trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for octubre, 2015


Ascó_ Camí de Flix a La Fatarella i ascensió a la Punta de l’Home

Un recòndit indret de La Ribera d’Ebre, a cavall de Ribarroja d’Ebre, de Flix, de La Fatarella i d’Ascó, ens ofereix una bonica ruta matinal que ens permetrà copsar l’enorme diferència entre la Vall de l’Ebre i la Terra Alta, alhora que ens ofereix una visió panoràmica de la història i del nostre passat més recent.

Sortirem d’Ascó per la carretera que porta a la Fatarella i al quilòmetre 1, en desviarem per un camí asfaltat que seguirem per camí principal fins arribar al punt d’inici on trobarem alguns indrets on podem aparcar.

Una vegada aparcats i mentre carreguem les motxilles, un simpàtic escurçó mos ve a donar la benvinguda.

18102015Asc__Punta_de_l_Home_4

Després de les degudes salutacions emprenem la nostra ruta, direcció est, tot seguint la pista per on hem vingut

18102015Asc__Punta_de_l_Home_5

ens caldrà estar amatents fins que trobem un indicador que ens desvia per una altra pista, menys trillada, amb la indicació clara de La Fatarella

18102015Asc__Punta_de_l_Home_6

ara ja seguim per bon camí, recentment desbrossat i arranjat pels professionals del Consorci de Llaveria, mig emboscats per antigues terres de conreu que ens ofereixen la riquesa vegetal de les terres de secà

18102015Asc__Punta_de_l_Home_7

com que estem a principis de tardor, algun arboç ens ofereix els seus dolços fruits tot just acabats de madurar

18102015Asc__Punta_de_l_Home_8

els antics marges, de pedra seca, ens demostren l’art i la saviesa d’un poble supervivent i lluitador, que “de les pedres en fa pans”. Nosaltres seguim pujant, tot fent ziga-zagues, pel que sembla la traça treballada i acurada d’un camí de bast, que d’antuvi havia estat força important

18102015Asc__Punta_de_l_Home_10

poc abans d’assolir la serra, un indicador ens informa d’una variant que ens apropa a l’antic Centre de Comandament de la tropa d’enginyers de l’exèrcit legal, que apoiava les operacions de defensa i d’atac des d’aquesta escarpada zona. Part d’aquest campament ha estat recuperat i és força interessant de visitar. Després caldrà que torneu enrera pel mateix camí, o seguint la pista dels aerogeneradors.

18102015Asc__Punta_de_l_Home_11

Si seguiu la nostra ruta, encara trobareu les restes d’algun refugi antiaeri que els soldats excavaven a la tova pedra càrstica, abans d’arribar a la pista que es va obrir per el manteniment dels aerogeneradors que envaeixen aquesta serra.

refugi antiaeri mig enrunat

refugi antiaeri mig enrunat

Arribats a aquesta immensa pista, girarem a la dreta, tot seguint-la

18102015Asc__Punta_de_l_Home_13

Al cap d’un bon tram de pista, veurem a la dreta un sender bastant escadusser, que s’endinsa a la boscúria i ja des de la pista veurem el pilar de formigó que suporta l’inevitable piló geodèsic.

18102015Asc__Punta_de_l_Home_15

Després de les fotos pertinents, emprenem un sender que marxa direcció nord, força més descuidat, però que si estem atents no ens oferirà problema

18102015Asc__Punta_de_l_Home_18

Estem en un senderó carener que flirteja amb el bosc ressec de pinassa i les ullades de dilatat paisatge de la vall de l’Ebre

18102015Asc__Punta_de_l_Home_20

18102015Asc__Punta_de_l_Home_21

el nostre corriol, aviat s’aboca a la vall i comença un vertiginós descens que obert a la immensitat de l’horitzó, ens dona la sensació de volar. Molt bona part de La Ribera d’Ebre és als nostres peus, els nostres ulls abasten una munió de pobles i serrats que se’ns fa difícil de detallar, tot un plaer pels sentits de l’excursionista.

18102015Asc__Punta_de_l_Home_22

18102015Asc__Punta_de_l_Home_23

Un pas estret entre roques, accentua el pendent i ens situa en una lloma pelada d’arbreda, des de la que ja podem veure el camí que ens retornarà al punt de partença.

18102015Asc__Punta_de_l_Home_25

Encara, però, podrem gaudir d’aquest marges de bella factura i d’aquests antics conreus que avui el bosc vol recuperar

18102015Asc__Punta_de_l_Home_26

18102015Asc__Punta_de_l_Home_27

i així arribarem als nostres vehicles.

En el nostre cas, vam acabar la matinal amb un bon vermut i un magnífic dinar en excel·lent companyia

18102015Asc__Punta_de_l_Home_28

i en acabat, després dels postres i el cafè, anem a fer baixar la manduca, tot fent una passejada fins al castell d’Ascó.

18102015Asc__Punta_de_l_Home_30

Des del castell, podem gaudir d’una excepcional panoràmica que agermana pobles i serrats en una comunió natural que conforma la nostra Ribera d’Ebre

l'esglesia d'Ascó des del castell

l’esglesia d’Ascó des del castell

pany de muralla

pany de muralla

vista des del pati d'armes

vista des del pati d’armes

l'Ebre des del castell

l’Ebre des del castell

Carrer Alt del Castell, el poble vell

Carrer Alt del Castell, el poble vell

Una menció especial per a la nostra amiga i guia en aquesta bella jornada, la Nati Biarnés, gràcies a la qual vam poder gaudir d’aquesta ruta tant especial. Les fotos d’aquest post, son obra de la Montserrat Jordà, una mostra més del seu saber fer.

