trescant pels cims

explorant el món natural

100 Cims Montmalús 2.781 m. (Andorra)

Montmalús 2.781 m.

Pic de la Portella de Colells2.773 m.

Pic d’Envalira 2.827 m.

Pic Negre d’Envalira 2.822 m.

 

Cim: Montmalús, Pic de la Portella de Colells, Pic d’Envalira i Pic Negre d’Envalira.

Data: Dissabte 28 de juliol de 2018.

Participants(4): Maria Alías, Joan marqués, Tatiana Stupina i Pere López.

Inici: Aparcament de les pistes d’esquí de Grau Roig a Andorra.

Final: Aparcament de les pistes d’esquí de Grau Roig a Andorra.

Circular: si.

Temps real: 05:36 hores.

Temps total: o9:30 hores.

Desnivell: 692 metres.

Desnivell acumulat: 1.091 metres.

Distància: 13,7 quilòmetres.

Dificultat: Difícil. Recorregut d’alta muntanya, alguns trams de cresta son força aeris o exposats.

 

El passat dia 27 de juliol de 2.018 anem a dormir a uns apartaments al Pas de la Casa, a Andorra, amb la intenció de fer dos cims dels 100 Cims de la FEEC, el Montmalús i el Pic Negre d’Envalira.

 

L’itinerari d’avui ens permetrà observar la morfologia glaciar dels circs que envolten la zona de Grau Roig. Tenim el circ de Pessons, el de Montmalús i Colells que tots plegats formen la capçalera del  riu Valira d’Orient, tot això al SE d’Andorra, a cavall de les fronteres entre Andorra, Catalunya (Espanya) i França.

 

Inici a Grau Roig.

 

Restaurant el Piolet.

 

El dissabte ens llevem d’hora i quan son les 08:20 hores ja ens trobem al pàrquing de les pistes de Grau Roig i comencem a caminar entrant a les pistes, trobem dues pistes i agafem la que puja amunt a l’esquerra.

 

Quan son les 08:35 hores i hem fet uns quatre-cents metres de recorregut trobem a ma esquerra i a uns quants metres el restaurant El Piolet, l’anem a veure i la zona és força bonica.

 

Retornem a la pista i continuem amunt, tot i que també es pot continuar amunt des del restaurant, però nosaltres hem escollit l’altre opció.

 

La pista puja donant toms i de tant en tant s’acosta a un telecadira, pel qual també es pot pujar, tot i que molt més dret, i per on va un GR.

 

Sobre les 09.10 hores s’acaba la pista, ens trobem al final del telecadira i hi trobem un petit estany, aquí el camí gira a l’esquerra.

 

Petit estany al final del telecadira.

 

Camí i Montmalús al fons.

 

El camí està molt ben traçat i no té cap pèrdua, passem al costat d’un monòlit en memòria d’Albert Viladomat que està fer de marbre negre.

 

Cap al final el camí es divideix en dos, un puja a la Collada de Montmalús i l’altre a un petit coll que es veu una mica més a l’esquerra.

 

Nosaltres agafem el de la dreta, que al mateix temps es divideix en dos, però tots dos fan cap a la Collada.

 

Quan son les 10:08 hores som dalt de la Collada de Montmalús a 2.747 metres, aquí girem cap a la dreta i en deu minuts som dalt del cim.

 

Som dalt del cim del Montmalús, a 2.781 metres, primer cim del dia i primer cim dels 100 Cims de la FEEC.

 

Collada de Montmalús.

 

Arribant al cim del Montmalús.

 

Montmalús 2.781 m.

 

Des del cim podem contemplar cap el nord oest el Circ de Pessons amb tots els seus estanys als seus peus, cap el nord est el Circ dels Colells amb els seus estanys també, i cap el sud oest el Refugi i l’Estany de Montmalús.

 

Deu minuts al cim i tornem a baixar a la Collada, a la qual hi arribem també en deu minuts.

 

Pic de Colells.

 

Pic de la Portella de Colells.

 

A la Collada esmorzem una mica i quan son les 10:56 sortim recte, deixant el cim a l’esquena, en direcció als pics de Colells.

 

El camí continua per la vessant sud oest del cim de Colells de 2.746 metre, sense arribar a les crestes ni baixar gaire, i va donant el tom al cim.

 

No hi ha gaire traça al camí, però es van trobant fites que ens orienten.

 

Poc abans d’arribar a la Portella de Colells passem una petita tartera, però hi traces de camí i es passa bé, i quan son les 11:30 hores estem a la Portella de Colells a 2.654 metres.

 

El camí continua, passem pel cim de la Portella de Colells de 2.762 metres i de mica en mica ens porta fins un collet que hi ha abans d’atacar la Serra Seca, al qual hi arribem quan son les 12:46 hores.

 

Pic de Serra Seca.

 

Deixant en darrera la Serra Seca.

 

Comencem a donar el tom al cim de la Portella de Joan Antoni o de Serra Seca de 2.775 metres, nosaltres li donem el tom pel costat dret, trobem fites i traces de camí.

 

Cap el final de la serra anem girant cap a l’esquerra, passant pel damunt d’una petita cresta força aèria per acabar baixant a la Portella de Joan Antoni  a 2.676 metres, i a la que hi arribem quan son les 13:25 hores.

 

Portella de Joan Antoni.

 

Arribant a la Portella d’Engait.

 

Comencem a pujar per l’altre vessant de la Portella, estem pujant el cim de la Menera de 2.774 metres, però poc abans d’arribar dalt del cim trobem un camí que ve de l’esquerra i que està marcat amb el GR7, GR pirinenc.

