trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for maig 3rd, 2015


Selva.

Les Agudes 1.706 m.

 

Comarca: La Selva.

 

Data: Diumenge 25-10-2009.

 

Participants (7): Dària Stupina, Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Joan Sentís, , Montse Rodrínez, Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Coll de Ferreres.

 

Final: Font de Passavets.

 

Circular: No.

 

Temps real: 4hores i 25 minuts.

 

Temps total: 5hores i 40 minuts.

 

Desnivell: 503 m.

 

Desnivell acumulat: 560 m.

 

Distància: 9,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Per fer l’excursió d’avui anem fins el coll de Ferreres que es troba al Montseny, entre el Matagalls i Les Agudes. Per arribar-hi sortim de Reus i agafem l’autopista en direcció a Barcelona i més tard en direcció a Girona. L’autopista la deixem a Sant Celoni, a on agafem la BV-5114, que passa per Campins i Santa Fe de Montseny, fins arribar al nostre destí. Al coll de Ferreres hi ha una zona de pàrquing habilitada.

 

Abans d’arribar al coll de Ferreres fem un parada a Can Casades per contemplar unes secuolles monumentals (sequolla sempervirens) portades d’un país sud-americà per un indià a principis del segle passat.

 

Can Casades i secuolles gegants.

Can Casades i secuolles gegants.

 

Serra dels castellets.

Serra dels castellets.

 

El camí que farem avui antigament estava marcat amb pintura de color lila, però actualment, ha estat repintat amb marques de color vermell.

 

Marques liles velles i vermelles noves.

Marques liles velles i vermelles noves.

 

Quan son les deu hores i deu minuts comencem a caminar, de seguida el camí agafa una forta pujada, però als deu minuts aproximadament, ens dona un petit descans som al pla d’en Mon, cinc minuts més de pujada i son al pla de Socarrat.

 

Començament del camí al coll de les Ferreres

Començament del camí al coll de les Ferreres

 

Sobre els 1340 m. trobem els primers bolets del dia, tot i que no en veurem gaires. Als deu minuts de pujada i sobre els 1.375 m. ens trobem al pla de Lliga Moltons, aquí el camí fa unes ziga-zagues i agafa un camí pel mig del bosc amb suau pujada fins el coll de Ciureda.

 

Arribada a la cresta dels Castellets, al coll de Ciureda, i al fons la Roca de L'Escala.

Arribada a la cresta dels Castellets, al coll de Ciureda, i al fons la Roca de L’Escala.

 

Em arribat a la cresta dels Castellets, som a uns 1.390 m. i a partir d’ara anirem salvant els castellets per un costa o altre, o directament crestejant-los, tan mateix des de aquí podem veure el més alt que és la Roca de l’Escala. Darrera nostre tenim, altiu i poderós el cim del Matagalls.

 

Preciosa vista del Matagalls.

Preciosa vista del Matagalls.

Camí que dona el tom al primer Castellet.

Camí que dona el tom al primer Castellet.

Primera grimpada a un coll entre Castellets.

Primera grimpada a un coll entre Castellets.

Sobre els 1.490 m., i quan son les onze hores, ens trobem a un collet entre el segon i tercer castellet, a partir d’aquí grimpem fent un flanqueig, aquest punt potser és el més delicat del dia, ja que passem per un punt a on hi ha instal·lada una cadena, i el pati és impressionant.

 

Flanqueig delicat habilitat amb una cadena.

Flanqueig delicat habilitat amb una cadena.

 

Quan son les onze hores i trenta-cinc minuts ens trobem a 1.540 m. i parem mitja hora per esmorcar.

 

Després de recuperar forces reprenem la marxa tot crestejant pel camí marcat amb color vermell.

 

Fort descens entre Castellets.

Fort descens entre Castellets.

 

Sobre el 1.600 m. trobem marques de color groc que continuen per la cresta i les marques de color vermell continuen cap a la dreta en busca del coll de les Agudes per pujar a aquest cim per l’altre costat del que estem. Nosaltres continuem per la cresta que, en principi, no requereix grans esforços per superar-la.

 

Camí marcat amb grog per pujar a tota cresta.

Camí marcat amb grog per pujar a tota cresta.

Crestejant abans de la Roca de L'Escala.

Crestejant abans de la Roca de L’Escala.

Arribant al cim de les Agudes.

Arribant al cim de les Agudes.

Quan son la una de la tarda ens trobem al cim de les Agudes de 1.706 m.. i que és el cim comarcal de La Selva.

 

Les Agudes de 1.706 m. cim comarcal de La Selva.

Les Agudes de 1.706 m. cim comarcal de La Selva.

 

El cim està ple de gent que acostuma a venir des de el Turó de l’Home, ens fem les fotos de rigor i en poc més de deu minuts sortim en direcció a la nostra propera fita, el Turó de l’Home, el qual el tenim a la vista, com qui diu a un cop de pedra.

 

Baixant al coll de les Agudes i Turó de l'Home al fons.

