trescant pels cims

explorant el món natural

Archive for febrer, 2015


Índex Cims Provincials d’Espanya.

Índex de rutes d’ascensió de cims provincials d’arreu d’Espanya. Estan classificats per províncies i per odre alfabètic, i si cliqueu damunt del nom accedireu directament a l’entrada.
LLISTAT CIMS PROVINCIALS
PROVINCIA CIM ALÇADA (M)
1 A CORUNYA COTO PILAR 803
2 ÀLABA-ARABA GORBEIA 1.481
3 ALBACETE LAS CABRAS 2.084
4 ALACANT AITANA 1.559
5 ALMERIA CHULLO 2.612
6 ASTURIAS TORRE CERREDO 2.648
7 ÀVILA ALMANZOR 2.592
8 BADAJOZ CERRO DE TENTUDIA 1.105
9 BARCELONA PIC DE COSTA CABIROLERA 2.605
10 BISCAIA-BIZKAIA GORBEIA 1.481
11 BURGOS SAN MILLAN 2.134
12 CÀCERES TORREON DEL CALVITERO 2.400
13 CÀDIZ PICO DEL PINAR O EL TORREON 1.654
14 CANTABRIA TORRE BLANCA 2.619
15 CASTELLÓ PENYAGOLOSA 1.815
16 CIUDAD REAL EL TELÉGRAFO 1.369
17 CÓRDOBA LA TIÑOSA 1.570
18 CUENCA MOGORRITA 1.864
19 GIRONA PUIGPEDRÓS 2.015
20 GRANADA MULHACÉN 3.478.6
21 GUADALAJARA PICO DEL LOBO 2.272
22 GUIPÚSCOA-GUIPUZKUA AITXURI 1.551
23 HUELVA CERRO DE LOS BONALES 1.062
24 HOSCA-HUESCA ANETO 3.404
25 ILLES BALEARS PUIG MAJOR 1.436
26 JAEN PICO MÁGINA 2.167
27 LA RIOJA SAN LORENZO 2.272
28 GRAN CANARIAS MORRÓN DE LA AGUJEREADA O GAÑIFA 1.956
29 LEÓN TORRECERREDO 2.648
30 LLEIDA PICA D’ESTATS 3.143
31 LUGO EL MUSTALLAR 1.935
32 MADRID PEÑALARA 2.428
33 MÁLAGA TEJEDA O MAROMA 2.068
34 MURCIA OBISPO 2.014
35 NAVARRA LA MESA DE LOS TRES REYES 2.444
36 OURENSE PEÑA TREVINCA 2.127
37 PALENCIA PICO DEL INFIERNO O PEÑA PRIETA SUR 2.537
38 PONTEVEDRA EL FARO 1.187
39 SALAMANCA CANCHAL DE LA CEJA 2.428
40 SEGOVIA PEÑALARA 2.428
41 SEVILLA TERRIL 1.129
42 SORIA MONCAYO 2.313
43 TARRAGONA EL CARO 1.442
44 TENERIFE TEIDE 3.718
45 TEROL PEÑARROYA 2.028
46 TOLEDO CERRO ROCIGALGO 1.444
47 VALÈNCIA CALDERÓN 1.837
48 VALLADOLID CUCHILLEJO 933
49 ZAMORA PEÑA TREVINCA 2.127
50 ZARAGOZA MONCAYO 2.313

 

Montblanc.

Montblanc 4.807m. Alps.

País: França.

Data: Del 03 al 14 de juliol de 1986.

Participants (2): Àngel Domènech i Pere López.

Inici: Nid d’Aguille,

Final: Nid d’Aguille.

Circular: No.

Temps real: 15 hores.

Temps total: 20 hores.

Desnivell: 2.435 metres.

Desnivell acumulat: 2.850 metres.

Distància: 18 quilòmetres.

Dificultat: Moderada.

Tot va començar al 1984 quan aquest pic a un altre company i a mi ens va entrar pel ulls, se’ns va posar al cap, va entrar dins el nostre cor, com una cosa que podíem fer. Vam començar a recopilar informació i a fer plans tot il·lusionant-nos, fins que va arribar el tres de juliol quan vam sortir de Reus, en un Renault-5, en direcció a Xamonix.

