trescant pels cims

explorant el món natural

MIRADORES DE REBILLA – ESCUAÍN

Magnífica excursió que recomanem fer a la tardor. Ens ofereix la possibilitat de veure el Trencalós i moltes aus carronyaires majorment, en el seu hàbitat natural. A part tant les panoràmiques com la vegetació de mitja muntanya, ja justifiquen per si sols l’excursió. Es tracta d’una ruta sense cap complicació de 5’2 Km i 428 m de desnivell acumulat.

Arribant a la població de Rebilla, just a l’últim tomb abans d’arribar al poble, hi trobem espai per deixar el cotxe i un panell informatiu que ens detalla les espècies animals que podem veure durant el recorregut. Aquí començarem a caminar.

Panell informatiu de fauna

Comencem a caminar per un sender ben traçat que tendeix a planejar. des del principi ja podem gaudir de la vegetació i de les panoràmiques dilatades.

El camí s’apropa al sota-cingle i aviat arribem a les runes de l’antiga ermita de Sant Lorién (San Lorenzo)

Runes de l’ermita de San Lorién

Un panell ens informa de la història i de l’arquitectura.

Panell informatiu

Retornem al camí i poc més endavant trobem el primer Mirador que s’aboca al barranc, la vista talla l’alé. Seguim la ruta i arribem a una cruïlla, seguim rectes però després retornarem a aquesta cruïlla, que és el camí que va des del refugi de Fontarruego a Rebilla. Tot seguit trobarem els Miradores de Angonés, son dos però estan separats. Son uns espectaculars balcons que s’aboquen al barranc, oferint una vista aèria i impressionant de les Gargantas d’Escuaín i el Rio Yaga. Molt probablement trobarem fotògraf amb càmeres molt profesionals intentant fotografiar algun ocell.

Mirador de Angonés

Retornem a la cruïlla i emprenem la forta pujada que tot i fer zig-zagues, es fa dura. Per sort no dura molta estona.

Cruïlla

A mesura que pugem anem guanyant panoràmica.

Arribats al pla de sobre el cingle, s’acaba la pujada i ara ja dominem molt més paisatge. La vegetació ja és més escadussera i esquerpa, més adequada pels vents i els freds i calines d’aquesta alçada.

En aquests trams el que domina son les muntanyes que en rodegen, dominant l’espai hi tenim la Peña Montañesa i l’espectacular Castillo Mayor, a part d’una multitud de cims que ens es impossible d’identificar.

Quan el camí baixa, entrem altre vegada en l’espessorall d’aquests magnífics boscos que per la tardor estan tant espectaculars.

Finalment arribarem al poble de Rebilla, per la part alta, i trobarem primer que res l’església i el cementiri, com és ben habitual. Val la pena de visitar-los.

Esglesia

Ja només queda travessar el poble, tot aprofitant per visitar-lo i agafar el tram final de la carretera que ens portarà al nostre cotxe.

Esglesia

Aquí teniu el mapa de la ruta

Si voleu el track de la ruta, cliqueu AQUÍ

TOMB PER LA BASSA DE LES OLLES I L’ILLA DE MAR

11.58 Km sense desnivell apreciable. Es pot fer en BTT o també a peu.

Bonica ruta que permet gaudir de dos espais naturals del Delta de l’Ebre molt singulars i que combinats amb les vistes a la Badia del Fangar, fan d’aquesta ruta, un entorn privilegiat on poder gaudir de paisatge, de natura i de gran quantitat d’ocells. Recomanem portar uns binocles.

Des del passeig, vora mar, seguirem la costa en direcció al delta, tot seguit que sortim de la població, el camí es sense asfaltar, trobarem indicacions a la “Bassa de Les Olles” i arribem al final del camí on podem aparcar. Un panell informatiu ens explica deferents aspectes de l’indret natural que anem a passejar.

seguim sempre molt prop de la platja per una pista sense desnivell, on tant sols trobem algunes clotades de sorra fina que poden dificultar el nostre avenç. Aviat arribem a un primer observatori de fauna.

Observatori

Fotges, ànecs i Corbs marins

La Bassa de Les Olles, es va formar per un antic gorg que desaiguava les avingudes del riu Ebre, al ser un lloc sense treballar, ha mantingut el seu aspecte salvatge. Actualment els dret d’explotació de pesca el tenen els pescadors de La Ràpita i els de caça l’associació de l’Ampolla.

L’Ampolla i la Bassa de Les Olles

El desguàs de La Bassa, forma un canal que al desembocar al mar, conforma un hàbitat molt atractiu per les espècies marines i un bon punt de pesca.

desguàs de la Bassa i pescador

Aviat entrem en zona d’arrossars, que en aquesta època (octubre) estan inundats.

Arrossars

Desguàs dels arrossars

Ara ja entrem a l’Illa de Mar. Antigament era una explotació arrossera, per`se’n va abandonar el conreu per tal d’aprofitar l’espai i crear una bassa natural que actua com a filtre de les aigües que van a al mar. La vegetació de canyissar i joncs, filtren els nutrients i depuren l’aigua, aconseguint que la qualitat de l’aigua de la badia del Fangar hagi millorat molt en qualitat.

Badia del Fangar, al fons es veuen les muscleres.

vegetació de la llacuna de Illa de Mar.

Arts de pesca a primer terme i muscleres al fons. Badia del Fangar.

Un cop sobrepassada l’Illa de Mar, aviat veurem el port muscler de l’Illa de Mar. Aquest tram de camí el farem d’anada i tornada, per tant, si es vol, es pot obviar i seguir rodejant la llacuna per la dreta.

Port de l’Illa de Mar

Retornem a la llacuna de l’Illa de Mar i seguim rodejant-la.

Illa de Mar

A la nostra dreta tindrem la llacuna de l’Illa de Mar i a la nostra esquerra podrem contemplar els arrossars.

Arrossars

Un cop sobrepassada l’Illa de Mar seguim un tram de camí que ja haviem fet a l’anada, fins trobar la Bassa de Les Olles, que ara seguirem per la seva altra riba, tot rodejant-la.

tornarem a trobar un observatori de fauna i ja serem prop del final de la nostra ruta, ben aviat retrobarem el tram de camí on hem iniciat la nostra ruta.

Últim observatori de fauna que trobarem.

Arribats al nostre cotxe, ja donem per acabada la nostra excursió. Recordar que ben prop tenim molts restaurants i bars on podrem menjar. Només cal escollir.

Si et vols baixar la ruta del wikiloc, clica AQUI

mapa del recorregut

Descoberta de Graus a la Mola de Colldejou.

2017-10-03 Descoberta de Graus a la Mola de Colldejou.

 

Comarca: Baix Camp i Priorat.

Data: Dimarts 03 d’octubre de 2017.

Participants (5): Joan Gassol, Joan Marqués, Josep Mariné, Toni Coll i Pere López.

