem la decisió de continuar amunt, i sobre la una del migdia els sis companys estem apunt, i comencem a tirar amunt amb el material necessari i la tenda Wild Country fins el camp 2 a Berlin.

Arribant al camp 2 a Berlin a 5.950 metres.

Arribant al camp 2 a Berlin a 5.950 metres.

Sobre quars de quatre plantem la tenda que portem al costat de la que teníem.

Al nostre entorn hi ha tendes abandonades i desfetes d’altres expedicions que han tingut que deixar-les segurament a corre cuita.

Tendes al camp 2 de Berlin al costat dels tres refugis de fusta mig enrunats.

Tendes al camp 2 de Berlin al costat dels tres refugis de fusta mig enrunats.

Tornem a desfer neu per hidratants i intentem descansar tan com podem.

El dilluns dia 20 ens llevem a quars de cinc del matí amb intenció de sortir amunt a les sis en punt, però bufa un vent molt fort i la temperatura a caigut fins els 23º C. sota cero, la sensació tèrmica és de 50 ó 60º C. sota cero, massa fred i decidim esperar a que surti el sol i escalfi una mica.

Pujant de Berlin al refugi Independencia.

Pujant de Berlin al refugi Independencia.

Sobre les vuit del matí sortim de les tendes i comencem a caminar vers el cim, la temperatura a pujat fins els 15º C. negatius, el vent a afluixat i no és tant fort, la sensació tèrmica és d’uns 20º C. negatius.

Pugem poc a poc, lentament pel camí que va pel mateix fil de la cresta del Gran Acarreo, que en alguns moments té una inclinació de uns cinquanta graus, fins a arribar a les restes del refugi Independencia a 6.550 metres, sota mateix del Portezuelo o Portón de los Vientos.

Runes del refugi Independencia a 6.545 metres.

Runes del refugi Independencia a 6.545 metres.

El refugi Independencia el manar instal·lar el general Perón, del qual se sentia orgullós per ser e refugi més alt del mon.

Del refugi Independencia es puja en direcció SO fins al Portezuelo de los Vientos, punt on ja es pot veure el que resta de camí gairebé fins dalt de tot, a l’esquerra es veu una piràmide, que és un contrafort del cim, i a la dreta el camí traçat que travessa el Ventisquero de Schiller, de uns cinquanta a cent metres d’ample i de entres 30º i 35º d’inclinació.

Portezuelo de los Vientos on es veu el camí fins la Canaleta.

Portezuelo de los Vientos on es veu el camí fins la Canaleta.

Al mig del Ventisquero de Schiller podem veure un piló de roca anomenat Peñón Martínez, i al final s’arriba a la famosa Canaleta, al començament de la qual i a ma dreta es troba La Cova a uns 6.650 metres, punt on ja es pot veure tota la Canaleta.

La Canaleta té entre 350 i 400 metres de desnivell i està composta de pedruscalls i grans blocs de pedres, tot molt inestable, en alguns punts quan paraven a descansar simplement tiràvem avall.

Pujant per la Canaleta.

Pujant per la Canaleta.

La Canaleta és famosa per que és aquí on es produeixen la majoria d’abandonaments.

Arribats a la Canaleta i degut a la dificultat i a l’alçada es necessita molta moral, però el secret està en pujar per la dreta, poc a poc i pensant que el cim està molt a prop, i que no resta cap més dificultat.

Al final de la Canaleta trobem la Cresta del Guanaco, cresta de prop d’un quilòmetre i que separa el cim N, a l’esquerra, del cim S a la dreta.

Final de la Canaleta (el noi que està dalt a la dreta no va fer cim).

Final de la Canaleta (el noi que està dalt a la dreta no va fer cim).

Com anècdota al arribar a la Cresta del Guanaco vam veure un noi jove i atlètic com se seia i no donava ni un pas més, no més li restaven  entre deu o quinze minuts fins el cim, un tros gairebé pla, en un dia clar i seré, amb una temperatura de vuit graus positius, però no va fer cim ni que els seus companys el cridaven des de el cim que teníem a tocar, increïble però cert, fer tant d’esforç i emprar tan de temps per no fer cim.

Creta del Guanaco, paret S i cim S.

Creta del Guanaco, paret  i cim S.

A les quatre de la tarda i després de vuit hores de dura pujada, quatre membres del grup arribàvem al cim, poc abans els altres dos membres ja havien fet el cim i se’ls havíem creuat a la canaleta ja de baixada.

Cim de l’Aconcagua a 6959 metres.

Cim de l’Aconcagua a 6.959 metres.

Érem sobre el sostre d’América, diuen que el cim més alt de la terra, considerant que es troba pro de l’equador, i des de el centre de la terra.

Ens felicitem i fem les fotos de rigor i comencem a davallar pel mateix camí, encara tenim una bona tirada fins el camp 2 a Berlin.

Som al sostre d’Amèrica i dels Andes i una de les Seven Summits del mon.

Som al sostre d’Amèrica i dels Andes i una de les Seven Summits del mon.

Poc a poc i amb molta precaució anem davallant, sobre tot a la Canaleta, dons és molt fàcil caure i fer-te mal, i els rescats en questes alçades son molt difícils.

Quan son les vint-i-dos hores tornem a ser tots els companys al camp 2. Descansem, ens hidratem i passem la nit, molt més plaent que l’anterior degut al cansament i a la felicitat d’haver aconseguit el nostre objectiu.

Els sis membres de l’expedició reunits al camp 2 a Berlin després de fer el cim.