1 Xamonix festes del bicentenari 1ª ascensió al Montblanc

Xamonix en festes del bicentenari de la 1ª ascensió al Montblanc.

El dia quatre, cap el mig dia, arribem al pintoresc poble de les Houches, i ens instal·lem al campin Belle-Vue, el qual farem servir de campament base.

2 Gelera La Mer de Glace

Gelera de la Mer de Glace.

El dia cinc se’l prenem de descans i per a fer turisme, visitem la Mer du Glace, que és la gelera més llarga d’Europa, per la tarda anem a la gelera de Bossons, que té la cascada de gel més alta d’Europa, i fem pràctiques amb els grampons.

3 Gelera de Bossons

Gelera de Bossons.

Els dies sis i set son dies de mal temps, plou i no podem fer res, passegem per Xamonix, i a la tarda del set veiem, a la Casa des Guies. la predicció del temps i que comença una millora, però que en alçada persistirà el fort vent.

El dia vuit decidim sortir i tirar amunt.

A les Houches mateix agafem un telefèric fins a la Punta Belle-Vue a 1.786 metres, a on empalmem amb un trenet cremallera que ens porta fins el Nid d’Aguille a 2.372 metres, punt on comencem a caminar.

4 Nid d'Aguille 2.372m

Nid d’Aguille 2.372 m.

Comencem per un camí molt trillat i que ens porta pel coll de Rognes a 2.768 metres, per arribar en un temps de dues hores fins el refugi de Tête Rousse a 3.167 metres, a on fem nit tal i com tenim previst a la nostra estratègia, de cara a una millor aclimatació.

5 Refugi Tête Rousse 3.167 m

Refugi Tête Rousse 3.167 m.

A la part del darrera del refugi podem contemplar una de les vistes més impressionats de la cara nord de l’Agulla de Bionnassay de 4.052 metres.

El dia nou pugem fins al refugi de Goûter a 3.817 metres, però per arribar-hi primer passem pel famós Couloir, que deu la seva fama a la caiguda de pedres de la gent que puja i que han mort més d’un alpinista. El camí puja per una aresta força descomposta i quasi vertical. En unes tres hores fem els 650 metres de desnivell que hi ha entre els dos refugis, s’ho prenem amb calma, tenim tot el dia ja que fem nit al refugi de Goûter.

6 Refugi Goûter 3.817 m

Refugi Goûter 3.817 m.

El dia deu ens llevem sobre les dues de la matinada per esmorzar una mica i començar a caminar ben d’hora, en el nostre cas sobre les quatre de la matinada. Comencen a caminar amb els frontals i amb un fred que pela.

Tota la pujada és un camí de llumetes de la gent que va pel davant, sembla una processó de torxes per Setmana Santa.

A mida que pugem l’alçada es fa notar, la respiració es fa més feixuga, i el pas es fa més lent.

7 Refugi Vallot, Bosses i Montblanc 4.807 m.

Refugi Vallot, Bosses i Montblanc 4.807 m.

Amb les primeres llums sobrepassem el Dôme de Goûter de 4.304 metres i ja podem veure per primera vegada el nostre objectiu.

Tenim una petita baixada fins el coll de Dôme, a on s’ajunta el camí de pujada al Montblanc pels Grans Mulets, i poc més endavant arribem al refugi bivac de Vallot a 4.362 metres.

8 Refugi bivac Vallot 4.362 m

Refugi bivac Vallot 4.362 m.

En aquest punt parem a descansar i mengem a mica per recuperar forces, i al mateix temps decidim que fem, si continuem o què, ja que baixa força gent dient que no es pot passar de les Bosses, que fa molt de vent i ningú puja.

9 Aresta de les Bosses

Aresta de les Bosses.

Nosaltres decidim seguir fins on puguem. Tenim sort i tot el fort vent que ens fa parar moltes vegades, continuem més enllà de les Bosses, de 4.513 i 4.547 metres, i enfilem la perillosa cresta final.

10 Aresta final al Montblanc

Aresta final al Montblanc.

Quan passen sis hores i quinze minuts des de la sortida, arribem al punt més alt d’Europa, al Montblanc de 4.807 metres.

