trescant pels cims

explorant el món natural

Ribes del Segre, Aitona i Serós.

Quan arribem a Aitona agafem la carretera a la dreta que després de passar per uns magatzems fruiters arriba al pont que travessa el riu Segre, abans d’arribar al pont, baixem a l’esquerra i trobem gairebé sota el pont, un espai molt adequat per deixar el cotxe i començar la pedalada.

pont d’Aitona sobre el Segre

retornem al camí asfaltat i travessem el pont

Una vegada estem a l’altra riba, agafem a la dreta el camí asfaltat que passa entre conreus i l’anem seguint fins que arribem a un canal de desguàs que travessem per un altre pont

 

Seguint sempre pel camí principal, quan passem prop d’un mas el camí s’apropa al riu i ara va tocant la riba

Veiem Serós al fons

Quan arribem a la carretera de Maials, passem per sota i anem a trobar el pont vell de Serós, avui convertit en zona d’esbarjo i memorial de la Guerra Civil.

Travessem el riu pel pont i després de visitar la zona, travessem la carretera i passant per la vora d’una gravera, agafem riu amunt per la riba dreta, el camí de terra que seguim, va tota l’estona a tocar del riu.

anirem enllaçant camins agrícoles, agafant sempre el que va més prop de la riba del riu, però arriba un moment que entrem a una zona de bosc de ribera, on el camí es fa més perdedor i està força malmés. Aquest camí dona a un camí agrícola que haurem de seguir a l’esquerra tot allunyant-nos del riu.

Anirem buscant de seguir el més paral·lels possible al riu Segre, ara la nostra ruta es gairebé una línia recta, però seguim enllaçant camins.

Ara ja tant sols queda arribar a la carretera d’Aitona, el camí ens deixa just al començament del pont que travessa el riu, allí on hem començat la nostra ruta i on ens espera el nostre cotxe.

Si vol baixar-te el trac d’aquesta ruta, ho pots fer AQUÍ

 

Amposta i Deltebre

Ruta circular que permet seguir les dues ribes del riu Ebre entre les poblacions d’Amposta i Sant Jaume d’Enveja – Deltebre. Es tracta d’una pedalada sense desnivell i un agradable passeig que permet contemplar diferents aspectes del riu i els seus contorns.

Deixarem el nostre vehicle als afores d’Amposta, sortint per la carretera TV-3405, en un aparcament condicionat per a bicicletes que serà el nostre punt de partida i d’arribada.

zona d’aparcament

Començarem a pedalar riu amunt, per un passeig que segueix la riba fins que arribem al

passeig vora el riu

pont d’Amposta, que travessarem

una vegada estem a l’altra riba, deixem la carretera pel primer camí que trobem i seguim pel camí entre camps d’arrossars, el riu ens queda una mica apartat, però més endavant ens hi podrem apropar i anirem per un camí a tocar del riu.

quan arribem a la riba del riu, la nostra ruta transcorre amb la vegetació de ribera a la dreta i els camps de conreu a l’esquerra.

Quan arribem a Sant Jaume d’Enveja, seguim per un passeig que segueix la riba fins que arribem a la vista del pont nou, Lo Passador, que hem de travessar. Al costat mateix hi veiem les barques del pas de barca que fins fa pocs anys feia el servei que ara fa el pont.

pugem a la carretera i travessem lo riu pel pont fins l’altra riba, la de Deltebre.

Una vegada passat el pont i just a l’altra riba, trobem un camí equipat com a passeig i ruta saludable que seguirem tot remuntant el riu en direcció a Amposta.

Aquest camí està condicionat com a ruta natural i diferents cartells ens informen de la fauna, la vegetació i les curiositats de la zona.

finalment arribem a la zona d’aparcaments d’on hem sortit i on acabem la nostra excursió. Aquest és el mapa de la ruta.

Si vols tenir el trac de la ruta, clica AQUÍ

Cotiella 2.912 metres.

Cotiella 2.912 metres.

 

Localització: Pirineu aragonès.

 

Dates: 25 i 26 d’octubre de 2017.

 

Participants (3): Joan Gassol, Toni Coll i Pere López.

 

Inici: Pista de Barbarruens a Plan, quilòmetres 3,5 i a 1.420 metres d’alçada.

 

Final: Pista de Barbarruens a Plan, quilòmetres 3,5 i a 1.420 metres d’alçada.

 

Circular: No.

 

Temps real: 10 hores.

 

Temps total: Primer dia 01:50 hores, segon dia 09:50 hores, total 11:45 hores.

 

Desnivell: 1.492 metres.

 

Desnivell acumulat: 1.692 metres.

 

Distància: Primer dia 4,04 quilòmetres, segon dia 17,83 quilòmetres, total 21,87 quilòmetres.

 

Dificultat: Bastant difícil.

 

Punt de sortida on deixem el cotxe.

 

El dimecres vint-i-cinc d’octubre Joan i jo sortim de Reus i passem a buscar a Toni per Tarragona, d’aquí pugem fins a Barbarruens a Hosca.

 

Al arribar al poble i just abans d’entrar hi ha una pista a ma esquerra que porta fins al poble de Plan, l’agafem amunt.

 

Quan portem uns 3,5 quilòmetres trobem, en un gram tom a l’esquerra, una gran explanada on deixem el cotxe i des d’on surt el nostre camí.

 

Bonic bosc per on puja el camí.

 

Quan son les 14:50 hores comencem a caminar per un camí que de seguida, i amb una pujada molt forta i sostinguda, s’endinsa en el bosc.

