trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for maig 4th, 2015


Vallès Occidental.

La Mola de Sant Llorenç del Munt 1.104m.

 

Comarca: Vallès Occidental.

 

Data: Diumenge 12-03-2006.

 

Participants (35): Agrupació Excursionista la Picossa, gent de Manresa, Mora d’Ebre i Reus.

 

Inici: Coll d’Estenalles.

 

Final: Coll d’Estenalles.

 

Circular: No.

 

Temps real: 03:30 hores..

 

Temps total: 05:30 hores.

 

Desnivell: 236 metres.

 

Desnivell acumulat: 260 metres.

 

Distància: 9,5 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

El diumenge dotze de març de 2006 ens trobem tota la gent a Manresa per anar tots plegats fins el coll d’Estenalles, al qual arribem per la BV-1221, que va de Terrassa a Talamanca, amb la intenció de pujar la Mola de Sant Llorenç del Munt, que es troba al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a la Serralada Prelitoral catalana. El coll d’estenalles separa les dues serres, la de la Mola i la de l’Obac.

 

Coll d’Estenalles.

Coll d’Estenalles.

 

Al arribar al coll deixem els cotxes en un dels dos llocs habilitats i comencem per fer la visita a les oficines del Centre d’interpretació del Parc.

 

Sortida des de el Centre d’Interpretació del Parc.

Sortida des de el Centre d’Interpretació del Parc.

 

Sobre les dotze del migdia comencem a caminar per la pista asfaltada seguint sempre unes marques de color taronja. Al poc de sortir deixem un camí a ma esquerra que porta al Montcau de 1.054m., nosaltres continuem pel mateix camí fins el coll d’Eres.

 

El camí va donant el tom per la base del Montcau, per arribar al coll d’Eres al qual arribem en uns vint-i-cinc minuts.

 

Montcau al fons.

Montcau al fons.

 

En aquest punt el camí deix d’estar asfaltat i passa a ser un bon camí de terra.

 

Sobre els trenta minuts des de el coll trobem un camí a l’esquerra que està marcat com Les Pinasses, aquí el camí es torna més pla, som al Pla dels Ginebrons.

 

Vista de Montserrat al fons.

Vista de Montserrat al fons.

 

Una mica més tard el camí es torna més pedregós i davalla per arribar a un altre pla en el que trobem un camí a l’esquerra que ens porta als Òbits, construccions aprofitant els balmats de les parets, possiblement fetes servir per fer enterraments, més que res pel nom. Aquí descansem una mica i aprofitem per fer una petita visita a aquets òbits.

 

Els Òbits.

Els Òbits.

 

El camí continua en bon estat, però de mica en mica passa a ser més pedregós, i va pla pel damunt de la Cinglera de Sescorts. Des d’aquest indret podem contempla perfectament la Mola davant nostre.

 

Visa de la Mola des de la Cinglera de Sescorts.

Visa de la Mola des de la Cinglera de Sescorts.

 

A partir d’aquest punt el camí baixa fort fins un coll al costat del Morral del Drac, nosaltres continuem cap el sud, per un camí marcat amb pintades blanques.

 

Pujant a la cinglera de la Mola.

Pujant a la cinglera de la Mola.

 

De seguida arribem a la cinglera de la Mola, que tenim a la nostra esquerra, i per una canal també a l’esquerra pugem fins el plans de la Mola.

 

Plans de la Mola.

Plans de la Mola.

 

Ja no més ens queda fer els darrers metres i en unes dues hores som dalt de la Mola de sant Llorenç del Munt, a 1.104,3 m. punt culminant del Vallès Occidental. Em fet un desnivell de 234 m.

 

Dalt del cim s’hi troba el monestir benedictí de Sant Llorenç.

Dalt del cim s’hi troba el monestir benedictí de Sant Llorenç.

 

Part del davant del Monestir.

Part del davant del Monestir.

 

Capella a l’interior del Monestir.

Capella a l’interior del Monestir.

 

La Mola té unes vistes impressionants, tenim a tocar les muntanyes de Montserrat, la serra de Collserola, el Port de Comte, el Montnegre, el Cadí, el Garraf i gairebé mitja Catalunya.

 

Vistes de les muntanyes de Montserrat des de el cim.

Vistes de les muntanyes de Montserrat des de el cim.

 

A les escales del monestir dinem, tot i que hi ha un restaurant, ho fem del que portem nosaltres.

 

Dinant a les escales del Monestir.

Dinant a les escales del Monestir.

 

Una vegada reposats ens apleguem per fer-nos la foto de grup.

Una vegada reposats ens apleguem per fer-nos la foto de grup.

 

Sortida de la Mola pel mateix camí de pujada.

Sortida de la Mola pel mateix camí de pujada.

 

Camí de tornada amb el Montcau al fons.

Camí de tornada amb el Montcau al fons.

 

Comencem el descens pel mateix camí que de pujada, arribant als cotxes en una hora i mitja.

 

Mapa del Parc.

Mapa del Parc.

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

Vallès Oriental.

Turó de l’Home 1.706,4 m.

 

Comarca: Vallès Oriental.

 

Data: Diumenge 25-10-2009.

 

Participants (7): Dària Stupina, Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Joan Sentís, , Montse Rodrínez, Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Coll de Ferreres.

 

Final: Font de Passavets.

 

Circular: No.

 

Temps real: 4hores i 25 minuts.

 

Temps total: 5hores i 40 minuts.

 

Desnivell: 503 m.

 

Desnivell acumulat: 560 m.

