trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for febrer 22nd, 2015


Aneto per la Canal Estasen.

 

ANETO PER LA CANAL ESTASEN.

 

Data: 13 i 14 de juny de 2009.

 

Participants (2): Joan Sentís i Pere López.

 

Itinerari: Refugi de Coronas, també dit de Pescadors, Barranc de Coronas, Pleta de Coronas, Ibón inferior de Coronas, Ibón del Medio de Coronas, Gelera de Coronas, Canal Estasen, Aneto, Punta Oliveras Arenas, Coll de Coronas, Ibón del Medio de Coronas i Refugi de Coronas.

 

Hores reals: nou hores.

 

Desnivell: 1434 m.

 

Desnivell acumulat: 1750 m.

 

Dificultat: Alta.

 

El dissabte dia 13 de juny de 2009 sortim el Joan i jo a les set del matí en direcció a Benasc. En tres hores arribem i sense aturar-nos ens dirigim als Plans de Senarta per tot seguit pujar, amb el cotxe, per la pista de Vallivierna fins el Refugi de Coronas, també dit de Pescadors, al que hi arriben prop de les dotze del migdia. Ens canviem i sobre les dotze comencem a caminar travessant el Pont de Coronas.

 

SONY DSC

Pont de Coronas.

 

Passem pel Refugi i enfilem amunt pel camí comú a les valls de Corones, per on pujarem, i la vall de Llosars. Als pocs minuts trobem el pal indicador que senyala les dues valls, nosaltres agafen el camí de l’esquerra que, travessant grans tarteres, puja pel Barranc de Corones fins la Pleta de Coronas, a la que hi arribem en cinquanta minuts.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Camí que puja a la Pleta de Coronas.

 

En aquest punt mengem una mica i continuem, girant a la dreta en direcció Est, per arribar fins a l’Ibón inferior de Coronas, a on girem a l’esquerra, un altre cop en direcció Nord, per anar a tota cresta fins l’Ibón del Medio de Coronas, a 2.757 m. joc on plantem la tenda per passar la nit.

 

Una vegada plantada la tenda anem a intentar pujar l¡agulla de Haurillon de 3.075 m. que es troba a la cresta de Cregüeña, prop del Pico Maldito.

 

SONY DSC

Camí de l’Agulla de Haurillon que la veiem al centre.

 

Després d’una hora de camí ens troben al peu de l’agulla, mirem de pujar pel SO al coll que separa l’agulla de Haurillon de la de Cregüeña, no ho veiem clar, donem el tom a l’agulla i ho intentem pel NE, per la vesant que baixa del Pico Maldito.

 

SONY DSC

Escalant l’Agulla Haurillon.

 

Pugem fins a una mica més de la meitat de l’agulla, però veient les dificultats i l’hora que és, decidim rapelar i tirar avall.

 

SONY DSC

Rapelant l’Agulla Haurillon.

 

Tornem a la tenda a on sopem i a les nou del vespre ens disposem a dormir.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Sopant a l’Ibón del Medio de Coronas.

 

A mitja nit ens desperta una tempesta amb llamps i trons com poques vegades es pot sentir. Els tros s’ajuntaven uns amb els altres i tenien una durada entre trenta i quaranta segons, brutal, impressionant.

 

Son les cinc del matí del diumenge catorze de juny, sona el despertador i ens llevem per menjar una mica, prepara les motxilles i cap a les sis del matí sortim en direcció al coll de Coronas. El dia es presenta gris i amenaça pluja. Travessem la gelera de Coronas, la neu està sopa, no ha gelat durant la nit i al damunt ha plogut.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Pujant les primeres rampes en direcció al Coll de Coronas.

 

A la mitja hora de sortir comença a ploure. Ens posem el gore i tapem les motxilles amb les seves capelines. Continuem amunt i a l’hora i mitja d’haver sortit de la tenda ja son al peu de la canal Estasen, plou però decidim continuar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Primeres rampes de la Canal Estasen mirant avall.

 

SONY DSC

Primeres rampes de la Canal Estasen mirant amunt.

 

Al començament la canal és força dreta, però hi ha una bona traça que ens ajuda a pujar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Les primeres rampes son les més fortes.

 

El perill més real d’aquesta canal és la caiguda de pedres i per corroborar-lo el meu piolet va rebre un impacte d’una d’elles, la sort va estar del nostre costat.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Els rocs que cauen no son petits.

 

Cap a mitja canal la pendent es suavitza una mica i la pluja també va afluixar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Ara som a mitja Canal Estasen.

 

Al cap damunt la canal es divideix en dos, con una y, i nosaltres agafem cap a l’esquerra ja que anem directament cap l’Aneto, sense fer les dues puntes de tres mil metres, les agulles Daviu i Escudier, que es troben al cal damunt de la canal, però feia mal temps i l’important és sortir el més aviat possible.