Us recomano aquesta excursió, com una curiositat del tot plaent i que suposa una manera diferent de fer excursionisme, si la vols repetir, baixat el TRACK

MOLA DE COLLDEJOU PEL CAMÍ DE LA FONT DELS CLOTS.

PUJADA A LA MOLA DE COLLDEJOU PEL CAMÍ DE LA FONT DELS CLOTS.

 

El passat dia quatre d’octubre de 2015 hem anat a la Mola de Colldejou vuit amics i un patufet de divuit mesos.

 

Se’m trobat sobre les nou del matí al Coll Roig, entre Colldejou i la Torre de Fontaubella.

 

Quan hi som tots agafem els cotxes i baixem en direcció a la Torre de Fontaubella. Uns vuit-cents metres, per trobar a ma esquerra un camí amb un cartell que hi diu: Punt de reserva d’aigua amb hidrant i accessible per a helicòpters.

 

Inici del camí, zona d'us exclusiu dels serveis d'extinció d'incendis.

Inici del camí, zona d’us exclusiu dels serveis d’extinció d’incendis.

 

El camí al començament està cimentat i té una rodona a l’entrada força gran tota cimentada, podria ser l’heliport, continuem uns dos-cents metres amb el cotxe fins que arriben a la bassa dels bombers, a on deixem els cotxes al costat de les runes d’una casa, possiblement la caseta del Pep segons un mapa.

 

Començant a caminar.

Començant a caminar.

 

Quan son les 09:30 hores comencem a caminar en direcció a la mola continuant per la pista per la que hem entrat amb els cotxes.

 

Quan hem fet uns dos-cents metres trobem la font dels Clots, sembla que surti l’aigua d’una mina i hi ha feta una petita bassa.

 

Font dels Clots.

Font dels Clots.

 

Immediatament després de la font surt un camí força marcat cap a la dreta i amunt, però una vegada el vam seguir i arriba a perdre’s, nosaltres seguim pista amunt, la qual poc a poc va desapareixent i es transforma en camí.

 

Una vegada es fa camí la pista traiem les eines de netejar camins i ens posem a la feina ja que el camí està molt brut.

 

Netejant el camí de pujada.

Netejant el camí de pujada.

 

El ritme que portem és lent, hi ha molt a netejar i la pendent és fort, però això ho aprofita el Teix que té divuit mesos per fer un tros de camí a peu, cosa que agraeix el seu pare.

 

De mica en mica anem acostant-nos a les parets dels cingles, i quan hi som trobem dues balmes que semblen petites coves, podrien ser les coves d’en Roig que pinta el mapa.

 

Primera cova d'en Roig.

Primera cova d’en Roig.

 

Cova d'en Roig.

Cova d’en Roig.

 

Continuem camí cap a l’esquerra i arribem a un punt que tenim que fer una petita grimpada per superar uns deu o quinze metres de paret inclinada, els superem amb relativa facilitat, no sense córrer cert risc ja que les pedres estaven molles per una boira espessa que ens acompanya.

 

Al superar aquesta grimpada girem a l’esquerra, i en uns tres-cents metres trobem el barranc de les Comes d’en Montjou, que és el que baixa de la Rasa de la Cova i arriba fins a l’entrada del camí pel que pugem.

 

Pujant per la Rasa de la Cova.

Pujant per la Rasa de la Cova.

 

Arribats en aquet punt intentem seguir pel mig del barranc amunt, però de seguida remuntem uns quants metres a l’esquerra per anar a trobar el GR 7-3 que puja a la Mola per la Canal de l Cova.

 

En aquest punt trobem també el camí que ve per l’esquerra i que puja des de Colldejou pel coll de Freginals.

 

Aquí també parem una estona a menjar i descansar una mica, doncs ja portem dues hores i mitja pujant i treballant durament, hem netejat força el camí i també hem col·locat unes quantes fites.

 

Runes del castell de la Mola de Colldejou.

Runes del castell de la Mola de Colldejou.

 

Quan reprenem el camí ho fem pujant pel GR fins dalt de la Mola al seu punt més alt, al qual hi arribem quan son les 13:05 hores.

 

 

Foto de cim, Mola de Colldejou 925 m.

Foto de cim, Mola de Colldejou 925 m.

 

 

Celebrem que és el primer cim del Teix, ens fen unes fotos i avall que el dia no acompanya, està tot emboirat.

 

El camí de baixada passa per un bonic bosc d'alzines.

El camí de baixada passa per un bonic bosc d’alzines.

 

Baixem pel GR fins que trobem les torres de l’electre, aquí deixem el GR i girem a l’esquerra per una porta de ferro que dona a una caseta mig en runes feta amb fustes i xapes, som al Corral del Batllet.

 

Al arribar a les torres d’electre deixem el GR 7-3.

Al arribar a les torres d’electre deixem el GR 7-3.

 

Seguim la línia de l’electre avall uns cent cinquanta metres més o menys, fins que trobem l’inici d’una pista que baixa cap a la dreta, la seguim sempre avall fins trobar el camí que va de Colldejou a la Torre de Fontaubella.

 

Baixant per les torres d'electre.

Baixant per les torres d’electre i passem  a tocar del Corral del Batllet.

 

Aquest camí està marcat com a GR 7, i just on el trobem hi ha una bifurcació.

 

Cap a la dreta s’hi va a la Torre pel camí del Pigall i per l’alzinar, també va a l’Argentera pel Portell del Peiró; i cap a l’esquerra directament cap a la Torre de Fontaubella.

 

Arribant al camí que va de Colldejou a la Torre de Fontaubella, GR 7.

Arribant al camí que va de Colldejou a la Torre de Fontaubella, GR 7.

 

Nosaltres agafem cap a l’esquerra i per un bonic camí, en uns deu minuts sortim al camí pel que hem entrat amb els cotxes.