11 Cim del Montblanc 4.807 m

Cim del Montblanc 4.807 m.

La vista dels Alps és complerta, estem cansats i ens trobem a -12ºC, amb una sensació de fred de -35ºC, però contents que malgrat les dificultats em assolit el cim en l’any del bicentenari de la primera ascensió.

12 De retorn a Xamonix

De retorn a Xamonix.

mapa-gouter

Mapa de la zona.

 

mapa-vallot

Mapa de la zona.

 

 

Alt Empordà.

Roc del Comptador 1452 m.

 

Comarca: Alt Empordà.

 

Data: Diumenge 03-05-2009

 

Participants (3): Dària Stupina, Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Santuari de la Mare de Déu de les Salines.

 

Final: Santuari de la Mare de Déu de les Salines.

 

Circular: Si.

 

Temps real: 02:00 hores.

 

Temps total: 02:25 hores.

 

Desnivell: 352 metres.

 

Desnivell Acumulat: 390 metres.

 

Distància: 5,5 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

El dia tres de maig de 2009, a dos quarts de deu del matí, sortim dels apartaments Miami a l’Estartit, a la Costa Brava, a on estàvem passant el cap de setmana, en direcció a Maçanet de Cabrenys que està a 370 m d’alçada. Abans d’entrar al poble trobem un camí de carro asfaltat a la dreta. És la carretera que puja al Santuari de la Mare de Déu de les Salines a 1.100 m d’alçada. L’asfalt no més dura uns dos km. Aquest camí salva els més de 700 m de desnivell que hi ha entre el poble i el santuari en poc més de 12 km. Uns 800 m abans d’arribar al santuari surt una pista ensementada a l’esquerra que ens duria directament al cim.

 

El santuari era una capella del segle XIII, i la actual ermita és una reforma feta al segle XVIII. Avui podem trobar altres construccions adossades entre les que es troben un restaurant i un refugi obert tot l’any.

 

SONY DSC

Ermita Santuari de la Mare de Déu de les salines.

 

Sobre les onze i vint del matí érem al santuari, ens calcem les botes i cinc minuts després comencem a caminar desfent camí per la pista uns dos-cents metres, fins la primera corba, aquí trobem, a l’esquerra i per sota nostre la Font de les Salines, a on ragen dos brots d’aigua fresca que diuen que prové del Canigó,

 

SONY DSC

Font de les Salines.

 

i a la dreta la cova a on se suposa van troba la imatge de la Mare de Déu.

 

SONY DSC

Cova de la mare de Déu de les Salines.

 

A la dreta de la cova surt un camí marcat amb GR, que en la nostra direcció, de pujada, marca Travessa fins el Corral, i en direcció contrària diu Camí de Ceret, Castell de Cabrera i Camí de Maçanet.

 

Nosaltres tirem amunt. El camí està molt fresat i passa pel mig d’un bosc de pi roig.

 

SONY DSC

Camí de sortida.

 

En uns quinze minuts des de la cova arribem al Coll dels Pous a 1.230 m pas fronterer amb França.

 

SONY DSC

Coll dels Pous.

 

Al Coll tornem a trobar a l’esquerra la pista ensementada que puja directament al cim, però nosaltres continuem recte i just al final de l’ample coll, a l’esquerra surt el GR en direcció a Montalbà dels Banys – M. d’Amélie. Agafem amunt pel GR que dona el tom al cim per la vessant N, som a la comarca del Vallespir, a la banda francesa.

 

SONY DSC

Sortida del Coll dels Pous.

 

El camí transcorre per una fageda realment encantadora, en l’època de l’any que ens trobem comencen a sortir les fulles noves d’un color verd i el terra és una catifa de colors marrons – vermellós de fulles seques caigudes a la tardor passada.

 

SONY DSC

Fageda a la banda del Vallespir.

 

Transcorreguts uns trenta minuts des de el coll comença una petita baixada, i anants sempre pel GR, als cinquanta minuts arribem a un petit coll que té una vista molt maca. Per un costat, davant nostre i una mica cap a l’esquerra podem veure el cim del Roc del Comptador i al fons, una mica cap a la dreta, podem contemplar el Canigó tot nevat.

 

SONY DSC

Primera vista del Canigó.