 

A les 15:03 hores trobem un camí marcat amb el GR 5, l’agafem amunt i cap a l’esquerra. Deu minuts més tard retrobem la pista a on hem deixat el cotxe.

 

Pista que de mica en mica es transforma en camí.

 

La pista de seguida es transforma en camí i sobre les 15:25 hores trobem un barranc pel que baixa un rierol que dona al Salt del Gargalluso.

 

Rierol que dona al Salt de Gargalluso.

 

Més endavant creuem tres barrancs i el camí comença a pujar, i en un quart d’hora, després del quart barranc, arribem al Coll de l’Ibón, a 1.905 metres d’alçada.  Aquí tenim la primera vista del Cotiella que en aquest cas està enfarinat de neu.

 

Coll de l’Ibón a 1.905 metres.

 

El camí ara baixa fort gairebé fins arribar al Ibón d’Armeña, a 1.820 metres d’alçada. Tot baixant podem veure el refugi al fons.

 

Baixada i Ibón d’Armeña a 1.820 metres al fons.

 

Ibón d’Armeña.

 

Quan son les 16:45 hores arribem al refugi d’Armeña.  Es tracta d’un refugi lliure d’unes vint places, amb una taula i bancs, i un foc a terra al  entrar al refugi, i amb dos pisos amb somiers i matalassos.

 

Arribant al refugi d’Armeña.

 

Ens instal·lem i el primer que fem és anar a buscar aigua a la font de Riances, a uns vint-i-cinc metres al costat del refugi, i una mica de llenya per encendre el foc.

 

Agafant aigua a la font de Riances.

 

Sopem i dormim al refugi, per a l’endemà, després d’esmorzar una mica, i quan son dos quarts de vuit del matí sortim del refugi, i comencem a caminar per la part del darrera del refugi.

 

Comencem a caminar amb l’ajuda dels frontals.

 

El camí surt una mica en direcció NO, però de seguida gira cap a l’oest, per en franca pujada, per una tartera continuada, anar rodejant tot el circ d’Armeña fins anar a trobar el Coll de Cotiella, però abans d’arribar-hi es passa per Piedra Blanca, una zona preciosa on hi ha multitud de simes, unes més grans que altres, producte d’un procés erosiu càrstic.

 

Bonica imatge del crepuscle matutí.

 

El camí va serpentejant per salvar el laberint entre simes, però està molt ben marcat amb força fites.

 

Arribant a Piedra Blanca, començament del laberint de simes.

 

Anem fent petites parades per fer fotos, però quan son les deu del matí, parem a menjar i beure una mica.

 

Una mirada en darrera amb tota la tartera.

 

Sobre un quart d’onze reprenem el camí de pujada.

 

Després de superar aquesta part càrstica enfilem directes al Coll de Cotiella, que ja veiem clarament.

 

Coll de Cotiella al centre de la imatge.

 

Al final per arribar al coll hem de fer una petita grimpada, però res que no pugui superar qualsevol persona avesada a caminar per aquest tipus de terreny.

 

Quan son les 10:25 hores som dalt del Coll de Cotiella, ja posem veure el que ens queda, podem veure el Cotiella a la dreta, a l’esquerra el Cotielleta i al mig la colladeta, a la qual hem d’anar.

 

Som al Coll de Cotiella i Colladeta a l’esquerra.

 

Per arriba a la colladeta hem de fer una travessia quasi horitzontal, sense baixar ni pujar gaire, però que en algun moment és força compromesa.

 

Fent la travessa entre els dos colls.

 

Sobre les 10:50 som a la Colladeta, ja només ens queda girar a la dreta i pujar una gran pala de pedruscall.

 

Som a la Colladeta, ja tenim el cim a tocar.

 

Arribant al cim.

 

A les 11:25 hores som dalt del cim, som dalt del Cotiella, a 2.912 metres d’alçada, un gran cim.

 

Cotiella 2.912 metres.

 

Ens fem les fotos de rigor, gaudim de la impressionant vista que té aquest cim sobre gairebé la meitat del Pirineu. Podem contemplar a la nostra esquerra, tal com hem arribat al cim, la Peña Montañesa, el Monte Perdido, el pic de La Munia, el Bachimala, el Posets, el Perdiguero, tot el massís de la Maladeta amb l’Aneto, el Vallivierna i la Tuca de Culebras, tots cims de més de tres mil metres.

 

Massís de la Maladeta amb el Vallivierna i Tuca de Culebras a la dreta.

 

El cim del Cotiella és un dels llocs del Pirineu on la tradició ha ubicat la celebració d’aquerrales. La toponímia local te noms com la “Brecha de las Brujas (2.604 metres), que domina un coll a prop del cim, entre el Cotiella i el Pico de Espony, per on també es pot pujar al Cotiella.

 

A les 12:00 hores sortim del cim i tornem a baixar pel mateix recorregut, baixem fins a la Colladeta i a partir d’aquí, amb molt de conte anem fent la travessia fins al Coll de Cotiella pel que passem quan son les 12:43 hores.

 

Passem pel costat de grans simes.

 

També passem pel costat de simes més petites.

 

Anem fent petites parades per descansar, travessem tot el laberint de la zona càrstica i de mica en mica arribem al refugi quan son les 14:50 hores.

 

Al refugi dinem tranquil·lament, recollim tot el material que havíem deixat, carreguem les motxilles i comencem a baixar quan son les 15:35 hores.

 

Baixant per la pista abans d’arribar al cotxe.