Baixant al coll de les Agudes i Turó de l’Home al fons.

 

Els dos cims estan units pel GR 5.2

Els dos cims estan units pel GR 5.2

 

Al sortir del cim baixem fins el coll de les Agudes a on trobem el GR 5.2 el qual seguim, i faldejant per sota del Puig de la carbassa, del serrat dels Pous, del serrat Salabra, del serrat del Sot Mal i del Tº de Catiu d’Or, arribem al coll de les Basses, a on trobem la pista per la que es pot pujar en cotxe, i que ve de la BV-5114, la qual està asfaltada gràcies a que hi havia una guarnició militar, i actualment un observatori meteorològic, que al mateix temps és un dels més antics de Catalunya ja que hi ha registres des de 1880.

 

Anant cap el coll de les Basses al peu del Turó de l'Home.

Anant cap el coll de les Basses al peu del Turó de l’Home.

 

Continuem pel camí fins el Turó de l’Home, al que hi arribem quan son les dues de la tarda. Som a 1.706,4 m. i estem al cim comarcal del Vallès Oriental.

 

Turó de l'Home de 1.706,4 m. cim comarcal del Vallès Oriental.

Turó de l’Home de 1.706,4 m. cim comarcal del Vallès Oriental.

 

Dalt del cim hi ha una caseta en la qual s’hi pot prendre alguna cosa calenta o un refrigeri, al turonet del costat hi ha les antenes de TV i l’observatori meteorològic, i una mica més endavant el Turó Gros.

 

Per la pista de l'esquerra baixarem fins la Font de Passavets.

Per la pista de l’esquerra baixarem fins la Font de Passavets.

 

Del Turó de l’Home sortim a les dues i mitja de la tarda per una pista que passa per sota del Turó Gros, que està marcada amb unes estaques de color verd, i en una hora i quart en deixarà a la font de Passavets.

 

Baixant pel mig de la fageda.

Baixant pel mig de la fageda.

 

La pista per la que baixem també és espectacular, ja que travessem una gran fageda, en la qual hi podem veure un parell de pous de gel.

 

Gran fageda als peus de les Agudes.

Gran fageda als peus de les Agudes.

En aquestes contrades el bosc d'avets i la fageda es combinen perfectament.

En aquestes contrades el bosc d’avets i la fageda es combinen perfectament.

Pou de gel al mig de la fageda.

Pou de gel al mig de la fageda.

La pista fa moltes ziga-zagues, les quals tallem baixant al recte, camp a traves, pel mig del bosc, el qual està, en aquesta època del any, folrat com amb una catifa de fulles de colors grocs, vermells i marrons, tot un espectacle.

 

La fageda està preciosa en aquesta època de l'any.

La fageda està preciosa en aquesta època de l’any.

 

Ja a les acaballes de l’excursió podem dir que dins el Par Natural del Montseny es nota que està cuidat, que netegen, vigilen i ho tenen tot controlat, si exceptuen la part alta sobre tot al cim de les Agudes que degut a la quantitat de gent que hi havia estava una mica més descuidat.

 

Estem al Parc Natural del Montseny i està tot controlat!!!.

Estem al Parc Natural del Montseny i està tot controlat!!!.

 

Bonic rierol al arribar a la font de Passavets.

Bonic rierol al arribar a la font de Passavets.

 

Quan son les tres hores i cinquanta minuts arribem a la font de Passavets. Al costat de la font hi ha un rierol molt maco que porta les seves aigües fins al barranc de Santa Fe, que porta les aigües nascudes entre els cims de les Agudes i el Matagalls, i que formen el naixement del riu Tordera.

 

Font de Passavets.

Font de Passavets.

 

A la mateixa font de Passavets tenim un cotxe per anar a recuperar el que tenim al coll de Ferreres, i d’aquesta manera domen per finalitzada aquesta excursió.

 

Detall de tardor.

Detall de tardor.

 

Mapa de la zona dels dos cims amb el recorregut puntejat de vermell.

Mapa de la zona dels dos cims amb el recorregut puntejat de vermell.

 

Mapa de la zona dels dos cims amb el recorregut puntejat de vermell.

Mapa de la zona dels dos cims amb el recorregut puntejat de vermell.

 

Segrià.

PUNTAL DELS ESCAMBRONS 500 m.

Comarca: Segrià.

Data: Diumenge 30-01-2011.

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.

Temps real: 1 hores i 50 minuts.

Temps total: 2 hores.

Desnivell: 38 metres.

Desnivell acumulat: 85 metres.

Distància recorreguda: 7,5 km.

El diumenge 31 de gener sortim de Reus sobre les dotze del mig dia, en direcció a Lleida, per anar fins a Maials i després fins a Almatret. Aquí deixem el cotxe a l’altre costat del poble, just al costat d’un dipòsit d’aigua.

SONY DSC

Dipòsit d’aigua quasi a la sortida del poble.

