Web del Toni

Evolució humana i fet religiós

Una certa creença en una altra vida (Paleolític)

Avui dia no podem estar del tot segurs que les dones i els homes que van viure en la Prehistòria tinguessin creences religioses o espirituals, perquè no s’han trobat elements ni restes que hi facin referència clarament. Ara bé, sí que existeixen una sèrie d’indicis corresponents a aquelles èpoques que porten a pensar que, probablement, creient en una mena de vida més enllà de la mort, cosa que constitueix una primera manifestació espiritual de la humanitat.

Concretament, el primer rastre que ens mostren les investigacions dels arqueòlegs és de fa 500.000 anys. En el turó de l’Os del Drac, proper a Pequín, van trobar-hi restes (enterraments) que han estat interpretades com a indicis que els homínids tenien la idea d’una prolongació de la vida més enllà de la mort, ja que tenien cura dels difunts perquè pensaven que gaudirien d’una certa existència posterior. Aquestes restes pertanyen al Pleistocè.

enterrament_fetalA l’Europa occidental hi ha troballes que permeten d’assegurar que 200.000 anys a.C. es practicava l’enterrament ritual (restes humanes en urnes i en posició fetal). Per molts investigadors això obeïa a que l’home primitiu veia en la mort el naixement a una nova vida, i per aquest motiu els morts eren col·locats encongits, imitant la postura dels fetus.

El fet, també, que dins de les sepultures s’hi hagin trobat restes d’aliments i armes duu a pensar que els nostres avantpassats creien que els morts, en una altra vida, tindrien les mateixes necessitats.

A més, l’orientació dels cossos ca a l’est, cap a la sortida del sol, pot tenir el significat de tornar a néixer o ressuscitar.

Enterraments
Font: UOC / Humanitats / 24. Les primeres expressions artístiques

Les primeres evidències d’enterraments apareixen a l’inici del Plistocè Superior, és a dir, amb el Neandertal, de manera que, segons els actuals coneixements es pot afirmar que els hominins anteriors no duien a terme aquest tipus de pràctiques.

El repertori d’inhumacions neandertals inclouen els següents exemples: Chapelle-aux-Saints, La Ferrassie, Kebara, Teschik Tach, Shanidar.

Enterrament neandertal. Chapelle aux Saints (França). Sepultura en fossa i aixovar Esquelet de La Ferrassie (França) Sepultura neandertal. Kebara (Israel) 58.000 ane Enterrament neandertal. Teshik Tash (Uzbekistan) 70.000 ane Il·lustració llibre de Jean Auel "Clan of the cave bear". Sepultura de Shanidar IV (Irac)

Cal tenir present que la majoria dels enterraments neandertals van ser excavats fa temps i avui per avui està molt qüestionada la seva interpretació com a tals. El fet de la deposició del difunt en una fossa pot adquirir un caràcter més higiènic que ideològic, i les probables ofrenes-aixovars van poder entrar en contacte amb els cossos com a conseqüència de la remoguda dels estrats inferiors en obrir el forat i el seu posterior rebliment amb els mateixos materials. L’ocre que recobreix molt cadàvers podria haver estat utilitzat com a desinfectant, més que tenir una orientació simbòlica.

Molts investigadors de la cultura Neandertal creuen que els neandertals van ser els primers hominins a enterrar ritualment els seus morts. Una important evidència que recolzaria aquesta conclusió prové de la cova de Shanidar, situada a les muntanyes de Zagros, al nord de l’Iraq. Ralph Solecki la va excavar entre 1951 i 1960. Es van recuperar eines mosterianes i la sepultura de set adults i un nen. Quatre d’aquestes persones semblen haver mort per la caiguda de roques, unes altres quatre podrien haver estat deliberadament enterrades.

Mostres de sòl preses al voltant de l’enterrament conegut com Shanidar IV va revelar la presència de grans de pol·len i restes de matèria vegetal. Si bé hi va haver molt poc pol·len en la majoria de les mostres de sòl preses al voltant de l’esquelet, dues mostres de la mateixa sepultura contenia una gran quantitat de grans de pol·len que representen 28 espècies de plantes. Aquesta prova es va utilitzar per donar suport a la hipòtesi que més de 50.000 anys enrere, el cos va ser deliberadament i ritualment enterrat en un llit de branques llenyoses i flors en algun moment durant els mesos de maig a juliol, quan les plantes estaven en flor. Les flors inclouen milfulles, xenixells, jacint, i cards.

