Web del Toni

Blog del Toni

“Quan els nazis vingueren…”, de Martin Niemöller

Font: Wikipèdia

Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (1892 – 1984) va ser un pastor luterà alemany que va fundar junt amb Dietrich Bonhoeffer, l’Església Confessional (Bekennende Kirche), per oposar-se a la nazificació de les esglésies alemanyes. Després de la II Guerra Mundial, es va incorporar fins al final dels seus dies al moviment pacifista.

Seria l’autor del famós text Quan els nazis vingueren…, que critica la inactivitat dels intel·lectuals alemanys després de l’arribada del nazisme al poder, i la purga i eliminació dels grups un rere l’altre. El text és molt conegut i citat com a model popular per a la descripció dels perills de l’apatia política. Erròniament aquest poema s’atribueix al dramaturg alemany Bertolt Brecht. En un àmbit més general, es pot dir que tracta sobre les conseqüències de no resistir les tiranies en els primers intents del seu establiment.

(més…)

Posted in: Societat, Solidaritat

Leave a Comment (0) →

La creu

“La creu és el distintiu que manifesta qui som”, Papa Francesc

La creu és el distintiu que manifesta qui som: el nostre parlar, pensar, mirar, treballar està sota el signe de la creu, o sigui sota el signe de l’amor de Jesús fins al final. El infants són marcats al front. Els catecúmens adults són marcats també sobre els sentits, amb aquestes paraules: «Rebeu el signe de la creu sobre les orelles per escoltar la veu del Senyor»; «sobre els ulls per veure l’esplendor del rostre de Déu»; «sobre la boca, per respondre a la paraula de Déu»; «sobre el pit, perquè Crist habiti mitjançant la fe en els vostres cors»; «sobre les espatlles, per aguantar el jou suau de Crist» (Ritu de la iniciació cristiana dels adults, n. 85). Ens fem cristians en la mesura en què la creu s’imprimeix en nosaltres com una marca “pasqual” (cf. Ap 14,1; 22,4), fent visible, fins i tot exteriorment, la manera cristiana de fer front a la vida. Fer el signe de la creu quan ens despertem, abans dels àpats, davant d’un perill, per defensar-nos del mal, el vespre abans de dormir, significa dir-nos a nosaltres mateixos i als altres a qui pertanyem, qui volem ser. (Catequesi sobre el baptisme)

(més…)

Posted in: Cristianisme, Religions, Simbologia

Leave a Comment (0) →

La menorà

La Menorà (en hebreu: מנורה) és un canelobre o llum d’oli de set braços, un dels elements rituals del judaisme i així mateix un dels seus símbols més antics (des de fa 3.000 anys); representaria els arbustos en flames que va “veure” Moisès al Mont Sinaí (Èxode, 25).

Segons la Bíblia, el va manar construir Jahvè, al mateix temps que l’Arca de l’Aliança. Totes dues eren dipositades al sancta sanctorum del temple de Jerusalem (segons la història, també es trobava al Tabernacle, i després al temple de Salomó). Simbòlicament cada un d’aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació, i volia representar l’esbarzer ardent que va veure Moisès al Sinaí.

La Menorà va desaparèixer durant el saqueig del Temple per Titus, l’any 70, i se la pot veure en els baixos relleus de l’arc de Titus, a Roma, entre els trofeus obtinguts. Gràcies a això en coneixem la seva aparença entre altres coses perquè, després que els romans van ocupar el temple i van destruir Jerusalem, es van emportar el canelobre a Roma.

(més…)

Posted in: Judaisme, Religions, Simbologia

Leave a Comment (0) →

Déu ha creat l’Univers?

Del llibre Breus respostes per a les grans preguntes, de Stephen Hawking:

Quan em pregunten si Déu ha creat l’Univers, responc que la pregunta no té sentit. Abans del Big Bang el temps no existia, i per tant no hi havia un temps en què Déu pogués fer l’Univers. És com preguntar com es pot anar a les fronteres de la Terra: la Terra és una esfera sense fronteres, per això buscar-les és un exercici inútil.

A mesura que retrocedim en el temps cap al moment del Big Bang, l’Univers es fa més i més petit, fins que finalment s’arriba a un punt en què tot l’Univers és tan reduït que de fet és un forat negre infinitesimalment petit i infinitament dens. I tal com passa amb els forats negres actuals que suren en l’espai, les lleis de la natura dicten una cosa força extraordinària. Ens diuen que el temps s’ha d’aturar també en aquest cas. No es pot arribar a cap temps anterior al Big Bang perquè abans del Big Bang el temps no existia. Finalment hem trobat una cosa que no té causa, perquè no hi havia cap temps en què hi pogués haver cap causa. Per mi això significa que no hi ha possibilitat d’un creador, perquè no existeix temps en el qual hagi pogut existir cap creador.

Posted in: Ciència, Déu, Univers

Leave a Comment (0) →

La lluita contra la impunitat de la pederàstia a l’Església catòlica

Font: Vilaweb / Josep Montanyà

La primera víctima a denunciar els abusos sexuals a Montserrat, Miguel Hurtado, narra la seva lluita per la supervivència i en l’activisme internacional contra la impunitat de milers de religiosos catòlics pederastes

El cas Montserrat és un dels escàndols més grans de pederàstia religiosa que han passat mai a Catalunya. El manual del silencio (Planeta, 2020) de Miguel Hurtado (Barcelona, 1982), víctima del monjo Andreu Soler, pederasta en sèrie de Montserrat, és el relat d’una vida per a refer-se del trauma dels abusos sexuals de quan era adolescent. Una vida reclamant justícia, informació, veritat i reparació.

(més…)

Posted in: Cristianisme, Església, Llibres

Leave a Comment (0) →
Page 1 of 85 12345...»