Actitud digital cívica (II): Els blogs

La forma i el contingut de les anotacions al blog són fonamentals per tal de mantenir una certa credibilitat com autors. Les anotacions cal que siguin correctes i adients, pel que fa a l’estil i al to, amb el missatge que volem desenvolupar. Destaquem alguns aspectes concrets a tenir en compte a l’hora d’utilitzar els blogs:

  • Les entrades cal que siguin breus i que els conceptes que emprem siguin clars; d’aquesta maner l’autor facilitarà l’interès dels lectors.
  • La redacció dels continguts per part de l’autor ha d’afavorir la possibilitat de comunicació amb els lectors i els usuaris.
  • L’enllaç d’hipertext harurà d’usar-se intensivament ja que defineix perfectament l’àmbit comunicatiu i relacional de la xarxa.
  • Una qüestió cabdal és l’actualització permanent dels continguts del blog; així, la credibilitat de l’autor i la comunicació amb els lectors podrà mantenir-se correctament.

En el cas del nostre blog estem intentant seguir aquestes premisses per tal d’aconseguir una comunicació sostenible dins el marc d’una actitud digital cívica.

Treball i comunicació en equip (II): aprofitament dels recursos per a la comunicació grupal

Font: http://blog.doolphy.com/

Amb aquesta segona entrada vull plantejar un reflexió sobre l’aprofitament de les eines de comunicació de les quals disposen les diverses plataformes de treball que ja hem utilitzat.

En primer lloc vull dir que hem ampliat l’acció associada als comentaris que fèiem al marge dels documents de Google Drive al corresponent apartat de discussió a Wikispaces. Això ens ha permès guanyar eficàcia alhora de treballar tant l’estructura com els continguts del wiki ja que hem pogut mantenir un cert debat des de la mateixa plataforma. Aquesta era una de les recomanacions feta pel consultor en el marc del seguiment de les:

  • PAC 2
  • PAC 3

D’altra banda hem compartit comentaris i valoracions a través de l’espai “Comentaris” d’aquest mateix blog. A partir del recull de les entrades principals i una síntesi dels comentaris, crec que hem pogut fer una valoració grupal molt adequada, tant pel que fa a la comunicació com a l’excucció del treball.

La comunicació a través de l’aula virtual de la UOC s’ha mantingut estable i ha sigut un marc de referència en tot moment. Les coordinació itinerant ha passat a mans de l’Ida i l’Alícia i, des d’aquest mateix espai de l’aula han proporcionat les indicacions pertinents per a la realització de la tercerca PAC.

A mode de conclusió penso que tot això ens ha ajudat a consolidar les habilitats de comunicació en un entorn virtual d’aprenentatge múltiple: aula virtual, blog i wiki.

Tecnologia digital (II): Wikispaces

Font: www://wikispaces.com

Dedico aquesta segona entrada a Wikispaces, l’entorn en el qual estem desenvolupant el contingut del projecte. Personalment no hi havia treballat mai, i he de dir que presenta diverses característiques que m’han resultat ben interessants:

  • Control de versions: el fet que totes les versions d’una pàgina quedin enregistrades resulta utilíssim per controlar l’evolució dels continguts, veure qui hi ha intervingut i, fins i tot, retornar a estadis anteriors sense la necessitat d’anar acumulant arxius (amb el perill afegit de sobreescriure continguts per error que això comporta).
  • Discussió: tenint en compte que un wiki es caracteritza pel component col·laboratiu que té associat, el fet que els debats i discussions sobre els continguts d’una pàgina es puguin fer dins del mateix entorn facilita moltíssim la comunicació entre els integrants del grup, ja que així s’evita la dispersió que suposa debatre continguts en un entorn i plasmar aquests continguts en un altre entorn diferent.
  • Edició de text: és evident que no ens trobem davant d’un processador de textos, però les opcions de format textual que ofereix Wikispaces són més que suficients a l’hora de satisfer les necessitats bàsiques de distribució de continguts (títols, paràgrafs, marcadors, hipervincles, etc.)
  • Widgets: és, sens dubte, un dels punts que més m’interessa de Wikispaces i, confesso, amb el qual he d’experimentar més. Permeten donar un valor afegit als continguts treballats amb total facilitat, i sense la necessitat d’haver de dominar codis de programació; així, resulta ben senzill i satisfactori inserir referències i notes, vídeos, calendaris, RSS, àudios, formularis i moltes altres opcions multimèdia en qualsevol pàgina.