 

Seguim aquest camí cap a la dreta i poc a poc ens mena fins la Portella d’Engait o d’Envalira de 2.700 metres, per la que hi passem quan son les 14:00 hores.

 

Passem aquesta portella, a la qual hi tornarem per agafar el camí de baixada a Grau Roig, i continuem donant el tom, sense pujar-hi, al Pic d’Engait de 2.780 metres, per anar a un collet que el separa del Pic d’Envalira, i tot seguit enfilar aquest últim cim, al qual arribem quan son les 14:28 hores.

 

Pic d’Envalira 2.827 m.

 

Som dalt del Pic d’Envalira de 2.827 metres, sostre del dia d’avui però que no pertany a la col·lecció dels 100 Cims de la FEEC, ens fem unes fotos i quan son les 14:53 hores sortim en direcció al cim que tenim al costat, el Pic Negre d’Envalira que aquest sí que pertany a la col·lecció i que és el nostre segon objectiu del dia.

 

Baixant del Pic d’Envalira.

 

Pujant al Pic Negre d’Envalira.

 

Salven la poca distància que hi ha entres els dos cims, uns tres-cents metres, i quan son les 15:07 Som dalt del Pic Negre d’Envalira de 2.822 metres. Cal destacar la diferència entre la vessant nord escarpada i rocallosa, amb la vessant sud herbosa i suau.

 

Pic negre d’Envalira 2.822 m.

 

Quan son les 15:13 hores sortim del cim pel mateix camí que hi hem pujat, però no passaré pel cim del Pic d’Envalira, poc abans d’arribat dalt ens decantem cap a l’esquerra anat a buscar directament la Portella d’Engait, a la qual hi arribem quan son les 15:50 hores.

 

Una vegada dalt de la Portella i mirant cap a baix, cap Grau Roig que el tenim als nostres peus, el camí surt cap a la dreta.

 

El camí baixa fort i constant, va a passar per sota el cims d’Envalira que he pujat i de mica en mica decanta vers les pistes d’equí de Grau Roig.

 

Deixant en darrera el cims.

 

Tartera de pedra vermella.

 

El camí té marques d’un GR, però molt desgastades com si fos d’un antic GR hores d’ara possiblement des homologat, i també està perfectament fitat.

 

Cap al final de la barrancada passem per una zona de roques vermelles que una vegada superada el camí ens deix en una pista quan son les 16:48 hores.

 

Seguim la pista cap a l’esquerra, passem a tocar d’un estany artificial, aquí tenim tres pistes, agafem recte per la del mig.

 

Aquesta pista ens mena a un pista d’esquí que està bordejada per uns pals amb uns animals de fusta a mode de tòtems.

 

 

 

Baixant cap a Grau Roig.

 

Arribant a Grau Roig.

 

Anem seguint un trac que ens fa deixar la pista d’esquí i va a donar el tom a un turó, per més tard retornar a la pista d’esquí per la que hi anàvem.

 

Just en aquest punt com que ja veiem la zona de pàrquing on tenis el cotxe, decidim baixar al recte per prats herbosos fins que quan son les 17:40 hores tornem a ser al cotxe.

 

Mapa de la zona, recorregut de color groc.

Si vols verre el trac a wikiloc clica AQUÍ

Index per comarques del repte 100CIMS de la FEEC

llistat ordenat per comarques, dels 308 cims que proposa la FEEC per al seu repte dels 100CIMS, amb descripcions, fotografies i tracks de la ruta o rutes emprades.

ANDORRA

Montmalús

CATALUNYA NORD

ALT CAMP

ALT EMPORDÀ

ALT PENEDÈS

ALT URGELL

ALTA RIBAGORÇA

ANOIA

BAGES

 Roca de Sant Salvador o Elefant, a Montserrat

BAIX CAMP

BAIX EBRE

BAIX EMPORDÀ

BAIX LLOBREGAT

BAIX PENEDÈS

BARCELONÈS

BERGUEDÀ

CERDANYA

CONCA DE BARBERÀ

GARRAF

GARRIGUES

GARROTXA

GIRONÈS

MARESME

MOIANÈS

MONTSIÀ

NOGUERA

OSONA

PALLARS JUSSÀ

PALLARS SOBIRÀ

PLA D’URGELL

PLA D’ESTANY

PRIORAT

RIBERA D’EBRE

RIPOLLÈS

Taga

SEGARRA

SEGRIÀ

SELVA

SOLSONÈS

TARRAGONÈS

TERRA ALTA

URGELL

VAL D’ARAN

VALLÈS OCCIDENTAL

VALLÈS ORIENTAL

 

100 Cims – Taga 2.040 m. (Ripollès).

Taga 2.040 m.

 

Cim: Taga.

Data: Dimecres 15 d’agost de 2018.

Participants(4): Joan Gassol, Montse León, Tatiana Stupina i Pere López.

Inici: Pàrquing sota el Coll de Jou.

Final: Pàrquing sota el Coll de Jou.

Circular: No.

Temps real: 01:50 hores.

Temps total: 02:30 hores.

Desnivell: 405 metres.

Desnivell acumulat: 412 metres.

Distància: 4,2 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

 

Ja fa quatre mesos que vam engegar el repte dels 100 cims, cada dimarts hem sortit, el temps ens ha respectat de manera que sempre em pogut conquerir els nostres repte, però el dimarts passat, 14 d’agost, donaven tempestes per tot el territori català, però com que la sort està de la nostra part, el dimecres dia 15 ha estat la festa de la Mare de Deu d’Agost i el temps ha tornat a ser bo.