Inici: Començament del camí de les Miloques.

Final: Començament del camí de les Miloques.

Circular: Si.

Temps real: 04:45 hores.

Temps total: 06:00 Hores.

Desnivell: 378 metres.

Desnivell acumulat: 725 metres.

Distància: 10,9 quilòmetres.

Dificultat: Moderada.

Sortim de Colldejou per la pista que porta al Coll del Guix, al poc la pista es bifurca, agafem la de la dreta, per l’altre hi tornarem. Quan estem a prop de mig camí del Coll del Guix trobem una pista que arriba per la dreta, ve de la font Freda i del coll de Freginals, per on tornarem. Hi pugem per aquesta pista i al primer gran tom a la dreta hi deixem el cotxe, doncs des d’aquí comença el camí per on volem començar la nostra excursió d’avui.

Quan son les 09:00 hores sortim pel camí que puja cap a la Mola pel camí de les Miloques.

Com que pensàvem que aquest camí estaria bastant brut, degut al seu desús, em portat alguna eina per netejar-ho, degut a això perdem una mica de temps, però no molt ja que l’hem trobat millor del que creiem.

Inici del camí de les Miloques.

Als deu minuts trobem un camí que ve per l’esquerra, el deixem i continuem amunt.

 

Camí que arriba per l’esquerra.

Quan portem poc més de mitja hora pujant trobem un camí que se’n va a la dreta, el deixem i fem una travessa a l’esquerra.

Cinc minuts més i estem davant les Miloques, el camí continua amunt deixant una gran Miloca a la nostra dreta, just en aquest punt i a ma esquerra trobem l’avenc Niu de la Miloca.

Gran Miloca davant nostre i a la dreta.

L’avenc del Niu de la Miloca, també dit de l’Escletxa de l’Escoda, és un avenc d’uns seixanta-set metres de fondària i uns cent vint metres de recorregut, consta de dues boques, la superior que és la que nosaltres veiem i un altre uns vint-i-tres metres per sota.

Avenc del Niu de la Miloca.

Parem un moment a guaitar el forat de l’avenc i continuem pujant una mica per la tartera que tenim al davant fins unes roques, uns deu minuts pujant, on parem a menjar i recuperar forces, son quasi les deu del matí.

Pujant per la tartera tenim al davant el Recó dels Caragols y a l’esquerra la Canaleta del Bondia.

Quan son un quart d’onze del matí tornem a pujar per la tartera i podem veure davant nostre una gran entrada o tall en la cinglera, es tracta del Recó dels Caragols, i a l’esquerra la Canaleta del Bondia, a on ens dirigim per pujar-hi.

Ens dirigim a la Canaleta del Bondia.

 

Inici de la Canaleta del Bondia.

 

La Canaleta del Bondia és estreta i força vertical, però al mateix temps divertida i curta, en uns deu minuts s’acaba.

 

Final de la Canaleta del Bondia.

Al sortir de la Canaleta del Bondia fem una gran fita per identificar el lloc, pugem una mica i de seguida trobem el camí de la Canal del Morà, el qual agafem avall quan son tres quarts d’onze.

Fem una gran fita per poder identificar de lluny la Canaleta del Bondia.

Als deu minuts baixant pel camí que portem, el deixem i ens desviem a l’esquerra per anar a trobar el Portell del Llamp.

Punt on deixem el camí de la Canal del Morà.

En el punt on comença el Portell del Llamp fem una gran fita per identificar-lo i que es pugui veure de lluny, son les onze del matí.

El Portell del Llamp és una canal que té forma de Y, amb dues entrades o sortides per la part de dalt i una a la part de baix.

Una de les dues entrades al Portell del Llamp.

El Portell és curt, només triguem en baixar-ho uns vuit minuts, i al sortir per baix hi ha una tartera, després de la qual el camí continua cap a la dreta.

Sortida del Portell del Llamp.

Als cinc minuts d’haver deixar endarrere el Portell del Llamp trobem el camí del Salt del Llop, l’agafem amunt i fem una petita grimpada per superar un ressalt que fa la paret.

Una vegada superat aquest petit grau el camí gira a l’esquerra i amunt fins que trobem de nou el camí de la Canal del Morà, son les onze i vint minuts.

 

Davant nostre el petit ressalt que s’ha de grimpar.

Una vegada al camí de la Canal del Morà davallem en direcció al Coll del Guix, però uns set minuts abans d’arribar-hi trobem el camí de la Canal de les Professons, el que està marcat amb el GR 7-3, passen dos minuts de tres quarts de dotze.

Punt on es troben els camins de les canals del Morà, marcat amb blau, i la de les Professons, marcat amb el GR7-3.

Quan som al camí de la Canal de les Professons girem a la dreta i tornem a pujar en direcció a la Mola.

Inici del camí de la Canal dels Clavellers.

Sobre les dotze i cinc minuts estem a uns vuit-cents metres d’alçada, a ma esquerra y ha un contrafort, trobem una gran fita, som a l’entrada del camí de la Canal dels Clavellers, girem a l’esquerra i el seguim.

El camí està una mica brut i perdedor, però després de tretze minuts som al inici de la Canal dels Clavellers.

Canal dels Clavellers.

Aquesta canal també fa una Y, el començament és el mateix però a mitja canal pots saltar a l’altra branca o seguir pujant per la que ho fem, nosaltres continuem recte per la que hi anem.

Només triguem set minuts en pujar aquesta canal, després continuem rectes en direcció a la Punta dels Coscolls, a la qual li donarem la volta per l’esquerra amb intenció de pujar pel darrera, pel camí que puja de la Canal Fosca, camí que trobem quan son les dotze i quaranta nou hores.

Punt on trobem el camí que puja de la Canal Fosca.

Quan som en aquest camí girem a la dreta i amunt per arribar a la Punta dels Coscolls, a la qual arribem a l’una en punt de la tarda.

Punta dels Coscolls, 888 m.

A la Punta dels Coscolls descansem uns deu minuts, els quals aprofitem per beure una mica i escriure quelcom al llibre de piulades.

Quan tornem a camina ho fem en direcció oest per la cresta fins anar al Toll del Galàpet, gairebé sempre sec.

Toll del Galàpet.

Des de el Toll del Galàpet pugem als Corralots i baixem fins el Pouet.

Els Corralots.

Des de el Pouet ens arribem a coronar la màxima alçada de la Mola, el castell a 921 metres, al qual arribem quan son les tretze i quaranta hores i ens fem una foto de grup.

Foto de grup al Castell de la Mola de Colldejou.

Després de les fotos decidim baixar pel Portell de la Cova, passar per la cova i per a continuació baixar pel GR 7-3 uns cinc minuts fins trobar a ma dreta el camí que baixa pels Pins Biguers del Polvorer.