 

Distància: 9,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Per fer l’excursió d’avui anem fins el coll de Ferreres que es troba al Montseny, entre el Matagalls i Les Agudes. Per arribar-hi sortim de Reus i agafem l’autopista en direcció a Barcelona i més tard en direcció a Girona. L’autopista la deixem a Sant Celoni, a on agafem la BV-5114, que passa per Campins i Santa Fe de Montseny, fins arribar al nostre destí. Al coll de Ferreres hi ha una zona de pàrquing habilitada.

 

Abans d’arribar al coll de Ferreres fem un parada a Can Casades per contemplar unes secuolles monumentals (sequolla sempervirens) portades d’un país sud-americà per un indià a principis del segle passat.

 

Can Casades i secuolles gegants.

Can Casades i secuolles gegants.

 

Serra dels castellets.

Serra dels castellets.

 

El camí que farem avui antigament estava marcat amb pintura de color lila, però actualment, ha estat repintat amb marques de color vermell.

 

Marques liles velles i vermelles noves.

Marques liles velles i vermelles noves.

 

Quan son les deu hores i deu minuts comencem a caminar, de seguida el camí agafa una forta pujada, però als deu minuts aproximadament, ens dona un petit descans som al pla d’en Mon, cinc minuts més de pujada i son al pla de Socarrat.

 

Començament del camí al coll de les Ferreres

Començament del camí al coll de les Ferreres

 

Sobre els 1340 m. trobem els primers bolets del dia, tot i que no en veurem gaires. Als deu minuts de pujada i sobre els 1.375 m. ens trobem al pla de Lliga Moltons, aquí el camí fa unes ziga-zagues i agafa un camí pel mig del bosc amb suau pujada fins el coll de Ciureda.

 

Arribada a la cresta dels Castellets, al coll de Ciureda, i al fons la Roca de L'Escala.

Arribada a la cresta dels Castellets, al coll de Ciureda, i al fons la Roca de L’Escala.

 

Em arribat a la cresta dels Castellets, som a uns 1.390 m. i a partir d’ara anirem salvant els castellets per un costa o altre, o directament crestejant-los, tan mateix des de aquí podem veure el més alt que és la Roca de l’Escala. Darrera nostre tenim, altiu i poderós el cim del Matagalls.

 

Preciosa vista del Matagalls.

Preciosa vista del Matagalls.

Camí que dona el tom al primer Castellet.

Camí que dona el tom al primer Castellet.

Primera grimpada a un coll entre Castellets.

Primera grimpada a un coll entre Castellets.

Sobre els 1.490 m., i quan son les onze hores, ens trobem a un collet entre el segon i tercer castellet, a partir d’aquí grimpem fent un flanqueig, aquest punt potser és el més delicat del dia, ja que passem per un punt a on hi ha instal·lada una cadena, i el pati és impressionant.

 

Flanqueig delicat habilitat amb una cadena.

Flanqueig delicat habilitat amb una cadena.

 

Quan son les onze hores i trenta-cinc minuts ens trobem a 1.540 m. i parem mitja hora per esmorcar.

 

Després de recuperar forces reprenem la marxa tot crestejant pel camí marcat amb color vermell.

 

Fort descens entre Castellets.

Fort descens entre Castellets.

 

Sobre el 1.600 m. trobem marques de color groc que continuen per la cresta i les marques de color vermell continuen cap a la dreta en busca del coll de les Agudes per pujar a aquest cim per l’altre costat del que estem. Nosaltres continuem per la cresta que, en principi, no requereix grans esforços per superar-la.

 

Camí marcat amb grog per pujar a tota cresta.

Camí marcat amb grog per pujar a tota cresta.

Crestejant abans de la Roca de L'Escala.

Crestejant abans de la Roca de L’Escala.

Arribant al cim de les Agudes.

Arribant al cim de les Agudes.

Quan son la una de la tarda ens trobem al cim de les Agudes de 1.706 m.. i que és el cim comarcal de La Selva.

 

Les Agudes de 1.706 m. cim comarcal de La Selva.

Les Agudes de 1.706 m. cim comarcal de La Selva.

 

El cim està ple de gent que acostuma a venir des de el Turó de l’Home, ens fem les fotos de rigor i en poc més de deu minuts sortim en direcció a la nostra propera fita, el Turó de l’Home, el qual el tenim a la vista, com qui diu a un cop de pedra.

 

Baixant al coll de les Agudes i Turó de l'Home al fons.

Baixant al coll de les Agudes i Turó de l’Home al fons.

 

Els dos cims estan units pel GR 5.2

Els dos cims estan units pel GR 5.2

 

Al sortir del cim baixem fins el coll de les Agudes a on trobem el GR 5.2 el qual seguim, i faldejant per sota del Puig de la carbassa, del serrat dels Pous, del serrat Salabra, del serrat del Sot Mal i del Tº de Catiu d’Or, arribem al coll de les Basses, a on trobem la pista per la que es pot pujar en cotxe, i que ve de la BV-5114, la qual està asfaltada gràcies a que hi havia una guarnició militar, i actualment un observatori meteorològic, que al mateix temps és un dels més antics de Catalunya ja que hi ha registres des de 1880.

 

Anant cap el coll de les Basses al peu del Turó de l'Home.

Anant cap el coll de les Basses al peu del Turó de l’Home.

 

Continuem pel camí fins el Turó de l’Home, al que hi arribem quan son les dues de la tarda. Som a 1.706,4 m. i estem al cim comarcal del Vallès Oriental.

 

Turó de l'Home de 1.706,4 m. cim comarcal del Vallès Oriental.

