Montsià.
TOSSAL DELS TRES REIS 1.356 m.
Comarca: Montsià.
Data: Dissabte 01 de juny de 2013.
Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.
Inici: Fredes.
Final: Fredes.
Circular: Si.
Temps real: 03:10 hores.
Temps total: 04:30 hores.
Desnivell: 263 metres.
Desnivell acumulat: 418 metres.
Distància: 9,3 quilòmetres.
Dificultat: Fàcil.
El Tossal dels Tres Reis conegut popularment com a Tossal del Rei, es troba a l’oest de la comarca del Montsià, al massís del Port, en la seva part més al sud.
El Tossal rep el nom dels Tres Reis pel fet de que conflueixen en el seu cim l’Aragó, Catalunya i el País Valencià.
Sortida del poble de Fredes.
Per fer aquest cim ens dirigim al poble de Fredes, que és un poble que pertany al municipi de la Pobla de Benifassà, al Baix Maestrat (nord del País Valencià).
Sobre les dotze del migdia arribem a Fredes amb la intenció de pujar al Tossal dels Tres Reis pel camí que puja al Cantaperdius, per anar fins el coll de Tombadors i per la pista pujar al cim.
Sobre un quart d’una de la tarda sortim de la mateixa entrada del poble, a l’esquerra, per una pista que puja uns dos-cents metres abans de girar cap a l’esquerra. Just abans d’arribar a aquest tom de la pista surt un camí a ma dreta.
Punt on deixem la pista de sortida.
La pista està emmarcada per un fil de ferro per espantar els animals, al arribar al nostre camí el fil es talla i fa com una porta per poder passar.
El camí primer passa per un barranc, per de seguida pujar de valent per unes llastres de pedra.
Llastres de pedra per on passa el camí.
El camí està fitat i també te unes marques vermelles i blanques, com d’un GR, però estan molt gastades. El GR que passa per Fredes surt per l’altre costat del poble don hem sortit nosaltres.
Vista dels Boverals, talment semblen les voltes d’una església.
Quan va per acabar-se les llastres de pedra, el camí gira a l’esquerra, està marcat amb dues fites, una a cada costat de camí. En aquest punt portem vint minuts caminat.
El camí continua fitat i durant una estona no puja gaire i fins tot planeja una mica. Sobre les dotze i quaranta-cinc hores som dalt del turó del Cantaperdius, som a 1.248 metres.
Cim del turó del Cantaperdius.
Abans d’arribar a dalt de la carena, per baixar al coll de Tombadors, el camí es bifurca, no ens adonem però al tornar ho veurem, nosaltres agafem la branca de la dreta en un punt que el camí va una mica pla, està perfectament fitat i les marques de l’antic GR continuen per aquí.
Vista del Tossal del Tres Reis des de el camí entre el Cantaperdius i el Tombadors.
Passem al costat de la cota 1.301 metres i tot seguit passem al costat del turó de Tombadors de 1.311 metres.
El camí està molt abandonat i una mica brut, però es pot passar perfectament, és molt maco i en aquesta època de l’any està molt florit, cosa que encara ho fa més agradable.
Matoll de farigola blanca.
Una vegada passat el turó de tombadors el camí baixa molt per anar a trobar la pista que ve de Fredes, per la dreta, amb les marques del GR7 i que continuant, ca a la dreta, per aquesta pista ens portaria fins el refugi de Font Ferrera de la FEEC.
Arribant a la pista que ve de Fredes per la que va el GR 7.
Nosaltres seguim la pista cap a l’esquerra durant uns dos-cents vuitanta metres, fins que la pista gira cap a la dreta i nosaltres seguim recte uns cent vint-i-cinc metres fins trobar un altre pista en perfecte estat per circular cotxes, i que cap a l’esquerra ens portaria fins el coll de tombadors i fins a Fredes, som al Pinar Pla.
Arribant al Mas del Ric de Fredes.
Nosaltres agafem cap a l’esquerra uns tres-cents cinquanta metres, fins el Mas del Ric de Fredes, en algun lloc podem trobar el corral del Ric de Fredes.
Mas del Ric de Fredes.