 

Exif_JPEG_PICTURE

A l’esquerra branca que puja a l’Aneto, al mig canal Petit Black a l’Agulla Daviu i la dreta branca que puja a l’Agulla Escuder.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Cap damunt de la Canal Estasen amb l’Agulla Daviu coronant-la.

 

Al arribar a dalt de la canal girem a l’esquerra, però en contes de pujar per la cresta, com que hi ha neu i traça feta, donem el tom a la cresta i pugem directament a l’Aneto.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Aneto 3.404 m.

 

Hem trigat dues hores i mitja en fer tot el camí, bon horari.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Baixant pel Pas de Mahoma.

 

 

No perdem temps, fem fotos i sortim del cim pel Pas de Mahoma, esmorzem una mica a recer, i de baixada cap el Coll de Coronas aprofitem per fer la Punta Oliveras Arenas de 3.292 m.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Punta Oliveras Arenas de 3.292 m. Amb l’Aneto al darrera.

 

Baixem pel Coll de Coronas, i per la gelera agafem el camí de pujada pe arribar a la tenda.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Coll de Coronas.

 

 

Pleguem la tenda, recollim tots les coses, i avall pel mateix camí de pujada fins el cotxe, al qual arribem en un parell d’hores.

 

 

Exif_JPEG_PICTURE

Sortida de l’Ibón del Medio de Coronas amb l’Aneto al fons.

 

Maladeta

Mapa de la zona.

 

Djebel Toubkal 4.167 m. Atles.

Djebel Toubkal 4.167 m. Atles.

País: Marroc

Data: del vint-i-set de juliol al tres d’agost de 1.997.

Participants (3): Aleix López, Sergi López i Pere López.

Inici: Al poble de Imlil.

Final: Al poble de Imlil.

Circular: No.

Temps real: 16:00 hores.

Temps total: 18:00 hores.

Desnivell: 2.427 metres.

Desnivell acumulat: 2.600 metres

Distància: 32,5 quilòmetres.

Dificultat: Moderada.

El diumenge vint-i-set de juliol sortim de Reus amb tren en direcció al aeroport de Barcelona, a on agafen un vol directe a Marrakech, al Marroc, amb les línees aèries oficials d’aquest país, la Royal Air Marroc.

1 Aeroport de Barcelona.

Aeroport de Barcelona.

 

Al arribar al aeroport de Marrakech agafem un taxi dels que estan a fora al carrer, no fem cas de les ofertes de dins l’aeroport, tal i com em van aconsellar. Anem directes al hotel Semiramis de cinc estels, que representa un de tres en el nostre país, i en el qual ens instal·lem.

Piscina a l’hotel Semiramis. Marrakech.

Piscina a l’hotel Semiramis. Marrakech.

A l’endemà, a la recepció de l’hotel, demano un guia oficial per poder visitar la ciutat amb tranquil·litat i confiança. Quan arriba el guia ell mateix m’ofereix llogar un taxi de confiança per tot el dia, com que el preu és molt raonable així ho fem, i dediquem tot el dia a visitar la ciutat i part del seu voltant.

3 Encantadors de serps a la plaça Jamaa el Fna. Marrakech.

Encantadors de serps a la plaça Jamaa el Fna. Marrakech.

4 Típic aiguader a la plaça Jamaa el Fna. Marrakech.

Típic aiguader a la plaça Jamaa el Fna. Marrakech.

Per la nit anem a una festa amb autobús a fora de Marrakech, anomenada Marrakech Fantasia, en la qual veiem curses de cavalls que el genets disparen una mena de trabucs, veiem danses populars, i també ens donen un sopar típic, amb cuscús inclòs, dintre d’una “Jaima” (tenda àrab).

5 Servint el te a la Festa Marrakech Fantasia.

Servint el te a la Festa Marrakech Fantasia.

A l’endemà dia vint-i-nou, amb el mateix taxista, anem fins a Imlil, poble que es troba a seixanta-quatre qm de Marrakech.

6 Pàrquing de mules en un mercat setmanal berber.

Pàrquing de mules en un mercat setmanal berber.

A mig camí parem per visitar un mercat setmanal berber, impressionant, de cop em sento transportat dos mil anys enrere, és com si la gent vinguda de totes les parts, de les muntanyes de les valls, tots ells amb les seves mules i les seves càrregues, no haguessin evolucionat.

7 Perruquer al mig d’un mercat berber.

Perruquer al mig d’un mercat berber.

Després de visitar el mercat, que es trobava al mig del camp, continuem fis a Imlil, poble des don sortim caminant, però primer el mateix taxista ens presenta la persona que ens lloga un parell de mules per pujar els paquets fins el refugi, punt on pensem acampar.

