Osona.
MATAGALLS 1697,1 m.
Comarca: Osona.
Data: Diumenge 06-03-2011.
Participants (4): Montserrat Jordà, Lluís Balsells, Tatiana Stúpina I Pere López.
Inici: Coll de Sant Marçal.
Final: Coll de Sant Marçal.
Circular: No.
Temps real: 03:00 hores.
Temps total: 04:15 hores.
Desnivell: 627 metres.
Desnivell Acumulat: 709 metres.
Distància: 8,4 km.
Dificultat: Fàcil.
Sortim de Reus quan son les 7:20 hores del matí i agafem l’AP7 en direcció a Barcelona, per després anar cap a Girona, i per últim agafar la sortida de Sant Celoni. Al sortir de l’autopista travessem el poble, sempre en direcció a Campins i Santa Fe del Montseny, per agafar la BV-5114. Aquesta carretera és típica de muntanya, plena de revolts, però amb un paisatge preciós.
Fem uns vint-i-vuit km i arribem al coll de Sant Marçal, però 1,5 km abans passem pel aparcament que vam fer servir per pujar l’octubre del 2009 a Les Agudes i el Turó de l’Home. Abans d’arribar primer trobem un petit aparcament a la nostra dreta i immediatament, al mateix coll, un altre de més gran a l’esquerra, en aquest últim deixem el cotxe.
Davant de l’aparcament es troba la Taula dels Tres Bisbes, anomenada així perquè aquest punt fa frontera entre tres bisbats, els de Barcelona, Girona i Vic, i al mateix temps de tres municipis, Arbúcies, Montseny i Viladrau.
Damunt de la Taula dels Tres Bisbes podem veure una gran creu de fusta que ens convida a pujar i poder fruir d’una impressionant vista de la cresta dels Castells, Les agudes, i del serrat que porta fins el Turó de l’Home. Just en direcció contraria, podem contemplar una panoràmica de gran part del camí que hem de fer.
A uns dos-cents metres del coll es troba l’ermita de Sant Marçal, junt a un monestir que data del segle XI actualment reconvertit en hotel del mateix nom des de el 1997.
Els orígens del monestir es troben en una església documentada des de 1053, a on es v retirar el monjo Guifré i la seva família. Al 1066 es consagrà l’església i es fundà l’abadia, essent Guifré el seu primer Abad, i en el 1672 restà unit a la congregació Claustral Benedictina.
El camí surt del mateix aparcament en clara direcció oest i perfectament indicat, tot i el pam de neu caiguda els darrers dies, amb estaques pintades amb les marques de GR 5-2, les quals ja no deixarem fins el mateix cim.
Quan son les 9:50 hores sortim des de l’aparcament que es troba a 1090 m., per un pendent relativament suau, i per un terreny sense bosc anomenat el ginebrar.
En poca estona entrem en el bosc de faig, una bonica fageda que no deixarem fins gairebé el Collet de l’Home Mort.
El paisatge és superb, hivernal, amb els arbres plens de branques nues, algunes de les quals amb una petita quantitat de neu caiguda els darrers dies, i el terra tot ell com una catifa blanca.
El camí aviat gira cap a l’esquerra i el pendent s’enfila fort per la Baga (obac) de Sant Marçal.
Quan portem uns quaranta-cinc minuts caminant el camí s’aplana una mica, som al Pla del Parany, a uns 1390 m., a partir d’ara el camí va girant cap a la dreta, i passa al costat de un faig monumental, al mateix temps que donem el tom al Turó de Sant Marçal de 1529 m.
Pugem uns quatre-cents cinquanta metres i en baixem uns vint, per arribar al Coll ses <<portadores, que es troba a 1484 m.
A partir d’ara pugem seixanta-cinc metres, en baixem vint, fem uns nou-cents metres de recorregut, donem el tom al Turó de ses Portadores de 1605 m. I arribem al coll Pregon de 1510 m. Quan son les 11:23 hores.
El Coll Pregon és un lloc encisador desproveït d’arbres, cruïlla de camins que venen pel SO de la font Pregon (que està a cinc minuts) i Sant Bernat del Montseny, pel N de Viladrau, per l’E de Sant Marçal, i per l’O el que seguirem fins el Matagalls.
Al ben mig de la petita pradera hi ha un monòlit de pedra dedicat a Pau Casals “mestre del violoncel i missatger de la pau cristiana arreu del mon”, tal com indica l’escrit a la pedra.
Sobre les 11:50 hores, i desprès d’haver menjat una mica, reprenem el camí just pel costat contrari al que hem arribat al coll.
El camí torna a fer pujada i anem per la Baga de Coll Pregon, fins que el camí gira a la dreta, i surt del bosc en una mena de avant coll.
Travessem un petit turó i en pocs metres arribem al Coll de l’Home Mort s 1655 metres. Hem trigat trenta minuts des de el Coll Pregon i portem uns tes mil vuit-cents metres recorreguts des de la sortida.
A la nostra esquerra, i a pocs metres, queda el Turó de la Bandera i una mica més enllà el Puig Sacreu.
A partir d’ara no més ens resten uns quatre-cents metres per una cresta ampla i totalment oberta, sense cap obstacle que ens impedeix veure el cim i la seva creu.
Quan son les 12:30 hores i em fet 4,2 km, arribem a la cota 1697,1 metres, som al cim del Matagalls, sostre de la comarca d’Osona.
La vista és tan o més bona que la del veí Turó de l’Home, podem veure cims, pobles i serres al nostre votant, tals com Centelles, seva, Tagament, Tona, Vic o Viladrau; Andorra Bastiments, Cadí, Canigó, Collsacabra, Costabona, la Mola, les Guillaries, Moncau, Montsec, Port de Conte, Pla de la Calma, Puigdrau, Puigmal, Puigpedrós,Suí,i si allarguem la vista podem veure fins el mar.
En el Matagalls hi ha una creu de mides destacables, que la gent de Viladrau ha anat reconstruint, cada vegada que hi ha calgut. La primera creu data del 1840 i s’atribueix al Pare Antoni Maria Claret i Clarà, nascut a Sallent al 1807, fundador de l’ordre dels Missioners Claretians i Arquebisbe emèrit de Santiago de Cuba.
Passats deu minuts, després de fer les típiques fotos del cim, comencem a davallar pel mateix camí, car tenim el cotxe al Coll de Sant Marçal. D’haver tingut dos cotxes haguéssim continuat pel GR 5-2 fins al Coll Fornic que cau just al altre costat del Matagalls.
Quan son les 13:50 hores arribem al cotxe, fem una visita a l’ermita i cap a casa.