Web del Toni

Blog del Toni

El Dipavali, la festa del triomf del Bé sobre el Mal

Font: Revista Sapiens 2018

Aquesta festa hindú, també anomenada el Festival de les Llums, celebra la victòria de l’encarnació del déu Vixnu contra el dimoni Narakasura.

El Festival de les Llums és una de les celebracions més importants de l’Índia. Al llarg de cinc dies els hindús festegen el triomf del Bé sobre el Mal. La reina de la festa és la deessa de la bona sort, Lakshmi, encarregada de donar prosperitat i riquesa. Segons la tradició hindú, Krixna, encarnació del déu Vixnu –marit de Krixna–, va matar el dimoni Narakasura. El mateix dia se celebra el retorn del príncep Rama a la ciutat d’Ayodhya després de derrotar Ravana, el rei dels dimonis. La llegenda diu que els habitants de la ciutat van omplir les muralles i les teulades amb làmpades perquè el príncep pogués trobar fàcilment el camí. Per aquest motiu, el Dipavali també és conegut com el Festival de les Llums. 

Durant el Dipavali, la gent estrena roba nova, comparteix pastes dolces i fa explotar petards i focs artificials. Cada un dels cinc dies de la festa té un nom concret: el primer, Vasu Baras, es veneren les vaques; el segon dia, Dhan Teras, és considerat el dia idoni per als negocis i la riquesa; el tercer, Chaturdashi, és el dia en què la Llum va vèncer les tenebres amb la mort del dimoni Narakasura, i els hindús es renten amb fragàncies abans de la sortida del sol, estrenen roba nova, i les cases es decoren amb llums; el quart dia, Lakshmi Puja, és el dia més important de les festes i a les cases hindús es resa als déus Lakshmi i Ganesh; finalment, el cinquè dia, Govardhan Puja, els marits fan regals a les seves esposes i l’endemà, els germans i germanes hindús s’expressen l’afecte. 

La festa comença el dia 19 d’octubre i diverses organitzacions i associacions hindús de Catalunya organitzen diversos actes en commemoració d’una de les festes més importants del seu calendari. En tots els casos, no hi faltarà llum, danses i músiques tradicionals de l’Índia.

Posted in: General

Leave a Comment (0) →

La Nit de les Religions 2020

Una jornada d’activitats en la qual diverses tradicions religioses i conviccions de Barcelona obren les portes dels seus centres i conviden a participar tota la ciutadania. Els programes, els horaris i les adreces d’aquestes activitats es troben al web de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (www.audir.org/lanitdelesreligions) i a l’aplicació per a telèfon mòbil «La Nit de les Religions», que es pot descarregar a App Store i a Google Play Store.

Programa de La Nit de les Religions de 2020

Posted in: Religions

Leave a Comment (0) →

Mor Pere Casaldàliga, la veu universal dels pobres

Font: Diari Ara / ELENA FREIXA / DANIEL ROMANÍ

Pere Casaldàliga (Balsareny, 1928) ha mort als 92 anys al Brasil, on vivia des de feia 50 anys, i on va complir el seu somni de ser missioner i treballar colze a colze amb els més desfavorits. Casaldàliga, el bisbe dels pobres, era un referent universal en la lluita per la justícia social. Deixa un llegat de defensa dels drets de les comunitats més desfavorides de camperols i indígenes d’aquesta regió amazònica a l’estat de Mato Grosso.

(més…)

Posted in: Cristianisme, Església, Persones, Premsa

Leave a Comment (0) →

“Quan els nazis vingueren…”, de Martin Niemöller

Font: Wikipèdia

Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (1892 – 1984) va ser un pastor luterà alemany que va fundar junt amb Dietrich Bonhoeffer, l’Església Confessional (Bekennende Kirche), per oposar-se a la nazificació de les esglésies alemanyes. Després de la II Guerra Mundial, es va incorporar fins al final dels seus dies al moviment pacifista.

Seria l’autor del famós text Quan els nazis vingueren…, que critica la inactivitat dels intel·lectuals alemanys després de l’arribada del nazisme al poder, i la purga i eliminació dels grups un rere l’altre. El text és molt conegut i citat com a model popular per a la descripció dels perills de l’apatia política. Erròniament aquest poema s’atribueix al dramaturg alemany Bertolt Brecht. En un àmbit més general, es pot dir que tracta sobre les conseqüències de no resistir les tiranies en els primers intents del seu establiment.

(més…)

Posted in: Societat, Solidaritat

Leave a Comment (0) →

La creu

“La creu és el distintiu que manifesta qui som”, Papa Francesc

La creu és el distintiu que manifesta qui som: el nostre parlar, pensar, mirar, treballar està sota el signe de la creu, o sigui sota el signe de l’amor de Jesús fins al final. El infants són marcats al front. Els catecúmens adults són marcats també sobre els sentits, amb aquestes paraules: «Rebeu el signe de la creu sobre les orelles per escoltar la veu del Senyor»; «sobre els ulls per veure l’esplendor del rostre de Déu»; «sobre la boca, per respondre a la paraula de Déu»; «sobre el pit, perquè Crist habiti mitjançant la fe en els vostres cors»; «sobre les espatlles, per aguantar el jou suau de Crist» (Ritu de la iniciació cristiana dels adults, n. 85). Ens fem cristians en la mesura en què la creu s’imprimeix en nosaltres com una marca “pasqual” (cf. Ap 14,1; 22,4), fent visible, fins i tot exteriorment, la manera cristiana de fer front a la vida. Fer el signe de la creu quan ens despertem, abans dels àpats, davant d’un perill, per defensar-nos del mal, el vespre abans de dormir, significa dir-nos a nosaltres mateixos i als altres a qui pertanyem, qui volem ser. (Catequesi sobre el baptisme)

(més…)

Posted in: Cristianisme, Religions, Simbologia

Leave a Comment (0) →
Page 1 of 86 12345...»