trescant pels cims

Mont-ral – Teix Mil·lenari – Cova del Tió – Foradada del Portell del Bosquetà – Cova de la Moneda – Foradada de Mont-ral – El Bosquet – Mont-ral.

 

Data: Dissabte 19 de desembre de 2015

 

Assistents (11): Joan Aubia, Juan Mª Boada, Joan Marqués, Joan Gassol, Montse León, Toni Coll, Pili Inostroza, Amelia Salvat, Dani Ros, Tatiana Stupina i Pere López.

 

A les nou del matí ens trobem tots a la plaça de l’Ajuntament de Mont-ral, i comencem a caminar en direcció als Montllats.

 

 

Al sortir del poble trobem un pal indicador que ens diu que a la dreta Farena, seguim la pista a la dreta en lleugera baixada.

 

De seguida trobem un camí a l’esquerra, està una mica bruta la entrada al mateix, l’agafem i el seguim.

 

 

Sobre els vint minuts caminat trobem un camí que puja a l’esquerra i que està marcat amb una fita grossa,  l’agafem.

 

 

El camí puja fort i passa per una zona de pedruscall, dura poc i de seguida entrem en una zona de grans blocs, sembla com si hagués hagut una gran cova i s’hagués enfonsat.

 

 

 

Als trenta minuts de la sortida arribem al nostre primer objectiu, el Teix Mil·lenari.

 

 

És un teis que el seu tronc deu fer uns 3,80 metres de perímetre, el seu tronc principal està estroncat a uns vuit metres d’alçada, té aproximadament uns quinze metres d’alçada i la seva capçada fa uns vint metres de diàmetre.

 

 

Quan son les 09:50 hores continuem pel mateix camí fitat i travessem un bosc humit però encantador.

 

 

 

En deu minuts de pujada ens trobem amb un esperó que té un camí a l’esquerra, porta a la font del Moro, i un altre a la dreta que és el que seguim.

 

Deu minuts més i just abans d’arribar dalt hi ha un petit desviament a l’esquerra que en uns deu metres ens porta a la cova del Tió, segona fita del dia. Petit forat a la paret que l’anomeno així per trobar-se allí una petita col·lecció de figures del Tió, i perquè la gent del poble de Mont-ral en un dia com avui puja a buscar el Tió fins aquest punt.

 

 

Continuem pujant i de seguida arribem al Portell del Bosquetà. Ja es veu la Foradada de Mont-ral al fons a l’esquerra.

 

 

 

Davant nostre tenim un contrafort que baixa dels Montllats, anem cap a ell i el passem per la dreta trobant la Foradada del Portell del Bosquetà, tercer objectiu del dia.

 

 

Després de fer-se la foto de rigor aprofitem la bonança del recó per menjar una mica.

 

 

 

Passem per sota la foradada i continuem baixant fins trobar el camí que puja de Mont-ral als Montllats, l’agafem cap a la dreta fins trobar un cartell de fusta que ens indica cap a la dreta Montllats i una pedra pintada que diu Cova de la Moneda també a la dreta.

 

No estava previst, però decidim arribar-nos fins a la cova.

 

 

Pugem cap els Montllats i de seguida som dalt, al Pla del Bosquetà o d’en

Bruno.

 

Continuem per la dreta a prop del cingle fins trobar una gran fita, son a l’entrada del baixador a la cova, quarta fita del dia.

 

De primer moment sembla que no es pugui baixar, però amb molta conta es pot fer, baixant cap a l’esquerra

 

 

Baixem a fer la visita, entrem una mica però no anem ben equipats i decidim tornar un altre dia.

 

Tornem apujar fins el Pla del Bosquetà i desfem el camí de pujada als Montllats, per dirigir-nos a la Roca Foradada de Mont-ral, cinquena fita del dia.

 

Per anar fins la Roca Foradada de Mont-ral, tornem a baixar fins el camí on hem trobat el cartell i seguir-lo cap a la dreta.

 

Quan son les 12:10 hores son a la Roca Foradada, ens fem la foto de grup i decidim que per tornar cap a Mont-ral baixarem primer fins el Bosquet, en contes d’anar directament..