No tothom, tanmateix, ha acceptat aquesta conclusió. L’informe original informa de l’existència de forats de rosegadors al voltant de la sepultura, juntament amb les restes de rosegadors de les espècies de Merionespersicus o el jerbu Pèrsic. Aquests animals viuen en grans colònies, i són coneguts per emmagatzemar gran quantitat de llavors i flors en els seus caus. L’anàlisi dels caus de jerbu ha revelat la presència de moltes d’aquestes flors que es troben al voltant de Shanidar IV. Així, la presència de pol·len de flors al voltant de l’esquelet no pot haver estat el resultat de l’activitat ritual, sinó simplement l’establiment de caus de jerbu després de l’enterrament

Canibalisme
Font: UOC / Humanitats / 24. Les primeres expressions artístiques

Una altra pràctica que tradicionalment s’ha posat en relació amb el món simbòlic, ideològic o metafísic de les antigues poblacions és el canibalisme de caire ritual. Els vestigis més clars d’una activitat antropofàgica es detecten en els fragments esquelètics de l’Homo antecessor d’Atapuerca, amb una datació d’uns 780.000 ane. Pel que fa als neandertals, els individus menjats (ossos amb empremtes de descarnat) o processats al foc (parcialment cremats) provenen dels jaciments d’Hortus, Krapina, Vindija i Zafarraya. Cal citar també el cas del cap de Monte Circeo (Itàlia) que va servir per argumentar a favor d’un culte al crani entre els neandertals, però fou trobat en superfície amb un orifici occidental engrandit artificialment i envoltat d’un cercle de pedres.

Actualment el canibalisme ritual està molt debatut i criticat, tot i que resulta evident que alguns individus varen menjar éssers humans, però això pot no tenir res a veure amb religió o cultes estranys, i sí en canvi amb la necessitat de no malbaratar cap recurs biòtic o fins i tot es pot suggerir que els caníbals foren els sapiens i no els neandertals.

Vers el 70.000 a.C, període que correspon a l’aparició de l’homo sapiens, intentaven de vivificar el cos dels difunts aplicant-los ocre vermell. Aquestes restes humanes pintades de color vermell, en una clara al·lusió a la sang, podria respondre a l’intent de garantir la immortalitat als difunts. Restes d’aquests enterraments han estat trobats a Gal.les del Sud, Dordonya (Cro-Magnon).

Més tard, entre els anys 20.000 i 10.000 a.C., data aproximada del final del Paleolític superior, apareixen entre els homes el culte a la fecunditat, els ritus relacionats amb la caça i el domini dels animals.

El sentit religiós s’accentua (Neolític)

Aquesta creença en l’existència d’una vida més enllà de la mort es veu reforçada amb les restes d’enterraments del neolític. Època en què es van començar a construir les primeres edificacions de pedra com els sepulcres megalítics, que comprenen des dels dòlmens i menhirs més senzills, de vegades alineats en formes regulars, fins a cambres funeràries prou complexes, com les navetes menorquines.

En aquests cultes als difunts, doncs, podem detectar la primera expressió de l’espiritualitat humana i, per tant, l’arrel de tota religió.

L’home comença a oferir sacrificis, a vegades humans, com a intent d’intercanviar dons amb els poders superiors. La substitució dels sacrificis humans per l’ofrena d’animals es fa progressivament. La complexitat d’aquestes activitats rituals obliga algunes persones a especialitzar-s’hi; adquireixen així cert caràcter sagrat (xamans, fetillers, bruixots).

Durant el cinquè mil·lenni a.C. neix la vida sedentària i s’estén lentament per Europa. Amb ella broten noves formes religioses més elaborades i precises. Cap al tercer mil·lenni a.C., apareix l’escriptura, que amb el temps servirà d’instrument precís per a fixar, expressar i transmetre les idees i creences religioses.

 

Més coses →

Aquí trobaràs materials per continuar el teu aprenentatge o avaluar els teus coneixements.

Activitats

logo-hotpotatoes logo-hotpotatoes logo-hotpotatoes logo-hotpotatoes
Els primers indicis de creences religioses Activitat 2 Activitat 3 Activitat 4

………………………………………………………………………………………………………………….

Enllaços per saber-ne més

icona enllaç web icona enllaç web icona enllaç web icona enllaç web
Pintures rupestres d’Altamira Els ritus funeraris prehistòrics Les idees religioses dels pobles prehistòrics i les seves representacions Megalits de Catalunya i Espanya

………………………………………………………………………………………………………………….

Documents

icona-jpg-50 icona-pdf-50 icona-pdf-50 icona-pdf-50
Doc 1 Doc 2 Doc 3 Doc 4

………………………………………………………………………………………………………………….