trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for maig 9th, 2015


Garraf.

PUIG DE LA MOLA 534,7 m.

 

Comarca: Garraf.

 

Data: Dimarts 24-06-2008.

 

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: La figuera, veïnat del poble de Olesa de les Bonesvalls.

 

Final: La figuera, veïnat del poble de Olesa de les Bonesvalls.

 

Circular: No.

 

Temps real: 03:30 hores.

 

Temps total: 04:00 hores.

 

Desnivell: 274 metres.

 

Desnivell acumulat: 280 metres.

 

Distància: 8,5 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

Avui parlarem del cim més alt de la comarca del Garraf, el Puig de la Mola de 534,7 m., i que es troba a la serra de les Conques, al massís del Garraf de la serralada litoral. El massís del Garraf és Parc Natural des de el 1986.

 

El dia vint-i-quatre de juny de dos mil vuit, sortim de Reus en direcció a Vilafranca del Penedès. Fem uns cinc km. en direcció N per la N-340 i trobem una desviació a la dreta, som a la BV-2411 que ens portaria a Gavà. A uns set km. trobem un encreuament, a l’esquerra queda Olesa de les Bonesvalls, aquí deixem el cotxe, en una esplanada que hi ha al costat mateix del restaurant el Cau.

 

La figuera, veïnat del poble de Olesa de les Bonesvalls.

La figuera, veïnat del poble de Olesa de les Bonesvalls.

 

Sortim a les dues del migdia en direcció contraria a Olesa, travessant el veïnat de la Figuera, sortint per un camí marcat amb el GR5, han passat cinc minuts.

 

Sortida de la figuera pel GR5.

Sortida de la figuera pel GR5.

 

Al sortir del poble trobem la llera de la riera de Begues, el camí segueix la llera i a uns quinze minuts de la sortida trobem una pista la qual travessem i al mateix temps deixem la riera. Continuem pel GR5.

 

GR5 direcció a l’avenc de l’Esquerrà i Sitges.

GR5 direcció a l’avenc de l’Esquerrà i Sitges.

 

Als cinc minuts de deixar la llera de la riera, trobem un pla i hem de triar el camí de la dreta, recte no porta en lloc.

 

En uns cinc minuts més ja podem veure la torre de vigilància que hi ha dalt del cim, sembla prop, però no, encara hi trigarem una bona estona.

 

Al fons del tot treu el cap la torre de guaita que hi dalt del cim.

Al fons del tot treu el cap la torre de guaita que hi dalt del cim.

 

Quan portem uns quaranta minuts caminant, deixem el barranc i el camí puja una mica.

 

Continuant el camí, en uns deu minuts, trobem una pista que la seguim recte, cap a la dreta, sempre seguint el GR5.

 

Als cinc minuts la pista gira a l’esquerra i puja, mentre que el GR continua recte. El camí bo és seguir sempre el GR, fins trobar un camí a l’esquerra marcat amb GR92-3 Mediterrani, i pujar per aquest nou GR directament fins el cim. Nosaltres, seguint unes instruccions bastant confuses, seguim per la pista que puja a l’esquerra. Més endavant la pista es fa camí, després es transforma en corriol, i cada vegada més brut fins que desapareix i hem d’anar una mica camp a través, en direcció que creiem que està el cim. De tant en tant trobem fites, cosa que ens fa pensar que no anem molt malament. De cop trobem un pou artesià, semblant al que podem trobar a dalt de tot de la Mola de Colldejou. A partir del pou anem trobant cada vegada més fites però sense camí. El bosc s’aclareix i ja veiem la torre de vigilància conta incendis de dalt del cim.

 

Metres finals abans d’arribar al cim.

Metres finals abans d’arribar al cim.

 

A les quinze cinquanta, una hora i cinquanta minuts des de la sortida, i una mica esgarrinxats, arribem al cim més alt del Garraf, al Puig de la Mola.

 

Puig de la Mola 534.7m. (GARRAF). 24-06-2008.

Puig de la Mola 534.7m. (GARRAF). 24-06-2008.

 

Dalt del cim aprofitem per fer fotos, descansar, recuperar una mica de forces i per parlar amb el vigilant de la torreta.

 

Per tornar ho fem baixant per la pista. Als dos minuts trobem el camí que surt a la dreta marcat com a GR92-3 Mediterrani.

 

Camí de baixada marcat amb GR92-3 Mediterrani.

Camí de baixada marcat amb GR92-3 Mediterrani.

