Maresme.
Turó d’en Vives 759m.
Comarca: Maresme.
Data: Diumenge 14-11-2010.
Participants (6): Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Joaquim M. Barriach, Pere López, Pilar Monje i Tatiana Stupina.
Inici: Ermita de Sant Martí de Montnegre.
Final: Ermita de Sant Martí de Montnegre.
Circular: No.
Temps real: 03:00 hores.
Temps Total: 05:10 hores.
Desnivell: 299 m.
Desnivell acumulat: 700 m.
Distància recorreguda: 16 quilòmetres.
Dificultat: Fàcil.
El diumenge 14 de novembre sortim de Reus per la AP7, passat Barcelona cal agafar cap a Girona y sortir a San Celoni. Passat el peatge, de seguida a l’esquerra i tot seguit a la dreta cap a Sant Celoni i Hostalric. S’ha de seguir recte i no entrar a San Celoni. Al final d’una gran recta a la dreta podem veure un edifici de totxo que posa RENOLIT, aquí cal girar a la dreta, veurem els bombers, i una carretera que comença i travessa l’autopista. A les hores cal anar amunt per la pista de terra durant uns deu quilòmetres, fins a l’ermita de Sant Martí de Montnegre.
Al arribar el primer que es troba és un pàrquing comú, a la tornada estava ple a vessar, aquí es pot deixar el cotxe, uns metres més avall trobem el restaurant Montnegre, nosaltres deixem el cotxe al seu pàrquing particular per clients, doncs encomanem taula per dinar a la tornada, i uns metres més endavant s’hi troba l’ermita de Sant Martí de Montnegre, la qual visitem abans de començar l’excursió.
Entrada a l’ermita de Sant Martí de Montnegre.
Ermita de Sant Martí de Montnegre.
Quan son dos quarts de deu del matí sortim de davant el pàrquing comú, per uns esgraons, pel GR-5 i de seguida el camí ens porta per un bosc preciós d’alzines sureres.
Sortida pel mig d’un bosc d’alzinar surer.
Alzina surera o Quercus suber.
En poc més de deu minuts arribem a una altre pista a on hi ha un pal indicador del GR-92 i GR-5, el nostre camí segueix pel GR-5 pujant a l’esquerra tot seguint la pista. Arribar al coll de Basses a on hi ha unes alzines grosses. El camí continua recte segons hem arribat al coll.
Pal indicador del GR-92 i GR-5.
El camí passa per boscos de castanyers.
El camí és tot ell una catifa de fulles.
En mitja hora més arribem al coll de Basses a on hi ha unes alzines grosses. El camí continua recte segons hem arribat al coll.
Les alzines del coll de Basses.
A partir d’ara canviem de vessant i de comarca, deixem el Vallès Oriental i entrem al Maresme. En molt poca estona, uns tres minuts, arribem a un lloc anomenat Faigs d’en Preses, aquí deixem una pista a l’esquerra per la qual pujarem més tard al Turó Gros, però ara seguim pujant a la dreta i en uns cinc minuts arribem a un coll, a on deixem el GR-5 que marxa avall a l’esquerra, i seguim recte per la pista fins arribar a un petit pla que li diuen Prat Perelló, a on hi ha un faig gros.
Pista a l’esquerra baixant del Prat Perelló.
En aquest punt la pista davalla però tot seguit, a uns deu o quinze metres, surt una pista a l’esquerra, l’agafem fins al final, no és molt llarga, uns cinquanta o cent metres i finalitza en una mena de collet a on trobem uns avellaners molt grans abandonats, estem just al peu del Turó d’en Vives.
Punt on s’acaba la pista i a la dreta comença el camí fina al Turó d’en Vives.
No més en resta pujar cap a la dreta buscant unes fites grosses i unes fites de terme que ens indica un corriol que en deu minuts ens deix al cim.
Turó d’en Vives, 759m, Maresme.
Poc a poc i amb unes tes hores, després d’haver fet unes marrades acumulant uns dos-cents metres de desnivell més del conte, arribem al nostre destí, al Turó d’en vives, de 759m d’alçada i que és el cim més alt de la comarca del Maresme.
És un cim que es troba al mig d’un bosc i no té cap mena de vista, no més hi trobem lligats en un arbre un cartell amb el nom i una bústia de piuades.
Però com que ens trobem a la serra del Montnegre, decidim pujar també al punt més alt, el turó Gros, de 766m. Per fer-ho desfem el camí de pujada fins el lloc anomenat Faigs d’en Preses i agafem la pista, que ara la trobem a la dreta, el camí de pujada a aquest turó és preciós, el fem travessant un bosc de roures africans i de fulles grans, que son dues especies de roures que hi conviuen en aquesta serra.
Pujant al Turó Gros.
Des de la cruïlla de camins fins el Turó hi ha uns cinc-cents metres i uns seixanta de desnivell.
Arribant al punt culminat de la Serra del Montnegre, el Turó Gros.
Turó Gros.
Turó Gros de 766m punt culminant de la serra del Montnegre al Vallès Oriental.
Turó Gros.
Una vegada al Turó Gros fem les fotos de rigor i baixem pel mateix camí de pujada, la intenció era anar fins l’ermita de Santa Maria de Montnegre i tornar pel GR-92 fins el cotxe, però degut a la boira i al tard que és tornem pel mateix camí, arribant al cotxe quan son les dues i quaranta minuts de la tarda.
Vista des de l’ermita de Sant Martí de Montnegre del Turó de l’Home, Les Agudes i el Matarranya (d’esquerra a dreta).
Bonics bolets de tardor.
Mapa de la zona.