trescant pels cims

explorant el món natural

Tavertet – Sant Corneli – Roca Llarga – Tavertet.

Tavertet – Sant Corneli – Roca Llarga – Tavertet.

Zona: Collsacabra.

Data: Diumenge 09 d’abril de 2017.

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Tavertet.

Final: Tavertet.

Circular: Si.

Temps real: 04:10 hores.

Temps total: 04:35 hores.

Desnivell: 326 metres.

Desnivell acumulat: 344 metres.

Distància: 13,8 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

Església de Sant Cristòfol.

El diumenge nou d’abril de 2017 ens trobem al poble de Tavertet amb intenció pujar fins el cim de Roca Llarga i per fer-ho fem un circuit.

A les 09:00 hores sortim del poble pel carrer Camí del Puig, camí que porta a Cantonigròs.

Sortida pel carrer Camí del Puig.

La sortida del poble la fem per una plàcida pista que no comporta cap dificultat, va gairebé plana durant una bona estona, passa pel davant del mas Cabré, en runes, més endavant hi ha una bifurcació i agafem el camí que surt a la dreta.

Desviament per la pista de la dreta.

Als trenta-dos minuts de la sortida passem pel davant del mas de Pontí, i tres minuts més tard deixem una pista a l’esquerra que va a la Quereda, però està barrada.

A l’esquerra pista que va a la Quereda.

Quan son les 09:45 hores passem pel davant del mas Novelles d’Avall, i dos minuts més tard trobem un camí que puja a la dreta marcat com a Font de la Bena.

Mas de Novelles d’Avall.

Desviament que a la Font de la Bena.

Hi pugem per aquest camí que ens portarà també a l’ermita de Sant Corneli.

Quan portem uns disset minuts per aquest camí trobem un altre a l’esquerra que senyala Sant Corneli.

Desviament per pujar a Sant Corneli.

Si no es vol pujar a Sant Corneli no més cal continuar recte, nosaltres hi pugem, i més tard tornarem a retrobar la pista per la que hi anem i que porta a la Font de la Bena.

Es pot pujar tot recte o agafar un petit desviament a l’esquerra que passa per una balma on hi ha una balconada amb vistes a tot el camí que hem fet i a Tavertet, i a la qual si arriba en cinc minuts de pujar.

Balconada sota de Sant Corneli.

Vista de Tavertet des de la balconada.

Per continuar no més cal seguir el camí que portàvem, tot i al començament sembla que vulgui baixar, de seguida tomba a la dreta i va pujant per arribar directament a l’església de Sant Corneli.

Sant Corneli.Sant Corneli.

Aquest santuari està datat al s. XIII però possiblement el seu origen és més antic.

El santuari ha tingut varies reformes, per exemple el portal de ponent data del 1717, el seu campanar del 1868, i al 1966 es va ensorrar l’atri i els veïns de Tavertet el van refer arranjant al mateix temps l’església.

A la part del darrera de l’església podem contemplar un Dolmen en runes.

Dolmen a la part del darrera de Sant Corneli.

Sortim de Sant Corneli quan son les 10:28 hores i ho fem per la pista que surt de la part de llevant de l’ermita i que va per un llom força ample i còmode.

Pista sortint de Sant Corneli.

Als tres minuts la pista es bifurca i agafem la de la dreta en lleugera pujada, anem trobant tanques de filferro que anem obrint i tancant al nostre pas.

A la dreta desviament que vam agafar.

Sobre les 10:50 hores trobem la pista que havíem deixat i que porta a la Font de la Bena.

Als dos minuts trobem una bifurcació, a la seva dreta veiem un toll d’aigua i pensem que es pot tractar de la Font de la bena per la qual cosa agafem la pista de la dreta pensant que som al collet de la Font de la Bena, però no, encara no havíem arribat, però continuem per la pista enllà que va a mitja alçada de la muntanya del Perer.

Pista que va a mitja alçada de la Muntanya del Perer.

A les 11:25 arribem a un collet i veient que no érem on creiem, ens trobàvem al collet de la Rambla, aquí decidim tirar cap a l’esquerra en direcció al Pla de les Fosses i pujar fins el collet de Rajols.

Travessant el Pla de les Fosses.

Quan son al Pla de les Fosses decidim pujar recte fins a la carena, deixant el Pedró de Rajos a l’esquerra i baixant, ara ja pel GR 2, fins el Collet de Rajols.

Collet de Rajols i el Pedró de Rajols.

A les 11:40 hores som al collet i continuem per un ample llom herbós que de mica en mica ens porta fins el Puig de Cortils de 1.196 metres.

Arribant al Puig de Cortils 1.196 metres.

Passem sense pena ni gloria pel cim més alt de la serra de Collsacabra, i a dos minuts continuant camí trobem la balma de Cortils la qual visitem.

Balma de Cortils.

Quan son les dotze del migdia sortim de fer la visita a la balma i continuem camí fins la Roca Llarga, a la que hi arribem en deu minuts.

Espectacular Roca Llarga.

Roca Llarga és una llossa de pedra que sobresurt de la cinglera uns vint metres, donant la sensació de que estàs com volant.

Roca Llarga 1.186 metres.

Després de gaudir de les meravelloses vistes i de fer unes fotos continuem el nostre recorregut baixant fins l’Avenc.

De la Roca Llarga sortim a les 12:20 hores i als dos minuts trobem un camí a l’esquerra que baixa fort, està marcat amb una gran fita, l’agafem.

Corriol per baixar a l’Avenc.

El camí ens porta de cap al Puig de la Creu, però no hi pugem per pocs metres, just abans d’arribar girem avall i a la dreta per en pocs minuts arribar a l’Avenc.

Avui en dia l’Avenc de Tavertet és un conjunt d’apart-hotel, una combinació d’arquitectura del s. XVI amb elements moderns.

L’Avenc de Tavertet i Puig de la Creu al darrera.

En aquest lloc aprofitem per menjar i relaxar-nos una mica amb l’ambient de pau i silenci de la zona.

Quan son les 13:00 hores sortim del davant de les instal·lacions de l’Avenc arribant en pocs minuts al camí cimentat que porta a Tavertet.

Als dotze minuts des de l’Avenc trobem un pal indicador que senyal a l’esquerra Cingles de l’Avenc cinc minuts, però nosaltres no hi anem i continuem per la pista per la que hi anem.

A les 13:26 som al coll Savenc on trobem un camí a la dreta que talla una mica un tom que fa la pista, l’agafem.

Camí que es desvia al coll Savenc.

Poc a poc ja anem veiem el poble de Tavertet al qual hi arribem quan son les 13:25 hores.

Vista de Tavertet al arribar.

 

Mapa de la zona, camí puntejat de vermell.

 

 

 

Rupit – Salt de Sallent – Sant Joan de Fàbregues – les Fosses – Santa Magdalena – Rupit.

Rupit – Salt de Sallent – Sant Joan de Fàbregues – les Fosses – Santa Magdalena – Rupit.

 

Zona: Guilleries – Collsacabra.

 

Data: Dissabte 08 d’abril de 2017.

 

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

 

Inici: Rupit.

 

Final: Rupit.

 

Circular: Si.

 

Temps real: 03:00 hores.

 

Temps total: 03:35 hores.

 

Desnivell: 165 metres.

 

Desnivell acumulat: 218 metres.

