Tosseta Rasa 1.217 m.
Comarca: Terra Alta.
Data: Diumenge 27-09-2009.
Participants (6): Montserrat Jordà, Lluís Balsells, Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Tatiana Stupina i Pere López.
Inici: Confluència de barrancs: Carrer Ample i Riu dels Estrets.
Final: Confluència de barrancs: Carrer Ample i Riu dels Estrets.
Circular: Si.
Temps real: 06:00 hores.
Temps total: 07:15 hores.
Desnivell: 657 metres.
Desnivell acumulat: 850 metres.
Distància: 15,5 quilòmetres.
Dificultat: Moderada.
Per fer aquest cim no escollim el camí més curt ni el més fàcil, pot ser el més llarg, però val la pena per les vistes que es poden gaudir.
Deixem el cotxe uns metres abans de la confluència dels barrancs del Carrer Ample amb el del riu dels Estrets. Som a 560 m.
Confluència barranc del carrer Ample i riu dels Estrets.
Quan son un quart de deu del matí comencem a caminar, als dos minuts arribem a una antiga pedrera de marbre vermell, anomenada Renacimiento, que està arranjada per poder-la visitar.
Pedrera de marbre anomenada Renacimiento.
Continuem amunt per la llera del barranc, amb conte ja que tot son pedrotes, i aviat passem per un toll d’aigua que li diuen la font de les Figuerasses.
Toll d’aigua anomenat font de les Figuerasses.
En pocs minuts passem per un pas que s’estreny, som a l’estret de les Palanquetes, aquí s’ha d’anar molt en conte si està mullat.
Estret de les Palanquetes.
Una mica més amunt trobem, sobre nostre a l’esquerra, una roca foradada, com un pont natural.
Roca foradada que dona lloc a un pont natural.
Sobre els quaranta minuts d’haver sortit des de el cotxe, trobem una bifurcació de camins, el de l’esquerra és el barranc del Riu Sec, nosaltres agafem a la dreta amunt, som a 640 m.
Als deu minuts trobem un abeurador al mig del camí, som a la font de les Baranes.
Abeurador de la font de les Baranes.
La font de les Baranes es troba pel damunt a la dreta, i l’aigua canalitzada omple un dipòsit que al sobreeixir omple l’abeurador.
Font de les Baranes.
Omplim alguna que altra cantimplora i continuem amunt pel barranc que aviat torna a pujar fort i es torna a estrènyer, per una mica més endavant passar per un bosc, al final del qual el terreny s’eixampla formant un pla pedregós, al final del pla a l’esquerra hi ha una petita balma en la que hi ha fet un bivac. En aquest punt parem a reposar forces quan son les deu hores i cinquanta minuts, i estem a 815 m.
Balma bivac abans d’entrar a la Rambla.
A les onze hores i deu minuts tornem a caminar, entrem en un estret, i al girar a l’esquerra podem contemplar les espectaculars formacions i estratificacions a banda i banda del barranc del Carrer Ample, és la Rambla.
Espectaculars formacions rocoses a la Rambla.
Seguint amunt, quan sembla que haurem de grimpar per sortir del barranc, trobem una bifurcació a la dreta amb un pas estret, al sortir d’aquest pas girem a l’esquerra, per continuar pujant paral·lelament a la Rambla.
Pas estret per sortir de la Rambla.
Superat un contrafort que baixa per l’esquerra trobem un petit eixamplament, a on a ma esquerra podem veure la cova del Frare. Som a 850 m. i son les onze hores i vint-i-cinc minuts. És una petita cova d’uns vint metres de fondària en la qual podem contemplar unes petites pintures rupestres falses.
Al fons a l’esquerra entrada de la cova del Frare.
A les onze hores i cinquanta minuts arribem al cap d’amunt del Carrer Ample, som a 985 m. Continuant amunt , en un minut, trobem un camí que ve per l’esquerra del mas del Maraco, el qual podem veure ben a prop, i una mica a l’esquerra el cim de l’Espina.
Mas del Maraco i cim de l’Espina.
Nosaltres seguim a la dreta per aquest camí, que està marcat amb el GR7 i amb les senyals blaves del Camí dels Estels del Sud.
Marques del GR7 i del camí dels Estels del Sud.
