Girona.
PUIGPEDRÓS 2.015 m.
Província: Girona.
Data: Dissabte 21 de juny de 2014.
Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.
Inici: Refugi Malniu.
Final: Refugi Malniu.
Circular: No.
Temps real: 03:30 hores.
Temps total: 04:05 hores.
Desnivell: 785 metres.
Desnivell acumulat: 807 metres.
Distància: 8,2 quilòmetres.
Dificultat: Fàcil.
El cim del Puigpedrós, amb els seus 2.915 metres, és la tercera cota més alta de la Cerdanya, però a la vegada és el cim més alt de la província de Girona, doncs la Cerdanya es reparteix entre les províncies de Girona i Lleida.
El Puigpedrós dalt al centre i Meranges als seus peus.
El dia vint-i-un de juny de 2014, dissabte, ens dirigim cap a Meranges a la Cerdanya per la N-260, entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà, i just abans de Ger surt la GIV-4031 que ens porta fins a Meranges, poble molt antic que es troba a 1.550 metres i on destaca la seva església romànica dedicada a Sant Andreu.
Quan s’arriba a Meranges cal travessar tot el poble i al final surt una pista asfaltada la qual seguim.
Passem pel nucli de Girult i una més endavant, a uns 2,7 qm de Meranges, la pista fa un revolt a la dreta i s’acaba l’asfalt, som al pla de Campllong.
Seguim per la pista i a uns 7,3 qm de Meranges hi ha un revolt a l’esquerra, en aquest punt a la dreta surt un altre pista que deixem, just en aquest revolt trobem un cartell que ens avisa de que el pàrquing del refugi Malniu és de pagament (3€).
Refugi de Malniu a 2138 m.
Continuem per la pista que portem i en uns dos qm arribem al Refugi Malniu.
El Refugi Malniu o de Tarterès està a 2.138 metres i al sud-est de l’estany SE, és propietat de l’ajuntament de Meranges i fou construït a l’any 1954, consta de trenta-quatre places a l’estiu i caps de setmana, al hivern hi ha un refugi d’emergència amb quatre places.
El refugi es troba a la Reserva Nacional Cerdanya – Alt Urgell que consta amb 19.003 ha. I fou creada al 1966.
Una vegada al refugi tenim tres opcions per pujar al Puigpedrós, la primera és anant cap a l’oest i seguint les marques blanques i vermelles del GR11(aquesta opció es dividirà més endavant en dues, la segona és pujant pel Roc de la Llosa de 2.264 metres, i la tercera és anant cal a l’estany Malniu a 2.223 metres.
Sortida del pàrquing del refugi de Malniu.
Nosaltres agafem la primera opció, potser la més fàcil, pugem pel camí que surt al final del pàrquing i marcat amb el GR11.
Quan son les 09:35 hores comencem a caminar, al sortir passem pel pla de Tarterès que serveix de zona d’acampada controlada pel refugi.
De seguida trobem una palanca, pont de fusta, que salva les aigües que baixen de l’estany Sec.
Palanca salvant les aigües de l’Estany Sec.
De mica en mica anem pujant suaument per prats herbosos i quan son les 09:50 hores arribem a un coll on trobem un pal indicador que senyala recte i endavant, GR11i Refugi d’Engorgs o J. Folch i Girona a 2.380 metres.
Primera pujada per prats herbosos.
Sobre els 2100 m mirada cap a l’Estany Sec i Refugi de Malniu.
Refugi construït em 1963 i gestionat per la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya), que és lliure i té capacitat per a divuit persones.
Si seguíssim per aquí pujaríem pels Engorgs i la Portella de Meranges.
Pal indicador a 2200 m.
El pal indicador també senyal amunt i a la dreta Puigpedrós, aquest camí és el que seguim nosaltres.
Tenim davant nostre el puig Pedradreta de 2.496 metres, el qual deixem a l’esquerra i pugem pel mig d’un bosc de pins negres, ple de vaques que de mica en mica ens deixen passar.
Pugem entre el Pedradreta i el Roc de la Llosa.
Anem una mica cap a l’esquerra tot pujant i passem per uns petits pons de fustes per girar directament a la dreta i amunt, per camí perfectament fressat i que puja pel serrat de les Perdius Blanques.
Petits pons de fusta que salven rierols d’aigua.
La pujada es fa cada vegada més forta i puja directament, sense concessions, sense ziga-zagues, per fer cap a uns plans, que es troben a la dreta del coll de les Molleres, en aquests moments son les 10:30 hores.
Pujant amb la Tossa d’Alp i el Moixeró al darrera.
Pujant entre el Pedradreta i el Roc de la Llosa.
Tenim al davant el Puigpedrós, però el camí gira a la dreta per enfilar-se dalt del serrat de les Perdius Blanques, al qual arribem en trenta-cinc minuts.
Som a 2.650 m. Amb el Puigpedrós al fons.
A 2650 m. girem a la dreta.
Pujant al serrat de les Perdius Blanques i la serra del Cadí al fons.
Davant nostre s’obren uns plans, son els aiguamolls anomenats les Molleres de Puigpedrós.
Recte i a la dreta hi ha una petita elevació rocallosa, és el Puig de les Molleres de 2.752 metres.
Pic de les Molleres de Puigpedrós de 2.752 m.
En aquests plans s’ajunten el tres camins de les tres opcions que hem parlat al principi.
A l’esquerra tenim la piràmide somital del Puigpedrós, i cap allí ens dirigim travessant els aiguamolls, hi ha diferents camins tots marcats amb fites, tan se val per on anar, tots porten al cim.
Aiguamolls i cim del Puigpedrós.
Nosaltres pugem recte i a la dreta de la clapa de neu.
Nosaltres ens decidim per anar el més recte possible passem al costat de la neu, però sense trepitjar-la, d’altre gent va a donar el tom i puja pel darrera, entre les dues puntes que té aquest cim.
Piràmide somital rocallosa del Puigpedrós.
Arribant al cim del Puigpedrós.
Quan son les 11:45 hores som dalt del cim, el Puigpedrós a 2.915 metres, i som dalt del cim més alt de la província de Girona.
Puigpedrós 2.915 m. (Girona).
Aquest cim és un mirador excel·lent, podem veure els Pirineus, des de el massís de la Maladeta fins el Canigó, podem veure gaire bé tota la Cordillera Prelitoral, des de el Montseny fins el Montsant.
Circ i pic d’Engorgs al davant i al fons la Tossa Plana de Lles.
Com a cims més propers podem veure les muntanyes andorranes amb el Comapedrosa que amb els seus 2.939 metres és la cota més alta del país, també podem veure el Carlit, el Puigmal, la Tossa d’Alp, el Moixeró, la Serra del Cadí, la Tossa Plana de Lles, etc.
Massís del Carlit al fons sobre el planell de Campcardós o Calmquerdós
El cim té dues puntes, una amb el vèrtex geodèsic i l’altra amb una gran fita de pedres.
Vaques a l’entorn del Refugi de Malniu.
Quan son les 12:20 hores comencem a baixar pel darrera don hem arribat, girem a la dreta i tornem pel mateix camí per on hem pujat.
Pastorella (Gentiana verna).
A les 12:30 som al final dels aiguamolls i comencem la baixada.
A les 13:30 hores som a 2.200 metres, al pal indicador on tornem a trobar el GR11, el qual seguim a l’esquerra per tornar fins el Refugi de Malniu.
Quan son les 13:40 hores tornem a ser al cotxe finalitzant l’excursió.
Mapa de la zona.