 

Baixem per aquest camí i en divuit minuts arribem a la pista per la que hauríem d’haver arribat. Som al encreuament dels dos GR, el 5 que amunt tira fins a Sitges i avall fins a Olesa de les Bonesvalls, i el 92-3 que va des de Santa Susanna al Puig de la Mola.

 

Encreuament dels GR92-3 i del GR5.

Encreuament dels GR92-3 i del GR5.

 

Nosaltres girem a la dreta en direcció a l’Avenc de l’Esquerrà i a Olesa de Bonesvalls, sempre seguint el GR5 fins el cotxe.

 

Als deu minuts trobem l’Avenc de l’Esquerrà, té uns ferros posats a terra per que la gent no hi passi per error, ja que l’avenc és un forat que s’obre al terra. Té un primer pou de seixanta-cinc metres de caiguda lliure, i una profunditat total de tres cens metres.

 

Avenc de l’Esquerrà.

Avenc de l’Esquerrà.

 

Tornant a la pista, als cinc minuts la deixem per agafar un camí a la dreta, i en cinc minuts més trobem el punt a on hem deixat el GR a la pujada.

 

Desfem tot el camí que hem fet de pujada i a les sis de la tarda, arribem al cotxe.

 

Arribada a la Figuera

Arribada a la Figuera

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

 

Mapa de la zona. Recorregut puntejat amb punts vermells.

Mapa de la zona. Recorregut puntejat amb punts vermells.

Ribera d’Ebre.

LA XÀCARA O CREU DE SANTOS 942 m

 

Comarca: Ribera d’Ebre.

 

Data: diumenge 08 de febrer de 2009.

 

Participants (14): Mª Alias, Joan Marqués, Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Mª Cinta Prats, Josep Mariné, Amelia Salvat, Dani Ros, Antonio López, Tatiana Stupina, Dària Stupina, Pedro Merelo, Josep Massana i Pere López.

 

Inici: Balneari del Cardó.

 

Final: Balneari del Cardó.

 

Circular: Si.

 

Temps real: 05:30 hores.

 

Temps total: 07:15 hores.

 

Desnivell: 452 metres.

 

Desnivell acumulat: 560 metres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Distància: 11,5 quilòmetres.

 

El dia era asoleiat, però ventós, les ràfagues de vent van ser molt fortes, sobre tot a la part final del cim. Val a dir que pels Ports es feien diferents excursions a diferents cims, i els únics que aconseguirem cim vam ser nosaltres.

 

L’excursió estaba guiada pel company Josep Massana, que amb la seba manera d’explicar les coses i els seus acudits, ens va fer l’excursió molt més amena del que la climatològia ens ho hagués fet.

 

La sortida la fem des de el Balneari del Cardó, a 512m., a les nou treinta del matí. Sortim per un camí ampla en direció E. De seguida veiem l’ermita de la Columna, just a dalt d’un pilar de roca.

 

Ermita De la columna.

Ermita De la columna.

 

Ens hi acostem, i pujem a guaitar ja que és un balcó excepcional sobre el Carcó. Als peus de l’ermita hi esmorcem, per més tard retornar al camí de Tibenys i seguir fins el coll de Mortero a 640M. En aquest punt la vista cambia, tenim debant nostre tota la vessant del Baix Ebre.

 

Just passat el coll girem a ma esquerra i per un desdibuixat corriol reseguirem els dos kilòmetres de creta i els trecents metres de desnivell que ens separen del cim. A mig camí del cim passem pel costat d’una curiosa formació de pedra, en Josep li diu el Tornillo, d’altres li diuen el Turmo.

 

El Turmo (el Tornillo).

El Turmo (el Tornillo).

 

Arribats a l’ultim coll, abans del cim, hem de girar una mica a la dreta per anar a vuscar la carena E, i amb forta pujada fer els últims vint-i-cinc minuts fins el cim, al que hi arrbem a tres quarts d’una del mig dia.

 

Creu de Santos o Xàcara 942m. Ribera d’Ebre.

Creu de Santos o Xàcara 942m. Ribera d’Ebre.

 

La baixada, en contes de fer-la direta al balneari, la fem careneixant fins el Coll Pelat, a on al girar, a ma esquerra, hi podem veure la cova Ll`brega. Seguim camí fins la font del Teix.

 

Font del Teix.

Font del Teix.

 

La font brotlla a 750m., als peus d’un teix milenari, la soca del qual fa 3,80m. de perímetre. A pocs metres s’hi troba el refugi de la Font del Teix. Ens hi refugiem del fort vent i aprofitem per fer un moç, son quasi dos quarts de tres de la tarda.