Portell de la Cova vist des de dalt.

Inici del camí que baixa pels Pins Biguers del Polvorer.

Tot baixant per aquest camí quan son dos quarts de tres de la tarda arribem al Coll de Freginals, on trobem la pista que ma esquerra aniríem a la Font Freda i a ma dreta ens portaria fins el Coll del Guix.

Pista al Coll de Freginals.

Una vegada a la pista agafem la direcció del Coll del Guix i en una mitja hora tornem a ser al cotxe.

Mapa de la zona, recorregut marcat en groc.

Si vols descarregar-te el trac clica AQUÍ

 

 

 

Coll del Guix, Camí de l’Ull de Bou, Canal del Mig, Punta dels Coscolls, Corralons, Pouet, Castell, Canal del Morà, Coll del Guix.

Coll del Guix, Camí de l’Ull de Bou, Canal del Mig, Punta dels Coscolls, Corralons, Pouet, Castell, Canal del Morà, Coll del Guix.

 

A tres quarts de nou del matí d’avui dia 22 de setembre de 2017 hem deixat el cotxe a Coll del guix i hem començat a caminar en direcció a la Mola pel GR 7-3.

 

Als cinc minuts ens desviem a l’esquerra pel camí de l’Ull de Bou, mentre pugem anem posant alguna que altre fita nova per resseguir el camí una mica millor, i pugem fins el coll que es troba sota la Punta de Baix de la Mola, al qual hi arribem quan son les deu en punt del matí.

 

Vista de l’Ull de Bou.

 

En aquest punt girem a la dreta per trobar el camí que puja a la Canal del Corb o Fosca, i quan el trobem l’agafem amunt.

 

Pocs metres abans d’arribar a la canal trobem el camí que ve de la Canal del Mig, l’agafem a l’esquerra i ens hi arriben fins la mateixa.

 

Canal del Mig, Caseta del Sord, Canal del Corb o Fosca.

 

Petita Cova entre la Canal del Corb i la del Mig.

 

Inici de la Canal del Mig.

 

Pugem per la Canal del Mig i quan som a dalt de tot girem cap a la dreta i pugem en diagonal fins la Punta dels Coscolls a la qual hi arribem quan son les 11:05 hores.

 

Final de la Canal del Mig.

 

Punta dels Coscolls 888 m.

 

Recorrem tota la Punta d’un costat a l’altre per veure les vistes i tot seguit retornem per recórrer la Mola fins el Corralons.

 

Els Corralons (possible poblat ibèric).

 

Una vegada als corralons baixem una mica fins el Pouet on esmorzem una mica.

 

El Pouet.

 

Al acabar d’esmorzar ens dirigim cap el Castell, però poc abans d’arribar es desferma una tempesta brutal.

 

Ens tapem amb les capelines i roba impermeable, els llamps cauen al nostre entorn, els trons ens fan encongir cada vegada que sonen, baixem tan ràpid com podem no sigui que un dels llamps ens toqui.

 

Punt geodèsic a prop del Castell.

 

Davallem fins el Coll del Guix directament i sense aturades, la nostra intenció era pujar i baixar per les diferents canals i portells que hi han a la cara sud de la Mola, però el mal temps ens fa canviar les nostres intencions.

 

Baixem per la Canal del Morà que és potser la més directe i ràpida per arribar al Coll del Guix.

 

Quan son les 12:25 hores tornem a ser al cotxe.

 

Mapa de la zona, recorregut marcat en color carabassa.

Si vols descarregar el trac clica AQUÍ

Tom a la Mola de Nadell o d’en Adell, 583 metres.

Comarca: Serres del Mestral.

Data: Dimarts 22 d’agost de 2017.

Participants (4): Joan Gassol, José Vázquez, Toni Coll i Pere López.

Inici: Coll de Portes.

Final: Coll de Portes.

Circular: Si.

Temps real: 03:00 hores.

Temps total: 04:10 hores.

Desnivell: 99 metres.

Desnivell acumulat: 443 metres.

Distància: 6,9 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

Sortida Coll de Portes.

El dimarts dia 22 d’agost de 2017 ens trobem quatre amics a Reus, d’aquí anem per la A7 fins al desviament de la carretera C-44 que puja a Mora d’Ebre, pugem per aquesta carretera i entre els quilòmetres tres i quatre, poc abans d’arribar a Masriudoms, trobem una pista que surt a l’esquerra.

A l’entrada d’aquesta pista hi ha un panell indicador. Entrem per aquesta pista i de seguida en deixem una a ma esquerra, i tot seguit en deixem la que va cap a la dreta marcada amb el PR-C 90, seguim recte amunt uns tres quilòmetres fins el coll de Portes, abans trobarem una pista que ve de la dreta, però nosaltres seguim recte amunt i cap a l’esquerra.

Al arribar al coll de Portes tenim una sorprès, portem una roda punxada, entre tots la canviem i no més perdem un quart d’hora.

Quan son les 09:15 comencem a caminar per un camí ben marcat que surt del mateix coll i que puja en direcció a la Mola.

Obaga de Masriudoms.

El camí va pujant suaument per l’Obaga de Masriudoms, i en quinze minuts som dalt d’un coll on trobem un pal indicador, aquí girem a l’esquerra en direcció a la mola i a la Canal de la Paumera.

Pal indicador al cap d’amunt de l’obaga de Masriudoms.

Als deu minuts i per un camí que ara fa molt poca pujada arribem a un altre pal indicador que ens diu que a la dreta tenim la canal de la Paumera i davant nostra el cim de la Mola.

 

Pal indicador de la Canal de la Paumera, al fons cim de la Mola de Nadell.

En aquest punt deixem el camí que portem i enfilem cap a la canal de la Paumera a la qual hi arribem de seguia.

 

Canal de la Paumera.

Baixem per la bonica canal amb precaució, és molt dreta i estreta, està marcada de groc i rep el seu nom a la quantitat de palmeres de margalló que hi ha dins seu.

 

Canal de la Paumera.

A la sortida de la canal, i pel damunt nostre, podem veure una miloca força important.

Baixant pel camí dels Meners i la Basseta.

Al sortir de la canal el camí gira cap a l’esquerra i continua baixant bastant fort, saltant marges, pel camí dels Meners i la Basseta, fins que arribem a un pal indicador quan son les 10:20 hores.

Pal indicador que senyala el Tom de Corralets.

Aquí decidim fer un petit descans i aprofitem per menjar i beure quelcom.

Arribant al mas dels Meners, entre els camins dels Meners i dels Corralets.

Aquest pal ens diu que avall i a l’esquerra hi ha el camí del Tom dels Corralets, decidim agafar-lo i en uns deu minuts arribem al fons del barranc de Nadell, on trobem un mas en runes, es tracta del Mas dels Meners, que als mapes ve mal pintat.

