Garrotxa.
COMANEGRA 1557,4 m.
Comarca: Garrotxa.
Data: Diumenge 10-04-2011
Participants (4): Montserrat Jordà, lluís Balsells, Tatiana Stúpina i Pere López.
Inici: Basses de Monars.
Final: Basses de Monars.
Circular: Si.
Temps real: 02:50 hores.
Temps total: 03:45 hores
Desnivell: 257 metres.
Desnivell Acumulat: 470 metres.
Distància: 8,2 km.
Dificultat: Moderada.
Sortim de Reus quan son les 07:15 hores, agafem l’AP7 en direcció a Barcelona, per desprès anar cap a Girona i sortir per la sortida de Vic. Aquí agafem la N152 que fins a Vic és autovia i després es transforma en carretera normal fins a Ripoll. Al sortir de Ripoll agafem la N151 fins a Camprodon, i sortim en direcció nord per una carretera comarcal que porta a Molló, però als tres km ens desviem a la dreta cap a Rocabruna per una carretera de muntanya en direcció a Beget, però als 1,6 km trobem una pista que surt a l’esquerra, l’agafem, és la carretera de Can França, exactament és el camí de Monars a Can França, antiga casa de pagès ara en runes. Aquesta pista la identificarem fàcilment perquè té un gran dipòsit una mica més amunt.
Basses de Monars.
La pista està en condicions molt bones, es traspassen un parell de tanques pels animals, i té uns 8,5 km fins a les Basses de Monars.
Quan son les 10:40 hores arribem a les Basses de Monars a on deixem el cotxe, som als peus del Comanegra.
Punt de sortida damunt les basses de Monars.
Mentre preparem les motxilles i ens cordem les botes podem observar com pel damunt del cim del Comanegra hi volen tot un seguit de voltors comuns, ocell falconiforme, Gyps Fulvus, buitres leonados en castellà, que ens fan gaudir una estona amb el seu vol majestuós. Els voltors son les aus més grans que podem veure volar pel cel del nostre país, poden fer 1,10 metres de llarg, 2,70 metres d’envergadura i poden viure fins a vint-i-cinc anys.
Magnífic exemplar de Gyps Fulvus, Voltor comú o Buitre Leonado.
Quan son les 11:00 hores comencem a caminar en direcció a llevant, cap a l’Est, en direcció contraria a la que hem arribat.
La pista està marcada amb senyal taronges i verdes, i ja podem veure el nostre primer objectiu al fons, el cim del Puig de les Bruixes.
Puig de les Bruixes.
A les 11:15 hores passem per sota d¡una tirolina que es feia servir per baixar i pujar material a Monars, però que evidentment avui en dia està totalment en des us.
Tirolina i andròmina per baixar i pujar materials a Monars.
Immediatament després de la tirolina s’acaba la pista, som al Collet de l’Orri, aquí trobem un rètol que ens indica el camí cap el Puig de les Bruixes i el Puig de Sant Marc. Trobem dos camins, el nostre és el baix i recte, l’altre que puja suau cap a l’esquerra és el de Mians, que passa pel Prat de la Serra.
Collet de l’Orri i final de pista.
A partir d’ara entrem en una zona que a estones va per prats de muntanya i d’altres per zones boscoses, en les que es barregen l’avellaner, l’arç blanc, el roure, el faig i la moixera (també dita maçanera borda).
Bosc d’avellaners amb algun exemplar d’arç blanc.
El camí segueix marcat com a PR i al poc de caminar trobem una petita bassa abeurador, és la font de l’Avellanosa però està totalment seca.
Bosc de roures i moixeres.
Quan son les 11:20 hores parem a menjar una mica, ens trobem a les Roques de Malforat, des de on podem contemplar la bonica vista de la vall que davalla als nostres peus i que segueix el Torrent de les Valls, i sota nostre , a uns 300 metres, podem veure Monars i una mica més avall l’ermita de Sant Sebastià.
A les Roques de Malforat, es pot contemplar sota nostre, Monars i l’ermita de Sant Sebastià.
Sobre les 12:00 hores tornem al camí en direcció al Puig de les Bruixes.
Als deu minuts trobem una gran fita que ens indica que hi ha un camí que puja, a l’esquerra en direcció a la carena, fins el portell de l’Antic, nosaltres continuem pel mateix camí.
Deu minuts més i trobem uns abeuradors de plàstic preparats pels animals, i sobrepassats aquestos veiem un camí que puja a l’esquerra en diagonal i pel que segueixen les marques del PR, deixem el que portem i seguim aquest marcat.