Negociant el preu de les mules a Imlil.

Negociant el preu de les mules a Imlil.

Abans de sortir caminant pacto amb el taxista que ens vingui a buscar el dia u d’agost per tornar a Marrakech.

Quan les mules estan enllestides amb les càrregues comencem a caminar per un camí entre nogués, som a 1.740 metres d’altitud.

Sortida d’ Imlil entre nogués.

Sortida d’ Imlil entre nogués.

Anem remuntant la val del riu Ait Mizane, i quan portem uns tres quarts d’hora de camí passem a prop del poble Aroumd, em fet uns dos cents metres de desnivell.

Poble d’Aroumd.

Poble d’Aroumd.

Ara anem pujant per la vall del riu Assif n Isougouane per un paratge àrid i pedregós, i en dues hores arribem a Sidi Camcharouch a 2.350 metres.

Mirant enrere prop del poble Sidi Camcharouch.

Mirant enrere prop del poble Sidi Camcharouch.

Aquest poble diuen que és sant perquè hi ha enterrat un sant local, no es pot visitar, una de les zones del poble està prohibida als no musulmans. El santuari el veiem de lluny i és en un gran roc pintat de blanc.

12 Zona prohibida al entorn del Santuari a Imlil.

Zona prohibida al entorn del Santuari a Sidi Camcharouch.

En aquest poble parem a descansar i a prendre unes begudes.

13 Carrer central del poble Sidi Camcharouch.

Carrer central del poble Sidi Camcharouch.

A partir d’ara seguim el marge dret del riu Ait-Mizane i en unes tres hores arribem al refugi Neltner, a 3.207 metres i propietat del Club Alpin Français de Casablanca. Té una capacitat per a trenta persones i fou construït al 1981.

14 Pujant pel marge dret del riu Ait-Mizane.

Pujant pel marge dret del riu Ait-Mizane.

En aquest punt descarreguem les mules i quedem emplaçats perquè ens vinguin a buscar tres dies més tard.

15 Pujant cap el refugi de Neltner.

Pujant cap el refugi de Neltner.

16 Al centre podem veure el refugi Neltner.

Al centre podem veure el refugi Neltner.

Busquem un bon lloc per a acampar i plantem la tenda. Reconeixem una mica el terreny i de seguida a sopar i dormir.

17 Campament a la bora del refugi Neltner.

Campament a la bora del refugi Neltner.

18 Refugi Neltner, a 3.207 metres.

Refugi Neltner, a 3.207 metres.

El dia següent el dediquem a descansar i fer una mica d’aclimatació, estem tot el dia prop de la zona del refugi.

A l’endemà matinem una mica, esmorzem i comencem a caminar amb la intenció de pujar al cim.

19 Salt d’aigua del rierol al costat del Refugi Neltner.

Salt d’aigua del rierol al costat del Refugi Neltner.

Sortim del darrera del refugi, creuem el salt d’aigua del rierol, i per un camí molt evident comencem a pujar en direcció Est, per pendents força dretes i de rocam.

20 Pujant al cim deixem a sota el refugi.

Pujant al cim deixem a sota el refugi.

21 El refugi va quedant enrere.

El refugi va quedant enrere.

El pendent es suavitza i caminem sempre sobre blocs inestables fins arribar al fons del barranc que pugem, l’Ikhibi Sud, llavors es va girant en diagonal cap a la dreta fins arribar la coll Tizi n Toubkal.

22 Pujant al coll Tizi n Toubkal.

Pujant al coll Tizi n Toubkal.

Aquí tornem a girar cap l’esquerra, per anar per un camí molt traçat cap el cim, sempre sense arribar a la cresta, fins que s’arriba al plató somital a on ja veiem la piràmide metàl·lica que hi ha dalt cim, a la qual hi arribem en dos minuts, hem trigat no més dues hores i mitja des de la sortida.

23 Pujant el tram final des de el coll Tizi n Toubkal.

Pujant el tram final des de el coll Tizi n Toubkal.

Som al cim més alt de l’Àfrica del Nord, de la serralada de l’Atlas i del Marroc.

Som dalt del Djebel Toubkal a 4.167 metres.

24 Djebel Toubkal 4.167 m. Atlas. Marroc.

Djebel Toubkal 4.167 m. Atlas. Marroc.

La baixada, també molt ràpida, la fem pel mateix camí fins a la tenda, i descansem la resta del dia.

A l’endemà dia u d’agost, arriben les mules i quan estan carregades avall fins a Imlil, a on ens retrobem amb el taxista, que ens porta primer a casa del cap de la companyia de mules, que al mateix temps també de guies de muntanya, a on som invitats a menjar un cuscús molt bo, per després portar-nos de nou fins el mateix hotel a Marrakech.