 

Degut a això, dimarts a última hora ens decidim a sortir les dues parelles, amb intenció de fer el Taga, un cim molt fàcil i que no representa cap problema començar a pujar-ho a mig dematí.

 

Dit i fet, el dimecres a les set del matí ens trobem i agafem la carretera fins a Ribes de Fresser, aquí agafem la petita carretera fins a Bruguera i continuem per una pista cimentada, per la Serra de l’Home, fins al Coll de Jou. Al arribar el sobrepassem uns dos-cents metres i deixem el cotxe en una zona habilitada com a pàrquing.

 

Pàrquing i Coll de Jou al fons.

 

Arribant al Coll de Jou.

 

Quan son les 10:30 del matí comencem a caminar desfent els dos-cents metres fins el Coll de Jou, al arribar girem a la dreta i ara ja per camí fressat, tirem amunt cap el cim del Taga, cim que ja es veu de bon començament, amb la seva característica creu de color groc.

 

El Coll de Jou (jou significa “Unió”) uneix el Puig de Sant Amanç o Amand al sud, puig entapissat per boscos; amb el Taga al nord, pelat com a conseqüència de l’activitat ramadera. Aquest fet explica l’aspecte entapissat dels prats de la Serra de Conivella a la que pertany el Taga.

 

Des del començament ens acompanya una tanca a ma esquerra que arriba fins dalt de tot del cim, nosaltres la seguirem una bona estona.

 

Comencem la pujada.

 

Seguim la tanca.

 

El camí no té pèrdua, està molt fresat, però per si de cas també està marcat de color groc.

 

No més començar podem veure a l’esquerra i al fons el mític Pedraforca, que ens acompanyarà amb la seva presència.

 

El camí puja tota l’estona per prats herbosos, està molt fressat i no té pèrdua, però per si de cas també està senyalitzat amb marques de color grog.

 

Quan portem vint minuts caminant passem per un lleuger pla, som al Pla de Cabanes.

 

Puig de Sant Amand al nostre darrera.

 

Pla de les Cabanes.

 

 

Deu minuts més i tornem a passar per un pla, som al Jaça de Mitjavila (lloc de muntanya tancat amb andars on sojorna el bestiar especialment a l’estiu), a partir d’aquí la tanca que hem portat sempre a la nostra esquerra, continua amunt directa al cim, nosaltres també pugem, però ho fem anat una mica cap a la dreta fins un petit coll al qual hi arribem quan son les 11:25 hores.

 

Jaça de Mitjavila.

 

Pedraforca i el Cadí al fons.

 

Pugem fins un petit coll.

 

Ja tenim a prop el cim.

 

En aquest coll fem un gir de noranta graus a l’esquerra i continuem pujant fis al cim el qual de seguida es veu, i quan son les 11:35 hores hi arribem, passem pel costat de la gran creu de fusta pintada de groc i arribem al cim.

 

Taga 2.040 metres.

 

Estem a tocat del Puigmal i tots els cims de l’olla de Nuria, també podem veure el Balandrau que vam pujar la setmana passada.

 

Aprofitem el temps per fer unes fotos i per menjar una mica, i quan son les 12:05 tornem a baixar pel mateix camí que de pujada.

 

El Taga al ser un cim fàcil i curt de pujar, hi puja molta gent, el dia d’avui hem vist més de cinquanta persones pujant i baixant pels quatre costats del cim.

 

Tots el cims de l’Olla de Nuria.

 

Balandrau al centre.

 

 

A les 12:54 hores tornem a ser al Coll de Jou, parem a observar els panells informatius que hi han, i davallem els dos-cents metres que ens queden fins el pàrquing, al qual hi arribem quan son les 13:00 hores.

 

La tornada la fem seguint la carretera o camí a en cimentat fins a Ogassa, però primer parem a fer la visita a l’església de Sant Martí de Ogassa, que fou consagrada el vuit de febrer de 1024 per l’abat Oliba, bisbe de Vic.

 

Sant Martí d’Ogassa.

 

Darrera de Sant Martí d’Ogassa.

 

 

Mapa de la zona, recorregut en color grog.

 

Si vols veure el trac a wikiloc d’aquest a pica AQUÍ

 

100 Cims – Roca de Sant Salvador o l’Elefant a Montserrat (Bages).

Roca de Sant Salvador o l’Elefant.

 

Cim: Roca de Sant Salvador o l’Elefant.

Data: Dimarts 14 de maig de 2019.a

Participants(3): Joan Gassol, Toni Coll i Pere López.

Inici: Pàrquing abans d’arribar a la Basílica de Montserrat.

Final: Pàrquing  abans d’arribar a la Basílica de Montserrat.

Circular: No.

Temps real: 02:30 hores.

Temps total: 04:30 hores.

Desnivell: 477 metres.

Desnivell acumulat: 505 metres.

Distància: 9,0 quilòmetres.

Dificultat: Moderada.

 

Roca de Sant Salvador o l’Elefant.

 

Avui dimarts dia 14 de maig de 2019 ens trobem al pàrquing de les instal·lacions turístiques a Montserrat, tres companys, tres amics, i tenim la intenció de pujar dalt de tot de la gran Roca de Sant Salvador, més coneguda per l’Elefant.

 

Feia temps que hi volíem anar, però fins avui no s’han donat les circumstàncies per fer-ho, així doncs quan son les 08:30 hores del matí comencem a caminar en direcció al Santuari, però abans farem una parada per prendre un cafetó.