Mas dels Meners, entre els camins dels Meners i dels Corralets.

El camí continua amunt i cap a la dreta, i en uns vuits minuts trobem el PR-C 90, el qual agafem cap a la dreta en direcció al coll de Sereny o de Puntal.

Unió del camí del Tom de corralets amb el PR-C 90.

Anem pujant pel PR-C 90 i en uns trenta minuts arribem al coll, on descansem uns cinc minuts.

Pujant pel PR-C 90, camí dels Corralets, al fons la cova de Nadell a l’esquerra i el coll de Puntal a la dreta.

La Mola de Nadell vista des del camí que puja al coll de Puntal.

Pal indicador al coll de Sereny o de Puntal .

Al coll de Puntal deixem el PR i agafem a l’esquerra amunt en direcció al Grauet de Nadell.

Coll de Sereny o de Puntal.

Cova de Nadell.

Anem pujant i al arribar al contrafort que baixa de la Mola trobem un corriol, l’agafem a l’esquerra i en cinc minuts ens porta fins la cova de Nadell.

Arribant a la cova de Nadell al fons coll de Puntal.

La cova és una gran balma on els ramats de cabres autòctones de la zona aprofiten per passar la nit, si més no el terra ho confirma.

Interior de la cova de Nadell.

Coll de Puntal des del Grauet de Nadell.

A les 12:05 hores sortim de la cova i tornem al camí de pujada, de seguida trobem el Grauet de Nadell, en el qual trobem un primer pas equipat amb un cordino, y un segon amb una cadena que ajuden a pujar una mica.

Primer pas del Grauet de Nadell equipat amb un cordino.

Segon pas del Grauet de Nadell equipat amb cadenes.

Passat el Grauet de Nadell el camí gira cap a l’esquerra, i quan son les 12:25 hores trobem un pal indicador que ens diu que venim del Grauet de Nadell i recte està la canal de la Paumera.

Pal indicador que es troba després de superar el Grauet de Nadell.

Continuem  pujant i quan son les 12:45 hores som dalt del petit cim de la Mola de Nadell.

Vista de Miami Platja fins el cap de Salou.

Vista de Miami Platja i de l’Hospitalet de l’Infant.

La Mola de Nadell o d’en Adell, de 583 metres, te una vista impressionant, als peus tenim tota la costa de l’Hospitalet de l’Infant i cap a l’altre costat totes les muntanyes que envolten a Tivissa, Vandellós, Pratdip, Colldejou, etc.

Vista de la Serra de Llaberia, Mola de Colldejou i al fons el Montsant.

Dalt del cim gaudim de les vistes, fem les fotos de rigor i quan son les 13:00 hores tornem a caminar en direcció a la canal de la Paumera.

Foto de cim a la Mola de Nadell.

Quan sortim de la Mola de seguida trobem el pal indicador a on al matí hem girat per baixar per la canal de la Paumera.

A partir d’aquí seguim pel mateix camí de pujada que hem fet servir al matí.

Quan son les 13:12 hores tornem a ser al pal indicador on ens diu que recte tenim la Portella i a la dreta el coll de Portes.

Tornem a baixar per l’Obaga de Masriudoms i quan son les 13:25 hores tornem a ser al cotxe, donant per acabada una matinal força bonica.

Mapa de la zona, recorregut amb cotxe puntejat lila i a peu amb vermell.

 

Coll del Guix, Camí de l’Ull de Bou, Camí de Massanes, Camí Vell de Colldejou, Canal del Corb o Fosca, Mola, Portell del Llamp, Coll del Guix.

Coll del Guix.

De Colldejou anem amb el cotxe fins el Coll del Guix, aquí comencem a caminar quan son les 09:00 hores del dinou de setembre de 2017.

Sortim pel GR 7-3 en direcció a la Mola, i als cinc minuts trobem una gran fita a l’esquerra, és el començament del camí de l’Ull de Bou, el seguim i anem col·locant alguna que altra fita, el camí segueix una diagonal en direcció SO.

Inici camí de l’Ull de Bou.

Quan son les 09:40 arribem a un collet on podem veure la vall de Massanes, a partir d’ara el camí recorre la cara oest de la Mola.

Collet on es veu la vall de Massanes.

Quan portem més de la mitat de la paret oests de la Mola ens girem mirant endarrere i podem veure l’Ull de Bou a la paret de la Mola, es tracta d’un gran forat rodó penjat a mitja alçada.

Ull de Bou.

Vista que dona nom al camí de l’Ull de Bou.

Continuem i quan son les 10:20 hores s’acaba el camí que portem i arribem a un collet sota mateix de la Punta de Baix de la Mola, i trobem un camí que va d’esquerra a dreta, cap a la dreta va a parar al camí que puja a la Canal del Corb o fosca, i a l’esquerra baixa fins l’Avenc de la Torniola i el camí de Massanes, nosaltres baixem cap a l’esquerra.

Punta de Baix de la Mola de Colldejou.

Possible avenc a l’enquerra del camí baixant.

El camí va durant uns cinc minuts per una cresta per davallar cap a la dreta primer per un bon camí, més tard davalla fortament per després anar per un bosc amb arbres caiguts i arribar fins l’avenc de la Torniola, i de seguida trobem el camí de Massanes, el qual agafem cap a la dreta en direcció a la Torre de Fontaubella.

Avenc de la Torniola.

Final del camí on s’ajunta amb el camí de Massanes.

Quan son les 11:20 som a la font de Fontaubella, esmorzem una mica i continuem camí passant pel Pla de la Femada.

Font de Fontaubella.

Pla de la Femada.

Quan son les 11:40 hores son al cap d’amunt del Pla de la Femada, on trobem el camí Vell de Colldejou i el seguim cap a la dreta.

Intersecció amb el camí vell de Colldejou.

La Torre de Fontaubella.

Sobre les 12:00 hores trobem el camí que puja cap a la Canal fosca, el seguim.

Camí que puja a la Canal Fosca.

Curiosa senyalització.

A les 12:18 hores s’acaba el camí asfaltat i trobem el pujador cap a la Canal fosca, hi pugem.

Inici del pujador a la Canal Fosca.

Trenta-cinc minuts de pujada i ens trobem al peu de la Canal del Corb o Fosa, hi pugem i en uns deu minuts ja som al cap d’amunt de la canal.

A la dreta el camí al coll sota la Punta de Baix.

Canal del Mig, Caseta del Sord i Canal del Coro o Fosca.

Inici de la Canal Fosca.

Final Canal del Corb o Fosca.

Una vegada dalt continuem recte fins la Punta dels Coscolls a la qual hi arribem quan son les 13:30 hores.

Punta dels Coscolls, 888 m.

Foto de companys a la Punta dels Coscolls.

Travessem tota la Mola, passem pel Pouet, pel Bassot i ens arribem fins el Castell al qual hi arribem quan son les 14:00 hores.