Quan son dos quarts de dues i cinc minuts de la tarda comencem a caminar en direcció Sud per una pista asfaltada , a uns cent metres trobem una creu de terme i la pista es transforma en dues, la de l’esquerra va cap a Lleida i la de la dreta que està marcada com a GR 99, el GR de l’Ebre, i que indica els Miradors, és aquesta per la que seguim caminant.

El carrer de sortida va directe cap una creu de terme.

 

SONY DSC

El camí està perfectament indicat.

El camí continua asfaltat uns quans metres més.

Ala dreta tenim unes granges amb una construcció antiga de pedra seca mig en runes.

SONY DSC

Casseta de pedra mig en runes davant unes granges.

Als deu minuts de la sortida trobem una cruïlla de camins, un que marxa a l’esquerra, un altre petit que baixa recte i nosaltres seguim pel tercer, la pista ampla que puja cap a la dreta.

SONY DSC

Al sortir a ma esquerra podem veure la vall de San Joan.

Als quinze minuts passem per sota d’uns cables d’electre que surten d’una petita estació de repartiment, i al costat d’unes antenes de repetició.

Uns cinc minuts més i trobem una pista que va cap a l’esquerra en direcció a Riba-roja d’Ebre i Reserva natural de Sebes, un altra cap a la dreta,la nostra, que porta cap el Puntal dels Escambrons, Mirador de Riba-roja i Camí del Fumeral, tot indicat com a Ruta de les Valls al Fumeral.

SONY DSC

Pal indicador de la Ruta de les Valls al Fumeral.

Un minut més tard trobem un altra pista que surt a la dreta, però nosaltres seguim recte per la que hi anem en direcció als Miradors.

A la mig hora d’haver sortit trobem un camí a l’esquerra, nosaltres seguim pel GR cap a la dreta i deixem unes antenes de radio, telefonia i tv, i a uns cinquanta metres més ja es veu el mirador de Riba-roja, al qual hi arribem tot seguit.

SONY DSC

Mirador de Riba-roja.

En una estona, quatre o cinc minuts, trobem una pista a l’esquerra, en direcció SE, indicada com a mirador de la Presa. El GR segueix per aquesta pista, i nosaltres també, o sigui que deixem la pista ample que portàvem fins ara.

SONY DSC

A l’esquerra Barranc d’ Almatret i Riba-roja d’Ebre, a la dreta cap el Mirador de la Presa pel camí del Fumeral.

Als quaranta-dos minuts de la sortida trobem un pal indicador que ens diu que la pista de l’esquerra ens portaria pel barranc d’ Almatret i fins a Riba-roja, però nosaltres seguim per la pista de la dreta cap el mirador de la Presa. 

SONY DSC

Ametllers de la zona traient els primers brots.

Poc més endavant, a ma dreta, es veu una antena de radioaficionats, també podem veure un camp d’ametllers i una mica més enllà uns ventiladors productors d’energia elèctrica.

Als cinquanta-cinc minuts trobem una pista amb un pal que indica a l’esquerra Riba-roja 0,3 km, Flix 15,5 km i per aquesta pista marxa el GR, per on venim Almatret 3,5 km, i nosaltres agafem cap la dreta en direcció al Puntal dels Escambrons i mirador de la Presa.

SONY DSC

Arribant al nostre destí, el Puntal dels Escambrons.

No hem d’esperar massa, a uns cent metres trobem una torreta d’uns sis metres amb un piló geodèsic al damunt, som al cim del Puntal dels Escambrons de cinc-cents metres d’alçada i punt culminant de la comarca del Segrià. Hem trigat vora seixanta minuts des de Almatret.

SONY DSC

Puntal dels Escambrons 500 m. Segrià.

SONY DSC

El mirador de la Presa es troba a uns 25 m del cim del Puntal dels Escambrons.

A uns vint-i-cinc metres trobem el mirador de la Presa, que com el seu nom indica té una meravellosa vista sobre el pantà de Riba-roja, la seva presa, la serra dels Valencians, la serra de Pàndols, etc.

SONY DSC

Presa del Pantà de Riba-roja i Serra dels Valencians al darrera.

Aquest cim no dona la sensació com a tal, ja que per la seva part SSE si té un gran desnivell sobre el pantà de Riba-roja, però pels altres costats pertany a una planícia al sud de la comarca, fent frontera amb la Ribera d’Ebre.

Per tornar al cotxe desfem el camí per on hem vingut i en uns cinquanta minuts, quan son dos quarts i cinc de quatre de la tarda, arribem.

Per tornar a Reus ho fem retornant fins a Maials,però en contes d’anar fins a Lleida el que fem és girar a la dreta cap a Flix, Ascó, Mora d’Ebre, falset i Reus, d’aquesta manera tanquem un circuit força interessant.

14 Mapa de la zona  més ampliat

Mapa de la zona.

15 Mapa de la zona

Mapa de la zona ampliat.

SEGRIÀ Puntal dels Escombrons - copia

Mapa de la zona. Recorregut puntejat amb vermell.

