Avila
ALMANZOR 2.592 m.
Província: Àvila.
Data: Dijous 04 i divendres 05 d’octubre de 2012.
Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.
Inici: Plataforma de Hoyos del Espino.
Final: Plataforma de Hoyos del Espino.
Circular: No.
Temps real: El 04 02:40 hores i el 05 04:50 hores. Total: 07:30 hores.
Temps total: El 04 02:55 hores i el 05 08:45 hores. Total: 11:40 hores.
Desnivell: 892 metres.
Desnivell acumulat: 1.042 metres.
Distància: 20,0 quilòmetres.
Dificultat: Alta.
La serralada de Gredos te uns 150 km de llargada i uns 25 km d’amplada.
Te com a cim culminant el Pico Almanzor, tot i que el seu nom en realitat és Plaza del Moro, el nom li ve d’un líder militar i religiós del Califat de Córdoba i hayib o camarlenc de HishamII, Abu ʿAmir Muhammad ben Abi ʿAmir al-Maʿafirí, anomenat al-Manṣūr bi-llah, que vol dir “el victoriós per Alà”.
Imatge d’estàtua d’Almanzor.
Explica la llegenda que després de combatre amb els cristians a la zona de Béjar, Almanzor amb les seves tropes va anar a descansar a la ribera del riu Tormes. Allí va sentir parlar d’una estranya i recòndita llacuna, la Laguna Grande de Gredos, i es va fer guiar fins aquesta i al mateix temps va pujar al cim més alt, essent el primer en pujar-hi, tot i la primera ascensió reconeguda va ser al setembre del 1899.
Sortida del poble de Hoyos del Espino amb Gredos al fons.
Per arribar-hi s’ha d’anar al poble de Hoyos del Espino a la província d’Àvila. Des de d’aquets Poble surt un camí asfaltat de 12 km que ens porta al final del mateix, al pàrquing de la Plataforma de Hoyos del Espino, punt on deixem el cotxe i comencem a caminar.
Pàrquing a la Plataforma
Sortida des de la Plataforma.
Quan son les 16:05 hores comencem a caminar per un camí que sembla una calçada romana, està tot empedrat amb grans blocs de pedres, molt bonic, però molt emprenyador per caminar.
Anem en direcció al refugi Elola, a la Laguna Grande, a la senda de Gredos marcada com a PR-Av-17.
El camí no te pèrdua, està molt marcat.
Als vint minuts trobem un encreuament de camins, nosaltres seguim a la dreta cap a la Laguna Grande, cinc minuts més tard trobem un altra bifurcació, cap l’esquerra va al port de la Candelaria primer i després cap a la Cuerda del Refugio, en direcció al Refugio del Rey, en runes, per aquí també es pot anar a la Laguna Grande. Nosaltres anem a la dreta amunt. A la nostra dreta podem veure el Refugi de Reguero Llano a 1.910 metres, prop de les runes del refugi del Club Alpino a 1.880 metres.
Refugi de Reguero Llano a 1.910 metres,
Som a una plana anomenada Prado de las Pozas, al final d’aquesta plana passem pel damunt d’un pont de ciment que creua el riu de las Pozas. A l’altre costat del pont hi ha un pal indicador que ens diu que el refugi Elola està a dues hores.
Pont de ciment que creua el riu las Pozas.
Quan son les cinc de la tarda parem cinc minuts a descansar tot just abans de començar una pujada que fa unes quantes ziga-zagues per superar la Ladera de los Pelaos.
Pont fet amb travesses de tren.
Al quart d’hora de pujada passem un pont de fusta i en cinc minuts més arribem a la font de Los Cavadores, som a 2.140 metres i parem cinc minuts a refrescar-nos amb l’aigua que brolla de la font.
Font de Los Cavadores.
En deu minuts arribem a dalt de tot de los Barrerones, fem un petit pla i de seguida trobem un panell indicador amb la foto panoràmica, de la preciosa vista que tenim al davant, amb el nom de tots els cims que podem veure de la serralada de Gredos.
Arribant dalt de tot de los Barrerones.
Tenim davant nostre la Peña del Rayo de 2.032 metres i nosaltres som a uns 2.170 metres.
A la baixada ja es pot veure la Laguna Grande.
