trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for juliol, 2015


Congost d’Entremon.

Congost dEntremon.

Data: 12-07-2015.

Participants (4): Montse León, Joan Gassol, Tatiana Stupina i Pere López.

El Congost d’Entremont és un pas natural excavat al riu Cinca, té una llargada d’un quilòmetre i mig, i va del pantà de Mediano al del Grado. per aquest perrillos congost abans baixaben els troncs els Navateros, o sigui els raiers.

Entrada al Congost d’Entremont.

Entrada al Congost d’Entremont.

Pels perills tan grans que passaben els raiers, es van construir unes quantes ermites, segons les creències populars, tal que els sants o santes invocat tinguessin cura dels raiers.

Una de les que vigilen el congos des de les alçades i que es pot contemplar des de l’inici del reorregut, és el Castell de Samitier del segle XI, i que consta del propi castell en runes i de l’ermita de Sant Emeteri i Sant Celedoni, actualment reconstruida.

Castell de Samitier i ermita de Sant Emeteri i Sant Celedoni.

Castell de Samitier i ermita de Sant Emeteri i Sant Celedoni.

Pujant per Barbastre, una velada superat el poble de Ligüerre de Cinca, el qual deixem a ma dreta, trobem un llarg pont, just a la sortida d’aquest trobem una entrada amb uns panells, aquí deixem el cotxe.

Començament del camí.

Començament del camí.

Per fer el congost comencem a caminar carretera amunt uns cinquanta metres fins trobar un pal indicador que ens indica que som al GR 1.

És un bocina camí a estones excabat a la roca i en cers moments amb passos estrets i amb força precipici.

Pas estret excavat a la roca i amb força pati.

Pas estret excavat a la roca i amb força pati.

A mitat del camí es troben els passos més compromessos, un d’ells equipat amb unes passarel·les i grapes a la paret per agafar-se, però en cap moment fa falta cap equipació especial per soperar-los.

Pas equipat amb unes passarel·les i grapes a la paret.

Pas equipat amb unes passarel·les i grapes a la paret.

El camí continua fins la pressa de Meridiano.

Sempre está marca amb GR i al final s’ha de fer uns tres-cents metres de carretera i creuar tres tunels que actualment tenen llum que s’encen per uns detectors de moviments.

Presa del pantà de Meridiano.

Presa del pantà de Meridiano.

El recorregut passa entre espadats de més de tres-cents metres d’alçada i és eminentment ornitològic, ja que e poden veure diferents aus, entre les quals el Trencalòs.

L’anada la fem en 01:50 hores fent moltes parades, i la tornada amb 01:30 hores.

És un recorregut molt distret, totalment recomenable i molt espectacular.

Componets de l’excursió al Congost d’Entremon

Componets de l’excursió al Congost d’Entremon

Garrigues.

PUNTA CURULL 1.023 M. 

Comarca: Garrigues.

Data: Diumenge 07 de juny de 2015.

Participants (4): Montserrat Jordà, Lluís Balsells, Tatiana Stúpina I Pere López.

Inici: Església de Sant Antoni de Pàdua a Vilanova de Prades.

Final: Església de Sant Antoni de Pàdua a Vilanova de Prades.

Circular: Si.

Temps real: 02:00 hores.

Temps total: 03:40 hores.

Desnivell: 140 metres.

Desnivell acumulat: 187 metres.

Distància: 6,5 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

El cim de la Punta Curull es troba a la Serra la Llena, serra que separa les comarques de la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat.

SONY DSC

Serra la Llena amb la Punta Curull a la dreta.

El dia set de juny de 2015 ens trobem a l’entrada del poble de Vilanova de Prades arribant de Montblanc.

Ens trobem quatre amics a l’església de Sant Antoni de Pàdua, també dita església del cementiri.

Església de Sant Antoni de Pàdua a Vilanova de Prades.

Església de Sant Antoni de Pàdua a Vilanova de Prades.

Quan son les deu del matí comencem a caminar entrant al poble i anant as buscar l’església de Sant Salvador.

Caminem pel carrer de Sant Antoni i el carrer Major, i al arribar a l’església de Sant salvador, agafem el carrer dels Cups, que es troba a la dreta de l’església tal com la veiem mirant-la de cara.