 

Tornem a baixar pel mateix camí del dia anterior, però quan arribem al primer camí que vam agafar al sortir del cotxe, el deixem i continuem per la pista, molt més còmoda i quan son les 17:25 hores tornem a ser al cotxe.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat en negre.

 

Mola de la Febró 951 m.

La Febró – La Mola – Mas d’en Porrera – Masos de Galzeran – La Febró.

 

Cim: La Mola de la Febró.

 

Data: Diumenge 15 de gener de 2017.

 

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

 

Inici: La Febró.

 

Final: La Febró.

 

Circular: Si.

 

Temps real. 03:00 hores.

 

Temps total: 04:10 hores.

 

Desnivell: 197 metres.

 

Desnivell acumulat: 350 metres.

 

Distància: 12,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

Quan son les 11:00 ens trobem al petit poble de a Febró, deixem el cotxe al començament del poble i comencem a caminar cap el centre del mateix. Primer tirem amunt per veure si surt el camí d’allí, però no, surt de la part baixa, pel carrer Canyada.

 

El camí baixa en direcció al barranc pel PR-C 6 i de seguida travessem el barranc de Vinarroig.

 

Creuant el barranc de Vinarroig i corral de Josep Mª Martorell.

 

En aquest punt, just davant del Corral de Josep Mª Martorell, el camí gira a la dreta i amunt per una petita paret esgraonada de roca, trobem un pal que en ho indica, seguim direcció a Prades.

 

Punt on es separen el PR-C 6 i el PR-C 87.

 

Als dos minuts trobem un altre pal indicador, deixem el PR-C 6 direcció a Prades i girem per un camí a l’esquerra pel PR-C 87 direcció a Arbolí.

 

El camí va pujant poc a poc fins arribar al coll de les Torres on fem un tom de noranta graus i continuem pujant, al poc el PR gira l l’esquerra però nosaltres continuem pujant recte amunt.

 

Vista de la Febró des de el coll de les Torres.

 

El camí es transforma en pista i continuem per la mateixa fins que trobem un camí a la dreta marcat amb una fita, deixem la pista i continuem amunt pel camí.

 

El camí passa per sota de la Mola de la Febró.

 

Aquet camí ens durà fins el cim de la Mola pel mig d’un bonic bosc.

 

Quan son les 12:00 creuem la línia d’alta tensió elèctrica i ens trobem gairebé dalt.

 

Punt on deixem la pisa i agafem el camí que puja a la Mola de la Febró.

 

Per un senderó una perdedor seguim amunt i a la dreta, i quan son les 12:10 hores som dalt de la Mola de la Febró, a 951 metres d’alçada.

 

Mola de la Febró 951 metres.

 

El cim és molt petit, però té unes excel·lents vistes sobre la vall del riu Siurana i sobre el volcà de el Puig de Gallicant.

 

Vista de la vall del riu Siurana i l’esquerra el Puig de Gallicant.

 

Retornem pel mateix camí i quan son les 12:40 hores tornem a estar a la pista, ara girem a la dreta en direcció als Solans, lloc pel qual passem quan son les 12:55 hores.

 

Punt on deixem la pista.

 

Seguim per la pista fins arribar als peus de la Moleta, on trobem un camí que baixa a l’esquerra, son les 13:15 hores, l’agafem ja que el mapa pinta que ens portarà fins el mas d’en Porrera.

 

Caseta on comença a desaparèixer el camí.

 

Als cinc minuts trobem una caseta i el camí comença a desaparèixer.

 

Anem seguint guiats per les parets de la Moleta, ara ja sense camí, perquè sabem que al final trobarem la pista que passa pel mas d’en Porrera.

 

Mas d’en Porrera.

 

Quan son les 14:10 trobem la pista, l’agafem a l’esquerra i de seguida passem pel mas d’en Porrera.

 

Seguim per la pista i sobre dos quarts de tres de la tarda passem pels masos de Galzeran, tots les edificacions estan en runes.

 

Masos de Galzeran.

 

Seguim per la pista que de cop comença a baixar fort fent ziga-zagues fins arribar al fons de la llera del riu Siurana, el qual travessem per uns pilons de ciment.

 

Pas on creuem el riu Siurana.

 

Remuntem per la pista, tornem a passar pel corral de Josep Mª Martorell quan son les 15:00 hores, tancant així el circuit d’avui.

 

Arribant al poble de la Febró.

 

Acabem de pujar fins el poble de la Febró, arribant al cotxe quan son les 15:10 hores.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat de blau.

MIRADORES DE REBILLA – ESCUAÍN

Magnífica excursió que recomanem fer a la tardor. Ens ofereix la possibilitat de veure el Trencalós i moltes aus carronyaires majorment, en el seu hàbitat natural. A part tant les panoràmiques com la vegetació de mitja muntanya, ja justifiquen per si sols l’excursió. Es tracta d’una ruta sense cap complicació de 5’2 Km i 428 m de desnivell acumulat.

Arribant a la població de Rebilla, just a l’últim tomb abans d’arribar al poble, hi trobem espai per deixar el cotxe i un panell informatiu que ens detalla les espècies animals que podem veure durant el recorregut. Aquí començarem a caminar.

Panell informatiu de fauna

Comencem a caminar per un sender ben traçat que tendeix a planejar. des del principi ja podem gaudir de la vegetació i de les panoràmiques dilatades.

El camí s’apropa al sota-cingle i aviat arribem a les runes de l’antiga ermita de Sant Lorién (San Lorenzo)

Runes de l’ermita de San Lorién

Un panell ens informa de la història i de l’arquitectura.