 

Distància: 7,0 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

El dissabte vuit d’abril de 2017 sortim de Reus i ens arribem fins a Rupit, on al arribar deixem el cotxe en un gran aparcament que hi ha a l’entrada del poble.

 

Quan son les 15:00 hores comencem a caminar sortint de l’aparcament i anat cap el poble, passem pel davant del forn de pa l’Era i girem a la dreta per entrar al poble.

 

Entrada al poble de Rupit.

 

De seguida que entrem al poble trobem a ma esquerra un carrer estret que baixa per unes escales i que ens porta directament al pont penjant que creua la riera de Rupit.

 

Pont penjant que creua la riera de Rupit.

 

Al pujar les escales que trobem a l’altre costat del pont, girem a la dreta i pugem pel carrer de l’Església.

 

Passem pel davant de l’església barroca de Sant Miquel i una mica més endavant hi ha la plaça Major.

 

Últim carrer i pal indicador que senyala el camí.

 

Al costat de l’església surt un carreró que baixa, al seu final troben un pal indicador, per la dreta és per on arribarem, però ara girem a l’esquerra passant per sota d’uns porxos i sortim del poble en direcció al Salt de Sallent.

 

Camí de sortida del poble.

 

Al sortir de seguida trobem unes balmes al costa del camí, semblen habitades, si més no per guardar el ramat.

El camí va baixant fins trobar la llera de la riera de Rupit, son les 15:20 hores, i a partir d’aquí el camí puja, però abans travessem un petit rierol que alimenta d’aigua a la riera.

 

El camí puja poca estona, després va pla o baixa una mica.

 

Quan son les 15:30 hores passem a tocar de la riera un altre cop i podem veure el primer dels Saltants del Rodor.

 

Saltants de Rodor.

 

A partir d’ara el camí baixa i en uns cinc minuts el camí es transforma en pista, i en aquest punt trobem la font de la Pomareda., Aquí perdem cinc minuts anant a veure el saltant de Sabaters, un salt d’aigua força interesant.

 

Font de la Pomareda.

 

Saltant de Sabaters.

 

Continuem caminant per la pista  i al fons a la dreta podem veure l’Agullona, formació rocosa que sembla com si s’hagués separat de la paret.

 

En uns deu minuts des de la font trobem una cruïlla de camins amb un pal indicador que ens diu que som al Salt de Sallent, a la dreta tenim la capçalera del salt, però nosaltres continuem recte amunt uns cinc minuts més, fins trobar el mirador dels salt.

 

Salt de Sallent amb els seus 80 metres de caiguda d’aigua.

 

El mirador és una balconada amb una barana que té una vista espectacular tan sobre el salt de Sallent, com de la vall per la que corre la riera de Rupit fins arribar al pantà de Susqueda.

 

Vistes de l’Agullola des de el mirador del Salt de Sallent.

 

Pujar fins el mirador i tornar a baixar fins el pal indicador hem trigat uns tretze minuts, i al arribar un altre cop al pal hem continuat anat cap a la riera, la qual travessem just per la capçada del salt de Sallent.

 

Creuant la riera de Rupit pel damunt del Salt de Sallent.

El camí continua vorejant  els cingles fins arribar al recó del mirador del Roquer, que es troba al arribar al Pla de Fàbregues, lloc on aprofitem per gaudir de les vistes.

 

Vistes des del Mirador del Roquer, al fons el Far.

 

Quan son les 16:45 hores retornem a la pista i seguim amunt fins trobar la pista  carretera que va de Rupit fins a la pressa de Sau.

 

A la cruïlla hi un pal indicador que senyala a la dreta cap a Rupit.

 

La pista està cimentada i la seguim en direcció a Rupit uns dos-cents metres, fins trobar una pista que surt cap a l’esquerra i que puja a Sant Joan de Fàbregues que es troba molt prop.

 

Camí que porta a Sant Joan de Fàbregues i cingles del Boixer al fons.

 

Quan son les 16:55 arribem a l’església de Sant Joan de Fàbregues, església romànica que pertany al municipi de Rupit, és un monument protegit i inventariat dins del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Sant Joan de Fàbregues.

 

Val la pena d’arribar-s’hi per veure aquesta església del segle XI, que fou modificada al segle XV i restaurada als anys setanta, actualment la rectoria és una casa de colònies.

 

A les 17:07 hores tornem a ser a la pista cimentada i la seguim uns metres fins trobar el Cobert del Roquer, a uns vint-i-cinc passat el Cobert trobem un camí a l’esquerra amb un pal indicador que senyala Sender del Bassís.

 

Bonic Sender del Bassís.

 

Agafem aquest camí que fa una bona pujada, però és un camí molt maco i val la pena de pujar.

 

El camí està marcat amb senyals de color vermell i alguna de color grog, va pujant i quan son les 17:25 hores passem a tocar per dues tombes pisciformes antropomòrfiques, una mica abans d’arribar al mirador del Bassís.

 

Aquestes  tombes son d’origen medieval, es creu que poden datar  del segle X, i estan orientades els peus cap a l’est i el cap cap a ponent.

 

Tombes pisciformes antropomorfes.

 

Continuem pujant pel camí i en dos minuts som dalt del Mirador del Bassís, amb una vista espectacular de tot el camí que hem fet fins ara, dels cingles i de les valls.

 

Vistes des del Mirador del Bassis.

 

El mirador és un gran roquís i a la seva part baixa hi ha un parell de petroglifs, un que representa un pantocràtor i l’altre una serp.

 

Petroglif representant un pantocràtor.

 

Petroglif representant una serp.

 

El camí continua seguint el cingle, ara va més pla fins arribar a una cruïlla, on si seguíssim recte aniríem al Pla de la Palomera, nosaltres girem a la dreta i avall en direcció a Rupit.

 

Camí que passa per l’Avellaneda.

 

El camí baixa i passa per un bosc anomenat  l’Avellaneda i ens porta a la pista cimentada que havíem deixat, a la qual arribem quan son les 17:55 hores.

 

Una vegada a la pista la seguim a l’esquerra en direcció a Rupit, i de seguida travessem el barranc del Rec del Sabaters.

 

Continuant per la pista passem pel davant de la casa Els Solans i molt a prop trobem el camí que surt a la nostra dreta i que ens porta fins l’ermita de Santa Magdalena.

 

A l’ermita arribem quan son les 18:02 hores i ens refresquem en una font que trobem al arribar.

 

Ermita de Santa magdalena.

 

Rupit des de l’ermita de Santa Magdalena.

 

Continuem pel camí que surt del davant de l’ermita i que baixa fins a la riera de Rupit, la creuem per un pont de pedra i comencem a pujar fins el poble que tenim molt a prop.

 

Pont que creua la riera de Rupit.

 

L’arribada al poble és per un empedrat que comença tot just passar el pont de pedra i entrem pel mateix carrer pel que hem sortit al començar aquest circuit.

 

Arribada al poble de Rupit.

 

Travessem el poble pels mateixos carrers que al matí fi finalitzem l’excursió a l’aparcament on tenim el cotxe quan son les 18:35 hores.

 

Forn de pa l’Era al costat de l’aparcament.

 

 

Mapa de la zona, recorregut puntejar amb vermell.

Coll del Guix – Camí de l’Ull del Bou- Canal Fosca – Punta dels Coscolls – Castell – Canal del Bondia – Coll Guix.

Coll del Guix – Camí de l’Ull del Bou- Canal Fosca – Punta dels Coscolls – Castell – Canal del Bondia – Coll Guix.

