TORREON DEL CALVITERO 2.400 m.

 

Província: Càceres.

 

Data: Diumenge 17 d’agost de 2008.

 

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: El Travieso.

 

Final: El Travieso.

 

Circular: No.

 

Temps real: 5:00 hores.

 

Temps total: 6:00 hores

 

Desnivell: 500 metres.

 

Desnivell acumulat: 580 metres.

 

Distància: 14,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Avui us parlaré del cim més alt de les províncies de Càceres i Salamanca, el

Torreón del Calvitero de 2.400 m. i el Canchal de la Ceja de 2.428 m., respectivament.

 

Tots dos cims es troben a la Sierra de Candelario, al Sistema Central.

 

Per arribar al punt de sortida, s’ha de passar pel bonic poble de Candelario, poble que val la pena de passejar pels seus carrers empedrats, per poder veure els seus balcons de fusta, sostres volats i el que més crida la atenció, les contraportes de fusta, el que la gent del lloc diu “batipuertas”.

 

Per arribar a Candelario em de passar per la A66, que és la carretera que uneix Càceres amb Salamanca, a uns 76 km. de Salamanca hi ha el poble de Béjar, i des de aquí, per la CM-315 que més tard s’uneix a la DSA-190, arribem a Candelario. A aquest poble entrem pel NO, i sortirem pel S, pel carrer Carretera de la Sierra, és fàcil, de totes maneres no més cal preguntar a qualsevol que us indicarà de seguida. La carretera puja uns tres km., passa per la Plataforma, a on hi ha un aparcament i un hostal, però nosaltres continuem fins que la carretera fineix a El Travieso, som a 1.900 m.

 

 

El dia 17 d’agost de 2008, a les 10,55h., sortíem de El Travieso, a on havíem deixat el cotxe. La sortida és cap a l’esquerra, segons em arribat, just al començament del pàrquing, passant pel damunt d’una tanca, surt el camí o camins que estan perfectament fitats.

 

 

Vaig preguntar a un senyor que pujava sol pel camí correcte i va contestar que tots els camins porten a Roma, per tant es tracta de pujar una gran allomada, pots pujar recte o fent ziga-zagues.

 

 

Arribats al cap d’ amunt la pujada es suavitza i replana una mica. Arribem fins una tanca, hi ha fites que continuen recte, però nosaltres, aconsellats per uns nois del país, girem a la dreta i continuem pujant, també amb fites.

 

 

Davant nostre es veu una gran fita, creiem que era el cim del Calvitero, nom popular pel que es coneix a la serra, però no, el camí continua per un pla en el que al final està el cim del Calvitero.

 

 

Abans d’arribar a aquest cim podem contemplar el cim del Canchal de la Ceja, te unes bones tarteres, d’aquí el nom del Canchal, i té forma arrodonida, allargada i planera, semblant a una cella, d’aquí el non de Ceja. Però el més curiós de tot és veure que té una glacera amb neu, no em d’oblidar que son a Extremadura, en ple mes d’agost i a 2.400 m. d’alçada. Després de contemplar la vista, pugem al cim del Calvitero, son cinc minuts.

 

 

Una vegada a dalt podent constatar que la gent puja per aquest cim, tot i que no és el més alt, i no van al Canchal ni al Torreón que estan més endavant. En aquest cim hi ha una Mare de Deu, Nuestra Señora del Castañar, son a 2.405m. i fins aquí hem trigat 1,30h. Fent 505m. de desnivell.

 

 

 

Continuem el nostre camí en direcció al Canchal, el camí és fàcil, primer baixem una mica fins un ampli coll, després anem pujant donant la volta al cim, per pujar per la cara SO.

 

 

Arribem al cim més alt de Salamanca, el Canchal de la Ceja, de 2.428m., son les 13,15h., 2.20h. des de el cotxe.

 

 

Dalt del cim trobem una mena de coet, record dels Monañeros Bejeranos.

 

Mengem una mica, recuperem forces i continuem cap la nostra propera fita, el Torreón. Sortim en direcció SO, davallant una mica cap a l’esquerra, sempre amb bones fites, amb d’intenció de salvar uns penya-segats que hi ha entre els dos cims.

 

 

El pas clau per salvar pel penya-segat li diuen “el Paso el Diablo”. El pas en qüestió és una des grimpada per una canal d’uns deu metres que està equipada amb una cadena. En principi sembla difícil, però no ho és tan.

 

 

Passat aquest pas en cinc minuts som al cim del Torreón del Calvitero, punt més alt de la província de Càceres.

 

 

Entre cim i cim hem trigat 50 minuts. Semblava més a prop. Al cim hi ha un punt geodèsic dalt d’una torreta feta de pedres, amb una escala també de pedres per pujar-hi.

 

Per tornar agafem el mateix camí, però abans d’arribar al Canchal comencem a desvia’ns cap a l’esquerra en busca del coll que hi ha entre el Canchal i el Calvitero, evitant pujar al primer, i després tirem recte sense pujar al segon.

 

La resta de la baixada pel mateix camí, i en sis hores des de la sortida, tornem a ser al cotxe.