 

La Foradada, sota la Punta de Dalt.

La Foradada, sota la Punta de Dalt.

 

El seguim cap a l’esquerra i quan son les 14:45 hores tornem a ser als cotxes.

 

Arribada, final de camí.

Arribada, final de camí.

 

Hem fet uns 3,7 quilòmetres, hem trigat 05:20 hores i hem fet un desnivell acumulat total de 362 metres.

 

mola colldejou

Si vols repetir aquesta ruta pots baixar-te el TRACK

CARDÓ- Ascensió a La Creu de Santos per La Columna i retorn pel Camí de Calses

Aquesta és una excursió matinal que combina el Cardó més obac i més selvàtic, amb ermites emblemàtiques, assoleix el punt més alt de La Creu de Santos o Xàquera i recorre l’ aèria cresta fins al Coll de Murtero, porta natural del Desert de Cardó, per després baixar per una bucòlica boscúria, seguint el recòndit Camí de Calses.

Començarem a caminar de l’antiga ermita de Sant Elíes, a l’anomenat El Borboll, que després va ser casa de banys i apartament de luxe per a estadants adinerats.

CARD_circuit_1_

Entrarem tot planejant, pel barranc de Sant Roc, de vegetació exuberant, primer planejant per després anar pujant per bon sender en còmodes llaçades

Barranc de Sant Roc

Barranc de Sant Roc

fins que arribarem a la Font de l’Avellaner. Aquí trobem un indicador i

indicador de La Font de l'Avellaner

indicador de La Font de l’Avellaner

nosaltres hem de seguir la direcció de La Columna, però si volem visitar l’ermita de Sant Josep, antigament anomenada del Verger, pujarem cinc minuts pel camí de Sant Roc fins que unes escales de pedra en sec ens hi portaran. Però el nostre camí continua planejant

Vista del Balneari des del camí

Vista del Balneari des del camí

buscant el barranc de la Columna i si estem amatents, aviat veurem l’alterosa ermita del mateix nom que el camí voreja als seus peus

L'ermita de La Columna

L’ermita de La Columna

Arribats a la pista de Tivenys, una cadena tanca el barranc de La Columna, pel que nosaltres pujarem. Aquest sender recorre un pregó barranc de gran bellesa i singularitat vegetal, que assimila a una selva mediterrània

Camí del Barranc de La Columna

Camí del Barranc de La Columna

Trobarem ben aviat el pal indicador que assenyala l’ermita de La Columna, a la que aconsellem pujar, només son cinc minuts, amb les degudes precaucions ja que l’edifici està en runes, però que sense cap dubte és la més espectacular i bella del Desert Carmelità de Cardó. Després d’aquesta obligada visita, seguirem pujant amb força pel barranc, per sender clar i ben definit

CARD_circuit_7_

Deixarem enrere la Cova dels Porcs i passarem mes tard el terrabastall del despreniment de la zona de la Font dels Teixets i amb una última empenta, assolirem el camí del Portell de Cardó que ja veiem ben aprop

Fotografiant el Portell de Cardó

Fotografiant el Portell de Cardó

Nosaltres seguim el camí tot girant a la dreta i suaument anem pujant tot buscant la cruïlla anomenada L’Estisora, on girem a l’esquerra i seguim pujant dreturerament l’últim contrafort que ens mena al Collet de Santos

Collet de Santos

Collet de Santos

Aquí comença la pujada per la part més erma de la Serra, la solana i el secà configuren un paisatge del tot diferent que junt amb la pedra càrstica i la vegetació coriàcia, ens acompanya fins al cimal d’aquesta aspra carena, La Creu de Santos o també La Xàquera, de 942 metres

Piló Geodèsic i punt culminant de Cardó

Piló Geodèsic i punt culminant de Cardó

Retornem pel camí de pujada, però ben aviat el deixem per seguir la marcada i ferèstega carena, seguint un senderó incert que va sortejant les dificultats,

CARD_circuit_12_

buscant els millors passos a cops sense camí visible, però amb alguna fita o alguna traça que si estem atents ens facilitarà de seguir el camí. Ja prop del Coll de Murtero trobarem un bitllot característic

CARD_circuit_12a_

Des d’aquesta carena sempre podem gaudir de vistes fantàstiques, tant sobre la vall de l’Ebre i la costa, com sobre la vall de Cardó i el Balneari

Vista aèria del Balneari de Cardó

Vista aèria del Balneari de Cardó

Arribarem així al Coll de Murtero i travessarem la pista buscant la vessant de Cardó i baixarem per un sender ben marcat amb un pal indicador al seu inici.

Indicador del Coll de Muretero

Indicador del Coll de Muretero

Aquest indicador ens dirigeix cap al Camí de Calses, magnífic sender de gran bellesa natural, on la vegetació ha creat un paradís etern que en suau descens ens porta fins a les envistes de l’Ermita de Santa Anna, després ja només toca seguir el camí fins al barranc del Pastor i pel passeig dels Xiprers, retornar al Balneari i al nostre automòbil.

És una ruta apta per a fer en família, però cal tenir compte amb els trams sense camí que poden ser una mica perdedors, si voleu seguir l’excursió amb total seguretat, us podeu baixar el TRACK 

 

Illes Balears.

PUIG MAJOR 1.436 m.

 

Província: Illes Balears.

 

Data: Dimarts 02 de juny de 2015.

 

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Quilòmetre 37,8 de la carretera MA11/C-710.

 

Final: Quilòmetre 37,8 de la carretera MA11/C-710.

 

Circular: No.

 

Temps real: 03:40 hores.

 

Temps total: 04:25 hores.

 

Desnivell: 640 metres.

 

Desnivell acumulat: 650 metres.