Zona: Mola de Colldejou.

Data: Diumenge 21 de maig de 2017.

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Coll del Guix.

Final: Coll del Guix.

Circular: Si.

Temps real: 02:30 hores.

Temps total: 02:56 hores.

Desnivell: 294 metres.

Desnivell acumulat: 340 metres.

Distància: 5,8 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

Quan son les onze del matí ens troben al coll del Guix i comencem a caminar pujant pel GR 7-3 en direcció a la Mola, amb la intenció de trobar un camí recentment obert i dit de l’Ull del Bou, suposo per que es passa per una zona on es veu, a la paret de la Mola, un gran forat rodó que recorda a un ull de bou o un ull d’un bou.

Vista de la Canal de les Professons.

Quan portem uns sis minuts pujant, trobem una fita més gran del normal i guaitem per allí, cap a l’esquerra sembla sortir un camí, el seguim i de mica en mica anem veient fites i camí net, hem trobat el camí que buscàvem.

Carbonera.

El camí segueix una diagonal cap a l’esquerra i amunt, però puja poc i suaument, passa per unes carboneres i es va acostant a les parets de la Mola, donant el tom a la mateixa per sota de la Punta de Baix, però sense arribar a tocar de les parets.

Lloc on trobem el camí sota la Punta de Baix.

Als quaranta-cincs minuts d’haver sortit som sota mateix de la Punta de Baix de la Mola, trobem un camí que ve per l’esquera pujant i que segueix cap a la dreta fent alguna petita baixada.

Part final de la Canal Fosca.

Agafem aquest camí cap a la dreta i en uns deu minuts trobem el que puja cap a la Canal Fosca, l’agafem i pugem.

Sobre les dotze del migdia som pujant per la Canal Fosca, al arribar a dalt continuem recte amunt fins la Pinta dels Coscolls, on s’hi troba un pessebre. Hi arribem quan son les dotze i quart.

Punta dels Coscolls.

Tenim davant nostre tota la parts de dalt de la Mola, la qual travessem passant pel Pouet, fins arribar al castell, al que hi arribem quan son les 12:40 hores.

Davant del Castell.

Guaitant la timba del Recó dels Caragols.

Ens fem unes fotos al Recó dels Caragols, mengem una mica i continuem camí, ara de baixada en direcció al Coll del Guix, però quan portem uns deu minuts baixant, girem cap a l’esquerra per anar a trobar la canal del Bondia, per la que passem quan son les 13:10 hores.

Baixant la Canal del Bondia.

Al acabar la canal girem a la dreta fins trobar el camí que baixa del Salt del Llop, el qual agafem a l’esquerra per davallar fins el Coll del Guix, al qual hi arribem quan son les 13:56 hores, donant per acabada aquesta bonica sortida.

Bonica flor de Dent de Lleó.

Mapa de la zona, recorregut de color groc.

 

Hotel la Riba – Canal del Castell – Tavertet – Grau de les Gotes – Hotel la Riba.

 

Zona: Collsacabra.

Data: Diumenge 02 d’abril de 2017

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.

Inici: Solell del Masnou junt al Camp de la Roureda, a uns 250 metres de l’hotel        La Riba.

Final: Solell del Masnou junt al Camp de la Roureda, a uns 250 metres de l’hotel La Riba.

Circular: Si.

Temps real: 02:40 hores.

Temps total: 03:10 hores.

Desnivell: 390 metres.

Desnivell acumulat: 410 metres.

Distància: 8,0 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

Lloc on deixem el cotxe, hotel la Riba al fons.

El diumenge dia dos d’abril de 2017, ens arribem fins l’hotel La Riba, una mica més amunt de la presa del pantà de Sau, amb la intenció de deixar el cotxe allí, però veient molta gent  decidim continuar uns dos-cents cinquanta metres més i deixem el cotxe on es troba el rierol anomenat Rec de Sant Sadurní i a tocar del Camp de la Roureda.

Pista per la que comencem a caminar, GR 151-2.

Quan son les 09:35 hores del matí comencem a caminar per la pista que surt just on hem deixat el cotxe, està marcada com a GR 151 i GR 2, ens trobem en un lloc que li diuen Solell del Masnou.

En uns deu minuts arribem a un petit coll on trobem un camí marcat de groc que surt cap a l’esquerra, Els GR continuen a la dreta per la pista, però nosaltres seguim amunt cap el Grau del Castell, ens trobem al Peu dels Cingles del Pla de Dalt.

Punt on deixem la pista i a ma esquerra agafem el camí de la Canal del Castell.

El camí puja primer suaument i en diagonal cap a l’esquerra en busca de les parets dels cingles.

De mica en mica el camí va pujant més fort i comença a fer revolts, ja tenim les parets més a prop i al revolt numero tretze topem amb una paret de pedra blanca, tot i que totes les parets que anàvem veient fins a les hores eren de color vermell.

Revolt nº 13 on trobem la paret de pedra blanca.

Continuem pujant fent revolts, uns més llarg i d’altres més curts, i al que fa disset trobem una furgoneta de la marca Citroën estimbada, pel que sembla ja fa uns quants anys.

Revolt nº 17 on trobem les restes d’una furgoneta estimbada.

Quan portem una hora caminant i vint-i-dos revolts fets, arribem a dalt del Pla de dalt, parem a descansar cinc minuts i continuem recte fins trobar la pista , que a ma dreta porta a Tavertet, i a ma esquerra tenim el Castell i darrera seu el Turó del mateix nom.

El Castell i al fons el Turó del Castell.

Al arribar a la pista trobem un pal indicador, i d’allí mateix surt un camí que porta a Tavertet però per la bora dels cingles.

Punt on comença el camí que va a Tavertet pels cingles.

Nosaltres agafem aquest últim camí, que està ple de flors grogues, narcisos, que fan el camí molt més agradable.

En dies clars la vista té que ser espectacular, però avui el dia de moment està emboirat i no podem gaudir de les vistes.

Ampla pista que voreja els cingles.

Aquesta pista va donant el tom i resseguint la vora dels cingles fins que decanta cap a l’esquerra i torna fins la pista que anava directa a Tavertet.

Al arribar a la pista la seguim cap a la dreta fis que trobem un pal indicador que senyala a la dreta Muralla Ibérica de Tavertet amb una explicació, ens hi arribem.

El camí puja fins un turó des del qual podem contemplar els cingles de Tavertet i el poble a sota nostre.

Vista de Tavertet i els seus cingles.

El camí segueix baixant fortament per arribar de nou a la pista que porta a Tavertet, la tornem a agafar cap a la dret i en uns deu minuts ja arribem al poble.

Arribant a Tavertet.

Una vegada arribats al poble continuem rectes i fem cap fins l’església romànica de Sant Cristóbal o Sant Cristòfol, que ja apareix documentada a l’any 1070 com a possessió del vescomte de Cardona.

Església de Sant Cristòfol.

Després de fer una petita visita a l’església ens acostem a un punt on es pot contemplar unes impressionants vistes, en aquest punt hi ha un panell en relleu on podem identificar tot el que veiem.

Des de Tavertet, cingles i al fons pantà de Sau.

En aquest punt aprofitem per fer un descans i menjar una mica i quan son un quart de dues del migdia tornem a caminar, ara sortint del poble per la mateixa pista per la que havíem arribat.