Panell informatiu

Retornem al camí i poc més endavant trobem el primer Mirador que s’aboca al barranc, la vista talla l’alé. Seguim la ruta i arribem a una cruïlla, seguim rectes però després retornarem a aquesta cruïlla, que és el camí que va des del refugi de Fontarruego a Rebilla. Tot seguit trobarem els Miradores de Angonés, son dos però estan separats. Son uns espectaculars balcons que s’aboquen al barranc, oferint una vista aèria i impressionant de les Gargantas d’Escuaín i el Rio Yaga. Molt probablement trobarem fotògraf amb càmeres molt profesionals intentant fotografiar algun ocell.

Mirador de Angonés

Retornem a la cruïlla i emprenem la forta pujada que tot i fer zig-zagues, es fa dura. Per sort no dura molta estona.

Cruïlla

A mesura que pugem anem guanyant panoràmica.

Arribats al pla de sobre el cingle, s’acaba la pujada i ara ja dominem molt més paisatge. La vegetació ja és més escadussera i esquerpa, més adequada pels vents i els freds i calines d’aquesta alçada.

En aquests trams el que domina son les muntanyes que en rodegen, dominant l’espai hi tenim la Peña Montañesa i l’espectacular Castillo Mayor, a part d’una multitud de cims que ens es impossible d’identificar.

Quan el camí baixa, entrem altre vegada en l’espessorall d’aquests magnífics boscos que per la tardor estan tant espectaculars.

Finalment arribarem al poble de Rebilla, per la part alta, i trobarem primer que res l’església i el cementiri, com és ben habitual. Val la pena de visitar-los.

Esglesia

Ja només queda travessar el poble, tot aprofitant per visitar-lo i agafar el tram final de la carretera que ens portarà al nostre cotxe.

Esglesia

Aquí teniu el mapa de la ruta

Si voleu el track de la ruta, cliqueu AQUÍ

TOMB PER LA BASSA DE LES OLLES I L’ILLA DE MAR

11.58 Km sense desnivell apreciable. Es pot fer en BTT o també a peu.

Bonica ruta que permet gaudir de dos espais naturals del Delta de l’Ebre molt singulars i que combinats amb les vistes a la Badia del Fangar, fan d’aquesta ruta, un entorn privilegiat on poder gaudir de paisatge, de natura i de gran quantitat d’ocells. Recomanem portar uns binocles.

Des del passeig, vora mar, seguirem la costa en direcció al delta, tot seguit que sortim de la població, el camí es sense asfaltar, trobarem indicacions a la “Bassa de Les Olles” i arribem al final del camí on podem aparcar. Un panell informatiu ens explica deferents aspectes de l’indret natural que anem a passejar.

seguim sempre molt prop de la platja per una pista sense desnivell, on tant sols trobem algunes clotades de sorra fina que poden dificultar el nostre avenç. Aviat arribem a un primer observatori de fauna.

Observatori

Fotges, ànecs i Corbs marins

La Bassa de Les Olles, es va formar per un antic gorg que desaiguava les avingudes del riu Ebre, al ser un lloc sense treballar, ha mantingut el seu aspecte salvatge. Actualment els dret d’explotació de pesca el tenen els pescadors de La Ràpita i els de caça l’associació de l’Ampolla.

L’Ampolla i la Bassa de Les Olles

El desguàs de La Bassa, forma un canal que al desembocar al mar, conforma un hàbitat molt atractiu per les espècies marines i un bon punt de pesca.

desguàs de la Bassa i pescador

Aviat entrem en zona d’arrossars, que en aquesta època (octubre) estan inundats.

Arrossars

Desguàs dels arrossars

Ara ja entrem a l’Illa de Mar. Antigament era una explotació arrossera, per`se’n va abandonar el conreu per tal d’aprofitar l’espai i crear una bassa natural que actua com a filtre de les aigües que van a al mar. La vegetació de canyissar i joncs, filtren els nutrients i depuren l’aigua, aconseguint que la qualitat de l’aigua de la badia del Fangar hagi millorat molt en qualitat.

Badia del Fangar, al fons es veuen les muscleres.

vegetació de la llacuna de Illa de Mar.

Arts de pesca a primer terme i muscleres al fons. Badia del Fangar.

Un cop sobrepassada l’Illa de Mar, aviat veurem el port muscler de l’Illa de Mar. Aquest tram de camí el farem d’anada i tornada, per tant, si es vol, es pot obviar i seguir rodejant la llacuna per la dreta.

Port de l’Illa de Mar

Retornem a la llacuna de l’Illa de Mar i seguim rodejant-la.

Illa de Mar

A la nostra dreta tindrem la llacuna de l’Illa de Mar i a la nostra esquerra podrem contemplar els arrossars.

Arrossars

Un cop sobrepassada l’Illa de Mar seguim un tram de camí que ja haviem fet a l’anada, fins trobar la Bassa de Les Olles, que ara seguirem per la seva altra riba, tot rodejant-la.

tornarem a trobar un observatori de fauna i ja serem prop del final de la nostra ruta, ben aviat retrobarem el tram de camí on hem iniciat la nostra ruta.

Últim observatori de fauna que trobarem.

Arribats al nostre cotxe, ja donem per acabada la nostra excursió. Recordar que ben prop tenim molts restaurants i bars on podrem menjar. Només cal escollir.

Si et vols baixar la ruta del wikiloc, clica AQUI

mapa del recorregut

Descoberta de Graus a la Mola de Colldejou.

2017-10-03 Descoberta de Graus a la Mola de Colldejou.