 

En aquest punt comencem a girar una mica cap a l’esquerra i tot pujant arribem al coll del Puig de la Neu a 1.413 m.

 

SONY DSC

Pujant des de el Coll de la Neu.

 

Des de el coll girem a la dreta i en cinc minuts som dalt del cim del Moixer a 1.443,3 m.

SONY DSC

El Moixer 1.443,3 m.

 

 

SONY DSC

Roc del Comptador i el Roc de Fraussa al fons des de el Moixer.

 

Son tres quarts d’una de la tarda, ens fem les fotos de rigor i continuem a tota cresta per arribar en cinc minuts al Roc del Comptador de 1452 m. son al punt culminant de l’Alt Empordà.

 

SONY DSC

Roc del Comptador de 1452 m. Alt Empordà.

 

Fem fotos i tornem al Moixer dalt del qual s’hi troben les antenes d’un repetidor de televisió.

 

SONY DSC

El Moixer vist des de el Roc del Comptador.

 

A les dotze i cinquanta-cinc minuts comencem a baixar per la pista ensementada.

SONY DSC

Baixant per la pista ensementada cap el Coll dels Pous.

 

Al Coll dels Pous deixem la pista i tornem a baixar pel camí de pujada fins la cova i el cotxe, al qual arribem a tres quarts de dues de la tarda.

 

SONY DSC

El Moixer amb les antenes, el Roc del Comptador i el Roc de Fraussa a la seva esquerra.

 

16

Mapa de la zona, puntejat amb vermell l’anada i en blau la tornada.

 

Índex d’ascensions

Índex d’ascensions a cims d’arreu del món. Estan classificats per comunitats o paisos i si cliqueu damunt del nom del cim accedireu directament a l’entrada.

PIRINEU ARAGONÉS

PIC D’ANETO (per la Canal Estasen) ………………………….Benasc.

PIC DES MOINES (de Los Monjes) …………………………….Astún-Candanchú.

AFRICA

DJEBEL TOUBKAL, 4167 m. ……………………………………..Atlas – Marroc.

KILIMANJARO 5895 m.,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,Nord est de Tanzània.

EUROPA

MONTBLANC, 4808 m. ……………………………………………..Alps – França.

CERVÍ / MATERHORN, 4478 m. ………………………………..Alps – Suïssa/Itàlia.

COMA PEDROSA 2939 m. …………………………………………Pirineu – Andorra.

MYTIKAS 2918m. ……………………………………………………Balcans – Grècia.

PIC DE TRISTAINA 2.878 m. ...…………………………………  Pieineu – Andorra.

AMÉRICA

ACONCAGUA 6959 m. ……………………………………………..Andes – Sudamérica.

PREPIRINEU CATALÀ

PEDRAFORCA 2.507 m. (pel Mirador de Gressolet). …Saldes

Índex de vies ferrades

Índex de vies ferrades d’arreu del món. Estan classificades per comunitats o paisos i si cliqueu damunt del nom accedireu directament a l’entrada.

ARAGÓ

FORADADA DEL TOSCAR         Baixa Ribagorça, Osca

CATALUNYA

CANAL DE LES DAMES       Bruc Residencial, Muntanya de Montserrat

LA MORERA DE MONTSANT     Parc Natural de Montsant

Índex de rutes i circuits

Índex de rutes i circuits d’arreu del món. Estan classificats per comunitats o paisos i si cliqueu damunt del nom accedireu directament a l’entrada.

CATALUNYA :

GRAUS DE MONTSANT: Barrots i Carbassal

ARBOLÍ – GALLICANT – PUIG DE GALLICANT – SANT PAU – ARBOLÍ.

LA PICOSSA I LA PENYARROJA des de Sant Jeroni de Móra d’Ebre. Ruta circular.

CARDÓ- Ascensió a La Creu de Santos per La Columna i retorn pel Camí de Calses

Ascó_ Camí de Flix a La Fatarella i ascensió a la Punta de l’Home

Lluçanès.

Recó del Teix Mil·lenari de Mont-ral.

EL TOSCAR: COVA DELS ADELLS, RASES DE MARACO, LES CLOTES. Circular

Reus – Castellvell – Camí de l’Aleixar – Pedrera del Còbic – Camí de Maspujols – Cinc Camins – Reus.