Als cinc minuts de sortir del poble trobem un camí, senyalat amb un pal indicador que ens diu que som al cingle Moltorer, que baixarem pel GR 2 i que som a 2,5 quilòmetres de l’hotel La Riba.

Punt on deixem la pista i agafem el camí de les Gotes.

Baixem per aquest camí que al mapa està marcat com Les Gotes, deixant el cingle Moltorer a l’esquerra.

La baixada per aquest amí també és força espectacular, passant per unes balmes de gran envergadura.

Balmes al camí de les Gotes.

La baixada és força ràpida i vertical, fins que cap el final arribem al pla i de mica en mica arribem fins el cotxe.

Arribant al final del nostre camí.

Quan son les 14:20 hores tornem a ser al cotxe acabant la bonica i espectacular excursió d’avui.

Boniques flors de narcís.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat de vermell.

Tom de les Agulles a Montserrat.

Tom de les Agulles a Montserrat.

 

Zona: Muntanyes de Montserrat.

 

Data: Diumenge 14 de maig de 2017

 

Participants: 17 membres de l’Associació Excursionista la Picossa.

 

Inici: Punt d’informació Montserrat-Coll de Can Maçana.

 

Final: Punt d’informació Montserrat-Coll de Can Maçana.

 

Circular: Si.

 

Temps real: 03:10 hores.

 

Temps total: 04:45 hores.

 

Desnivell: 193 metres.

 

Desnivell acumulat: 418 metres.

 

Distància: 7.8 quilòmetres.

 

Dificultat: Fàcil.

 

El passat diumenge dia 14 de maig, a proposta de la Mercè i el Genaro, vam fer una molt bonica excursió per les muntanyes de Montserrat, concretament per la zona de les Agulles.

 

Amb un autobús que sortia de Mora d’Ebre sobre les sis del matí, i amb una petita parada a Reus per recollir gent, ens desplacem fins el Coll de Can Maçana, situat en la zona més occidental del Macís de Montserrat, dins del Parc natural de la Muntanya de Montserrat creat al 1987.

 

Coll de Maçana.

Al baixar de l’autobús ens trobem al Punt d’informació Montserrat-Coll de Can Maçana, des d’aquest punt comencem a caminar quan son les 08:15 hores.

 

Comencem a caminar pel camí de l’Arrel, que si el seguíssim faríem cap al Monestir de Montserrat en unes quatre hores, però avui no és el cas.

 

Camí de l’Arrel.

 

En uns quinze minuts arribem al Mirador de Can Maçana, a on en un panell podem veure el nom de tot el que es pot contemplar.

 

Mirador de Can Maçana.

 

Molt a prop del mirador trobem un camí a la dreta que puja a Sant Pau Vell de la Guàrdia, església documentada al 1.084, hom creu que podria haver estat l’església del castell de Bonifaci o de la Guàrdia, del segle X, que s’alçava dalt del turó, documentat a l’any 931.

 

Església de Sant Pau Vell de la Guàrdia.

 

Al arribar a Sant Pau, fem una petita aturada per menjar alguna cosa, i tot seguit pugem dalt del turó on se suposa que hi havia el castell, actualment no més hi resten petits vestigis d’un parell de murs.

 

Dalt del Turó del Castell de Bonifaci o de la Guàrdia.

 

Dalt del turó hi arribem quan so les 09:05 hores i restem contemplant la vista uns deu minuts.

 

Vista des de el turó del castell,d’esquerra a dreta, Cadireta, Foradada, regió de les Agulles, Serra de la Portella amb la Portella i el Dau.

 

Tornem a baixar pel mateix camí i una vegada som al camí de l’Arrel girem cap a la dreta en direcció al Collet de Guirló al qual hi arribem quan son les 09:20 hores.

 

En aquest punt continuem en direcció a la Forada i la Cadireta, que tenim sempre al davant nostre.

 

Cadireta i Foradada des del camí.

 

A les 09:30 hores, i quan som sota mateix de la Foradada, trobem un camí a la dreta que hi puja fort, l’agafem i en uns quinze minuts arribem a la Foradada.

 

Foto de grup a la Foradada.

 

Aquesta Foradada va saltar a la fama mundial el dia 13 de maig de 2013, quan el Italo-noruec Alexander Polli va saltar des de un helicòpter i la va traspassar volant a més de 250 quilòmetres per hora. Aquest home-ocell va morir en un accident al estavellar-se al Corredor de l’Ensa, pro de Xamonix, als Alps francesos.

 

 

Espectacular vista des de la Foradada.

 

Les vistes des de la Foradada son realment espectaculars, gaudim de les mateixes, ens fem unes fotos i tornem a baixar quan son les 09:55 hores, fis al camí que portàvem, el qual agafem cap a la dreta per tombar per sota de la cadireta i seguir en direcció al coll del Port.

 

Impressionant paret sota de la Cadireta.

 

Vista dels Frares Encantats.

 

El camí passa tota l’estona per l’ombra i va sempre per sota dels penya-segats dels Frares Encantats, un camí encantador que primer va pla, i més tard va pujant de mica en mica, passant per la font del Coll del Port, fins arribar al coll del Port, al qual hi arribem quan son les 10:40 hores, estem a una alçada de 973 metres.

 

Font del Coll del Port.

 

Al coll restem uns deu minuts, metres uns fan un mos d’altres descansem i donem ànims a uns corredors que fan la cursa de la marató de les muntanyes de Montserrat.

 

Coll del Port.

 

Després del breu descans continuem camí en direcció al refugi Vicenç Barbé, que es troba a uns trenta-cinc minuts d’on som.

 

Vistes dels Frares Encantats.

 

El camí continua i veiem la zona del Frares Encantats des de l’altre costat que els veiem abans, podem contemplar clarament la figura del Bisbe, la del Lloro i la de la Monja entre tantes altres, tantes com la nostra imaginació vulgui.

 

Vista del Lloro al centre, davant la Monja i al darrera el Bisbe.

 

El camí ens porta fins el coll de la Partió o de les Agulles del Port, als peus de la Canal Ampla, i a pocs minuts del refugi.

 

Pedra gravada indicant el Coll d’Agulles de Port.

 

Al refugi hi arribem quan son les 11:54 hores, el que havia de ser trenta-cinc minuts ens ha costat una hora, però val a dir que hem tingut que aturar-nos a deixar passar el corredors de la cursa contínuament, i que a poc més de mig camí ens hem aturat a descansar uns deu minuts, mentre uns escalàvem un petit roc per veure i contemplar l’espectacle de figures a les roques de l’entorn.

 

Refugi Vicenç Barbé.

 

Una aturada de cinc minuts al refugi i continuem camí en direcció a la Portella, per la que passen quan son les 12:10 hores.

 

Baixant la Portella.

 

La Portella és una canaleta molt estreta i vertical, però si es baixa poc a poc i amb una mica de precaució no representa cap problema.

 

 

La Portella des de sota.

 

Serra de la Portella, a l’esquerra la Portella i a la dreta el Dau.

 

Després de la Portella el camí gaire bé és tot baixada fins el coll de Guirló, on al arribar no més cal girar a l’esquerra, seguir el camí que hem fet al matí, i arribar fins al punt de sortida, o sigui al Punt d’informació Montserrat-Coll de Can Maçana, lloc al que hi arribem quan son les 13:00 hores.

 

Bonica flor de Lli.