Església de Sant Salvador a Vilanova de Prades.

Església de Sant Salvador a Vilanova de Prades.

A les 10:12 hores agafem el carrer dels Cups amunt i al final d’aquest ja comença el camí que puja a la serra.

Carrer dels Cups.

Carrer dels Cups.

El camí està marcat amb PR i unes marques grogues amb forma de ferradura, les quals no deixarem fins la cova del Calaixos de l’Ereldo o de l’Home Fe.

Marques de part del recorregut.

Marques de part del recorregut.

El camí comença pujant i donant el tom al turó de la Roca del sentinella, i en uns set minuts arribem als plans dels Solans.

Deixant en darrere el poble.

Deixant en darrere el poble.

Pujant als Plans de Solans.

Pujant als Plans de Solans.

Arribant als Plans de Solans amb el Montsant al darrera.

Arribant als Plans de Solans amb el Montsant al darrera.

En aquest punt podem veure les parets de la cinglera i les antenes dels repetidors de ràdio i televisió per primera vegada de prop.

Plans de Solans.

Plans de Solans.

Parets sota mateix dels repetidors.

Parets sota mateix dels repetidors.

Quan son les 10:30 hores passem a tocar d’una paret, a la nostra esquerra, que està plena de vies d’escalada, parem uns breus instants per estudiar-les una mica i continuem el nostre camí.

Vies d'escalada en aquestes parets.

Vies d’escalada en aquestes parets.

Continuem a peu de paret passant a peu de la cinglera, per uns balmats amb un forat mes destacat que els altres, és l’anomenada Cova de les Bigues.

Passant a tocar de la cova de les Bigues.

Passant a tocar de la cova de les Bigues.

Pujant per la part solana de la serra.

Pujant per la part solana de la serra.

A les 10:40 hores som dalt de la serra i trobem el camí de la serra, és una pista que ve del poble i per la qual tornarem a ell.

Entrada al camí  que baixa a la cova dels Calaixos.

Entrada al camí que baixa a la cova dels Calaixos.

Creuem la pista i davallem pel camí marcat amb les ferradures de color groc.

Al mateix punt on creuem la pista i ha un pal indicador que senyala els Calaixos d’Ereldo 0,2 qm.

A mida que anem baixant sembla que entrem en un laberint de pedres i passos estrets.

Baixant al laberint dels calaixos.

Baixant al laberint dels calaixos.

Als quatre minuts baixant trobem una entrada marcada amb unes fletxes i una barra vertical tan de color groc com vermell.

Entrada a un petit laberint amb una petita cova al final.

Entrada a un petit laberint amb una petita cova al final.

Entrem i després de estrets passadissos entre roques arribem a una petita cova, val la pena entrar a veure-ho, però no es la cova dels Calaixos.

Pas entre el laberint de pedres.

Pas entre el laberint de pedres.

Pas estret abans de la petita cova.

Pas estret abans de la petita cova.

Foto feta des de el final de la petita cova.

Foto feta des de el final de la petita cova.

Tonen i continuem el camí marcat amb ferradures grogues.

Tornem al camí que dona a la cova dels Calaixos.

Tornem al camí que dona a la cova dels Calaixos.

En cinc minuts arribem a la Cova dels Calaixos d’Ereldo o de l’Home Fe, dita així perquè, segons conta la llegenda, durant les guerres carlines (tres guerres del 1883 al 1876), un home s’amagava en aquest lloc, de tant en tant sortia i des de la roca del Sentinella, just al damunt del poble, cridava: “gent de Vilanova, tingueu fe, que la guerra s’acabarà”.

L’entrada a la cova està indicada amb el nom pintat  a la paret.

Cova dels Calaixos.

Cova dels Calaixos.

L’entrada és un petit forat a ras de terra, pel qual s’ha d’entrar ajupit o reptant una mica, dintre et pots posar dret i no fa falta llanternes, lots o frontals, entra llum per un forat.

Petita entrada a la cova des de dins.

Petita entrada a la cova des de dins.

Entrant a la cova.

Entrant a la cova.

Interior de la cova.

Interior de la cova.

Interior de la cova.

Interior de la cova.