Els sis membres de l’expedició reunits al camp 2 a Berlin després de fer el cim.

El dimarts 21 ens llevem a les vuit del matí, un company no es troba bé, ha passat mala nit, per això decidim que el millor és davallar el més ràpid possible.

Entre tots decidim que jo l’acompanyi, carrego tot el que puc i comencem a davallar metres els altres companys acaben de despuntar el camp 2 i a les onze del matí comencen a baixar.

Quan passem pel camp 1 trobem al company Joan Gassol, que ja es troba millor, i ha pujat a ajudar per desmuntar el camp 1 i baixar tot el material fins el camp base al Refugi.

Vuit membres de l’expedició amb el guarda del Refugi.

Vuit membres de l’expedició amb el guarda del Refugi.

Quan som tots al Refugi de Plaza Mulas comencem amb les celebracions pel èxit aconseguit.

El dimecres dia 22 es torna a carregar tot el material a les mules i comencem a baixar directament fins a Puente d’Inca a on ens esperen els dos companys que han vingut des de Mendoza, i ara tot el grup sencer celebrem l’èxit  de l’expedició.

Baixant per Subida Brava i runes del refugi Columbia a sota.

Baixant per Subida Brava i runes del refugi Columbia a sota.

Els últims dies del viatge una part del grup va a fer turisme per la Patagonia i Tierra de Fuego, i la resta anem a Mendoza a l’alberg Campo Base, i després a Santiago de Xile a l’hotel Magéstic, per l’últim dia agafar un avió de tornada a Barcelona, on ens esperaven amics i família per donar-nos la benvinguda, donant per acabada l’expedició.

Celebració de l’expedició per l’èxit aconseguit a Puente de Inca.

Celebració de l’expedició per l’èxit aconseguit a Puente de Inca.

mapa de la zona 001

Mapa de la zona, recorregut marcat amb toronja.

EL TOSCAR: COVA DELS ADELLS, RASES DE MARACO, LES CLOTES. Circular

Magnífica i exigent ruta que recorre la vessant més assolellada del Port, ressegueix el desert de muntanya més esquerp i s’endinsa en les magnífiques pinedes de l’obaga, tot ben assadollat de paisatge i salvatgia, en un compendi espectacular d’intensos sabors del Port més autèntic.

Poc abans d’arribar a les Fonts del Toscar d’Alfara de Carles, indret on acaba la pista asfaltada, trobem a la dreta un sender ample i ben senyalitzat, que neix vora una reixa i que s’enfila dret. Seguim la direcció senyalitzada de la Cova dels Adells i ens anem introduint en l’anomenat Bosc Negre.

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_

Arribem a una bifurcació i deixem el camí de l’esquerra que porta a Coll Carabasses i que serà el nostre camí de baixada. Nosaltres seguim pujant pel de la dreta. Aquesta és una zona de pastura de bous, per tant cal ser curosos i tancar les portes que trobem tancades i no molestar als animals si els trobem

Seguim pujant pel sender ben traçat que deriva a la dreta i ben aviat comença a sortir del bosc, al començament travessant plaques pedregoses

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_2

El paisatge s’obre i ens ofereix belles panoràmiques que miren a mar

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_4

Aviat albirem la Cova dels Adells, pregó i espectacular plegament tectònic que protegeix la cavitat que l’erosió ha format, la cova és obrada i de ben segur va ser refugi de bestiar.

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_6

Ara el camí ja no puja tant dreturer i s’escola sortejant les parets i cingles en diagonal, tot passant per la Font dels Adells

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_8

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_10

Seguim flanquejant la serra i pujant

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_14

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_15

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_21

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_22

Finalment arribem a la carena i saltem a l’altra vesant, prop del Mas de Maraco, a la capçalera del barranc de Carrer Ample, en aquest cas hem trobat la boira, però habitualment és un lloc ventós i fred, en un paisatge desertic de gran bellesa i solitud.

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_23

Aquí trobem les senyals del GR que seguirem a l’esquerra, tot ascendint a les Rases de Maraco, una esplèndida carena de grans panoràmiques i de bellesa insòlita, on caldrà que anem amatents en cas de vents forts.

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_26

Trobarem una petita i molt fàcil grimpada i poc després saltarem a la vesant més obaga per, ara sí, començar a baixar cap al magnífic bosc de pineda, d’arbres monumentals.

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_30

Endinsats en el bosc, el sender, ben fresat i senyalitzat, va baixant tot fent alguns munta-baixa de curt desnivell, fins que arriba al barranc, on comença a planejar i ja tot seguit trobem una bifurcació on agafem el camí de l’esquerra, que segueix planejant fins arribar a Les Clotes, magnífic paratge on hi trobem el refugi del mateix nom.

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_31

El refugi és obert i està en condicions per pernoctar o fer-hi un descans. Enfront de la porta del refugi i perpendicularment, en surt un ample sender encara marcat com a GR que seguirem tot planejant a buscar el Coll de Carabasses.

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_32

Arribats al coll, deixarem el camí senyalitzat amb les marques roges i blanques que ens portaria al Caro i agafem a l’esquerra el camí que ns baixarà cap el Toscar.

La ruta serpenteja per dins el bosc en amples ziga-zagues que permeten fer més còmode el camí.

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_34

24012016TOSCAR_Cova_Adells_Rases_Maraco_Clotes_Coll_Carabasses_PICOSSA_MN_35

Finalment, sortirem del bosc i arribarem al camí del Toscar on retrobarem el nostre cotxe.

Si vols baixar-te el track de la ruta, clica AQUÍ