 

Refugi del Teix.

Refugi del Teix.

 

Al sortir del refugi ens dirigim al Portell de Cardó, tot passant per un bosc de teixos, és la més gran reserva de teixos del país, n’hi ha contabilitzats 220.

 

Des de el portell baixem pel camí de les ermites i en 25 minuta arribem de nou al balneari finalitzan l’escursió a dos quazrts de cin de la tarda.

 

Conjunt arquitectonic de l’antic convent i balneari de Cardó.

Conjunt arquitectonic de l’antic convent i balneari de Cardó.

 

Mapa de la zona, recorregut punteixat en grog.

Mapa de la zona, recorregut punteixat en grog.

Ripollès.

PUIGMAL 2.913 m.

 

Comarca: Ripollès.

 

Data: Diumenge 23-07-2006

 

Participants (3): Daria Stupina, Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Santuari de Nuria.

 

Final: Santuari de Nuria.

 

Circular: No.

 

Temps real: 03:50 hores.

 

Temps total: 04:30 hores.

 

Desnivell: 946 metres.

 

Desnivell acumulat: 971 metres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Distància: 9,5 quilòmetres.

 

Avui us parlarem d’un cim que molts el coneixeu, el Puigmal, que amb els seus 2.913 m. és el cim més alt de la província de Girona, del Ripollès, i al mateix temps de la part oriental dels Pirineus.

 

El dia 22 de juliol de 2.006, varem sortir de Reus en direcció a Ribes de Freser, a on dormirem, amb la intenció de a l’endemà agafar el primer trenet cremallera que puja fins el Santuari de Núria.

 

Estació del tren cremallera a Ribes de Freser.

Estació del tren cremallera a Ribes de Freser.

  
 El dia 23 agafem el tren cremallera a Ribes, també es pot agafar una mica més amunt a Queralbs, que salvant un desnivell de 1.000 m., i en poc més de dotze km., ens deix al Santuari de Nuria, a 1.967 m.

 

Una vegada arribats a Núria, la vista és meravellosa, amb el Santuari tot envoltat de muntanyes i rierols que baixen fins l’estany artificial que es troba als seus peus. Nosaltres travessem totes les instal·lacions i sortim per l’altre costat, en direcció NO-O per la vall del rierol de Finestrelles.

 

Vall del rierol de Finestrelles.  Al fons instal·lacions del Santuari de Núria.

Vall del rierol de Finestrelles. Al fons instal·lacions del Santuari de Núria.

 

Als pocs minuts el travessem i per la vessant dreta de la vall pugem fins trobar, a la nostra esquerra, la vall de la Coma de l’Embut.

 

Habitants naturals d’aquesta vall.

Habitants naturals d’aquesta vall.

 

Pujant per la vall del rierol de Finestrelles. Al fons, a l’esquerra, la vall de la Coma de l’Embut.

Pujant per la vall del rierol de Finestrelles. Al fons, a l’esquerra, la vall de la Coma de l’Embut.

 

Aquí trobem un pal indicador. Pujant per aquesta vall passem pel Pla de L’ortigar, la Coma de l’Embut.

 

En aquets punt deixem la vall que hi pujàvem i girem a l’esquerra per entrar a la vall de la Coma del Embut.  Instal·lacions de Núria al fons.

En aquets punt deixem la vall que hi pujàvem i girem a l’esquerra per entrar a la vall de la Coma del Embut. Instal·lacions de Núria al fons.

 

Fauna salvatge d’aquesta vall.

Fauna salvatge d’aquesta vall.

 

Coma de l’Embut.

Coma de l’Embut.

 

En aquest punt el camí no puja tant, es suavitza, però més endavant, a l’alçada d’un pluviòmetre, i sempre per camí ben fressat, tot fent ziga-zagues, torna a enfilar-se fins dalt de tot dels 2.913 m. del Puigmal.

 

Passada la Coma de l’Embut ja es veu la forta pujada fins el cim.

Passada la Coma de l’Embut ja es veu la forta pujada fins el cim.

 

Pujant els últims revolts.  Al Fons la Coma de l’Embut.

Pujant els últims revolts. Al Fons la Coma de l’Embut.

 

Em fet 946 m. de desnivell i em trigat dues hores i dos quars.

 

Puigmal. 2.913 m. Ripollès.

Puigmal. 2.913 m. Ripollès.

Després de menjar, fer fotos i descansar una mica, baixem pel mateix camí en una hora i mitja.

 

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.