 

Distància: 8,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

El cim que anem a fer avui és el Puig Major, és el cim més alt de les Illes Balears.

 

Aquest cim té la peculiaritat de que està copat pels militars.

 

Allà per l’any 1958 van dinamitar el cim per fer les instal·lacions de dos radars americans, als quals la gent els anomenava popularment ses bolles, aquest fet va fer que el cim perdés nou metres d’alçada.

 

Voladura del puig Major al 1958.

Voladura del puig Major al 1958.

 

 

Tota la zona del cim és militar i està prohibida l’entrada, però si es demana permís al comandant en cap del Acuartelamiento Aéreo Puig Major EVA7, i el dona, a les hores es pot pujar amb tranquil·litat. A nosaltres ens el van denega tot i que ho vam demanar amb temps.

 

Si algú vol demanar el permís pot trucar al 971 637 056, que es seguretat, i li diran com fer-ho.

 

Per això vam decidir pujar per Sa Coma de n’Arbona, ja que quan surts de la coma ets gairebé dalt.

 

Pont al quilòmetre 37.7 de la carretera.

Pont al quilòmetre 37.7 de la carretera.

Per començar pugem per la carretera MA11 (en alguns mapes C-710), passem pel davant del aquarterament militar i al passar un túnel, al quilòmetre 37,7 hi ha un pont que creua les aigües que baixen pel barranc de sa coma de n’Arbona, seguim uns tres-cents metres més per la carretera i trobem a ma dreta un lloc on deixar el cotxe.

 

Inici del camí.

Inici del camí.

 

Comencem a caminar quant son les 09:35 hores, retornem per la carretera fins el pont anterior, on agafem a l’esquerra un camí molt ample que puja primer suaument, però de seguida puja fort pel mig d’un alzinar molt maco.

 

El camí està perfectament fitat.

 

Pujant per l’alzinar.

Pujant per l’alzinar.

 

Als deu minuts de caminar, el camí gira una mica a l’esquerra i davalla fins a la llera del barranc.

 

No cal baixar, cal anar una mica a la dreta buscant les fites que hi pugen.

 

Als vint minuts el camí creua el barranc i s’enfila per la nostra esquerra pujant, en aquest punt hi ha una surgència d’aigua, possiblement la font dels Coloms que indica el mapa.

 

Passant a tocar de la font des Coloms.

Passant a tocar de la font des Coloms.

 

Quan estem prop dels mil metres d’alçada superem el primer esglaó i deixem el bosc darrera nostre.

 

Sortim del bosc amb el Penyal des Migdia al fons.

Sortim del bosc amb el Penyal des Migdia al fons.

 

De seguida que pugem uns metres, i ens acostem a les parets dels contraforts de la serra de son Torrella, en una raconada a ma dreta trobem la primera construcció feta amb el mètode de pedra seca, dit així per que no s’utilitza cap mena d’argamassa tan sols pedra tallada, i es tracta d’un antic pou de gel.

 

Primera construcció de pedra seca a la dreta.

Primera construcció de pedra seca a la dreta.

 

Està ple de camins i de fites, totes porten al mateix lloc, però potser el millor camí és el que va sempre més a prop de la paret.

 

Pujant hi han més construccions de pedra seca.

Pujant hi han més construccions de pedra seca.

 

Quan son les 10:25 hores arribem a unes altres construccions de pedra seca, unes petites que semblen casetes i un altre pou de gel força gran també, ens trobem a 1.050 metres.

 

Pou de gel fet amb la tècnica de pedra seca.

Pou de gel fet amb la tècnica de pedra seca.

En aquest punt parem uns deu minuts contemplant les construccions i després tornem a caminar fins el coll de n’Arbona, al qual arribem quan son les 10:50 hores, i ens trobem a 1.166 metres.

 

Superant la tanca al coll de n'Arbona.

Superant la tanca al coll de n’Arbona.

 

Al mateix coll no més cal passar la tanca i girar a l’esquerra per continuar pujant, de seguida es pot veure el cim.

 

Ja tenim la bola que hi ha dalt del cim a la vista.

 

Al coll de n'Arbona cal girar a l'esquerra.

Al coll de n’Arbona cal girar a l’esquerra.

 

Pugem una mica i de seguida arribem a tocar de la carretera que puja des de l’aquarterament militar fins el cim.

 

Entrada a la zona militar.

Entrada a la zona militar.

 

Hi ha una tanca i un cartell que prohibeix el pas per ser zona militar.

 

Com que som gent de pau i aprofitant que per allí no es veu a ningú, nosaltres passem la tanca, i com que som conscients de que de seguida que posem els peus a la carretera, algú de la base o bé des de el cim, ens veuran, pugem a tota velocitat per acostar-nos el més possible al cim.

 

Recó on es recorda a un alpinista mallorquí mort a l’Himàlaia.

Recó on es recorda a un alpinista mallorquí mort a l’Himàlaia.

 

Quan estem sobre els 1.325 metres deixem la carretera per agafar un camí que hi ha a la dreta i que està protegit amb un passamans de corda, aquest ens porta primer fins una paret amb la que hi ha un piolet i una placa en record de l’alpinista mallorquí Tolo Calafont Marcús, desaparegut en el descens de l’Annapurna, al Himàlaia, a l’any 2.010.

 

Altar i capella de la Mare de Deu de Lluc.

Altar i capella de la Mare de Deu de Lluc.

 

Una mica més endavant hi ha un altar i una creu amb una vitrina-capella amb la Mare de Deu de Lluc.

 

Des d’aquí tirem recte amunt fins trobar la carretera just per sota de la bola del radar.

 

A la carretera girem a la dreta i seguim quasi fins el final.

 

Quan son les 12:35 hores som dalt del cim, tot i que ens quedem a uns cent metres de les instal·lacions militars, just a l’últim tom de la carretera.

