Anoia.
SANT JERONI 1.236 m.
Comarca: Anoia.
Data: Diumenge 27-07-2008.
Participants (5): Lluís Balsells, Montserrat Jordà, Dària Stupina, Tatiana Stupina i Pere López.
Inici: Estació del tren cremallera de Sant Joan.
Final: Monestir de Montserrat.
Circular: Si.
Temps real: 3 hores.
Temps total: 4 hores.
Desnivell: 316 metres.
Desnivell acumulat: 375 metres.
Distància: 7,7 quilòmetres.
Dificultat: Fàcil.
Avui us parlaré de l’excursió que varem fer el 27 de juliol de 2008, en la que pujàrem dos cims i aconseguírem tres comarques catalanes, es tracta del cim de Sant Jeroni com el més alt de les comarques de l’Anoia i la del Bages, i del cim de l’Albarda Castellana, també dit Puntal de l’Albarda, com el més alt de la comarca del Baix Llobregat, tots dos cims estan a les muntanyes de Montserrat.
El dia 27 de juliol sortim de Reus a dos quarts de vuit del matí. Arribem al Aeri de Montserrat a tres quarts i cinc de nou, amb la intenció de pujar fins al Monestir de Montserrat, però el primer aeri surt a tres quarts menys cinc de deu, per això anem fins a Monistrol per agafar el tren cremallera que surt d’aquesta localitat cap a Montserrat un cada vint minuts, essent el primer a les nou del matí, per cert que fan descompta amb la tarja de la federació de muntanya.
Una vegada arribats a les instal·lacions del Monestir de Montserrat, ens dirigim a les instal·lacions del tren cremallera que puja a Sant Joan. Aquí, la Daria, la Tatiana i jo ens trobem amb el Lluís i la Montserrat, amics i companys, vinguts des de Mora d’Ebre per fer junts l’excursió.
El primer trenet surt a les deu del matí (aquí també fan descompta amb la tarja de la federació de muntanya).
A les deu i deu comencem a caminar en direcció NO, pel camí nou de Sant Jeroni, que és el que hi ha just sortint de l’estació del trenet a la dreta. De seguida passem als peus del cim anomenat Gorro Frigi, escola d’escalada de primer ordre.
El camí és pla i segueix de punta a punta tota la serra de Bellavista, i mai millor dit, ja que podem gaudir d’unes vistes dels cims, rocs i pedres de Montserrat, realment espectaculars.
En uns cinquanta-cinc minuts arribem a l’ermita de Sant Jeroni.
Girem a l’esquerra per pujar al nostre primer cim, Sant Jeroni, al que arribem en deu minuts.
Som a 1.236 m., al cim més alt de les comarques de l’Anoia i Bages, i hem trigat una hora i quinze minuts.
Després de les fotos de rigor, baixem una mica i en un lloc a recer, parem una mica a recuperar forces i a fer un mos.
Als deu minuts baixant des de el cim, trobem un camí a la dreta, el seguim i als cinc minuts ens trobem al coll de l’Albarda castellana, aquí per l’esquerra arriba un camí, marcat amb colors groc i blau, que ve del camí per on hem pujar fins l’ermita de San Jeroni.
El color groc continua a la dreta avall, pel camí dels Francesos, i el color blau puja recte fins el nostre cim. Seguim les marques blaves i en cinc minuts som dalt del cim més alt del Baix Llobregat, l’Albarda Castellana, de 1.167,3 m.
Per Tornar baixem al coll de l’Arbarda Castellana, girem a la dreta tot baixant pel camí amb marques blaves i grogues fins el camí de sant Joan a sant Jeroni, i al arribar a aquest, girem a la dreta com si volguéssim tornar, però a uns deu minuts trobem un pla indicador i girem pel camí que baixa a l’esquerra, està indicat com a Santuari. Aquest amí porta al Monestir passant pel fons de la vall, pel Pla dels Escurçons i pel Pla dels Ocells. Als dos minuts d’anar per aquest camí, trobem un altre que surt a l’esquerra, no te marques ni indicadors, però l’agafem per anar per la Serra de les Lluernes, passant a tocar del Cavall Bernat, de les Roques dels Falcons i molt prop de les impressionants roques anomenades els Flautats.
Pugem al Collet de Sant Salvador, girem a l’esquerra passant prop de la Prenyada,
per baixar per sota mateix de l’Elefant i de la Mòmia
fins el refugi de l’ermita de Sant Benet. Aquí descansem una mica gaudint de la conversa amb els cuidadors del refugi i prenent unes cerveses.
Una vegada descansats i refrescats emprenen el camí fins el Santuari, aquest tros del camí no més té mil esgraons, per finalitzar l’excursió, ens han tingut ben distrets contant-los.
En total hem fet unes quatre hores des de la sortida, amb parades incloses.
Més tard, hem fet un bon dinar al poble de Monistrol i després cadascú a casa seva.