Des de el mas del Ric de Fredes sortim per un camí en direcció nord oest, antiga pista, i a uns cent metres trobem un encreuament de camins, seguim recte amunt.
Peònia silvestre.
La pista és mot vella i poc a poc es transforma en camí.
Camí de pujada al Tossal dels Tres Reis.
Des de la sortida del Mas del Ric de Fredes el camí puja sense contemplacions, en alguns moments la inclinació és de més del trenta per cent, però en trenta minuts arribem al cim, quan son les dues i quaranta-cinc hores de la tarda.
Arribant al Tossal dels Tres Reis.
Som al cim més alt del Montsià, al Tossal dels Tres Reis, de 1.356 metres.
Tossal dels Tres Reis de 1.356 m. Montsià.
Tal com arribem al cim, tenim davant nostre i al fons, el tot poderós cim del Caro, visible clarament per les antenes de televisió i ràdio que té sobre seu.
Mont Caro al centre i al fons.
Mas del Ric de Fredes des de el cim del Tossal dels Tres Reis.
Mas del Ric de Fredes des de el cim del Tossal dels Tres Reis.
A l’esquerra Turó de Tombadors i a la dreta el de Cantaperdius.
Al mateix cim i a resguard del fort vent que ens acompanya dinem una mica, i quan son les quinze i vint hores emprenem la baixada en direcció al coll de Tombadors per un camí que surt del mateix cim i que s’ajunta uns tres-cents metres més avall amb una pista, la seguim cap a l’esquerra sempre baixant.
Camí de sortida del cim del Tossal dels Tres Reis al Coll de Tombadors.
Quan portem uns vuit-cents metres de pista, arriba una altra per la nostra dreta, seguim sempre avall fins que sobre les setze hores arribem al coll de Tombadors. Al mateix coll arriba també per la dreta un altre pista.
Coll de Tombadors.
Al coll de Tombadors si seguíssim la pista a la dreta baixaríem directes a Fredes, i cap a l’esquerra faríem cap al Mas del Ric de Fredes.
Nosaltres el que fem és agafar un camí que surt recte tal com arribem al coll.
Camí que surt del Coll de Tombadors per pujar al Cantaperdius.
Seguim per aquest camí i en deu minuts som dalt de la carena.
Tal com baixem a uns cent cinquanta metres trobem la bifurcació ès on hem passat al matí i que hem continuat cap el turó de Tombadors, ara ens adonem, però no ens penedim del tom que hem donat ja que ha estat molt gratificant.
Arribant al poble de Fredes.
Continuem el camí avall per on hem pujat al matí i sobre les setze i vint-i-cinc de la tarda tornem a ser a les llastres de pedra, i a les setze i quaranta-cinc hores arribem de nou al cotxe.
Església de Fredes dedicada als sants de la Pedra, Abdón i Sanén.
Bonic exemplar de rosella.
Flor de lli silvestre.
Avui hem tingut la sort de contemplar el que per mi és una cosa que poquíssimes vegades es pot contemplar, hem trobat dos escarabats Berber Meloe Majalis també dits escarabats Butllofer, Olivera comú, Carraleja, Curica i Curilla entre altres. Aquests escarabats arriben a mesurar fins a més de set centímetres, estant un dels escarabats més grans d’Europa.
Escarabats Berber Meloe Majalis.
Dit això sembla poca cosa, però hem vist dos exemplars, el mascle empaitava a la femella fregant frenèticament les seves antenes a la part del darrera de l’abdomen de ella. Sembla ser que aquest és un acte previ a l’aparellament posterior que pot durar fins a tres hores.
Mascle a l’esquerra i femella d’escarabats Berber Meloe Majalis.
Aquests escarabats quan es veuen amenaçats secreten una substància anomenada Cantaridina, semblant a l’oli i molt tòxica que provoca danys a la pell, vòmits, diarrees i anomalies urinàries en cas d’ingesta. Fa servir la tècnica anomenada tanatosis, o mort simulada, acompanyada d’auto hemorràgies a les articulacions de les potes.
Mapa de la zona.
Mapa de la zona i recorregut amb verd.