 

Puig Major 1.4367 m. Illes Balears.

Puig Major 1.4367 m. Illes Balears.

 

Des de el cim es pot veure el Puig Massanella de 1.365 metres cap a l’est, segona cota de l’illa, cap el nord el Morro d’en Pelut i la Mola de Tuent coronada per una torre, i vers el sud el Penyal des Migdia de 1.306 metres.

 

Dalt del cim fem un parell de fotos i baixem ràpidament abans no ens facin fora.

 

La primera idea era baixar per la Coma des Ribell, que baixa entre el Puig Major i el Morro d’en Pelut, però al finalment ens decantem per tornar pel mateix lloc per on hem pujat.

 

Morro d'en Pelut i baixador de la Coma des Ribell.

Morro d’en Pelut i baixador de la Coma des Ribell.

 

Mentre baixem per la carretera puja un cotxe de la policia militar i molt amablement ens convida a sortir de la zona militar pel mateix lloc per on hem entrat.

 

Coll de n'Arbona baixant.

Coll de n’Arbona baixant.

 

Quan son les 12:50 hores tornem a ser al primer pou de gel que trobem baixant i parem a menjar una mica.

 

Quan son les 13:15 hores tornem a baixar ara ja fins el cotxe directament.

Mentre baixem podem contemplar al fons de la vall els pobles de Fontalux i Soller.

 

Vista de la vall de Soller des de el coll de n'Arbona.

Vista de la vall de Soller des de el coll de n’Arbona.

 

Quan son les 14:00 hores tornem a ser al cotxe.

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

León.

TORRE CERREDO 2.648 m.

Província: León.

Data: Dimarts 18 i dimecres 19 d’agost de 2015.

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Majada de Canero.

Final: Majada de Canero.

Circular: No.

Temps real: 12:30 hores (02:40 + 09:50).

Temps total: 14:25 hores (2:40 + 11:45).

Desnivell: 1.523 metres (825 + 698).

Desnivell acumulat: 1.823 metres (915 + 908).

Distància: 22 quilòmetres.

Dificultat: Alta.

El dia disset d’agost ens trobem a Sotres, el poble més alt d’Astúries, que es troba a 1.050 metres d’alçada, amb la intenció de fer el Torre Cerredo o Torre de Cerredo, amb els 2.648 metres, és la muntanya de major altitud de Astúries i de Castella i Lleó, dels Picos de Europa, de la serralada Cantàbrica y també del tot el nord-oest de la península ibèrica.

Així doncs el dimarts dia divuit retornem per la carretera que mora a Sotres, i en uns cinc-cents metres, i en un gran tom a la dreta tal com baixem, surt a l’esquerra una carretera que agafem en baixada també.

Vista des de el coll de Pandébano del pàrquing i Sotres.

Vista des de el coll de Pandébano del pàrquing i Sotres.

Quan portem prop d’un quilòmetre trobem una pista a la dreta que baixa a unes cases, son les Ivernales de Cabao, l’agafem i una vegada superades aquestes cases trobem una altra pista a la dreta que amb pujada ens porta fins unes altres cases que deixem a la dreta, la Majada de Canero, i una mica més endavant la pista gira noranta graus a l’esquerra, en aquest punt deixem el cotxe, d’aquí surt cap a la dreta i amunt el camí que porta fins el coll de Pandébano.

Començament del camí.

Començament del camí.

Som a 1.125 metres, i quan son les 15:30 hores comencem a caminar en direcció al coll de Pandébano.

Pujant amb el coll de Pandébano al fons.

Pujant amb el coll de Pandébano al fons.

El camí està indicat amb senyals verticals, amb fites i molt fressat.

Coll de Pandébano.

Coll de Pandébano.

Al coll de Pandébano hi arribem en quinze minuts, som a 1.224 metres.

Majada de la Tenerosa.

Majada de la Tenerosa.

Quan son les 16:00 hores passem per la Majada de la Tenerosa a 1.300 metres, son un conjunt de cases separades, una de les quals és el refugi de la Tenerosa.

Refugi de la Tenerosa.

Refugi de la Tenerosa.

Continuem caminant i trobem un cartell que ens recorda que som al Monte de la Vera.

Des de la Tenerosa fins el coll del Vallejo el camí és llarg però no fa gaire pujada.

Primer passem per un petit coll quan son les 16:45, aquest es veu des de la Tenerosa.

Arribant al petit coll que es veu des de la Tenerosa.

Arribant al petit coll que es veu des de la Tenerosa.

Al coll del Vallejo hi arribem amb molta boira i no podem gaudir de la primera vista del Picu, el Naranjo de Bulmes, ni de les vistes impressionants de la zona, això ho podrem comprovar quan tornem.

Després del coll hi ha una bona baixada, però després tot és pujada fins al refugi d’Urriellu, que é on anem a dormir.

Arribant al Refugi de Urriellu.

Arribant al Refugi de Urriellu.

Al refugi hi arribem de cop, com que no es veu res per la boira, se’l trobem per sorpresa, hi arribem quan son les 18:10 hores, hem trigat 02:40 hores des de el cotxe.

Al refugi sopem i dormim.

Primeres llums del dia.

Primeres llums del dia.

El diumenge dia dinou surt seré, sense ni un núvol,  i al sortir del refugi podem contemplar meravellats la paret nord del Picu,  del Naranjo de Bulmes, que amb els 559 metres de paret nua i vertical, impressiona de debò ja que el refugi es troba als seus peus.

El Naranjo de Bulmes a primera hora.

El Naranjo de Bulmes a primera hora.

Després d’esmorzar i deixar part del material que portem al refugi comencem a caminar quan son les 08:00 hores.

Refugi de Urriellu.