Turó de l’Home de 1.706,4 m. cim comarcal del Vallès Oriental.

 

Dalt del cim hi ha una caseta en la qual s’hi pot prendre alguna cosa calenta o un refrigeri, al turonet del costat hi ha les antenes de TV i l’observatori meteorològic, i una mica més endavant el Turó Gros.

 

Per la pista de l'esquerra baixarem fins la Font de Passavets.

Per la pista de l’esquerra baixarem fins la Font de Passavets.

 

Del Turó de l’Home sortim a les dues i mitja de la tarda per una pista que passa per sota del Turó Gros, que està marcada amb unes estaques de color verd, i en una hora i quart en deixarà a la font de Passavets.

 

Baixant pel mig de la fageda.

Baixant pel mig de la fageda.

 

La pista per la que baixem també és espectacular, ja que travessem una gran fageda, en la qual hi podem veure un parell de pous de gel.

 

Gran fageda als peus de les Agudes.

Gran fageda als peus de les Agudes.

En aquestes contrades el bosc d'avets i la fageda es combinen perfectament.

En aquestes contrades el bosc d’avets i la fageda es combinen perfectament.

Pou de gel al mig de la fageda.

Pou de gel al mig de la fageda.

La pista fa moltes ziga-zagues, les quals tallem baixant al recte, camp a traves, pel mig del bosc, el qual està, en aquesta època del any, folrat com amb una catifa de fulles de colors grocs, vermells i marrons, tot un espectacle.

 

La fageda està preciosa en aquesta època de l'any.

La fageda està preciosa en aquesta època de l’any.

 

Ja a les acaballes de l’excursió podem dir que dins el Par Natural del Montseny es nota que està cuidat, que netegen, vigilen i ho tenen tot controlat, si exceptuen la part alta sobre tot al cim de les Agudes que degut a la quantitat de gent que hi havia estava una mica més descuidat.

 

Estem al Parc Natural del Montseny i està tot controlat!!!.

Estem al Parc Natural del Montseny i està tot controlat!!!.

 

Bonic rierol al arribar a la font de Passavets.

Bonic rierol al arribar a la font de Passavets.

 

Quan son les tres hores i cinquanta minuts arribem a la font de Passavets. Al costat de la font hi ha un rierol molt maco que porta les seves aigües fins al barranc de Santa Fe, que porta les aigües nascudes entre els cims de les Agudes i el Matagalls, i que formen el naixement del riu Tordera.

 

Font de Passavets.

Font de Passavets.

 

A la mateixa font de Passavets tenim un cotxe per anar a recuperar el que tenim al coll de Ferreres, i d’aquesta manera domen per finalitzada aquesta excursió.

 

Detall de tardor.

Detall de tardor.

 

Mapa de la zona dels dos cims amb el recorregut puntejat de vermell.

Mapa de la zona dels dos cims amb el recorregut puntejat de vermell.

 

Mapa de la zona dels dos cims amb el recorregut puntejat de vermell.

Mapa de la zona dels dos cims amb el recorregut puntejat de vermell.

 

Vall d’Aran.

Tuc de Mulleres 3010 m.

Comarca: Vall d’Aran.

Data: Diumenge 10-08-2014

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.

Inici: Pla de Besurta.

Final: Pla de Besurta.

Circular: No.

Temps real: 08:30 hores.

Temps total: 11:20 hores.

Desnivell: 1.160 metres.

Desnivell acumulat: 1.367 metres.

Distància: 19.1 quilòmetres.

Dificultat: Alta pel desnivell i la distància.

Marmota, habitant de la zona.

Marmota, habitant de la zona.

El dissabte dia nou d’agost del 2014 varem anar a dormir a Cerler, a casa Ferraz, una casa de turisme rural, vam passar la nit del lloro, els propietaris van muntar un sopar amb motiu de les festes del poble, fent soroll fins les tres de la matinada, tot i que els hi vam demanar silenci per dues vegades, doncs ens havien de llevar a les quatre per anar a buscar el primer autobús que pujava al Pla de Besurta, tot en va ja que ens van engegar.

El diumenge agafem el cotxe fins l’Hospital de Benasc, el deixem al pàrquing condicionat a la zona, i agafem el primer autobús que ens puja fins el Pla de Besurta.

Desviament Renclusa – Aigualluts.

Desviament Renclusa – Aigualluts.

Des de finals del mes de juny i fins a mitjans del mes de setembre, el camí que puja al pla de la Besurta està prohibit a tot vehicle motoritzat, per la qual cosa o puges a peu o amb el servei d’autobús.

El primer autobús surt de Benasc sobre dos quarts de cinc del matí, i de l’Hospital a les cinc en punt.

Al pujar al autobús primera sorpresa, puja Juanito Oialzabal, eminent alpinista d’Euskadi que ha pujat dues vegades tots els catorze cims de vuit mil metres de la terra, va a fer el cim de l’Aneto amb uns amics o clients seus.

En quinze minuts som a lloc, preparem la motxilla i el frontal, ja que encara es nit fosca, i comencem a caminar en direcció SO, en la mateixa direcció que els que pugen cap el refugi de la Renclusa.

Als quinze minuts trobem un panell que ens diu que cap a la dreta i amunt es va al refugi de la Renclusa, i continuant cap a l’esquerra a Aigualluts.

Continuem cap a l’esquerra i al poc el camí creua un petit barranc. Aquí ens despistem una mica, ja que el camí gira amunt i a la dreta, i nosaltres seguim recte. Triguem una mica, però a la fi trobem el camí bo.