 

Mapa de la zona i ruta de color blau.

Podeu baixar-vos el track d’aquesta ruta clicant AQUÍ

Montsant: Sender de la Llibreria.

Montsant: Sender de la Llibreria.

 

Ermita Santa Magdalena – Pi de la Carabasseta – Toll de l’Ou – Barranc de la Pleta – Sender de la Llibreria – Pont Natural – Barranc del Vidalbar – Cova de l’Argamassa – Congost de Fraguerau – Codolles Fondes – Font de la Gleva – Coll del Prat – Ermita de Sant Antoni – Ermita Santa Magdalena.

 

Data: Dimarts 28 de març de 2017.

 

Participants (7): Joan Gassol, Joan Mª Boada, Joan Marquès, Josep Mariné, Sisco Anguera, Toni Coll i Pere López.

 

Inici: Ermita de Santa Magdalena.

 

Fina: Ermita de Santa Magdalena.

 

Circular. Si.

 

Temps real: 08:45 hores.

 

Temps total: 10:20 hores.

 

Desnivell: 320 metres.

 

Desnivell acumulat: 757 metres.

 

Distància: 14,8 quilòmetres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Ens trobem a l’ermita de Santa Magdalena, d’Ulldemolins, quan son les vuit del matí, i comencem a caminar pel GR-171 que puja dret pel grau del Pi de la Carabasseta.

 

Ermita de Santa Magdalena.

 

El camí puja dret i sense gaires concessions, passem per sota de la Punta de la Galera, i per sobre els nou-cents metres parem una estona a contemplar el meravellós paisatge que podem gaudir des de el Mirador del Grau, podem contemplar tota la vall, als nostres peus, entre boires i sobresortint al mig el poble d’Ulldemolins.

 

Ulldemolins.

 

Punta de la Galera.

 

Continuem pujant fins el Pi de la Carabasseta, i al arribar continuem recte pel

Barranc del Madalenec, també pel GR-171, i prop de l’aiguabarreig amb el Barranc del Parral ens deturem per menjar una mica.

 

Pi de la Carabasseta.

 

En aquest lloc normalment baixa poca aigua o cap, però veient la que baixa, ja ens podem fer una idea del que trobarem al Toll de l’Ou, als barrancs i al riu Montsant.

 

Després de menjar una mica continuem camí i passem a tocar les parets de La Mola, per de seguida baixar al Toll de l’Ou.

 

Toll de l’Ou.

 

Al arribar al Toll quasi no podem passar pel darrera de la cascada degut a la quantitat d’aigua que baixa.

 

Passant pel darrera de la cascada del Toll de l’Ou.

 

L’espectacle és dels que es poden gaudir en poques ocasions, i degut a això s’hi entretenim força contemplant i fent fotos.

 

Foto de grup al Toll de l’Ou.

 

Una vegada decidim sortir del lloc, tornem al GR-171 i el seguim una estona, fins entroncar amb el Camí de la Pleta, el qual agafem cap a la dreta.

 

Una mica més endavant creuem el Barranc del Comellar de la Cova de l’Ós, on trepitgem una de les últimes congestes de les darreres nevades, seguim una estona més pel Camí de la Pleta, fins que trobem a la nostra dreta el camí de la Llibreria.

 

Creuant el Barranc del Comellar de la Cova de l’Ós.

 

Aquest camí és desconegut per quasi tots, però és dels que paguen un viatge per fer-ho, és un camí en el que et vas trobant recons espectaculars, com una gran cova, i vaumes espectaculars.

 

Sender de La Llibreria.

Gran bauma al camí de La Llibreia.

 

Gran cova al camí de La llibreria.

 

Arribant al Pont Natural.

 

Al final del camí fem cap al Pont Natural en el qual ens fem una altra foto de grup, amb el fons de la muntanya dels Ventadors.

 

Foto de grup al Pont Natural amb els Ventadors al fons.

 

Per continuar, tal com hem arribat i passat per sota del pont, continua un corriol, més que camí, cap a la dreta que baixa força dret pel Barranc del Vidalbar.

 

Baixant pel Barranc del Vidalbar i arribant al riu Montsant.

 

Al mig del barranc passem a tocar d’una cascada molt maca, mentre anem baixant, alguns cops mig penjats entre branques i pedres, i amb més d’una relliscada, per arribar al final del barranc, a uns plans prop de l’aiguabarreig del Barranc del Vidalbar, el dels Pèlags i el riu Montsant.

 

Són les tres de la tarda i parem al costat del riu a menjar i descansar una mica.

 

Dinant al costat del riu Montsant.

 

Quan reprenem el camí ho fem en direcció nord, sempre seguint el curs del riu, passem de seguida per la cova de l’Argamassa, més endavant per la cova del Sapo, fins arribar a un pont penjat que si el travesséssim arribaríem en un quart d’hora a l’ermita de Sant Bertomeu de Fraguerau,  nosaltres continuem recte i a partir d’ara pel GR-65.5.

 

Cova de l’Argamassa.

 

A mida que avancem, anem veient formacions rocalloses com el Cap de Mort, el Camell, els Tres Jurats, el Cap de Turc, i tantes formacions com la nostra imaginació ens il·lumini , estem passant pel Congost de Fraguerau.

 

La Tortuga.

 

Cap de Mort.

 

Cap de Turc.

 

Tres Jurats.

 

Cap el final del Congost trobem unes baranes, som al mirador de les Codolles Fondes, les quals podem contemplar al fons, sota mateix dels nostres peus.

 

Codolles Fondes.

 

El camí continua pel GR passant per la font de la Gleva i continua, retallant algun que altre tom de la pista, fins el coll del Prat, per en poca estona més arribar a l’ermita de Sant Antoni, on parem una estona a fer unes fotos.

 

Font de la Gleva.

 

Pujant al Coll del Prat.

 

Ermita de Sant Antoni.

 

El camí continua pel GR per arribar en poc més de deu minuts a l’ermita de Santa Magdalena on donem per finida l’excursió quan son les sis i vint de la tarda.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb color verd.

Raquetes als Rasos de Peguera.

Raquetes als Rasos de Peguera.

 Comarca: Berguedà.

Data: Diumenge 25 de febrer de 2017.

Participants (2): Tatiana Stupina i Pere López.

Inici: Creu de Cabrer o Sant Crist (Antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera).

Final: Creu de Cabrer o Sant Crist (Antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera).

Circular: Si.

Temps real: 02:40 hores.

Temps total: 03:00 hores.

Desnivell: 155 metres.

Desnivell acumulat: 195 metres.

Distància: 5,0 quilòmetres.

Dificultat: Fàcil.

 

El dissabte 25 de febrer de 2017 ens proposem d’estirar les cames i decidim fer una mica de raquetes, per fer això en hi arribem als Rasos de Peguera que és també el nom de l’estació d’esquí alpí, actualment fora de servei, que es troba a la comarca del Berguedà.

 

Creu de Cabrer o Sant Crist (Antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera).

 

Al arribar trobem que hi ha molta gent i hem de deixar el cotxe abans d’arribar a la Creu del Cabrer, poca cosa, hi ens arribem al punt de sortida pujant per la carretera.

 

Baixant des de la Creu i a uns cinc minuts es troba una pista que surt a l’esquerra i amunt amb una tanca metàl·lica de color verd, aquí és on comencem a caminar, pujant per aquesta pista, quan son un quart d’una del migdia.