 

Segarra.

Turó del Galutxo o del Calixto 854 m.

Comarca: Segarra.

Data: Dissabte 26-10-2013

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Ermita de Santa Fe de Montfred.

Final: Ermita de Santa Fe de Montfred.

Circular: Si.

Temps real: 01:00 hores.

Temps total: 01:10 hores.

Desnivell: 16 metres.

Desnivell acumulat: 92 metres.

Distància: 4,4 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

Avui al matí hem fet el cim més alt de la comarca del Pla d’Urgell, Lo Tossal de 347 metres, hem dinat al poble de la Panadella, i per la tarda decidim fer el Turó del Galutxo com a cim més alt de la comarca de la Segarra.

Aquest cim el vam fer a l’abril de l’any 2008, però s’hi vam acostar molt amb cotxe, per això el tornem a repetir de nou, tot i que ens ha sorprès els canvis trobats a la orografia de l’entorn.

Turó del Galutxo (2008).

Turó del Galutxo (2008).

Turó del Galutxo (2013).

Turó del Galutxo (2013).

Per fer això anem en direcció sud per la T-221 fins el coll de les Guixeres. El coll no està indicat, però el podem trobar just abans d’una baixada forta de la carretera i poc abans del desviament que hi ha per entrar al poble d’Aguiló. Si es puja des de Santa Coloma de Queralt el coll es troba després del desviament a Aguiló i just quan s’acaba la forta pujada de la carretera.

 

Baixant de la Panadella al arribar al coll de les Guixeres ens desviem a la dreta per un camí, pista, en molt bon estat ja que han col·locat ventiladors generadors d’electre per tota la zona, en direcció al poble de Montfred, poble abandonat, i al peu de l’ermita de Santa Fe de Montfred deixem el cotxe.

Ermita de Santa Fe de Montfred.

Ermita de Santa Fe de Montfred.

Quan son les 16:00 hores comencem a caminar en direcció sud oest, com si anéssim al Turó de Montfred de 833,6 metres, el qual deixem a l’esquerra.

Als quatre minuts deixem una pista a l’esquerra que baixa, nosaltres continuem recte pujant.

Als dotze minuts de la sortida deixem un altra pista a l’esquerra, continuem recte.

Els camins molt ben arranjats.

Els camins molt ben arranjats.

Als divuit minuts de la sortida, a ma dreta, trobem el camí que puja al Turó del Galutxo, està marcat amb una fita, davant nostre i a l’esquerra tenim una masia.

Camí que puja al Turó del Galutxo.

Camí que puja al Turó del Galutxo.

Als dos minuts pujant arribem dalt del Turó del Galutxo.

El Turó està dins un petit bosc, per això no te bona vista al punt més alt, però a pocs metres podem contemplar una bonica vista amb el massís de Montserrat al fons.

 

Turó del Galutxo 854 metres. Segarra.

Turó del Galutxo 854 metres. Segarra.

Montserrat des de el Turó del Galutxo (2008).

Montserrat des de el Turó del Galutxo (2008).

Quan són les 16:30 hores sortim del cim pel mateix camí de pujada fins a la pista.

Poble de Montargull.

Poble de Montargull.

En dos minuts arribem a la pista i girem a la dreta, a uns cinquanta metres trobem una cruïlla de pistes, que si seguíssim recte aniríem cap el poble de Montargull que tenim al davant, però nosaltres el que fem és girar a la dreta per una pista que sembla doni el tom al Turó del Galutxo, agafant una lleugera baixada.

 

Cruïlla de pistes davant del poble de Montargull.

Cruïlla de pistes davant del poble de Montargull.

Deixant un ventilador a l'esquerra.

Deixant un ventilador a l’esquerra.

Als set minuts d’anar per la pista deixem un ventilador (AM02) a la nostra dreta, i sis minuts més deixem un altre (AM03) a la nostra esquerra, en aquest moment tenim el poble de Montfred davant nostre i dalt d’un turó.

Montfred dalt del turó.

Montfred dalt del turó.

Tres minuts més i arribem al Mas del Comtet, però just abans d’arribar trobem un seguit de pistes, una a l’esquera que la deixem, dos de petites a la dreta, gairebé paral·leles que també deixem.

 

Cruïlla de camins abans del Mas del Comtet.

Cruïlla de camins abans del Mas del Comtet.

Mas del Comtet.

Mas del Comtet.

Avancem recte cap el Mas i de seguida tenim una pista a la dreta que baixa cap un camp conreat, seguim per aquesta pista donant el tom al tros conreat per sortir a l’altre costat del tros.

 

Camí de sortida del Mas del Comtet.

Camí de sortida del Mas del Comtet.

Mas del Comtet al centre.

Mas del Comtet al centre.

Anem seguint per aquesta pista fins que, quan són les 17:06 hores, trobem la pista per on hem arribat al poble amb el cotxe.

Tenim davant nostre la carretera, girem a la dreta per pujar fins al poble de Montfred.