 

Pàrquing a Montserrat.

 

Som al Monestir de Montserrat.                   

Una vegada fet el cafè som davant la font de l’Abat Oliva o del Portal, son les 09:00 hores i comencem a caminar pujat pel costat esquerra de la font, per les escales dels Pobres, no més ens queden uns mil esgraons pel davant, som a 710 metres d’alçada.

 

El camí ho fem còmodament, anem xarrant i amb la il·lusió de pujar una muntanya mítica pels tres, això fa que sense adornar-nos creuem el Torrent de Santa Maria per un pont de fusta.

 

Principi de les escales dels Pobres.

 

Creuant el Torrent de Santa Maria.

 

Quan son les 09:25 hores passem per un estret, som al Pas dels Francesos o també conegut com l’Estret de Gibraltar, un estret entre dues parets de roca per on s’enfilen uns trenta o quaranta esgraons i on han col·locat una barana o passamans, de cara a que els turistes hi puguin pujar més còmodament.

 

A les 09:30 hores arribem a un petit replà, som al pla que anomenen Plaça de Santa Ana, som a 895 metres d’alçada.

 

En aquest punt deixem el camí que portàvem i girem a la dreta per anar seguint el PR-C 19 que ens portarà fins l’ermita de Sant Benet.

 

Pas dels Francesos.

 

Miranda dels Ermitans.

 

Poc més de cinc minuts després del desviament i som a la Miranda dels Ermitans, una balconada sobre la vall per la que anem pujant i sobre les instal·lacions del Monestir de Montserrat realment espectacular, com és normal s’hi aturem a contemplar les vistes dos minuts i continuem amunt pel camí.

 

Quan son les 09:50 hores arribem a l’ermita refugi de Sant Benet.  L’ermita es troba uns metres cap a l’esquerra del camí, s’hi arribem i podem veure que les obres de restauració continuen després de varis anys que les van començar.

 

Ermita refugi de Sant Benet.

 

L’Elefant a l’esquerra i la Mòmia a la dreta.

 

Retornem al camí que anàvem i continuem amunt. Als pocs minuts trobem una bifurcació, a la dreta i avall segueix el PR, a l’esquerra i amunt Sant Salvador, tal com indica una pintada en una roca, nosaltres amunt cap l’ermita refugi de Sant Salvador.

 

En cinc minuts passem pel collet de la Trumfa i poc abans d’arribar a la següent ermita passem a tocar de la impressionat roca de la Mòmia, la qual impressiona per les seues parets verticals i la seua alçada.

 

A les 10:10 hores arribem a l’ermita refugi de Sant Salvador, saturem una estona per menjar una mica i quan son dos quarts d’onze continuem el nostre camí.

 

Ermita refugi de Sant Salvador.

 

Coll de Sant Salvador.

 

Aquí tenim dos variants, una recte amunt des de la mateixa ermita per una costeruda pujada fins el coll de Sant Salvador, o l’altre que retorna una mica per on hem arribat, va girant amunt i a la dreta seguint unes marques grogues i també fa cap al mateix coll, ens decidim per la segona.

Una mica passat el coll de Sant Salvador i abans que el camí comenci a davallar trobem una fita i un camí que puja amunt i a la dreta, son les 10:40 hores.

 

Aquest camí ens pujarà directament fins el nostre cim, primer passa per una zona amb vegetació, després ve un tram de roca que no representa cap dificultat, a continuació arriba un tram una mica més dret que anem salvant passant per una esquerda a la dreta i que amb ajuda de les mans anem superant fis a la part alta d’aquest mur, a continuació fem un petit flanqueig a la dreta i ens situem directament sota l’Escletxa de Sant Salvador o Pas de l’Endocrí, son les 11:00 hores.

 

Superant el primer tram de roca.

 

Superant una grimpada més dreta.

 

L’escletxa és un tram estret entre dues parets d’uns cinc metres, inclinat, estret per tant s’ha de pujar de costat, i on les presses son escasses i patinen.

 

De primeres intentem pujar l’escletxa amb la motxilla, però de seguida veiem que no passarem, per la qual cosa ens la traiem i aprofitem per posar-nos l’arnès, agafar la corda i començar a superar l’escletxa.

 

Amb una mica de dificultat però res que no es pugui superar, ens plantem dalt de l’escletxa que dona pas als últims metres de roca fàcil fins el cim.

 

Escletxa de Sant Salvador.

 

Primer intent de pujar l’escletxa.

Preparant el material d’escalada.

 

Part superior de l’escletxa.

 

 

Quan son les 11:20 hores som dalt del cim de la Roca de Sant Salvador o l’Elefant, som a 1.156 metres, un dels punts més alts de Montserrat.

 

L’Elefant té dues puntes, una que seria el final de la trompa i l’altre que seria el cap, nosaltres som a la més alta, la que seria el cap de l’elefant.

 

Roca de Sant Salvador o l’Elefant 1.156 metres.

 

La vista és de 360 graus, podem contemplar totes les puntes montserratines, aprofitem per felicitar-nos, feia molt temps que miràvem la figura de l’Elefant i somiàvem en escalar-lo, estem molt contents i ens fem força fotos de record.

 

Quan son les 11:20 hores sortim del cim, per fer-ho muntem un ràpel i amb un tres i no res som sota l’escletxa, desfem el camí fins el coll de de Sant Salvador.

 

Rapelant l’escletxa de Sant Salvador.

 

Recollint el material d’escalada.