Refugi de Urriellu.

El camí surt recte a la porta del refugi, en direcció a una diagonal que es veu clarament al fons a la muntanya que tenim al davant entre els cims del Neverón de Urriellu i el de Corona del Raso a esquerra i dreta respectivament.

Bretxa dels Caçadors al final de la diagonal que es veu al centre.

Bretxa dels Caçadors al final de la diagonal que es veu al centre.

En cinc minuts hi arribem al final d’aquesta diagonal on trobem la Bretxa dels Caçadors, avui en dia equipada al començament amb una cadena.

La bretxa està al davant de l'últim pic de la dreta.

La bretxa està al davant de l’últim pic de la dreta.

Després d’una trepada d’uns trenta metres per la canal arribem a un coll que hi ha entre els cims del Neverón de Urriellu i el de Corona del Raso, estem a la Horcada del Rasu a 1.160 metres.

Superant el començament de la bretxa.

Superant el començament de la bretxa.

Vista del Naranjo de Bulmes amb el refugi als seus peus.

Vista del Naranjo de Bulmes amb el refugi als seus peus.

El camí continua cap a l’esquerra en direcció al Neverón de Urriellu, però va girant , sense perdre alçada, cap a la dreta, en direcció a la Horcada Arenera, a la qual hi arribem quan son les 09:15 hores, estem a 2.279 metres i als peus dels pics Albo.

Vista dels cims Albo.

Vista dels cims Albo.

Pujant en direcció al Neverón de Urriellu amb l'Horcada Arenera a la dreta.

Pujant en direcció al Neverón de Urriellu amb l’Horcada Arenera a la dreta.

Horcada Arenera.

Horcada Arenera.

Des d’aquest coll ja podem la part alta del Torre Cerredo, el nostre cim.

Primera vista del Torrecerredo al centre i a l'esquerra.

Primera vista del Torrecerredo al centre i a l’esquerra.

Baixem uns trenta metres i trobem una bifurcació de camins, el camí de la dreta porta al refugi de Cabrones, nosaltres agafem el de l’esquerra.

A les 09:45 hores hem passa un jou, el camí continua fitat, té unes petites marques verdes i segueix amb molta traça.

Travessant un Jou amb el Torre Cerredo a l'esquerra i Pico Cabrones a la dreta.

Travessant un Jou amb el Torre Cerredo a l’esquerra i Pico Cabrones a la dreta.

Quan comencem a baixar hi ha dos camins, un que va cap a l’esquerra pel damunt d’un gran pedregam, però sembla difícil de seguir, i un altre que baixa una mica donant el tom al jou per la dreta, nosaltres seguim aquest últim ja que ho veiem més clar, els dos camins porten al mateix lloc, estem al jou de Cerredo.

Torre Cerredo a l'esquerra i Pico Cabrones a la dreta.

Torre Cerredo a l’esquerra i Pico Cabrones a la dreta.

Quan son les 10:10 hores som dalt del coll nord del jou de Cerredo, no més tenim al davant el Torrecerredo.

Fins ara el camí ha estat recaragolat i dificultós per les pedres, però es pot seguir perfectament.

Continuem avançant cap el cim, i quan son les 10:30 hores tenim davant nostre, a la dreta el Pico Cabrones i a l’esquerra el Torre Cerredo.

Torre Bermeja a l'esquerra, al centre Torre Cerredo i al davant la Torre Labrouche.

Torre Bermeja a l’esquerra, al centre Torre Cerredo i al davant la Torre Labrouche.

Parem a menjar una mica, i fem un niu on deixem una motxilla i els pals de caminar, tenim pel davant tres-cents metres de desnivell fins el cim, els primers cent son de tarteres de pedruscall i sorra, els segons cent son de canaletes i els últims cent de grimpada per paret més vertical.

Primera part del tram final.

Primera part del tram final.

A les 10:40 hores ens posem els casc i amb una motxilla amb aigua, i les càmeres de fotos no més tirem amunt.

Segona part del tram final.

Segona part del tram final.

El camí està ben marcat amb fites, la primera part és una mica penosa per les pedres i la sorra i va donant el tom al Pico Cabrones, a la segona trobem una canal que sembla que es tanqui i no tingui sortida, però se salva per la dreta abans d’arribar al final, i la tercera s’ha d’anar molt en conta ja que és una trepada de segon o tercer grau, però en tot moment hi ha bones preses  per agafar-se.

Tercera part del tram final.

Tercera part del tram final.

Vista en darrera amb el Jou de Cerredo al fons.

Vista en darrera amb el Jou de Cerredo al fons.

Arribant al cim.

Arribant al cim.

Quan son les 11:55 hores som dalt del cim, som a 2.648 metres dalt del cim culminant d’Astúries i León.

Torre Cerredo 2.648 m. Astúries i León.

Torre Cerredo 2.648 m. Astúries i León.

La vista és impressionant, tenim tots el Picos d’Europa als nostres peus i a la vista.

Vista del Peña Santa.

Vista del Peña Santa.

Cim del Tesorero al centre i darrera el Torre Blanca que és el cim més alt de Cantàbria.

Cim del Tesorero al centre i darrera el Torre Blanca que és el cim més alt de Cantàbria.

Fem quatre fotos i en deu minuts comencem a baixar, la baixada ens fa estar neguitosos, de cara avall el pati impressiona, una patinada, una caiguda i adéu-siau.

Torre Labrouche en primer terme i Horcada Arenera al fons.

Torre Labrouche en primer terme i Horcada Arenera al fons.

Anem baixant amb molta precaució i quan son les 13:50 hores tornem a ser al niu on havíem deixat el material.  Tornem a menjar i beure una mica i a les 14:10 hores tornem a caminar de retorn pel mateix camí d’anada.