Pouet de la Mola de Colldejou.

Bassot de la Mola de Colldejou.

Castell de la Mola de Colldejou, 921 m.

Per baixar fins el cotxe enfilem pel Recó dels Caragols, recó realment impressionant, continuem baixant seguint unes marques blaves que venen del Salt del Llop, i quan portem uns cinc minuts baixant ens decantem cap a l’esquerra en direcció al Portell del Llamp pel qual hi baixem.

Racó dels Caragols.

 

Racó dels Caragols.

 

Inici Portell del Llamp.

Final Portell del Llamp.

Al final de la canal girem cap a la dreta fins que trobem el camí que baixa de la canal del Morà i l’agafem avall, està marcat amb senyals blaves.

Camí que baixa de la Canal del Morà.

Vista del Portell del Llamp.

Continuem baixant per aquest camí fins que trobem el que baixa del Salt del Llop, també marcat amb senyals blaves i unes antigues blaves i vermelles, també l’agafem avall.

Intersecció camí del Salt del Llop amb el del GR 7-3.

Aquest camí ens porta fins el camí de la Canal de les Professons , que és el que puja a la Mola pel GR 7-3, per tant no més ens queda baixar i en cinc minuts tornem a ser al Coll del Guix quan son les 15:00 hores.

Coll del Guix.

Mapa de la zona, recorregut pintar de carabassa.

Canigó 2.784 metres.

Canigó 2.784 metres.

 

Comarca: Rosselló.

 

Data: Diumenge 30 de juliol de 2017.

 

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

 

Inici : Pàrquing al Coll dels Cortalets.

 

Final: Pàrquing al Coll dels Cortalets.

 

Circular: No.

 

Temps real: 03:30 hores.

 

Temps total: 04:40 hores.

 

Desnivell: 729 metres.

 

Desnivell acumulat: 735 metres.

 

Distància: 7,5 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

La Pica del Canigó 2.784 metres.

 

 

El Canigó, en francès Canigou, és un macís muntanyós dels Pirineus, situat al Rosselló, Catalunya del nord o sud de França, entre les comarques de Conflent, Rosselló, Vallespir i Alt Empordà.

 

El Canigó és potser la muntanya més emblemàtica pels catalans.

 

Al seus peus, sota l’imperi Carolingi, va néixer Catalunya.

 

El Canigó s’ha convertit en senya d’identitat, ja que la Flama del Canigó és símbol de la llengua catalana, cada 23 de juny davalla del seu cim transportada per torxes, les quals traslladen la flama a tots els racons de Catalunya per encendre milers de fogueres de Sant Joan.

 

Temps enrere es creia que el Canigó era el cim més alt dels Pirineus, estre altres coses perquè es troba a uns cinquanta quilometres del mar i és el primer cim important que es pot veure, els pobles que estan prop d’ell es troben 2.500 metres per sota

 

Coll de Cortalets on deixem el cotxe.

 

El dia 29 de juny vam anar a dormir al petit poble de Ria que es troba a dos quilometres de Prades de Conflent.

 

A l’endemà després d’esmorzar agafem el cotxe en direcció a Prades, bonic poble de la Catalunya del nord, l’entravessem sense entrar al poble, i a la tercera rotonda que trobem, a ma dreta surt una carretera que va en direcció als Masos i que arriba fins al petit poble de Villerach, des d’on agafem una pista perfectament indicada, que després de recórrer vint-i-dos quilometres de pista apta per cotxes 4×4 tot i que se’n veuen de tota mena, arribem al coll de Cortalets a 2.055 metres, on trobem un petit pàrquing per una vintena de cotxes i on deixem el nostre.

 

Cota 2.601 metres i Canigó al fons.

 

En aquest punt la pista es divideix en dos, nosaltres comencem a caminar per la de l’esquerra que puja en direcció al refugi de Cortalets i cap el Canigó.

 

Quan portem vuit minuts caminant troben un panell que ens diu que per una pista a l’esquerra es puja al refugi de Cortalets, però seguint amunt per la pista que hi anem, és el camí directe al Canigó.

 

Nosaltres seguim recte amunt i directes al Canigó, ja hi passarem a la tornada pel refugi.

 

Camí que puja directe al Canigó.

 

Deu minuts més tard veiem el refugi a la nostra esquerra i el camí que ve des d’allí i que s’uneix al nostre, és el GR10, el qual seguirem a partir d’ara.

 

Deixem el refugi de Cortalets a l’esquerra.

 

Agafem el camí que ve del refugi de Cortalets.

 

Quan son les 10:20 hores passem a tocar de l’Estanyol, som a 2.166 metres d’alçada.

 

L’Estanyol 2.166 metres.

 

Tenim davant nostre el circ format per les crestes i cims del Canigó i Barbet, i que encerclen les restes de la gelera del Canigó.

 

Gelera del Canigó, entre el pic Barbet a l’esquerra i el Canigó a la dreta.

 

Antigament el pic de Barbet portava el nom català del Puig de les Annuelles o Pic des Anneaux. Aquest nom prové d’una antiga llegenda tramesa de generació en generació dels pastors dels Pirineus.

 

Aquesta llegenda diu: Som a l’època del diluvi universal, amb Noé i la seva arca, intentant salvar la humanitat i repoblar la terra a la tornada del bon temps.

 

Cada nit Noé lligava l’arca amb unes grosses anelles (Annuelles) de ferro a les roques. Primer per sobre de Clara-Villerach, però després es va desplaçar més amunt, cap els cims, ja que el nivell de l’aigua anava pujant.

 

Totes les muntanyes de l’entorn quedaren submergides  excepte l’alt Canigó.

 

Un dia Noé posà el peu a terra al cim de l’esquerra del circ. Era la última oportunitat i es va dirigir al cel demanant clemència.

 

La seva oració va ser escoltada i la pluja parà, moment que Noé va aprofitar per lligar l’arca fortament a tot el llarg de la cresta de Barbet.

 

A l’endemà els animals abandonen l’arca i Noé ho fa l’últim.

 

L’arca restarà atrapada entre els pics del Canigó i el del Puig de les Annuelles, més tard serà presonera de les congestes de la glacera.

 

Els vells pastors us diran que encara està allí, esperant el nou diluvi.

 

Foto extreta d’un panell informatiu que hi ha al costat de l’Estanyol.

 

El camí continua anant cap a la dreta, com allunyant-se del Canigó, i anant a trobar el cim Le Joffre.

 

Surtin del bosc el camí gira a la dreta.

 

Quan portem deu minuts pujant suaument trobem un panell al mig del camí que separa el nostre camí a l’esquerra y el camí del tom al Canigó i que uneix diferents refugis, el primer que trobaríem si anéssim a fer el tom seria el refugi de Miralles.