 

Al coll agafem a l’esquerra pel camí directe que ens deix a l’ermita, aquí esmercem una bona estona buscant les restes d’una càmera de fotos que ens a caigut des de dalt.

 

Quan son un quart de dues tornem a baixar pel mateix camí de pujada i quan son les 14:10 hores tornem a estar al final de les escales dels Pobres, a la font de l’Abat Oliva.

 

Santuari de Montserrat.

 

Escultura Anna (2018) de l’artista Jaume Plensa a l’atri de la basílica.

 

 

Entrem a fer la visita al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat i quan son dos quarts de dues sortim i en 10 minuts tornem a ser al cotxe donant per acabada la nostra aventura d’avui.

 

Mapa de la zona, recorregut en color vermell.

 

La RAMBLA DE SELLUMBRES, Portell de Morella.

Magnífica excursió, sense cap dificultat per bons senders i ben senyalitzats, que ofereix un espectacle natural excepcional, l’engorjat de parets calcàries i el microclima, ha propiciat un paisatge vegetal únic i especial que agafa el seu màxim esplendor a la tardor.

Son 13 quilòmetres de ruta amb un desnivell positiu de 500 metres, es pot fer perfectament matinal i acabar amb un bon dinar a l’hostal del poble.

Sortim de la part alta del poble, a les primeres cases que trobem quan entrem per la carretera d’accés, un indcador ja ens porta per un camí asfaltat que fa baixada

Al final de la baixada, trobem una cruïlla i un indicador, a la tornada també farem cap aquí. Nosaltres girem a l’esquerra i anem planejant per camí ample

El sender transcorre per antics camps de conreu, avui abandonats, entre alzines i vegetació de garriga, trobem moltes construccions de pedra en sec

El camí desemboca a una pista, a tocar de la carretera. La seguim a la dreta per una plana creuada per marges de pedra en sec, si estem amatents, vora el camí i enmig dels arbres, hi veurem un cabana de pedra en sec molt ben conservada, amb passadís d’entrada.

La pista gira a l’esquerra i ja intuïm el cingle al final de la plana, hi ha un pal indicador. Nosaltres abandonem el camí i camp a través, anem a buscar la vora del cingle

Des d’on podrem contemplar l’espectacular meandre que forma la Rambla de Sellumbres en aquest punt i per on passarem després.

Tornem al punt anterior i al pal indicador i seguim per la pista,

aviat trobarem el camí que s’endinsa per una barrancada i ens baixarà a la Rambla.

El sender transcorre entre parets calcàries i en forta baixada, per terreny pedregós, rodejat de formacions rocalloses força espectaculars.

Arribats a la llera de la Rambla, girem a la dreta per camí ben marcat, el camí és planer amb els c`dols habituals de riera, i transcorre fondo clos entre grans parets, la vegetació és més pregona i l’harmonia dels colors omple els nostres sentits.

El barranc es comença a obrir, ens trobarem una cruïlla amb un indicador, és el punt on deixarem lam llera del barranc per sortir a la dreta per dins del bosc, per un sender que fa pujada. Hi ha un pal indicador.

Aquest sender fa amples ziga-zagues i es va enfilant pel cingle, passant per raconades espectaculars

Sortirem dal a la plana, per una balconada molt panoràmica, ara ja som a la planúria on s’assenta el poble de Portell de Morella.

Anem doncs, planejant per camí ben treballat i a voltes empedrat, tot travessant camps de conreu, molts abandonats, i aviat començarem a veure el poble.

Arribarem a la cruïlla d’on havíem sortit i d’allí al poble, on acabarem la nostra excursió.

Aquí tens una mica de mapa i si vols obtenir el trac de wikiloc, pica AQUÍ

Ribes del Segre, Aitona i Serós.

Quan arribem a Aitona agafem la carretera a la dreta que després de passar per uns magatzems fruiters arriba al pont que travessa el riu Segre, abans d’arribar al pont, baixem a l’esquerra i trobem gairebé sota el pont, un espai molt adequat per deixar el cotxe i començar la pedalada.

pont d’Aitona sobre el Segre

retornem al camí asfaltat i travessem el pont

Una vegada estem a l’altra riba, agafem a la dreta el camí asfaltat que passa entre conreus i l’anem seguint fins que arribem a un canal de desguàs que travessem per un altre pont

 

Seguint sempre pel camí principal, quan passem prop d’un mas el camí s’apropa al riu i ara va tocant la riba

Veiem Serós al fons

Quan arribem a la carretera de Maials, passem per sota i anem a trobar el pont vell de Serós, avui convertit en zona d’esbarjo i memorial de la Guerra Civil.

Travessem el riu pel pont i després de visitar la zona, travessem la carretera i passant per la vora d’una gravera, agafem riu amunt per la riba dreta, el camí de terra que seguim, va tota l’estona a tocar del riu.

anirem enllaçant camins agrícoles, agafant sempre el que va més prop de la riba del riu, però arriba un moment que entrem a una zona de bosc de ribera, on el camí es fa més perdedor i està força malmés. Aquest camí dona a un camí agrícola que haurem de seguir a l’esquerra tot allunyant-nos del riu.

Anirem buscant de seguir el més paral·lels possible al riu Segre, ara la nostra ruta es gairebé una línia recta, però seguim enllaçant camins.

Ara ja tant sols queda arribar a la carretera d’Aitona, el camí ens deixa just al començament del pont que travessa el riu, allí on hem començat la nostra ruta i on ens espera el nostre cotxe.