Forau d'Aigualluts.

Forau d’Aigualluts.

El camí puja fins un coll tot vorejant el turó Pleta de la Renclusa, per davallar cap el Forau d’Aigualluts.

Aquest Forau és una dolina, cova subterrània formada per l’erosió de l’aigua, el sostre de la qual s’ha enfonsat, i per on s’escolen les aigües de desglaç de la gelera d’Aneto, el qual tenim majestuós al davant nostre, per desaparèixer sota terra i tornar a sorgir a Eths Uelhs Deth Jueu, a la Vall d’Aran, a poc més de quatres quilòmetres de distància en línea recta.

Quan son dos quarts de set del matí som al Forau i continuem pel Pla d’Aigualluts.

Tenim davant nostre el cim del Aigualluts o de l’Escaleta de 2.708 metres, i el nostre camí va cap a la seva esquerra per la vall de la Escaleta, per la seva dreta puja la vall de Barrancs.

Cascada i pic d'Aigualluts amb l'Aneto al fons.

Cascada i pic d’Aigualluts amb l’Aneto al fons.

Als deu minuts trobem un pal indicador que marca Refugi de la Renclusa a la dreta, nosaltres seguim recte, i als tres minuts trobem un altre pal que indica cap a la dreta Barrancs 1:45 hores, i recte Coll de Toro quaranta minuts.

Pic d'Aigualluts amb la vall de l'Escaleta a l'esquerra i la de Barrancs a la dreta.

Pic d’Aigualluts amb la vall de l’Escaleta a l’esquerra i la de Barrancs a la dreta.

Passats dotze minuts estem al final del pla i passem per una passarel·la de fusta que salva les aigües que baixen dels estanys de l’Escaleta.

A partir d’ara seguirem remuntant aquesta estreta vall de l’Escaleta, dita així per que s’han de superar un seguit d’esgraons, tres grans concretament, que son el que formen els tres estanys principals de la vall.

Palanca que creua les aigües de la vall de l'Escaleta.

Palanca que creua les aigües de la vall de l’Escaleta.

Pugem una petita paret rocallosa per un camí picat però ben marcat fins trobar un petit circ, a l’esquerra del qual hi ha el camí que puja al Coll de Toro, nosaltres seguim recte, no sense abans girar-nos per contemplar tot el Pla d’Aigualluts amb els seus meandres, i al fons el pic Salvaguarda de 2.738 metres a l’esquerra, i el Pic de la Mina de 2.708 metres a la dreta.

Pla d'Aigualluts amb el Salvaguarda a l'esquerra i el pic de la Mina a la dreta.

Pla d’Aigualluts amb el Salvaguarda a l’esquerra i el pic de la Mina a la dreta.

Mirant endavant ja podem veure la característica forma del cim de la Forcanada o Malh Des Pois de 2.881 metres i 2.879 metres cada punta.

Mirant endavant podem veure la forcanada.

Mirant endavant podem veure la Forcanada.

Quan son les vuit en punt del matí passem al costat del primer estany, l’estany de l’Escaleta de Baix, som a 2.219 metres. 

 

Desviament a l'esquerra Cap de Toro i a la dreta  Mulleres.

Desviament a l’esquerra Cap de Toro i a la dreta Mulleres.

Primer estant de l'Escaleta.

Primer estany de l’Escaleta.

Coll dels Aranesos amb el pic Pomer o Mall de l'Artiga de 2.718 metres.

Coll dels Aranesos amb el pic Pomer o Mall de l’Artiga de 2.718 metres.

Tretze minuts més tard som al segon estany, estany de l’Escaleta del Mig, som a 2.320 metres i el deixem a ma dreta, a l’esquerra deixem el camí que puja al Coll dels Aranesos o Còth des Aranesi de 2.446 metres, nosaltres seguim el camí que portem.

Pujant pala de neu abans del tercer estany.

Pujant pala de neu abans del tercer estany.

A 2.632 metres es troba el tercer estany o estany de l’Escaleta de Dalt, també el deixem a la dreta i al darrera, ja tenim el nostre cim al davant.

Deixant el tercer estany a la dreta i al darrera i el Mulleres al davant.

Deixant el tercer estany a la dreta i al darrera i el Mulleres al davant.

A partir d’ara hi ha tres possibilitats, una és recte i a la dreta, anant a buscar un coll de 2.859 metres, entre el cim de Salenques i el Tuc de Mulleres, per després girar a l’esquerra i pujar al cim,aquest és el que nosaltres farem servir per pujar.

Una segona possibilitat és anar recte pel centre anant a buscar el contrafort que baixa directe del cim i que és el farem servir per baixar.

La tercera possibilitat és anar cap a l’esquerra a buscar el coll de Muleres, entre el Cap de Toro i el Tuc de Mulleres, totes les possibilitats estan fitades, no hi ha pèrdua.

Senyals a les pedres fets pels rocs que arrossega la gelera.

Senyals a les pedres fets pels rocs que arrossega la gelera.

Pujant al Mulleres amb els darrers estanys al darrera.

Pujant al Mulleres amb els darrers estanys al darrera.

Quan son les 10:55 hores arribem al cim, som a 3.010 metres, som al cim més alt de la comarca de la Vall d’Aran.

Tuc de Mulleres amb el coll de Mulleres a l'esquerra i el contrafort a la dreta.

Tuc de Mulleres amb el coll de Mulleres a l’esquerra i el contrafort a la dreta.

Tuc de Mulleres 3.010 metres Vall d'Aran.

Tuc de Mulleres 3.010 metres Vall d’Aran.

