trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for juny, 2015


La Picossa i la Penyarroja de Móra d’Ebre. Circular.

 

Es tracta de la ruta emblema del terme de Móra d’Ebre. Una ruta que suma força desnivell per terreny ferreny, i que ofereix unes panoràmiques excel·lents i molt aèries de tota la Cubeta de Móra i dels sistemes muntanyosos que la circumden. La ruta té d’altres atractius, tant històrics com ètnics i ens proposen una aproximació a la terra, a la seva gent i a la seva història.

Llargada:              6,80 Qm

Desnivell:              490 m

Durada:                 3h 30′

Ruta circular

Més informació a la pàgina de NATURA LOCAL

Ens arribarem amb el cotxe fins a les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona, on trobarem bon lloc per aparcar. Després de contemplar el conjunt eremític guardat per uns xiprers centenaris, sortirem direcció sud per una pista senyalitzada, amb senyals verds i blancs, tot pujant lleugerament.

001

Al cap d’un bon tram de pista, veiem un indicador que senyala la Font del Tomo i al peu del qual en surt un sender que s’endinsa al bosc tot enfilant-se dreturerament.

002

Font del Tomo

Font del Tomo

el nostre sender s’enfila sense compassió pel mig del bosc tot saltant marges, i trobant vestigis de les feines del camp que d’antuvi es feien en aquests averanys. Passarem vora una balma obrada, veurem les restes d’un pou de gel, trobarem l’entrada de l’Avenc de La Picossa,…

004 B

004

004C

005

… i finalment arribarem a peu de cingle, just al davant de la Cova de La Porca, magnífic indret on ja s’eixampla la vista i que domina àmpliament la cova o balma, on la tradició situa l’exili d’una dona “de mala vida”. Després de gaudir de l’entorn seguirem pujant per l’esquerra, arran de cingle.

Cova de La Porca

Cova de La Porca

Sempre a redós del cingle, arribem a un collet, el Coll de Les Solanes, i entrem a la solana del massís. El paisatge ja s’obre i és fa més lluminós. seguim el nostre sender.

007

Després d’un fort pendís per terreny més descompost, arribem a un coll enmig de les dos puntes de La Picossa. Primer anirem a la dreta

pujada a la Punta de l'Estel

pujada a la Punta de l’Estel

i després d’una petita grimpada, assolim la cima, marcada per un estel de ferro que es ben visible des de bona part de la Cubeta

punta de l'estel

punta de l’estel

retornem al coll i ara seguim la direcció contraria, comencem per una curta grimpada que ens porta al llom de la cresta i que en poca estona ens du fins al cim on hi tenim l’inevitable vèrtex geodèsic. Sota mateix del cim, un forat travessa la cresta, en temps de la Comtessa Civil, era un observatori militar per controlar el front.

Arribant a La Picossa

Arribant a La Picossa

Seguim pel sender, sempre pel llom sobre la cresta, baixant i planejant després. Cal estar amatents, ja que als cap d’uns minuts, trobarem un sender que baixa a l’esquerra. Està senyalitzat amb una fita, amb marques verdes i blanques i una mica per sota de la cresta un indicador ens l’assenyala, tot i així, és fàcil passar-lo de llarg, cal estar amatents. Comencem a baixar fort pel nostre sender que ràpidament ens apropa a la pista de Les Solanes, en un lloc on trobem un indicador que assenyala la pujada a La Picossa

arribada a la Pista de Les Solanes. Al fons veiem La Picossa.

arribada a la Pista de Les Solanes. Al fons veiem La Picossa.

Deixem enrere la cruïlla de Santa Magdalena de Mocuró, que podem visitar si invertim una hora més de ruta, i seguim per la pista tot pujant suaument fins que aviat trobem un indicadorque ens assenyala un sender que travessant camps d’ametllers abandonats, va a buscar el bosc on s’endinsa. Arribem a trobar un marge de pedra en sec de bella factura, que clou el que antigament fou una era de batre.

Antiga era, avui colgada per la vegetació

Antiga era, avui colgada per la vegetació

Ara arribem a una cruïlla al mig del bosc, que ens indica la Font dels Borseguins. Es una marrada que ens prendrà 15 minuts, però que val al pena fer.

013

Font dels Borseguins

Font dels Borseguins

L’espai ofereix una fantàstica balconada sobre la Vall de Lladres

015

Retornem a la cruïlla i seguim el nostre sender que ara baixa decidit fins arribar a una pista que seguim a la dreta, ara pujant. Ben aviat la pista gira a la dreta 90º, al mig del tomb hi veiem un sender que surt a l’esquerra i que s’enfila pel bosc per terreny molt trencat i descompost i amb fort pendent

016

017

El sender arriba a un coll, a la dreta hi queda la Penyarroja, a la que ens dirigim

018

seguim doncs pujant i el camí passa per sota del cim de la Penyarroja ben a frec, tant sols una fita de grans dimensions assenyala l’indret que, com no, ofereix unes excel·lents panoràmiques. Seguim el sender ben traçat, que amb algun munta-i-baixa, va resseguim la cresta. Al llarg del nostre recorregut trobarem les restes d’uns nius de morters de la Guerra Civil i un parell de places carboneres. Arribarem a una cruïlla, senyalitzada amb un pal indicador, i agafarem la direcció de Sant Jeroni, tot baixant pel barranc de Fraus.

020

Al final del barranc, quan el camí ja planeja, haurem arribat a les ermites de Sant Jeroni, on si ens abelleix, podem fer un recés a l’ombra dels arbres centenaris, tot gaudint de l’ambient frescal.

Podeu trobar el track d’aquesta ruta a la pàgina de La Picossa, a Wikiloc