Home » Metodologia

Category Archives: Metodologia

Treball i comunicació en equip(III)

En aquesta PAC 4 en la qual havíem de realitzar gran nombre de tasques, i crec que de gran importància totes elles, com el lliurament definitiu del projecte, la presentació del treball amb vídeo o la defensa del projecte, entenc que hem pogut arribar a tot, no sense alguns problemes. L’encarregat, rotatori, de la coordinació he sigut jo però als primers dies de juny he patit la pèrdua irreparable de mon pare, per la qual causa i un cop comentada la circumstància als meus companys, s’han ocupat de la coordinació d’una manera magnífica, tot assumint i repartint-se més feines de les que proporcionalment els corresponien; només vull agrair-los l’esforç i l’ajuda, que els honra tant a nivell personal com professional.

Pel que fa a la comunicació seguim una mica amb la mateixa tendència que en les Pacs anteriors: els missatges de comunicació són escasos i es troba a faltar una mica de fluïdesa en determinats moments, però com que tot cal veure-ho des del punt de vista positiu, l’eficàcia i l’efectivitat, tal com ens comentà el consultor i una companya d’un altre grup, és palesa al nostre grup. De tota manera de tot s’aprèn en aquest món i de segur que tractarem de millorar aquest aspecte en futurs treballs laborals i acadèmics.

Tecnologia digital (III): Blog a WordPress

Per tancar les meves intervencions al diari de treball parlaré precisament de l’eina que ens ha permès activar-lo i desenvolupar-lo durant tot el projecte. Es tracta d’una adaptació de la plataforma WordPress, anomenada Blogscat. Malgrat el canvi de nom, internament conserva l’estructura i el funcionament del popular WordPress.

Font: Wikimedia.org

Amb aquest blog hem creat, seguint  les indicacions del consultor, un diari de treball on hem recollit les impressions i les autoavaluacions que hem fet tots els membres del grup Quebecat en relació, no tant sols a les tasques diàries, sinó també a les eines tecnològiques que hem utilitzat.

Concretament del WordPress vull destacar:

  • És fàcil de configurar a través dels menús d’EinesParàmetres.
  • És simple alhora de canviar-ne el disseny jugant amb els diferents temes que la plataforma proposa des del menú Aparença.
  • S’actualitza automàticament a partir de les càrregues del programa que tramet la pròpia plataforma WordPress. Només en el cas d’instal·lacions en servidors locals, cal que l’usuari faci un seguiment durant el procés d’actualització.
  • És una eina intuïtiva i ben construïda estructuralment. Es desplega en pàginesentradescomentaris.
  • És opensource i no queda limitada per cap estructura organitzacional amb finalitats lucratives.
  • Finalment, vull destacar la capacitat il·limitada de creixement a través dels plugins. Aquestes mini-eines ajuden als usuaris a extendre les funcionalitats del blog en funció de les necessitats de cada usuari, arribant a poder-lo convertir en una botiga on-line, una pàgina web estàtica, un canal de ràdio en streaming, etc.

Planificació i gestió del projecte (II)

Aquesta vegada no em fet una temporalització tan ajustada com en l’exercici anterior, però de la mateixa manera, hem creat un índex de continguts a tractar i cadascú a escollit un tema i n’ha fet un esquema-esborrany. Després, quan tothom havia triat i hi estavem d’acord, hem redactat cada apartat del treball. La veritat és que penso que, tot i que de bones a primeres vam creure que aniríem justos de temps, la rapidesa amb la qual es va dur a terme aquesta primera part va agilitzar força la resta de l’elaboració del treball.

La redacció en forma conjunta ens va semblar molt complicada de gestionar, de manera que ens vam dividir els apartats escrivint-ne cada membre un a la wiki tot comentant i editant els dels altres participants.

Pel que fa a la temporalització, hem disposat de més marge de temps del que prevèiem i això ens ha permès enllestir el treball amb èxit i repassar cada un dels apartats dels companys.