25 Menjant cuscús amb el cap de la companyia de guies i mules.

Menjant cuscús amb el cap de la companyia de guies i mules.

El dia dos el passem a l’hotel gaudint de les seves instal·lacions i descansant.

26 Aleix i Sergi amb el Taxista.

Aleix i Sergi amb el Taxista.

27 Aeroport de Marrakech. Pujant a l’avió de tornada a Barcelona.

Aeroport de Marrakech. Pujant a l’avió de tornada a Barcelona.

El dia tres tornem amb avió fins a Barcelona i en tren de nou fins a Reus.

 

Via ferrada Canal de les Dames (Bruc residencial Montserrat).

Via ferrada Canal de les Dames (Bruc residencial Montserrat).

Data: Dimecres 29 de juny de 2011.

Participants (6): Quim Barriach, Josep Maçana, Joan Gassol, Joan Sentís, Pilar Fargas i Pere López.

Temps real: 2:30 hores.

Temps total: 3:45 hores.

Desnivell: 250 metres.

Desnivell total: 311 metres.

Distància: 450 metres.

Distància total: 2,7 km.

Dificultat: MD-

Vertigen: 3/5.

Desplomat:1

No apte per a no incitats.

Com arribar-hi: Des de Collbató s’ha d’anar cap el restaurant La Vinya Nova per una pista de terra. Una vegada al restaurant s’ha de passar el pàrking i seguir el camí uns 500 metres fins trobar unes portes metàl·liques a ma dreta, just al davant surt el nostre camí que tanca l’accés als cotxes amb tanques de fusta, el cotxe el podem deixar una mica més endavant.

L’aproximació la fem pel camí que va per la llera del la canal de l’Artiga, la qual no es deix en cap moment. Al arribar a una bifurcació, es troben la canal de l’Artiga de Alta (esquerra) i la Baixa (dreta), nosaltres cap a la dreta, una mica més endavant hi ha una indicació de la ferrada. Abans d’arribar a la via pròpiament dita superem algun tram amb cadenes.

2011-06-29 Ferrata Canal de les Dames (Montserrat) (001)

El nostre amic Josep Maçana ens porta a fer una via ferrada de les més maques i entretingudes, pel que sembla ja s’ha convertit en una clàssica de Montserrat.

L’entrada a la via és exigent, el primer esgraó és molt amunt, i així serà a cada tram de la via.

2011-06-29 Ferrata Canal de les Dames (Montserrat) (002)

La primera part és una paret vertical, els esgraons aquí son una mica rovellats i doblegats. La sortida d’aquest tram es fa amb ajuda d’unes cadenes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Continuem caminant per la canal fins a la propera paret,aquesta està equipada amb cadenes, el que significa un sobre esforç de braços.

2011-06-29 Ferrata Canal de les Dames (Montserrat) (004)

Al sortir caminem una mica fins una paret, que és una cascada quan plou, no té esgraons de ferro, però han col·locat un seguit de pedres que fan el mateix servei.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Més endavant superem un ressalt amb cadenes per arribar a una altra paret, equipada amb tres cadenes, la del mig bastant exigent.

2011-06-29 Ferrata Canal de les Dames (Montserrat) (006)

Superat aquest tram arribem a un altre equipat amb esgraons folrats amb plàstic, en el qual hi ha un desplom no gaire llarg, però que dona al·licient a la via.

2011-06-29 Ferrata Canal de les Dames (Montserrat) (007)

Superat aquest tram es camina per la llera de la canal i a través d’una portella s’arriba a un clot anomenat l’Olla, aquí trobem un bidó de plàstic encastat a la paret a on s’hi troba el llibre de piades, en qual deixem constància del nostre pas.

2011-06-29 Ferrata Canal de les Dames (Montserrat) (008)

Estem sota de la part més difícil de la via, davant nostre tenim una xemeneia recargolada, equipada només amb el cable de vida, que s’ha de pujar per oposició i amb bona col·locació que no pas fent força.

2011-06-29 Ferrata Canal de les Dames (Montserrat) (009)

Una vegada dalt caminem una mica i de seguida trobem el camí dels Pollegons, està marcat amb grog, nosaltres l’agafem cap a la dreta.

Al poc de baixar les vistes s’obren i podem contemplar a la nostra el Clot de la Mónica, una canal que presideix el característic Frare de Baix, i que està al final del serrat d’en Muntaner.

2011-06-29 Ferrata Canal de les Dames (Montserrat) (010)

Baixem fins el camí de la Vinya Nova, l’agafem cap a la dreta i de seguida arribem als cotxes.

Per acabar la festa ens arribem al poble del Bruc, a on per dinar fem un Cuscús junt amb una ampolla de cava per celebrar la diada de Sant Pere.

2011-06-29 Ferrata Canal de les Dames (Montserrat) (011)