trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for novembre, 2015


Moianès.

Puig Rodó 1.056 metres.

 

Comarca: Moianès.

 

Data: Diumenge 27 de setembre de 2015.

 

Participants (4): Joan Gassol, Montse León, Tatiana Stúpina i Pere López.

 

Inici: Poble de l’Estany.

 

Final: Poble de l’Estany.

 

Circular: Si.

 

Temps real: 02:30 hores.

 

Temps total: 03:15 hores.

 

Desnivell: 175 metres.

 

Desnivell acumulat: 190 metres.

 

Distància: 10,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

Venint de Santa Mª d’Oló arribem a l’Estany pel nord, i a la mateixa entrada trobem les senyals del GR 3 i GR 177.

 

 

Entrada del poble i començament de l'excursió.

Entrada del poble i començament de l’excursió.

Comencem a caminar quan son les 09:45 hores, i ho fem travessant la carretera i anem a guaitar les entrades de la boca nord de la Mina de l’Estany, a on podem contemplar panells indicadors que mostren amb dibuixos com va ser la seva construcció.

 

Serrat de l'Horabona i cim a la dreta.

Serrat de l’Horabona i cim a la dreta.

Aquesta mina fou construïda al segle XVI per a dessecar l’estany que hi havia en aquest lloc, amb la intenció d’evitar malalties i molèsties típiques de zones pantanoses.

 

Entrades de la Mina de l'Estany.

Entrades de la Mina de l’Estany.

D’aquest estany ve el nom del poble i del monestir de Santa Maria de l’Estany.

 

Desprès de visitar la boca nord ens dirigim al Pedró del Pontarró que el tenim al costat mateix.

 

Pedró del Pontarró.

Pedró del Pontarró.

El Pedró és un monument erigit al costat del Pontarró al 1668 per Guillem de Rocafort, en agraïment a Santa Maria de l’Estany per no haver-se fet mal en caure daltabaix d’aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona.

 

Començament de la pista de pujada.

Començament de la pista de pujada.

Comencem seguint el GR 3 i GR 177 cap a la dreta i pujant per una pista cimentada, passem pel davant d’una casa que es diu La Roureda, tenim cases a dreta i esquerra, i als cinquanta metres la pista ja és de terra.

 

El camí puja per una pista molt ampla i per una roureda mol maca en direcció al Coll Subirà.

 

El camí transcorre per una bonica roureda.

El camí transcorre per una bonica roureda.

 

Anem pujant pel Serrat de l’Horabona, i de mica en mica podem veure cap a la dreta i a baix els camps, avui de conreu, que pertanyien a l’antic estany.

 

Als trenta minuts d’haver sortit, parant a fer fotos, i havent visitat la boca nord de la Mina, arribem a un gran tom que fa el camí cap a l’esquerra i que està empedrat , en aquest lloc surt una pista a la dreta, nosaltres seguim amunt cap a l’esquerra, un cartell diu que al cim hi queden dos quilòmetres encara.

 

 

Tom de la pista empedrat i encreuament de camins.

Tom de la pista empedrat i encreuament de camins.

Quan son les 10:35 trobem una pista a l’esquerra amb una cadena, la deixem, continuem per la pista marcada amb GR.

 

 

Turó del cim.

Turó del cim.

Quan la pista sembla que vulgui davallar una mica, estem en una recta i al començament d’una pineda, trobem un camí a la dreta que puja dalt del turó que tenim a la nostra dreta, és el nostre cim.

 

 

Entrada del camí que puja al Puig Rodó.

Entrada del camí que puja al Puig Rodó.

A l’entrada del camí hi ha un petit cartell amb el nom del cim que ens indica cap a la dreta, nosaltres deixem una fita a l’entrada del camí.

 

 

Arribant al cim.

Arribant al cim.

Ens queden uns dos-cents metres fins el cim, al principi el camí és ample, però de seguida s’estreny y puja fort.

 

 

 Puig Rodó a 1.056 m. Moianès.

Puig Rodó a 1.056 m. Moianès.

A tres quarts d’onze som dalt del cim del Puig Rodó a 1.056 metres, som dalt del cim més alt del Moianès.

 

Dalt del cim hi ha una caseta, unes antenes amb panells solars i el piló geodèsic, per cert que molt malmès.

 

 

ista parcial des de el cim.

Vista parcial des de el cim.

És un cim que té molt bones vistes, però no les vam poder gaudir ja que estava tot ennuvolat, però és un magnífic balcó del Moianès i del Vallès, de part del Pirineu, serralades litoral i prelitoral.

 

A les onze i cinc minuts sortim del cim pel mateix camí de pujada fins a la pista per la que hem pujat.