Treball i comunicació en equip (II): aprofitament dels recursos per a la comunicació grupal

Font: http://blog.doolphy.com/

Amb aquesta segona entrada vull plantejar un reflexió sobre l’aprofitament de les eines de comunicació de les quals disposen les diverses plataformes de treball que ja hem utilitzat.

En primer lloc vull dir que hem ampliat l’acció associada als comentaris que fèiem al marge dels documents de Google Drive al corresponent apartat de discussió a Wikispaces. Això ens ha permès guanyar eficàcia alhora de treballar tant l’estructura com els continguts del wiki ja que hem pogut mantenir un cert debat des de la mateixa plataforma. Aquesta era una de les recomanacions feta pel consultor en el marc del seguiment de les:

  • PAC 2
  • PAC 3

D’altra banda hem compartit comentaris i valoracions a través de l’espai “Comentaris” d’aquest mateix blog. A partir del recull de les entrades principals i una síntesi dels comentaris, crec que hem pogut fer una valoració grupal molt adequada, tant pel que fa a la comunicació com a l’excucció del treball.

La comunicació a través de l’aula virtual de la UOC s’ha mantingut estable i ha sigut un marc de referència en tot moment. Les coordinació itinerant ha passat a mans de l’Ida i l’Alícia i, des d’aquest mateix espai de l’aula han proporcionat les indicacions pertinents per a la realització de la tercerca PAC.

A mode de conclusió penso que tot això ens ha ajudat a consolidar les habilitats de comunicació en un entorn virtual d’aprenentatge múltiple: aula virtual, blog i wiki.

Presentació

Aproximar-nos a les realitats sociolingüístiques de dos territoris com són Quebec i Catalunya pot esdevenir una labor extensa i dificultosa però pot resultar alhora rica i pedagògica. Una província canadenca i una autonomia espanyola, o si volem conceptuar-les d’una altra manera, dues nacions, una francòfona i l’altra catalana, tenen molts punts de contacte i paral·lelismes, com per exemple que representen dues comunitats lingüístiques minoritàries dins de l’estat al qual pertanyen, respectivament, però també excessives diferències.

Per poder entendre millor la realitat de cada regió, en farem un breu repàs històric tot centrant-nos en els moments més destacats. Per exemple, al segle XVIII es produeixen dos fets cabdals: d’una banda, la cessió de Canadà per part de França a Gran Bretanya el 1763 fa que Quebec sigui britànica i que encara, a hores d’ara, tingui com a Cap d’Estat a Isabel II; d’altra banda, la derrota catalana en la Guerra de Successió el 1716 provoca la pèrdua del règim jurídic propi i les institucions d’autogovern. Analitzarem, també, la realitat política actual amb la derrota, només fa uns dies, en les eleccions legislatives al Quebec dels nacionalistes del Partit Quebequès i per tant la suspensió d’un possible referèndum sobre la independència de la província francòfona, a la qual podem contraposar l’intent de consulta sobre el dret a decidir el futur de Catalunya, plantejada pel Parlament català i negada pel Congrès dels Diputats espanyol.

La vessant sociolingüística, però, serà la qüestió essencial que desenvoluparem, en la qual l’ús de la llengua francesa al Quebec i el del català a Catalunya seran fonamentals així com els problemes que hi ha als dos territoris pel que fa a la normalització de les respectives llengües. La legislació sobre la llengua (al Quebec el francès és l’única llengua oficial, a Catalunya en coexisteixen dues), i les relacions entre el francès i l’anglès i el català i el castellà, respectivament, seran un element destacat del nostre treball. La demografia, per exemple, també ens atorgarà similituds (els dos territoris tenen prop de vuit milions d’habitants), no tantes, potser, com les diferents planificacions lingüístiques realitzades i l’èxit de cadascuna d’elles als respectius territoris. Ens espera, per tant, una tasca engrescadora, que ens portarà a desenvolupar uns continguts sociolingüístics servint-nos de les oportunitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació i, esperem que així sigui, a assolir uns resultats que es tradueixin en un treball interessant.