 

Panell metàl·lic que senyala a l’esquera el Canigó i a la dreta el tom del Canigó.

 

Continuem pujant i en tres minuts trobem la font de la Perdiu, però totalment seca.

 

Font de la Perdiu.

 

Mar de núvols que cobreixen les valls.

 

Continuem pujant recte a la dreta i quan son les 10:45 hores arribem a un petit coll, a tocar del cim Le Joffre de 2.362 metres.

 

Coll i pic de Joffre.

 

Aquí el camí gira cap a l’esquerra i segueix tota la cresta fins el cim del Canigó.

 

 

El camí puja poc a poc seguint la forma de la cresta, però sense arribar a pujar dalt.

 

Crestejant vers la Portella.

 

Passem per sota de la punta de 2.601 metres, Roc dels Isards, cosa que no tinc clara ja que he trobat Roc dels Isards en tres jocs diferents, en diferents mapes.

 

Tot seguit el camí s’ajunta amb la creta en un punt anomenat la Portella, és una bretxa que es troba a la creta just abans de començar a pujar la piràmide somital del Canigó.

 

Quan son les 11:25 hores som a la Portella, ens queden uns dos-cents metres de desnivell fins el cim.

 

Arribant a la Portella.

 

Cim del Canigó des de la Portella.

 

Roc dels Isards des de la Portella.

 

Poc a poc i per un camí força arrenglerat, amb unes quantes llaçades, fem cap dalt del cim del Canigó, al qual hi arribem quan son les dotze en punt del migdia.

 

Arribant al cim del Canigó.

 

Cim del Canigó 2.784 metres.

 

Dalt del cim hi havia molta gent, massa gent i de tot tipus, però amb una mica de paciència fem les fotos de rigor i ens apartem una mica per descansar i menjar una mica.

 

Roseta dalt del cim.

 

La nostra primera idea era baixar per la Xemeneia, anar fins la Portella de Valmanya i pujar per la cresta de Barbet fer cap al refugi de Cortalets i al cotxe.

 

Detall dalt del cim del Canigó.

 

Vista de la part alta de la Xemeneia.

 

Pic de Barbet dels del cim del Canigó.

 

Al final vam decidir tornar pel mateix lloc, el meu cos no estava en plenes condicions, i quan son les 12:35 hores sortim del cim.

 

Quan son les 13:00 hores tonem a ser a la Portella, i a les 14:00 al coll de Joffre, a on parem cinc minuts a descansar i beure una mica d’aigua.

 

Cim del Canigó des de l’Estanyol.

 

Refugi de Cortalets.

 

Vista del Canigó des del refugi de Cortalets.

 

Quan tornem a caminar, en deu minuts som al refugi de Cortalets on fem unes fotos de l’entorn i baixem directament al cotxe, al qual arribem quan son les 14:35 hores.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb vermell.

Tavertet – Sant Corneli – Roca Llarga – Tavertet.

Tavertet – Sant Corneli – Roca Llarga – Tavertet.

Zona: Collsacabra.

Data: Diumenge 09 d’abril de 2017.

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Tavertet.

Final: Tavertet.

Circular: Si.

Temps real: 04:10 hores.

Temps total: 04:35 hores.

Desnivell: 326 metres.

Desnivell acumulat: 344 metres.

Distància: 13,8 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

Església de Sant Cristòfol.

El diumenge nou d’abril de 2017 ens trobem al poble de Tavertet amb intenció pujar fins el cim de Roca Llarga i per fer-ho fem un circuit.

A les 09:00 hores sortim del poble pel carrer Camí del Puig, camí que porta a Cantonigròs.

Sortida pel carrer Camí del Puig.

La sortida del poble la fem per una plàcida pista que no comporta cap dificultat, va gairebé plana durant una bona estona, passa pel davant del mas Cabré, en runes, més endavant hi ha una bifurcació i agafem el camí que surt a la dreta.

Desviament per la pista de la dreta.

Als trenta-dos minuts de la sortida passem pel davant del mas de Pontí, i tres minuts més tard deixem una pista a l’esquerra que va a la Quereda, però està barrada.

A l’esquerra pista que va a la Quereda.

Quan son les 09:45 hores passem pel davant del mas Novelles d’Avall, i dos minuts més tard trobem un camí que puja a la dreta marcat com a Font de la Bena.

Mas de Novelles d’Avall.

Desviament que a la Font de la Bena.

Hi pugem per aquest camí que ens portarà també a l’ermita de Sant Corneli.

Quan portem uns disset minuts per aquest camí trobem un altre a l’esquerra que senyala Sant Corneli.

Desviament per pujar a Sant Corneli.

Si no es vol pujar a Sant Corneli no més cal continuar recte, nosaltres hi pugem, i més tard tornarem a retrobar la pista per la que hi anem i que porta a la Font de la Bena.

Es pot pujar tot recte o agafar un petit desviament a l’esquerra que passa per una balma on hi ha una balconada amb vistes a tot el camí que hem fet i a Tavertet, i a la qual si arriba en cinc minuts de pujar.

Balconada sota de Sant Corneli.

Vista de Tavertet des de la balconada.

Per continuar no més cal seguir el camí que portàvem, tot i al començament sembla que vulgui baixar, de seguida tomba a la dreta i va pujant per arribar directament a l’església de Sant Corneli.

Sant Corneli.Sant Corneli.

Aquest santuari està datat al s. XIII però possiblement el seu origen és més antic.

El santuari ha tingut varies reformes, per exemple el portal de ponent data del 1717, el seu campanar del 1868, i al 1966 es va ensorrar l’atri i els veïns de Tavertet el van refer arranjant al mateix temps l’església.

A la part del darrera de l’església podem contemplar un Dolmen en runes.

Dolmen a la part del darrera de Sant Corneli.

Sortim de Sant Corneli quan son les 10:28 hores i ho fem per la pista que surt de la part de llevant de l’ermita i que va per un llom força ample i còmode.

Pista sortint de Sant Corneli.

Als tres minuts la pista es bifurca i agafem la de la dreta en lleugera pujada, anem trobant tanques de filferro que anem obrint i tancant al nostre pas.

A la dreta desviament que vam agafar.

Sobre les 10:50 hores trobem la pista que havíem deixat i que porta a la Font de la Bena.

Als dos minuts trobem una bifurcació, a la seva dreta veiem un toll d’aigua i pensem que es pot tractar de la Font de la bena per la qual cosa agafem la pista de la dreta pensant que som al collet de la Font de la Bena, però no, encara no havíem arribat, però continuem per la pista enllà que va a mitja alçada de la muntanya del Perer.

Pista que va a mitja alçada de la Muntanya del Perer.

A les 11:25 arribem a un collet i veient que no érem on creiem, ens trobàvem al collet de la Rambla, aquí decidim tirar cap a l’esquerra en direcció al Pla de les Fosses i pujar fins el collet de Rajols.

