Web del Toni

El fet religiós i les grans tradicions religioses del món

SANATANA DHARMA
om

Com puc acabar amb l’eterna reencarnació?

Aquesta és la pregunta central del Sanatana Dharma, més conegut a occident com a hinduisme. Aquesta religió es remunta aproximadament vers l’any 2000 aC, i és una de les religions vives més antigues del món. Es va originar principalment a l’Índia i el Nepal, i en el món existeixen uns 1000 milions d’hindús. Entre ells hi ha una gran diversitat de creences, però totes giren al voltant de la idea que la nostra vida aquí a la terra forma part d’un cicle etern de naixements, morts i reencarnacions. Portant una vida pacífica, estudiant els seus antics textos, pregant, fent ioga i meditant, els hindús intenten trobar Déu, la unitat amb Brahma.

BUDDHISME
ulls-buda

Com puc acabar amb la set de vida i assolir la il·luminació?

Aquesta és la pregunta central del buddhisme. Es diu del buddhisme que és una religió sense Déu ni déus perquè no ensenya res sobre Déu, però, malgrat això, sí que contesta les preguntes que es fan totes les religions. Ens explica quin és el nostre destí en el món i ens ensenya cóm hem de viure correctament, informa a les persones sobre la vida després de la mort i ens mostra cóm hem de meditar. El buddhisme ensenya, sobretot, cóm salvar-se de la ignorància.

Cal obrir els ulls per mirar el món de forma autèntica, ja que per entendre el món, hem de comprendre que res existeix vertaderament. És una nova mirada que impregna a la vegada la visió del món i el comportament quotidià al llarg de tota una existència dedicada al no-res. Si comprenem que res existeix realment, aleshores serem lliures i ens sentirem feliços i tranquils. Aquesta profunda satisfacció i vertadera tranquil.litat, que trobem si hem reconegut que res no és veritat, s’anomena nirvana.

JUDAISME
estrella-david

Com podem mantenir l’aliança que Déu ha segellat amb nosaltres ?

El Déu dels jueus rep el nom de Jahvè, però aquest nom és impronunciable: és massa sagrat per ser dit i també perquè donar nom a les coses equival a dominar-les, a fer-les pròpies. El terme Jahvè és conegut com el tetragrama, ja que està compost per quatre lletres hebrees: les consonants iod, he, vav, i he (YHVH), que representen gràficament el Nom i signifiquen “el-que-és-fou-i-serà”, és a dir, l’Etern. Per què no es pot pronunciar el nom de Jahvè? Perquè pronunciar-lo seria limitar-lo i Déu no té límits. No hi ha paraula que pugui abarcar la seva grandiositat. L’espiritualitat jueva no parla de Déu, sinó que ensenya a comunicar-s’hi.

jehova tetragrama

L’aliança

El concepte d’aliança és clau en la religió jueva. L’aliança és la trobada de Déu amb l’home. Aquesta és la característica principal del judaisme i de les tradicions profètiques. Déu es fa present en la vida de les persones. L’aliança es considera indissoluble encara que les persones en facin poc cas de les exigències de Déu. La religió jueva i la seva espiritualitat són el resultat de l’experiència religiosa d’una comunitat, el poble d’Israel: “Faré de vosaltres el meu poble i jo seré el vostre Déu.” (Ex 6,7)

Conèixer el judaisme, a més, passa per entendre l’enorme sentit que per aquesta religió té la possessió d’una terra, la importància de la Torà o Llei, i el significat del temple. Tots tres conformen la identitat jueva, perquè són els elements amb els quals s’identifiquen els jueus.

CRISTIANISME

creuCom puc viure seguint el model de Jesucrist?

ISLAM
portada-estrellaislam

Com puc viure entregat a Déu?

Aquesta és la pregunta fonamental de la religió islàmica, que troba una de les seves expressions en la bismillah, (la fórmula bismilla ahir rahhmaan ir rahhiym “en el nom de Déu, perdonador i compasiu”), que és la primera línia de l’Alcorà, i apareix per tot arreu, orientant i guiant la vida dels musulmans.

bismillah

La basmala és una fórmula ritual islàmica amb què s’inicien totes les sures o capítols del llibre sagrat dels musulmans, i que també utilitzen com a motiu ornamental. Encapçala molts documents oficials i les cartes, també s’escriu a la part superior de les pissarres als centres d’ensenyament i, fins i tot, es pot trobar a les capçaleres d’alguns diaris. Molts musulmans la pronuncien en iniciar diverses accions, de forma completa o abreujada: bismillah (“en el nom de Déu”). També és la frase més utilitzada en la cal·ligrafia àrab ornamental: la major part de les figures i composicions realitzades pels cal·lígrafs contenen la basmala. Aquestes composicions cal·ligràfiques es pengen amb freqüència a les parets de les llars musulmanes o dels comerços i centres de treball, en un ús anàleg al que es fa, en els països catòlics amb la creu o d’altres imatges.

SIKHISME
simbol-khanda

La religió dels Sikhs va néixer al Punjab, al nord del país de la Índia fa aproximadament uns 500 anys. Creuen en un sol Déu davant del qual tots som iguals. El seu fundador és el Guru Nanak, al qual, com a senyal de respecte, anomenen déu Guru Nanak Ji. L’objectiu d’aquest home era apropar l’Hinduisme i l’Islam. Els sikhs segueixen els ensenyaments de deu grans mestres que són els gurus del Sikhisme. Ells també creuen en la reencarnació. El Guru Granth Sahib és el seu llibre sagrat. Està narrat pels deu Gurus i és en ell es basa el camí espiritual dels Sihks. Aquest llibre també recull himnes escrits pels mateixos Gurus i per poetes hindús i musulmans de l’època.

BAHÀ’I
estrella-bahai

La Fe bahà’í és una religió originària de l’Iran. Va ser fundada al 1863 per Bahà’u’llàh. Actualment la fe bahà’í és seguida per més de 7 milions de persones a tot el món. Els bahà’ís sostenen que totes les religions provenen del mateix Déu i que han aparegut amb el Missatge de Déu per a la humanitat a mesura que aquesta ha tingut capacitat per rebre’l. El Bàb (en àrab: la Porta) va proclamar ser l’Enviat de Déu per a la seva època l’any 1844 i que preparava la humanitat sencera per a l’arribada d’una nova Manifestació de Déu: Bahà’u’llàh.

EL FET RELIGIÓS
portada fet religios