Si vol baixar-te el trac d’aquesta ruta, ho pots fer AQUÍ

 

Amposta i Deltebre

Ruta circular que permet seguir les dues ribes del riu Ebre entre les poblacions d’Amposta i Sant Jaume d’Enveja – Deltebre. Es tracta d’una pedalada sense desnivell i un agradable passeig que permet contemplar diferents aspectes del riu i els seus contorns.

Deixarem el nostre vehicle als afores d’Amposta, sortint per la carretera TV-3405, en un aparcament condicionat per a bicicletes que serà el nostre punt de partida i d’arribada.

zona d’aparcament

Començarem a pedalar riu amunt, per un passeig que segueix la riba fins que arribem al

passeig vora el riu

pont d’Amposta, que travessarem

una vegada estem a l’altra riba, deixem la carretera pel primer camí que trobem i seguim pel camí entre camps d’arrossars, el riu ens queda una mica apartat, però més endavant ens hi podrem apropar i anirem per un camí a tocar del riu.

quan arribem a la riba del riu, la nostra ruta transcorre amb la vegetació de ribera a la dreta i els camps de conreu a l’esquerra.

Quan arribem a Sant Jaume d’Enveja, seguim per un passeig que segueix la riba fins que arribem a la vista del pont nou, Lo Passador, que hem de travessar. Al costat mateix hi veiem les barques del pas de barca que fins fa pocs anys feia el servei que ara fa el pont.

pugem a la carretera i travessem lo riu pel pont fins l’altra riba, la de Deltebre.

Una vegada passat el pont i just a l’altra riba, trobem un camí equipat com a passeig i ruta saludable que seguirem tot remuntant el riu en direcció a Amposta.

Aquest camí està condicionat com a ruta natural i diferents cartells ens informen de la fauna, la vegetació i les curiositats de la zona.

finalment arribem a la zona d’aparcaments d’on hem sortit i on acabem la nostra excursió. Aquest és el mapa de la ruta.

Si vols tenir el trac de la ruta, clica AQUÍ

Cotiella 2.912 metres.

Cotiella 2.912 metres.

 

Localització: Pirineu aragonès.

 

Dates: 25 i 26 d’octubre de 2017.

 

Participants (3): Joan Gassol, Toni Coll i Pere López.

 

Inici: Pista de Barbarruens a Plan, quilòmetres 3,5 i a 1.420 metres d’alçada.

 

Final: Pista de Barbarruens a Plan, quilòmetres 3,5 i a 1.420 metres d’alçada.

 

Circular: No.

 

Temps real: 10 hores.

 

Temps total: Primer dia 01:50 hores, segon dia 09:50 hores, total 11:45 hores.

 

Desnivell: 1.492 metres.

 

Desnivell acumulat: 1.692 metres.

 

Distància: Primer dia 4,04 quilòmetres, segon dia 17,83 quilòmetres, total 21,87 quilòmetres.

 

Dificultat: Bastant difícil.

 

Punt de sortida on deixem el cotxe.

 

El dimecres vint-i-cinc d’octubre Joan i jo sortim de Reus i passem a buscar a Toni per Tarragona, d’aquí pugem fins a Barbarruens a Hosca.

 

Al arribar al poble i just abans d’entrar hi ha una pista a ma esquerra que porta fins al poble de Plan, l’agafem amunt.

 

Quan portem uns 3,5 quilòmetres trobem, en un gram tom a l’esquerra, una gran explanada on deixem el cotxe i des d’on surt el nostre camí.

 

Bonic bosc per on puja el camí.

 

Quan son les 14:50 hores comencem a caminar per un camí que de seguida, i amb una pujada molt forta i sostinguda, s’endinsa en el bosc.

 

A les 15:03 hores trobem un camí marcat amb el GR 5, l’agafem amunt i cap a l’esquerra. Deu minuts més tard retrobem la pista a on hem deixat el cotxe.

 

Pista que de mica en mica es transforma en camí.

 

La pista de seguida es transforma en camí i sobre les 15:25 hores trobem un barranc pel que baixa un rierol que dona al Salt del Gargalluso.

 

Rierol que dona al Salt de Gargalluso.

 

Més endavant creuem tres barrancs i el camí comença a pujar, i en un quart d’hora, després del quart barranc, arribem al Coll de l’Ibón, a 1.905 metres d’alçada.  Aquí tenim la primera vista del Cotiella que en aquest cas està enfarinat de neu.

 

Coll de l’Ibón a 1.905 metres.

 

El camí ara baixa fort gairebé fins arribar al Ibón d’Armeña, a 1.820 metres d’alçada. Tot baixant podem veure el refugi al fons.

 

Baixada i Ibón d’Armeña a 1.820 metres al fons.

 

Ibón d’Armeña.

 

Quan son les 16:45 hores arribem al refugi d’Armeña.  Es tracta d’un refugi lliure d’unes vint places, amb una taula i bancs, i un foc a terra al  entrar al refugi, i amb dos pisos amb somiers i matalassos.

 

Arribant al refugi d’Armeña.

 

Ens instal·lem i el primer que fem és anar a buscar aigua a la font de Riances, a uns vint-i-cinc metres al costat del refugi, i una mica de llenya per encendre el foc.

 

Agafant aigua a la font de Riances.

 

Sopem i dormim al refugi, per a l’endemà, després d’esmorzar una mica, i quan son dos quarts de vuit del matí sortim del refugi, i comencem a caminar per la part del darrera del refugi.

 

Comencem a caminar amb l’ajuda dels frontals.