 

A la pista agafem a la dreta per anar a buscar el Dolmen del Puig Rodó.

 

Desviament a la dreta per anar al Dolmen del Puig Rodó.

Desviament a la dreta per anar al Dolmen del Puig Rodó.

A les onze i vint minuts trobem una pista que baixa a ma dreta, també hi un panell que indica Bassa Bombers.

 

Un minut baixant i trobem la bassa a ma dreta i el dolmen dalt d’un terraplè a ma esquerra. El dolmen data del Calcolític (2200 – 1800 aC.), però te una creu gravada al seu damunt.

 

Primera vista del dolmen del Puig Rodó.

Primera vista del dolmen del Puig Rodó.

 

Dolmen del Puig Rodó.

Dolmen del Puig Rodó.

 

 

Segons una bonica llegenda, diu que per les nits sortia del interior del dolmen una dona gran vestida de negre, i que es passejava amb un ramat de porcs negres. Els pagesos de la zona molt espantats van anar a buscar al rector de l’ermita de Ferrerons, i li demanaren que beneís el dolmen, diuen que va gravar al cap d’amunt una creu i que des de les hores mai més es va veure a la dona ni el seu ramat de pors negres.

 

Creu sobre el dolmen del Puig Rodó.

Creu sobre el dolmen del Puig Rodó.

Una vegada vist el dolmen decidim tornar al poble de l’Estany pel camí que baixa a toca de la bassa i que està indicat L’Estany 6 quilòmetres.

 

Quan son les onze i trenta minuts comencem a baixar el més ràpid que podem doncs comença a tronar i a ploure.

 

 

 Baixada amb pluja.

Baixada amb pluja.

A les dotze i cinc anem molt ràpids ja que plou amb ganes, i passem pel mig d’unes cases, son les masies de Comes Vell i la Casa Nova de l’Heura.

 

Al sortir d’aquestes masies trobem un cartell que ens diu L’estany 3 quilòmetres.

 

 

Desviament a la dreta a Cal Costa.

Desviament a la dreta a Cal Costa.

Poc abans d’arribar a la carretera, que ja es veu, trobem un cartell que diu que cap a la dreta l’Estany i Cal Costa, agafem cap a Cal costa, però ens adonem que el camí tira molt amunt, i tornem a baixar, per agafar cap a la carretera i per la mateixa arribar fins el poble.

 

 

 Anat per la carretera al fons el poble de l'Estany.

Anat per la carretera al fons el poble de l’Estany.

Anant per la carretera i anus cinc-cents metres del poble trobem la Creu de terme del segle XIV i restaurada el 1954.

 

Està situada al límit del terme del Monestir de Santa Maria de l’Estany, en el camí de transhumància que comunicava els Pirineus amb el Vallès.

 

 

Creu de Terme.

Creu de Terme.

Uns dos-cents metres abans d’arribar al poble passem per la Font del Mig del Prat, que va ser construïda al costat de la via que comunicava l’Estany amb Moià, per tal de disposar d’un punt d’aigua pels viatgers. Al 1075 va ser arranjada deixant-la com en la actualitat.

 

 

Font del Mig del Prat.

Font del Mig del Prat.

Quan son les tretze hores arribem de nou al cotxe, ens arrangem una mica i fem una visita al Monestir.

 

 

Arribant al poble de l'Estany.

Arribant al poble de l’Estany.

 

Església de Santa Maria de l'Estany.

Església de Santa Maria de l’Estany.

L’Església de Santa Maria de l’Estany, és una ferma i senzilla església romànica de creu llatina i volta de canó, consagrada l’any 1133, cal destacar al seu interior l’escultura gòtica d’alabastre de la Mare de Deu de l’Estany en actitud d’alletament del segle XIV.

 

Entrada a la Església i Monestir de Santa Maria de l'Estany.

Entrada a la Església i Monestir de Santa Maria de l’Estany.

El monestir, que va començar a construir-se al segle XI i fundat al 1080 per canonges sota la regla de Sant agustí, és una de les principals abadies canonicals del país que ha mantingut el seu conjunt monumental molt sencer.

 

Part del claustre i campanar de l'església.

Part del claustre i campanar de l’església.

La part més moderna pertany al segle XIV, al seu interior hi ha un claustre amb 72 capitells, una meravella que fou declarada Monument Històric Artístic al 1931.

 

 

Part dels capitells del claustre.

Part dels capitells del claustre.

 

Mare de Deu de l'Estany donant el pit al Nen Jesús.

Mare de Deu de l’Estany donant el pit al Nen Jesús.

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.