trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for maig 26th, 2015


Via Ferrada de La Morera de Montsant

Via ferrada de dificultat moderada, recentment reequipada (any 2015) amb material nou i més potent, amb patrocini del Parc Natural de Montsant. La via va ser originalment equipada per gent de l’A.E.C. de Reus, en un entorn salvatge i esquerp. Un encert en el disseny i un encert en la dificultat, ja que és assequible però tanmateix molt aèria, amb dos ponts i passos un tant complicats. Es considera apta per a iniciació, però la dificultat és de K3, per tant ja exigeix una mica de serenitat i una bona preparació física. No hi ha desploms però sí passos molt verticals.

Accés   40′

Recorregut    60′

Retorn    60′  (hi han diferents possibilitats, val la pena complementar la ferrada amb una excursió pel Montsant)

Desnivell    250 m

Més informació a deandar.com

Sortim de La Morera de Montsant seguint el GR 171, en direcció al Grau de Salfores, un cop passat el barranc de La Grallera, cal estar atents a un camí que surt a la nostra dreta i que s’enfila en direcció a la cinglera. El camí és molt dret i sorteja obstacles, alguns dels quals estan equipats.

a

Quan ens apropem a la paret, veiem ja els trams equipats i un cable ens ajuda a superar els últims metres fins a peu de via.

b

Comencem ara la via ferrada, per una llastra molt vertical. L’entrada és una mica complicada perquè els primers graons son molt alts i una mica escorats, però tot seguit la progressió és fa força fluida.

c

Arribats al cim d’aquest primer graó, caminarem un tram tot flanquejant una agulla per trobar la continuïtat de la via.

d

Retrobats els graons, continuem la nostra ascensió.

e

Després d’un petit pont, arribem al peu de l’agulla, tram clau i el més espectacular de la ruta.

f

Que dona pas a un llarg pont, molt aeri i que és la joia de la via ferrada.

g

h

i

A partir d’aquí, la dificultat decreix i anem superant uns graons sense gaire dificultat, alhora que el paisatge s’obre i ja es respira l’aire de la serra.

j

k

L’última llastra ens amaga la darrera sorpresa: a mitja alçada s’acaben els graons metàl·lics i només ens queda una cadena i la força de braços per pujar el darrer tram amb la tècnica d’oposició. Sort que aquest tram no té tant verticalitat. Un cop dalt de la llastra, hem arribat al cim de la nostra via ferrada. Tant sols queda fer la foto i contemplar el dilatat paisatge que tenim als nostres peus.

l

Aquest cop, la ferrada de Montsant va ser el bateig de ferralla de l’Angelina Vallés i de la Roser Usach, que van estar a l’alçada i en van gaudir moltíssim. Els altres del grup erem la Montserrat Jordà, la Nati Biarnés, l’Eloi Galindo i jo mateix, el Lluís.

m

Pel retorn, la nostra opció va ser el Grau de la Grallera, és la ruta més curta per retornar a La Morera, però també és un recorregut carregat de bellesa.Insisteixo però, que val la pena de programar una ruta més llarga que permeti de gaudir del paisatge singular de Montsant i potser baixar per algun dels graus equipats d’aquesta vessant.

n

o

p

q

r