 

El camí surt una mica en direcció NO, però de seguida gira cap a l’oest, per en franca pujada, per una tartera continuada, anar rodejant tot el circ d’Armeña fins anar a trobar el Coll de Cotiella, però abans d’arribar-hi es passa per Piedra Blanca, una zona preciosa on hi ha multitud de simes, unes més grans que altres, producte d’un procés erosiu càrstic.

 

Bonica imatge del crepuscle matutí.

 

El camí va serpentejant per salvar el laberint entre simes, però està molt ben marcat amb força fites.

 

Arribant a Piedra Blanca, començament del laberint de simes.

 

Anem fent petites parades per fer fotos, però quan son les deu del matí, parem a menjar i beure una mica.

 

Una mirada en darrera amb tota la tartera.

 

Sobre un quart d’onze reprenem el camí de pujada.

 

Després de superar aquesta part càrstica enfilem directes al Coll de Cotiella, que ja veiem clarament.

 

Coll de Cotiella al centre de la imatge.

 

Al final per arribar al coll hem de fer una petita grimpada, però res que no pugui superar qualsevol persona avesada a caminar per aquest tipus de terreny.

 

Quan son les 10:25 hores som dalt del Coll de Cotiella, ja posem veure el que ens queda, podem veure el Cotiella a la dreta, a l’esquerra el Cotielleta i al mig la colladeta, a la qual hem d’anar.

 

Som al Coll de Cotiella i Colladeta a l’esquerra.

 

Per arriba a la colladeta hem de fer una travessia quasi horitzontal, sense baixar ni pujar gaire, però que en algun moment és força compromesa.

 

Fent la travessa entre els dos colls.

 

Sobre les 10:50 som a la Colladeta, ja només ens queda girar a la dreta i pujar una gran pala de pedruscall.

 

Som a la Colladeta, ja tenim el cim a tocar.

 

Arribant al cim.

 

A les 11:25 hores som dalt del cim, som dalt del Cotiella, a 2.912 metres d’alçada, un gran cim.

 

Cotiella 2.912 metres.

 

Ens fem les fotos de rigor, gaudim de la impressionant vista que té aquest cim sobre gairebé la meitat del Pirineu. Podem contemplar a la nostra esquerra, tal com hem arribat al cim, la Peña Montañesa, el Monte Perdido, el pic de La Munia, el Bachimala, el Posets, el Perdiguero, tot el massís de la Maladeta amb l’Aneto, el Vallivierna i la Tuca de Culebras, tots cims de més de tres mil metres.

 

Massís de la Maladeta amb el Vallivierna i Tuca de Culebras a la dreta.

 

El cim del Cotiella és un dels llocs del Pirineu on la tradició ha ubicat la celebració d’aquerrales. La toponímia local te noms com la “Brecha de las Brujas (2.604 metres), que domina un coll a prop del cim, entre el Cotiella i el Pico de Espony, per on també es pot pujar al Cotiella.

 

A les 12:00 hores sortim del cim i tornem a baixar pel mateix recorregut, baixem fins a la Colladeta i a partir d’aquí, amb molt de conte anem fent la travessia fins al Coll de Cotiella pel que passem quan son les 12:43 hores.

 

Passem pel costat de grans simes.

 

També passem pel costat de simes més petites.

 

Anem fent petites parades per descansar, travessem tot el laberint de la zona càrstica i de mica en mica arribem al refugi quan son les 14:50 hores.

 

Al refugi dinem tranquil·lament, recollim tot el material que havíem deixat, carreguem les motxilles i comencem a baixar quan son les 15:35 hores.

 

Baixant per la pista abans d’arribar al cotxe.

 

Tornem a baixar pel mateix camí del dia anterior, però quan arribem al primer camí que vam agafar al sortir del cotxe, el deixem i continuem per la pista, molt més còmoda i quan son les 17:25 hores tornem a ser al cotxe.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat en negre.

 

Mola de la Febró 951 m.

La Febró – La Mola – Mas d’en Porrera – Masos de Galzeran – La Febró.

 

Cim: La Mola de la Febró.

 

Data: Diumenge 15 de gener de 2017.

 

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

 

Inici: La Febró.

 

Final: La Febró.

 

Circular: Si.

 

Temps real. 03:00 hores.

 

Temps total: 04:10 hores.

 

Desnivell: 197 metres.

 

Desnivell acumulat: 350 metres.

 

Distància: 12,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

Quan son les 11:00 ens trobem al petit poble de a Febró, deixem el cotxe al començament del poble i comencem a caminar cap el centre del mateix. Primer tirem amunt per veure si surt el camí d’allí, però no, surt de la part baixa, pel carrer Canyada.

 

El camí baixa en direcció al barranc pel PR-C 6 i de seguida travessem el barranc de Vinarroig.

 

Creuant el barranc de Vinarroig i corral de Josep Mª Martorell.

 

En aquest punt, just davant del Corral de Josep Mª Martorell, el camí gira a la dreta i amunt per una petita paret esgraonada de roca, trobem un pal que en ho indica, seguim direcció a Prades.

 

Punt on es separen el PR-C 6 i el PR-C 87.

 

Als dos minuts trobem un altre pal indicador, deixem el PR-C 6 direcció a Prades i girem per un camí a l’esquerra pel PR-C 87 direcció a Arbolí.

 

El camí va pujant poc a poc fins arribar al coll de les Torres on fem un tom de noranta graus i continuem pujant, al poc el PR gira l l’esquerra però nosaltres continuem pujant recte amunt.

 

Vista de la Febró des de el coll de les Torres.

