Noguera.
TOSSAL DE LA TORRETA 1677 m.
Comarca: La Noguera.
Data: Dissabte 26-03-2011.
Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.
Inici: Rúbies.
Final: Rúbies.
Circular: Si
Temps real: 3:00 hores.
Temps total: 4 hores.
Desnivell: 521 metres.
Desnivell acumulat: 561 metres.
Distància: 9,3 km.
Dificultat: Fàcil.
Prop de les deu del matí sortim de Reus com si anéssim a Andorra, i quan son a Artesa de Segre agafem la L-512 durant 3,7 km, direcció a Comiols, per després agafar la LP9132 que ens porta fins a Vilanova de Meià, preciós poble amb el Montsec al fons, però just abans d’entrar girem a l’esquerra per anar fins a Santa Maria de Meià, uns quinze km des de que hem agafat la LP9132.
Vilanova de Meià.
Travessem el poble i trobem una pista asfaltada amb un cartell que ens indica a Figuerola de Meià onze km, i a Fontllonga quinze km, la seguim i a uns dos-cents metres s’acaba l’asfalt i trobem una pista a la dreta que torna cap el poble, nosaltres seguim recte. Uns altres dos-cents metres i trobem una pista a la dreta amb un rètol que indica, a la dreta ermita de Sant Elís, nosaltres seguim a l’esquerra camí de Rúbies, ermita de Sant Sebastià i inici de ruta.
A uns vuit-cents metres del poble trobem un desviament que indica Rúbies deu km, agafem aquesta pista amunt i passem pel Cinglo de la Cabroa, una mica més amunt trobem una construcció, son a la Cabana del Pere, i una mica més amunt es troba la Cabana del Pelegrí. En aquest punt hi ha un encreuament de camins, nosaltres seguim recte per la pista que portem, encara ens queden cinc km de pista plana fins a Rúbies.
Cabana del Pere.
Quan portem sis km i set-cents metres, la pista es divideix en dos, agafem la de la dreta en direcció als cingles.
A les 12:10 del migdia arribem a Rúbies, petit poble gairebé tot ell en runes, i ens trobem a 1156 m. just sota la Roca de Migjorn.
Església romànica del Poble de Rúbies.
El Montsec es divideix en tres parts, separades pels rius Noguera Pallaresa (congost de Mont-rebei) i Noguera Ribagorçana (congost de Terradets), el Montsec d’Estall, el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies o Meià.
Vista del Montsec d’Estall i part del congost de Terradets.
El nostre cim es troba a la part del Montsec de Rúbies, també anomenat de Montsec de Meià.
Mentre descarreguem les motxilles i mengem una mica, de seguida ens adonem que som en un mon d’escaladors, per les veus que sentim i fixant-nos una mica descobrim varies cordades a les parets de Lo Pelat, turó que està també just damunt del poble.
Cordades a les parets de Lo Pelat.
Sobre les 12:25 hores sortim del poble en direcció NE, hi ha un cartell indicador cap a la Portella Blanca, però gairebé ja s’intueix, ja que no hi ha cap més joc per pujar caminant al Montsec, car tot son espadats.
Inici del camí en direcció a la Portella Blanca, a l’esquerra de la Roca de Migjorn al centre.
El camí està molt fressat i marcat amb GR. Surt, mirant a la Portella, pel costat dret pujant, fins arribar a la paret, a on descansa una mica i gira a l’esquerra buscant el centre de la petita coma, per tornar a pujar fort, fent revolts, per un camí empedrat, ombrívol i molt maco, fins que arriba a la Portella, passadís pel que sortim directament dalt de la carena. Son les 13:10 hores, portem 45 minuts, estem a 1441 m. d’alçada, em fet 1,1 km i portem 294 m. de desnivell.
Portella Blanca.
Al arribar a la carena només tenim que girar a la dreta i seguir uns 200 m. per trobar el inici d’una pista, és el camí del Ras de Llimiana.
Inici de la pista Camí del Ras de Llimiana.
