Home » Autoavaluació projecte

Category Archives: Autoavaluació projecte

Tecnologia digital (III): Blog a WordPress

Per tancar les meves intervencions al diari de treball parlaré precisament de l’eina que ens ha permès activar-lo i desenvolupar-lo durant tot el projecte. Es tracta d’una adaptació de la plataforma WordPress, anomenada Blogscat. Malgrat el canvi de nom, internament conserva l’estructura i el funcionament del popular WordPress.

Font: Wikimedia.org

Amb aquest blog hem creat, seguint  les indicacions del consultor, un diari de treball on hem recollit les impressions i les autoavaluacions que hem fet tots els membres del grup Quebecat en relació, no tant sols a les tasques diàries, sinó també a les eines tecnològiques que hem utilitzat.

Concretament del WordPress vull destacar:

  • És fàcil de configurar a través dels menús d’EinesParàmetres.
  • És simple alhora de canviar-ne el disseny jugant amb els diferents temes que la plataforma proposa des del menú Aparença.
  • S’actualitza automàticament a partir de les càrregues del programa que tramet la pròpia plataforma WordPress. Només en el cas d’instal·lacions en servidors locals, cal que l’usuari faci un seguiment durant el procés d’actualització.
  • És una eina intuïtiva i ben construïda estructuralment. Es desplega en pàginesentradescomentaris.
  • És opensource i no queda limitada per cap estructura organitzacional amb finalitats lucratives.
  • Finalment, vull destacar la capacitat il·limitada de creixement a través dels plugins. Aquestes mini-eines ajuden als usuaris a extendre les funcionalitats del blog en funció de les necessitats de cada usuari, arribant a poder-lo convertir en una botiga on-line, una pàgina web estàtica, un canal de ràdio en streaming, etc.

Informació (III)

En aquesta darrera etapa del projecte, i pel que fa a les fonts informatives, les accions que hem dut a terme es basen en la gestió coherent de les referències utilitzades:

  • Ens hem assegurat que les fonts citades en el contingut del projecte són les mateixes que apareixen a la carpeta del nostre grup de Zotero. Es tracta d’un punt important, ja que és precisament a partir de les referencies recollides al grup que, aprofitant les opcions info_gestiod’exportació de Zotero, hem creat la bibliografia final que posteriorment hem introduït al wiki. Seguint amb la bibliografia, ha resultat igualment decisiu unificar els camps informatius de totes les referències a Zotero per tal que, en el moment de generar-la, apareguin amb un format igual en tots els casos. Per últim, abans de crear la bibliografia amb Zotero ha calgut instal·lar la plantilla ISO 690, que és la que se’ns demana; en el meu cas, no m’apareixia per defecte entre els formats disponibles, però l’he trobada sense cap problema a través de l’enllaç https://www.zotero.org/styles
  • Dins de les pàgines del wiki, ens hem assegurat que emprem el mateix sistema de citació interna, un aspecte que ja vaig comentar a rel de l’entrada del blog titulada Informació (II), i que d’aleshores ençà hem anat aplicant de forma sistemàtica als continguts desenvolupats.
  • Encara dins del wiki, hem comprovat també que els enllaços introduïts i el material audiovisual adjunt funciona correctament.

Pensant en la defensa del projecte, caldrà iniciar un ràpid procés de cerca que ens porti a obtenir els recursos (bàsicament audiovisuals) que mostrarem en el vídeo: per centralitzar-los, hem creat una carpeta a Google Drive per anar-los penjant (paral·lelament, en debatrem la idoneïtat a l’espai del grup dins l’aula virtual).

Per últim, i en relació a la valoració dels projectes dels companys, penso que pot resultar molt útil cercar fonts, a banda del material que se’ns ha proporcionat, en què es tractin i proposin criteris d’avaluació de projectes en línia: sóc conscient, però, que el temps no s’atura…

Planificació i gestió del projecte (II)

Aquesta vegada no em fet una temporalització tan ajustada com en l’exercici anterior, però de la mateixa manera, hem creat un índex de continguts a tractar i cadascú a escollit un tema i n’ha fet un esquema-esborrany. Després, quan tothom havia triat i hi estavem d’acord, hem redactat cada apartat del treball. La veritat és que penso que, tot i que de bones a primeres vam creure que aniríem justos de temps, la rapidesa amb la qual es va dur a terme aquesta primera part va agilitzar força la resta de l’elaboració del treball.

La redacció en forma conjunta ens va semblar molt complicada de gestionar, de manera que ens vam dividir els apartats escrivint-ne cada membre un a la wiki tot comentant i editant els dels altres participants.

Pel que fa a la temporalització, hem disposat de més marge de temps del que prevèiem i això ens ha permès enllestir el treball amb èxit i repassar cada un dels apartats dels companys.

Informació (II)

Aquest cop no es tractava tant de cercar informació, com d’utilitzar la que haviem buscat a la PAC anterior i fer-ne un bon ús, de manera que haviem d’evitar el plagi i citar-la correctament, objectiu que crec que hem aconseguit a la wiki.

En l’organització de la informació  hem seguit  els apartats que vam pactar i en alguns casos hem creat subapartats que han ens han permès ser més concisos pel que fa al contingut per no sobrepassar el límit establert.