Comencem a baixar en direcció a la Laguna Grande que ja podem veure i en deu minuts trobem la font de los Barrerones. En aquest punt trobem quatre soldats de l’exèrcit de terra espanyol amb quatre gossos ensinistrat per detectar desapareguts, drogues i explosius, estan fent un recorregut de pràctiques.
Quan son les 18:40 hores arribem a peu de la llacuna, aquí i cap a la dreta surt un camí que ens portaria a Siete Lagunas, nosaltres seguim recte planejant i circumval·lant la llacuna.
Laguna Grande.
Quan son les 19:00 hores arribem al refugi Elola a 1.950 metres, hem trigat 02:55 hores. En aquest refugi fem nit.
Laguna Grande i refugi Elola al fons.
Refugi Elola a 1.950 metres.
A l’endemà després d’esmorzar i quan son les 08:35 hores sortim pel davant que tenim just al final de la vall.
Sortida des de el refugi Elola cap el Almanzor.
Charca Esmeralda al Fons.
De seguida deixem endarrere i a la nostra esquerra la Charca Esmeralda, petit estanyol, i passem al costat d’una pedra plana que serveix per fer un bivac.
Cabra autòctona femella.
No triguem gaire a veure cabres autòctones de la serralada on som. Els mascles son molt grans i amb unes banyes de campionat, deuen estar acostumats als muntanyencs ja que gairebé ni s’immuten al nostre pas pel seu costat. Les femelles amb cabretes més petites sempre guarden una distància prudencial.
Cabra autòctona mascle.
El camí, sempre molt ben marcat amb fites, va pujant la vall sense gaire esforç fins arribar als peus de la paret nord de l’Almanzor, som a l’Hoya Antón.
Hoya Antón i començament de la canal Bermeja.
Vista endarrere començant a pujar la canal Bermeja.
A l’esquerra tenim una canal pedregosa força ampla que puja fins la Portilla Bermeja entre les parets del Cuchillar de las Navajas i el nostre cim.
Vista endavant començant a pujar la canal Bermeja.
La canal tot i que és molt pedregosa es deis pujar bé, i al principi ho fem pel costat esquerra, però a mitja canal el camí canvia de costat, la primera part també es pot fer per la dreta, de fet a la baixada nosaltres hi passem.
La canal té un pendent considerable, però és de bon pujar.
Quan portem 02:10 hores des de el refugi la pendent es modera una mica, som molt prop de la paret SO Del Cuchillar de las Navajas i també de la Portilla Bermeja.
De dreta a esquerra los Tres Hermanitos, los Cerraillos, la Ventana i la Campana.
Per la Portilla Bermeja també es pot pujar al nostre cim, donant el tom pel darrere del Risco de la Portilla del Crampón de 2.562 metres, arribant al cap damunt de la Portilla del Crampón i empalmant amb el nostre camí.
Començament de la canal de la Portilla del Crampón.
Nosaltres en aquest punt girem a la dreta per enfilar una estreta canal, que amb forta pendent ens mena cap a la Portilla del Crampón.
Pujant la Canal de la Portilla del Crampón.
La canal a mida que anem avançant s’estreny i regira cap a l’esquerra. A la part final gairebé es fan servir les mans del dret que és, però no dura massa, a nosaltres ens costa uns vint-i-cinc minuts superar tota la canal.
Arribant a la Portilla del Crampón.
La Portilla del Crampón es troba a 2.544 metres i al arribar-hi sembla com arribar a una balconada, i s’obre davant dels nostres ulls les Canales Oscuras i tot el vessant sud, amb el Cuerno de Almanzor just davant, una vista espectacular.
Canales Oscuras i tot el vessant sud, amb el Cuerno de l’Almanzor just davant.
En aquest punt girem a la dreta tot planejant una mica voltant el cim per anar a buscar un seguit de canaletes i petits esgraons a la vessant S_SO per on pujar, tot el camí està força marcat amb fites.
Després de la Portilla del Crampón es gira a la dreta.
Part final de l’última canaleta.
A la part final trobem una paret la qual Tatiana la supera per l’esquerra guiada per uns joves que ens han precedit, però a mi em sembla millor pujar per la dreta per un seguit d’esgraons. No és molt difícil, però tampoc és fàcil, jo ho definiria com una escalada de tercer grau.