 

 

Per baixar hi ha el camí pel que hem pujat o un altre que baixa per la dreta del barranc.

 

Agafem aquest segon, i quan som al Pla de la Meuca, a l’esquerra queda la font del Moro, al camí de pujada des de Mont-ral, i a la dreta el camí que baixa fins el Bosquet.

 

 

Quan som al Bosquet girem a l’esquerra i travessem el poble per sortir per l’altre costat.

 

Al sortir del poble agafem el camí marcat amb marques vermelles i blanques, senyals de GR, que porten directament a Mont-ral, hi ha un pal indicador.

 

 

 

 

El camí és molt pla fins el final i passa per un pinar molt maco i a tocar del mas del Sastre.

 

 

 

 

 

 

Una bonica excursió d’unes quatre hores, perfecte per fer una matinal.

 

Els Munts 1.059 m.

Comarca: Lluçanès.

Data: Dissabte 26 de setembre de 2015.

Participants (4): Joan Gassol, Montse León, Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Sant Boi de Lluçanès.

Final: Sant Boi de Lluçanès.

Circular: Si.

Temps real: 03:00 hores.

Temps total: 03:40 hores.

Desnivell: 246 metres.

Desnivell acumulat: 296 metres.

Distància: 9,6 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

El dissabte vint-i-sis de setembre de 2015 ens trobem al petit poble de Sant Boi de Lluçanès, a la plaça Nova, bonica plaça construïda al 1937, i comencem a caminar quan son tres quarts de dotze del matí, ho fem dirigint-nos cap el restaurant Cal Met, passem pel costat dret i girem pel seu darrera, pel carrer del Pare Gallifà.

Anem per aquest carrer, girem a ma dreta pel primer carrer que trobem, és el carrer de Sant Roc. Al següent carrer que trobem girem a ma esquerra, som al carrer de Sant Agustí de Lluçanès.

Passem pel davant de les escoles i pel primer carrer que podem pujar, hi pugem en suau pujada per sortir del poble.

Tot això es pot evitar seguint recte pel carrer del Pare Gallifà fins que s’acaba i continua un camí que porta fins el carrer de Sant Agustí de Lluçanès molt a prop de l’últim carrer pel que hi pugem.

De seguida passem pel davant de la Masia la Quintana, i tot seguit passem a tocar del conjunt de cases del Vilar de Sant Boi.

Aquesta última és una de les masies més importants de la contrada, ja existia al 1176, i a l’any 1193 fou posada sota la protecció dels hospitalers, vila rural de la qual, en aquells moments, depenien vint-i-un masos.

El patrimoni dels Vilar arribar a tenir trenta masos i vint cases a les poblacions de Bagà, Castellterçol, Mataró, Sant Boi de lluçanès i Vic.

El mas actual és del 1735 al 1771. Al angle NO de la casa hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser del segle XVIII.

Continuem per la pista sense asfalt amunt.

Tot anat per la pista trobem a la dreta, en una petita elevació, l’Oratori dedicat a Sant Isidre.

Una mica més endavant trobem una cruïlla de camins, hi ha un pal indicador que ens diu, a l’esquerra Roure de la Senyora, arbre monumental, recte amunt segueix el GR3, que ve de Santa Llúcia de Sobremunt i que va a Sant Quirze de Besora passant pels Munts (2,6 quilòmetres), i a la dreta hi ha un camí que porta a l’ermita de Sant Roc, camí pel que tornarem, però al pal hi posa ermita de Santa Llúcia (6,8 quilòmetres).

Nosaltres de moment baixem a fer la visita al Roure de la Senyora o del Vilar, important roure martinenc catalogat com a monumental des de el trenta d’agost de 1989. El seu tronc té més de quatre metres de perímetre, té una alçada d’uns disset metres, i la seva capçada té un diàmetre d’uns trenta metres.

Es creu que pot tenir uns cinc-cents anys.

Algunes de les seves branques estan apuntalades perquè no es trenquin, degut a la seva llargada i pes.

Quan son les 12:10 hores continuem amunt pel GR3, passem al costat d’uns dipòsits d’aigua ”Vila Nou” que deixem a ma dreta.

