Web del Toni

El fenomen religiós

portada fet religios

LES RELIGIONS EN EL MÓN

La religió ha estat present en totes les cultures i civilitzacions de la història de la humanitat. Algunes d’aquestes religions s’han conservat al llarg dels temps i encara tenen un nombre important de seguidors. Són les que reben el nom de grans religions. Les religions del món es poden classificar, atenent el lloc on s’han originat, en tres grups:

Religions primitives: són les de les tribus de cultura i civilització més primitives (especialment d’Àfrica i Oceania). També existeixen en alguns indrets dels Estats Units, els Andes, la Sibèria, I’Índia, etc.

Religions de l’Extrem Orient: hinduisme, budisme, confucianisme, taoisme, sintoisme, etc. S’han desenvolupat especialment a l’Àsia, a la zona que va des de l’Índia fins a Corea i el Japó.

Religions monoteistes (d’un sol Déu): judaisme, cristianisme i islam. S’anomenen d’aquesta manera perquè creuen en un Déu únic, creador de l’univers i de la vida, enfront d’altres religions que són politeistes (creuen en diversos déus). Aquestes tres religions monoteistes estan connectades entre si, ja que pertanyen al mateix entorn cultural i han nascut a l’Orient Mitjà, concretament als actuals estats d’lsrael i I’Aràbia Saudita. També s’anomenen religions profètiques.

Importància en el món actual. Si considerem el nombre de seguidors, la religió més important del món és el cristianisme (1.900 milions). El cristianisme es troba dividit en tres grans grups: Els catòlics (960 milions), que estan presents, amb més o menys força, a gairebé tots els països del món. Tenen el centre espiritual a Roma. Els protestants (460 milions), que es troben principalment a l’Europa del nord i central, i als Estats Units. Es van separar de l’Església catòlica al segle XVI. I els ortodoxos (215 milions), que s’estenen principalment per l’Orient Mitjà, Grècia i els països de la CEI (Comunitat d’Estats Independents). Es van separar de l’Església catòlica al segle Xl.

El cristianisme és la religió que més ha influït en la civilització occidental (Europa i Amèrica). L’islam s’estén per una àmplia zona que va, per l’est, des del nord d’Àfrica fins a l’Índia, i pel nord, fins als Urals. És la segona religió en ordre d’importància, després del cristianisme. Es calcula que té 950 milions de seguidors. Té una enorme influència en els països on és la religió majoritària, tant en la cultura com en els costums.

Així com el cristianisme s’ha estès per tot el món, les religions de l’Extrem Orient no han guanyat influència fora dels països on van sorgir: l’hinduisme (750milions) està implantat gairebé exclusivament a l’Índia i països limítrofs; el budisme, el confucianisme, el taoisme i el sintoisme es troben al centre i al sud-est asiàtic, a països com ara el Tibet, la Xina, Corea, Tailàndia, Myanmar (Birmània), el Japó, etc. És molt difícil determinar el nombre de seguidors que tenen. Les religions primitives, malgrat tenir certes semblances entre si, són molt diverses, ja que representen l’esperit i la cultura de cada tribu. La influència d’aquestes religions ha quedat reduïda a les zones de cultura més primitiva del planeta. És difícil de determinar el nombre de persones que les practiquen, pero es calcula que són uns 100 milions.

mapareligions01 mapareligions02
mapareligions03 mapareligions04

L’ARBRE DE LES RELIGIONS
Font: Daniel Closa / Centpeus / Ara Ciència

imatge arbre religionsHi ha infografies que no aporten gaire cosa o que resulten confuses o enganyoses, però també n’hi ha que criden l’atenció i et deixen una bona estona descobrint tot un món que desconeixies. Entre les més habituals hi ha els arbres evolutius, en els que apareixen els organismes més antics a la base, i les formes més modernes a la perifèria. Un clàssic és l’arbre de la vida, on resulta interessant descobrir on som els humans mentre comproves que poc rellevants són els mamífers en l’esquema global.