Encara hi ha molts aspectes i opcions amb els quals vull “jugar”, però ara mateix aquests són els que m’han cridat l’atenció. Proposo que, sense cap mena de por, ens aprofitem d’aquestes eines a l’hora de crear els nostres continguts i, també, a l’hora de comentar i contribuir als continguts de la resta de companys: al capdavall, entre tots ho farem tot!

Mesures correctores i propostes de millora (I): ajudes internes (vídeos)

Font: http://test.scrignoflaei.digilogic.it

Ara que estem acabant tot el treball de la Pac 2, fem una primera valoració del desenvolupament del projecte fins al moment. Destaquem positivament aquests elements:

  • La comunicació i la relació entre els membres del projecte perquè els primers acords i la distribució de tasques han sigut fàcilment resolts i s’han començat a executar segons els terminis previstos.
  • Les accions concretes per dur a terme la PAC han requerit que els coordinadors preparin vídeos demostratius del blog, Zotero i la wiki. Els vídeos han tingut un efecte molt positiu, ja que han permès executar accions concretes amb facilitat.
  • La planificació ha estat clara. Mitjançant Gantter hem establert les etapes del projecte, les tasques i els recursos. Això ens ha permès de veure en quin punt ens trobàvem a cada moment.
  • L’edició dels textos mitjançant les tres plataformes tecnològiques proposades.

També volem evidenciar algunes pràctiques que cal millorar:

  • L’ús simultani de les eines tecnològiques proposades (Google Drive, Zotero, Gantter, Blog, Wiki, Espai Grup a L’aula virtual) ha fet alentir el treball i en ocasions ha dispersat la comunicació.
  • L’edició de la planificació a Gantter no ha estat prou col·laborativa.
  • El desenvolupament de les tasques no sempre ha set progressiu i s’ha concentrat en etapes molt concretes.
  • No hem aprofitat prou els espais de discussió integrats en les eines d’edició.

Proposem aplicar aquestes millores:

  • Assignar uns objectius comunicatius determinats a cada eina i utilitzar-ne els espais de discussió integrats per tal que la comunicació sigui més ordenada i profitosa.
  • Augmentar la participació individual en l’edició de la planificació plasmada Gantter.
  • Executar les tasques objecte del treball d’una manera més progressiva d’acord amb la planificació acordada. D’aquesta manera l’esforç serà més uniforme al llarg de la temporalitat prevista i podrem estalviar-nos possibles errors produïts per les urgències innecessàries d’última hora.

Planificació i gestió del projecte (I)

Per tal de dur a terme totes les tasques que ens proposem s’ha creat una llista i s’ha dividit la feina entre els membres del grup. Per això, disposem d’un espai a gantter on s’explicita la feina de cada membre a títol individual i també les grupals amb unes dates determinades que ens permeten marcar-nos uns objectius. Aquestes s’han anat modificant a mesura que avançava el treball per adaptar-se a les necessitats de cada moment.

Respecte a la gestió, com que disposem de vàries plataformes on s’exposa la informació (google docs, zotero per les cerques, el blog i la wiki) vam decidir als acords inicials que abans de fer qualsevol canvi es notificaria a l’espai de debat de grup, aquest mètode ens ha anat molt bé perquè permet que tots els membres del grup puguin estar al dia i participin de les modificacions. Per altra banda, la presa de decisions també ha estat prou ràpida, en un principi es tractava de donar un marge de 2 o 3 dies, en alguns temes en hem allargat una mica més, però això no ens ha fet perdre el ritme de treball.

De moment la valoració global de la planificació i la gestió és positiva, entenent que a cada fase del treball poden incloure’s modificacions en la temporalització i afegir o suprimir tasques segons els criteris que el grup cregui necessaris segons els objectius de treball.

Treball i comunicació en equip (I)

En aquesta segona PAC, primera treballant pròpiament com a grup,ens hem hagut d’enfrontar als primers reptes; alguns resolts amb certa facilitat; i, d’altres, amb no tanta.

Alguns dels punts que ens han funcionat són la comunicació, la presa de decisions, el respecte i l’ajuda.

La comunicació ha estat força fluïda, sobretot a través del debat, i, en la mesura del possible, hem respectat bastant les freqüències de connexió i comunicació pactades.

La presa de decisions ha funcionat bé gràcies als dos coordinadors d’aquesta PAC (en Jordi i en Ricard) que han estat molt resolutius i ens han facilitat molt la feina.

I per últim el respecte ha estat present en tot moment;  a l’igual que l’ajuda, que ha estat, sobretot, en forma de vídeos, explicacions i paraules d’ànim que  als que ens costa entrar en les noves tecnologies agraïm moltíssim.