Fa molt de vent, però això no resta per que podem gaudir de la impressionant vista d’aquest cim.

Ballibierna i Culebras al centre de la imatge.

Ballibierna i Culebras al centre de la imatge.

Creta de Salenques, Margalida, Tempestades, Espalda de Aneto i Aneto.

Creta de Salenques, Margalida, Tempestades, Espalda de Aneto i Aneto.

Pics del Medio, Astorg, Maldito i coll Maldito, Abadias i de la Maladeta.

Pics del Medio, Astorg, Maldito i coll Maldito, Abadias i de la Maladeta.

Tenim davant nostre, la vessant oest, quasi tots els grans cims del massís de la Maladeta, des de el Ballibierna a l’esquerra, fins el mateix Maladeta a la dreta, passant per l’Aneto al mig.

Vall de mulleres amb el pic Feixant a la dreta.

Vall de mulleres amb el pic Feixant a la dreta.

Cap el altre costat, la vessant est, tenim la vall de Mulleres amb els seus estanys, el seu refugi penjat a mitja alçada a l’esquerra i a la dreta destacant el pic Feixant o de la Tallada de 2.955 metres, i la boca sud del túnel de Viella al fons de la vall, el massís dels Beciberris més al darrera, i més al nord podem veure el Montardo i la Pica d’Estats.

Vall de Beciberris amb tots els seus cims al darrera.

Vall de Beciberris amb tots els seus cims al darrera.

Coll i pic de Toro en primer terme.

Coll i pic de Toro en primer terme.

Quan son les 11:10 hores comencem a davallar pel contrafort que ens porta quasi directes al tercer estany.

Baixant pel contrafort amb el massís de la Maladeta al fons.

Baixant pel contrafort amb el massís de la Maladeta al fons.

Estanys del Mig tot baixant.

Estanys del Mig tot baixant.

Anem desfent el mateix camí que de pujada i quan son les 16:50 hores tornem a ser al punt de partida, al Pla de Besurta, a on ens refresquem amb una cervesa tot esperant el bus que ens retorni fins el cotxe.

Vaca i vedell habitants de la zona.

Vaca i vedell habitants de la zona.

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

Urgell.

Tossal Gros de Vallbona 804 m.

 

Comarca: Urgell.

 

Data: Diumenge 06-05-2007

 

Participants (7): David Àries, Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Pilar Fargas, Pilar Hidalgo, Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Cap de Coll o Coll del Bosc.

 

Final: Cap de Coll o Coll del Bosc.

 

Circular: No.

 

Temps real: 00:45 hores.

 

Temps total: 00:50 hores.

 

Desnivell: 124 metres.

 

Desnivell acumulat: 124 metres.

 

Distància: 2,3 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

El dia cinc hem fet el Bastiments de 2.881 m., amb molta neu per cert, i avui tot baixant cap a casa hem aprofitat per fer aquest cim de la comarca de l’Urgell, i que es troba a la serra del Tallat.

 

Per fer-ho hem anat fins a Blancafort, i des de aquest poble hem pujat per la carretera que mena fins a Montblanquet. Hem pujat fins el Cap de Coll o Coll del Bosc, i aquí deixem el cotxe. Just en aquest coll la carretera es transforma en pista sense asfaltar.

 

Pista que ens mena fins el pal indicador.

Pista que ens mena fins el pal indicador.

Al mateix coll hi ha un pal indicador del GR 171 que surt a l’esquerra. Seguim el GR per una pista i als quinze minuts trobem un altre pal indicador. En aquest punt deixem la pista que portem fins ara i agafem un altre a l’esquerra en direcció al Tossal Gros, tal com indica el pal que ho senyalitza.

 

Pal indicador que ens indica el canvi de camí.

Pal indicador que ens indica el canvi de camí.

 

Canvi de pista.

Canvi de pista.

 

A partir d’ara canviem la direcció i anem en direcció sud, podem contemplar la meravellosa vista de tota la vall als nostres peus.

 

Tota la vall als nostres peus i Montblanc al fons.

Tota la vall als nostres peus i Montblanc al fons.

 

Als deu minuts trobem un camí que surt a la dreta i que està marcat con a PR, al mateix lloc i pintat en una pedra hi ha la indicació del Tossal Gros, el seguim amunt.

 

Lloc on es deix el GR i s’agafa el PR.

Lloc on es deix el GR i s’agafa el PR.

 

Cinc minuts de forta pujada fins el cim.

Cinc minuts de forta pujada fins el cim.

 

En cinc minuts de forta pujada ens plantem dalt del cim més alt de la comarca de Urgell, el Tossal Gros de Vallbona, de 804 m.

 

Tossal Gros de Vallbona 804 m. Cim comarcal de l’Urgell.

Tossal Gros de Vallbona 804 m. Cim comarcal de l’Urgell.

 

Dalt del cim hi ha una espectacular vista, però també hi trobem uns espectaculars ventiladors generadors d’electre, que precisament no fan goig a la vista.

 

Vista desagradable del cim.

Vista desagradable del cim.

 

La pujada ens ha costat uns trenta minuts, i la baixada, que la fem pel mateix lloc, la fem, tants sols, en quinze minuts.

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

Terra Alta.

Tosseta Rasa 1.217 m.

 

Comarca: Terra Alta.

 

Data: Diumenge 27-09-2009.

 

Participants (6): Montserrat Jordà, Lluís Balsells, Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Confluència de barrancs: Carrer Ample i Riu dels Estrets.

 

Final: Confluència de barrancs: Carrer Ample i Riu dels Estrets.