Travessant el Pla de les Fosses.

Quan son al Pla de les Fosses decidim pujar recte fins a la carena, deixant el Pedró de Rajos a l’esquerra i baixant, ara ja pel GR 2, fins el Collet de Rajols.

Collet de Rajols i el Pedró de Rajols.

A les 11:40 hores som al collet i continuem per un ample llom herbós que de mica en mica ens porta fins el Puig de Cortils de 1.196 metres.

Arribant al Puig de Cortils 1.196 metres.

Passem sense pena ni gloria pel cim més alt de la serra de Collsacabra, i a dos minuts continuant camí trobem la balma de Cortils la qual visitem.

Balma de Cortils.

Quan son les dotze del migdia sortim de fer la visita a la balma i continuem camí fins la Roca Llarga, a la que hi arribem en deu minuts.

Espectacular Roca Llarga.

Roca Llarga és una llossa de pedra que sobresurt de la cinglera uns vint metres, donant la sensació de que estàs com volant.

Roca Llarga 1.186 metres.

Després de gaudir de les meravelloses vistes i de fer unes fotos continuem el nostre recorregut baixant fins l’Avenc.

De la Roca Llarga sortim a les 12:20 hores i als dos minuts trobem un camí a l’esquerra que baixa fort, està marcat amb una gran fita, l’agafem.

Corriol per baixar a l’Avenc.

El camí ens porta de cap al Puig de la Creu, però no hi pugem per pocs metres, just abans d’arribar girem avall i a la dreta per en pocs minuts arribar a l’Avenc.

Avui en dia l’Avenc de Tavertet és un conjunt d’apart-hotel, una combinació d’arquitectura del s. XVI amb elements moderns.

L’Avenc de Tavertet i Puig de la Creu al darrera.

En aquest lloc aprofitem per menjar i relaxar-nos una mica amb l’ambient de pau i silenci de la zona.

Quan son les 13:00 hores sortim del davant de les instal·lacions de l’Avenc arribant en pocs minuts al camí cimentat que porta a Tavertet.

Als dotze minuts des de l’Avenc trobem un pal indicador que senyal a l’esquerra Cingles de l’Avenc cinc minuts, però nosaltres no hi anem i continuem per la pista per la que hi anem.

A les 13:26 som al coll Savenc on trobem un camí a la dreta que talla una mica un tom que fa la pista, l’agafem.

Camí que es desvia al coll Savenc.

Poc a poc ja anem veiem el poble de Tavertet al qual hi arribem quan son les 13:25 hores.

Vista de Tavertet al arribar.

 

Mapa de la zona, camí puntejat de vermell.

 

 

 

Rupit – Salt de Sallent – Sant Joan de Fàbregues – les Fosses – Santa Magdalena – Rupit.

Rupit – Salt de Sallent – Sant Joan de Fàbregues – les Fosses – Santa Magdalena – Rupit.

 

Zona: Guilleries – Collsacabra.

 

Data: Dissabte 08 d’abril de 2017.

 

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

 

Inici: Rupit.

 

Final: Rupit.

 

Circular: Si.

 

Temps real: 03:00 hores.

 

Temps total: 03:35 hores.

 

Desnivell: 165 metres.

 

Desnivell acumulat: 218 metres.

 

Distància: 7,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

El dissabte vuit d’abril de 2017 sortim de Reus i ens arribem fins a Rupit, on al arribar deixem el cotxe en un gran aparcament que hi ha a l’entrada del poble.

 

Quan son les 15:00 hores comencem a caminar sortint de l’aparcament i anat cap el poble, passem pel davant del forn de pa l’Era i girem a la dreta per entrar al poble.

 

Entrada al poble de Rupit.

 

De seguida que entrem al poble trobem a ma esquerra un carrer estret que baixa per unes escales i que ens porta directament al pont penjant que creua la riera de Rupit.

 

Pont penjant que creua la riera de Rupit.

 

Al pujar les escales que trobem a l’altre costat del pont, girem a la dreta i pugem pel carrer de l’Església.

 

Passem pel davant de l’església barroca de Sant Miquel i una mica més endavant hi ha la plaça Major.

 

Últim carrer i pal indicador que senyala el camí.

 

Al costat de l’església surt un carreró que baixa, al seu final troben un pal indicador, per la dreta és per on arribarem, però ara girem a l’esquerra passant per sota d’uns porxos i sortim del poble en direcció al Salt de Sallent.

 

Camí de sortida del poble.

 

Al sortir de seguida trobem unes balmes al costa del camí, semblen habitades, si més no per guardar el ramat.

El camí va baixant fins trobar la llera de la riera de Rupit, son les 15:20 hores, i a partir d’aquí el camí puja, però abans travessem un petit rierol que alimenta d’aigua a la riera.

 

El camí puja poca estona, després va pla o baixa una mica.

 

Quan son les 15:30 hores passem a tocar de la riera un altre cop i podem veure el primer dels Saltants del Rodor.

 

Saltants de Rodor.

 

A partir d’ara el camí baixa i en uns cinc minuts el camí es transforma en pista, i en aquest punt trobem la font de la Pomareda., Aquí perdem cinc minuts anant a veure el saltant de Sabaters, un salt d’aigua força interesant.

 

Font de la Pomareda.

 

Saltant de Sabaters.

 

Continuem caminant per la pista  i al fons a la dreta podem veure l’Agullona, formació rocosa que sembla com si s’hagués separat de la paret.

 

En uns deu minuts des de la font trobem una cruïlla de camins amb un pal indicador que ens diu que som al Salt de Sallent, a la dreta tenim la capçalera del salt, però nosaltres continuem recte amunt uns cinc minuts més, fins trobar el mirador dels salt.

 

Salt de Sallent amb els seus 80 metres de caiguda d’aigua.

 

El mirador és una balconada amb una barana que té una vista espectacular tan sobre el salt de Sallent, com de la vall per la que corre la riera de Rupit fins arribar al pantà de Susqueda.

 

Vistes de l’Agullola des de el mirador del Salt de Sallent.

 

Pujar fins el mirador i tornar a baixar fins el pal indicador hem trigat uns tretze minuts, i al arribar un altre cop al pal hem continuat anat cap a la riera, la qual travessem just per la capçada del salt de Sallent.

 

Creuant la riera de Rupit pel damunt del Salt de Sallent.

El camí continua vorejant  els cingles fins arribar al recó del mirador del Roquer, que es troba al arribar al Pla de Fàbregues, lloc on aprofitem per gaudir de les vistes.

 

Vistes des del Mirador del Roquer, al fons el Far.

 

Quan son les 16:45 hores retornem a la pista i seguim amunt fins trobar la pista  carretera que va de Rupit fins a la pressa de Sau.

 

A la cruïlla hi un pal indicador que senyala a la dreta cap a Rupit.