 

Comarca: Baix Camp i Priorat.

Data: Dimarts 03 d’octubre de 2017.

Participants (5): Joan Gassol, Joan Marqués, Josep Mariné, Toni Coll i Pere López.

Inici: Començament del camí de les Miloques.

Final: Començament del camí de les Miloques.

Circular: Si.

Temps real: 04:45 hores.

Temps total: 06:00 Hores.

Desnivell: 378 metres.

Desnivell acumulat: 725 metres.

Distància: 10,9 quilòmetres.

Dificultat: Moderada.

Sortim de Colldejou per la pista que porta al Coll del Guix, al poc la pista es bifurca, agafem la de la dreta, per l’altre hi tornarem. Quan estem a prop de mig camí del Coll del Guix trobem una pista que arriba per la dreta, ve de la font Freda i del coll de Freginals, per on tornarem. Hi pugem per aquesta pista i al primer gran tom a la dreta hi deixem el cotxe, doncs des d’aquí comença el camí per on volem començar la nostra excursió d’avui.

Quan son les 09:00 hores sortim pel camí que puja cap a la Mola pel camí de les Miloques.

Com que pensàvem que aquest camí estaria bastant brut, degut al seu desús, em portat alguna eina per netejar-ho, degut a això perdem una mica de temps, però no molt ja que l’hem trobat millor del que creiem.

Inici del camí de les Miloques.

Als deu minuts trobem un camí que ve per l’esquerra, el deixem i continuem amunt.

 

Camí que arriba per l’esquerra.

Quan portem poc més de mitja hora pujant trobem un camí que se’n va a la dreta, el deixem i fem una travessa a l’esquerra.

Cinc minuts més i estem davant les Miloques, el camí continua amunt deixant una gran Miloca a la nostra dreta, just en aquest punt i a ma esquerra trobem l’avenc Niu de la Miloca.

Gran Miloca davant nostre i a la dreta.

L’avenc del Niu de la Miloca, també dit de l’Escletxa de l’Escoda, és un avenc d’uns seixanta-set metres de fondària i uns cent vint metres de recorregut, consta de dues boques, la superior que és la que nosaltres veiem i un altre uns vint-i-tres metres per sota.

Avenc del Niu de la Miloca.

Parem un moment a guaitar el forat de l’avenc i continuem pujant una mica per la tartera que tenim al davant fins unes roques, uns deu minuts pujant, on parem a menjar i recuperar forces, son quasi les deu del matí.

Pujant per la tartera tenim al davant el Recó dels Caragols y a l’esquerra la Canaleta del Bondia.

Quan son un quart d’onze del matí tornem a pujar per la tartera i podem veure davant nostre una gran entrada o tall en la cinglera, es tracta del Recó dels Caragols, i a l’esquerra la Canaleta del Bondia, a on ens dirigim per pujar-hi.

Ens dirigim a la Canaleta del Bondia.

 

Inici de la Canaleta del Bondia.

 

La Canaleta del Bondia és estreta i força vertical, però al mateix temps divertida i curta, en uns deu minuts s’acaba.

 

Final de la Canaleta del Bondia.

Al sortir de la Canaleta del Bondia fem una gran fita per identificar el lloc, pugem una mica i de seguida trobem el camí de la Canal del Morà, el qual agafem avall quan son tres quarts d’onze.

Fem una gran fita per poder identificar de lluny la Canaleta del Bondia.

Als deu minuts baixant pel camí que portem, el deixem i ens desviem a l’esquerra per anar a trobar el Portell del Llamp.

Punt on deixem el camí de la Canal del Morà.

En el punt on comença el Portell del Llamp fem una gran fita per identificar-lo i que es pugui veure de lluny, son les onze del matí.

El Portell del Llamp és una canal que té forma de Y, amb dues entrades o sortides per la part de dalt i una a la part de baix.

Una de les dues entrades al Portell del Llamp.

El Portell és curt, només triguem en baixar-ho uns vuit minuts, i al sortir per baix hi ha una tartera, després de la qual el camí continua cap a la dreta.

Sortida del Portell del Llamp.

Als cinc minuts d’haver deixar endarrere el Portell del Llamp trobem el camí del Salt del Llop, l’agafem amunt i fem una petita grimpada per superar un ressalt que fa la paret.

Una vegada superat aquest petit grau el camí gira a l’esquerra i amunt fins que trobem de nou el camí de la Canal del Morà, son les onze i vint minuts.

 

Davant nostre el petit ressalt que s’ha de grimpar.

Una vegada al camí de la Canal del Morà davallem en direcció al Coll del Guix, però uns set minuts abans d’arribar-hi trobem el camí de la Canal de les Professons, el que està marcat amb el GR 7-3, passen dos minuts de tres quarts de dotze.

Punt on es troben els camins de les canals del Morà, marcat amb blau, i la de les Professons, marcat amb el GR7-3.

Quan som al camí de la Canal de les Professons girem a la dreta i tornem a pujar en direcció a la Mola.

Inici del camí de la Canal dels Clavellers.

Sobre les dotze i cinc minuts estem a uns vuit-cents metres d’alçada, a ma esquerra y ha un contrafort, trobem una gran fita, som a l’entrada del camí de la Canal dels Clavellers, girem a l’esquerra i el seguim.

El camí està una mica brut i perdedor, però després de tretze minuts som al inici de la Canal dels Clavellers.

Canal dels Clavellers.

Aquesta canal també fa una Y, el començament és el mateix però a mitja canal pots saltar a l’altra branca o seguir pujant per la que ho fem, nosaltres continuem recte per la que hi anem.