A les 12:40 hores passem al costat del Pedró de L’Àngel de la Guarda.

Uns dos minuts més tard arriba una pista pel costat esquerra, seguim el GR en direcció a la carretera que porta als Munts i que ja es veu des de fa una estona. Des de la cruïlla també seguim un PR.

Poc més endavant baixa una pista cap a la dreta, nosaltres seguim recte fins a la carretera en pujada.

A les 12:50 hores arribem a la carretera i girem cap a la dreta i fem els dos o tres-cents metres que resten fins el cim.

A les 12:55 hores som dalt del cim.

Justs al arribar al cim es troba el Santuari de la Mare de Déu dels Munts.

Aquest Santuari ja existia a l’any 1170, tot i que l’església actual és del 1659.

Al seu interior es conserva una imatge romànica de la Mare de Déu morena del segle XIII. Sembla que no sigui tant antiga ja que va ser restaurada als anys quaranta.

El Santuari està situat dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès, però pertany a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès.

Al costat del santuari hi ha un restaurant i una zona condicionada per descansar i jugar la mainada.

Darrera el Santuari hi ha el vèrtex geodèsic i tres panells d’orientació indicant la geografia que podem contemplar des de el cim, una vista impressionant de muntanyes tal com Pedraforca, Cadí, Canigó, bona part del Pirineu, Puigmal, Montserrat, Montseny, etc.

A l’altre costat del cim, tal com hem arribat, hi ha una petita creu, i baixant pel seu costat i cap a la dreta surt un petit camí pel que continua el GR3, baixem per aquest camí en direcció a Sant Quirze de Besora quan son les 13:20 hores.

Passats uns deu minuts baixant, el camí arriba una explanada on hi ha unes roques, el camí continua a l’esquerra baixant tot seguint el GR3, per arribar a uns camps de conreu, som als Plans de Montorro, on trobem la palla recollida en forma d’un cuc gegant.

Voregem els camps de conreu per l’esquerra baixant, fins a l’altre costat.

En aquest punt deixem el GR3 que gira a l’esquerra, i agafem la pista que trobem cap a la dreta, son les 13:43 hores.

Als tres minuts trobem una pista que surt a la dreta, porta al mas Montorro, no és el nostre camí, però com que no estàvem segurs s’hi posem, entre anar i tornar perdem quinze minuts.

Continuem per la pista que portàvem i arribem a una cruïlla de cinc camins, agafem pel del mig en lleugera baixada.

Quan portem un minut trobem una explanada amb una gran llossa de pedra, sembla que es perd el camí, però continua recte pel costat esquerra.

Quan son les 14:23 hores s’acaba la baixada i trobem una pista que va cap a la dreta, la deixem, en el mateix punt trobem una altra pista que surt cap a l’esquerra i que puja, també la deixem, continuem davallant per la pista que hi anem en direcció a la riera de Talamanca o també dita de Montorro, ja que neix al sud del cim dels Munts i dels plans de Montorro.

Als dos minuts travessem la riera de Talamanca per primer cop.

Continuem pel camí fins trobar una pista, la qual agafem cap a la dreta i passem per un pas canadenc, amb una porta a la seva dreta i un pontet sobre les aigües de la riera de Talamanca.

Ara la pista puja fort i es fa asfaltada .

Quan son les 14:48 trobem una pista, a l’esquerra segueix asfaltada i porta a la carretera que va a Sant Boi de Lluçanès, nosaltres agafem cap a la dreta, un altre cop per GR, i en uns deu minuts passem per l’ermita de Sant Roc.

Continuem per la pista que porta el GR i en uns deu minuts més son a la cruïlla amb el camí de pujada, just on està el Roure de la Senyora.

No més cal que girem a l’esquerra i desfem el camí que hem fet de pujada fins el poble.

Al baixar i arribar al carrer de Sant Agustí de Lluçanès, agafem un camí que surt a la dreta i ens porta directament al carrer Pare Gallifà i quan son les 15:25 hores tornem a ser al punt de sortida on tenim el cotxe.