Part dreta de l’ultima canaleta.
Quan som dalt de tot cal girar cap a la dreta, donar el tom al punt culminant i enfilar-se per uns grans blocs una mica aeris, dels quals l’últim és el cim.
Nosaltres arribem al cim quan son les 11:20 hores, som a 2.552 metres, a l’Almanzor, punt culminant de la serralada de Gredos, de la província d’Àvila i de tot el Sistema Central espanyol.
Cim de l’Almanzor 2.592 m. Ávila.
Restem al cim deu minuts fent fotos i gaudint del paisatge, tornem a baixar per on hem vingut i quan son les 11:55 hores ja tornem a ser a la Portilla del Crampón.
Vista des del cim a la vall per on hem pujat.
Baixem per la forta pendent amb molta precaució i quan son les 12:30 hores parem a descansar i a menjar per recuperar les forces.
Començant a baixar la canal de la Portilla del Crampón.
Quan arribem al final de la canal girem a l’esquerra i baixem tota l’estona pel mateix costat, no canviem a l’altra con hem fet al pujar, fins arribar un altre cop a l’Hoya Antón.
Exemplar de cabra femella.
Desfem tot el recorregut del matí i a les 14:20 hores tornem a ser al refugi Elola.
Descansem, recollim tot el material que havíem deixat al refugi, i quan son les 14:50 hores tornem a reprendre el camí de tornada.
Petit estanyol abans d’arribar al refugi.
A les 15:50 hores som a la font de Barrerones, a les 16:20 hores a la font de Cavadores, a les 16:55 hores creuem el pont de ciment i a les 17:20 hores tornem a ser al cotxe finint la nostra aventura per la serralada de Gredos.
A continuació un parell de perles, una d’elles autòctona de Gredos.
La primera perla és la Iberolacerta Cyreni o Lagartija Carpetana, que és una sargantana de la família Lacertidae endèmica del Sistema Central d’Espanya, concretament de les serres de Béjar i Gredos.
Exemplar jove de Iberolacerta Cyreni o Sargantana Carpetana.
Es troba normalment en penyals entre 1.600 i 2.000 metres, però es pot trobar fins els 2.500 metres.
Es reprodueix a la primavera, cap el maig, acostuma a posar uns sis ous de mitjana cap el juliol, l’incubació dura uns quaranta-sis dies i els nadons surten cap a finals d’agost i setembre.
Les sargantanes al nàixer tenen una mida de entre 22 a 30 mm i son de color bru o terrós, amb els costats més foscos i amb la cua blau verdosa la qual se’ls hi manté així fins a un any.
Les sargantanes carpetana son d’una mida molt petita .
Els exemplars adults, els mascles son d’un verd brillant i les femelles de color bru o terrós, tenint una mida entre 84 i 91 mm, amb un pes de entre sis i deu grams.
Aquesta sargantana és depredada per aus, mamífers i serps. Com a tàctica per fugir fa servir carreres curtes per amagar-se en refugis. Com a últim recurs defensiu presenta autotomia a la cua.
Sargantana carpetana prenent el Sol.
La paraula autotomia ve del grec, auto = a si mateix i tomia = tallar, també es pot fer servir l’expressió auto amputació. Es tracta de la mutilació espontània que realitzen sobre si mateix alguns animals per escapolir-se de potencials depredadors.
La segona perla és el Calchium Autumnale o Safrà Silvestre.
Exemplars de Calchium Autumnale o Safrà Silvestre.
El safrà silvestres també és conegut per molts com a còlquic, colchico, safrà bord, narcís de tardor, flor de tardor i mataperros entre d’altres, és una espècie originària d’Europa, pròpia de les zones muntanyoses i altres.
El còlquic és una planta herbàcia, de fulla perenne que es reprodueix mitjançant bulbs escamosos.
Exemplar de còlquic o safrà silvestre.
Es presenta silvestre en prades a plena llum o en semi ombra, però pot ser conreada en jardins i testos.
Posseeix àmplies propietats medicinals, tals com tractament del reuma artrític, gota, trastorns gastrointestinals, etc. Posseeix un potent alcaloide tòxic que desaconsella l’ús casolà de la planta.
Mapa de la zona i recorregut puntejat.
Mapa de la zona.