Web del Toni

El naixement del fet religiós

Les primeres actituds religioses

De l’època paleolítica s’han trobat alguns indicis que demostren una incipient actitud religiosa en l’home primitiu. És un intent de superar les situacions que més l’impressionen i amb les quals ha d’enfrontar-se: el naixement i la propagació de l’espècie; la subsistència i la mort. També el naixement i la pubertat són dos esdeveniments de la vida humana que van tenir incidència en la seva activitat i idees religioses. L’home primitiu recorre a tècniques rituals per a abordar les situacions que el meravellen. D’aquesta manera es consolida l’actitud religiosa. Sorgeixen amulets de fecunditat, danses rituals executades en coves gairebé inaccessibles, adornades amb pintures d’animals ferits, com un intent de controlar i dominar la caça.

Resulta impossible de saber amb exactitud quina imatge de l’Ésser Suprem tenia l’home primitiu. Sembla ser que es relacionava amb la fecunditat de les persones, animals i plantes; també amb l’activitat de la caça i amb el culte als morts. Era concebut com un ésser, d’alguna manera responsable del món que l’home veia. Hi apareix a més la idea de la deessa mare, engendradora de vida.

El naixement del fenomen religiós

Segons alguns autors, el fenomen religiós començarà a emergir des del Paleolític: el fet que els enterraments segueixin uns patrons idèntics (posició fetal, aixovars, situació estudiada de les tombes…) portarà a pensar en la creació d’una ideologia entorn de la mort. Podem afirmar que les danses sagrades, les ofrenes i sacrificis, els ritus d’iniciació i el culte als morts constitueixen les primeres expressions religioses de la humanitat.

Sopa de lletres sobre l’origen de la religió

Mots encreuats sobre l’origen de la religió

HORITZONTALS
1) Al revés. Recipient en què s’acostumaven a fer els primers enterraments humans./ La societat del Paleolític era recolectora, caçadora i …
2) Espècie humana que apareix als voltants de l’any 70.000 aC.
3) Es diu de tot el que fa referència a lo sobrenatural.
4) Al revés. Individu de l’espècie humana que va jugar un paper fonamental en la seva evolució./ Conjunt d’actes que es repeteixen de la mateixa manera i que tenen un sentit religiós, com per exemple en l’enterrament.
5) Tècnica usada en el Paleolític per aconseguir que els morts semblessin vius. / Es diu de la persona que nega l’existència de Déu.
6) Els petits amulets de figures femenines servien per donar culte a la …
7) És difícil saber quina imatge de l’Ésser Suprem tenien els homes primitius, més aviat es creu en una deesa engendradora de vida, és a dir, en la deesa …

VERTICALS
1) Al revés, és a dir, de baix a dalt. Nom dels amulets amb què es donava culte a la fecunditat. 2) Sense vocals. La relació de la persona amb Déu.
3) Element fonamental en l’evolució humana, sense ell no hauria estat possible la civilització. 4) Etapa de la prehistòria en què s’accentua el sentit religiós.
5) Sigles amb què s’acostuma a indicar que un fet ha succeït abans de la nostra era.
6) Les primeres actituds religioses de l’home primitiu sorgeixen de l’intent de superar les situacions que més l’impressionen i amb les quals ha d’enfrontar-se, com per exemple la…
7) Instrument que serveix per fixar, expressar i transmetre les idees i creences religioses. Apareix cap al tercer mil.leni abans de Crist.
8) Relat fictici amb què es vol donar una explicació d’algun fet o esdeveniment important i inexplicable.

Formes de religiositat primitives

A poc a poc podrem descobrir dues formes clarament diferenciades de religiositat: la dels pobles nòmades i la dels pobles sedentaris. Aquests dos estils constitueixen la soca del gran arbre de les religions. A partir d’aquests sorgeixen signes i mites dels quals es nodriran totes les religions. A l’home primitiu no se li acut pensar que ell és Déu. L’home primitiu viu en dependència d’aquell que creu la font de la vida.

POBLES NÒMADES. El nòmades han de buscar el seu futur constantment. Aquella divinitat que els dóna la vida no és tan benèvola com la del poble sedentari. La divinitat dels sedentaris és immanent, la dels nòmades transcendent. Aquests últims entendran la divinitat a través dels arquetips del Pare.

El nòmada viu de la novetat “salvífica” i això crea en ells una actitud de tensió, de mirar a l’horitzó. El poble nòmada entendrà el cicle com una línia oberta, no un cercle com els pobles sedentaris.

Signes nòmades: Seran tots aquells que evoquin la figura del pare, del mascle, del guia: toro, monòlit, tòtem, astres com a orientadors del camí, etc.

POBLES SEDENTARIS. Viuen en un habitat protegit d’invasions i que ofereixi elements per sobreviure. Si no es mouen és perquè estan bé. Per exemple, a la Vall de l’Indo van florir grans civilitzacions com les de Mohenho Daro i Harappa.

En aquests llocs la divinitat és entesa dins l’arquetip femení. És com una mare. No cal guanyar-se-la. Els sedentaris viuen molt a prop dels cicles de la natura. Aleshores la concepció que tenen del temps és cíclica. Són conservadors. A la pregunta de què serà sobre el futur, tenen com a resposta de referència el passat, ja que sempre parlen de cicles. El futur no donarà cap sorpresa.

Signes Sedentaris: Tot el que és relatiu a la dona: una cova, el corn de l’abundància, una cloïssa, arbres, la terra…

Qüestionari sobre l’origen del fet religiós

Qüestionari

Download (PDF, 40KB)

Per saber-ne més

La idea de Dios en los pueblos prehistóricos