Només triguem set minuts en pujar aquesta canal, després continuem rectes en direcció a la Punta dels Coscolls, a la qual li donarem la volta per l’esquerra amb intenció de pujar pel darrera, pel camí que puja de la Canal Fosca, camí que trobem quan son les dotze i quaranta nou hores.

Punt on trobem el camí que puja de la Canal Fosca.

Quan som en aquest camí girem a la dreta i amunt per arribar a la Punta dels Coscolls, a la qual arribem a l’una en punt de la tarda.

Punta dels Coscolls, 888 m.

A la Punta dels Coscolls descansem uns deu minuts, els quals aprofitem per beure una mica i escriure quelcom al llibre de piulades.

Quan tornem a camina ho fem en direcció oest per la cresta fins anar al Toll del Galàpet, gairebé sempre sec.

Toll del Galàpet.

Des de el Toll del Galàpet pugem als Corralots i baixem fins el Pouet.

Els Corralots.

Des de el Pouet ens arribem a coronar la màxima alçada de la Mola, el castell a 921 metres, al qual arribem quan son les tretze i quaranta hores i ens fem una foto de grup.

Foto de grup al Castell de la Mola de Colldejou.

Després de les fotos decidim baixar pel Portell de la Cova, passar per la cova i per a continuació baixar pel GR 7-3 uns cinc minuts fins trobar a ma dreta el camí que baixa pels Pins Biguers del Polvorer.

Portell de la Cova vist des de dalt.

Inici del camí que baixa pels Pins Biguers del Polvorer.

Tot baixant per aquest camí quan son dos quarts de tres de la tarda arribem al Coll de Freginals, on trobem la pista que ma esquerra aniríem a la Font Freda i a ma dreta ens portaria fins el Coll del Guix.

Pista al Coll de Freginals.

Una vegada a la pista agafem la direcció del Coll del Guix i en una mitja hora tornem a ser al cotxe.

Mapa de la zona, recorregut marcat en groc.

Si vols descarregar-te el trac clica AQUÍ

 

 

 

Coll del Guix, Camí de l’Ull de Bou, Canal del Mig, Punta dels Coscolls, Corralons, Pouet, Castell, Canal del Morà, Coll del Guix.

Coll del Guix, Camí de l’Ull de Bou, Canal del Mig, Punta dels Coscolls, Corralons, Pouet, Castell, Canal del Morà, Coll del Guix.

 

A tres quarts de nou del matí d’avui dia 22 de setembre de 2017 hem deixat el cotxe a Coll del guix i hem començat a caminar en direcció a la Mola pel GR 7-3.

 

Als cinc minuts ens desviem a l’esquerra pel camí de l’Ull de Bou, mentre pugem anem posant alguna que altre fita nova per resseguir el camí una mica millor, i pugem fins el coll que es troba sota la Punta de Baix de la Mola, al qual hi arribem quan son les deu en punt del matí.

 

Vista de l’Ull de Bou.

 

En aquest punt girem a la dreta per trobar el camí que puja a la Canal del Corb o Fosca, i quan el trobem l’agafem amunt.

 

Pocs metres abans d’arribar a la canal trobem el camí que ve de la Canal del Mig, l’agafem a l’esquerra i ens hi arriben fins la mateixa.

 

Canal del Mig, Caseta del Sord, Canal del Corb o Fosca.

 

Petita Cova entre la Canal del Corb i la del Mig.

 

Inici de la Canal del Mig.

 

Pugem per la Canal del Mig i quan som a dalt de tot girem cap a la dreta i pugem en diagonal fins la Punta dels Coscolls a la qual hi arribem quan son les 11:05 hores.

 

Final de la Canal del Mig.

 

Punta dels Coscolls 888 m.

 

Recorrem tota la Punta d’un costat a l’altre per veure les vistes i tot seguit retornem per recórrer la Mola fins el Corralons.

 

Els Corralons (possible poblat ibèric).

 

Una vegada als corralons baixem una mica fins el Pouet on esmorzem una mica.

 

El Pouet.

 

Al acabar d’esmorzar ens dirigim cap el Castell, però poc abans d’arribar es desferma una tempesta brutal.

 

Ens tapem amb les capelines i roba impermeable, els llamps cauen al nostre entorn, els trons ens fan encongir cada vegada que sonen, baixem tan ràpid com podem no sigui que un dels llamps ens toqui.

 

Punt geodèsic a prop del Castell.

 

Davallem fins el Coll del Guix directament i sense aturades, la nostra intenció era pujar i baixar per les diferents canals i portells que hi han a la cara sud de la Mola, però el mal temps ens fa canviar les nostres intencions.

 

Baixem per la Canal del Morà que és potser la més directe i ràpida per arribar al Coll del Guix.

 

Quan son les 12:25 hores tornem a ser al cotxe.

 

Mapa de la zona, recorregut marcat en color carabassa.

Si vols descarregar el trac clica AQUÍ

Tom a la Mola de Nadell o d’en Adell, 583 metres.

Comarca: Serres del Mestral.

Data: Dimarts 22 d’agost de 2017.

Participants (4): Joan Gassol, José Vázquez, Toni Coll i Pere López.

Inici: Coll de Portes.

Final: Coll de Portes.

Circular: Si.

Temps real: 03:00 hores.

Temps total: 04:10 hores.

Desnivell: 99 metres.

Desnivell acumulat: 443 metres.

Distància: 6,9 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

Sortida Coll de Portes.

