trescant pels cims

Congost d’Entremon.

Data: 12-07-2015.

Participants (4): Montse León, Joan Gassol, Tatiana Stupina i Pere López.

El Congost d’Entremont és un pas natural excavat al riu Cinca, té una llargada d’un quilòmetre i mig, i va del pantà de Mediano al del Grado. per aquest perrillos congost abans baixaben els troncs els Navateros, o sigui els raiers.

Pels perills tan grans que passaben els raiers, es van construir unes quantes ermites, segons les creències populars, tal que els sants o santes invocat tinguessin cura dels raiers.

Una de les que vigilen el congos des de les alçades i que es pot contemplar des de l’inici del reorregut, és el Castell de Samitier del segle XI, i que consta del propi castell en runes i de l’ermita de Sant Emeteri i Sant Celedoni, actualment reconstruida.

Pujant per Barbastre, una velada superat el poble de Ligüerre de Cinca, el qual deixem a ma dreta, trobem un llarg pont, just a la sortida d’aquest trobem una entrada amb uns panells, aquí deixem el cotxe.

Per fer el congost comencem a caminar carretera amunt uns cinquanta metres fins trobar un pal indicador que ens indica que som al GR 1.

És un bocina camí a estones excabat a la roca i en cers moments amb passos estrets i amb força precipici.

A mitat del camí es troben els passos més compromessos, un d’ells equipat amb unes passarel·les i grapes a la paret per agafar-se, però en cap moment fa falta cap equipació especial per soperar-los.

El camí continua fins la pressa de Meridiano.

Sempre está marca amb GR i al final s’ha de fer uns tres-cents metres de carretera i creuar tres tunels que actualment tenen llum que s’encen per uns detectors de moviments.

El recorregut passa entre espadats de més de tres-cents metres d’alçada i és eminentment ornitològic, ja que e poden veure diferents aus, entre les quals el Trencalòs.

L’anada la fem en 01:50 hores fent moltes parades, i la tornada amb 01:30 hores.

És un recorregut molt distret, totalment recomenable i molt espectacular.

PUNTA CURULL 1.023 M. 

Comarca: Garrigues.

Data: Diumenge 07 de juny de 2015.

Participants (4): Montserrat Jordà, Lluís Balsells, Tatiana Stúpina I Pere López.

Inici: Església de Sant Antoni de Pàdua a Vilanova de Prades.

Final: Església de Sant Antoni de Pàdua a Vilanova de Prades.

Circular: Si.

Temps real: 02:00 hores.

Temps total: 03:40 hores.

Desnivell: 140 metres.

Desnivell acumulat: 187 metres.

Distància: 6,5 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

El cim de la Punta Curull es troba a la Serra la Llena, serra que separa les comarques de la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat.

El dia set de juny de 2015 ens trobem a l’entrada del poble de Vilanova de Prades arribant de Montblanc.

Ens trobem quatre amics a l’església de Sant Antoni de Pàdua, també dita església del cementiri.

Quan son les deu del matí comencem a caminar entrant al poble i anant as buscar l’església de Sant Salvador.

Caminem pel carrer de Sant Antoni i el carrer Major, i al arribar a l’església de Sant salvador, agafem el carrer dels Cups, que es troba a la dreta de l’església tal com la veiem mirant-la de cara.

A les 10:12 hores agafem el carrer dels Cups amunt i al final d’aquest ja comença el camí que puja a la serra.

El camí està marcat amb PR i unes marques grogues amb forma de ferradura, les quals no deixarem fins la cova del Calaixos de l’Ereldo o de l’Home Fe.

El camí comença pujant i donant el tom al turó de la Roca del sentinella, i en uns set minuts arribem als plans dels Solans.

En aquest punt podem veure les parets de la cinglera i les antenes dels repetidors de ràdio i televisió per primera vegada de prop.

Quan son les 10:30 hores passem a tocar d’una paret, a la nostra esquerra, que està plena de vies d’escalada, parem uns breus instants per estudiar-les una mica i continuem el nostre camí.

Continuem a peu de paret passant a peu de la cinglera, per uns balmats amb un forat mes destacat que els altres, és l’anomenada Cova de les Bigues.

A les 10:40 hores som dalt de la serra i trobem el camí de la serra, és una pista que ve del poble i per la qual tornarem a ell.

