Madrid.
Peñalara 2.428 m.
Província: Madrid.
Data: Dissabte 16 d’agost de 2008.
Participants (3): Antonio Altafaj, Tatiana Stupina i Pere López.
Inici: Puerto del Paular o de Cotos.
Final: Puerto del Paular o de Cotos.
Circular: Si.
Temps real: 2:45 hores.
Temps total: 3:00 hores
Desnivell: 600 metros.
Desnivell acumulat: 600 metres.
Distància: 10,0 quilòmetres.
Dificultat: Fàcil.
Avui us parlaré de l’ascensió al cim més alt de les províncies de Madrid i Segovia, el Peñalara de 2.428 m., que es troba a la Sierra de Guadarrama, al Sistema Central.
El dissabte 16 d’agost de 2008, a les nou trenta hores ens trobem amb Antonio Altafaj (amic i company de Madrid), al Port del Paular o de Cotos, on deixem el cotxe. Estem a 1.829 m.
A les nou quaranta ens posem en camí però, no pugem pel camí normal al Peñalara (és una romeria), seguint les indicacions de l’ Antonio comencem pujant per entre les instal·lacions que hi ha al Port. Passem al costat d’una casa gran de color blanc, pujant per unes escales que passen pel Mirador de Lucio.
Una mica més endavant deixem el camí que continua pujant cap a la dreta, nosaltres creuem una balla per un pas estret, i continuem cap a l’esquerra per un camí amb marques de color grog. El camí passa per un bosc de pins vermells dels més bonics que he vist.
Quan el bosc s’acaba anem cap un collet, el coll de Citores, però primer passem per una recollida d’aigües que surt d’un tub metàl·lic, sembla com un abeurador per animals, estem a font de los Pájaros. El collet es troba entre la Peña Citores i el coll que hi ha entre els cims de Hermana Mayor i Hermana Menor. Estem a 2.155 m.
En aquest punt girem a la dreta per anar directes al coll entre les dues Hermanas. Al arribar al coll trobem el camí normal de pujada, no més cal girar a l’esquerra. Passem al costat de la Hermana Mayor i pugem per la carena, molt ample, som a 2255 metres, fins el cim del Peñalara. El camí des de el coll està molt traçat i amb unes fites gairebé gegants.
Arribem al cim a les onze i deu minuts just una hora i mitja després d’haver sortit des de l’aparcament.
La vista és molt amplia, podem veure als nostre peus el Real Sitio de la San Ildelfonso, també conegut com la Granja, el Cerro del Moño de la Tia Andrea.
Cap a l’altre costat, en direcció Sud, podem veure el Alto de las Guarramillas, també conegut com la Bola del Mundo, que podem reconèixer fàcilment per les antenes de TV que té, i als seus peus l’estació hivernal de Valdesquí (cosa curiosa, per esquiar has de ser soci). El Alto de las Guarramillas es troba al cordal anomenat Cuerda Larga, de 23km que, una vegada a l’any, es fa una cursa seguint aquest cordal, que uneix el coll de la Morcuera i el de Navacerrada.
Després de fer les fotos de rigor,baixem pel camí normal, passem pel costat de la Hermana Mayor primer i després per la Hermana Menor.
Al sobrepassar la Menor, el camí gira a l’esquerra, fa ziga-zagues , es torna un camí ample i molt fàcil de seguir.
Després d’una estona baixant, podem veure a la nostra esquerra el refugi de Zabala, a prop de la Laguna Grande de Peñalara.
El camí està marcat de con a PR, i de la meitat avall trobem un ballat provisional als dos costats, perquè la gent no surti del camí, ja que és una zona en restauració per problemes d’erosió del terreny.
Poc abans d’arribar al mirador de la Gitana, trobem una zona de protecció d’amfibis, just a on hi ha el Cobertizo del Depósito.
En aquest lloc hi ha uns panells indicadors de rutes verdes per la vall d’ El Paular. Des de aquest Cobertizo, i cap a la nostra esquerra, surt el camí que ens portaria a la Laguna de Peñalara.
Poc abans d’arribar al final passem pel Mirador de la Gitana, aquí hi ha un rellotge solar gegant al terra.
Passem per la font de Cubero, per les instal·lacions del Parque Los Cotos i per acabar, per la Venta Marcelino, a on tenim el cotxe.
En total hem fet tres hores, una bona passejada, distreta i a més a més, amb guia del país.