Sortint de la cova..

Sortint de la cova..

Quan son les 11:35 hores Sortim de la cova i tornem a pujar a la serra pel mateix camí que hem baixat.

Quan tornem a ser dal de la serra, a la pista, girem a la dreta en direcció al cim de la Cogulla.

Desviament cap el cim de la Cogulla.

Desviament cap el cim de la Cogulla.

Quan son les 11:55 son davant el cim de la Cogulla, la pista es bifurca i anem per la dreta, però de seguida la deixem i enfilem recte amunt per un camí que talla la pista que puja fins dalt.

Pujada al cim de la Cogulla.

Pujada al cim de la Cogulla.

Pugem dalt del cim de la Cogulla a 1.029 metres a on trobem una cabana de guaita dels forestals.

Cim de la Cogulla 1.029 metres.

Cim de la Cogulla 1.029 metres.

Les vistes sobre la plana de les Garrigues és extensa i sobre el Priorat, amb l’omnipresent Montsant, és molt maca.

Vista cap el pla de les Garrigues.

Vista cap el pla de les Garrigues.

Vista cap el Priorat.

Vista cap el Priorat.

Vista cap a la Conca de Barberà.

Vista cap a la Conca de Barberà.

Ens fem la foto de cim i tornem a baixar pel mateix camí i al arribar a la pista girem a l’esquerra i tornem per on hem vingut abans amb la intenció d’arribar a la Punta Curull.

Anem planejant per la pista i al final d’una llarga recta, just quan la pista gira fort a l’esquerra i davalla, trobem un pal indicador, un camí a la dreta marcat amb punts grocs i tenim un turó al davant.

Deixant el camí de la serra per anar cap a la Punta Curull.

Deixant el camí de la serra per anar cap a la Punta Curull.

Quan son les 12:16 hores deixem la pista i agafem aquest camí que està indicat com a Punta Curull.

El camí va donant el tom al turó que teníem al davant, i una vegada superat continua recte amunt seguint per damunt la cinglera, i en deu minuts arribem al cim.

Punta Curull al fons.

Punta Curull al fons.

A les 12:26 hores son dalt del cim més alt de les Garrigues, la Punta Curull de 1.023 metres.

Punta Curull 1.023 metres (Garrigues).

Punta Curull 1.023 metres (Garrigues).

Fem les fotos de rigor, gaudim de les vistes i quan son les 12:50 hores sortim del cim.

Vista del poble de Vilanova de Prades des del cim.

Vista del poble de Vilanova de Prades des del cim.

Primer sortim en direcció est, la contraria de per on hem arribat, en busca d’un camí que està indicat al mapa, però no el trobem, deu està molt brut.

Tornem al cim i quan son les 13:00 hores tornem a sortir del cim però aquesta vegada tornant pel camí que hem arribat, però de seguida agafem un camí a ma dreta en direcció nord, que davalla ràpidament i en deu minuts tornem a ser a la pista que ve del cim de la Cogulla.

Retrobant el camí de la Serra.

Retrobant el camí de la Serra.

El camí que hem baixat, si el seguíssim creuant la pista, ens duria a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, però nosaltres tirem pista avall.

La pista planeja i davalla suaument fins a Vilanova de Prades, però quan portem uns deu minuts per la pista, agafem un camí a la dreta de roca de conglomerat, que talla un tros de pista i puja fins un collet on hi ha una gran fita.

Petit coll abans d'arribar al poble.

Petit coll abans d’arribar al poble.

Quan som dalt del collet ja podem veure davant nostre el poble.

El camí davalla paral·lel a la pista fins que torna a ajuntar-se amb ella uns sis minuts després de deixar-la.

Tal com anem arribant a ma dreta hi ha un càmping i a ma esquerra la, mal anomenada ermita de Sant Antoni, ja que és l’església de Sant Antoni de Pàdua o església del cementiri.

Arribant a Vilanova de Prades.

Arribant a Vilanova de Prades.

A les 13:40 hores tornem a ser al poble just al punt de sortida.

Mapa de la zona amb el recorregut de color blau.

Mapa de la zona amb el recorregut de color blau.

 

Si vols descarregar el track de la ruta pica AQUÍ