BOSCOS DE POBLET, Castellfollit i Mola d’Estat o de Quatre Termes

Mont-ral, Foradada de Mont-ral, Grau de la Cova (pas ferrat), Cova de la Monada, Mont-ral.

Pic de la Torreta de l’Orri 2.439 m. Circuit de raquetes de neu per les comes de Rubió, al Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Raquetes als Rasos de Peguera.

MASSÍS DE MONTSERRAT.- Tomb a la Regió d’Agulles

Hotel la Riba – Canal del Castell – Tavertet – Grau de les Gotes – Hotel la Riba.

Tom a la Mola de Nadell o d’en Adell, 583 metres.

Mola de la Febró.

MOLA DE COLLDEJOU :

Descoberta de Graus a la Mola de Colldejou.

LA MOLA DE COLLDEJOU: Ascensió per la Font dels Clots i Canal de La Cova

Coll del Guix, Vall de Massanes, Camí a la Torre de Fontaubella, Torre de Fontaubella, Canal del Mig, Mola de Colldejou, Canal del Morà i Coll del Guix.

Coll del Guix – Salt del Llop – Part de dalt del Recó dels Caragols – Runes del Castell – Pouet – Corralets – Canal del Morà – Coll del Guix.

Tom a la Mola de Colldejou a peu de paret (primer nivell).

Tom a la Mola de Colldejou (segon nivell).

Les Finestres o Foradada de la Mola de Colldejou pel camí de la Font dels Clots.

Font dels Clots, Font del Teix, Canal del Mig, Foradada o Finestres de la Mola.

Coll del Guix, Camí de l’Ull de Bou, Camí de Massanes, Camí Vell de Colldejou, Canal del Corb o Fosca, Mola, Canal del Bondia, Coll del Guix.

Coll del Guix, Camí de l’Ull de Bou, Canal del Mig, Punta dels Coscolls, Corralons, Pouet, Castell, Canal del Morà, Coll del Guix.

Descoverta a la Mola de Colldejou.


ARAGÓ, PRE-PIRINEU :

CONGOST D’ENTREMÓN  Prop de Ligüerre de Cinca

PIRINEU ARAGONÉS :

BALL D’ESTÓS I BATISIELLES , prop de Benàs (Benasque)

PIRINEU CATALÀ:

Montardo 2.833 m. (per la pressa de Cavallers).

PAÍS VALENCIÀ, PORT I MAESTRAT:

La RAMBLA DE SELLUMBRES, el Portell de Morella

Albacete.

LAS CABRAS 2.084 m.

 

Província: Albacete.

 

Data: Dillums 01 de novembre de 2004.

 

Participants (3): Dària López, Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Font de la Carrasca.

 

Final: Font de la Carrasca.

 

Circular: No

 

Temps real: 3:30 hores.

 

Temps total: 4:00 hores.

 

Desnivell: 564 metres

 

Desnivell acumulat: 610 metres.

 

Distància: 5,8 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

El dia 31-10-2004 varem anar a dormir a la Puebla de Don Fabrique, poblet petit que es troba a la província de Granada. En aquest poble varem preguntar pel camí més fàcil per arribar a la Serra de las Cabras. Sort que ho varem fer ja que per allí hi han molts “cortijos” i tot son pistes.

 

1

Serra de Las Cabras.

 

A l’endemà, seguint les indicacions rebudes, varem arribar a los Cortijos de la Carrasca. A l’altre costat, segons s’ arriba, de les quatre cases que formen el cortijo es troba la font de la Carrasca, aquí hi deixàrem el cotxe.

 

2

Font de la Carrasca i la Serra de las Cabras.

 

El camí surt en direcció nord, a passar a prop d’una mena de cova, es tracta d’un balmat tancat per guardar ramats.

 

3

Balma amb tanca de pedres per guardar ramats.

 

De seguida es veu el barranc de la Carrasca, el camí puja pel mig zigzaguejant entre tarteres. Quan arribàrem dalt de la Serra passàrem a tocar del Puntal del Calderón de 2.071 m., aleshores giràrem a la dreta en direcció est, per baixar una petita depressió i ens dirigírem a la punta que es troba a la dreta, és el punt més alt de la serra, érem al cim de Las Cabras de 2.084 m.