La baixada és extremadament delicada.

La baixada és extremadament delicada.

Quan son les 15:00 hores tornem a ser a la Horcada Arenera .

Tornant cap a la Horcada Arenera.

Tornant cap a la Horcada Arenera.

A les 16:20 hores tornem a ser al refugi Urriellu, recollim el material descansem una mica i quan son les 17:00 hores seguim baixant en direcció al cotxe.

Cara Est del Naranjo de Bulmes.

Cara Est del Naranjo de Bulmes.

Última baixada amb els cotxes a l'esquerra i Sotres a la dreta.

Última baixada amb els cotxes a l’esquerra i Sotres a la dreta.

En el camí de baixada parem un parell de vegades uns cinc minuts per descansar i quan son les 19:40 hores tornem a ser al cotxe.

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

Asturies.

TORRE CERREDO 2.648 m.

Província: Asturias.

Data: Dimarts 18 i dimecres 19 d’agost de 2015.

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Majada de Canero.

Final: Majada de Canero.

Circular: No.

Temps real: 12:30 hores (02:40 + 09:50).

Temps total: 14:25 hores (2:40 + 11:45).

Desnivell: 1.523 metres (825 + 698).

Desnivell acumulat: 1.823 metres (915 + 908).

Distància: 22 quilòmetres.

Dificultat: Alta.

El dia disset d’agost ens trobem a Sotres, el poble més alt d’Astúries, que es troba a 1.050 metres d’alçada, amb la intenció de fer el Torre Cerredo o Torre de Cerredo, amb els 2.648 metres, és la muntanya de major altitud de Astúries i de Castella i Lleó, dels Picos de Europa, de la serralada Cantàbrica y també del tot el nord-oest de la península ibèrica.

Així doncs el dimarts dia divuit retornem per la carretera que mora a Sotres, i en uns cinc-cents metres, i en un gran tom a la dreta tal com baixem, surt a l’esquerra una carretera que agafem en baixada també.

Vista des de el coll de Pandébano del pàrquing i Sotres.

Vista des de el coll de Pandébano del pàrquing i Sotres.

Quan portem prop d’un quilòmetre trobem una pista a la dreta que baixa a unes cases, son les Ivernales de Cabao, l’agafem i una vegada superades aquestes cases trobem una altra pista a la dreta que amb pujada ens porta fins unes altres cases que deixem a la dreta, la Majada de Canero, i una mica més endavant la pista gira noranta graus a l’esquerra, en aquest punt deixem el cotxe, d’aquí surt cap a la dreta i amunt el camí que porta fins el coll de Pandébano.

Començament del camí.

Començament del camí.

Som a 1.125 metres, i quan son les 15:30 hores comencem a caminar en direcció al coll de Pandébano.

Pujant amb el coll de Pandébano al fons.

Pujant amb el coll de Pandébano al fons.

El camí està indicat amb senyals verticals, amb fites i molt fressat.

Coll de Pandébano.

Coll de Pandébano.

Al coll de Pandébano hi arribem en quinze minuts, som a 1.224 metres.

Majada de la Tenerosa.

Majada de la Tenerosa.

Quan son les 16:00 hores passem per la Majada de la Tenerosa a 1.300 metres, son un conjunt de cases separades, una de les quals és el refugi de la Tenerosa.

Refugi de la Tenerosa.

Refugi de la Tenerosa.

Continuem caminant i trobem un cartell que ens recorda que som al Monte de la Vera.

Des de la Tenerosa fins el coll del Vallejo el camí és llarg però no fa gaire pujada.

Primer passem per un petit coll quan son les 16:45, aquest es veu des de la Tenerosa.

Arribant al petit coll que es veu des de la Tenerosa.

Arribant al petit coll que es veu des de la Tenerosa.

Al coll del Vallejo hi arribem amb molta boira i no podem gaudir de la primera vista del Picu, el Naranjo de Bulmes, ni de les vistes impressionants de la zona, això ho podrem comprovar quan tornem.

Després del coll hi ha una bona baixada, però després tot és pujada fins al refugi d’Urriellu, que é on anem a dormir.

Arribant al Refugi de Urriellu.

Arribant al Refugi de Urriellu.

Al refugi hi arribem de cop, com que no es veu res per la boira, se’l trobem per sorpresa, hi arribem quan son les 18:10 hores, hem trigat 02:40 hores des de el cotxe.

Al refugi sopem i dormim.

Primeres llums del dia.

Primeres llums del dia.

El diumenge dia dinou surt seré, sense ni un núvol,  i al sortir del refugi podem contemplar meravellats la paret nord del Picu,  del Naranjo de Bulmes, que amb els 559 metres de paret nua i vertical, impressiona de debò ja que el refugi es troba als seus peus.

El Naranjo de Bulmes a primera hora.

El Naranjo de Bulmes a primera hora.

Després d’esmorzar i deixar part del material que portem al refugi comencem a caminar quan son les 08:00 hores.

Refugi de Urriellu.

Refugi de Urriellu.

El camí surt recte a la porta del refugi, en direcció a una diagonal que es veu clarament al fons a la muntanya que tenim al davant entre els cims del Neverón de Urriellu i el de Corona del Raso a esquerra i dreta respectivament.

Bretxa dels Caçadors al final de la diagonal que es veu al centre.

Bretxa dels Caçadors al final de la diagonal que es veu al centre.

En cinc minuts hi arribem al final d’aquesta diagonal on trobem la Bretxa dels Caçadors, avui en dia equipada al començament amb una cadena.

La bretxa està al davant de l'últim pic de la dreta.

La bretxa està al davant de l’últim pic de la dreta.

Després d’una trepada d’uns trenta metres per la canal arribem a un coll que hi ha entre els cims del Neverón de Urriellu i el de Corona del Raso, estem a la Horcada del Rasu a 1.160 metres.