Abeuradors de plàstic preparats pels animals.
Quan son les 12:35 hores trobem un camí que ens creua i puja fort a l’esquerra, està marcat amb un batibull de marques grogues i vermelles, grogues, blanques i blaves, aquestes últimes son franceses, és el camí pel que pujaríem si haguéssim donat el tom, al Puig de les Bruixes, per pujar pel darrera.
Solans de Puig de les Bruixes i Comanegra al fons.
Pu
Puig de les Bruixes en primer terme i Comanegra al fons.
En cinc minuts sortim del bosc i ja tenim davant nostres l’última pujada al Puig de les Bruixes, és un camí ben traçat que puja pel mig d’un prat, curt però molt costerut, sembla que tens el cim a tocar, però encara es triguen deu minuts en fer-ho.
Forta pujada als últims metres del Puig de les Bruixes.
A les 12:50 hores arribem al del Puig de les Bruixes o de Caburlé de 1339 m.
Puig de les Bruixes o de Caburlé 1339 m.
Des de el cim gaudim d’una vista que abasta gran part de la Garrotxa, per un costat, i gran part del Vallespir francès, per l’altre. Ens trobem al punt més meridional de França. Aquest cim també fa frontera entre l’Alta Garrotxa i l’Alt Empordà.
Sortida del Puig de les Bruixes i cresta fins el Comanegra.
Cinc minuts per fer les fotos de rigor i enfilem la baixada per la cresta de la llarga Serra de Monars, en direcció al segon objectiu del dia, el Comanegra.
Ara el camí està marcat amb marques taronges.
La cresta que separa els dos cims és molt fàcil i còmoda.
En dotze minuts arribem al coll del Portell de l’Antic, sota nostre, uns seixanta o setanta metres, podem veure la fita grossa per la que hem passat abans.
Arribant al Prat de la Serra.
El camí per la cresta és fàcil i còmode, no representa cap dificultat i està molt fressat. Alterna entre el costat català i el francès, tan aviat passa per prats de muntanya, com s’endinsa per una fageda que comença a treure les primeres fulles de primavera, per sortir en un llom anomenat Prat de la Serra.
Prat de la Serra amb el Comanegra a l’esquerra.
Vista de la carena amb el Puig de les Bruixes al final.
Al final del Prat de la Serra es pot decidir, si anar per la dreta seguint les marques verdes i vermelles, que porten al cim per la fageda de la Baga del Bordellat, o bé passar per l’esquerra per un camí força trillat, tots dos fan cap a la Jaça dels Xais, una mica abans del cim.
Arribant a la Jaça dels Xais.DSC
En aquesta jaça hem pogut veure un ramat de cabres i uns exemplar de faig força grossos i ramificats.
Preciós exemplar de cabra a la Jaça dels Xais.
Gran faig de la Jaça dels Xais, a la baga del Bordellat.
Quan son les 14:10 hores arribem al cim del Comanegra de 1557,4 metres i sostre de la Garrotxa.
Comanegra 1557,4 m. Garrotxa.
Les vistes cap el nord son minses, tenim la fageda que arriba fins el mateix cim, però cap els altres punts cardinals son impressionants.
Vista del cotxe i de les Basses de Monars des del cim.
Dalt del cim trobem un piló geodèsic i en un segon turó que hi ha més endavant abans hi havia una creu.
Vistes des del cim de la zona del Bastiments.
El Comanegra fa frontera entre la Garrotxa i França. No és el cim més alt de la zona, el Montfalgars de 1610 metres el guanya, però aquest es troba entre el Ripollès i el Vallespir.
Cinc minuts per fer les fotos i quan son les 14:15 hores sortim per l’altre costat pel que hem arribat, seguint la cresta i les mateixes marques verdes i vermelles, fins una portella. En aquest punt el camí davalla a l’esquerra abandonant la carena.
Portella a on es deixa la carena.
Al passar la portella cal girar a l’esquerra, buscant les maques, no s’ha de seguir cap a la dreta com va el camí més fressat.
Baixant directes a les Basses de Monars.
A partir d’ara seguint les marques no més cal deixar-se anar i baixar, tenim el cotxe i les Basses de Monars als nostres peus.
Bonics cavalls als prats de la solana del Comanegra.
Quan son les 14:45 hores arribem al cotxe donant per acabada l’excursió amb un molt bon gust de boca i plenament satisfets.
Mapa de la zona.
Mapa de la zona.