 

4

Pico de las Cabras 2.084 m. 01-11-2004 (ALBACETE).

 

Després anàrem, en deu minuts, a l’altre cim que teníem davant, en direcció nord, que té el punt geodèsic de la serra. Érem al cim de La Atalaya, de 2.079 m. Aquesta Serra de las Cabras també es troba a la Serralada Bètica.

 

5

Cim de La Atalaya, de 2.079 m.

 

Per tornar desférem el camí de pujada i en unes quatre hores, en total, arribàrem al cotxe, havent fet un desnivell de 564 m.

 

De camí de tornada cap a casa paràrem a dormir a la bonica ciutat de Toledo. És una ciutat preciosa, indescriptible, és un d’aquells llocs que val la pena visitar varies vegades.

 

6

Mapa de la zona.

 

Alt Penedès.

PUIG DE LES AGULLES 848m.

 

Comarca: Al Penedès.

 

Data: Diumenge 09-03-2008.

 

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Coll de Carbons.

 

Final: Coll de Carbons.

 

Circular: No.

 

Temps real: 15 minuts.

 

Temps total: 20 minuts.

 

Desnivell: 57 metres.

 

Desnivell acumulat: 57 metres.

 

Distància: 350 metres.

 

Dificultat: Molt fàcil.

 

Avui parlarem del Puig de les Agulles de 848 m., també conegut per Turó del Mas de Pontons, que és el cim més alt de la comarca de l’Alt Penedès.

 

Mas de Pontons vist des de el cim.

Mas de Pontons vist des de el cim.

 

Per arribar-hi anem en direcció a La Llacuna des de Vilafranca del Penedès, per la BP2121, i a uns quatre km. abans d’arribar, al Collet de la Serra, trobem una carretera asfaltada. Seguint la carretera s’arriba al Coll de Carbons, a on deixem el cotxe en una pista de terra.

SONY DSC

Replà al Coll de Carbons i Puig de les Agulles.

 

Comencem a caminar per la pista cap a l’esquerra i de seguida es troben senderons que hi pugen. No hi ha un camí clar, se’n troben fites que guien una mica, però no hi ha cap problema. En deu minuts som a dalt de tot. 

 

SONY DSC

Puig de les Agulles 848m. Alt Penedès.

 

Dalt del cim no hi ha un punt clar com a tal, després de voltar tot el cim ens vam fer la foto en una petita clariana a on hi han unes fites de terme.

 

Per tornar tot cara avall fins la pista i al cotxe.

 

SONY DSC

Un altra vista del Puig de les Agulles.

 

5

Mapa de la zona.

 

6

Mapa de la zona amb el recorregut puntejat amb vermell.

 

FORADADA DEL TOSCAR

Via Ferrada Foradada del Toscar

Data: Diumenge 27 de novembre de 2011.

PARTICIPANTS (79: Joan Gassol, Joan Sentís, Josep Massana, Pere Lopez, Pilar Fargas, Tatiana Stúpina i com convidada Montse León.

Temps real: 2:35 hores.  Temps total 4:00 hores.

Desnivell: 240 metres. Desnivell total: 270 metres.

Distància: 600 metres.  Distància total 1300 metres.

Dificultat: 3/5+.  Vertigen: 4/5.  Desplomat: 1.  Ponts: 3.

Localització: al sud-oest de la Serra Ferrera, molt a prop del poble Foradada del Toscar que dona nom a la via.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Panell indicatiu a peu de via.

 

 

Com arribar-hi: Sortim de Reus en direcció a Benasque i poc abans d’arribar a Campo, ens desviem a l’esquerra, per la N260, en direcció a Ainsa, per arribar al petit poble de Foradada del Toscar.  Passat el poble, uns metres abans d’un monument d’unes llances, trobem una pista que surt a la dreta, és molt dreta i té molt de pedruscall, apta per a vehicles tot terreny.  Nosaltres seguim aquesta pista uns dos minuts i arribem a un replà, gairebé al final de la pista, a on deixem els cotxes.  Per arribar al peu de la via seguim la pista dos minuts fins al final a on surt un camí que en dos minuts més ens deixa a peu de paret.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Primer tram d’esgraons de la via.