En pocs minuts arribem a les Rases del Maraco, terreny pel que acostumen a pasturar ramats de bous, som a 1.010 m.
Rases del Maraco.
Caminant per les Rases podem contemplar a ma dreta el barranc, pel que hem pujat, del Carrer Ample, a ma esquerra tota la zona del Toscar i el Caro, i davant nostre, al final de la carena, podem veure per primera vegada la moleta blanca de la Tosseta Rasa, el nostre destí.
Al fons i al centre Tosseta Rasa.
El nom de “tosseta” el podem definir com a turó aïllat amb forma cònica i que finalitza amb una forma truncada.
Quan son les dotze hores i divuit minuts, i som a 1.30 m., deixem la carena pel costat del Carrer Ample i en lleugera baixada anem fins el collet de la Miranda, a on el camí gira a l’esquerra i comesa a baixar.
Al fons i a la dreta Collet de la Miranda.
Baixem una mica, i en cinc minuts entrem al bosc, a on arribarem a la Fondalada de les Clotes.
En quinze minuts trobem una cruïlla de camins, som a 980 m., cap a la dreta anirem, quan tornem, a la vall d’Uixó, però de moment continuem recte i en tres minuts arribem al refugi de les Clotes, a 990 m.
El refugi de les Clotes és propietat de la UEC de Tortosa, té cabuda per unes deu persones i també té una cisterna d’aigua al interior, però no és pot assegurar la seva potabilitat.
Refugi de les Clotes.
El nostre camí continua recte davant del refugi i seguint les senyals del GR7 arribem al coll de les Carabasses, a 1.050 m. I son les tretze hores i vint-i-vuit minuts.
Al mateix coll, dalt d’unes roques, hi ha una fita de terme.
Coll de les Carabasses.
Continuant cap a la dreta, tot travessant unes tarteres, i en uns deu minuts, arribem a un collet rocós. En aquest collet deixem el camí per pujar cap a la dreta, sense camí clar, intentant pujar a la carena, seguint unes fites que aviat desapareixen.
Paret que cal superar per arribar a la carena.
Si al collet seguíssim recte faríem cap, de seguida, al coll de Cauvet.
Pugem enfilant-nos per una paret rocosa fins arribar a dalt de la carena de la Tosseta Rasa.
Carena de la Tosseta Rasa.
Al arribar a la carena no més cal girar a l’esquerra i remuntar fins el cim, al que hi arribem quant son les dues de la tarda en punt. Som a 1.217 m. i estem al cim més alt de la comarca de la Terra Alta.
Tosseta Rasa 1.217m. Terra Alta.
Dalt d’aquest cim es pot contemplar una de les millors vistes de tot el Port.
A les dues i dotze minuts de la tarda comencem a caminar, baixant pel mateix camí que de pujada, car barem considerar que donar el tom a tota la bagauda fins arribar al coll de Cauvet, a part de ser una mica més llarg, podia ser un pel complicat.
Quan son les dues i trenta minuts tornem a ser al coll rocós, i a les dues i cinquanta minuts aj som un altre cop al refugi de les Clotes. En tres minuts tornem a trobar la cruïlla de camins i girem a l’esquerra per un camí que més endavant està marcat amb senyals de pintura vermella. El camí va baixant fins sortir del bosc i entrar en una zona pelada.
Camí abans d’arribar al coll de les Saleres.
Travessem unes tarteres que baixen del cim de la Punta Serena, fins arribar al coll de les Saleres, a on trobem una pista, que és la pista de la vall d’Uixó, som a 900 m. i son les quinze hores i cinquanta-cinc minuts.
Agafem la pista cap a la dreta, que amb uns quans retombs i amb forta baixada ens condueix al fons de la vall dels Estrets.
Pista de la Vall d’Uixó.
Després de passar un estret, podem veure a l’altre costat del riu, que en aquesta època baixa sec, la font de la Barrinada o Barrinà.
Font de la Barrinada o Barrinà.
Al passar aquesta font, de seguida arribem a la confluència amb el barranc de Carrer Ample i al cotxe. Son les setze hores i trenta minuts i donem per finalitzada l’excursió d’avui.
Mapa de la zona, recorregut puntejat amb color vermell.