El dimarts dia 22 d’agost de 2017 ens trobem quatre amics a Reus, d’aquí anem per la A7 fins al desviament de la carretera C-44 que puja a Mora d’Ebre, pugem per aquesta carretera i entre els quilòmetres tres i quatre, poc abans d’arribar a Masriudoms, trobem una pista que surt a l’esquerra.

A l’entrada d’aquesta pista hi ha un panell indicador. Entrem per aquesta pista i de seguida en deixem una a ma esquerra, i tot seguit en deixem la que va cap a la dreta marcada amb el PR-C 90, seguim recte amunt uns tres quilòmetres fins el coll de Portes, abans trobarem una pista que ve de la dreta, però nosaltres seguim recte amunt i cap a l’esquerra.

Al arribar al coll de Portes tenim una sorprès, portem una roda punxada, entre tots la canviem i no més perdem un quart d’hora.

Quan son les 09:15 comencem a caminar per un camí ben marcat que surt del mateix coll i que puja en direcció a la Mola.

Obaga de Masriudoms.

El camí va pujant suaument per l’Obaga de Masriudoms, i en quinze minuts som dalt d’un coll on trobem un pal indicador, aquí girem a l’esquerra en direcció a la mola i a la Canal de la Paumera.

Pal indicador al cap d’amunt de l’obaga de Masriudoms.

Als deu minuts i per un camí que ara fa molt poca pujada arribem a un altre pal indicador que ens diu que a la dreta tenim la canal de la Paumera i davant nostra el cim de la Mola.

 

Pal indicador de la Canal de la Paumera, al fons cim de la Mola de Nadell.

En aquest punt deixem el camí que portem i enfilem cap a la canal de la Paumera a la qual hi arribem de seguia.

 

Canal de la Paumera.

Baixem per la bonica canal amb precaució, és molt dreta i estreta, està marcada de groc i rep el seu nom a la quantitat de palmeres de margalló que hi ha dins seu.

 

Canal de la Paumera.

A la sortida de la canal, i pel damunt nostre, podem veure una miloca força important.

Baixant pel camí dels Meners i la Basseta.

Al sortir de la canal el camí gira cap a l’esquerra i continua baixant bastant fort, saltant marges, pel camí dels Meners i la Basseta, fins que arribem a un pal indicador quan son les 10:20 hores.

Pal indicador que senyala el Tom de Corralets.

Aquí decidim fer un petit descans i aprofitem per menjar i beure quelcom.

Arribant al mas dels Meners, entre els camins dels Meners i dels Corralets.

Aquest pal ens diu que avall i a l’esquerra hi ha el camí del Tom dels Corralets, decidim agafar-lo i en uns deu minuts arribem al fons del barranc de Nadell, on trobem un mas en runes, es tracta del Mas dels Meners, que als mapes ve mal pintat.

Mas dels Meners, entre els camins dels Meners i dels Corralets.

El camí continua amunt i cap a la dreta, i en uns vuits minuts trobem el PR-C 90, el qual agafem cap a la dreta en direcció al coll de Sereny o de Puntal.

Unió del camí del Tom de corralets amb el PR-C 90.

Anem pujant pel PR-C 90 i en uns trenta minuts arribem al coll, on descansem uns cinc minuts.

Pujant pel PR-C 90, camí dels Corralets, al fons la cova de Nadell a l’esquerra i el coll de Puntal a la dreta.

La Mola de Nadell vista des del camí que puja al coll de Puntal.

Pal indicador al coll de Sereny o de Puntal .

Al coll de Puntal deixem el PR i agafem a l’esquerra amunt en direcció al Grauet de Nadell.

Coll de Sereny o de Puntal.

Cova de Nadell.

Anem pujant i al arribar al contrafort que baixa de la Mola trobem un corriol, l’agafem a l’esquerra i en cinc minuts ens porta fins la cova de Nadell.

Arribant a la cova de Nadell al fons coll de Puntal.

La cova és una gran balma on els ramats de cabres autòctones de la zona aprofiten per passar la nit, si més no el terra ho confirma.

Interior de la cova de Nadell.

Coll de Puntal des del Grauet de Nadell.

A les 12:05 hores sortim de la cova i tornem al camí de pujada, de seguida trobem el Grauet de Nadell, en el qual trobem un primer pas equipat amb un cordino, y un segon amb una cadena que ajuden a pujar una mica.

Primer pas del Grauet de Nadell equipat amb un cordino.

Segon pas del Grauet de Nadell equipat amb cadenes.

Passat el Grauet de Nadell el camí gira cap a l’esquerra, i quan son les 12:25 hores trobem un pal indicador que ens diu que venim del Grauet de Nadell i recte està la canal de la Paumera.

Pal indicador que es troba després de superar el Grauet de Nadell.

Continuem  pujant i quan son les 12:45 hores som dalt del petit cim de la Mola de Nadell.

Vista de Miami Platja fins el cap de Salou.

Vista de Miami Platja i de l’Hospitalet de l’Infant.

La Mola de Nadell o d’en Adell, de 583 metres, te una vista impressionant, als peus tenim tota la costa de l’Hospitalet de l’Infant i cap a l’altre costat totes les muntanyes que envolten a Tivissa, Vandellós, Pratdip, Colldejou, etc.

Vista de la Serra de Llaberia, Mola de Colldejou i al fons el Montsant.

Dalt del cim gaudim de les vistes, fem les fotos de rigor i quan son les 13:00 hores tornem a caminar en direcció a la canal de la Paumera.

Foto de cim a la Mola de Nadell.