 

Aquesta via ferrada és molt vertical, espectacular, llarga i variada, té un pont tibetà amb tres cables, un altre amb una travessa de fusta de les vies de tren, i un pont penjat amb esgraons de tràmex, al qual li falten els dos primers, imagino que per seguretat.

3

Travessia entrant dins de la xemeneia.

 

El començament és per un tram totalment vertical fins un punt on girem a la dreta per entrar dins d’una xemeneia molt bonica.

4

Sortint de la xemeneia.

 

Continuem un altre tram vertical per la mateixa xemeneia i després girem una mica a l’esquerra per arribar dal de tot de l’agulla per la que hem pujat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Tram abans del fina de la primera agulla.

 

A dalt les vistes son meravelloses, tan sobre la vall a on som com sobre les altres agulles del Toscar, per on transcorren multitud de vies d’escalada.

6

Pont de travessa de via de tren.

 

Ara toca baixar una mica i travessar un pont de fusta de travessa de tren fins arribar a un pont tibetà, curt però interessant per l’alçada.

7

Pont tibetà a uns vuitanta metres del terra.

 

A continuació ve una travessia horitzontal impressionant, sobre tot pel pati a que estàs exposat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Travessia horitzontal a uns setanta metres del terra.

A continuació donem el tom a unes roques, per baixar una mica i trobar un pont penjat d’uns vint metres, que una vegada travessat es pot decidir abandonar o fer l’última part de la via.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Pont penjat d’uns vint metres de llarg.

 

Aquesta part no és tan vertical com el que hem fet fins ara, però té dos trams força verticals.

11

Primer tram després del pont penjat.

 

i el segon per un díedre força bonic, que una vegada superat ja ens dirigim directes al cim.

12

Díedre pel que passa la via.

 

La baixada és molt vertical i descomposta, els primers trams estan equipats amb cordes.

13

La baixada és molt dreta i descomposta.

 

Una via ferrada molt recomanable i que es frueix fent-la.  Molt ben equipada excepte les cordes fixes que estan molt desgastades.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els set components que hem fet la via ferrada.

 

 

Aneto per la Canal Estasen.

 

ANETO PER LA CANAL ESTASEN.

 

Data: 13 i 14 de juny de 2009.

 

Participants (2): Joan Sentís i Pere López.

 

Itinerari: Refugi de Coronas, també dit de Pescadors, Barranc de Coronas, Pleta de Coronas, Ibón inferior de Coronas, Ibón del Medio de Coronas, Gelera de Coronas, Canal Estasen, Aneto, Punta Oliveras Arenas, Coll de Coronas, Ibón del Medio de Coronas i Refugi de Coronas.

 

Hores reals: nou hores.

 

Desnivell: 1434 m.

 

Desnivell acumulat: 1750 m.

 

Dificultat: Alta.

 

El dissabte dia 13 de juny de 2009 sortim el Joan i jo a les set del matí en direcció a Benasc. En tres hores arribem i sense aturar-nos ens dirigim als Plans de Senarta per tot seguit pujar, amb el cotxe, per la pista de Vallivierna fins el Refugi de Coronas, també dit de Pescadors, al que hi arriben prop de les dotze del migdia. Ens canviem i sobre les dotze comencem a caminar travessant el Pont de Coronas.

 

SONY DSC

Pont de Coronas.

 

Passem pel Refugi i enfilem amunt pel camí comú a les valls de Corones, per on pujarem, i la vall de Llosars. Als pocs minuts trobem el pal indicador que senyala les dues valls, nosaltres agafen el camí de l’esquerra que, travessant grans tarteres, puja pel Barranc de Corones fins la Pleta de Coronas, a la que hi arribem en cinquanta minuts.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Camí que puja a la Pleta de Coronas.

 

En aquest punt mengem una mica i continuem, girant a la dreta en direcció Est, per arribar fins a l’Ibón inferior de Coronas, a on girem a l’esquerra, un altre cop en direcció Nord, per anar a tota cresta fins l’Ibón del Medio de Coronas, a 2.757 m. joc on plantem la tenda per passar la nit.