 

Circular: Si.

 

Temps real: 06:00 hores.

 

Temps total: 07:15 hores.

 

Desnivell: 657 metres.

 

Desnivell acumulat: 850 metres.

 

Distància: 15,5 quilòmetres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Per fer aquest cim no escollim el camí més curt ni el més fàcil, pot ser el més llarg, però val la pena per les vistes que es poden gaudir.

 

Deixem el cotxe uns metres abans de la confluència dels barrancs del Carrer Ample amb el del riu dels Estrets. Som a 560 m.

 

Confluència barranc del carrer Ample i riu dels Estrets.

Confluència barranc del carrer Ample i riu dels Estrets.

 

Quan son un quart de deu del matí comencem a caminar, als dos minuts arribem a una antiga pedrera de marbre vermell, anomenada Renacimiento, que està arranjada per poder-la visitar.

 

Pedrera de marbre anomenada Renacimiento.

Pedrera de marbre anomenada Renacimiento.

 

Continuem amunt per la llera del barranc, amb conte ja que tot son pedrotes, i aviat passem per un toll d’aigua que li diuen la font de les Figuerasses.

 

Toll d'aigua anomenat font de les Figuerasses.

Toll d’aigua anomenat font de les Figuerasses.

 

En pocs minuts passem per un pas que s’estreny, som a l’estret de les Palanquetes, aquí s’ha d’anar molt en conte si està mullat.

 

Estret de les Palanquetes.

Estret de les Palanquetes.

 

Una mica més amunt trobem, sobre nostre a l’esquerra, una roca foradada, com un pont natural.

 

Roca foradada que dona lloc a un pont natural.

Roca foradada que dona lloc a un pont natural.

 

Sobre els quaranta minuts d’haver sortit des de el cotxe, trobem una bifurcació de camins, el de l’esquerra és el barranc del Riu Sec, nosaltres agafem a la dreta amunt, som a 640 m.

 

Als deu minuts trobem un abeurador al mig del camí, som a la font de les Baranes.

 

Abeurador de la font de les Baranes.

Abeurador de la font de les Baranes.

 

La font de les Baranes es troba pel damunt a la dreta, i l’aigua canalitzada omple un dipòsit que al sobreeixir omple l’abeurador.

 

Font de les Baranes.

Font de les Baranes.

 

Omplim alguna que altra cantimplora i continuem amunt pel barranc que aviat torna a pujar fort i es torna a estrènyer, per una mica més endavant passar per un bosc, al final del qual el terreny s’eixampla formant un pla pedregós, al final del pla a l’esquerra hi ha una petita balma en la que hi ha fet un bivac. En aquest punt parem a reposar forces quan son les deu hores i cinquanta minuts, i estem a 815 m.

 

Balma bivac abans d'entrar a la Rambla.

Balma bivac abans d’entrar a la Rambla.

 

A les onze hores i deu minuts tornem a caminar, entrem en un estret, i al girar a l’esquerra podem contemplar les espectaculars formacions i estratificacions a banda i banda del barranc del Carrer Ample, és la Rambla.

 

Espectaculars formacions rocoses a la Rambla.

Espectaculars formacions rocoses a la Rambla.

 

Seguint amunt, quan sembla que haurem de grimpar per sortir del barranc, trobem una bifurcació a la dreta amb un pas estret, al sortir d’aquest pas girem a l’esquerra, per continuar pujant paral·lelament a la Rambla.

 

Pas estret per sortir de la Rambla.

Pas estret per sortir de la Rambla.

 

Superat un contrafort que baixa per l’esquerra trobem un petit eixamplament, a on a ma esquerra podem veure la cova del Frare. Som a 850 m. i son les onze hores i vint-i-cinc minuts. És una petita cova d’uns vint metres de fondària en la qual podem contemplar unes petites pintures rupestres falses.

 

Al fons a l'esquerra entrada de la cova del Frare.

Al fons a l’esquerra entrada de la cova del Frare.

 

A les onze hores i cinquanta minuts arribem al cap d’amunt del Carrer Ample, som a 985 m. Continuant amunt , en un minut, trobem un camí que ve per l’esquerra del mas del Maraco, el qual podem veure ben a prop, i una mica a l’esquerra el cim de l’Espina.

 

Mas del Maraco i cim de l'Espina.

Mas del Maraco i cim de l’Espina.

 

Nosaltres seguim a la dreta per aquest camí, que està marcat amb el GR7 i amb les senyals blaves del Camí dels Estels del Sud.

 

Marques del GR7 i del camí dels Estels del Sud.

Marques del GR7 i del camí dels Estels del Sud.

 

En pocs minuts arribem a les Rases del Maraco, terreny pel que acostumen a pasturar ramats de bous, som a 1.010 m.

 

Rases del Maraco.

Rases del Maraco.

 

Caminant per les Rases podem contemplar a ma dreta el barranc, pel que hem pujat, del Carrer Ample, a ma esquerra tota la zona del Toscar i el Caro, i davant nostre, al final de la carena, podem veure per primera vegada la moleta blanca de la Tosseta Rasa, el nostre destí.

 

Al fons i al centre Tosseta Rasa.

Al fons i al centre Tosseta Rasa.

 

El nom de “tosseta” el podem definir com a turó aïllat amb forma cònica i que finalitza amb una forma truncada.

 

Quan son les dotze hores i divuit minuts, i som a 1.30 m., deixem la carena pel costat del Carrer Ample i en lleugera baixada anem fins el collet de la Miranda, a on el camí gira a l’esquerra i comesa a baixar.