 

Pista a on deixem la carretera.

 

Anem per una pista que fa una lleugera pujada, però molt còmoda, travessant el bosc dels Gavatxos, fins arribar al Pla de l’Orri.

 

Travessant el bosc dels Gavatxos.

 

Quan portem una hora caminant amb les raquetes arribem al Pla de l’Orri o Collada dels Rasets (tot depèn del mapa que miris), i hi trobem un munt de trocs d’arbres tallats i apilats, amb uns cartells que diuen que pertanyen a un pla temporal de biomassa.

 

Arbres apilats que pertanyen a un pla temporal de biomassa.

 

El camí te tendència a baixar i fins aquí portem 2,5 quilòmetres fets.

 

Passem pel mig de la acumulació de troncs i enfilem recte i una mica cap a la dreta, pujant al cim que tenim al debat i en el qual es veuen unes antenes.

 

Pla de l’Orri o Collada dels Rasets.

 

Quan son les 13:35 hores som dalt del cim de la Torreta, segons quin mapa Roca d’Oró, de 1.985 metres.

 

Cim de la Torreta o Roca d’Oró de 1.985 metres.

 

La vista des de el cim és molt maca, podem veure quasi tot el Pirineu català nevat, sobresortint el macís del Puigmal que tenim molt a prop nostre.

 

Vistes del Pirineu nevat.

 

Al sortir del cim tornem al Pla de l’Orri i continuem recte amunt pel que sembla una pista que porta fins un petit coll on podem veure un petit estanyol, possiblement un lloc que li diuen les Fontetes, deixant a l’esquerra un turó que li diuen Rasos de Baix.

 

Remuntant des de el Pla de l’Orri.

 

Petit estany gelat.

 

Des de aquí continuem per un pista que puja una mica primer cap a l’esquerra i després a la dreta en direcció al Pedró o Rasos del Mig de 2.051 metres, aquí trobem marques de GR.

 

Pujant per la pista.

 

Quan son les 14:25 hores, tal com anem pujant, arriben a un gran coll, a on girem cap a l’esquerra i hi trobem un pal indicador, nosaltres seguim en la direcció a Rasos de Peguera pel PR C73.

 

Gran coll al cap d’amunt de la pista.

 

Al coll girem cap a l’esquerra.

 

Als cinc minuts trobem un monòlit que consisteix en una paret de pedra amb un escut sobre una senyera pintada, que commemora els cinquanta anys d’història del  CEB (Club Esquí Berguedà).

 

Monòlit que commemora els 50 anys del CEB.

 

Continuem cap a l’esquerra sense davallar i fem cap a un turó a 2.036 metres, a on trobem gent que es llacen amb parapents.

 

Començant a davallar per l’antiga pista d’esquí.

Nosaltres continuem cap a la dreta i avall per una antiga pista que baixa tot recte fins a la Creu de Cabrer o Sant Crist.

 

Arribant al final de la pista d’esquí.

 

No més ens cal davallar per la carretera uns deu minuts i quan son les 15:15 hores tornem a ser al cotxe.

 

Sant Crist a l’arribada.

 

Mapa de la zona, recorregut puntejat amb color verd.

 

Font dels Clots, Font del Teix, Canal del Mig, Foradada o Finestres de la Mola.

Mola de Colldejou per la Font dels Clots, Coves del Roig, Barranc de les Comes d’en Montjou, Rassa de la Cova, Font del Teix, Canal del Mig, Pouet, Bassot, Recó dels Clavellers, Castell, Cova de la Mola, Canal del Batllet, Foradada o Finestres de la Mola. 

 

Lloc: Mola de Colldejou.

 

Data: 19 de febrer de 2017.

 

Participants (20): Lluís Balsells, Montserrat Jordà, Joan Vaqué, Montse Salsench, Jose Luís Ordobás, Pere Freixas, Angelina Vallés, Josefina Bauló, Tere Sabaté, Nati Biarnés, Tere Sanz, Oscar Fortuño, Josep Cabanilles, Carme Navarro, Mercé Tost, Genaro Castello, Maite Monclús, Damià Torres, Tatiana Stupina i Pere López.

 

Inici: Replà de la bassa de la Font dels Clots.

 

Final: Replà de la bassa de la Font dels Clots.

 

Circular: Si.

 

Temps total: 05:00 hores.

 

Temps real: 04:00 hores.

 

Desnivell: 400 metres.

 

Desnivell acumulat: 445 metres.

 

Distancia recorreguda: 6,6 quilòmetres.

 

Dificultat: Moderada.

 

Sortida a la bassa de la font dels Clots.

 

El dia 19-02-2017 ens trobem dinou socis i amics del Grup Excursionista la Picossa al replà on hi ha la bassa de la Font dels Clots.

 

Quan son les nou del matí Comencem deixant els cotxes a l’entrada del camí de la Font dels Clots, passem pel costat de la bassa contra incendis i tot seguir arribem a la Font dels clots. Continuarem pujant per la pista que de mica en mica es transforma en camí.

 

Poc a poc ens acostem a les parets dels cingles, trobem dues balmes que semblen petites coves, son les Coves d’en Roig, continuem camí cap a l’esquerra i arribem a un punt que tenim que fer una petita grimpada per superar uns deu o quinze metres de paret inclinada, res que amb una mica de precaució no pugui fer.

 

Inici de la petita grimpada.

 

Petita grimpada.

 

Espectacular vista de la petita grimpada.

 

Al superar aquesta grimpada girem a l’esquerra, i en uns dos o tres-cents metres trobem el barranc de les Comes d’en Montjou, que és el que baixa de la Rasa de la Cova i arriba fins a l’entrada del camí pel que pugem.

Travessem el petit barranc i remuntem uns quants metres a l’esquerra per anar a trobar el GR que puja a la Mola per la Canal del Batllet, son les 09:55 hores.

 

Punt on trobem el GR7-3.

 

Ens trobem als peus de la Rassa de la Cova, continuem pujant pel GR7-3 i als cinc minuts anem girant cap a la dreta per anar a buscar la base de les parets.

 

Punt on deixem la cara est i enfilem la cara nord.

Anem en direcció nord i donem el tom a la Mola resseguint els Cingles del Motarro, fins arribar a la Font del Teix, a la qual arribem quan son les 10:30 hores.

 

Esmorzant a la Font del Teix.

 

Aquí fem una parada per esmorzar una mica i quan son les 10:52 hores tornem a caminar en la mateixa direcció que portàvem fins arribar a la Canal del Mig, per la que hi pujarem, i quan son les 11:35 som dalt de tot de la Canal.

 

Pujant per la Canal del Mig.

 

Arribant al Pouet.

 

Una vegada dalt de la Mola girem cap a l’esquerra passant pel Pouet, on ens fem una foto de grup, continuem pel costat del Bassot i arribem a la Torre de guaita d’origen Carlí, passant primer pel Recó dels Caragols a donar un cop d’ull a la seva espectacular vista.

 

Foto de grup al Pouet.

 

Vorejant el Bassot de la Mola.

 

Vista del Bassot i la Punta dels Coscolls al fons.

 

Arribant a la Torre de Guaita o Castell de la Mola.

 

Vista espectacular del Recó dels Caragols.

 

Al Castell, com diuen tots els mapes, ens fem una altra foto de grup, la foto s’ho val ja que som al punt més alt de la Mola de Colldejou, a 925 metres d’alçada.