 

Una vegada plantada la tenda anem a intentar pujar l¡agulla de Haurillon de 3.075 m. que es troba a la cresta de Cregüeña, prop del Pico Maldito.

 

SONY DSC

Camí de l’Agulla de Haurillon que la veiem al centre.

 

Després d’una hora de camí ens troben al peu de l’agulla, mirem de pujar pel SO al coll que separa l’agulla de Haurillon de la de Cregüeña, no ho veiem clar, donem el tom a l’agulla i ho intentem pel NE, per la vesant que baixa del Pico Maldito.

 

SONY DSC

Escalant l’Agulla Haurillon.

 

Pugem fins a una mica més de la meitat de l’agulla, però veient les dificultats i l’hora que és, decidim rapelar i tirar avall.

 

SONY DSC

Rapelant l’Agulla Haurillon.

 

Tornem a la tenda a on sopem i a les nou del vespre ens disposem a dormir.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Sopant a l’Ibón del Medio de Coronas.

 

A mitja nit ens desperta una tempesta amb llamps i trons com poques vegades es pot sentir. Els tros s’ajuntaven uns amb els altres i tenien una durada entre trenta i quaranta segons, brutal, impressionant.

 

Son les cinc del matí del diumenge catorze de juny, sona el despertador i ens llevem per menjar una mica, prepara les motxilles i cap a les sis del matí sortim en direcció al coll de Coronas. El dia es presenta gris i amenaça pluja. Travessem la gelera de Coronas, la neu està sopa, no ha gelat durant la nit i al damunt ha plogut.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Pujant les primeres rampes en direcció al Coll de Coronas.

 

A la mitja hora de sortir comença a ploure. Ens posem el gore i tapem les motxilles amb les seves capelines. Continuem amunt i a l’hora i mitja d’haver sortit de la tenda ja son al peu de la canal Estasen, plou però decidim continuar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Primeres rampes de la Canal Estasen mirant avall.

 

SONY DSC

Primeres rampes de la Canal Estasen mirant amunt.

 

Al començament la canal és força dreta, però hi ha una bona traça que ens ajuda a pujar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Les primeres rampes son les més fortes.

 

El perill més real d’aquesta canal és la caiguda de pedres i per corroborar-lo el meu piolet va rebre un impacte d’una d’elles, la sort va estar del nostre costat.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Els rocs que cauen no son petits.

 

Cap a mitja canal la pendent es suavitza una mica i la pluja també va afluixar.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Ara som a mitja Canal Estasen.

 

Al cap damunt la canal es divideix en dos, con una y, i nosaltres agafem cap a l’esquerra ja que anem directament cap l’Aneto, sense fer les dues puntes de tres mil metres, les agulles Daviu i Escudier, que es troben al cal damunt de la canal, però feia mal temps i l’important és sortir el més aviat possible.

 

Exif_JPEG_PICTURE

A l’esquerra branca que puja a l’Aneto, al mig canal Petit Black a l’Agulla Daviu i la dreta branca que puja a l’Agulla Escuder.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Cap damunt de la Canal Estasen amb l’Agulla Daviu coronant-la.

 

Al arribar a dalt de la canal girem a l’esquerra, però en contes de pujar per la cresta, com que hi ha neu i traça feta, donem el tom a la cresta i pugem directament a l’Aneto.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Aneto 3.404 m.

 

Hem trigat dues hores i mitja en fer tot el camí, bon horari.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Baixant pel Pas de Mahoma.

 

 

No perdem temps, fem fotos i sortim del cim pel Pas de Mahoma, esmorzem una mica a recer, i de baixada cap el Coll de Coronas aprofitem per fer la Punta Oliveras Arenas de 3.292 m.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Punta Oliveras Arenas de 3.292 m. Amb l’Aneto al darrera.

 

Baixem pel Coll de Coronas, i per la gelera agafem el camí de pujada pe arribar a la tenda.

 

Exif_JPEG_PICTURE

Coll de Coronas.

 

 

Pleguem la tenda, recollim tots les coses, i avall pel mateix camí de pujada fins el cotxe, al qual arribem en un parell d’hores.

 

 

Exif_JPEG_PICTURE

Sortida de l’Ibón del Medio de Coronas amb l’Aneto al fons.

 

Maladeta

Mapa de la zona.