 

Al fons i a la dreta Collet de la Miranda.

Al fons i a la dreta Collet de la Miranda.

 

Baixem una mica, i en cinc minuts entrem al bosc, a on arribarem a la Fondalada de les Clotes.

 

En quinze minuts trobem una cruïlla de camins, som a 980 m., cap a la dreta anirem, quan tornem, a la vall d’Uixó, però de moment continuem recte i en tres minuts arribem al refugi de les Clotes, a 990 m.

 

El refugi de les Clotes és propietat de la UEC de Tortosa, té cabuda per unes deu persones i també té una cisterna d’aigua al interior, però no és pot assegurar la seva potabilitat.

 

Refugi de les Clotes.

Refugi de les Clotes.

 

El nostre camí continua recte davant del refugi i seguint les senyals del GR7 arribem al coll de les Carabasses, a 1.050 m. I son les tretze hores i vint-i-vuit minuts.

 

Al mateix coll, dalt d’unes roques, hi ha una fita de terme.

 

Coll de les Carabasses.

Coll de les Carabasses.

 

Continuant cap a la dreta, tot travessant unes tarteres, i en uns deu minuts, arribem a un collet rocós. En aquest collet deixem el camí per pujar cap a la dreta, sense camí clar, intentant pujar a la carena, seguint unes fites que aviat desapareixen.

 

Paret que cal superar per arribar a la carena.

Paret que cal superar per arribar a la carena.

 

Si al collet seguíssim recte faríem cap, de seguida, al coll de Cauvet.

 

Pugem enfilant-nos per una paret rocosa fins arribar a dalt de la carena de la Tosseta Rasa.

 

Carena de la Tosseta Rasa.

Carena de la Tosseta Rasa.

 

Al arribar a la carena no més cal girar a l’esquerra i remuntar fins el cim, al que hi arribem quant son les dues de la tarda en punt. Som a 1.217 m. i estem al cim més alt de la comarca de la Terra Alta.

 

Tosseta Rasa 1.217m. Terra Alta.

Tosseta Rasa 1.217m. Terra Alta.

 

Dalt d’aquest cim es pot contemplar una de les millors vistes de tot el Port.

 

A les dues i dotze minuts de la tarda comencem a caminar, baixant pel mateix camí que de pujada, car barem considerar que donar el tom a tota la bagauda fins arribar al coll de Cauvet, a part de ser una mica més llarg, podia ser un pel complicat.

 

Quan son les dues i trenta minuts tornem a ser al coll rocós, i a les dues i cinquanta minuts aj som un altre cop al refugi de les Clotes. En tres minuts tornem a trobar la cruïlla de camins i girem a l’esquerra per un camí que més endavant està marcat amb senyals de pintura vermella. El camí va baixant fins sortir del bosc i entrar en una zona pelada.

 

Camí abans d'arribar al coll de les Saleres.

Camí abans d’arribar al coll de les Saleres.

 

Travessem unes tarteres que baixen del cim de la Punta Serena, fins arribar al coll de les Saleres, a on trobem una pista, que és la pista de la vall d’Uixó, som a 900 m. i son les quinze hores i cinquanta-cinc minuts.

 

Agafem la pista cap a la dreta, que amb uns quans retombs i amb forta baixada ens condueix al fons de la vall dels Estrets.

 

Pista de la Vall d'Uixó.

Pista de la Vall d’Uixó.

 

Després de passar un estret, podem veure a l’altre costat del riu, que en aquesta època baixa sec, la font de la Barrinada o Barrinà.

 

Font de la Barrinada o Barrinà.

Font de la Barrinada o Barrinà.

 

Al passar aquesta font, de seguida arribem a la confluència amb el barranc de Carrer Ample i al cotxe. Son les setze hores i trenta minuts i donem per finalitzada l’excursió d’avui.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb color vermell.

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb color vermell.

Tarragonès.

La Mola 318 m.

 

Comarca: Tarragonès.

 

Data: Divendres 17-08-2007.

 

Participants (4): Rebeca Martínez, Dària Stupina, Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Bonastre.

 

Final: Bonastre.

 

Circular: No.

 

Temps real: 02:00 hores.

 

Temps Total: 02:30 hores.

 

Desnivell: 158 metres.

 

Desnivell acumulat: 180 metres.

 

Distància: 8,5 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

A les 14 hores 50minuts, sortim de Bonastre en direcció SO, cap a la Pobla de Montornès, seguint el GR-92.

 

Bonastre.

Bonastre.

 

Només sortir del poble agafem un camí que baixa, a ma dreta, i travessem una riera.

 

Punt en el que es deix la carretera.

Punt en el que es deix la carretera.

 

El camí va fa varies corbes com per salvar diferents camps de conreu.

 

El poble de Bonastre al fons.

El poble de Bonastre al fons.

 

Tot seguint el camí arribem al carrer asfaltat d’una urbanització, ens trobem a la part alta de la Vinya de Bonastre, Urbanització Font de la Gabatxa.

 

Just en aquest punt girem a la dreta, trobem unes cases a la dreta i de seguit finalitza l’asfalt, però el camí continua com a pista apta per a cotxes.

 

La Pista fa diferents revolts.

La Pista fa diferents revolts.

 

La pista va pujant i nosaltres anem seguint-la, de cop trobem una pista que surt a l’esquerra, amb la descripció que portàvem no coincidia, però per esma, per sentit comú o per intuïció, no l’agafem, continuem per la que anàvem, per la dreta.

 

Una tros més al davant la pista es torna a dividir, a l’esquerra puja i a la dreta segueix recte, per orientació creiem que em de seguir recte i així ho fem.