Si bé aquests punts ens han funcionat bastant bé, crec que n’hi ha d’altres com la constància i la gestió del temps, estretament lligats entre ells,  que s’han de millorar.

Queda clar que tots estem compromesos amb el treball, ja que millor o pitjor mirem de tirar-lo endavant, però la constància i el temps que hi dediquem cadascú és molt desigual. Trobo que potser ens aniria bé fixar uns plaços per entregar les petites activitats que el consultor va penjant per fer durant la PAC i que en formen part, ja que si no, i sóc la primera culpable, se’ns acumula tot i al final hem de córrer.

Trobo que el fet d’utilitzar tantes eines alhora (Google Drive, Zotero, blog, Wiki …) alenteix el treball, ja que coses que es poden fer en un moment les fem per duplicat, com les cerques, que les hem anat penjant al Google Drive i que després hem hagut de penjar al Zotero; però que suposo que a mesura que les anem utilitzant més, no tindrem aquests problemes. En canvi, trobo a faltar alguna eina tipus xat a l’espai de grup o a la mateixa pàgina de  l’assignatura que ens permeti comunicar-nos al moment, ja que a vegades trobes que hi ha companys connectats als que els demanaries un petit dubte, però si es fa mitjançant el correu moltes vegades la resposta triga a arribar.

En general crec que treballem bé com a grup, tot i que tenim molts aspectes a millorar.

 

Alicia Ródenas

Actitud digital cívica (I)

Per tal d’usar les tecnologies i xarxes digitals haurem de fer-ho amb sentit comú i realitzar algunes tasques bàsiques com la de mantenir el nostre ordinador i els programes actualitzats amb els últims elements de seguretat i operativitat i usar els programes informàtics legals. La realització de còpies de seguretat i l’ús d’antivirus i tallafocs i la informació permanent sobre les novetats dels programes que utilitzem també formaran part i faran possible l’actitud digital cívica que hauriem de tenir tots els usuaris de les tecnologies i xarxes digitals.

Em referiré a continuació a tres aspectes cabdals a l’hora de gestionar la informació digital com són els còpies de seguretat, el plagi i el programes de codi lliure. Pel que fa a les còpies de seguretat cal assenyalar que aquells documents i fitxers que vulguem mantenir haurem de fer còpies de seguretat per no perdre’ls. La còpia haurem de traslladar-la a una latre dispositiu diferent amb un nom de fitxer també diferent al del document original; traslladarem la informació a un dispositiu de memòria (DVD, flaix…), a un disc dur diferent o a una xarxa.

El plagi és un ús incívic i antisocial que consisteix en unsar literal i deliberadament continguts aliens sense esmentar la procedència i intentant transmetre que ens pertany la seva autoria. Aquesta activitat, però, pot detectar-se amb la utilització d’un motor de cerca. Per tal de realitzar tasques digitals cíviques caldrà citar correctament amb les frases en cometes o cursiva i usar les opcions de notes a peu de pàgina per referenciar adequadament les citacions bibliogràfiques/webgràfiques de les quals hem extret informació.

Pel que fa als hàbits sostenibles, l’ús dels programes de codi lliure consisteix en la utilització d’unes aplicacions que poden ser usades i distribuïdes lliurement i sense restriccions entre usuaris. L’ús d’aquests programes afavorirà l’accès gratuït a persones que no poden permetre’s pagar programes comercials i la introducció de millores i el desenvolupament de les aplicacions en benefici de tota la comunitat, entre altres avantatges.

Tecnologia digital (I): Primera valoració de Zotero

Font: http://blog.biblioteca.unizar.es

La meva primera entrada al blog la vull dedicar a valorar breument l’ús de Zotero com a eina per organitzar la informació trobada.

Aquest administrador de bibliogràfiques i webgrafies ens ha permès, de manera automatitzada, recollir, administrar i ens permetrà a posteriori citar totes les fonts que hem anat utilitzant alhora d’elaborar el projecte. Es tracta d’una eina mixta, que combina la verisó en local i l’accés online, fet que li permet gaudir dels avantatges d’un i altre sistema.

Un altra de les avanatges de Zotero és la capacitat per gestionar una gran varietat de tipus de fonts d’informació: llocs web, documents electrònics, imatges, vídeos, tesis doctorals, etc. Aquest fet ha permès, durant l’elaboració de les cerques, poder ampliar la capacitat del grup alhora de compartir informacions prou interessants pel compliment del treball.