 

El camí es transforma en pista i continuem per la mateixa fins que trobem un camí a la dreta marcat amb una fita, deixem la pista i continuem amunt pel camí.

 

El camí passa per sota de la Mola de la Febró.

 

Aquet camí ens durà fins el cim de la Mola pel mig d’un bonic bosc.

 

Quan son les 12:00 creuem la línia d’alta tensió elèctrica i ens trobem gairebé dalt.

 

Punt on deixem la pisa i agafem el camí que puja a la Mola de la Febró.

 

Per un senderó una perdedor seguim amunt i a la dreta, i quan son les 12:10 hores som dalt de la Mola de la Febró, a 951 metres d’alçada.

 

Mola de la Febró 951 metres.

 

El cim és molt petit, però té unes excel·lents vistes sobre la vall del riu Siurana i sobre el volcà de el Puig de Gallicant.

 

Vista de la vall del riu Siurana i l’esquerra el Puig de Gallicant.

 

Retornem pel mateix camí i quan son les 12:40 hores tornem a estar a la pista, ara girem a la dreta en direcció als Solans, lloc pel qual passem quan son les 12:55 hores.

 

Punt on deixem la pista.

 

Seguim per la pista fins arribar als peus de la Moleta, on trobem un camí que baixa a l’esquerra, son les 13:15 hores, l’agafem ja que el mapa pinta que ens portarà fins el mas d’en Porrera.

 

Caseta on comença a desaparèixer el camí.

 

Als cinc minuts trobem una caseta i el camí comença a desaparèixer.

 

Anem seguint guiats per les parets de la Moleta, ara ja sense camí, perquè sabem que al final trobarem la pista que passa pel mas d’en Porrera.

 

Mas d’en Porrera.

 

Quan son les 14:10 trobem la pista, l’agafem a l’esquerra i de seguida passem pel mas d’en Porrera.

 

Seguim per la pista i sobre dos quarts de tres de la tarda passem pels masos de Galzeran, tots les edificacions estan en runes.

 

Masos de Galzeran.

 

Seguim per la pista que de cop comença a baixar fort fent ziga-zagues fins arribar al fons de la llera del riu Siurana, el qual travessem per uns pilons de ciment.

 

Pas on creuem el riu Siurana.

 

Remuntem per la pista, tornem a passar pel corral de Josep Mª Martorell quan son les 15:00 hores, tancant així el circuit d’avui.

 

Arribant al poble de la Febró.

 

Acabem de pujar fins el poble de la Febró, arribant al cotxe quan son les 15:10 hores.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat de blau.

MIRADORES DE REBILLA – ESCUAÍN

Magnífica excursió que recomanem fer a la tardor. Ens ofereix la possibilitat de veure el Trencalós i moltes aus carronyaires majorment, en el seu hàbitat natural. A part tant les panoràmiques com la vegetació de mitja muntanya, ja justifiquen per si sols l’excursió. Es tracta d’una ruta sense cap complicació de 5’2 Km i 428 m de desnivell acumulat.

Arribant a la població de Rebilla, just a l’últim tomb abans d’arribar al poble, hi trobem espai per deixar el cotxe i un panell informatiu que ens detalla les espècies animals que podem veure durant el recorregut. Aquí començarem a caminar.

Panell informatiu de fauna

Comencem a caminar per un sender ben traçat que tendeix a planejar. des del principi ja podem gaudir de la vegetació i de les panoràmiques dilatades.

El camí s’apropa al sota-cingle i aviat arribem a les runes de l’antiga ermita de Sant Lorién (San Lorenzo)

Runes de l’ermita de San Lorién

Un panell ens informa de la història i de l’arquitectura.

Panell informatiu

Retornem al camí i poc més endavant trobem el primer Mirador que s’aboca al barranc, la vista talla l’alé. Seguim la ruta i arribem a una cruïlla, seguim rectes però després retornarem a aquesta cruïlla, que és el camí que va des del refugi de Fontarruego a Rebilla. Tot seguit trobarem els Miradores de Angonés, son dos però estan separats. Son uns espectaculars balcons que s’aboquen al barranc, oferint una vista aèria i impressionant de les Gargantas d’Escuaín i el Rio Yaga. Molt probablement trobarem fotògraf amb càmeres molt profesionals intentant fotografiar algun ocell.

Mirador de Angonés

Retornem a la cruïlla i emprenem la forta pujada que tot i fer zig-zagues, es fa dura. Per sort no dura molta estona.

Cruïlla

A mesura que pugem anem guanyant panoràmica.

Arribats al pla de sobre el cingle, s’acaba la pujada i ara ja dominem molt més paisatge. La vegetació ja és més escadussera i esquerpa, més adequada pels vents i els freds i calines d’aquesta alçada.

En aquests trams el que domina son les muntanyes que en rodegen, dominant l’espai hi tenim la Peña Montañesa i l’espectacular Castillo Mayor, a part d’una multitud de cims que ens es impossible d’identificar.

Quan el camí baixa, entrem altre vegada en l’espessorall d’aquests magnífics boscos que per la tardor estan tant espectaculars.

Finalment arribarem al poble de Rebilla, per la part alta, i trobarem primer que res l’església i el cementiri, com és ben habitual. Val la pena de visitar-los.

Esglesia

Ja només queda travessar el poble, tot aprofitant per visitar-lo i agafar el tram final de la carretera que ens portarà al nostre cotxe.

Esglesia

Aquí teniu el mapa de la ruta

Si voleu el track de la ruta, cliqueu AQUÍ