 

Giragonsa de la pista.

Giragonsa de la pista.

 

Més endavant surt un altre a l’esquerra que es veu que va a un mas, m’hi apropo per si algú ens pot donar una mica d’orientació, però no hi ha ningú, per tant seguim a la dreta pista amunt. Tot seguit trobem un tancat amb cavalls, parem i una estona a fruir dels animals, i continuem amunt.

 

Tancat amb els cavalls.

Tancat amb els cavalls.

 

Anàvem totalment desorientats, però tot de cop va apareix un bon home amb motxilla a l’esquena que baixava, i de seguida li pregunto per la Mola. L’home molt amable ens diu que anem bé, ens dona tota mena de detalls i despertin-se continua el seu camí avall.

 

Més contents que un gínjol per la trobada seguim el camí com ens ha indicat el nostre amic desconegut.

 

Una mica més amunt trobem una pista que davalla a la dreta, no l’agafem tal com ens han indicat, i seguim recte.

 

Quant trobem una pista que surt a l’esquerra i que té una senyal de prohibit el pas, tal i com ens han indicat, no li fem ni cas i ens endinsem per aquesta pista, per als cinc minuts trobar un camí o corriol, a la dreta, que té marques blaves i blanques.

 

Camí pel que es puja a la Mola en deu minuts.

Camí pel que es puja a la Mola en deu minuts.

 

L’agafem i en uns deu minuts arribem al cim de la Mola, hem trigat una hora i mitja des de la sortida.

 

Sort de les indicacions, perquè pel costat que hi hem pujat, la Mola ni sembla una mola,ni tan sols te forma de turó.

 

Dalt del cim fem les fotos junt al piló geodèsic, ja que per no tenir, no té ni vistes aquest cim.

 

Cim de la Mola 318m.  Tarragonès.

Cim de la Mola 318m. Tarragonès.

 

La baixada pel mateix camí que de pujada i en una hora som al cotxe de nou.

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

Solsonès.

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES DE 2.383 m.

 

Comarca: Solsonès.

 

Data: Diumenge 22 de febrer de 2009.

 

Participants (24): Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Alicia Domínguez, Alba López, Antonio López, Lluís Balsells, Montserrat Jordà, Joan Marqués, Pablo Marqués, Maria Alias, Amèlia Salvat, Dani Ros, Susana Álvarez, Marcel Fortuny, Pilar Fargas, José Luis Ordovás, Joan Vaqué i Montserrat Salsench, Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Pàrquing de Clot de la Vall, a 1.940 m. Pistes d’esquí de Port del Comte.

 

Final: Pàrquing de Clot de la Vall, a 1.940 m. Pistes d’esquí de Port del Comte.

 

Circular: No.

 

Temps real: 03:15 hores.

 

Temps total: 03:40 hores.

 

Desnivell: 443 metres.

 

Desnivell acumulat: 460 metres.

 

Distància: 6,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Moderada.

 

El dia 22 de febrer, sortim de Reus, Tarragona i Mora d’Ebre una colla d’amics amb la intenció de pujar el cim més alt del Solsonès amb raquetes, aprofitant la neu caiguda aquest any i l’avinentesa de les pistes d’esquí de Port del Comte.

 

Després de dues hores i mitja de cotxe, ens trobem tots al pàrquing de Clot de la Vall, a 1.940m., com que ja portem varies hores traginant pel mont, decidim esmorzar abans de sortir.

 

A les deu en punt, després de posar-nos tot el material al damunt, fem la sortida en direcció Oest per una pista que, en un parell de minuts passa a tocar del telecadira Prat de Butons, però nosaltres continuem per la pista que anem.

 

Un dels primers revolts de la pista.

Un dels primers revolts de la pista.

 

La pista puja fent giragonses. Sobre els dos mil metres gira a la dreta i segueix per sota del telecadira Clot de la Vall.

 

Clot Fondo i telecadira Clot de la Vall.

Clot Fondo i telecadira Clot de la Vall.

 

Segueix pel barranc Clot Fondo fins que a l’alçada de la Font del Duc (que no la varem veure segurament perquè estaria colgada per la neu), a uns dos mil dos-cents metres, entre el Prat del Duc i els Prats d’Estivella, girem a l’esquerra per encarar una petita pujada, un flanqueig una mica complicat amb raquetes, i a la fi el cim.

 

Plans de l’Estivella i l’Estivella de 2.337 m. Als fons.

Plans de l’Estivella i l’Estivella de 2.337 m. Als fons.

 

Flanqueig i cim al fons.

Flanqueig i cim al fons.

 

A les dotze del mig dia érem dalt del Pedró dels Quatre Batlles, a 2.383m, érem al sostre de la comarca del Solsonès. Aquest cim té una de les vistes més boniques del País. Està envoltat de cims i serralades tan importants com el Pedraforca, la serra del Cadí, Montserrat, la Mola de Sant Lorenç del Munt, etc.

 

Pedró dels Quatre Batlles, 2.383 m. Solsonès.

Pedró dels Quatre Batlles, 2.383 m. Solsonès.

 

La tornada la fem pel mateix lloc de pujada per evitar complicacions, ja que hi havia un grupet decidit a baixar per un altra barrancada.

 

Baixada en direcció als Prats de l’Estivella.

Baixada en direcció als Prats de l’Estivella.

 

Espectacular baixada per una forta rampa.

Espectacular baixada per una forta rampa.

 

A les 13,40 h. érem de nou als cotxes contents i feliços.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.