Però he descobert una infografia que m’ha deixat ben parat. Un arbre de les religions. Potser li podríem dir un arbre evolutiu, ja que les similituds amb les espècies són molt evidents. De totes maneres cal anar amb compte ja que la paraula evolució pot tenir diferents sentits. En tot cas no deixa de ser interessant veure com estan relacionades diferents creences, en quines èpoques de la història hi ha esclats evolutius en algunes branques, com n’hi ha que s’extingeixen…

I igual que en l’evolució de les espècies, no pots evitar preguntar-te què en deu quedar de les formes inicials en les representants actuals de qualsevol creença.

Cal dir que és un arbre incomplert en el sentit que només hi ha les seqüències de les religions que perviuen. No hi ha els deus grecs, romans, egipcis, nòrdics, maies o babilonis. No hi trobem Baal, Ra, Amon, Thor, Zeus, Odin, Quetzalcoatl o Manitú. Per cert, tampoc hi ha el “gran monstre volador d’espagueti”.

Reconec que m’ha sorprès la gran diversitat d’esglésies orientals. Mai havia sentit parlar de “Hikari kioka”, “Sekai Kyusei” ni la “Sathya Sai Baba Satsang”. Imagino que igual que aquí hi ha grans discussions teològiques entre els “Baptistes del setè dia”, ”l’Aliança bíblica Mennonita” o “L’església ortodoxa montenegrina”, a la Xina o l’Índia passarà el mateix.

Es curiós que a l’arrel només hi ha cinc branques. Suposo que en aquells temps també hi hauria moltes subdivisions radicalment enfrontades per detalls teològics o rituals, però ara només es pot generalitzar. La més antiga és la del antic període vèdic, que va donar lloc a l’hinduisme i al zoroastrisme. Els xinesos han generat relativament poca varietat de religions, mentre que derivades de l’antiga religió israelita n’hi ha quasi la meitat de l’arbre ja que , a partir d’aquesta branca sorgeixen, a més de les jueves, totes les opcions de l’islam i les inacabables versions del cristianisme. És interessant veure que la majoria de les versions del protestantisme són força recents.

Algunes apareixen sense més. Els sikhs apareixen al segle XV sense derivar de cap altre. I també destaca alguna extinció massiva. Que li va passar al gnosticisme durant el segle V?

De totes maneres, el més interessant d’aquest esquema és que no ens diu massa sobre les religions, però molt sobre com som els humans. Òbviament és impossible que totes tinguin la raó, tal com acostumen a afirmar. I, de fet, és ben possible que cap la tingui. Un arbre de les religions dibuixat al segle II abans de Jesucrist seria molt i molt diferent, però els humans d’aleshores estarien tan convençuts com ara de tenir la raó i es matarien i s’odiarien amb igual intensitat que ho fan ara per motius que, observats des de la distància, resulten aclaparadorament absurds.

CALENDARI DE LES FESTES RELIGIOSES
logo cristianisme logo Judaisme logo islam logo bahá'í
logo hinduisme logo budisme logo taoisme logo sikhisme

Totes les tradicions religioses es regeixen per un calendari propi de festes, que estableix tant el principal dia de la setmana com les solemnitats al llarg de l’any. De vegades, la celebració d’aquestes festes és acompanyada per preceptes de participació en rituals, dejunis o abstinència de determinats aliments o activitats. Per a algunes religions, aquests preceptes estan regulats legalment a través dels Acords de Cooperació amb l’Estat.

Aquí teniu el calendari per a l’any 2016 de les principals festes de les religions amb més implantació a Catalunya. Cal tenir en compte que es tracta d’un calendari orientatiu i de caràcter informatiu:

• les festes regides pel calendari lunar poden moure’s un dia amunt o avall.
• hi ha religions en què varien molt les festes que celebren en funció del corrent religiós al qual es pertany. També hi ha diferències significatives quan les comunitats prenen per referència països diferents.
• en cap cas les dades contingudes en aquest calendari comprometen les comunitats ni els fidels.
• per obtenir informació més completa i actualitzada, dirigiu-vos directament a les entitats representatives de les respectives religions.

ELEMENTS CONSTITUTIUS DE LA RELIGIÓ

Sacre i profa

Mites

Ritus

Sacralització del temps i de l’espai

Escriptures i revelació

Creences religioses i accions religioses

Naturalesa del fet religiós

La religió, objecte de reflexió

ARTICLES RELACIONATS

Un planeta con 4.200 religiones vivas e incalculables creencias ya extinguidas

Vers una espiritualitat sense Déu?

SIMBOLOGIA