Camí a la dreta del ventilador.

Camí a la dreta del ventilador.

Al anar arribant al poble trobem un ventilador, just abans surt un camí que hi puja directe fins el poble i fins l’ermita de Santa Fe de Montfred, on tenim el cotxe, al qual hi arribem quan són les 17:30 hores.

Mapa de la zona. Recorregut puntejat amb punts vermells.

Mapa de la zona. Recorregut puntejat amb punts vermells.

Priorat.

ROCA CORBATERA 1.163,1m

 

Comarca: Priorat.

 

Data: 06 d’abril de 2008.

 

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López Ladevèze.

 

Inici: Ermita de Sant Joan del Codolar.

 

Final: Ermita de Sant Joan del Codolar.

 

Circular: Si.

 

Temps real: 02:30 hores.

 

Temps Total: 03:00 hores.

 

Desnivell: 430 metres.

 

Desnivell acumulat: 450 metres.

 

Distància: 4.2 quilòmetres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Sortim de Reus a les tres de la tarda, en direcció a l’ermita de Sant Joan del Codolar, als peus del Montsant, amb intenció de pujar a la Roca Corbatera pel grau dels Tres Esglaons.

 

Sobre les quatre de la tarda deixem el cotxe al pàrquing que hi ha just abans d’arribar a l’ermita.

 

Ermita de Sant Joan del Codolar.

Ermita de Sant Joan del Codolar.

 

Comencem a caminar pel mig de l’ermita, deixant la font a la nostra esquerra i els fogons a la nostra dreta. El camí surt recte, en clara direcció N. De seguida veiem un sender a ma dreta, és el camí de la Llisera, marcar amb GR 174 i que porta fins Albarca. El deixem, nosaltres seguim el camí que puja i que està marcat amb pintura de colors blau i groc.

 

Barrancada per on puja el camí dels Tres Esglaons.

Barrancada per on puja el camí dels Tres Esglaons.

 

El camí puja molt fort, de manera continua i sense descans, fins dalt de tot del grau. Puja seguint una baixada d’aigües de la Serra. Al començament cal estar molt atent, doncs el camí és una mica perdedor, cal anar una mica cap a l’esquerra, una vegada dins el torrent ja és més fàcil.

 

Als vint minuts de pujar trobem el primer esglaó, és una paret vertical d’uns quatre metres en la que hi ha sis esgraons metàl·lics.

 

Primer esglaó.

Primer esglaó.

 

Continuem pujant i en cinc minuts trobem el segon esgraó. En aquest cas es tracta de tres grans pedres que formen com una cadira. Primer es puja a l’esquerra, després a la dreta i un altre cop a l’esquerra. Tenen sis esgraons metàl·lics que ens ajuden a superar els set o vuits metres que hi han.

 

Segon esglaó.

Segon esglaó.

 

En cinc minuts més arribem a unes roques que s’han de superar grimpant però que no comporten cap dificultat.

 

Roques que s’han de grimpar.

Roques que s’han de grimpar.

 

Cinc minuts més i arribem al tercer esgraó. S’arriba per una canal, després es gira a la dreta i es grimpa un bloc de pedra, per continuar a ran de paret i trobar un pas amb cinc esgraons en forma de T.

 

Tercer esglaó.

Tercer esglaó.

 

El primer pas costa una mica de superar, però una vegada fet i superats els esgraons el camí ja és més fàcil i aviat s’arriba a uns replans, som gaire bé dalt del grau. Si girem la vista veiem l’ermita just sota dels nostres peus.

 

Punt on veiem per darrera vegada l’ermita.

Punt on veiem per darrera vegada l’ermita.

 

Una vegada superat el grau trobem un replà i un camí que va d’esquerra a dreta, és el camí dels Cingles de Sant Joan que, a l’esquerra ens portaria a la cova del Meloner i a la dreta fins Albarca. Nosaltres tirem recte amunt, en direcció N.

 

Cingles de Sant Joan.

Cingles de Sant Joan.

 

A partir d’ara el camí desapareix, caminarem per inclinacions rocoses de còdols, si veiem les marques bé, si no em de tirar recte amunt i en uns deu minuts arribem dalt de la Serra Major. Una vegada dalt de la Serra trobem el camí de Capçada, que va d’Albarca a Cabacers. En aquest punt giren a la dreta, enfilant cap el cim de la Roca Corbetera, que ja el veiem. En cinc minuts hi arribem.

 

Camí de Capçada i cim

Camí de Capçada i cim

 

Hem trigat una hora i quart. Fem les fotos de rigor i comencem la baixada.

 

 

Roca Corbetera 1.163,1 m.  Priorat.

Roca Corbetera 1.163,1 m. Priorat.

 

Si hem arribat al cim per l’O. Per tornar ho fem baixant en direcció E. Donem el tom a la Punta de la Serra Major per la seva dreta segons baixem.

 

Punta de la Serra Major.

Punta de la Serra Major.