Finalment en vull destacar la seva capacitat per explotar les dades en diferents estils de cites, informes i bibliografies. Clarament, aquesta funció, ens ha de permetre fer una exportació final de la bibliografia i webgrafia completes per cloure l’apartat corresponent del Wiki.

Informació (I): els cercadors especialitzats

Font: http://libre100.com/

La revisió de la feina de cerca és molt important per ajustar bé la base que ha de donar cos al treball. És en aquest sentit que vull proposar una reflexió a l’entorn del cercadors especialitzats, eines complementàries als clàssics cercadors generals com Google o Yahoo.

Els cercadors especialitzats o temàtics són eines que presenten diversos avantatges respecte altres sistemes més generals:

  • Ofereixen resultats d’un àmbit determinat d’activitat.
  • Són més útils que els cercadors genèrics quan busquem una tipologia determinada.
  • Elimina el “soroll” que provoquen altres tipus de pàgines web.
  • Posseeixen un alt grau de parametrització, per exemple, al Google Scholar només podem buscar articles recents o a Technorati blocs amb un determinat nivell d’autoritat.

Entre aquests cercadors destaca: Google Acadèmic que és un cercador que ajuda a trobar el material més rellevant dins del món de la recerca acadèmica (estudis revisats per especialistes, tesis, llibres, resums i articles de fonts com editorials acadèmiques, universitats, societats professionals….). Science Research és un sistema de recerca que en lloc d’indexar la informació, com fa la majoria de cercadors, envia la mateixa pregunta a centenars de col·leccions online, que poden ser bases de dades, repositoris o simplement altres cercadors (sempre de l’àmbit acadèmic). El volum de resultats és, per tant, molt elevat i molt exhaustiu en totes les àrees d’investigació. Finalment, Microsoft Academic Search és un cercador especialitzat en literatura científica creat per Microsoft. Inicialment estava especialitzat en informàtica i ciències de la computació però està incrementant els continguts d’altres àrees com ciències de la salut o ciències (física, química, enginyeria o biologia).

Presentació

Aproximar-nos a les realitats sociolingüístiques de dos territoris com són Quebec i Catalunya pot esdevenir una labor extensa i dificultosa però pot resultar alhora rica i pedagògica. Una província canadenca i una autonomia espanyola, o si volem conceptuar-les d’una altra manera, dues nacions, una francòfona i l’altra catalana, tenen molts punts de contacte i paral·lelismes, com per exemple que representen dues comunitats lingüístiques minoritàries dins de l’estat al qual pertanyen, respectivament, però també excessives diferències.

Per poder entendre millor la realitat de cada regió, en farem un breu repàs històric tot centrant-nos en els moments més destacats. Per exemple, al segle XVIII es produeixen dos fets cabdals: d’una banda, la cessió de Canadà per part de França a Gran Bretanya el 1763 fa que Quebec sigui britànica i que encara, a hores d’ara, tingui com a Cap d’Estat a Isabel II; d’altra banda, la derrota catalana en la Guerra de Successió el 1716 provoca la pèrdua del règim jurídic propi i les institucions d’autogovern. Analitzarem, també, la realitat política actual amb la derrota, només fa uns dies, en les eleccions legislatives al Quebec dels nacionalistes del Partit Quebequès i per tant la suspensió d’un possible referèndum sobre la independència de la província francòfona, a la qual podem contraposar l’intent de consulta sobre el dret a decidir el futur de Catalunya, plantejada pel Parlament català i negada pel Congrès dels Diputats espanyol.

La vessant sociolingüística, però, serà la qüestió essencial que desenvoluparem, en la qual l’ús de la llengua francesa al Quebec i el del català a Catalunya seran fonamentals així com els problemes que hi ha als dos territoris pel que fa a la normalització de les respectives llengües. La legislació sobre la llengua (al Quebec el francès és l’única llengua oficial, a Catalunya en coexisteixen dues), i les relacions entre el francès i l’anglès i el català i el castellà, respectivament, seran un element destacat del nostre treball. La demografia, per exemple, també ens atorgarà similituds (els dos territoris tenen prop de vuit milions d’habitants), no tantes, potser, com les diferents planificacions lingüístiques realitzades i l’èxit de cadascuna d’elles als respectius territoris. Ens espera, per tant, una tasca engrescadora, que ens portarà a desenvolupar uns continguts sociolingüístics servint-nos de les oportunitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació i, esperem que així sigui, a assolir uns resultats que es tradueixin en un treball interessant.