Creuem la pista i davallem pel camí marcat amb les ferradures de color groc.

Al mateix punt on creuem la pista i ha un pal indicador que senyala els Calaixos d’Ereldo 0,2 qm.

A mida que anem baixant sembla que entrem en un laberint de pedres i passos estrets.

Als quatre minuts baixant trobem una entrada marcada amb unes fletxes i una barra vertical tan de color groc com vermell.

Entrem i després de estrets passadissos entre roques arribem a una petita cova, val la pena entrar a veure-ho, però no es la cova dels Calaixos.

Tonen i continuem el camí marcat amb ferradures grogues.

En cinc minuts arribem a la Cova dels Calaixos d’Ereldo o de l’Home Fe, dita així perquè, segons conta la llegenda, durant les guerres carlines (tres guerres del 1883 al 1876), un home s’amagava en aquest lloc, de tant en tant sortia i des de la roca del Sentinella, just al damunt del poble, cridava: “gent de Vilanova, tingueu fe, que la guerra s’acabarà”.

L’entrada a la cova està indicada amb el nom pintat  a la paret.

L’entrada és un petit forat a ras de terra, pel qual s’ha d’entrar ajupit o reptant una mica, dintre et pots posar dret i no fa falta llanternes, lots o frontals, entra llum per un forat.

Quan son les 11:35 hores Sortim de la cova i tornem a pujar a la serra pel mateix camí que hem baixat.

Quan tornem a ser dal de la serra, a la pista, girem a la dreta en direcció al cim de la Cogulla.

Quan son les 11:55 son davant el cim de la Cogulla, la pista es bifurca i anem per la dreta, però de seguida la deixem i enfilem recte amunt per un camí que talla la pista que puja fins dalt.

Pugem dalt del cim de la Cogulla a 1.029 metres a on trobem una cabana de guaita dels forestals.

Les vistes sobre la plana de les Garrigues és extensa i sobre el Priorat, amb l’omnipresent Montsant, és molt maca.

Ens fem la foto de cim i tornem a baixar pel mateix camí i al arribar a la pista girem a l’esquerra i tornem per on hem vingut abans amb la intenció d’arribar a la Punta Curull.

Anem planejant per la pista i al final d’una llarga recta, just quan la pista gira fort a l’esquerra i davalla, trobem un pal indicador, un camí a la dreta marcat amb punts grocs i tenim un turó al davant.

Quan son les 12:16 hores deixem la pista i agafem aquest camí que està indicat com a Punta Curull.

El camí va donant el tom al turó que teníem al davant, i una vegada superat continua recte amunt seguint per damunt la cinglera, i en deu minuts arribem al cim.

A les 12:26 hores son dalt del cim més alt de les Garrigues, la Punta Curull de 1.023 metres.

Fem les fotos de rigor, gaudim de les vistes i quan son les 12:50 hores sortim del cim.

Primer sortim en direcció est, la contraria de per on hem arribat, en busca d’un camí que està indicat al mapa, però no el trobem, deu està molt brut.

Tornem al cim i quan son les 13:00 hores tornem a sortir del cim però aquesta vegada tornant pel camí que hem arribat, però de seguida agafem un camí a ma dreta en direcció nord, que davalla ràpidament i en deu minuts tornem a ser a la pista que ve del cim de la Cogulla.

El camí que hem baixat, si el seguíssim creuant la pista, ens duria a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, però nosaltres tirem pista avall.

La pista planeja i davalla suaument fins a Vilanova de Prades, però quan portem uns deu minuts per la pista, agafem un camí a la dreta de roca de conglomerat, que talla un tros de pista i puja fins un collet on hi ha una gran fita.

Quan som dalt del collet ja podem veure davant nostre el poble.

El camí davalla paral·lel a la pista fins que torna a ajuntar-se amb ella uns sis minuts després de deixar-la.

Tal com anem arribant a ma dreta hi ha un càmping i a ma esquerra la, mal anomenada ermita de Sant Antoni, ja que és l’església de Sant Antoni de Pàdua o església del cementiri.

A les 13:40 hores tornem a ser al poble just al punt de sortida.

 

Si vols descarregar el track de la ruta pica AQUÍ