 

Baixem fins arribar al Pla del Grau Cingles de la Serra. En aquest punt trobem la pista que ve de l’ermita de la Mare de Deu del Montsant, i va cap Albarca.

 

Ermita de la Mare de Deu del Montsant al fons.

Ermita de la Mare de Deu del Montsant al fons.

 

Trobem també el GR 171. Seguim pista avall i al tercer tom, hem fet uns dos-cents metres, trobem un camí a ma dreta. Hi ha un pal indicador del Parc Natural del Montsant, que hi diu “itinerari 5”. L’agafem per baixar. El camí està arranjat de fa poc i està en molt bones condicions.

 

Punta de la Serra Major i camí de baixada fins el camí de la Llisera.

Punta de la Serra Major i camí de baixada fins el camí de la Llisera.

 

Baixa fort i en pocs minuts arribem al camí de la Llisera, just al tercer coll, al recó del Carro. Aquí trobem el GR 174, el seguim cap a la dreta i després de passar pel Collet de Sant Joan, arribem a l’ermita de Sant Joan del Codolar, punt de on hem sortit tres hores abans.

 

Tros final del camí de la Llisera fins l’ermita de Sant Joan del Codolar.

Tros final del camí de la Llisera fins l’ermita de Sant Joan del Codolar.

 

Mapa de la zona. Puntejat en grog el recorregut.

Mapa de la zona. Puntejat en grog el recorregut.

Pla d’Estany.

COMAESTREMER 888 m.

Comarca: Pla d’Estany.

Data: Diumenge 02-04-2011

Participants (3): Dària López , Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Ermita de Sant Nicolau de Pujarnol.

Final: Ermita de Sant Nicolau de Pujarnol.

Circular: Si.

Temps real: 2:30 hores.

Temps total: 3:20 hores.

Desnivell: 266 metres

Desnivell acumulat: 396 metres.

Distància: 8,2 km.

Dificultat: Fàcil.

Sortim de Reus sobre les nou del matí i agafem l’AP7 en direcció Barcelona i Girona per agafar la sortida Nº 6, a les hores anem per la C66 fins a Puigemmà, a on canviem a la C150a fins a Banyoles, i pel SO agafem la GIV5247 que passa per Pujarnol i segueix fins a l’ermita de sant Nicolau de Pujarnol, punt del nostre destí, a on arribem quan son les 11:30 hores.

Ermita de Sant Nicolau de Pujarnol.

Ermita de Sant Nicolau de Pujarnol.

Aparquem al Pla de Sant Nicolau, al costat de l’ermita, i con que ja fa unes hores que hem esmorzat a casa, tornem a menjar abans de sortir a caminar, al mateix temps aprofito per parlar amb un jove que surt de la casa que està davant l’ermita, i li pregunto la millor manera de pujar al Comaestremer, m’ho indica i la veritat és que li estic molt agraït.

Inici del camí al Pla de Sant Nicolau.

Inici del camí al Pla de Sant Nicolau.

L’ermita és una construcció petita i romànica, es creu que deu ser del segle III, però està gairebé tota reconstruïda. Prop seu s’hi pot trobar el Castanyer (Castanea Sativa) que, per les seves dimensions, ha estat declarat “arbre monumental” nacional.

Al començament sortim per un PR.

Al començament sortim per un PR.

Quan son quasi les dotze del migdia comencem a caminar sortint per un PR des de la font de Sant Nicolau, pujant cap a la dreta.

El camí està tot ple de floretes molt maques, es nota que som a la primavera.

Als cinc minuts trobem una pista, la agafem cap a la dreta tot seguint les marques de GR.

Al principi el camí és una catifa de flors.

Al principi el camí és una catifa de flors.

Al quart d’hora d’haver sortit arriben a un coll, aquí el camí que portem, que ve de Banyoles, segueix recte a baix en direcció a Granollers de Rocacorba, Viet, i Canet d’Adri, també surt un altre a la dreta que va a Olot, i a la sortida d’aquest camí hi ha una pedra de terme que sembla que hi posi 858 VIET, però nosaltres agafem una pista vella, que es va fent camí, que surt a l’esquerra amunt com si tornéssim. Prop d’aquí deu estar la Pedra dels Tres Senyors, però no hem sabut veure-la.

Arribada al coll a on es separa el camí d'Olot a la dreta.

Arribada al coll a on es separa el camí d’Olot a la dreta.

Sortida cap a l'esquerra des de el coll.

Sortida cap a l’esquerra des de el coll.

Als deu minuts caminat trobem un camí marcat amb fites, que puja amunt molt costerut, brut per les fulles que hi ha a terra, i que fan sigui fàcil de no veure’l.

Part del camí mig esborrat i fitat.

Part del camí mig esborrat i fitat.

Als tres minuts trobem uns cartells de fusta que diuen que venim de la Pedra dels Tres Senyors, amunt el Comaestremer i recte al Pla de Martí.

Punt on comença l'última pujada al cim de Comaestremer.