 

Foto de grup al punt més alt de la Mola.

 

La baixada la fem pel GR7-3 visitant la Cova de la Mola ja que passem molt a prop.

 

Visita a la Cova de la Mola.

 

Visitant la Cova de la Mola.

 

A mitja Canal del Batllet, a uns 711 metres, deixem el GR i girem a l’esquerra per en uns vuit minuts trobar un contrafort que al donar-li el tom trobem la Foradada o com a mi m’agrada dir les Finestres de la Mola.

 

Una vegada vista i feta una foto de grup, tornem fins el GR i continuem baixant fins que trobem l’encreuament amb el GR7 al Coll del Pla de Cervera, son les 13:40 hores.

 

Foto de grup a la Foradada o Finestres de la Mola.

 

En aquest punt seguim per un camí a l’esquerra marcat amb PR i que porta a la Torre de Fontaubella, el seguim i en uns quinze arribem fins el camí per on hem entrat amb els cotxe, no més ens cal segui’l a l’esquerra i en cinc minuts tornem a ser als cotxes donat per acabada l’excursió quan son les 14:00 hores.

 

Mapa de la zona i recorregut pintat de blau.

Si vols tenir el TRACK DE WIKILOC , clica l’enllaç.

Morrón de la Agujereada o la Gañifa 1.956 m.

Morrón de la Agujereada o la Gañifa 1.956 m.

Província: Gran Canaria.

Data: Dilluns 21-11- 2016.

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Aparcament cim Pico de las Nieves.

Final: Aparcament cim Pico de las Nieves.

Circular: No.

Temps real: 00:05 hores.

Temps total: 00:10 hores.

Desnivell: 10 metres.

Desnivell acumulat: 10 metres.

Distància: 40 metres.

Dificultat: Fàcil.

Morrón de la Agujereada vist des de el Roque Nublo.

El dia vint de novembre de 2016 vam viatjar des de Barcelona , via aèria, fins a la illa de Gran Canaria.

La idea era fer el cim més alt de la província de Gran Canaria i visitar aquesta preciosa illa.

Pàrquing dalt del Pico de las Nieves.

Tot el recorregut des de el pàrquing fins el Pico de las Nieves.

Cim del Pico de las Nieves amb el Morrón de la Agujereada al darrera.

Per pujar al cim volíem fer un circuit força bonic, anar des de Los Llanos de la Pez, pujar al Pico Campanario de 1.919 metes, pujar al Pico de las Nieves de 1.951 metres, fer el cim del Morrón de la Agujereada, que amb els seus 1.956 metres és el sostre provincial, i tornar a Los Llanos de la Pez per tancar el circuit.

Vista des de el cim, Roque Nublo a l’esquerra, Roque Bentayga al centre dreta i el Teide de la veïna illa de Tenerife al fons.

La mala sort va ser que el temps no ens va acompanyar, va amenaçar amb ploure tot el dia, i la resta dels dies que teníem per visitar l’illa.

A l’esquerra el cim del Morrón de la Agujereada i a la dreta el Pico de las Nieves.

Vàrem pujar fins el Pico de las Nieves amb el cotxe i ens vam atansar una mica en direcció al Morrón, però ens va donar mala sensació, ho vam veure molt complicat sense cap mida de assegurança i ens vam entornar.

Morrón de la Agujereada vist des de el Pico de las Nieves.

Nosaltres entres els dos cims.

Per estirar una mica les cames anem a visitar el Roque Nublo que el tenim ben a prop.

Anem per la carretera GC-60 i en un lloc anomenat Degollada de la Goleta hi ha un petit pàrquing on deixem el cotxe.

Anant cap al Roque Nublo.

El recorregut és d’una hora anar i tornar i fem uns cinc quilòmetres.

Del aparcament de la Degollada de la Goleta surt un camí ample en direcció NO, al començament va pla, però de mica en mica comença a pujar per la vessant sud del que anomenen el Lomo de la Cabeza, quan s’arriba als primers pins, llavors passa a la vessant nord.

Continua el camí pujant i serpentejant fins arribar als peus del Roque del Fraile, som a mig camí.

Roque Fraile.

Continuem pujant i en uns deu minuts més arribem a la Degollada de las Palomas, un petit replà i el camí continua pujant per uns esgraons tallats a la roca i per una petita canal fins sortir a una gran explanada rocallosa, anomenada del Tablón del Nublo, on ja tenim davant nostre els Roques de la Rana i Nublo.

Explanada rocallosa del Tablón del Nublo, amb els Roques de la Rana i Nublo al darrera.

Ja sense camí i pel damunt de l’explanada rocallosa, en cinc minuts arribem als peus dels Roques.

Un altra zona espectacular per caminar una bona estona d’aquesta illa son les Dunes de Maspalomas, que es troben al terme municipal de San Bartolomé de Tirajana al sud de l’illa, i que tenen la consideració de Reserva Natural Especial.

Dunes de Maspalomas al sud de l’illa de Gran Canàries.

Pujant una de les grans dunes de Maspalomas.

Els que coneixen bé aquesta illa parlen de la seva varietat de paisatges, cosa que li ha valgut el renom de continent en miniatura.

Exemplar jove de Gallotia Stehlini, el Lagarto de Gran Canaria, també anomenat el Lagarto Gigante de Gran Canaria.

Mapa de la zona.

Pic de Tristaina 2.878 metres.

País: Andorra.

Data: Dissabte 15 de octubre de 2016.

Participants (2): Tatiana Stúpina i Pere López.

Inici: Pàrquing final de les pistes d’esquí d’Ordino – Arcalís a 2.230 metres.

Final: Pàrquing final de les pistes d’esquí d’Ordino – Arcalís a 2.230 metres.

Circular: No.

Temps real: 05:00 hores.

Temps total: 06:00 hores.

Desnivell: 648 metres.

Desnivell acumulat: 688 metres.

Distància: 5,5 quilòmetres.

Dificultat: Moderada.

Sortida des de el pàrquing pistes d'esquí Ordino - Arcalís.

Sortida des de el pàrquing pistes d’esquí Ordino – Arcalís.

Quan son les onze i deu minuts del matí, ens trobem al pàrquing pistes d’esquí Ordino – Arcalís, al final de tot on es troba el restaurant La Coma.

Creuant la Costa de la Coma del Forat.

Creuant la Costa de la Coma del Forat.

Deixem el cotxe i comencem a caminar per un camí que surt darrera de les edificacions, nosaltres agafem una drecera que porta a aquest camí, el qual quan el trobem l’agafem cap a la dreta que en lleugera pujada, i en uns vint minuts, ens porta fins un collet on deixem la vall que portem a la nostra esquena i tenim al davant el circ de Tristaina, on podem contemplar per primera vegada el cim que volem fer.

Coll i primera vista del Pic de Tristaina al fons i al centre.

Coll i primera vista del Pic de Tristaina al fons i al centre.

Tenim a sota nostre l’estany del Mig. Baixem en la seva direcció i al poc trobem un pal indicador que senyala a l’esquerra Circ de Tristaina, nosaltres continuem recte baixant fins arribar a la bora de l’estany.

Baixant a l'Estany del Mig.

Baixant a l’Estany del Mig.

Abans d’arribar a l’estany del Mig podem veure a la nostra dreta l’estany Primer, que queda una mica més avall.

Vista de l'estany Primer.

Vista de l’estany Primer.