La seguim i als cinc minuts trobem unes runes a ma dreta, aquí surt un camí per la dreta, just al damunt de les runes, el seguim i ens porta directament als cingles.
Runes i camí que surt al fons a la dreta entre els arbres.
Donem el tom a la Roca del Migjorn i podem guaitar des de dalt la impressionant Canal de Ferremini, som al damunt de la cova del mateix nom, però no la podem veure.
Canal de Ferremini.
Vista de les cingleres amb la Roca de Migjorn al final.
Seguim cinglera amunt en direcció al cim, i quan son les 13:40 hores ja veiem de lluny el piló geodèsic del cim, també veiem la pista que em deixat i que va a passar bastant per sota del cim.
Al fons cim del Tossal de la Torreta.
Com a curiositat veiem un esquirol, però al acostar-nos per fer alguna foto, l’animaló decideix desaparèixer cinglera avall, de cara al buit.
Quan son les 14:20 hores arribem al cim del Tossal de la Torreta, a 1677 m. em fet el sostre de la Noguera trigant 1:55 hores.
Tossal de la Torreta 1677 m. La Noguera.
Les vistes sobre el Montsec d’Ares son espectaculars, també tenim una vista curiosa sobre el congost dels Terradets i del seu pantà. La visió no és tot el perfecta que desitgem, doncs hi ha força calitja, però podem distingir tot el que ens envolta força bé.
Vistes des del cim.
A les 14:15 hores sortim del cim en direcció contraria a la que hem arribat.
Al baixar una mica de seguida trobem una antiga pista, és el camí de les Torretes, la seguim una estona en direcció a un coll que hi ha entre el nostre cim i el Tossal de Mirapallars-i-Urgell. A mig camí del coll mirem de baixar per una petita portella, que segons alguna descripció diu que es pot baixar, però no ho veiem gaire clar i decidim anar fins el coll i mirar de baixar des d’aquest punt.
Inici de la pista camí de les Torretes.
A les 14:40 arribem al coll, és ample, som a 1620 m. i al mateix coll trobem una fita. Sembla que es pugui baixar força còmodament, fins i tot al començar a baixar també trobem unes marques grogues i seguim trobant fites, estem contents de les troballes, però aviat perdem tan les fites com les marques.
Coll que hi ha entre el nostre cim del Tossal de la Torreta i el Tossal de Mirapallars-i-Urgell.
Seguim baixant per un seguit de tarteres en direcció a uns camps de conreu que es veuen a sota, en un lloc que l’hi diuen les Planelles, i en el qual es veu unes pistes que ens poden dur fins a la pista per la que hem pujat amb el cotxe al matí.
El principi de la baixada és per un camí molt brut.
La baixada la anem fent pel centre de la coma, però de mica en mica ens decantem cap el costat dret baixant, poc a poc es complica trobant un seguit de parets força verticals les quals desgrimpem amb molta precaució.
Parets que anem des grimpant.
Gairebé tota la baixada la fem camp a través i en 50 minuts arribem a la pista del camí de les Planelles, em fet 1,1 km i 327 m. de desnivell.
Coma per la que hem baixat.
Baixem per aquestes pistes buscant arribar a la pista del camí de Rúbies i quan arribem trobem un cartell que senyala en la direcció que venim i que diu Pel Reguer.
Pistes per les que anem baixant fins a la pista de Rúbies.
Típic exemplar de colobra, de la família colúbrids, freqüent als Països Catalans. La seva picada no és verinosa.
En aquest punt no més cal girar cap a la dreta i fer els 4 km que resten fins al poble de Rúbies, al que hi arribem quan son les 16:25 hores donant per acabada l’excursió a peu.
Rúbies, poble gairebé tot ell en runes.
A la baixada en cotxe parem un moment a fer la visita a l’ermita de Sant Sebastià, i més tard al poble de Santa Maria de Meià, al Bar del Poble, a fer un entrepà i unes cerveses, per després desfer el camí fins a Reus.
Ermita de Sant Sebastià.
Mapa de la zona amb el recorregut marcat en verd.