Màlaga.
Tejeda o Maroma 2.068 metres.
Província: Màlaga.
Data: Diumenge 06 d’abril de 2014.
Participants ( 2): Tatiana Stúpina i Pere López.
Inici: El Robledal.
Final: El Robledal.
Circular: No.
Temps real: 06:00 hores.
Temps total: 07:25 hores.
Desnivell: 1.016 metres.
Desnivell acumulat: 1.050 metres.
Distància: 18 quilòmetres.
Dificultat: Moderada.
La nit del cinc d’abril de 2014 varem dormir al petit poble de Zafarraya, a la província de Granada.
A l’endemà sortim per la carretera A341 i a les Ventas de Zafarraya agafem la A402 direcció a Alhama de Granada. A mig camí trobem l’hotel restaurant San Marcos, conegut com Venta de la Alcaicería.
Al seu costat hi ha uns panells que ens indiquen la direcció de l’àrea recreativa del Robledal a on ens dirigim.
Hotel restaurant San Marcos i entrada al camí.
Aquests panells també donen informació de que som a la Ruta dels Almoràvides i Almovades, Gran Itinerari Cultural del Consell d’Europa, el llegat Andalusí, el E-4, i també el GR-7. També que som al Parc Natural de les Serres de Tejeda, Almijara y Alhama, i un altre pal indicador ens diu la direcció per fer el Maroma, cim que volem fer avui.
Continuem per aquesta pista anomenada Camino de la Venta Rodríguez.
Quan arribem a l’àrea del Robledal hi ha molt de lloc per deixar el cotxe, però nosaltres continuem uns quans metres més, fins trobar la cadena que barra el pas als cotxes.
Cadena i sortida.
El cim que volem pujar avui és el més alt de la província de Màlaga, Tothom li diu Maroma, però en realitat el seu nom és Tejeda, com el nom de la serra on es troba, i això es degut a la gran quantitat de teixos que hi havia a la zona.
Un inventari fet per la Conselleria de Mig Ambient andalusa, dona llum a que a aquest cim l’anomenin Maroma, i és per un error de pronunciació.
Pou de gel Maroma.
Maroma és en realitat un avenc que es troba molt prop del cim i que es va fer servir com a pou de gel.
Segons l’estudi de la Conselleria el poble de Canillas de Aceituno tenia la concessió de la neu des de aproximadament l’any 1525.
La profunditat del pou obligava a la gent, per baixar al pou, fer servir una corda molt doble anomenada maroma, paraula d’us mariner.
Però la confusió es produeix per un error de pronunciació.
Temps en darrera molta gent provinents de la província de Córdoba arribaren i s’assentaren en aquesta comarca de la Axarquia, que es troba als peus d’aquesta serralada. Aquesta gent parlaven amb l’accent de la S (seseo) i la gent del país parlaven amb l’accent de la C (ceceo).
D’aquí que les paraules Sima (avenc) i Cima (cim) es confongueren, i quan deien sima de la Maroma (avenc de la Maroma), s’entenia cima de la Maroma (cim de la Maroma).
Aquest cim també se’l coneix pel nom del Mojón de los Tres Términos, per coincidir en ell els termes de Alhama de Granada, de la província de Granada, amb Canillas de Aceituno i Selleda de la província de Màlaga.
Bosc replantat de pins.
Quan son tres quarts de nou del matí comencem a pujar pel mig del bosc, en aquest moment trobem roures i pins replantats probablement farà uns trenta anys.
El camí puja suaument per una pista molt còmoda.
Bonics exemplars de Teix.
Als vuit minuts trobem una pista a l’esquerra nosaltres continuem per la que anem cap a la dreta.
El camí està marcat amb estaques a terra amb marques de color blanc i verd i amb una fletxa petita.
Al quart d’hora troben l’encreuament on marca Maroma 2.065 m. i Salto del Caballo 1.901 m. cap a l’esquerra, cap a la dreta i continuant per la pista que anàvem trobaríem un altre punt des don es por sortir, Los Barracones.
Punt on deixem la pista per anar cap a l’esquerra.
A partir d’ara la pista ja no és tan ampla, però està força definida.
Als vint-i-cinc minuts comença a haver clarianes on podem veure alguna punta dels cims careners.
Quan son tres quars de deu travessem un tallafocs i comencem a trescar per la vessant nord del llom anomenat Contadero.
En aquest punt el camí s’estreny una mica i anem deixant a la nostra dreta el barranc de los Presillejos, el qual anirem portant per sota nostre fins que arribem a les parets del Salto del Caballo.