Punt on comença l’última pujada al cim de Comaestremer.

Seguim amunt i en cinc minuts som dalt del cim del Comaestremer, sostre del Pla d’Estany, a 888 metres.

El cim no té cap interès especial, no té absolutament cap vista, però és el sostre comarcal.

2011-04-02 Puig de Comaestremer 888m. Pla de l'Estany.

2011-04-02 Puig de Comaestremer 888m. Pla de l’Estany.

Deu minuts dalt del cim i quan son les 12:43 hores comencem a baixar pel mateix camí de pujada fins els cartells de fusta que he parlat abans. En aquest punt agafem cap el Pla de Martí.

Una de les coses més boniques d’aquest cim son el boscos, barreja d’alzinar i fageda.

Tot baixant trobem un camí que ve de l’esquerra, nosaltres seguim recte cap el Pla de Martí.

Sobre les 12:58 hores arribem al collet de Martí, retrobem el PR i el seguim, de tornada passarem per aquí i seguirem el PR en direcció contraria.

Baixant cap el Pla de Martí.

Baixant cap el Pla de Martí.

A les 13:07 trobem una pista a la dreta, la deixem i seguim baixant cap a la carretera, però just al arribar, no cal tocar-la, seguim el PR per un camí paral·lel a la carretera.

Sobre les 13:15 arribem al Pla de Martí, nom que li ve del municipi de Sant Martí de Llémena, que es troba al nord-oest del Gironès i que està format por quatre pobles: Sant Martí de Llémena, Llorà, Granollers de Rocacorba y Les Serres.

Pla de Martí i Puigsou al centre.

Pla de Martí i Puigsou al centre.

En aquest pla es troba una gran antena i una casa de la Telefónica. Seguint recte i travessant el pla podem agafar un camí que porta al Santuari de Santa Maria de Rocacorba, però nosaltres decidim pujar al cim del Puigsou primer i per això agafem la carretera amunt. 

Pujant per la carretera al Puigsou.

Pujant per la carretera al Puigsou.

Cap el final de la pujada tenim una vista impressionant sobre el Santuari de Santa Maria de Rocacorba.

Vista del Santuari de Santa Maria de Rocacorba.

Vista del Santuari de Santa Maria de Rocacorba.

Quan son les 13:40 arribem al cim de Puigsou, també conegut per Rocacorba, de 991,8 metres i sostre del Gironès.

El cim pròpiament no es pot trepitjar, ja que el tenen segrestat les companyies de telefonia i televisió amb les seves antenes i construccions tot això a bon resguard per unes tanques metàl·liques, cosa que no m’explico, perquè si existeix un piló geodèsic, entenc que ha de ser un lloc públic, d’accés lliure i públic.

Cim de Puigsou 991,8 m El Gironès.

Cim de Puigsou 991,8 m El Gironès.

Després de fer les fotos pertinents i de gaudir de les vistes, quan son les 13:47 sortim del cim per la mateixa carretera avall. Als cent metres trobem a ma esquerra un camí que baixa al Santuari de Santa Maria de Rocacorba.

Anant a visitar el Santuari de Santa Maria de Rocacorba.

Anant a visitar el Santuari de Santa Maria de Rocacorba.

Als cinc minuts arribem al peu de la roca on es troba el Santuari, hi ha unes escales per la dreta que hi donen accés, pugem i donem el tom al Santuari visitant-lo per fora, car està tot tancat.

El Santuari es troba dalt d'una pedra que sembla la proa d'una nau.

El Santuari es troba dalt d’una pedra que sembla la proa d’una nau.

L’origen del Santuari l’hem de buscar a la capella del castell medieval que en aquest lloc s’aixecava.

El castell de Rocacorba és esmentat des del 1065 i va ser infeudat pel rei als cavallers Rocacorba el 1130.

En els segles XIV i XV, quan el castell va decaure, l’església va ser transformada en santuari marià.

Habitant d'aquestes contrades, la sargantana muntanyenca (Lacerta monticola).

Habitant d’aquestes contrades, la sargantana muntanyenca (Lacerta monticola).

Se suposa que els terratrèmols de l’any 1428, que van assolar la comarca, l’havien destruït totalment, ja que així consta en una visita realitzada l’any 1432 i que va obligar a construir un altre, per tal de protegir un altar dedicat a Santa Maria. 

Santuari de Santa Maria de Rocacorba i el Puigsou al darrera.

Santuari de Santa Maria de Rocacorba i el Puigsou al darrera.

L’edifici actual és gairebé tot del segles XVIII. Fruit de les obres que es van dur a terme el segle XVIII, es va construir un cambril per mostrar la imatge de la Mare de Déu, anomenada Mare de Deus de la Pera, que es venerada des de el segle XIV en aquest lloc i que es d’alabastre policromat. 

 

Verge de la Pera, venerada des de el segle XIV.

Verge de la Pera, venerada des de el segle XIV.