 

La pista està cimentada i la seguim en direcció a Rupit uns dos-cents metres, fins trobar una pista que surt cap a l’esquerra i que puja a Sant Joan de Fàbregues que es troba molt prop.

 

Camí que porta a Sant Joan de Fàbregues i cingles del Boixer al fons.

 

Quan son les 16:55 arribem a l’església de Sant Joan de Fàbregues, església romànica que pertany al municipi de Rupit, és un monument protegit i inventariat dins del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Sant Joan de Fàbregues.

 

Val la pena d’arribar-s’hi per veure aquesta església del segle XI, que fou modificada al segle XV i restaurada als anys setanta, actualment la rectoria és una casa de colònies.

 

A les 17:07 hores tornem a ser a la pista cimentada i la seguim uns metres fins trobar el Cobert del Roquer, a uns vint-i-cinc passat el Cobert trobem un camí a l’esquerra amb un pal indicador que senyala Sender del Bassís.

 

Bonic Sender del Bassís.

 

Agafem aquest camí que fa una bona pujada, però és un camí molt maco i val la pena de pujar.

 

El camí està marcat amb senyals de color vermell i alguna de color grog, va pujant i quan son les 17:25 hores passem a tocar per dues tombes pisciformes antropomòrfiques, una mica abans d’arribar al mirador del Bassís.

 

Aquestes  tombes son d’origen medieval, es creu que poden datar  del segle X, i estan orientades els peus cap a l’est i el cap cap a ponent.

 

Tombes pisciformes antropomorfes.

 

Continuem pujant pel camí i en dos minuts som dalt del Mirador del Bassís, amb una vista espectacular de tot el camí que hem fet fins ara, dels cingles i de les valls.

 

Vistes des del Mirador del Bassis.

 

El mirador és un gran roquís i a la seva part baixa hi ha un parell de petroglifs, un que representa un pantocràtor i l’altre una serp.

 

Petroglif representant un pantocràtor.

 

Petroglif representant una serp.

 

El camí continua seguint el cingle, ara va més pla fins arribar a una cruïlla, on si seguíssim recte aniríem al Pla de la Palomera, nosaltres girem a la dreta i avall en direcció a Rupit.

 

Camí que passa per l’Avellaneda.

 

El camí baixa i passa per un bosc anomenat  l’Avellaneda i ens porta a la pista cimentada que havíem deixat, a la qual arribem quan son les 17:55 hores.

 

Una vegada a la pista la seguim a l’esquerra en direcció a Rupit, i de seguida travessem el barranc del Rec del Sabaters.

 

Continuant per la pista passem pel davant de la casa Els Solans i molt a prop trobem el camí que surt a la nostra dreta i que ens porta fins l’ermita de Santa Magdalena.

 

A l’ermita arribem quan son les 18:02 hores i ens refresquem en una font que trobem al arribar.

 

Ermita de Santa magdalena.

 

Rupit des de l’ermita de Santa Magdalena.

 

Continuem pel camí que surt del davant de l’ermita i que baixa fins a la riera de Rupit, la creuem per un pont de pedra i comencem a pujar fins el poble que tenim molt a prop.

 

Pont que creua la riera de Rupit.

 

L’arribada al poble és per un empedrat que comença tot just passar el pont de pedra i entrem pel mateix carrer pel que hem sortit al començar aquest circuit.

 

Arribada al poble de Rupit.

 

Travessem el poble pels mateixos carrers que al matí fi finalitzem l’excursió a l’aparcament on tenim el cotxe quan son les 18:35 hores.

 

Forn de pa l’Era al costat de l’aparcament.

 

 

Mapa de la zona, recorregut puntejar amb vermell.

Coll del Guix – Camí de l’Ull del Bou- Canal Fosca – Punta dels Coscolls – Castell – Portell del Llamp – Coll Guix.

Coll del Guix – Camí de l’Ull del Bou- Canal Fosca – Punta dels Coscolls – Castell – Portell del Llamp – Coll Guix.

Zona: Mola de Colldejou.

Data: Diumenge 21 de maig de 2017.

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Coll del Guix.

Final: Coll del Guix.

Circular: Si.

Temps real: 02:30 hores.

Temps total: 02:56 hores.

Desnivell: 294 metres.

Desnivell acumulat: 340 metres.

Distància: 5,8 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

Quan son les onze del matí ens troben al coll del Guix i comencem a caminar pujant pel GR 7-3 en direcció a la Mola, amb la intenció de trobar un camí recentment obert i dit de l’Ull del Bou, suposo per que es passa per una zona on es veu, a la paret de la Mola, un gran forat rodó que recorda a un ull de bou o un ull d’un bou.

Vista de Canaletes que pugen a la Mola més a l’esquerra de la Canal de les Professons.

Quan portem uns sis minuts pujant, trobem una fita més gran del normal i guaitem per allí, cap a l’esquerra sembla sortir un camí, el seguim i de mica en mica anem veient fites i camí net, hem trobat el camí que buscàvem.

Carbonera.

El camí segueix una diagonal cap a l’esquerra i amunt, però puja poc i suaument, passa per unes carboneres i es va acostant a les parets de la Mola, donant el tom a la mateixa per sota de la Punta de Baix, però sense arribar a tocar de les parets.

Lloc on trobem el camí sota la Punta de Baix.

Als quaranta-cincs minuts d’haver sortit som sota mateix de la Punta de Baix de la Mola, trobem un camí que ve per l’esquera pujant i que segueix cap a la dreta fent alguna petita baixada.

Part final de la Canal Fosca.

Agafem aquest camí cap a la dreta i en uns deu minuts trobem el que puja cap a la Canal Fosca, l’agafem i pugem.

Sobre les dotze del migdia som pujant per la Canal Fosca, al arribar a dalt continuem recte amunt fins la Pinta dels Coscolls, on s’hi troba un pessebre. Hi arribem quan son les dotze i quart.

Punta dels Coscolls.

Tenim davant nostre tota la parts de dalt de la Mola, la qual travessem passant pel Pouet, fins arribar al castell, al que hi arribem quan son les 12:40 hores.

Davant del Castell.

Guaitant la timba del Recó dels Caragols.

Ens fem unes fotos al Recó dels Caragols, mengem una mica i continuem camí, ara de baixada en direcció al Coll del Guix, però quan portem uns deu minuts baixant, girem cap a l’esquerra per anar a trobar el Portell del llamp, pel que passem quan son les 13:10 hores.

Baixant el Portell del Llamp.

Al acabar la canal girem a la dreta fins trobar el camí que baixa del Salt del Llop, el qual agafem a l’esquerra per davallar fins el Coll del Guix, al qual hi arribem quan son les 13:56 hores, donant per acabada aquesta bonica sortida.

Bonica flor de Dent de Lleó.

Mapa de la zona, recorregut de color groc.