De seguida arribem a un punt on el camí passa entre dues roques en forma de V, aquest punt és conegut com el Contadero, dit així per que servia per contar el ramat que pujava o baixava de la serra.
Punt anomenat el Contadero.
A partir d’ara el camí ens porta cap a una paret vertical que al arribar-hi començarem a fer ziga-zagues per guanyar alçada.
A continuació del Contadero ve una petita baixada i darrera una forta pujada, llarga i feixuga , el camí s’enfila fort entre mig de bosc.
En aquest punt trobem marques vermelles i fletxes verdes.
Quan falten cinc minuts per les deu del matí arribem a un coll on trobem un panell indicatiu amb foto de la zona i indicacions del que es pot veure.
Podem contemplar la vall del Temple i al fons Sierra Nevada.
La vall del Temple i al fons Sierra Nevada.
El camí continua tal com pujàvem cap a la dreta i quan el bosc s’acaba, podem veure cap a l’esquerra les Chorreras del Perro i del Águila, que en temps de desglaç deixen anar força aigua per les seves parets de marbre, donant reflexos i brillantors sorprenents, davant i continuant la carena podem veure el Salto del Caballo i els Tajos de la Herradura, i cap a la dreta el Pico del Sol, un tossal calcari i visible des de quasi tot el camí i que te 2.000 metres.
Continuem pujant en direcció al Salto del Caballo.
Chorreras a l’esquerra, Salto del Caballo al mig i Pico Sol a la dreta.
Quan son quasi un quart de dotze del matí som a un fals coll, som al Salto del Caballo.
El camí gira a l’esquerra i continua pujant dos minuts més fins un petit coll on trobem un pal indicador que ens diu Maroma 2 qm i marca recte amunt.
Pal indicador Maroma 2 qm.
Des de aquí i cap a l’esquerra, en uns quinze minuts podrien anar fins una surgència d’aigua en mig d’una paret, la font de la Tacita de Plata.
Nosaltres continuem amunt girant una mica a la dreta per salvar una tanca, i una vegada superada girem a l’esquerra i amunt per arribar a un coll que tenim al davant.
A l’esquerra es veu la fita del coll Lobera.
Quan son les 11:25 hores som al coll Lobera, som a la divisòria entre la vessant mediterrània i la atlàntica, entre les províncies de Granada i Màlaga.
Part de la comarca de la Axarquia i el mar Mediterrani al fons.
Tenim davant nostre i als nostres peus la comarca de la Axarquia, amb el mediterrani de fons i la Costa del Sol oriental, entre Màlaga i Vélez Màlaga, i si mirem cap el darrera podem contemplar Sierra Nevada de punta a punta.
Sierra Nevada de punta a punta.
En aquest punt descansem deu minuts i recuperem forces.
El camí continua cap a la dreta seguint la bora de l’estimbada, vorejant el penya-segat.
Caminant vora el penya-segat.
El camí puja, però no cap a la dreta al que sembla el cim, si no que va donant el tom per l’esquerra, a mitja alçada, el nostre cim està darrera.
A un quart d’una del mig dia ja veiem la torreta que te el piló geodèsic que corona el cim.
Veiem la torreta que corona el cim.
I deu minuts més tard ja som al cim, hem trigat tres hores i cinquanta minuts.
Tal com s’arriba al cim, girant a l’esquerra i baixant uns quans metres es troba l’avenc Maroma, un antic pou de gel vertical, però de proporcions descomunals, ni tan sols es veu el terra del fons, i deu tenir uns deu metres de diàmetre.
Entrada de l’avenc La Maroma.
Quan som d’alt del cim està ple de gent, tota andalusa, i quan és el moment de treure la senyera per fer-nos les fotos del cim, aviso, no s’enfadin, però trauré la bandera catalana, no és la independentista, l’estelada. No sabia com s’ho podien prendre. Sorpresa, no només ho van trobar bé si no que els hi va agradar tan que feien cua per fer-se la foto del cim amb la senyera.
Cim del Tejeda o Maroma 2.068 metres. Màlaga.
Quan son les 13:20 hores sortim del cim per tornar pel mateix camí de pujada.
A les 14:15 hores som al pal indicador Maroma 2 qm.
A les 15:13 hores som al panell indicatiu de la vall del Temple.
A les 15:20 hores som al Contadero.
A les 15:55 hores som a l’encreuament de pistes, a l’esquerra Los Barracones i a la Dreta el cotxe.
I per fi a les 16:10 hores tornem a estar en el punt de sortida.
Mapa de la zona.
Mapa de la zona.