Els dies clars es pot veure des del Cap de Creus, el Montgrí i les Illes Medes fins al Montseny i el Puigmal.

Vistes des de la proa del Rocacorba.

Vistes des de la proa del Rocacorba.

Al mateix santuari també es pot pernoctar, però primer, s’ha de demanar les claus a la parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles.

Nosaltres vam tenir la sort de que mentre estàvem allí, uns excursionistes de la zona portaven la clau per deixar material, doncs estaven arranjant camins i fent de nous, i mentre descarregaven ens van deixar fer la visita a l’interior, cosa que no vam desaprofitar.

Mentre parlàvem ens van explicar el camí per tornar fins al punt de sortida, i resulta que abans el camí era la carretera, però al asfaltar-la l’antic camí va desaparèixer, per la qual cosa van buscar l’alternativa del nou PR que després vam seguir. El camí està molt ben trobat, també molt ben arranjat i a partir del Pla de Martí, segueix molta l’estona paral·lel a la carretera.

Quant son les 14:28 hores agafem el mateix camí pel que hem arribat per tornar, però abans de pujar a la carretera seguim el PR que ens han explicat en direcció a Banyoles.

Cartell que ens diu que estem al Rec de l'Escaleta.

Cartell que ens diu que estem al Rec de l’Escaleta.

Als dos minuts d’anar pel PR passem per un petit barranc anomenat Rec de l’Escaleta.

El camí passa pel bosc de Can Vives, un bosc ombrívol, fresc i agradable, té un tros que baixa molt fort, però esta molt ben arranjat com he dit abans. Una mica abans d’arribar al Pla de Martí passa per una petita fageda preciosa, per la part obaga del cim.

La verticalitat del camí fa que tingui forces ziga-zagues arranjades molt bé.

La verticalitat del camí fa que tingui forces ziga-zagues arranjades molt bé.

Quan son les 14:50 hores som al Pla de Martí i continuem recte pel PR per on havíem vingut del Comaestremer.

Als vuit minuts ens trobem de nou al collet de Martí, tenim davant nostre i a l’esquerra el camí pel que em baixat del Comaestremer, però ara agafem el de la dreta pel que continua el PR, i davalla cap a la carretera.

Collet de Martí.

Collet de Martí.

En un minut som a la carretera, en un lloc anomenat Clot del Llop, la seguim uns metres avall, però de seguida la deixem per seguir el PR que surt per l’esquerra.

Clot del Llop a tocar de la carretera.

Clot del Llop a tocar de la carretera.

El camí segueix molta estona paral·lel a la carretera, i quan son les 15:10 hores, trobem dos camins, el de la dreta que va a Banyoles per Puigderic, i el de l’esquerra que va a Banyoles per Sant Nicolau, nosaltres agafem cap a l’esquerra. Els dos camins es retroben una mica per sota de Sant Nicolau.

Als quatre minuts trobem una pista, la travessem i seguim recte pel camí.

Quan son les 15:15 hores arribem per la font de Sant Nicolau, i al mateix temps al cotxe, just pel costat contrari per on em sortit al començament de l’excursió.

La font es troba en un recó meravellós, un paratge ombrívol i tot ple de molsa, realment un lloc que convida a restar una estona de calma.

Font de Sant Nicolau, cap a la dreta hem sortit i per l'esquerra hem arribat.

Font de Sant Nicolau, cap a la dreta hem sortit i per l’esquerra hem arribat.

Per acabar el dia anem a visitar el bonic poble de Besalú.

Besalú i el seu pont romànic.

Besalú i el seu pont romànic.

El nom original de Besalú era Bisuldunum que vol dir fortalesa entre dos rius, el Fluvià al sud i el Capellades al nord.

L’origen del poble va ser el castell de Besalú, que ja es troba documentat al segle X.

El 1966 va ser declarat Conjunt Historicoartístic Nacional pel seu gran valor arquitectònic.

Potser la imatge que més caracteritza al poble de Besalú és el seu pont medieval, de 105 metres de llargada i que va ser construït als segles XI i XII damunt el riu Fluvià.

Pont romànic sobre el riu Fluvià a Besalú.

Pont romànic sobre el riu Fluvià a Besalú.

A les acaballes del dia també visitem l’estany de Banyoles.

Femella d'ànec Collverd a l'estany de Banyoles.

Femella d’ànec Collverd a l’estany de Banyoles.

L’estany de Banyoles és d’origen tectònic i càrstic, y es formà en l’època quaternària, fa aproximadament uns 250.000 anys.

Posta de sol a l'estany de Banyoles.

Posta de sol a l’estany de Banyoles.

L’Estany de Banyoles és el llac natural més gran de Catalunya i l’origen i principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La seva superfície és de 111,7 hectòmetres quadrats i la seva profunditat màxima és de 62 m. L’estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la Península Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor.

 

Mapa de la zona.

Mapa de la zona.

Mapa de la zona. Recorregut marcat de color groc.

Mapa de la zona. Recorregut marcat de color groc.