Alta Ribagorça.
http://blogscat.com/trescantpelscims/2015/09/29/alta-ribagorca/Comaloforno 3029 metres.
Comarca: Alta Ribagorça.
Data: Diumenge 05-07-2015.
Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.
Inici: Pàrquing pressa de Cavallers.
Final: Pàrquing pressa de Cavallers.
Circular: No.
Temps real: 11:00 hores.
Temps total: 12:30 hores.
Desnivell: 1.300 metres.
Desnivell acumulat: 1.340 metres.
Distància 6,0 quilòmetres.
Dificultat: Alta.
El Comaloforno és una muntanya que es troba a la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça, i dins del parc nacional d’aigües Tortes i Estany de Sant Maurici.
Coma-lo-forno és coma de la forna. Una forna, en el país és una coveta o forat en la roca, com la que s’obre a la cresta d’aquest cim.
El cim de 3.029 metres, es troba en la cresta dels Besiberri, entre el Besiberri sud i la Punta Passet.
El dia cinc de juliol de 2015 deixem el cotxe a l’últim pàrquing sota mateix de la pressa de Cavallers, a la vall de Boí.
Quan son tres quars i cinc minuts de set del matí comencem a caminar sortint del pàrquing i pujant a la pressa, la qual travessem d’un costa a l’altre.
Quan travessem la pressa tenim una paret al davant que sembla inexpugnable, però en realitat puja un camí pel mig, és costerut i no ple de dificultats, però és el que seguirem.
Al final de la pressa comença un camí cap a la dreta que seguim.
Quan portem uns minuts caminant ens adonem que no anem bé, hauríem d’haver trobat un camí a l’esquerra per pujar, ens en tornem i poc abans d’arribar a la pressa el trobem, se l’havíem saltat. Hem perdut uns quinze minuts entre anar i tornar.
Continuem amunt i de seguida arribem a un pas entre dues parets, la de l’esquerra és una escola d’escalada amb força vies.
En deu minuts des de que hem agafat aquest camí, arribem a la primera dificultat, el anomenat pas de l’os, un pas entre unes roques, que s’ha de grimpar i passar per un forat força estret.
Després d’aquest pas el camí puja per un bosc còmodament, fins que al sortir del bosc s’arriba a un gran pedregam. És una tartera composta de pedres grosses que s’ha de creuar en diagonal.
Nosaltres seguim unes fites que ens porten fins al peu de la quarta agulla de Comalestortes, però a la tornada ens adonem que és millor passar més avall, buscant els prats d’herba que porten fins un coll a l’esquerra del Bony de l’orri, també dit coll del pas de l’os.
Quan son les deu en punt del matí som al coll, a partir d’aquí el camí gira a l’esquerra, som a uns 2.470 metres, hem fet fins ara uns 690 metres de desnivell, i ens queden uns 560 metres fins el cim.
Quan son les deu trenta hores parem a descansar i menjar una mica. Som a uns 2.660 metres i estem just al damunt de l’estany de Comaloforno.
La vista és impressionant, tenim tots els Besiberri davant nostre.
Podem observar que hi ha força neu encara i que els estanys estan mig glaçats encara.
A les 10:45 hores tornen a caminar en direcció a l’estany glaçat de Comaloforno, sense baixar a l’altre estany ni perdre alçada.
Passem a toca de l’estany i girem a la dreta en direcció al nostre cim el més recte possible i aprofitant totes les llengües de neu que podem, ja que la neu està en perfectes condicions per caminar sense grampons.
Ens anem apropant de mica en mica a la paret final, anem en direcció a una portella o bretxa que hi ha entre el nostre cim i el Besiberri sud.
Però poc abans d’arribar dalt de la cresta un home que anava darrera nostre ens indica que el cim està una mica més a l’esquerra i que és millor pujar per un altre canal , baixem uns metres i el seguim, tenia raó molt millor, pugem per aquesta canal i al arriba dalt de la cresta ja veiem el cim a l’esquerra, baixem una mica i enfilem l’última grimpada al cim.
Quan son les 13:15 hores som dalt del Comaloforno.
La vista és impressionant en totes direccions, cap el nord tota la cresta dels Besiberri, cap el nord-oest el massís de la Maladeta amb tots els seus pics de tres mil metres amb el tot poderós Aneto al mig, cap a l’est la Punta Alta de Comalesbienes, cap el nord-est el Montardo, cap el sud la Punta Passet i la Punta Lequetre.
Multitud de cims i d’estanys.
L’únic que trobem a faltar és la típica creu que tants i tants anys hi ha hagut dalt del cim, sembla ser que ha desaparegut.
Quan son les 13:35 hores baixem pel mateix camí que de pujada.
Quan son les 15:40 hores som al mateix lloc on hem parat al matí a menjar, sobre els 2.660 metres, ara també parem descansar una mica, i quan son les 16:00 hores tornem a re emprendre la baixada.
Ja no parem fins baix de tot, i quan son les 19:20 hores tornem a ser al cotxe.