Vista de l'Estany del Mig.

Vista de l’Estany del Mig.

Sobre les 11:38 arribem a l’estany del Mig, i a la dreta hi ha el camí que puja des de l’estany Primer, i a cosa d’uns vint-i-cinc metres es troba la font de l’estany del Mig, s’hi acostem a veure-la.

Font de l'Estany del Mig.

Font de l’Estany del Mig.

Creuant la passarel·la y Font de l'Estany del Mig al nostre darrera.

Creuant la passarel·la y Font de l’Estany del Mig al nostre darrera.

Continuem el nostre camí vorejant l’estany del Mig per la nostra dreta i pujant de mica en mica cap a la dreta.

El camí va pujant de mica en mica fins que a la nostra esquerra ja podem veure el tercer estany, l’estany de Més amunt, a partir d’aquí el camí puja recte i una mica més fort, son les 11:55 hores.

Estany de Més Amunt i Cim de Tristaina a la dreta.

Estany de Més Amunt i Cim de Tristaina a la dreta.

Anem pujant recte fins arribar a un coll on trobem un petit pla, son les 12:10 hores, i tenim davant nostre el Port de l’Arbella de 2.601 metres, a la dreta el Pic de l’Arbella o Pic de les Planes, i cap a l’esquerra la piràmide somital del nostre cim.

Arribant al coll sota del Port de l'Arbella.

Arribant al coll sota del Port de l’Arbella.

Des de el coll el Port de l'Arbella al fons a la dreta.

Des del coll el Port de l’Arbella al fons a la dreta.

Fins aquest punt on es trobem tot el camí ha estat marcat per punts de color groc, i des de l’estany del Mig també per marques de PR blanques i vermelles, que venen pujant des l’estany Primer i que ara continuen pujant cap el Port de l’Arbella, nosaltres continuem girant una mica cap a l’esquerra seguint les marques de color groc que ens portaran fins el cim.

Vista del que queda fins el cim.

Vista del que queda fins el cim.

El camí s’encara directe cap els contraforts del Pic de Tristaina, seguin la direcció d’un pal indicador que hi diu “Camí molt difícil”, no hi hem de fer cas, és pels turistes que hi pugen fins aquí, per que no hi continuïn.

Quan son les 12:30 hores passem per una pedra on hi ha indicacions de que cap a la dreta el Pic de Tristaina, i cap a l’esquerra estanys i refugi del Forcat (França).

 Pedra on es bifurca el camí, a l'esquerra Estanys i refugi del Forcat a França, a la dreta i amunt Pic de Tristaina.

Pedra on es bifurca el camí, a l’esquerra Estanys i refugi del Forcat a França, a la dreta i amunt Pic de Tristaina.

En aquest punt el camí puja amunt i una mica més endavant gira cap a l’esquerra.

En el dia d’avui hem agafat les primeres nevades d’enguany caigudes aquesta setmana, i a partir d’aquí els gruixos de neu ja son prou importants com per a posar-se els paraneus, parem uns minuts i se’ls col·loquem.

Una mirada en darrera.

Una mirada en darrera.

Anem pujant fent ziga-zagues i quan son les 13:10 hores trobem una pedra amb una senyal groga que ens fa girar cap a l’esquerra i amunt per pujar directament al llom del contrafort per on pujarem fins a la cresta.

Punt on el camí gira per pujar al llom que puja fins a la cresta.

Punt on el camí gira per pujar al llom que puja fins a la cresta.

Al arribar al llom el camí gira a la dreta i amunt, ja estem molt a prop de la canal per la que es guanya la creta, la tenim al davant mateix.

Des de el llom ja podem veure davant nostre la canal per la que es puja fins a la cresta.

Des de el llom ja podem veure davant nostre la canal per la que es puja fins a la cresta.

A les 13:40 hores comencem a grimpada per la canal, Alguns l’anomenen “xemeneia”, a l’entrada mateix hi un pas que el podem catalogar de segon grau, però molt senzill, alguns el cataloguen de primer grau com a molt senzill, però t’has d’aferrar amb les dues mans i fer força amb les cames per superar el pas, però realment és fàcil si tens certa pràctica.

Entrant a la canal, punt on es troba el pas més difícil (segon grau).

Entrant a la canal, punt on es troba el pas més difícil (segon grau).

La resta de la canal fins a la cresta és un camí fàcil entre pedres i fent ziga-zagues.

La resta de la canal fins la cresta és fàcil.

La resta de la canal fins la cresta és fàcil.

A les 14:00 hores som dalt de la cresta que està marcada per una gran fita.

Arribant a la cresta.

Arribant a la cresta.

Dalt de la cresta bufa el vent amb ganes, però no tant com per no fer els cinquanta metres que queden.

La cresta és aèria, però fàcil de fer tot i que amb el vent que fa hem d’anar amb compta.

Cresta final fins el cim.

Cresta final fins el cim.

Quan son les 14:05 hores som dalt del cim del Pic de Tristaina de 2878 metres.

El cim és fronterer, per un costat és Andorra i per l’altre és França.

Cim del Pic de Tristaina 2.878 metres.

Cim del Pic de Tristaina 2.878 metres.

 

Val la pena pujar aquest cim, te unes vistes espectaculars, Per un costat tenim els estanys de Tristaina i per l’altre els del Forcat i d’altres més.

Els cims que es poden veure son incomptables, un be de Deu de muntanyes.

Pic de l'Estany Forcat 2.859 metres, molt a prop del nostre.

Pic de l’Estany Forcat 2.859 metres, molt a prop del nostre.

Vista del recorregut des de el cim.

Vista del recorregut des de el cim.

Vista de la vessant francesa amb els estanys del Forcat.

Vista de la vessant francesa amb els estanys del Forcat.

Detall dels Estanys del Forcat i refugi al mig.

Detall dels Estanys del Forcat i refugi al mig.

Quan son les 14:22 hores sortim del cim i comencem a davallar pel mateix camí que de pujada.

Desfem la creta fins a la gran fita i tirem avall per la cana.

 Baixant per la cresta.

Baixant per la cresta.

Arribant a la fita que senyala la canal per la que hem pujat.

Arribant a la fita que senyala la canal per la que hem pujat.

Part final de la canal on es troba el pas de segon grau.

Part final de la canal on es troba el pas de segon grau.

 Des grimpant el pas de segon grau.

Des grimpant el pas de segon grau.

Després de des grimpar la canal el camí és més fàcil i podem gaudir de l’espectacle de les vistes que tenim al davant.

Vista de l'Estany de Més Amunt.

Vista de l’Estany de Més Amunt.

Caprici de la natura, sembla una sargantana entrant a l'aigua.

Caprici de la natura, sembla una sargantana entrant a l’aigua.

A les 15:45 som a la pedra que bifurca el camins i fem una aturada per menjar una mica.

Mitja hora després tornem a emprendre la baixada i quan son les 16:42 tornem a creuar la passarel·la a l’estany del Mig.

Detall de tardor a l'Estany del Mig.

Detall de tardor a l’Estany del Mig.

No més ens queda remuntar uns quaranta metres de desnivell fins el coll que tenim al davant i baixar fins el cotxe, al qual hi arribem quan son les 17:10 hores.

Camí de baixada fins el cotxe.

Camí de baixada fins el cotxe.

Mapa de la zona, recorregut puntejat de vermell.

Mapa de la zona, recorregut puntejat de vermell.