Quan sortim de la Mola de seguida trobem el pal indicador a on al matí hem girat per baixar per la canal de la Paumera.

A partir d’aquí seguim pel mateix camí de pujada que hem fet servir al matí.

Quan son les 13:12 hores tornem a ser al pal indicador on ens diu que recte tenim la Portella i a la dreta el coll de Portes.

Tornem a baixar per l’Obaga de Masriudoms i quan son les 13:25 hores tornem a ser al cotxe, donant per acabada una matinal força bonica.

Mapa de la zona, recorregut amb cotxe puntejat lila i a peu amb vermell.

 

Coll del Guix, Camí de l’Ull de Bou, Camí de Massanes, Camí Vell de Colldejou, Canal del Corb o Fosca, Mola, Portell del Llamp, Coll del Guix.

Coll del Guix.

De Colldejou anem amb el cotxe fins el Coll del Guix, aquí comencem a caminar quan son les 09:00 hores del dinou de setembre de 2017.

Sortim pel GR 7-3 en direcció a la Mola, i als cinc minuts trobem una gran fita a l’esquerra, és el començament del camí de l’Ull de Bou, el seguim i anem col·locant alguna que altra fita, el camí segueix una diagonal en direcció SO.

Inici camí de l’Ull de Bou.

Quan son les 09:40 arribem a un collet on podem veure la vall de Massanes, a partir d’ara el camí recorre la cara oest de la Mola.

Collet on es veu la vall de Massanes.

Quan portem més de la mitat de la paret oests de la Mola ens girem mirant endarrere i podem veure l’Ull de Bou a la paret de la Mola, es tracta d’un gran forat rodó penjat a mitja alçada.

Ull de Bou.

Vista que dona nom al camí de l’Ull de Bou.

Continuem i quan son les 10:20 hores s’acaba el camí que portem i arribem a un collet sota mateix de la Punta de Baix de la Mola, i trobem un camí que va d’esquerra a dreta, cap a la dreta va a parar al camí que puja a la Canal del Corb o fosca, i a l’esquerra baixa fins l’Avenc de la Torniola i el camí de Massanes, nosaltres baixem cap a l’esquerra.

Punta de Baix de la Mola de Colldejou.

Possible avenc a l’enquerra del camí baixant.

El camí va durant uns cinc minuts per una cresta per davallar cap a la dreta primer per un bon camí, més tard davalla fortament per després anar per un bosc amb arbres caiguts i arribar fins l’avenc de la Torniola, i de seguida trobem el camí de Massanes, el qual agafem cap a la dreta en direcció a la Torre de Fontaubella.

Avenc de la Torniola.

Final del camí on s’ajunta amb el camí de Massanes.

Quan son les 11:20 som a la font de Fontaubella, esmorzem una mica i continuem camí passant pel Pla de la Femada.

Font de Fontaubella.

Pla de la Femada.

Quan son les 11:40 hores son al cap d’amunt del Pla de la Femada, on trobem el camí Vell de Colldejou i el seguim cap a la dreta.

Intersecció amb el camí vell de Colldejou.

La Torre de Fontaubella.

Sobre les 12:00 hores trobem el camí que puja cap a la Canal fosca, el seguim.

Camí que puja a la Canal Fosca.

Curiosa senyalització.

A les 12:18 hores s’acaba el camí asfaltat i trobem el pujador cap a la Canal fosca, hi pugem.

Inici del pujador a la Canal Fosca.

Trenta-cinc minuts de pujada i ens trobem al peu de la Canal del Corb o Fosa, hi pugem i en uns deu minuts ja som al cap d’amunt de la canal.

A la dreta el camí al coll sota la Punta de Baix.

Canal del Mig, Caseta del Sord i Canal del Coro o Fosca.

Inici de la Canal Fosca.

Final Canal del Corb o Fosca.

Una vegada dalt continuem recte fins la Punta dels Coscolls a la qual hi arribem quan son les 13:30 hores.

Punta dels Coscolls, 888 m.

Foto de companys a la Punta dels Coscolls.

Travessem tota la Mola, passem pel Pouet, pel Bassot i ens arribem fins el Castell al qual hi arribem quan son les 14:00 hores.

Pouet de la Mola de Colldejou.

Bassot de la Mola de Colldejou.

Castell de la Mola de Colldejou, 921 m.

Per baixar fins el cotxe enfilem pel Recó dels Caragols, recó realment impressionant, continuem baixant seguint unes marques blaves que venen del Salt del Llop, i quan portem uns cinc minuts baixant ens decantem cap a l’esquerra en direcció al Portell del Llamp pel qual hi baixem.

Racó dels Caragols.

 

Racó dels Caragols.

 

Inici Portell del Llamp.

Final Portell del Llamp.

Al final de la canal girem cap a la dreta fins que trobem el camí que baixa de la canal del Morà i l’agafem avall, està marcat amb senyals blaves.

Camí que baixa de la Canal del Morà.

Vista del Portell del Llamp.

Continuem baixant per aquest camí fins que trobem el que baixa del Salt del Llop, també marcat amb senyals blaves i unes antigues blaves i vermelles, també l’agafem avall.

Intersecció camí del Salt del Llop amb el del GR 7-3.

Aquest camí ens porta fins el camí de la Canal de les Professons , que és el que puja a la Mola pel GR 7-3, per tant no més ens queda baixar i en cinc minuts tornem a ser al Coll del Guix quan son les 15:00 hores.

Coll del Guix.

Mapa de la zona, recorregut pintar de carabassa.