La presentació formal ha estat adequada tot i que tenim, o almenys jo el tinc, un petit problema amb la justificació dels textos, ja que ens queden sense justificar, especialment les entrades del blog.  La presentació dels continguts segueix un ordre adequat que permet una lectura fàcil i àgil fent el contingut clar i entenedor.

En aquesta PAC el tractament de la informació que estem fent crec que continua sent correcte.

Alicia Ródenas

Tecnologia digital (II): Wikispaces

Font: www://wikispaces.com

Dedico aquesta segona entrada a Wikispaces, l’entorn en el qual estem desenvolupant el contingut del projecte. Personalment no hi havia treballat mai, i he de dir que presenta diverses característiques que m’han resultat ben interessants:

  • Control de versions: el fet que totes les versions d’una pàgina quedin enregistrades resulta utilíssim per controlar l’evolució dels continguts, veure qui hi ha intervingut i, fins i tot, retornar a estadis anteriors sense la necessitat d’anar acumulant arxius (amb el perill afegit de sobreescriure continguts per error que això comporta).
  • Discussió: tenint en compte que un wiki es caracteritza pel component col·laboratiu que té associat, el fet que els debats i discussions sobre els continguts d’una pàgina es puguin fer dins del mateix entorn facilita moltíssim la comunicació entre els integrants del grup, ja que així s’evita la dispersió que suposa debatre continguts en un entorn i plasmar aquests continguts en un altre entorn diferent.
  • Edició de text: és evident que no ens trobem davant d’un processador de textos, però les opcions de format textual que ofereix Wikispaces són més que suficients a l’hora de satisfer les necessitats bàsiques de distribució de continguts (títols, paràgrafs, marcadors, hipervincles, etc.)
  • Widgets: és, sens dubte, un dels punts que més m’interessa de Wikispaces i, confesso, amb el qual he d’experimentar més. Permeten donar un valor afegit als continguts treballats amb total facilitat, i sense la necessitat d’haver de dominar codis de programació; així, resulta ben senzill i satisfactori inserir referències i notes, vídeos, calendaris, RSS, àudios, formularis i moltes altres opcions multimèdia en qualsevol pàgina.

Encara hi ha molts aspectes i opcions amb els quals vull “jugar”, però ara mateix aquests són els que m’han cridat l’atenció. Proposo que, sense cap mena de por, ens aprofitem d’aquestes eines a l’hora de crear els nostres continguts i, també, a l’hora de comentar i contribuir als continguts de la resta de companys: al capdavall, entre tots ho farem tot!

Tecnologia digital (I): Primera valoració de Zotero

Font: http://blog.biblioteca.unizar.es

La meva primera entrada al blog la vull dedicar a valorar breument l’ús de Zotero com a eina per organitzar la informació trobada.

Aquest administrador de bibliogràfiques i webgrafies ens ha permès, de manera automatitzada, recollir, administrar i ens permetrà a posteriori citar totes les fonts que hem anat utilitzant alhora d’elaborar el projecte. Es tracta d’una eina mixta, que combina la verisó en local i l’accés online, fet que li permet gaudir dels avantatges d’un i altre sistema.

Un altra de les avanatges de Zotero és la capacitat per gestionar una gran varietat de tipus de fonts d’informació: llocs web, documents electrònics, imatges, vídeos, tesis doctorals, etc. Aquest fet ha permès, durant l’elaboració de les cerques, poder ampliar la capacitat del grup alhora de compartir informacions prou interessants pel compliment del treball.

Finalment en vull destacar la seva capacitat per explotar les dades en diferents estils de cites, informes i bibliografies. Clarament, aquesta funció, ens ha de permetre fer una exportació final de la bibliografia i webgrafia completes per cloure l’apartat corresponent del Wiki.

Informació (I): els cercadors especialitzats

Font: http://libre100.com/

La revisió de la feina de cerca és molt important per ajustar bé la base que ha de donar cos al treball. És en aquest sentit que vull proposar una reflexió a l’entorn del cercadors especialitzats, eines complementàries als clàssics cercadors generals com Google o Yahoo.

Els cercadors especialitzats o temàtics són eines que presenten diversos avantatges respecte altres sistemes més generals:

  • Ofereixen resultats d’un àmbit determinat d’activitat.
  • Són més útils que els cercadors genèrics quan busquem una tipologia determinada.
  • Elimina el “soroll” que provoquen altres tipus de pàgines web.
  • Posseeixen un alt grau de parametrització, per exemple, al Google Scholar només podem buscar articles recents o a Technorati blocs amb un determinat nivell d’autoritat.

Entre aquests cercadors destaca: Google Acadèmic que és un cercador que ajuda a trobar el material més rellevant dins del món de la recerca acadèmica (estudis revisats per especialistes, tesis, llibres, resums i articles de fonts com editorials acadèmiques, universitats, societats professionals….). Science Research és un sistema de recerca que en lloc d’indexar la informació, com fa la majoria de cercadors, envia la mateixa pregunta a centenars de col·leccions online, que poden ser bases de dades, repositoris o simplement altres cercadors (sempre de l’àmbit acadèmic). El volum de resultats és, per tant, molt elevat i molt exhaustiu en totes les àrees d’investigació. Finalment, Microsoft Academic Search és un cercador especialitzat en literatura científica creat per Microsoft. Inicialment estava especialitzat en informàtica i ciències de la computació però està incrementant els continguts d’altres àrees com ciències de la salut o ciències (física, química, enginyeria o biologia).