Superant el començament de la bretxa.

Superant el començament de la bretxa.

Vista del Naranjo de Bulmes amb el refugi als seus peus.

Vista del Naranjo de Bulmes amb el refugi als seus peus.

El camí continua cap a l’esquerra en direcció al Neverón de Urriellu, però va girant , sense perdre alçada, cap a la dreta, en direcció a la Horcada Arenera, a la qual hi arribem quan son les 09:15 hores, estem a 2.279 metres i als peus dels pics Albo.

Vista dels cims Albo.

Vista dels cims Albo.

Pujant en direcció al Neverón de Urriellu amb l'Horcada Arenera a la dreta.

Pujant en direcció al Neverón de Urriellu amb l’Horcada Arenera a la dreta.

Horcada Arenera.

Horcada Arenera.

Des d’aquest coll ja podem la part alta del Torre Cerredo, el nostre cim.

Primera vista del Torrecerredo al centre i a l'esquerra.

Primera vista del Torrecerredo al centre i a l’esquerra.

Baixem uns trenta metres i trobem una bifurcació de camins, el camí de la dreta porta al refugi de Cabrones, nosaltres agafem el de l’esquerra.

A les 09:45 hores hem passa un jou, el camí continua fitat, té unes petites marques verdes i segueix amb molta traça.

Travessant un Jou amb el Torre Cerredo a l'esquerra i Pico Cabrones a la dreta.

Travessant un Jou amb el Torre Cerredo a l’esquerra i Pico Cabrones a la dreta.

Quan comencem a baixar hi ha dos camins, un que va cap a l’esquerra pel damunt d’un gran pedregam, però sembla difícil de seguir, i un altre que baixa una mica donant el tom al jou per la dreta, nosaltres seguim aquest últim ja que ho veiem més clar, els dos camins porten al mateix lloc, estem al jou de Cerredo.

Torre Cerredo a l'esquerra i Pico Cabrones a la dreta.

Torre Cerredo a l’esquerra i Pico Cabrones a la dreta.

Quan son les 10:10 hores som dalt del coll nord del jou de Cerredo, no més tenim al davant el Torrecerredo.

Fins ara el camí ha estat recaragolat i dificultós per les pedres, però es pot seguir perfectament.

Continuem avançant cap el cim, i quan son les 10:30 hores tenim davant nostre, a la dreta el Pico Cabrones i a l’esquerra el Torre Cerredo.

Torre Bermeja a l'esquerra, al centre Torre Cerredo i al davant la Torre Labrouche.

Torre Bermeja a l’esquerra, al centre Torre Cerredo i al davant la Torre Labrouche.

Parem a menjar una mica, i fem un niu on deixem una motxilla i els pals de caminar, tenim pel davant tres-cents metres de desnivell fins el cim, els primers cent son de tarteres de pedruscall i sorra, els segons cent son de canaletes i els últims cent de grimpada per paret més vertical.

Primera part del tram final.

Primera part del tram final.

A les 10:40 hores ens posem els casc i amb una motxilla amb aigua, i les càmeres de fotos no més tirem amunt.

Segona part del tram final.

Segona part del tram final.

El camí està ben marcat amb fites, la primera part és una mica penosa per les pedres i la sorra i va donant el tom al Pico Cabrones, a la segona trobem una canal que sembla que es tanqui i no tingui sortida, però se salva per la dreta abans d’arribar al final, i la tercera s’ha d’anar molt en conta ja que és una trepada de segon o tercer grau, però en tot moment hi ha bones preses  per agafar-se.

Tercera part del tram final.

Tercera part del tram final.

Vista en darrera amb el Jou de Cerredo al fons.

Vista en darrera amb el Jou de Cerredo al fons.

Arribant al cim.

Arribant al cim.

Quan son les 11:55 hores som dalt del cim, som a 2.648 metres dalt del cim culminant d’Astúries i León.

Torre Cerredo 2.648 m. Astúries i León.

Torre Cerredo 2.648 m. Astúries i León.

La vista és impressionant, tenim tots el Picos d’Europa als nostres peus i a la vista.

Vista del Peña Santa.

Vista del Peña Santa.

Cim del Tesorero al centre i darrera el Torre Blanca que és el cim més alt de Cantàbria.

Cim del Tesorero al centre i darrera el Torre Blanca que és el cim més alt de Cantàbria.

Fem quatre fotos i en deu minuts comencem a baixar, la baixada ens fa estar neguitosos, de cara avall el pati impressiona, una patinada, una caiguda i adéu-siau.

Torre Labrouche en primer terme i Horcada Arenera al fons.

Torre Labrouche en primer terme i Horcada Arenera al fons.

Anem baixant amb molta precaució i quan son les 13:50 hores tornem a ser al niu on havíem deixat el material.  Tornem a menjar i beure una mica i a les 14:10 hores tornem a caminar de retorn pel mateix camí d’anada.

La baixada és extremadament delicada.

La baixada és extremadament delicada.

Quan son les 15:00 hores tornem a ser a la Horcada Arenera .

Tornant cap a la Horcada Arenera.

Tornant cap a la Horcada Arenera.

A les 16:20 hores tornem a ser al refugi Urriellu, recollim el material descansem una mica i quan son les 17:00 hores seguim baixant en direcció al cotxe.

Cara Est del Naranjo de Bulmes.

Cara Est del Naranjo de Bulmes.

Última baixada amb els cotxes a l'esquerra i Sotres a la dreta.

Última baixada amb els cotxes a l’esquerra i Sotres a la dreta.

En el camí de baixada parem un parell de vegades uns cinc minuts per descansar i quan son les 19:40 hores tornem a ser al cotxe.

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.